Introducció a La Comptabilitat Mòdul 6 El Resultat Periòdic. Ingressos i Despeses

El resultat peridic:ingressos i despesesIgnasi Casanovas Parella

P01/01005/00418

UniversitatObertade Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00418 El resultat peridic: ingressos i despeses

ndex

Introducci....................................................................................... 5

Objectius............................................................................................ 6

1. Aspectes generals del resultat de lempresa ........................ 7

2. Reconeixement comptable dels ingressos ............................ 9

3. Classificaci, valoraci i registre dels ingressos................. 11

3.1. Classificaci comptable dels ingressos..................................... 11

3.2. Valoraci dels ingressos ........................................................... 13

3.3. Registre comptable dels ingressos ............................................ 15

3.3.1. Comptes representatius.................................................. 16

3.3.2. Funcionament comptable .............................................. 18

4. Reconeixement comptable de les despeses........................... 20

5. Classificaci, valoraci i registre de les despeses ............... 21

5.1. Classificaci comptable de les despeses ................................... 21

5.2. Valoraci de les despeses.......................................................... 23

5.3. Registre comptable de les despeses .......................................... 23

5.3.1. Comptes representatius.................................................. 24

5.3.2. Funcionament comptable .............................................. 27

6. Periodificaci dingressos i despeses ..................................... 33

6.1. Determinaci dels ajustaments per periodificaci................... 33

6.2. El reflex comptable dels ajustaments per periodificaci ......... 34

5 Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00418 El resultat peridic: ingressos i despeses

Introducci

Correspon a aquest mdul lestudi de la determinaci del resultat de

lempresa. Tradicionalment, el resultat dun perode sha considerat des

de dos punts de vista: el primer, la diferncia entre el valor capital duna

unitat econmica al final dun perode i el valor capital al comenament

del mateix perode; el segon, la diferncia entre el valor dels dos corrents

de signe contrari que es produeixen en tots els processos de circulaci

econmica, s a dir, el corrent dingressos i el corrent de despeses. Aquest

darrer punt de vista s el que adopta la comptabilitat a lhora de determi-

nar i quantificar el resultat del perode.


Objectius

Lobjectiu general daquest mdul s que lestudiant conegui el funcio-

nament comptable dels comptes representatius dingressos i de despeses

dun perode, que formaran el resultat.

Aquest objectiu general es pot concretar en els objectius especfics se-

gents:

1. Reconixer comptablement el que representen els ingressos duna

empresa.

2. Saber classificar, valorar i registrar comptablement els ingressos.

3. Reconixer comptablement el que representen les despeses duna

empresa.

4. Saber classificar, valorar i registrar comptablement les despeses.


1. Aspectes generals del resultat de lempresa

Tradicionalment sha considerat el resultat duna empresa des de dos

punts de vista:

1) considerant-lo la diferncia entre el valor capital duna unitat econ-

mica al final dun perode i el valor capital al comenament daquest

mateix perode;

2) considerant el resultat la diferncia entre el valor dels dos corrents de

signe contrari que es produeixen en tots els processos de circulaci

econmica, s a dir, el corrent dingressos i el corrent de despeses.

Aquest segon punt de vista s el que adopta la comptabilitat a lhora de

determinar i quantificar el resultat del perode.

Com a conseqncia del procs de mesurar i valorar aquests dos corrents

de signe contrari, es produeixen dues caracterstiques fonamentals en el

resultat. Duna banda, el resultat s una magnitud essencialment rela-

tiva, ats el procs de valoraci i estimaci a qu shan de sotmetre, en

casos determinats, els fluxos dingressos i de despeses, i de laltra, el re-

sultat del perode s una magnitud temporal que es refereix a una uni-

tat de temps, que sanomena exercici econmic de lempresa, amb la qual

cosa, en calcular el resultat de cada exercici, es pretn dindependitzar-lo

de tots els resultats anteriors i posteriors.

El resultat de lempresa, en un sentit absolut i ple, solament es pot coni-

xer al final de la seva vida. La mateixa etimologia del terme empresa

comporta aquesta noci. Fins al final no es pot conixer si lxit o el

fracs nhan presidit el resultat. En el moment final, en qu ha desapare-

gut leventualitat de prdues futures, en qu shan complert els compro-

misos contrets i en qu cessa la necessitat de mantenir una capacitat pro-

ductiva, el resultat el dna la diferncia entre el valor del que sha

invertit en el moment inicial de la vida de lempresa i el valor de la liqui-

daci daquesta empresa, tenint en compte, per, la diferncia del valor

de la moneda en ambds moments.

Normes dinterpretaci

Ambdues caracterstiquescomporten que el resultat delperode no pugui ser en capcas la conseqnciaautomtica duna mecnicacomptable. El resultat delperode, per contra, s laconseqncia destablir unasrie de premisses referents a la marxa econmica delempresa i daplicar unscriteris de valoraci relatiusque informaran del procs decaptaci comptable daquestamarxa.


Per la necessitat de determinar cada any un benefici que es pugui repar-

tir, t un carcter tan ineludible que la mateixa legislaci mercantil i fis-

cal la recull i lempara. Lestalvi privat es retrauria dacudir als processos

de producci llargs si hagus destar subjecte a aquesta espera per a per-

cebre beneficis. Apareix, aleshores, la necessitat de periodificar dalguna

manera la vida de lempresa per tal que es puguin repartir uns beneficis,

amb la condici que el procs productiu continu normalment.

Daquesta manera sorgeix la noci de benefici peridic relatiu i

repartible, que s lincentiu de la inversi privada i que consti-

tueix lobjecte fonamental de latenci comptable.


2. Reconeixement comptable dels ingressos

Si considerem el resultat dun perode com la diferncia entre el valor

atribut al flux dingressos imputables al perode i el valor atribut al

flux de despeses imputables al mateix perode, correspon danalitzar,

en primer lloc, la consideraci comptable del flux dingressos del pe-

rode.

Per a determinar el flux dingressos sha de partir dun concepte global

de resultat i, per tant, tamb del concepte global dingressos i de despe-

ses. Es consideraran ingressos els que estan vinculats a operacions cor-

rents que es produeixen de manera regular i repetitiva, els que procedei-

xen doperacions irregulars o no repetitives, i tamb els que procedeixen

doperacions excepcionals. La quantificaci daquests ingressos sha de

dur a terme amb carcter general, prenent com a base el valor monetari

de la contrapartida rebuda pels bns lliurats o cedits, i els serveis prestats

per lempresa a tercers, i shan de registrar comptablement quan shagin

fet, s a dir, quan se nhagi rebut una contraprestaci o quan nhagi sor-

git el dret, i es pugui considerar raonablement assegurada.

El problema de reconixer una transacci com a ingrs es refereix fona-

mentalment al concepte a qu respon (classificaci de lingrs), a lim-

Com a conseqncia del que acabem dexposar, es poden definir

els ingressos de la manera segent:

1) Lexpressi monetria dels bns lliurats o cedits, i dels

serveis prestats a tercers per lempresa, pels quals shagi

rebut una contraprestaci o nhagi sorgit el dret, en

forma daugment dactius o b deliminaci de passius.

2) Lequivalent monetari dels actius rebuts o passius eli-

minats a ttol gratut per lempresa, s a dir, sense que im-

pliquin una contraprestaci.


port pel qual sha de registrar (valoraci de lingrs), a lestabliment de

les condicions que shan de complir per a registrar els ingressos esmen-

tats en comptabilitat (registre de lingrs) i als criteris per a decidir quan

sha dincorporar als resultats de lempresa (periodificaci de lin-

grs).

En els apartats segents ens ocuparem daquests aspectes.

!


3. Classificaci, valoraci i registre dels ingressos

Dels quatre aspectes que es deriven del reconeixement comptable duna

transacci com a ingrs, en aquest apartat parlarem dels tres primers. La

periodificaci, atesa la seva especificitat, es tractar en un curs posterior.

3.1. Classificaci comptable dels ingressos

Dels diversos criteris de classificaci que es podrien adoptar per al cor-

rent dingressos, en prendrem els dos segents, tenint en compte la fina-

litat daquest curs:

1) Vinculaci amb les activitats de lempresa. Des daquest criteri sen

poden distingir els segents:

a) Ingressos ordinaris. Es consideren ingressos ordinaris aquells que te-

nen un carcter regular, cclic o repetitiu, i estan connectats o als fluxos

reals dentrega de bns i prestaci de serveis, o als fluxos financers deri-

vats de la gesti dels capitals o les inversions de lempresa, corresponents

a les activitats principals de lempresa.

b) Ingressos accessoris o secundaris. Es consideren ingressos accessoris

o secundaris aquells que tenen un carcter irregular, acclic o no repeti-

tiu, i estan connectats o als fluxos reals dentregues de bns i prestaci de

serveis, o als fluxos financers derivats de la gesti dels capitals o de les

inversions de lempresa, corresponents a les activitats accessries o mar-

ginals de lempresa.

c) Ingressos extraordinaris o excepcionals. Es consideren ingressos ex-

traordinaris o excepcionals aquells que no sn recurrents ni procedeixen

dactivitats principals o accessries de lempresa, sin que es presenten

de manera totalment excepcional. Normalment no estan vinculats a

lexercici de cap activitat.Empresa

Ingrsextraordinari

Ingressos cclics


2) Naturalesa de les operacions que els originen. Des daquest criteri

es poden distingir les classes dingressos segents, independentment de

lactivitat (principal o accessria) de la qual procedeixin.

a) Ingressos per venda de bns

b) Ingressos per prestaci de serveis

c) Ingressos derivats de ls o cessi del capital real

d) Ingressos derivats de ls o cessi del capital financer

La conjunci dambds criteris classificadors ens ofereix la classificaci

segent, que adoptarem en aquesta assignatura i en la presentaci del re-

sultat final del perode:

A continuaci, us oferim una explicaci breu del concepte de cada una

de les categories anteriors dingressos:

1) Ingressos per vendes de bns (dactivitats ordinries). Contrapresta-

cions rebudes com a conseqncia de transaccions (vendes) amb sortida

o entrega de bns objecte del trfic de lempresa. Les activitats principals

es refereixen a la comercialitzaci o producci i venda de bns.

2) Ingressos per prestaci de serveis (dactivitats ordinries). Contra-

prestacions rebudes com a conseqncia de transaccions (prestacions)

amb sortida o entrega dels serveis objecte del trfic de lempresa. Les ac-

tivitats principals es refereixen a la prestaci de serveis a lexterior.

!

Ingressos derivats dactivitats:

Dactivitats ordinries principals

Ingressos per vendes de bns

Ingressos per prestaci de serveis

Dactivitats accessries o secundries

Ingressos per prestaci de serveis i cessi de bns

Ingressos financers derivats de ls o cessi del capital financer:

Ingressos de participacions en capital

Ingressos daltres valors negociables i crdits

Altres ingressos de naturalesa financera

Ingressos extraordinaris o excepcionals:

Ingressos derivats doperacions amb capital real o financer

Ingressos no vinculats al capital real o financer


3) Ingressos per prestaci de serveis i cessi de bns (dactivitats ac-

cessries). Contraprestacions rebudes com a conseqncia de transac-

cions (prestacions o vendes) amb sortida o entrega dels bns o serveis ob-

jecte dactivitats accessries o secundries desenvolupades per lempresa

de manera no repetitiva.

4) Ingressos de participacions en capital. Ingressos, normalment en

forma de dividends, percebuts com a conseqncia de la tinena de drets

de propietat (accions i participacions) sobre altres empreses.

5) Ingressos daltres valors negociables i crdits. Ingressos, normal-

ment en forma dinteressos, percebuts com a conseqncia de la tinena

de drets de crdit en forma dobligacions i bons, crdits o imposicions en

altres empreses o entitats.

6) Altres ingressos de naturalesa financera. Ingressos no vinculats a la

tinena de drets de propietats o drets de crdit respecte a altres entitats

que tinguin carcter financer.

7) Ingressos derivats doperacions amb capital real o financer. Bene-

ficis produts en lalienaci delements pertanyents a limmobilitzat ma-

terial, limmobilitzat immaterial i les inversions financeres a llarg ter-

mini o a curt termini.

8) Ingressos no vinculats al capital real o financer. Qualsevol altre in-

grs o benefici de carcter extraordinari no relacionat amb operacions

dalienaci delements de limmobilitzat material, immaterial o de les in-

versions financeres.

3.2. Valoraci dels ingressos

Com a norma general, els ingressos es valoren per limport de la contra-

prestaci acordada, rebuda o que lempresa rebr com a conseqncia de

lentrega de bns, de la prestaci de serveis o de la utilitzaci dels seus re-

cursos. Quan aquesta contraprestaci s dinerria, la valoraci resulta

objectivada, ja que pren les quantitats de les entrades de diners o del va-

lor atribut als comptes per cobrar.

Pel que fa a descomptes, bonificacions i rebaixes en factura shan de

comptabilitzar en el mateix moment en qu es registra loperaci, cosa que

implica que la xifra dingressos ha de recollir el valor net daquests des-

Nota

Aquest subapartat s unextracte procedent de lAECA,document nm. 13,Ingresos (pg. 24-26).


comptes. Quant als interessos explcits en els imports dels crdits, shan de

separar daltres tipus dingressos, tenint en compte, alhora, destablir una

separaci adequada entre els ingressos de lexercici i els diferits.

Qualsevol altre descompte o bonificaci, sigui comercial o financer, no

incls en la factura, per que shagi tingut en compte en les condicions

de venda (rpels concedits dacord amb el volum de comandes, defec-

tes de qualitat, incompliment de terminis dentrega, etc.), la consecuci

del qual depengui del compliment de circumstncies determinades, es

comptabilitzar tan bon punt es conegui com a probable i es pugui esti-

mar raonablement. En la mesura en qu sigui possible, sha de procurar

de registrar aquests imports simultniament als ingressos, amb vista al

compliment de la correlaci necessria dingressos i despeses. Quan

aquesta soluci no resulti factible, sha de procurar que aquests imports

estiguin comptabilitzats degudament abans del tancament de lexercici

en qu es van imputar els ingressos als quals es vinculen els descomptes i

les bonificacions. Aquests imports no han dalterar la xifra dingressos re-

coneguda; per tant, shan de recollir en comptes separats.

Aix mateix, els recrrecs comercials o financers que es produeixin a

curt termini shan de recollir, separadament, com a ingressos de lexer-

cici en qu hagi tingut lloc loperaci principal que els va originar.

La diferncia entre el valor brut dels ingressos (cobrat o pendent de co-

brament) i la quantificaci de les despeses i prdues, certes o aleatries,

que hi estan connectades, constitueix el valor net dels ingressos atribu-

bles a les operacions, sigui per la venda de bns, per la prestaci de ser-

veis o per la cessi de recursos propietat de lempresa. En molts casos,

aquest valor net dels ingressos s difcil de precisar, ja que depn de les-

deveniment de fets futurs, com ara devolucions, insolvncies i daltres, la

quantificaci dels quals prov destimacions.

Hi ha circumstncies...

... com ara la incertesa en lapercepci de les quantitats percobrar, els riscos inherents ales devolucions i als perodesde garantia, etc. que nopermeten de consideraracabada i tancada laquantificaci dels ingressosdesprs del cmput delefectiu percebut i delscomptes per cobrar. Daquestimport total, caldr deduir-neen cada cas, amb vista a unadeterminaci prudent delsingressos de lexercici, elsimports que quantifiquin msadequadament aquestesdisminucions sobre les xifresinicials.

Com a regla general, els ingressos shan de reconixer i registrar

comptablement pel seu valor brut o global, i shan de recollir, de

manera separada, les despeses i prdues connexes tan bon punt es

coneguin, simultniament o amb posterioritat a la comptabilitzaci

dels ingressos, per en tot cas, abans de tancar lexercici i de deter-

minar-ne el resultat, per tal de complir adequadament la correlaci

dingressos i despeses, i la prudncia valorativa de qu parlvem.


3.3. Registre comptable dels ingressos

Es considera que un ingrs (equivalent monetari duna venda o presta-

ci, entesa en el sentit ms ampli) derivat dactivitats principals, access-

ries, de ls o la cessi del capital, o extraordinari, ha estat realitzat i, en

conseqncia, sha de registrar comptablement com a tal cosa, quan es

compleixen les condicions segents:

1) El cobrament del preu o lobtenci de la contraprestaci acordada est

raonablement assegurat, s a dir, sha produt ja la recepci de lefectiu o

la contraprestaci acordada, o hi ha garanties suficients que es rebran en

el futur.

2) Les operacions de qu es deriva lingrs shan realitzat en ferm i shan

executat materialment.

3) No hi ha riscos significatius que la transacci sigui substancialment

anullada, la qual cosa comportaria, segons els casos, la devoluci dels

bns rebuts, la cancellaci dels drets o laparici dobligacions per les

prestacions ja rebudes per lempresa.

4) Els costos totals corresponents als ingressos es poden estimar de ma-

nera raonable i es registren simultniament.

5) En el cas dingressos extraordinaris no vinculats al capital real o fi-

nancer, es donen totes les circumstncies objectives per a assegurar que

es percebr lingrs.

Desprs de percebre un ingrs sha de registrarcomptablement.

El registre comptable dels ingressos es pot fer en diferents mo-

ments, dacord amb el fet o esdeveniment que se seleccioni com a

crucial o ms significatiu a aquest efecte, o en funci que es consi-

derin complertes les condicions anteriors. La decisi concreta de-

pendr de les circumstncies i caracterstiques de la transacci.

Una qesti molt ms important s establir les condicions i els cri-

teris en qu sha dincorporar un ingrs al resultat de lempresa; s

a dir, sha de procedir a periodificar-lo, amb la qual cosa adquireix

la categoria dingrs del perode.


3.3.1. Comptes representatius

Els comptes representatius dingressos que sutilitzen en aquesta assigna-

tura sn els segents:

1) Ingressos per vendes de bns (dactivitats ordinries)

2) Ingressos per prestaci de serveis (dactivitats ordinries)

3) Ingressos per prestaci de serveis i cessi de bns (dactivitats access-

ries)

4) Ingressos per participacions en capital

Vendes de mercaderies

Transaccions, amb sortida oentrega dels bns objectede trfic de lempresa, ambpreu.

Devolucions de vendesi operacions semblants

Remeses retornades perclients, normalment per in-compliment de les condi-cions de la comanda. Enaquest compte tamb escomptabilitzen les accions iels descomptes semblantsoriginats per la mateixacausa, que siguin posteriorsa lemissi de la factura.

Rpels sobre vendes

Descomptes i accions sem-blants que es basen en elfet dhaver aconseguit unvolum determinat de co-mandes.

El comptes...

... Devolucions de vendes iRpels sobre vendes sinclouenen aquest apartat, per tal comno constitueixen una despesaper a lempresa en sentitestricte, sin menys ingrs.

Prestaci de serveis

Transaccions, amb sortida o entrega dels serveis objecte del trfic de lempresa, amb preu.

Ingressos perarrendaments

Els meritats pel lloguer debns mobles o immobles ce-dits per a ls o la disposicide tercers.

Ingressos de propietatindustrial cedida en

explotaci

Quantitats fixes o variables quees perceben per la cessi en ex-plotaci, del dret a ls, o per laconcessi de ls de les dife-rents manifestacions de la pro-pietat industrial.

Ingressos per comissions

Quantitats fixes o variables per-cebudes com a contraprestacide serveis de mediaci fets demanera accidental. Si la media-ci fos lobjecte principal delactivitat de lempresa, els in-gressos per aquest concepteshaurien de registrar en elcompte Prestacions de serveis.

Ingressos per serveisdiversos

Els originats per la prestacieventual de certs serveis aaltres empreses o a particulars.Sesmenten, a tall dexemple,els de transport, reparacions,assessories, informes, etc.

Ingressos de participacions en capital

Rendes a favor de lempresa, meritades en lexercici, provinents de participacions en capital.


5) Ingressos daltres valors negociables i crdits

6) Altres ingressos de naturalesa financera

7) Ingressos derivats doperacions amb capital real o financer

8) Ingressos no vinculats al capital real o financer

Ingressos de valors derenda fixa

Interessos de valors nego-ciables de renda fixa a favorde les empreses, meritatsen lexercici.

Ingressos de crdits

Import dels interessos deprstecs i altres crdits, me-ritats en lexercici.

Altres ingressos financers

Ingressos de naturalesa fi-nancera no recollits en al-tres comptes daquest sub-grup. En particular shi handinscriure els rendimentsdimposicions a termini.

Altres ingressos financers

Ingressos de naturalesa financera no recollits en altres comptes daquest subgrup.En particular shi han dinscriure els rendiments dimposicions a termini.

Beneficis procedents de limmobilitzatimmaterial/material

Beneficis produts en lalienaci dimmobi-litzat immaterial o material.

Beneficis en valors negociables

Beneficis produts en lalienaci de valors derenda fixa o variable.

Ingressos extraordinaris

Beneficis i ingressos de quantia significa-tiva que no shagin de considerar peridicsa lhora davaluar els resultats futurs delempresa.

Com a regla general, un benefici o ingrs esconsidera partida extraordinria nicamentsi sorigina per fets o transaccions que, te-nint en compte el sector dactivitat en quopera lempresa, compleixen les dues con-dicions segents:

queden fora de les activitats ordinries i t-piques de lempresa, i

raonablement, no sespera que succeeixinamb freqncia.

Shi inclouen, entre daltres, els procedentsde la rehabilitaci, aquells crdits que alseu dia van ser amortitzats per insolvnciesfermes.

Ingressos i beneficis dexercicisanteriors

Shi inclouen els ingressos i beneficis relle-vants corresponents a exercicis anteriors, ishi poden comptabilitzar, per naturalesa,els que tinguin poca importncia relativa.


3.3.2. Funcionament comptable

Malgrat que tots els comptes dingressos es poden sintetitzar en un fun-

cionament comptable anleg, shan danalitzar en aquest apartat tots

aquells comptes que no shagin tractat en apartats anteriors:

1) Venda de mercaderies / Devolucions de vendes / Rpels sobre

vendes

El funcionament comptable daquests comptes sha analitzat anterior-

ment.

2) Prestaci de serveis

El funcionament comptable daquest compte s parallel al de Vendes de

mercaderies, per en aquest cas es refereix a les prestacions de serveis,

sempre que sigui una activitat ordinria i principal de lempresa.

3) Ingressos per arrendaments / de propietat industrial cedida en ex-

plotaci / per comissions / per serveis diversos

Aquests quatre comptes tenen un funcionament anleg. Com ja hem dit

anteriorment, es refereixen a ingressos pels conceptes indicats sempre

que no siguin les activitats ordinries i principals de lempresa. En

cas que ho siguin, aquests ingressos shan de registrar en el compte Pres-

taci de serveis.

A continuaci sexposen de manera ms detallada els motius dabona-

ment i de crrec anteriors:

Els moviments genrics...

... queden reflectitsesquemticament de lamanera segent:

Trasps Serveisa Prdues prestatsi guanys

Ingressos per...

Els moviments sn els segents:

1) Sabonaran per limport dels ingressos amb crrec al compte

Deutors o de Tresoreria.

2) En tancar lexercici, es carregaran pel seu trasps al compte ge-

neral de resultats de Prdues i guanys.

Figuren en lhaver del compte de Prdues i guanys.

El saldo s expressiu del resultat (benefici) generat per les presta-

cions de serveis indicats per la seva denominaci en lexercici dac-

tivitats accessries.

1) Prestaci dels serveis

Quan es donin les condicions per al registre comptable dels serveis.

2) Trasps a Prdues i guanys

En tancar lexercici, i juntament amb els restants comptes representatius

dingressos generats en el perode, sha de procedir a traspassar-los a Pr-

dues i guanys, mitjanant lanotaci comptable segent:

Ingressos de participacions en capital.

Ingressos de valors de renda fixa / de crdits / daltres ingressos financers.

Beneficis en valors negociables.

Beneficis procedents de limmobilitzat immaterial / material

El funcionament comptable daquest compte sha analitzat en llions

anteriors, en tractar limmobilitzat immaterial i material, i com amor-

titzar-lo.

Ingressos extraordinaris / ingressos i beneficis dexercicis anteriors

Es comptabilitzaran dacord amb la naturalesa de lesdeveniment, la

qual, segons la definici donada, far que es consideri com un ingrs

daquests tipus.


Deutors Importo Tresoreria Import

Ingressos per arrendaments Importo ingressos de propietat industrial cedida en explotaci Importo ingressos per comissions Importo ingressos per serveis diversos Import

Per la prestaci de serveis accessoris de...

Ingressos de propietat industrial cedida en explotaci ImportIngressos per comissions ImportIngressos per serveis diversos Import

Prdues i guanys Import

Per trasps de prdues i guanys en tancar lexercici

Normalment...

... a aquests comptes, com que sn representatiusdingressos accessoris, no els afectaran situacions dedescomptes per pagamentimmediat, devolucions o rpels, com s quepoden afectar els ingressosdactivitats ordinries o principals. En cas que elsafectin, aquestes situacionsshan de comptabilitzarseguint el sistema habitual.

El funcionamentcomptable...

... daquests tres primers shaanalitzat en apartats anteriors,en tractar les inversionsfinanceres.


4. Reconeixement comptable de les despeses

El reconeixement comptable de les despeses ha de seguir una lnia

parallela a all que hem assenyalat per als ingressos, si b amb determi-

nats matisos que cal precisar.

Per a determinar el flux de despeses, cal partir igualment dun concepte

global de resultat. Shan de considerar despeses les vinculades a opera-

cions corrents que es produeixen de manera regular i repetitiva, les pro-

cedents doperacions irregulars o no repetitives, i tamb les que procedei-

xin doperacions excepcionals. La quantificaci de les despeses sha de

dur a terme amb carcter general, prenent com a base el valor monetari

de la contraprestaci entregada (sortides) pels bns i serveis entregats o

rebuts de tercers, i shan de registrar comptablement quan estiguin meri-

tades, s a dir, dacord amb el corrent real que les esmentades despeses

representen i no en el moment en qu es produeix el corrent monetari o

financer que sen deriva. En determinades circumstncies ambds cor-

rents, real i financer, coincidiran en el temps.

El problema de reconixer una transacci com a despesa, corrent o extra-

ordinria, es refereix fonamentalment al concepte a qu corresponen

(classificaci de la despesa), a limport pel qual shan de registrar (valora-

ci de la despesa), a lestabliment de les condicions que shan de complir

per a registrar les esmentades despeses en comptabilitat (registre de la

despesa) i als criteris per a decidir quan shan dincorporar als resultats

de lempresa (periodificaci de la despesa). !


5. Classificaci, valoraci i registre de les despeses

Dels quatre aspectes derivats del reconeixement comptable duna tran-

sacci com a despesa, en aquest apartat parlarem dels tres primers. La pe-

riodificaci, atesa la seva especificitat, es tractar en altres assignatures.

5.1. Classificaci comptable de les despeses

En analitzar el conjunt de factors que pot adquirir una empresa per a la

seva activitat, per tal de classificar-los segons la seva naturalesa i, aix, es-

tablir un conjunt de comptes que els representin adequadament, sorgei-

xen dues primeres diferncies bsiques basades, la primera, en el seu

carcter emmagatzemable o no i en la possibilitat que sen deriva que es

puguin transferir factors adquirits en un perode a un perode posterior; i

la segona, en el carcter recurrent daquests factors o no, en el desenvo-

lupament de lactivitat empresarial.

En aquest apartat tractarem els aspectes comptables derivats de ladquisi-

ci de factors corrents i dels seus comptes respectius, i deixarem per a un

apartat posterior la periodificaci o imputaci temporal a lexercici en

qu es consumeixin o sapliquin al procs empresarial.

Per tant, sn factors corrents emmagatzemables aquells factors

de carcter material i corporal en els quals no coincideix necess-

riament el moment de la despesa amb el moment del consum,

mentre que sn factors corrents no emmagatzemables aquells

de carcter immaterial i intangible en els quals idealment ha de

coincidir ladquisici i laplicaci. Una qesti diferent s el fet

que es pugui contractar un subministrament futur daquests fac-

tors no emmagatzemables i que, fins i tot, es pugui pagar antici-

padament.

Les mercaderies...

... per a una empresacomercial o les matriesprimeres per a una empresaindustrial, constitueixenfactors correntsemmagatzemables. Unacaracterstica essencial s quesempre hi ha una difernciatemporal entre el momentdadquirir-los (despesa) i elmoment daplicar-los alactivitat empresarial(consum) i, derivada daquestfet, la possibilitat que ambdsmoments, adquisici iaplicaci a lactivitat, subiquinen exercicis econmicsdiferents. Per als factors noemmagatzemables, com aralenergia elctrica o el treballdel personal assalariat,ambds momentscoincideixen en el temps,i no s possible, de maneragenrica, la transferncia dun exercici a un altre.

Exemple

Daquesta manera, unaempresa pot contractar elsubministrament denergiaelctrica per a un perodedeterminat i, fins i tot, pagaranticipadament limportdaquest subministramentfutur. No sha de confondre,doncs, el concepte pagamentamb el concepte despesa.


Per agrupar els factors corrents i el reflex comptable que tenen, ens basa-

rem en la classificaci segent:

1) Factors corrents emmagatzemables. Shi inclouen tots els elements

materials per als quals s possible lexistncia separada del moment dad-

quirir-los (despesa) i del moment daplicar-los a lactivitat empresarial

(consum). Els comptes representatius de la despesa en aquests tipus de

factors sn els de compres, ja analitzats en lapartat dedicat a existncies.

2) Factors corrents no emmagatzemables. Shi inclouen tots els ele-

ments immaterials i intangibles necessaris per a lactivitat de lempresa.

Per a reflectir-los en la comptabilitat, segons la naturalesa comptable que

tinguin, shan de classificar en els grans grups segents:

a) Serveis exteriors. Serveis de naturalesa diversa que adquireix lempresa,

i que no sinclouen en els factors corrents emmagatzemables (compres), els

quals, tot i ser de naturalesa diferent, tenen en com el fet que les rela-

cions que com a conseqncia sestableixen entre lempresa i tercers no

sn les tpiques de client/provedor en el sentit ms estricte.

b) Despeses de personal. Shi inclouen les retribucions al personal,

qualsevol que sigui la manera o el concepte pel qual se satisfan; tamb

shi inclouen les quotes a la Seguretat Social a crrec de lempresa i la

resta de despeses de carcter social.

c) Tributs. Imports a crrec de lempresa que, dacord amb la legislaci

fiscal, tenen aquest carcter.

d) Despeses financeres. Contraprestaci, normalment en forma dinters,

per ls de recursos financers aliens a curt termini o a llarg termini.

Tots els factors que hem considerat anteriorment tenen com a denomina-

dor com el carcter recurrent en el desenvolupament de lactivitat empre-

sarial. Per aix sels considera factors corrents. Juntament amb aquests

factors sen poden presentar daltres no recurrents, s a dir, extraordinaris,

amb la qual cosa les categories anteriors es completen amb la segent:

3) Factors extraordinaris no emmagatzemables. Shi inclouen tots

aquells que no shagin de considerar peridics o corrents en avaluar els

resultats de lempresa. Com a regla general, un factor no emmagatzema-

ble es considera extraordinari nicament si loriginen fets o transaccions

que, tenint en compte el sector de lactivitat en qu opera lempresa,

!


compleixin les condicions segents: a) estar fora de les activitats ordin-

ries i tpiques de lempresa, i b) no esperar raonablement que succeeixin

amb freqncia.

5.2. Valoraci de les despeses

Com a criteri general, preval el de preu dadquisici, s a dir, els factors

descrits anteriorment es valoren pel preu dadquisici dels bns i serveis

que representa cada grup de factors.

De la mateixa manera, per a determinar el preu dadquisici dels factors

corrents i extraordinaris no emmagatzemables, shan de tenir en compte

els criteris segents, quan escaigui daplicar-los:

Els descomptes i accions semblants inclosos en la factura que no obe-

eixin a pagament immediat shan de considerar com a import menor

del preu dadquisici.

Els descomptes i accions semblants que es concedeixin a lempresa per

pagament immediat, inclosos en la factura o no, shan de considerar

ingressos financers i cal comptabilitzar-los en un compte apropiat.

Els descomptes i accions semblants posteriors a la recepci de la fac-

tura originats per defectes, incompliment de terminis dentrega o al-

tres causes anlogues, shan de comptabilitzar com una disminuci

de la despesa.

5.3. Registre comptable de les despeses

Des del punt de vista comptable, quan es fa una despesa (equivalent mo-

netari duna compra, entesa en el sentit ms ampli daquest terme) cor-

rent o extraordinria, correspon de registrar-la si es compleixen les con-

dicions segents:

1) Que les operacions de les quals deriva la despesa shagin realitzat en

ferm i shagin executat materialment. (El corrent real i el corrent mone-

tari sn simultanis.)

2) Que shagi produt el corrent real de bns i serveis associat a la des-

pesa, independentment del moment posterior en qu es produir el cor-

Observaci

La valoraci dels factorscorrents emmagatzemables jaha quedat descrita en lapartatrelatiu a existncies.

Valoraci dels factors noemmagatzemables

Excepte els factorsemmagatzemables, lavaloraci dels factors noemmagatzemables noacostuma a ser complexa, ats que sempre vanacompanyats dunacontraprestaci monetriaimmediata o futura.


rent monetari o financer que sen deriva. (El corrent real s anterior al

monetari.)

3) Que es donin tots i cadascun dels supsits jurdics per al naixement

duna obligaci de pagament. (El corrent real pot ser anterior o posterior,

o pot no existir com en el cas dels impostos.)

4) Que en cap de les situacions anteriors no hi hagi riscos significatius que

la transacci pugui ser substancialment anullada, cosa que implicaria la de-

voluci dels bns rebuts, la cancellaci de les obligacions de pagament o

laparici de drets de reemborsament pels bns retornats que ja shan pagat.

5.3.1. Comptes representatius

Els comptes representatius de les despeses que es fan servir en aquesta as-

signatura sn els segents:

1) Factors corrents emmagatzemables

Aquests comptes ja es van analitzar en lapartat referent a les existncies.

2) Factors corrents no emmagatzemables

Dacord amb aquests factors, es poden usar els comptes segents:

a) Serveis exteriors. Dins aquesta categoria sinclouen els comptes se-

gents:

Arrendament i cnons. Entenem com a arrendaments la contrapres-

taci pel lloguer de bns mobles i immobles en s o a disposici de

El registre comptable de les despeses es pot fer en diferents mo-

ments, dacord amb el fet o lesdeveniment que se seleccioni com

a crucial o ms significatiu a aquest efecte. La decisi concreta de-

pendr de les circumstncies i caracterstiques de la transacci.

Una qesti molt ms important s establir les condicions i criteris

en qu una despesa sha dincorporar al resultat de lempresa, s a

dir, sha de procedir a periodificar-la, amb la qual cosa adquireix la

categoria de despesa de perode.


lempresa, i com a cnons, les quantitats fixades que se satisfan pel

dret a ls o a la concessi ds de les diferents manifestacions de la

propietat industrial.

Reparaci i conservaci. Sentn per reparaci el procs mitjanant

el qual es torna a posar en condicions de funcionament un actiu im-

mobilitzat.

Serveis professionals independents. Import que se satisf als profes-

sionals pels serveis prestats a lempresa. Comprn els honoraris deco-

nomistes, advocats, auditors, notaris, etc., i tamb comprn les comis-

sions dagents mediadors independents.

Transports. Transports a crrec de lempresa fets per tercers, quan no

correspongui dinclourels en el preu dadquisici de limmobilitzat o

de les existncies. En aquest compte shi registren, entre daltres, els

transports de les vendes.

Primes dassegurana. Quantitats satisfetes en concepte de primes

dassegurana, llevat de les que es refereixen al personal de lem-

presa.

Serveis bancaris i similars. Quantitats satisfetes en concepte de ser-

veis bancaris i altres de semblants que no es considerin despeses fi-

nanceres.

Publicitat, propaganda i relacions pbliques. Import de les despe-

ses satisfetes pels conceptes que indica la denominaci daquest

compte.

Subministraments. Electricitat, gas, telfon, etc. i qualsevol altre pro-

vement que no tingui la qualitat de ser emmagatzemable.

Altres serveis. Els no compresos en els comptes anteriors i, en par-

ticular, les despeses de viatge del personal de lempresa, incloses

les de transports, i les despeses doficina no incloses en altres

comptes.

b) Despeses de personal. Shi inclouen els comptes segents, que repre-

senten els factors que reuneixen les caracterstiques i que comporta la

definici.

La conservaci...

... t per objecte mantenirlactiu en bones condicions defuncionament, mantenint-nela capacitat productiva.


Sous i salaris. Remuneracions fixes i eventuals al personal de lem-

presa. Shi inclouen igualment les dietes, i tamb les retribucions bsi-

ques i complementries, hores extraordinries, gratificacions, primes

addicionals, etc., s a dir, qualsevol contraprestaci derivada del tre-

ball personal dependent.

Indemnitzacions. Quantitats que sentreguen al

personal de lempresa per a compensar-lo dun

dany o perjudici. En aquest compte, shi in-

clouen especficament les indemnitzacions per

acomiadament i jubilacions anticipades.

Seguretat Social a crrec de lempresa. Quotes

de lempresa a favor dels organismes de la Segure-

tat Social per les prestacions diverses que realitzen.

Altres despeses socials. Despeses de naturalesa social fetes en compli-

ment duna disposici legal o voluntriament per lempresa.

c) Tributs. Shi inclouen els comptes segents, en funci de la natura-

lesa del tribut:

Impostos sobre beneficis. Es registra el tribut de carcter directe i

personal que grava la renda de les societats, i daltres entitats jurdi-

ques. (En lmbit fiscal se lanomena impost sobre societats.)

Altres tributs. Import dels tributs dels quals lempresa s contribuent

i que no tenen assentament especfic en altres comptes.

d) Despeses financeres. De tots els comptes corresponents ja sen va

parlar en apartats anteriors, quan vam tractar el finanament ali a llarg

termini i a curt termini.

3) Factors extraordinaris no emmagatzemables

Els comptes que es fan servir per a reflectir aquests factors sn:

a) Despeses extraordinries. Despeses dun tipus que compleixi les con-

dicions assenyalades anteriorment.

b) Despeses dexercicis anteriors. Aquelles que, dacord amb el principi

de meritaci, corresponguin a exercicis anteriors.

5.3.2. Funcionament comptable

Ats que no tots els comptes de despeses analitzats en aquest apartat tenen

un mateix funcionament comptable, cal analitzar-los de manera separada.

1) Factors corrents emmagatzemables

El funcionament comptable dels comptes de compres i operacions vincu-

lades ja sha exposat detalladament en lapartat corresponent a exis-

tncies.

2) Factors corrents no emmagatzemables

a) Serveis exteriors

Tots els comptes que integren aquest apartat tenen un moviment anleg

que se sintetitza aix:

Es carregaran per la valoraci atorgada a la despesa amb abonament

al compte Creditors per prestacions de serveis, als comptes de Treso-

reria o, si s el cas, al compte Hisenda pblica creditora per conceptes

fiscals.

Els motius genrics anteriors queden reflectits de la manera segent:

Les anotacions comptables concretes que es deriven dels motius de cr-

rec, sn les segents:

1) Meritaci de despeses (registre anterior al pagament)

!


Les remuneracions dels serveisprestats per professionalspersones fsiques estansubjectes, igualment, aretenci dimpostos.

Arrendaments i cnons Import( o el compte que correspongui del grup)

Creditors per prestacions de serveis ImportHisenda pblica creditor per conceptes fiscals Retenci

(Solament quan correspongui.Per exemple en Serveis professionals independents)

Serveis exteriors

Import meritato pagat

Retenci dimpostos


2) Meritaci i pagament simultani

3) Ingrs de les quotes retingudes

b) Despeses de personal

Com ja sha indicat, inclou qualsevol retribuci derivada del treball per-

sonal dependent. Aquestes prestacions estan sotmeses a tributaci pel

concepte dimpost sobre la renda de les persones fsiques, a crrec del

perceptor, per sestableix la norma fiscal que qui paga la remuneraci t

lobligaci de retenir i ingressar al Tresor Pblic els percentatges de les

prestacions que es determinin.

El moviment comptable dels comptes que integren aquest grup s el se-

gent:

Sous i salaris i Indemnitzacions

1) Es carregaran per limport ntegre de les remuneracions o indemnitzacions meritades:

a) Pel pagament en efectiu, amb abonament a comptes de Tresoreria.

b) Per les meritades i no pagades, amb abonament al compte Remuneracions pendentsde pagament.

c) Per les retencions de tributs i quotes a la Seguretat Social a crrec del perceptor, ambabonament als comptes Hisenda pblica, creditor per conceptes fiscals i Organismes dela Seguretat Social, creditors, respectivament.

Seguretat Social a crrec de lempresa i Altres despeses socials

1) Es carregaran per les quotes meritades o per limport de les despeses socials, ambabonament als comptes Organismes de la Seguretat Social creditors i de Tresoreria, res-pectivament.

Els motius genrics anteriors queden reflectits esquemticament de la

manera segent:

Hisenda pblica creditor per conceptes fiscals CancellaciTresoreria Pagament

Arrendaments i cnons Import(o el compte que correspongui del grup)

Tresoreria PagamentHisenda pblica creditor per conceptes fiscals Retenci

(Solament quan correspongui.Per exemple en Serveis professionals independents)

Nota

En determinats casos, lesindemnitzacions no estansubjectes a tributaci ni ameritacions de quotes de laSeguretat Social.

Import Quotes i despeses ntegre meritadesmeritat

Sous i salarisIndemnitzacions

Seguretat Social a crrec de lempresa, IndemnitzacionsAltres despeses socials

Les anotacions comptables concretes derivades de cadascun dels motius

de crrec i abonament sn les segents:

1) Meritaci de remuneracions i indemnitzacions

2) Pagament de remuneracions ja meritades i comptabilitzades

3) Meritaci de quotes de la Seguretat Social a crrec de lempresa

4) Ingrs de les quotes retingudes i meritades

5) Per altres despeses socials

Quadre resum

Atenent al fet econmic que impliquen les despeses anuals derivades del factor treball,com a cost per a lempresa, i les contrapartides que cal considerar comptablement, po-dem establir el quadre resum segent en forma dassentament genric:

c) Tributs

Dins aquest grup de despeses shi han incls dos comptes, Impost sobre

beneficis i Altres tributs, que, tot i tenir un funcionament comptable

anleg, per motius pedaggics s millor danalitzar-los separadament.


Sous i salaris ntegreIndemnitzacions ntegre

Hisenda pblica, creditor per conceptes fiscals RetenciSeguretat Social, creditor Retenci (1)Tresoreria Lquido Remuneracions pendents de pagament Lquid

Remuneracions pendents de pagament Lquid meritatTresoreria Import pagat

Seguretat Social a crrec de lempresa ImportSeguretat Social, creditor Import (2)

Hisenda pblica creditor per conceptes fiscals DeuteSeguretat Social, creditor Deute (1) + (2)

Tresoreria Pagament

Altres despeses socials ImportTresoreria Pagament

Sous i salaris Sou brutSeguretat Social a crrec de lempresa Quota patronal

Hisenda pblica, creditor per conceptes fiscals Retenci IRPFSeguretat Social, creditor Quota patronal

+ quota obrera (retenci)

Remuneracions pendents de pagament Sou net

Nota

Consulteu el material associaten web corresponent al mdul 6 per veure exemplesdaplicaci daquesta part del mdul.


Impost sobre beneficis

Com ja sha indicat, s un tribut de carcter directe i personal que grava la

renda de les societats i daltres entitats jurdiques. Considerar-lo una des-

pesa parteix del principi que el resultat net que han doferir els estats finan-

cers ha de ser lexcedent assignable ntegrament als fons propis de lentitat,

amb la qual cosa la participaci de lEstat en els beneficis empresarials (im-

post) ha de ser tractada com un factor negatiu daquests beneficis.

La normativa fiscal imposa a les entitats jurdiques lobligaci de fer de-

terminats ingressos a compte de limpost sobre beneficis al llarg de

lexercici econmic, encara que la quantia de limpost meritat no es co-

neixer fins que shagi determinat el resultat final previ al tancament de

lexercici. Aquests ingressos a compte no shan de comptabilitzar en el

compte de despesa Impost sobre beneficis, sin en el compte deutor Hi-

senda pblica, retencions i pagaments a compte, ja que, dacord amb les

normes fiscals, fins que no es meriti limpost i no sen determini la quan-

tia, Hisenda pblica tindr aquest carcter deutor per a lempresa, atesos

els ingressos a compte que shi han efectuat. Succeeix el mateix amb les

retencions a compte de lesmentat impost que efectun terceres persones

a lempresa en satisfer-li determinats rendiments.

El motiu genric de crrec anteriorment indicat queda reflectit de la ma-

nera segent:

Les anotacions comptables concretes que es deriven de cadascun dels

motius de crrec i dabonament, sn les segents:

1) Ingressos a compte, segons la normativa fiscal

2) Meritaci de limpost (impost > pagaments a compte)

!

Import meritaten lexercici

Impost sobre beneficis

El moviment comptabledaquest compte...

... es carregar per limportmeritat en lexercici ambabonament al compteHisenda pblica, retencions ipagaments a compte, i alcompte Hisenda pblica,creditora per impost sobresocietats, per la difernciapositiva.En el cas que les retencions iels pagaments a compte fossinsuperiors a limpost meritat, ladiferncia shauria de carregaral compte Hisenda pblica,deutor per conceptes diversos.Posat que no en resultsimpost meritat (com ara en elcas de prdues), al tancamentde lexercici, les retencions iels pagaments a compte, sinhi hagus, shaurien decarregar al compte esmentatHisenda pblica, deutor perconceptes diversos, ilempresa tindria dret a ladevoluci.

Hisenda pblica, retencions i pagaments a compte Ingressosa compte

Tresoreria Ingressosa compte

Impost sobre beneficis ImpostHisenda pblica, retencions i pagaments a compte Retenci

pagamenta compte

Hisenda pblica, creditor per impostos sobre societats Diferncia


3) Pagament de la quota lquida diferencial

4) Meritaci de limpost (impost < pagaments a compte)

5) No hi ha meritaci dimpost per prdues

Altres tributs

Shan de registrar en aquest compte, segons sha indicat, els tributs dels

quals lempresa s contribuent que no tinguin un assentament especfic

en altres comptes. Shi inclouen taxes, contribucions especials i impos-

tos. Tots aquells tributs, indicats de diferents maneres, que en virtut de

les normes de valoraci formen part del cost dadquisici dactius, shan

dintegrar al valor daquests actius. Aquells tributs que no tinguin

aquesta consideraci i que formin part de la despesa de lexercici, shan

de registrar en aquest compte.

El motiu genric de crrec indicat queda reflectit de la manera segent:

Les anotacions comptables concretes derivades dels motius de crrec i

dabonament indicats, sn les segents:

1) Pels tributs exigibles

Impost sobre beneficis ImpostHisenda pblica, deutor per conceptes diversos DifernciaHisenda pblica, retencions i pagaments a compte Retenci

pagamenta compte

Hisenda pblica, deutor per conceptes diversos Retencipagamenta compte

Hisenda pblica, retencions i pagaments a compte Retencipagamenta compte

El moviment comptable...

... es carregar quan els tributssiguin exigibles, ambabonament en el compteHisenda pblica, creditor perconceptes fiscals o Tresoreria,si escau.

Altres tributs

Tributs exigibles

Altres tributs ImportHisenda pblica, creditor per conceptes fiscals Import

Hisenda pblica, creditor per impostos sobre societats Quotadiferencial

Tresoreria Pagament


2) Pagament dels tributs exigibles

d) Despeses financeres

El funcionament comptable dels comptes que integren aquest grup ja ha

estat analitzat en tractar els comptes de passiu (en el cas dels comptes

dInteressos dobligacions i dInteressos de deutes), del descompte defec-

tes comercials (en el cas del compte Interessos de descompte defectes) o

dels comptes dexistncies i derivades ( en el cas del compte Descompte

sobre vendes per pagament immediat), per tant, aqu nexposarem sola-

ment una sntesi genrica.

En el cas dinteressos derivats dobligacions i abonaments i de deutes a

llarg termini o a curt termini, la normativa fiscal imposa a qui paga

aquests interessos lobligaci de retenir-ne un percentatge determinat i

dingressar-lo a compte de limpost sobre la renda de les persones fsi-

ques o de societats que correspongui al perceptor dels interessos. Aquesta

obligaci no existeix per als interessos derivats del descompte defectes

ni per al descompte per pagament immediat.

3) Factors extraordinaris no emmagatzemables

Els dos comptes que hem incls en aquest grup (Despeses extraordinries

i Despeses dexercicis anteriors) tenen un moviment comptable anleg:

Shan de carregar per limport que sels ha datribuir, amb abonament en

el compte de passiu que correspongui dacord amb la seva naturalesa, o

en el de Tresoreria.

El motiu genric de crrec queda reflectit de la manera segent:

Les anotacions comptables concretes derivades dels motius de crrec i

dabonament indicats sn les segents:

Pels crrecs esdevinguts daquesta naturalesa

Els movimentscomptables...

... dels comptes que integrenaquest grup ja shan analitzaten apartats anteriors.

Despeses dexercicis anteriorsDespeses extraordinries

Import atribut

Despeses extraordinries o Despeses dexercicis anteriors ImportCompte de passiu que correspongui o Tresoreria Import

Hisenda pblica, creditor per conceptes fiscals PagamentTresoreria Pagament


6. Periodificaci dingressos i despeses

En lapartat 4 hem esmentat que el reconeixement comptable de les des-

peses ha de seguir una lnia parallela a la dels ingressos, i que el pro-

blema es fonamenta en la seva classificaci, valoraci, registre i periodifi-

caci. Aquest ltim aspecte implica decidir quins criteris shan de tenir

en compte a lhora dincorporar ingressos i despeses al resultat peridic

de lempresa.

Normalment, el registre comptable dingressos i despeses el materialit-

zem en produir-se el corrent monetari, quan aquest s anterior al co-

rrent real i en aplicaci del principi de registre. Aix implica la necessi-

tat, amb carcter general, dajustar els saldos dels comptes al corrent

real, especialment en el moment del tancament de lexercici. Aquest

aspecte el recull el principi de meritaci (en castell, principio de de-

vengo) o de la data del fet.

Aix, doncs, lobjectiu de la periodificaci s imputar (ajustar) a cada

exercici comptable els ingressos i les despeses efectivament realitzats, in-

dependentment del fet que hagin estat cobrats o pagats.

6.1. Determinaci dels ajustaments per periodificaci

Entenem que els ajustaments per periodificaci comporten, en el mo-

ment del tancament de lexercici, lexclusi del clcul del resultat

daquells ingressos i despeses que, malgrat haver-se produt el seu reflex

comptable, no signifiquen, per la seva projecci, un ingrs o una despesa

de lexercici que es tanca.

Aix, doncs, en el tancament dun exercici econmic ens podem trobar

amb ingressos i despeses comptabilitzats per que, en part, afecten

lexercici que es tanca i, en part, limmediatament posterior.

El principi de meritaci...

... o de la data del fet diu: la imputaci dingressos i de despeses es far segons el corrent real de bns i deserveis que representen i amb independncia del moment en qu es produeixiel corrent monetari o financerque sen deriva.


En conclusi, podem establir dues situacions que justifiquen la realitza-

ci dassentament dajustaments per periodificaci, que les podem defi-

nir aix:

Despeses anticipades: sn despeses comptabilitzades en lexercici que

es tanca i que corresponen al segent.

Ingressos anticipats: sn ingressos comptabilitzats en lexercici que es

tanca i que corresponen al segent.

6.2. El reflex comptable dels ajustaments per periodificaci

Per al reflex comptable dels ajustaments per periodificaci, podem defi-

nir dos assentaments tipus per resoldre el tractament dels ingressos i de

les despeses que cal ajustar.

Cal crear dos comptes de balan per a utilitzar-los com a contrapartida

en els assentaments que cal realitzar.

1) Despeses anticipades.

Figurar en lactiu del balan, al final de tot, i el seu moviment ser el se-

gent:

a) Shi carregar al tancament de lexercici, amb abonaments als comptes de

despeses per limport comptabilitzat que cal imputar a lexercici posterior.

b) Shi abonar, al principi de lexercici segent, amb crrec als comptes

de despeses que correspongui.

Lassentament al tancament, per cada despesa que cal periodificar, ser:

2) Ingressos anticipats.

Figurar en el passiu del balan, al final de tot, i el seu moviment ser el

segent:

a) Shi abonar al tancament de lexercici, amb crrec als comptes din-

gressos per limport comptabilitzat que cal imputar a lexercici posterior.

Despeses anticipades Import

Compte de la despesa Import


b) Shi carregar, al principi de lexercici segent, amb abonament als

comptes dingressos que correspongui.

Lassentament al tancament, per cada ingrs que cal periodificar, ser:

s evident que en tots dos casos, i al principi de lexercici segent, els as-

sentaments que cal realitzar seran els mateixos, per al revs.

Veiem amb un senzill exemple laplicaci dels conceptes explicats en

aquest apartat.

Suposem el cas duna empresa que es dedica a la compravenda de cotxes

de segona m (empresa comercial). Aquesta empresa contracta al principi

doctubre de lany X0 una plissa dassegurana que cobreix un interval

temporal de sis mesos. Aquesta assegurana t com a objectiu permetre a

lempresa contractant de cobrir els riscos inherents a la prova dels cotxes

per part dels clients potencials, abans de procedir a la seva compra. Lim-

port de la plissa s de 3.000 euros, que lempresa paga a lavanada en el

mateix moment de la seva contractaci (a principi doctubre).

Lempresa procedeix a comptabilitzar el fet anterior en la data de paga-

ment, en aplicaci del principi de registre que diu que tots els fets econ-

mics shan de registrar quan neixen els drets o obligacions que aquests

originen:

En el moment del tancament de lexercici X0, sha danalitzar si tots els

diferents ingressos i despeses comptabilitzats formen part, efectivament,

del resultat del perode. Hem de decidir, per tant, si existeix alguna part

de limport de 3.000 euros registrat com a despesa del perode que, en

aplicaci del principi de meritaci i de la separaci (o especialitzaci)

dexercicis, no s despesa daquest exercici X0, sin de lexercici segent

(X1) i ha de ser tractada com a despesa anticipada.

En el cas que analitzem, lempresa contracta la prestaci dun servei (con-

cretat en una assegurana per a possibles responsabilitats derivades de la

Compte de lingrs Import

Ingressos anticipats Import

01.10.X0 DEURE HAVER

Despesa dassegurances 3.000

Bancs, compte corrent 3.000


conducci dels vehicles) i paga de manera avanada el total del servei con-

tractat; per tant, reconeix una despesa com a contrapartida del pagament

efectuat. Ara b, si ens atenim a la naturalesa de loperaci, podem arribar

a la conclusi que la meritaci de la despesa derivada de la prestaci del

servei est associada a un interval temporal, de manera que a mesura que

passa el temps es presta el servei i, per tant, es merita la despesa. Per aquest

motiu, no s correcte imputar com a despesa del perode el total de la

quantitat pagada, sin que hem de determinar quina s la part que corres-

pon a lexercici X0 i quina a lexercici X1.

Per a fer aix, dibuixem primer linterval temporal al qual hem dassociar

el servei contractat:

Octubre X0 Novembre X0 Desembre X0 Gener X1 Febrer X1 Mar X1

Daquesta manera, veiem que la meitat del servei es presta (i, per tant, es

merita) dintre de lexercici X0 i laltra meitat, dintre de lX1. Per aix, de

limport total de la plissa (3.000 euros), 1.500 euros sn despesa de lX0

i els 1.500 restants seran despesa delX1, que ara shauran de tractar com

a despesa anticipada. En aquest cas, podem trobar una forma alternativa

de fer aquest raonament per arribar a la mateixa determinaci: consisteix

a acotar el temps per mesos i calcular la despesa que es genera cada mes,

per mitj de la distribuci lineal de limport total (3.000 euros) entre ca-

dascun dels sis mesos. Daquesta manera, arribem a la conclusi que

cada mes es genera una despesa de 500 euros (3.000 euros/6 mesos = 500

euros/mes); la despesa associada als mesos doctubre, novembre i desem-

bre de lX0, que s de 1.500 euros (500 euros/mes 3 mesos), ser des-

pesa de lexercici X0 i lassociada als mesos de gener, febrer i mar de

lX1, tamb per import de 1.500 euros, ser despesa de lexercici X1.

Hem dajustar, per tant, la situaci comptable a la naturalesa econmica

de loperaci, mitjanant la periodificaci de la despesa dassegurances.

Per a fer aix, haurem de registrar lassentament segent:

Daquesta manera, adaptem els registres comptables al raonament

econmic exposat anteriorment, disminuint en 1.500 euros la despesa

dexplotaci del perode. En lexercici X1, shaur de reconixer com a

01.10.X0 DEURE HAVER

Despesa anticipada 1.500



despesa limport ara tractat com a despesa anticipada perqu s en aquell

exercici en qu es merita. Es far amb lassentament segent:

Exercici X1 DEURE HAVER


Despesa anticipada 1.500

Els ingressos...

... presenten el mateix raona-ment de fons que lapuntatper al cas de les despeses,amb les diferncies operativesexposades anteriorment.

Introducció a La Comptabilitat Mòdul 6 El Resultat Periòdic. Ingressos i Despeses

Documents

Transcript of Introducció a La Comptabilitat Mòdul 6 El Resultat Periòdic. Ingressos i Despeses