Introducció: la síndrome ull vermell La síndrome de l’ull vermell és el motiu de consulta oftalmològica més freqüent, tant en l’àmbit de la medicina primària com en el de l’oftalmologia. L’ull vermell és un signe poc específic ja que són moltes les causes que ho poden produir. Per tant, en el nostre nivell assistencial, ens haurem de valer sobretot de l’anamnesi i de l’exploració macroscòpica per a identificar aquell ull vermell amb

clínica d’alarma i que per tant, caldrà derivar a l’oftalmòleg, considerant cada cas es prioritzarà la derivació. La síndrome d’ull vermell amb signes i símptomes d’alarma és aquell ull vermell que es presenta amb símptomes i signes oculars de preocupació com disminució de la visió, dolor ocular o alteracions pupil·lars. El patró d’hiperèmia conjuntival al voltant de

la còrnia, anomenada de tipus central o ciliar, independentment de la seva simptomatologia, caldrà prendre-ho com un signe d’alarma i derivar el malalt de manera urgent. Si la hiperèmia té un component ciliar i perifèric, l’anomenen de tipus mixtes, i també ho considerarem com un signe d’alarma.

1. La s1. La sííndrome de lndrome de l’’ull vermellull vermell

ClClíínica dnica d’’alarmaalarma

1.1. PPèèrduardua dd’’AVAV

2.2. Dolor ocularDolor ocular

3.3. HiperHiperèèmiamia ciliar o ciliar o mixtemixte

4.4. CanvisCanvis pupil.larspupil.lars

Les principals entitats oculars que poden donar els diferents tipus de hiperèmia són: Taula 1. Causes més freqüents d’ull vermell, sectorial

o generalitzat, sense clínica d’alarma:

Taula 2. Causes principals d’hiperèmia ciliar o mixta:

Conjuntivitis aguda vírica Conjuntivitis al.lèrgica Hiposfagma o hemorragia subconjuntival Episcleritis Pingüeculitis

Inflamació del pterigi

Uveítis anterior aguda Glaucoma agut Queratitis infecciosa Escleritis anterior Queratopatia actínica

És important fer un correcte diagnòstic diferencial, per decidir si el maneig el fem a primària o cal derivar a oftalmologia: Taula 1. Diagnòstic diferencial de l’ull vermell per anamnesi i exploració macroscòpica ocular.

Conjuntivitis

aguda

Uveïtis

anterior

aguda

Glaucoma

agut

Queratitis

infecciosa

hiposfagma episcleritis

hiperèmia perifèrica ciliar mixte ciliar

perilesional

sectorial sectorial

dolor No + + + + + no +

disminució

AV no + + + + + + / ++ no no

secreció sí no no no no no

reflexe

pupil.lar N Pupil.la

lenta

Midriasi N N N

PIO N variable alta N N N

A continuació, es descriuen amb casos clínics els aspectes més revelant dels processos oculars que més freqüentment causen ull vermell. En tres apartats:

1.1 Síndrome de l’ull vermell generalitzat sense clínica d’alarma

1.2 Síndrome de l’ull vermell sectorial sense clínica d’alarma

1.3 Síndrome de l’ull vermell amb clínica d’alarma

Sent els objectius principals d’aquest apartat :

Ull vermellvermell: : ObjetiusObjetius docentsdocents

1.1. Discriminar Discriminar ullull vermellvermell ambamb clclíínica dnica d’’ alarmaalarma

2.2. TratamentTratament i i maneigmaneig dd’’entitats causants ull entitats causants ull

vermell vermell sensesense clclíínica de alarma mnica de alarma méés prevalentss prevalents