UNIDAD1. INTRODUCCIÓ AL TREBALL EN EL LABORATORI

REACTIUS:Generals: reaccionen amb gran nombre de substàncies.Selectius: reaccionen amb un nombre limitat d’espècies.Específics: reaccionen amb una única espècie.

QUALITAT:PS (per a síntesi): de puresa mitjana, dirigits a treballs de química aplicada.PR (pur): Productes comercials purificats.PRS (puríssim): productes de puresa apta com a auxiliar en anàlisis química.PA (per a anàlisis): Reactius per a anàlisi, amb especificacions i límits màxims d’impureses dins l’establert en normatives internacionals.EQP (espècies químiques primàries): Substàncies patró per a la preparació o comprovació de solucions valorades.

Material de vidre: El vidre utilitzat al laboratori ha de presentar una bona resistència química i mecànica i suficient grau d’estabilitat tèrmica.

Material Volumètric: conjunt de recipients, normalment de vidre, que s’empren al laboratori per mesurar volums de líquids amb precisió.S’ha d’anar amb cura en utilitzar-lo a una temperatura pròxima a la que ha estar graduat o calibrat així com no posar substàncies calentes i que alterin el vidre.L'error de paralatge és un error que es dona quan un no fa la lectura del volum de manera perpendicular.

Material ceràmic: Té una elevada resistència a escalfaments prolongats i a temperatures més elevades.

Material de cautxú o plàstic:El cautxú és un polímer que s’extreu de certs arbres tropicals. Aquest ha de conservar-se submergit en aigua destil·lada o humitejat amb glicerina.

MESURA DE MASSES:

Balances:- Granetaris: per a pesos grans on l’exigència de precisió és menor.- Analítiques: per pesar quantitats petites i que requereixen una precisió apreciable, la sensibilitat pot arribar fins 5ª xifra.

mètodes pesada:pesada directa: per pesar una quantitat fixa de substància.1-Es tara el recipient que utilitzarem per a la pesada2- Calculem el pes a pesar, que serà la tara mes la quantitat de producte que volem. 3- Posem amb una espàtula una quantitat de producte al recipient i ho posem a la balança, afegint o retirant producte amb l’espàtula fins que aconseguim la massa desitjada.

pesada per diferencia: per pesar petites mostres que no necessiten tenir un valor fix, però sí interessa saber la quantitat que s’ha pesat.1- col·loquem en un pesa substàncies una quantitat de producte superior, a ull, a la que volem mesurar. 2- Es fa la pesada i retirem la porció de producte aproximada que volem. 3-Tornem a pesar el pesa substàncies amb la quantitat que ha quedat, la massa de substància retirada serà la diferència entre ambdues pesades.

MESURA DE VOLUMS:Aparell aforat per abocament: et permet abocar un volum determinat de líquid encara que al seu interior, normalment, contingui una mica més de líquid. Aparell aforat per contingut: et permet contenir un volum de líquid determinat en el seu interior.Ús provetes: quan el procediment indiqui clarament que el volum a mesurar és aproximat.Ús pipetes: quan volem una mesura acurada i precisa. Ús buretes: per fer valoracions.Ús matrassos aforats: per a la preparació de dissolucions, per ajustar volums.Inscripcions als recipients:- Volum que pot mesurar.- T aforament.- Per abocament o contingut (Ex, In).- Classe A o B, classe A té un límit d’error inferior.

NATURALESA I PROPIETATS DE L’AIGUA, EQUILIBRIS QUÍMICS:

Molècula aigua: polar, bon dissolvent de sals i altres substàncies polars.Ponts d’hidrogen: enllaços febles que es formen entre àtoms d’O i d’H de molècules diferents. Això fa que:- Temperatures fusió i ebullició relativament altes. Els ponts d’h fan que es necessiti més energia per trencar-los.- Capacitat de dissoldre substàncies polars.- Corba densitat-temperatura alterada.Propietats físiques:- Calor específica elevada.- Tensió superficial elevada (degut als ponts d’hidrogen).- Viscositat baixa: permet el moviment de partícules i organismes al seu interior.- Constant d’electricitat alta.Propietats químiques:Solubilitat: Gran capacitat de dissolució de substàncies. Els sòlids dissolen millor a temperatures elevades, el gasos al contrari. La solubilitat del gas en aigua disminueix molt en disminuir la pressió.pH: es un valor numèric que ens permet determinar la concentració d’ions hidroni o protons que hi trobem al medi analitzat. pH= -log [H3O+]= -log [H+]

Dissolucions: mescla homogènia de dos o mes components que es poden separar per mitjans físics. Homogènia: qualsevol porció de la mescla té les mateixes propietats intensives.Dissolvent: component que té el mateix estat físic que la dissolució o està en major proporció.Concentració en dissolucions:Molaritat = M = mols solut/L dissolució% massa = (massa solut/ massa total dissolució)·100

% volum = (volum solut/volum dissolució)·100Ppm = mg solut/L dissolucióPreparació dissolucions: - Calcular quantitat de substància segons concentració sol·licitada.- Pesar la quantitat necessària de producte (sòlid) o mesurar el volum (líquid).- Dissoldre en un recipient apropiat (sòlid).- Arrasar la solució al volum demanat en un matràs aforat i homogeneïtzar-la perfectament.- Passar la dissolució a una ampolla prèviament ambientada.- Etiquetar l’ampolla.

Electròlits: substància que en dissolució aquosa està dissociada en ions.Electròlits forts: completament dissociats.Electròlits febles: parcialment dissociats.

Equilibri químic: es parla d’equilibri quan la relació de les concentracions de productes i reactius és constant.

Principi Le Chatelier: Si s’imposen modificacions al sistema aquest respon en el sentit de tornar a restablir l’equilibri. Les reaccions químiques no s’aturen en l’equilibri, s’igualen les velocitats dels processos directe i invers.

Constant producte iònic de l’aigua: permet calcular amb rapidesa les concentracions dels ions hidroni i hidròxid en dissolucions aquoses.

Hidròlisi de sals: quan es dissolen algunes sals en aigua, la dissolució resultant no és neutra sinó que pot tenir caràcter àcid o bàsic. Degut a que en dissociar-se ho poden fer en un àcid o base.