Investigant amb plantes - cac.es · Com motivar els estudiants mitjançant activitats científiques...

Com motivar els estudiants mitjançant activitats científiques atractives

1

INVESTIGUEM AMB LES PLANTES

Carmen Margaix Fontestad

Mª Luisa Aranda Perán CEIP TOMÀS ALBERT

Albuixech Introducció:

Fins ara els nostres alumnes coneixen els conceptes sobre plantes de forma principalment teòrica i hem aprofitat el projecte per a que assolisquen aquestos coneixements, i altres nous, des de l’observació directa i l’experimentació. Tanmateix hem volgut introduir el mètode científic amb un tema del que tenen ja certs coneixements.

Tots els coneixements que voliem que l’alumnat reforçara o aprenguera sobre les plantes s’han presentat en una sèrie de preguntes que implicaven un experiment a realitzar. Per equips han realitzat les pràctiques, fet el seguiment i posteriorment han presentat a la classe les seues observacions i conclusions.

Com que el tema de les plantes s’anava a fer en el segon trimestre vam decidir començar amb unes activitats per a motivar i despertar l’interès per la ciència.

Objectius:

Els objectius que ens proposàrem van ser: Sobre les activitats prèvies :

• Despertar la curiositat pels fenòmens científics

• Millorar la capacitat d’observació d’elements i experiments científics

• Introduir-los en el procés del mètode científic

• Introduir algunes tècniques de laboratori

• Fer-los capaços d’explicar les observacions, els canvis, les hipòtesis i les causes i arribar a

conclusions.


2

Sobre el projecte de les plantes: • Experimentar amb les plantes alguns conceptes nous i altres ja coneguts per tal d’arribar a un

millor coneixement sobre elles:

o La presència de clorofil· les o Necessitats fisiològiques de les plantes o Presència de vasos conductors o Diferents formes de reproducció de les plantes o Fototropismes o Altres aplicacions de les plantes: obtenció de tintes, indicadors de pH, perfums

• Desenvolupar un experiment senzill de manera científica

• Explicar les seues observacions i conclusions.

Relació del tema amb el currículum del curs:

El tema es correspon amb la unitat didàctica de les plantes del quart curs de primària.

Descripció del projecte:

A) FASE DE MOTIVACIÓ

En el primer trimestre, creàrem “el racó científic”, amb una lupa binocular, en el que anàvem deixant, elements de la natura per tal de despertar l’interès científic per l’observació i iniciar-se en la descripció del que veien, tot de forma més lúdica que formal, al llarg de la setmana anaven al racó en diferents moments de que disposaven i el divendres, de forma oral comentàvem les observacions. Aquestes van ser: una eruga que va aparèixer en el julivert, líquens, bolets, molses, una gota de sang, cristalls de sal, i d’aspirina.

També realitzarem les següents activitats per a despertar el seu interès pels experiments i iniciar-los en el mètode científic.

• Germinació de llavors: Han fet individualment dos processos: o Han posat en el cossiol llavors de julivert, espinacs i raves. Feren el seguiment i el rec per

inundació, la qual cosa va fer que al llarg de tres setmanes, quan les llavors ja havien germinat i crescut, van començar a podrir-se per excés d’aigua. Per tant hagueren de tornar a plantar noves llavors. Ara el rec es fa amb polvoritzador i continuen seguint el procés

o També han posat bulbs de tulipa del que han observat el seu creixement.

• Observació d’alguns experiments: la professora realitzava l’experiment explicant cada pas i l’alumnat observava i finalment comentàvem els resultats, sempre oralment o Dissolució i cristal·lització de l’aspirina: dissoldre deu aspirines en aigua, esperar que

s’evapore i observar els cristalls tan bonics que apareixen


3

o Fer un frotis amb una gota de sang: la professora va fer el frotis d’una gota de sang en un portaobjectes i l’alumnat va anar observant en la lupa binocular els diferents components, aprofitant que estaven donant l’aparell circulatori.

o Què li passa a un ou submergit en vinagre uns dies? Aprofitant que estàvem donant els aliments, posarem un ou en vinagre, donarem a l’alumnat una fitxa per anotar el que anàvem fent i els canvis que observaven. Al cap de tres dies van quedar molt sorpresos de com havia quedat, tocaren i anotaren les observacions i els ajudàrem a explicar el que havia passat: el vinagre havia desfet el que tenia la closca de l’ou: el calci.

o De quin color és el negre? (cromatografia): Quan començàrem el tema de la llum i el color, férem la pregunta, ells ràpidament contestaren que negre, després la professora proposa fer la comprovació posant un paper de filtre, amb un punt de retolador negre, amb un extrem en alcohol, i observaren què passava. Comprovaren que la tinta negra està formada per diversos colors, aprofitàrem per a que conegueren el nom d’aquesta tècnica.

• Realització guiada d’un experiment: o De quin color és el roig (o verd, blau, taronja)? : Els proposarem practicar una investigació

científica o experiment, començant per la pregunta, seguint els passos amb una fitxa guió, que s’ajunta com Annex. La realitzaren seguint els passos de la que van vore feta pernosaltres i anotant les observacions després d’unes hores.

o Per què són durs els ossos? Els plantejàrem la pregunta per a que ells dissenyaren l’experiment, després d’una posada en comú arribaren a proposar posar els ossos en vinagre per a comprovar si tenien calci (recordant l’experiment de l’ou en vinagre). Unes setmanes després comprovaren que els ossos estaven molls, sobretot els més prims, i varen extraure les conclusions, els ossos tenen calci, els més grans són més durs perquè tenen més calci.


4

B) EXPERIMENTS AMB PLANTES Proposàrem 6 preguntes relacionades amb les plantes (algunes les hem recollit del manual de pràctiques “Planteatelo, la ciencia es divertida” del IBMCP ). Hem comptat també amb la col·laboració de Joan Sansó Margaix, estudiant del Mòdul de Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisagístics (GORNP) La idea era que cada equip de la classe realitzara una d’elles, seguint el guió de la pràctica. Posteriorment que ompliren la seua memòria i exposaren a la resta de la classe en què havia consistit el seu experiment i les conclusions.Però al ser molt ampla la primera i l’última decidírem que aquestes les farien tots els grups.Les sessions van ser de la següent manera:

• 1ª sessió: es va realitzar la pràctica “Com podem produir més plantes?”, es van fer 6 equips i

cadascú va produir noves plantes d’una de les següents formes:

o Per germinació de llavors o Per esqueixos o Per bulbs o Per tubercles o Per fulles o Per rizomes

I al llarg del mes han anat observant el seu creixement, encara que algunes d’elles vam haver de repetir-les perquè es van podrir per excés de rec, era difícil controlar les vegades que els xiquets anaven a regar, ja que les plantes estaven en la classe i nosaltres no sempre estem amb ells...

• 2ª sessió: es van fer quatre equips per a realitzar les següents pràctiques:

o “Tenen venes les plantes?” o “Per què són verdes les plantes?” o “Perseguint la llum sense cames” o “Què necessiten les plantes per a viure?”

• 3ª sessió: els equips realitzaren les observacions i ompliren el guió de la pràctica

• 4ª sessió: cada equip va presentar el seu experiment i les conclusions a la classe

• 5ª sessió: es van fer 5equips i van realitzar la pràctica “Alguns usos desconeguts de les plantes”,

cada equip va realitzar una d’aquestes:

o Preparar un indicador de pH. o Extraure perfum a partir d’una planta aromàtica (espígol). o Tintar un objecte mitjançant la utilització de fulles seques de ceba. o Preparar ambientador natural.

o Extraure insecticida natural a partir de la maceració d’alls secs.

Després cadascú va explicar a la resta el seu treball.


5

• 6ª sessió: amb el paper indicador de pH que va preparar un dels grups, el repartírem a la tots i

realitzarem l’explicació, adaptant-la al seu nivell, del que és el pH, que hi ha substàncies àcides,

com el vinagre, que produïen efectes com els que van comprovar en l’experiència de l’ou i dels

ossos, i que hi ha altres que tenen qualitats contràries, són bàsiques, com els productes de neteja,

els donàrem diferents tubs amb líquids per a provar si eren àcids o bàsics, i l’equip encarregat

d’aquesta pràctica va anar anotant els resultats en el seu guió. Aquesta pràctica va ser molt

interessant per a ells, ja que els va sorprendre molt vore com es tintaven els diferents líquids

donant diferents colors. Després els deixarem pintar el paper tenyit de llombarda amb els

diferents líquids de forma lliure per a crear un dibuix.

Després de la realització de les pràctiques i de la presentació dels resultats per part de cada equip, completàrem un mapa conceptual amb tot el que havíem aprés. Per ampliar i observar directament aquestos conceptes vam fer dues visites:

• A un hort del poble: van veure cultius d’hivern: carxofes, faves, colflors, creïlles, api, taronges, i les eines tant per al treball manual com mecànic.

• Al centre mediambiental de la Masia del Frares de Sagunt, on visitaren un hort històric i l’ecosistema de l’estany, en la Marjal dels Moros, on plantaren arbres típics de l’estany.

Per tal de repassar aquestos conceptes hem realitzat una activitat de treball cooperatiu que es diu “Quiz-quiz”, on s’han fet preguntes amb tots els continguts.

Anàlisi i conclusions:

Sobre la part de motivació: els objectius plantejats s’han aconseguit molt positivament, l’alumnat ens reclamava experiments, els repetien en casa i inclòs alguns d’ells han demanat en Nadal jocs científics i d’experiments. Han aprés detalls sobre elements de la natura desconeguts fins ara per a ells, com els líquens (una observació que feren era que pareixia coral groc), les molses, cristalls punxosos (aspirina), i més coses sobre altres que ja conegudes com els bolets (vegeren les espores), la sang, però sobretot va servir per a despertar la seva curiositat que feia que portaren coses quan venien del cap de setmana per al racó científic.

Sobre la part d’experimentació: els objectius plantejats al principi del projecte, s’han aconseguit, uns en major grau que altres:

• La part pràctica molt bé perquè han experimentat moltes coses. Realment han aprés moltes coses de les plantes i ho van demostrar en les visites que feren i en el control escrit.

• La part metodològica, no tan bé, ja que el seguiment metòdic no s’ha aconseguit com nosaltres hauríem volgut, l’explicació de les observacions i conclusions és el que més ha costat, no s’ha realitzat de forma molt exhaustiva, ells no estan acostumats a aquest tipus de


6

metodologia i encara en aquest aspecte estan un poc verds.necessiten treballar més la reflexió i la redacció, així com

• treballar de forma més metòdica, els costava fer i complir el que s’havien marcat o plantejat... A més a més per a ser la primera vegada que fem un projecte científic ha sigut massa coses a la vegada per a fer el seguiment, sí veien la part pràctica però no feien el seguiment que tocava.

Com a proposta de millora dir que en els pròximsprojectes científics que posem en pràctica hem d’entrenar a l’alumnat a pensar, reflexionar i extraure conclusions, millorar els guions amb preguntes que servisquen d’ajuda per a completar les seues observacions, també haurem de dedicar un moment diari per a fer el seguiment, independentment de si toca o no toca medi. I sobretot anar pas a pas i fer les pràctiques d’una en una, tots els grups la mateixa i presentar les conclusions al final, la qual cosa els servirà de reflexió i per a constatar les diferents interpretacions que poden haver.

La conclusió nostra és que hem començat un mètode de treball nou, que encara que no ho han assumit a la perfecció, sí que ha permès que l’alumnat aprenga molt més que si s’haguera fet sobre el llibre i despertar el seu interès per la ciència.


7


8

ANNEXO I: GUIONS DE PRÀCTIQUES INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

PREGUNTA: PER QUÈ ELS OSSOS SÓN DURS?

HIPÒTESI: ...........................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ:

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

CONCLUSIONS: ...................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................


9

GERMINACIÓ DE LLAVORS Nom: .................. ...........................................

nom de la llavor llavor data de plantació

…………………….

…………………….

…………………….

…………………….

…………………….

…………………….

…………………….

…………………….

Procés de creixement de ........................... ......................

cm

Pro

cés

de c

reix

emen

t

Dat

a


10

1. COM PODEM PRODUIR MÉS PLANTES

Objectiu: Conèixer i experimentar les diferents reproduccions més usuals de les plantes: - Per germinació de llavors - Per esqueixos - Per bulbs - Per tubercles - Per fulles - Per rizomes

Materials: testos, pots de vidre o plàstic, substrat, llavors( julivert, espinacs, ràbens), diferents plantes per fer la reproducció (photo, begònia, murciana, violeta, menta, herba sana), fulles de plantes crasses ( aloe vera, aptenia, dyckia brevifolia), creïlles i bulbs de tulipa. Procediment: - Per germinació de llavors: Agafeu per a cada membre de l’equip un test o safata, el substrat i

les llavors de diferents plantes de creixement ràpid (julivert, espinacs, ràbens). Poseu les llavors, a uns 3 cm de profunditat, i regueu.

- Per esqueixos: Agafeu un test o safata, el substrat i un tros de tija de planta, Photo, begònia, murciana. Feu la plantació aplicant la tècnica següent: (hi ha que estacar a la terra, a uns 5 cm de profunditat, un tros de tija que tinga un nus o yema.Regueu icontroleu el dia de la germinació i el creixement.

- Per bulbs: Amb la mateixa tècnica que la plantació per llavors o esqueixos. - Per tubercles: Talleu la creïlla en diferents trossos per poder-la plantar, ha de tindre cada tros

un nus en la pell pel que puga brotar la nova planta. A continuació agafeu un test gran, ple de substrat, introduiu el tubercle a uns 15 cm de profunditat Regueu i controleu el dia de la germinació i el creixement.

- Per fulles: Agafeu diferents fulles de plantes crasses (aloe vera, aptènia)i begònies, testos i substrat. Tot seguit planteu la fulla en la superfície, ha de quedar la meitat d’aquesta en l’exterior. Regueu, poc, i feu el seguiment.

- Per rizomes: Agafeu plantes de menta, violeta, herba sana, testos i substrat. Planteu els rizomes en terra, regueu, i feu el seguiment.

Controleu el rec i anoteu els canvis observats.

Observacions:

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

....................................................................................................................................... .......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................


11

2. PER QUÈ SÓN VERDES LES PLANTES?

HIPÒTESI: (contesteu a la pregunta amb el que vosaltres cregueu abans de realitzar la pràctica)

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Material: fulles d’espinacs o bledes, morter, vas o matràs, alcohol, paper de filtre, embut, sorra, tub d’assaig. Procediment: - Col·locar en el morter les fulles d’espinacs trossejades, afegir un poc de sorra i un poc

d’alcohol de 96º. - Picar fins que es faça una pasta, afegir la resta d’alcohol fins que tinga un color verdós intens. - Col·locar un filtre en l’embut i aquest en un vas o matràs, bolcar l’alcohol. - Agafar una tira de paper de filtre envoltar un extrem a un llapis, col·locar l’altre en un vas

amb alcohol de forma que toque el líquid però no el vidre. - Esperar uns minuts a que l’alcohol puge. - Observar el diferents colors obtinguts.

Observacions (Anoteu el que ha ocorregut)

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Conclusions

(Amb el que heu observat i més informació escriviu la resposta a la pregunta inicial).

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

GRUP: ........................................................................................................................................................


12

3. TENEN VENES LES PLANTES? HIPÒTESI:(contesteu a la pregunta amb el que vosaltres cregueu abans de realitzar la pràctica)

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Material: Tiges d’api, algunes flors com clavells o margarides, aigua, solució de blau de Toluidina (líquid blau), vas de precipitats, lupa binocular Procediment: - Posar aigua amb la solució de blau de Toluidina en el vas de precipitats, introduir les

branques d’api o les flors. - Esperar un o dos dies i observar el que ocorre. - Tallar un tros molt prim de la tija i observar-lo a la lupa, dibuixar què s’observa


........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Conclusions

Amb el que heu observat i més informació escriviu la resposta a la pregunta inicial.

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

GRUP: ........................................................................................................................................................


13

4. PERSEGUINT LA LLUM SENSE CAMES… ES PODEN MOURE LES PLANTES?

HIPÒTESI:(contesteu a la pregunta amb el que vosaltres cregueu abans de realitzar la pràctica)

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Material:

Quatre plantetes d’uns 10 cm., dos caixes de cartró , una bossa de fem.

Procediment:

- Folrar amb la bossa de fem les dos caixes

- Col·locar les plantes en les caixes, que tindran una l’obertura de costat i l’altra l’obertura dalt.

- Esperar uns dies i traure-les de les caixes, observar les diferències entre les plantes que han rebut

la llum des de dalt i les que les han rebut de costat.


.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

Conclusions:


.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

GRUP: ........................................................................................................................................................


14

5. QUÈ NECESSITEN LES PLANTES PER A VIURE?

HIPÒTESI: (contesteu a la pregunta amb el que vosaltres cregueu abans de realitzar la pràctica)

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Material:

Tres parelles de plantes, arruixadora, substrat, una caixa folrada de negre, sorra, substrat

Procediment:

Dissenyeu un experiment per a comprovar que les plantes necessiten aigua, llum i substrat per a

créixer.

LLUM : ..............................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

AIGUA :..............................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

SUBSTRAT:......................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................


...........................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

Conclusions


............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................


15

GRUP: ........................................................................................................................................... 6. ALGUNS USOS DESCONEGUTS DE LES PLANTES

Objectius: a) Preparar un indicador de pH. b) Extraure perfum a partir d’una planta aromàtica (espígol). c) Tintar un objecte mitjançant la utilització de fulles seques de ceba. d) Preparar ambientador natural. e) Extraure insecticida natural a partir de la maceració d’alls secs. Materials: Espígol, cebes, alls, col llombarda, vinagre, llima, llet, solució sabonosa, solució de bicarbonat sòdic, alcohol 96º, pots de vidre, foguer i cassó, morter, colador, tisores, paper d’alumini, safata, paper de filtre, paper de cuina, tubs d’assaig, pipetes, tela de cotó i cinta. Procediment: a) Preparar un indicador de pH

- Es tallen xicotets trossets de col llombarda. Els col·loquem en un morter i afegim 20 ml d’ alcohol de 96º. El morter deurà estar cobert de paper d’alumini, per evitar el contacte amb residus.

- Picar fins que el alcohol tinga el color morat de la col. - En una safata es col·loca la fulla de paper de filtre i s’aboca l’extracte de la col, evitant que

caiguen trossos de la mateixa. - Escórrer i eixugar durant 5 o 10 minuts sobre paper de cuina. - Tallar tires de paper de 1cm x 10 cm i repartir als alumnes. - Posar una gota de les diferents solucions a diferents pHs ( en ordre ascendent). A mesura

que eixen els colors aniran anotant al costat el pH corresponent. - Es prepararan quatre tubs d’assaig amb 3ml de: vinagre, llet, bicarbonat sòdic i solució

sabonosa, afegim a cadascun 0,5 ml de l’extracte. - Es podran utilitzar els preparats, per pintar amb pinzell, papers tintats fent la pràctica més

lúdica. b) Extraure perfum a partir d’una planta aromàtica (espígol).

- Es tallen les flors de l’espígol i es posen al morter. - Es piquen les flors fins que es trau l’essència. - S’ompli un pot d’alcohol etílic i es submergeix la planta picada. - Es deixa macerar durant dues setmanes. - En passar el temps es cola i es col·loca en botelles de perfum.

c) Tintar un objecte mitjançant la utilització de fulles seques de ceba. - Recollir fulles seques de ceba de color marró i posar-les en un cassó a bullir amb aigua. - Col·locar algun objecte que volem tintar com un ou blanc. - Deixar bullir durant 5 minuts. - Deixar gelar l’aigua del cassó i ja es poden traure els objectes.

d) Preparar ambientador natural. - Tallar plantes aromàtiques: espígol, romer, en trossos menuts. - Preparar saquets de tela. - Introduir les plantes en els saquets i tancar-los. - Escriure en el saquet la data i el nom de la planta.

e) Extraure insecticida natural a partir de la maceració d’alls secs. - Picar vàries dents d’alls secs en un morter. - Omplir tres quarts d’una botella d’aigua. - Submergir la picada d’alls i deixar macerar durant una setmana. - Colar amb un colador i ja es pot utilitzar com a insecticida natural per a les plantes.


16

ANNEXO II: ALGUNES MEMÒRIES DELS ALUMNES


17


18

Investigant amb plantes - cac.es · Com motivar els estudiants mitjançant activitats científiques...

Documents

Transcript of Investigant amb plantes - cac.es · Com motivar els estudiants mitjançant activitats científiques...