IRB Barcelona Resum Executiu 2008

Resum

Executiu 2008

IRB Barcelona

Parc Científic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Espanya

Tel: +34 93 402 0250 Fax: +34 93 403 7114

[email protected] www.irbbarcelona.org

Entitats fundadores

Amb la col·laboració de

Inst

itut

de

Rece

rca

Biom

èdic

a

R

esum

Exe

cuti

u 20

08

Centres de recerca de Catalunya

Resum Científic Resum Executiu 2008 1

© Copyright 2009

Producció:Oficina de Comunicació i Relacions ExternesInstitut de Recerca Biomèdica — IRB BarcelonaBaldiri Reixac, 1008028 Barcelonawww.irbbarcelona.org

Edició i maquetació:Anna Alsina

Disseny:Nicola Graf

Fotografia:Maj Britt Hansen, Raimon Solà, Oficina de Comunicació i Relacions Externes

Impressió:Puresa/La Trama

Dipòsit legal:B-20008-2009

Aquest document s’ha imprès amb paper ecològic procedent de plantacions de gestió forestal sostenible.Crèd

its

Resum Executiu 2008

4 Resum Executiu 2008 Índex

Pròleg ................................................................. 7

Resum CientíficPrograma de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament ...... 18

Programa de Biologia Estructural i Computacional ............ 22

Programa de Medicina Molecular ................................. 26

Programa de Química i Farmacologia Molecular ............... 29

Programa d’Oncologia ............................................. 33

Plataformes Científiques .......................................... 36

Dades de l’IRB BarcelonaPatronat .............................................................. 42

Junta de Govern .................................................... 44

Comitè Científic Internacional ................................... 45

Fonts de Finançament ............................................. 47

Resum de la Producció Científica ................................ 48

Tesis Doctorals ...................................................... 53

Activitats de Transferència de Tecnologia ...................... 56

Seminaris Barcelona BioMed ...................................... 58

Conferències Barcelona BioMed .................................. 63

Activitats de Divulgació ........................................... 64

Organigrama ......................................................... 66

Personal de Direcció i Administració ............................ 67

Estadístiques de Recursos Humans ............................... 69

Afiliacions dels Investigadors ..................................... 70

Parc Científic de Barcelona ....................................... 71

Índex

Índex

6 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Pròleg Resum Executiu 2008 7

La tercera edició de la memòria anual

de l’IRB Barcelona es divideix en tres

volums: la Memòria Científica, que

ofereix un resum detallat de la recerca duta a

terme durant l’any per part dels nostres grups

d’investigació i plataformes científiques, el Resum

Executiu, en què s’hi inclouen dades globals

i xifres de l’Institut, i Històries de Ciència de

l’IRB Barcelona, on es destaquen alguns dels

projectes de recerca duts a terme a l’Institut i

en què es dedica especial atenció a les persones

que figuren al darrere de la ciència. L’objectiu

d’aquests volums és oferir una visió detallada

de les activitats que s’han portat a terme a

l’Institut durant el 2008. Així mateix, esperem

que també serveixi de plataforma perquè els

lectors s’endinsin en aquest nou centre únic dins

l’escenari de la recerca biomèdica.

La nova fase de construcció i ampliació del

Parc Científic de Barcelona (PCB), colindant als

laboratoris de l’IRB Barcelona, continua avançant

segons les previsions. El PCB, on s’ubiquen

actualment els grups científics de l’Institut, està

en ple procés d’expansió per augmentar la seva

superfície de 36.800 m2 a 90.000 m2 l’any 2011. El

forat immens al terra fruit de les obres d’ampliació

del PCB s’ha cobert per donar pas a la construcció

de fonaments sòlids on s’ubicaran nous laboratoris

i serveis per la comunitat científica. L’àrea s’ha

convertit en un testament físic de la important

inversió econòmica feta en infraestructures de

recerca a Barcelona, una realitat que està canviant

el paisatge de la ciutat i fomentant el potencial de

la recerca biomèdica en la regió.

L’IRB Barcelona, a una escala similar, també

avança amb rapidesa al ritme del seu amfitrió.

Tres anys després d’haver-se fundat oficialment

IRB Barcelona: creixent sobre una base sòlida

PRÒLEG

8 Resum Executiu 2008 Pròleg

el 2005, els fonaments de l’Institut s’han establert de manera sòlida per obrir el camí cap a la consolidació de l’IRB Barcelona com un dels centres de recerca pioners a nivell mundial. Durant el 2008, l’Institut ha près iniciatives rellevants orientades a complir les seves missions, que inclouen promoure la recerca multidisciplinària d’excel·lència en els àmbits de la biologia estructural, la química i la biologia, amb un èmfasi especial en càncer; impulsar les col·laboracions entre instituts de recerca locals, nacionals i internacionals, així com promoure el potencial de Barcelona com a un clúster biomèdic; oferir un alt nivell de formació en l’àmbit de les ciències biomèdiques a estudiants i visitants en tots els nivells de les seves carreres científiques; promoure la innovació i la transferència de tecnologia en el camp de la biomedicina i fomentar un diàleg obert amb el públic a partir d’una sèrie d’activitats educatives i de ciència i societat.

Captació de talents científicsL’IRB Barcelona ha continuat invertint esforços durant el 2008 per captar algunes de les ments científiques més brillants d’arreu del món. El científic Jens Lüders (Hannover, 1969), provinent de la Universitat d’Stanford (EUA), es va incorporar a l’IRB Barcelona al gener per dirigir un grup de recerca dins del Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament. La seva recerca es centra en revelar els mecanismes moleculars que rauen al darrera de l’organització microtubular. L’investigador Xavier Salvatella (Barcelona, 1972), prèviament a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), es va incorporar a l’IRB Barcelona el juliol del 2008 com a investigador principal del Programa de Química i Farmacologia Molecular. El seu grup estudia l’estructura i les dinàmiques de les biomacromolècules i la seva relació amb malalties. El científic Travis Stracker (Ohio, 1974), provinent del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York (EUA) va ser contractat per liderar un grup d’investigació dins del Programa d’Oncologia i començarà les seves activitats de recerca a principis del 2009. El seu laboratori, que centrarà la recerca en la inestabilitat genòmica i el càncer, investigarà quin és el paper que la resposta al dany d’ADN té en la supressió dels tumors. Plataformes científiques al servei de la ciènciaAnys enrere, els laboratoris solien concentrar el seu treball en un nombre reduït de gens i molècules, sovint en un únic organisme model.

Els fonaments de l‘Institut s‘han establert de manera sòlida per obrir el camí cap a la consolidació de l‘IRB Barcelona com un dels centres de recerca pioners a nivell mundial


En l’actualitat, els projectes vinculats al camp de la medicina sovint impliquen la monitorització del comportament de la totalitat del genoma, a partir d’estudis que van des de l’ordinador al tub d’assaig, fins a organismes models i el teixit humà. Cap laboratori pot, per si sol, arribar a dominar bé totes les tècniques necessàries per aconseguir resoldre aquestes qüestions. Per aquest motiu hem posat en marxa més unitats de serveis amb l’objectiu de posar a l’abast dels nostres investigadors noves instal·lacions i equipaments d’última generació. A banda de les plataformes científiques existents dedicades a la genòmica funcional, l’espectrometria de masses, l’expressió de proteïnes i els ratolins transgènics, l’any 2008 es va crear la Unitat de Bioestadística i Bioinformàtica, dirigida pel científic David Rossell (Barcelona, 1977), provinent del MD Anderson Cancer Center de Houston, Texas. També es van iniciar les activitats de la Plataforma Científica de Microscopia Digital Avançada, gestionada conjuntament amb el PCB i dirigida pel científic Julien Colombelli (París, 1977), provinent del European Molecular Biology Laboratory de Heidelberg, Alemanya. Aquestes platataformes científiques es complementen amb el ventall consolidat de plataformes creades i gestionades pel Parc Científic de Barcelona i els Serveis Científics i Tècnics de la Universitat de Barcelona.

Nous horitzons marcats per col·laboracionsL’IRB Barcelona és conscient de que no hi ha cap institut que pugui, per si sol, revelar les complexitats moleculars de les ciències de la vida. Per tal de fer recerca que es tradueixi en beneficis per la salut humana, és essencial adoptar un camí que es basi en el coneixement i les habilitats d’un ampli equip d’experts en àmbits molt diversos. Per aconseguir transformar el coneixement en noves eines i teràpies és fonamental que s’estableixin nous vincles amb instituts de recerca, universitats, centres clínics i la indústria. Amb aquest objectiu, els científics de l’IRB Barcelona han establert nombroses col·laboracions científiques i han entrat a formar part de xarxes de recerca a nivell local, nacional i internacional. Durant el 2008 també ha continuat creixent el nombre d’aliances estratègiques institucionals amb altres centres. El programa conjunt amb el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), creat l’any 2007, ha continuat fidel als seus objectius amb la creació del Laboratori de Bioinformàtica Experimental (EBL), un grup de recerca dirigit de manera conjunta per investigadors principals de l’IRB Barcelona i del BSC. D’altra banda, diversos grups d’investigació de l’IRB

Els investigadors de l’IRB Barcelona han aconseguit augmentar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a l’obtenció d’ajuts competitius i de fonts de finançament privades


Barcelona i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han començat a planificar reunions periòdiques conjuntes dins del marc de creació del nou Institut d’Investigació Sanitària Clínic-IDIBAPS. La iniciativa té per objectiu impulsar les col·laboracions entre científics que treballen en centres de recerca bàsica i clínica per tal de promoure la recerca traslacional. Atracció de recursosA més de la font de finançament principal provinent de la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Departament de Salut), els investigadors de l’IRB Barcelona han aconseguit augmentar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a l’obtenció d’ajuts competitius i de fonts de finançament privades. L’any 2008, la Comissió Europea va atorgar l’IRB Barcelona la coordinació de dos projectes pioners en l’àmbit de la salut dins del 7è Programa Marc. L’Institut també va ser seleccionat per participar com a soci en quatre projectes en biomedicina finançats per la Comissió Europea. D’altra banda, l’investigador Eduard Batlle, del Programa d’Oncologia de l’IRB Barcelona, va ser premiat el 2008 amb un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC) per liderar un estudi sobre la progressió del càncer colorectal.

Els investigadors de l’IRB Barcelona també van rebre ajuts d’entitats amb fins filantròpics destinats a impulsar activitats de recerca. La Fundació Banco Bilbao Vizcaya Argentaria va ampliar i reforçar la seva col·laboració existent amb l’IRB Barcelona a través d’una aportació econòmica destinada a finançar activitats de recerca en el Programa d’Oncologia i també com a patrocinadora de les activitats Barcelona BioMed. La Fundació Marcelino Botín, per la seva banda, va continuar donant suport als grups de recerca dels programes de Medicina Molecular i de Biologia Estructural i Computacional. L’IRB Barcelona va ser també un dels quatre instituts a l’estat espanyol escollits per ‘La Caixa’ que van rebre una dotació econòmica destinada a incorporar joves talents al programa internacional de doctorat. La iniciativa es va posar en marxa al 2008 amb l’exitós llançament de la primera convocatòria de beques. L’any 2008, l’Institut van consolidar noves estructures administratives per donar suport addicional als investigadors en les seves activitats de recerca. La creació d’una oficina de projectes el mes de novembre va ser impulsada per donar suport tècnic als investigadors i guiar-los durant el procés de sol·licituds de finançament extern. Un entorn per a la innovacióLa majoria de la recerca a l’IRB Barcelona es centra sobretot en qüestions científiques bàsiques que han estat, durant dècades, una font molt important d’innovació i de noves tecnologies. La probabilitat d’aconseguir nous avenços científics és més elevada en un entorn que fomenti la innovació i que faciliti la transferència de tecnologia. A banda del suport rebut per part de la Fundació Bosch i Gimpera, l’IRB Barcelona ha unit


esforços per establir la seva pròpia Oficina d’Innovació i Projectes Estratègics, que té previst començar activitats a principis del 2009. Formació de futurs líders: Programa de doctorat de l’IRB BarcelonaEl nivell d’investigació i el nombre d’activitats a l’IRB Barcelona ofereixen un entorn únic on estudiants d’arreu del món poden realitzar treballs de recerca orientats a l’obtenció del doctorat. Els estudiants es beneficien d’estar sota la tutela propera del seu mentor i de tenir al seu abast un ampli ventall d’activitats, serveis i xarxes científiques durant la seva estada doctoral. El programa de doctorat que oferim, que aquest any s’ha vist reforçat amb la implantació del Programa Internacional de Doctorat ‘La Caixa’/IRB Barcelona, va més enllà del laboratori: als estudiants de doctorat de l’IRB Barcelona se’ls ofereix l’oportunitat de conèixer, a través de seminaris i conferències, investigadors de primera línia en els seus camps respectius. Les reunions de caràcter social denominades ‘cool-off sessions’, de periodicitat mensual, també ofereixen als estudiants l’oportunitat de relacionar-se amb la resta de doctorands de l’Institut en un entorn més informal. Aquest any, la comunitat estudiantil ha impulsat la creació d’un Consell per coordinar futures activitats organitzades per doctorands que inclouen, entre d’altres, la celebració del primer simposi de doctorat de l’IRB Barcelona, previst pel novembre del 2009. Un programa per a postdoctoratsTot i el nombre de programes de finançament i incentius que en l’actualitat hi ha a l’abast dels investigadors que es troben a l’inici de les seves carreres i dels científics amb més experiència que han engegat els seus propis laboratoris, la necessitat real de cobrir recerca a través de la contractació de postdoctorats sovint no es té prou en compte. Després d’haver consolidat el nostre programa de doctorat i aconseguit resultats

excel·lents, el nostre objectiu ara és basar-nos en aquest exemple per a impulsar la creació d’estructures i recursos per als investigadors que es troben un pas més endavant de les seves carreres científiques. L’IRB Barcelona ofereix als postdoctorats una atmosfera estimulant que els permet dur a terme els seus projectes de recerca en laboratoris i plataformes científiques punteres. Els investigadors postdoctorats també tenen accés, com els estudiants, a un ampli ventall de seminaris, conferències, tallers, serveis i xarxes científiques. L’objectiu de l’IRB

El nivell d’investigació i el nombre d’activitats a l’IRB Barcelona ofereixen un entorn únic on estudiants d’arreu del món poden realitzar treballs de recerca orientats a l’obtenció del doctorat


Barcelona és oferir un entorn científic òptim per als investigadors que es troben en un estadi clau de les seves carreres i preparar-los per recórrer el camí dirigit a trobar càrrecs científics independents en laboratoris de l’estat espanyol, Europa i la resta del món.

L’any 2008 l’IRB Barcelona va posar en marxa una convocatòria interdisciplinar amb l’objectiu de contractar postdoctorats per treballar en projectes liderats per grups d’investigació de dos programes de recerca diferents. Les quatre vacants es van cobrir amb èxit; tres dels postdoctorats es van incorporar a l’Institut el mateix 2008 i el quart s’incorporarà a inicis del 2009. Com a reconeixement de les necessitats específiques dels postdoctorats en termes de formació i de suport en el desenvolupament de les seves carreres, hem començat a posar en marxa noves estructures i iniciatives que van més enllà del laboratori. Barcelona BioMedLa recerca actual es caracteritza per tenir una vessant plenament internacional. Estar ben informats dels esdeveniments mundials en les ciències biomèdiques i impulsar col·laboracions amb altres institucions internacionals són dos elements clau per aconseguir els nostres objectius. Un dels mecanismes que hem posat en marxa són les ‘Barcelona BioMed’, una sèrie d’activitats científiques de divulgació que engloben seminaris, conferències, tallers i fòrums i que estan orientades a proporcionar una plataforma d’intercanvi d’opinions en biomedicina. Els Seminaris Barcelona BioMed són un cicle de seminaris setmanals a càrrec de científics internacionals capdavanters en diversos camps de les ciències biomèdiques que tenen per objectiu presentar i posar en comú els últims resultats en la seva àrea d’investigació. A través d’aquests seminaris, els investigadors de l’IRB Barcelona i la comunitat científica local tenen l’oportunitat de conèixer els darrers avenços en les ciències de la vida i d’establir contactes directes amb els ponents. Durant l’any 2008, l’IRB Barcelona va organitzar més d’un centenar de seminaris. Les Conferències Barcelona BioMed s’organitzen en col·laboració amb la Fundació BBVA i es celebren a l’Institut d’Estudis Catalans, en ple cor de la ciutat de Barcelona. Les conferències constitueixen una plataforma creativa on investigadors de primera línia es reuneixen per posar en comú els últims avenços aconseguits en un ampli ventall de disciplines. L’enfoc singular d’aquestes conferències consisteix a reunir un grup selecte de participants per tal d’afavorir una atmosfera catalitzadora d’idees. Un total de vint ponents, escollits d’entre els millors investigadors del món en el seus camps, es reuneixen amb un nombre reduït de participants durant tres dies d’intens debat per posar en comú la situació actual i el futur de les seves disciplines. Entre els temes que es van tractar durant les Conferències Barcelona BioMed hi destaquen ‘Targeting and Tinkering with Interaction Networks’ (abril), ‘Metastasis Genes and Functions’ (maig) i ‘Morphogenesis and Cell Behaviour’ (octubre).


Estem convençuts que els instituts que tenen a les seves mans el potencial per poder canviar la societat han de debatre els seus treballs d’investigació amb el públic general i ajudar així la població a afrontar aquests canvis. Els Fòrums Barcelona BioMed són una plataforma per apropar la comunitat científica al públic general i fomentar el diàleg multidisciplinari en temes biomèdics amb l’objectiu final d’apropar la ciència a la societat. El Fòrum d’aquest any, anomenat ‘From woman to woman: Practical advice on how to get and stay ahead in science’, es va centrar en els motius pels quals les dones acaben abandonant, en un percentatge molt més elevat que els homes, les seves carreres científiques durant els últims anys de la seva etapa acadèmica. El Fòrum va oferir solucions pràctiques orientades a ajudar les dones científiques a superar el desnivell de gènere i assegurar així que tenen les mateixes oportunitats que els homes per convertir-se en talents científics. Els resultats del fòrum van ser publicats en una edició especial de la revista de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular i en una publicació especial de l’IRB Barcelona anomenada ‘Breaking the Glass Ceiling: Proposals to Adjust the Role of Women in Science’.

Construïnt la comunitat IRB BarcelonaL’IRB Barcelona també ha dirigit esforços especials durant el 2008 per crear oportunitats d’intercanvi a nivell científic i social. D’entre les iniciatives hi destaquen la revista ‘In Vivo’, la publicació semestral de l’IRB Barcelona, la posada en marxa de recursos a través de la creació de la intranet de l’Institut, així com un nombre d’activitats socials, incloses les ‘cool-off sessions’, la creació d’un club de futbol i d’un equip d’esportistes per competir en la Marató de Barcelona i un nombre de trobades socials.

El 2008 ha estat un any de consolidació i de creixement en les diverses àrees de recerca de l’Institut. A mesura que l’IRB Barcelona continua creixent, els nostres científics i el personal de suport a la recerca seguiran unint esforços per fer front als reptes científics i d’organització, amb l’objectiu de garantir un posicionament destacat en l’escenari internacional dels centres de recerca biomèdica.

Joan J Guinovart Director

Joan Massagué Director Adjunt


Resum Científic

• Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

• Programa de Biologia Estructural i Computacional

• Programa de Medicina Molecular

• Programa de Química i Farmacologia Molecular

• Programa d’Oncologia

• Plataformes Científiques


Euna escala que va des de la mida de les molècules individuals fins al cos humà, la cèl·lula, que es troba aproximadament a mig

camí, fa d’enllaç entre els dos nivells. A partir de la traducció de la informació que la cèl·lula fa del seu genoma en forma de proteïnes i altres molècules, sap quan ha de dividir-se, quina forma ha d’adoptar i com ha de comportar-se per construir un organisme complet. És possible comprendre què li ha passat a un organisme sa o malalt a partir de què hi passa a l’interior de les cèl·lules.

El Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament investiga el lligam entre els dos nivells i ho fa mirant en el més profund de les cèl·lules per estudiar com sorgeixen les estructures i com contribueixen a la formació d’un organisme. Fins fa un parell de dècades, aquestes incògnites s’estudiaven en disciplines que caminaven per separat, però des de llavors s’han anat apropant i creixent juntes. Els biòlegs cel·lulars estan començant a comprendre com controlar els processos que permeten a les cèl·lules crear estructures més grans i els biòlegs del desenvolupament, per la seva banda, estan centrant el seu interès en els mecanismes cel·lulars que regeixen el creixement dels embrions.

Per unir aquestes dues àrees calen aproximacions experimentals multidisciplinàries que s’estenguin des de la biologia molecular moderna, la genètica clàssica, la bioquímica i la microscopia avançada, fins a mètodes de tecnologia punta de la genòmica i la proteòmica. Els grups del programa centren la seva recerca en com es transmeten els senyals en l’interior de les cèl·lules i entre elles, què controla la migració cel·lular, com es formen les fronteres entre teixits durant el desenvolupament i com es controla el creixement de teixits. Altres temes que exploren són l’organització microtubular, la divisió celular en el desenvolupament i en la malaltia, la regulació epigenètica i la funció de la cromatina, així com la manipulació de la traducció genètica amb fins terapèutics. Els models utilitzats pels diversos grups de recerca del programa inclouen llevat, Drosophila, granotes, ratolins i paràsits humans.

Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament


Dins del nucli: estructura i funció de la cromatina

Cap cèl·lula té la capacitat de produir sempre ARNs i proteïnes de tots els seus gens.

Això, en part, és perquè l’ADN dins del nucli està embolicat entre proteïnes i altres

molècules en una forma anomenada cromatina. Aquestes molècules tenen un paper

decisiu, ja que ajuden a empaquetar una gran quantitat d’ADN en un espai tan reduït

com és el nucli. Una altra funció d’aquestes molècules és fer que els gens siguin ac-

cessibles (o inaccessibles) a les estructures funcionals que els transformen en altres

tipus de molècules. El laboratori de Ferran Azorín estudia els processos moleculars

que estructuren la cromatina per poder-ne controlar els seus efectes biològics. La pre-

gunta principal que volen respondre és com els blocs llargs d’ADN es tornen inactius o

silenciosos i com les cèl·lules els poden mantenir en silenci. Hi ha regions de l’ADN que

estan pràcticament sempre silenciades, mentre que d’altres s’activen o es desactiven

per aconseguir determinats efectes en el desenvolupament. Azorín i el seu grup estan

estudiant aquests dos tipus de regions.

Senyals que organitzen les cèl·lules en les estructures del cosConstruir un organisme complex requereix que les cèl·lules s’especialitzin i canviïn la manera que tenen de dividir-se, la seva forma i la seva conducta, tal com ho fan, per exemple, quan migren. Aquests canvis morfogenètics són coordinats per indicacions de l’entorn com poden ser, entre d’altres, molècules secretades per altres cèl·lules. Aquestes indicacions han de ser interpretades correctament dins


la cèl·lula, fet que significa que la informació ha de passar al llarg d’una via de molècules de senyalització. El mateix senyal pot tenir efectes diferents segons en quin moment i en quina part del cos es produeixi. Moltes d’aquestes vies, que s’han conservat al llarg de l’evolució, han facilitat que estudis amb organismes models com ara la mosca de la fruita puguin revelar informació sobre l’evolució en els hu-mans i d’altres animals. El laboratori de Jordi Casanova centra la seva recerca en aquest procés fent servir com a models el desenvolupament de la tràquea i la via

de senyalització del receptor Torso en la mosca de la fruita.

Les bases de la divisió cel·lularLes cèl·lules noves en l’organisme provenen de cèl·lules progenitores que s’han divi-dit. La divisió cel·lular, que implica la sincronització perfecta de múltiples successos, varia en funció del context: funciona de manera diferent en cèl·lules embrionàries, en cèl·lules mare especialitzades en sang, en neurones i centenars d’altres tipus de cèl-lules, i en tumors de creixement ràpid. El laboratori de Cayetano González combina la genètica, la biologia molecular i la microscopia avançada in vivo per estudiar la divisió cel·lular. Com a sistemes models, el grup utilitza la Drosophila i cèl·lules cultivades de vertebrats. Alguns dels projectes que el grup té en marxa inclouen l’estudi del fus mitòtic (un conjunt de fibres que estiren els cromosomes per separar-los en dos grups), l’estudi de proteïnes descobertes recentment que construeixen estructures anomena-

des centrosomes i la modelització del càncer en la mosca de la fruita.

El citosquelet microtubular: una qüestió d’organització

Els microtúbuls uneixen els fusos que condueixen a la segregació cromosòmica durant

les divisions cel·lulars meiòtiques amb l’objectiu de produir ou i esperma i també per

a proporcionar moviment a l’esperma a través del desenvolupament de flagel. Després

de la fertilització, els microtúbuls són necessaris per promoure la proliferació cel·lular

a partir de la formació del fus miòtic, la segregació cromosòmica i la divisió cel·lular.

Quan les cèl·lules es diferencien, els microtúbuls estableixen polaritat cel·lular, par-

ticipen en la comunicació entre les cèl·lules i també tenen un paper en la migració

cel·lular. Per dur a terme funcions tan diverses, els microtúbuls s’organitzen en xarxes

complexes de diverses mides i formes. Una incorrecta organització microtubular s’ha

vinculat a malalties com el càncer i a defectes del desenvolupament. Per a compren-

dre com les cèl·lules organitzen les seves xarxes microtubulars, el laboratori de Jens Lüders estudia els mecanismes moleculars que determinen on i quan es formen els

microtúbuls. El laboratori, que fa servir el cultiu de teixits cel·lulars i l’extracte d’ous

de Xenopus laevis com a sistemes models, centra la seva recerca en la identificació i

caracterització de les vies microtubulars i en el paper dels anomenats centres organit-

zadors microtubulars com, per exemple, el centrosoma.

Formació d’extremitats: senyals, compartiments i límitsA l’embrió, les estructures complexes com ara les extremitats s’inicien com un grup de cèl·lules que són idèntiques en un principi però que tot seguit es subdivideixen en territoris més petits anomenats compartiments. El laboratori de Marco Milán està aprofitant els prop de cent anys de treballs en genètica amb la mosca de la fruita per estudiar els senyals que guien el desenvolupament de les extremitats en Drosophila. Recerques anteriors han demostrat que els compartiments sorgeixen a causa de me-canismes per evitar que diferents tipus de cèl·lules es barregin, fet que porta cap al desenvolupament de subterritoris i límits compartimentals entre teixits. Les cèl·lules que es troben en aquests límits secreten molècules senyalitzadores com ara Wg/Wnt i Dpp/TGFb‚ que guien el patró i el creixement de tota l’extremitat. Milán i el seu grup estan interessats en entendre com aquestes molècules controlen processos tan comple-xos com la generació d’extremitats adultes amb una mida concreta, la forma i el patró

específic d’espècie.


Traducció genètica i malaltiesPer tal de sobreviure, les cèl·lules han de transformar la informació del seu genoma en ARN i, després, en proteïnes. Per dur a terme aquest darrer pas, anomenat traducció, és necessària una xarxa complicada de molècules que els científics tot just ara comen-cen a entendre en detall. Moltes de les interaccions que es produeixen s’estenen des del procés de fabricació de proteïnes fins a d’altres vies reguladores en les cèl·lules. Els desequilibris causats per alteracions d’aquestes interaccions es troben en l’origen d’un nombre de malalties i són utilitzats per patògens humans durant processos infecciosos. El laboratori de Lluís Ribas de Pouplana està explorant aquestes xarxes d’interacció en cèl·lules humanes i en protozous que infecten els humans. El grup també estudia l’evo-lució de la maquinària de traducció genètica, que va experimentar canvis significatius amb l’evolució de les cèl·lules eucariotes com ara el llevat, les plantes i els animals. Ribas i els seu equip d’investigadors també esperen assolir una millor comprensió sobre com van evolucionar aquests tipus de cèl·lules a través de l’estudi de molècules rela-cionades amb la traducció.

Construcció i reconstrucció del cervellEl desenvolupament del cervell inclou diverses etapes: primer s’han de formar les re-gions, després s’han de desenvolupar diferents tipus de cèl·lules nervioses, que han de migrar als llocs corresponents i, finalment, connectar-se adequadament entre si. Un cop connectades, cal que responguin correctament a l’estimulació, que ha de permetre ad-quirir la capacitat d’aprenentatge i de memòria. Per acomplir totes aquestes fases, les cèl·lules han d’activar determinats gens en el moment idoni, saber interpretar els se-nyals de les molècules que es troben a la superfície d’altres cèl·lules (o que són secre-tades per elles) i respondre en conseqüència. El laboratori d’Eduardo Soriano centra part de la seva recerca en identificar nous gens que actuen en aquests processos. El grup també treballa en l’estudi de les diferències entre les cèl·lules del cervell en l’em-brió i durant la infància —que són capaces de desenvolupar-se i autoreparar-se— i les de l’adult, que no poden fer-ho. L’observació dels mecanismes durant els primers anys de desenvolupament del cervell podria ajudar als científics a dissenyar noves teràpies regeneratives per reparar lesions en el cervell adult.


La física i la vida tenen el seu punt de trobada al nivell de les molècules individuals, que regeixen el seu comportament

per la forma i les propietats químiques que tenen. L’ADN, l’ARN, les proteïnes i altres tipus de molècules interactuen entre si i es transformen, a través d’una dansa complexa, per crear els organismes vius. Per tenir una comprensió detallada de la vida cal trobar la relació entre el comportament de tots aquests components i les seves estructures. Aquesta perspectiva és crucial per a l’estudi de les malalties genètiques, sovint causades per petits canvis estructurals en les molècules, així com per millorar els fàrmacs existents i crear-ne de nous. Un fàrmac acostuma a ser una molècula petita que actua quan s’uneix a una proteïna i n’altera el seu comportament. Sense una fotografia estructural d’aquesta interacció seria gairebé impossible comprendre el seu funcionament.

El Programa de Biologia Estructural i Computacional agrupa un ampli ventall d’expertesa per investigar aquests aspectes de la vida. Els avenços aconseguits en les últimes tres dècades en tècniques com la cristal·lografia de raigs X i la RMN —plataformes disponibles a l’IRB Barcelona— han permès obtenir mapes detallats de l’estructura de moltes molècules biològiques clau. Encara, però, en queden moltes per explorar i fins ara ha estat difícil poder observar el funcionament intern de les ‘màquines moleculars’ formades per un gran nombre de molècules. En molts casos, es pot obtenir informació estructural de proteïnes noves i les seves interaccions a partir de la comparació entre les seqüències d’aquestes proteïnes i les d’altres molècules ja conegudes. Això requereix l’ús d’eines computacionals innovadores, el potencial de les quals ha crescut enormement en els darrers anys gràcies a la riquesa d’informació que s’ha generat amb els projectes de genòmica.

Programa de Biologia Estructural i Computacional


Diagrames de l’interior de les màquinesLa seqüenciació de diversos genomes ha proporcionat llistes gairebé completes de les molècules que poden ser produïdes per un organisme. Les tècniques post-genòmiques estan revelant, gradualment, quins components s’utilitzen per construir determina-des màquines dins la cèl·lula. El que encara falta, però, és aconseguir tenir una visió detallada de com s’uneixen les peces que formen la màquina. El grup de Patrick Aloy està dissenyant nous mètodes bioinformàtics per combinar informació dels genomes (seqüències de proteïnes) amb les llistes dels components de les màquines (obtingudes a través d’espectrometria de masses i altres tècniques) i informació sobre les interac-cions entre superfícies o components de molècules (amb raigs X o RMN) amb diagrames de la construcció detallada dels complexos. Aquesta informació es pot utilitzar per mostrar els punts dèbils d’un complex, que podrien ser dianes per a experiments o per

dissenyar nous fàrmacs.

Molècules que s’uneixen a l’ADNEl grup liderat per Miquel Coll utilitza un ventall de tècniques per estudiar com es comporta l’ADN un cop s’uneix a proteïnes i a d’altres molècules. El mètode es basa en l’ús de raigs X d’alta intensitat per estudiar molècules cristal·litzades. El grup inves-tiga com les proteïnes s’uneixen a l’ADN per controlar l’activitat dels gens, ja que es tracta d’un pas clau en la majoria de processos biològics. També estudien un fenomen anomenat transferència horitzontal de gens, un procés en què determinades cèl·lules transporten ADN a d’altres cèl·lules. Aquest procés requereix mecanismes complexos


per transportar l’ADN a través de les membranes. Altres temes de recerca inclouen l’estudi d’estructures singulars d’ADN i de nous medicaments que puguin acoblar-se a

l’ADN en canvi de a proteïnes.

Estrès oxidatiu: proteïnes de membranes

Les proteïnes, que tenen un paper fonamental en la majoria de processos biològics,

gairebé mai actuen soles. Normalment una molècula s’uneïx a dotzenes de proteïnes,

a l’ARN, o a d’altres molècules per dur a terme una funció determinada. Observar els

detalls de les estructures internes de les proteïnes i, en alguns casos, descobrir on

actuen dins la cèl·lula, no és una tasca fàcil. Per respondre a aquestes preguntes, el

laboratori d’Ignasi Fita combina cristal·lografia de raigs X i crio-microscopia electrò-

nica per estudiar la biologia estructural del peroxisoma, un dels orgànuls eucariòtics

més petits delimitats per una membrana. El grup està particularment interessat en els

complexos que intervenen en l’aparició de malalties i en les proteïnes que s’uneixen

a la membrana de l’orgànul. Els investigadors col·laboren en l’estudi de complexos de

proteïnes eucariòtiques i de virus lligats a proteïnes receptores necessàries per entrar a

la cèl·lula. El treball del grup també centra part de la recerca en l’estudi de diferents

tipus d’enzims, en concret, aquells vinculats a l’estrès oxidatiu.

La RMN i la purificació d’estructuresLa ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tècnica potent per determinar estruc-tures tridimensionals a partir de l’aplicació de camps magnètics intensos a dissolucions de proteïnes. Mitjançant l’ús de seqüències de pulsos, la tècnica permet obtenir senyals que es correlacionen amb les distàncies entre àtoms per obtenir famílies d’estructu-res representatives. El laboratori de Maria Macias s’ha especialitzat en l’ús d’aquesta tècnica per analitzar estructures de proteïnes i els seus mecanismes de plegament. El grup ha implantat un procés eficient de col·laboració amb altres laboratoris per aju-dar a determinar estructures de proteïnes mitjançant la supervisió i transferència de protocols d’obtenció de proteïnes pures a l’escala de mil·ligrams. El laboratori també dóna suport i supervisa les assignacions de RMN que es duen a terme i ofereix protocols

modificats per a la determinació d’estructures en solució.

Anàlisi de dades i modelatge d’interaccionsLes interaccions entre proteïnes i altres molècules es produeixen a una velocitat tan ràpida i a una escala tan petita que fan impossible la seva observació directa. Per a poder estudiar-les cal recórrer a models que incorporin informació de moltes fonts. El grup de Modesto Orozco combina una varietat de mètodes —des de l’anàlisi au-tomàtica de bases de dades biològiques fins a l’adaptació de càlculs matemàtics de dinàmica clàssica i química quàntica— per desenvolupar models a l’ordinador. L’ob-jectiu a llarg termini és aconseguir connectar l’escala més petita de la vida amb el comportament de les cèl·lules i amb sistemes més grans en organismes.

Les interaccions com a modificadores d’estructuresLa RMN és particularment útil per observar canvis molt ràpids que es produei-xen quan les proteïnes interactuen o bé entre elles o bé amb molècules petites, com ara un medicament. El laboratori de Miquel Pons utilitza aquesta tècnica per estudiar què passa durant aquestes interaccions. Un cas particularment intri-gant és el de les proteïnes desordenades que amaguen el seu potencial d’inte-racció en un caos estructural aparent. La complexitat d’aquestes configuracions es pot adreçar a través de la modelització estadística en RMN i d’altres tècniques experimentals. En el desenvolupament de medicaments, la complexitat del món de les proteïnes i les seves interaccions s’assimila a la gran varietat d’estructures químiques que constitueixen l’espai químic, amb una mida equiparable al nombre aproximat d’estrelles que hi ha a l’univers. Pons i els seus investigadors estan desenvo-lupant noves eines computacionals i de RMN amb l’objectiu d’explorar l’espai químic en molècules petites que tinguin la capacitat de reestructurar complexos de proteïnes

amb finalitats terapèutiques prometedores.


Integració experimental i computacional

Els avenços recents en el camp de la genòmica i les tècniques d’alt rendiment, que

s’han traduït en una explosió de dades biològiques, han oferit una oportunitat única

per fer prediccions computacionals, amb gran precisió, de les complexes xarxes bio-

lògiques en els organismes vius. La posada en marxa de mètodes computacionals en

recerca pot, no obstant, crear dubtes sobre les capacitats predictives de les simulaci-

ons per ordinador. És per aquest motiu que la validació experimental s’ha convertit en

un requisit d’aquest tipus de recerca. El Laboratori de Bioinformàtica Experimental (EBL) es va crear el mes de gener del 2008 com a part d’un programa de col·laboració

entre l’IRB Barcelona i el Centre de Supercomputació de Barcelona orientat a aconse-

guir nous avenços en biologia computacional. L’EBL, dirigit per Montse Soler, centra

la seva recerca en integrar la informació experimental en models in silico creats per

biòlegs computacionals del Programa de Biologia Estructural i Computacional. Les àrees

d’investigació principals inclouen mapejar el genoma de les posicions del nucleosoma

per una varietat de tipus de llevat, així com la recerca en línies cel·lulars de mamífer

per trobar els factors que influeixen en el posicionament en certes regions del genoma

com, per exemple, la metilació de l’ADN. L’EBL també analitza el potencial regulador

de les seqüències promotores candidates en el genoma humà i busca descriure les vies

patològiques a nivell molecular a partir de la combinació de la biologia computacional

i les tècniques de descobriment interactives.


Les ciències biomèdiques es troben en el llindar d’una nova era en medicina que, en un futur, hauria de conduir-nos a la cura

del càncer, de la diabetis, de les malalties neurodegeneratives i d’una varietat de malalties que encara no es poden combatre amb les vacunes, els antibiòtics o amb els fàrmacs disponibles avui en dia. Els científics, però, tenen al seu abast un ampli ventall d’eines per estudiar l’origen de les malalties i disposen de nous mètodes per intervenir en els processos cel·lulars. La fita per a les properes dècades és aprendre a utilitzar aquestes eines, que ja han revolucionat la diagnosi mèdica, per poder manipular directament les molècules responsables de malalties. L’objectiu del Programa de Medicina Molecular és augmentar el coneixement en aquestes àrees i trobar noves vies per transformar els nous descobriments en aplicacions biomèdiques.

El programa compta amb un ampli ventall d’experts en bioquímica, biologia molecular i cel·lular, senyalització cel·lular i regulació, genòmica, genètica i immunologia. Les activitats d’investigació inclouen l’estudi de les bases moleculars de la diabetis, l’obesitat, la inflamació, la síndrome metabòlica i malalties rares així com la recerca de nous tractaments per a aquestes patologies.

Els grups dins del Programa de Medicina Molecular també estudien les vies de senyalització que controlen els processos cel·lulars, la biologia dels macròfags, estudis genòmics de les malalties, les bases moleculars d’aminoacidúries hereditàries i les bases estructurals de la funció transportadora de la membrana.

Programa de Medicina Molecular


Interpretació dels senyals

El laboratori de Carme Caelles estudia els principis que governen la interacció entre les vies de senyalització més importants de l’acció antiinflamatòria. Els senyals pro-inflamatoris inicien la resposta inflamatòria mitjançant l’activació de proteïnes ano-menades JNK. En contraposició, molècules amb reconeguda activitat antiinflamatòria com els glucocorticoides bloquegen l’activació de la JNK, una part crucial del seu me-canisme d’acció farmacològica. Un segon interès del grup és l’estudi de les proteïnes de

senyalització de la família NIMA, implicades en la regulació del cicle de divisió cel·lular.

Inflamació i macròfags

El grup d’Antonio Celada estudia els macròfags, un tipus de cèl·lula que té una funció clau en els processos inflamatoris. En una primera fase, els macròfags elimi-nen els microorganismes (bactèries, paràsits, llevadures, etc.) que es troben en el focus inflamatori i, en una segona fase, tenen una activitat antiinflamatòria i aju-den a reparar lesions. Els macròfags també tenen un paper clau en processos in-flamatoris crònics, com en el cas de l’artritis reumatoide. A més, indueixen la for-mació de vasos sanguinis que promouen el creixement de cèl·lules cancerígenes. Per això és molt important conèixer el funcionament d’aquestes cèl·lules i saber potenciar-les quan són beneficioses o bloquejar-les quan són perjudicials. Celada i el seu equip d’investigadors estudien la senyalització induïda per les molècules que pro-dueixen l’activació dels macròfags i com es regulen els gens que activen les diferents funcions d’aquestes cèl·lules. L’objectiu és trobar dianes terapèutiques per dissenyar fàrmacs que alterin l’activitat dels macròfags, ja sigui per a que es reprodueixin, es diferenciïn, s’activin o s’indueixi la seva mort i desaparició.


Enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis

L’excés de glucosa s’emmagatzema en forma de glicogen en el fetge i els músculs, per

tornar-se a convertir en glucosa en situacions d’alta demanda energètica. El procés de

síntesi i degradació del glicogen es veu alterat en malalties com la diabetis mellitus.

L’acumulació anormal de glicogen en les neurones també ha estat detectada en altres

patologies. El laboratori de Joan J Guinovart treballa per ampliar el coneixement del

metabolisme del glicogen i aprendre quins són els motius que fan que s’alteri en deter-

minades malalties. El grup ha descobert diferències significatives entre el múscul i el

fetge a l’hora de processar el glicogen, una troballa que pot ser rellevant per explicar

els defectes observats en la diabetis. El laboratori també ha descobert que les neu-

rones, tot i tenir la capacitat de sintetitzar glicogen, el mantenen bloquejat a través

de tres mecanismes, un dels quals implica el complex laforina-malina. La desaparició

d’aquest últim mecanisme està associada a la degeneració neuronal observada en la

devastadora malaltia de Lafora. Els coneixements adquirits contribuiran al desenvolu-

pament d’estratègies per al tractament de patologies vinculades a les alteracions en el

metabolisme del glicogen, com per exemple la diabetis mellitus, la malaltia de Lafora i

d’altres estats neurodegeneratius. El laboratori continua treballant en la indentificació

de compostos antidiabètics, entre els quals hi destaca el wolframat sòdic, un compost

que ha demostrat tenir propietats antidiabètiques i antiobesitat. El compost ha superat

les fases 1 i 2 d’assajos clínics.

Subministrament i resubministrament d’aminoàcids al cos

El cos necessita un subministrament constant d’aminoàcids per fer proteïnes. Les

cèl·lules poden produir molts tipus d’aminoàcids a partir de components senzills, però

d’altres s’han d’extreure a través del menjar. Per obtenir aquestes molècules cal fer-les

passar a través de la membrana de la cèl·lula. El laboratori de Manuel Palacín està es-

tudiant aquest sistema i per què esdevé defectuós en un grup de malalties anomenades

aminoacidúries primàries hereditàries (PIA’s). En aquestes malalties, el ronyó, l’intestí

i altres teixits podrien deixar d’absorbir els aminoàcids. Cadascun dels sistemes es res-

ponsabilitza de diferents tipus d’aminoàcids; els gens responsables de les deficiències

encara són, en alguns casos, desconeguts. En els darrers 15 anys, el grup de Palacín ha

identificat alguns membres d’una nova família de proteïnes de membrana anomenades

HATs, que són responsables del transport d’alguns aminoàcids i pateixen alteracions du-

rant les PIA’s. En l’actualitat, els científics estan analitzant les estructures de HAT per

entendre com realitzen les funcions transportadores.

Resistència a la insulina i noves estratègies per teràpies contra la diabetisL’estil de vida cada vegada més sedentari està fent augmentar dràsticament els casos de diabetis de tipus 2 i problemes associats com l’obesitat, la hipertensió, i altres síndromes que incrementen la morbiditat i la mortalitat en la població. La combinació d’aquests desordres i la resistència a la insulina es denomina síndrome metabòlica i afecta un 40% de persones de més de 60 anys. Estudis recents suggereixen que alguns d’aquests problemes provenen de mecanismes genètics i cel·lulars comuns. El labora-tori d’Antonio Zorzano està tractant d’identificar els gens responsables del desenvolu-pament de la resistència a la insulina associada a l’obesitat o a la diabetis de tipus 2. El grup es centra, en concret, en gens relacionats amb els processos que es produeixen en les estructures cel·lulars anomenades mitocondris, en els mecanismes que controlen aquests o altres gens i en identificar nous senyals que poden estar involucrats. Altres objectius inclouen entendre com es transporta la glucosa a les cèl·lules i identificar nous compostos que podrien ser efectius per tractar la síndrome metabòlica.


Programa de Química i Farmacologia Molecular

L ’elaboració de nous medicaments implica dissenyar noves molècules o modificar-ne d’existents per aconseguir un efecte

determinat en cèl·lules i organismes. En el passat, la ciència farmacèutica es basava en proves d’assaig i error per trobar substàncies que ajudessin a tractar els símptomes d’una malaltia i després utilitzava la química per extraure-les i perfeccionar-les. Sovint es feia sense tenir coneixement sobre el funcionament d’aquestes substàncies. En l’actualitat, els científics han descobert com actuen un gran nombre de fàrmacs. Normalment s’uneixen a una proteïna concreta o a un complex molecular i n’alteren la seva forma o la seva química, un canvi que afecta la interacció posterior amb altres molècules. Per estudiar i manipular aquestes interaccions s’utilitza una gran varietat de tècniques, que també estan orientades a trobar noves ‘dianes’ —proteïnes que tenen un paper clau en el desenvolupament de malalties— que al ser manipulades poden restablir el funcionament correcte de la cèl·lula.

El Programa de Química i Farmacologia Molecular inclou diversos tipus d’expertesa per abordar aquest nou enfocament en el disseny de fàrmacs. L’objectiu és identificar dianes, entendre les seves funcions i la naturalesa de les seves interaccions amb altres molècules així com construir o modificar molècules que puguin influir en el seu comportament. Els grups del programa sintetitzen una extensa varietat de compostos bioactius, amb un èmfasi especial en àcids nucleics, pèptids, proteïnes, peptidomimètics —molècules que s’assemblen o imiten pèptids naturals— i altres compostos químics. També utilitzen mètodes innovadors com ara la síntesi enantioselectiva, la síntesi de fase sòlida de llibreries de compostos bioactius i les reaccions multicomponent.

L’objectiu dels grups és crear substàncies que siguin útils com a medicaments o com a eines per investigar sistemes biològics. La investigació es centra en estudiar la interacció entre les substàncies candidates a medicament i les dianes escollides. Les tècniques emprades són, principalment, la RMN, els estudis computacionals i l’espectrometria de masses.


Descobriment de nous compostos

La recerca al laboratori de Fernando Albericio es basa en una potent plataforma quí-

mica dissenyada per adreçar projectes de química medicinal, amb un èmfasi especial

en càncer. Els subprojectes metodològics tenen com a objectiu principal alimentar la

plataforma química, desvetllar incògnites científiques i solucionar els problemes que

sorgeixen durant la recerca.

Els ecosistemes marins han demostrat ser una rica font de biodiversitat biològica i

química que acabarà portant, de manera inevitable, al descobriment de nous fàrmacs

candidats potencials. L’última dècada ha estat testimoni d’un augment dramàtic del

nombre de compostos preclínics de vida marina que han entrat a formar part d’assajos

clínics. L’evolució dels productes marins naturals en el camp del descobriment de fàr-

macs pot ajudar a identificar nous camins encara més prometedors. Durant els darrers

mesos, els tres primers productes marins ja han arribat al mercat, fet que demostra la

rellevància de l’ecosistema marí com a font de nous compostos farmacèutics.

Un dels camps de recerca principals del grup és la síntesi total de productes naturals

d’origen marí amb noves estructures i una bioactivitat important. Els compostos amb

estructures peptídiques o poliheterocícliques i la combinació de sistemes peptídics i

heterocíclics formen part dels esforços de recerca del grup. Un altre àmbit d’estudi

rellevant és l’optimització de la bioactivitat i les propietats dels compostos a partir

de la preparació de llibreries basades en productes naturals. La metodologia del grup


pretén facilitar els projectes de recerca biomèdics i trobar respostes a les incògnites

que sorgeixin durant la recerca. El laboratori també té previst desenvolupar mèto-

des per preparar esquelets innovadors i construir blocs que, una vegada decorats ade-

quadament, es faran servir en projectes de química medicinal. La posada en marxa

d’aquests objectius sintètics està orientada a trobar eficiència, economia atòmica i

diversitat estructural. En aquest context, les reaccions multicomponents són la prime-

ra opció a explorar per tal d’aconseguir aquests objectius. El grup, que basa una part

considerable dels seus programes de recerca en l’ús de metodologia en fase sòlida, té

previst continuar fent recerca en el desenvolupament de resines, espaiadors, reactius

d’acoblament i estratègies, que de cara a un futur podran ser aplicades a la síntesi de

fàrmacs candidats.

Fabricació d’ADN i ARN artificialL’èxit en el desenvolupament de la majoria dels projectes científics depèn de l’habili-tat dels investigadors per a crear petites molècules artificials d’ADN i ARN. El grup de Ramon Eritja sintetitza aquestes molècules a partir de les seves subunitats, anomena-des nucleòtids. Els projectes de recerca del grup engloben des de la preparació de mo-lècules complexes d’ADN i ARN com a fàrmacs potencials fins a la utilització d’estructu-res d’ADN per la construcció de circuits a nanoescala. D’entre els projectes de recerca del grup hi destaca el descobriment de bases no naturals que estabilitzen estructures poc comunes d’àcids nucleics i que poden ser d’utilitat per a dissenyar un nou tipus de fàrmacs. El laboratori també ha concentrat esforços en el disseny de nous derivats d’ARN per a controlar l’expressió gènica a partir del mecanisme d’interferència d’ARN. Així mateix, el grup investiga l’ús dels derivats d’àcids nucleics en l’organització de molècules i materials en superfícies que poden ser d’interès per al desenvolupament de nous mecanismes bioanalítics.

Disseny i obtenció de fàrmacsL’objectiu final del disseny ‘racional’ de fàrmacs és estudiar la superfície de qualse-vol part de les proteïnes per dissenyar un lligand molt eficient i selectiu que canviï el comportament de la proteïna en la direcció desitjada. Això és encara un somni, però el grup de l’Ernest Giralt està treballant intensament per aconseguir-ho i entendre quins són els principis que dicten la manera que tenen les molècules de reconèixer-se i entrelligar-se entre si. El laboratori centra part de la recerca en determinats aspec-tes de difícil resolució, com ara fer que les cèl·lules acceptin substàncies estranyes (medicaments), trobar vies per trencar el conglomerat de proteïnes que es forma en l’Alzheimer i en altres malalties neurodegeneratives, i aconseguir fàrmacs que puguin creuar la barrera hematoencefàlica. El grup investiga com millorar els mètodes que han de permetre abordar tots els aspectes anteriors: l’obtenció d’informació estructural amb RMN, com millorar la síntesi de fase sòlida de pèptids (una manera de dissenyar proteïnes artificials que no requereixin cèl·lules per produir molècules) i com perfecci-

onar els algoritmes computacionals per descobrir nous fàrmacs.

Desenvolupament de mètodes sintètics per a compostos bioactiusEl laboratori d’Antoni Riera està treballant en la creació de nous mètodes sintètics necessaris en diverses etapes del desenvolupament de fàrmacs. El grup té un interès especial en la síntesi asimètrica. Aquest focus és clau perquè els processos estàndard per sintetitzar molècules petites produeixen enantiòmers (versions ‘dreta i esquerra’, és a dir, molècules que tenen les mateixes propietats però que són imatges mirall l’una de l’altra). Les molècules biològiques poden reaccionar de manera molt diferent a ca-dascun dels dos tipus d’enantiòmers i, per tant, és crucial produir i purificar només la versió desitjada. El investigadors també centren esforços en trobar vies per produir més quantitat de compostos que tinguin interès terapèutic. Finalment, el grup està ajudant

a crear biblioteques químiques que s’utilitzen per fer cribatges biològics.

A la recerca de noves molècules bioactives

La preparació de noves entitats químiques és el primer pas, i potser el més important,

en el procés de descobriment de fàrmacs. La metodologia per a dissenyar i preparar


aquest tipus de compostos en quantitats i en forma pura és un dels elements claus dels

projectes biomèdics. El laboratori de Màrius Rubiralta treballa en el desenvolupament

de tecnologies orientades a obtenir compostos bioactius claus en forma pura. El grup

desenvolupa procediments sintètics per aconseguir noves molècules peptídiques o com-

postos heterocíclics -estructures trobades amb freqüència en fàrmacs- i també estudia

la separació dels enantiòmers de les molècules obtingudes. Així mateix, el laboratori

centra part de la recerca en la descripció de noves reaccions multicomponents basades

en heterocicles i fa servir alguns dels constructes sintètics com a eina per separar els

enantiòmers i d’altres productes d’alt valor afegit a través de diverses tecnologies com,

per exemple, la cromatografia. El grup també investiga els procediments fonamentals i

la recerca metodològica en aquest darrer camp.

Observació de les proteïnes amb comportaments inapropiatsLa recerca duta a terme al laboratori de Xavier Salvatella té per objectiu descriure,

de manera molt detallada, els moviments de les proteïnes i el seu paper en aquelles

malalties com l’Alzheimer, l’amiloidosi sistèmica i l’encefalopatia espongiforme trans-

missible (malaltia de Creutzfeldt-Jakob), on els agregats proteics insolubles tendeixen

a acumular-se en el teixit dels pacients. D’entre les qüestions específiques que el

laboratori busca respondre s’hi inclou la caracterització de les propietats estructurals,

a partir de mètodes d’anàlisi innovadors i resultats experimentals, de determinades

proteïnes desordenades que estan involucrades en aquestes malalties. El laboratori

també estudia les relacions entre l’estructura i la toxicitat en els agregats que aques-

tes proteïnes formen en els teixits de pacients. Aconseguir una descripció en resolució

alta d’aquests processos, que condueixen a l’aparició de malalties, ofereix oportuni-

tats per a desenvolupar nous enfocaments terapèutics, un dels objectius a llarg ter-

mini del grup.


E l càncer s’origina quan fallen els processos fonamentals que controlen la reproducció, la diferenciació i el comportament de

les cèl·lules. El Programa d’Oncologia té per objectiu millorar la prognosi, la prevenció i el tractament del càncer a través de l’estudi dels principis bàsics en el desenvolupament de la malaltia.

El programa centra la recerca en els diferents aspectes de la iniciació i progressió dels tumors, amb especial èmfasi en els mecanismes responsables de l’adquisició de malignitat, la relació entre les cèl·lules mare i el càncer, i la identificació dels factors que condueixen a la metàstasi en teixits específics.

Els grups d’investigació del programa treballen per crear lligams estrets amb la part clínica de la recerca en càncer. Els acords de col·laboració establerts amb vàries unitats d’oncologia i patologia d’hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona faciliten la traducció de la recerca bàsica realitzada en aquest programa en noves eines diagnòstiques i terapèutiques d’interès per l’àmbit clínic.

Programa d’Oncologia


Les etapes del càncer colorectal

El càncer colorectal constitueix una de les principals causes de mort per càncer a tot el món. La majoria dels tumors colorectals s’inicien com a lesions benignes, però una petita proporció pot evolucionar fins a estadis més malignes si s’acumulen mutacions en gens promotors de càncer o en gens que normalment eviten el desenvolupament de tumors. El darrer pas, el més letal en el progrés de la malaltia, és la migració de cèl·lules de càncer colorectal cap a altres òrgans, principalment el fetge, on comencen a desenvolupar nous tumors. El laboratori de l’Eduard Batlle estudia la iniciació del càncer colorectal i la seva progressió, des de les fases inicials fins a la formació de tumors agressius. Per als seus estudis, l’equip desenvolupa models cel·lulars i animals que imiten la versió humana d’aquesta malaltia devastadora. L’objectiu final és obtenir informació que permeti dissenyar noves eines diagnòstiques i terapèutiques.

El laboratori de l’Elena Sancho es centra en les vies de senyalització cel·lular impli-cades en les diferents etapes de desenvolupament del càncer colorectal. La progressió d’un tumor maligne, que es dóna al llarg de varis anys, sembla seguir una sèrie precisa de fases: les mutacions concretes en els gens relacionats amb el càncer es produeixen seguint un ordre específic. El laboratori té un interès especial en estudiar els efectes de les mutacions en les vies de senyalització que afecten no tan sols les cèl·lules can-cerígenes sinó també el microambient del tumor. Les col·laboracions amb investigadors clínics han facilitat al grup l’accés a mostres de càncer colorectal en diferents estadis de malignitat, fet que ha permès l’anàlisi de les poblacions de cèl·lules que comprenen


els tumors en cadascuna de les fases de la malaltia. L’objectiu final és obtenir informa-ció que permeti dissenyar noves eines terapèutiques i diagnòstiques.

Laboratori de Metàstasi Tumoral (MetLab)A l’interior de les cèl·lules, un complex entramat de xarxes de senyalització controla la seva divisió, la diferenciació, el moviment, l’organització i la mort. Les cèl·lules cancerígenes desobeeixen aquests senyals durant la progressió del tumor i la metàs-tasi, que és la responsable del 90% de les morts per càncer. L’interès principal del MetLab, dirigit per Roger Gomis, és identificar grups de gens i les seves funcions, l’abús dels quals per part de les cèl·lules tumorals els converteix en instruments per a la metàstasi. Aquestes funcions regeixen les etapes fonamentals de la fuga de cèl·lules del tumor primari a la circulació, de la invasió de teixits distants per part d’aquestes cèl·lules circulants i, en conseqüència, de l’establiment de colònies microscòpiques en aquests teixits. Mitjançant l’activació o l’anul·lació d’aquests gens en cèl·lules metas-tàtiques es valida la seva funció. Recentment s’ha observat que alguns dels gens can-didats identificats pel laboratori es troben afectats en mostres de pacients. El conei-xement de la combinació d’errors biològics que faciliten la invasió d’òrgans vitals per part de les cèl·lules metastàtiques permetrà atacar la malaltia d’una manera eficaç mitjançant la combinació de fàrmacs contra les possibles dianes terapèutiques.


Plataformes Científiques

La recerca duta a terme a l’IRB Barcelona es beneficia d’un ampli ventall de Plataformes Científiques que ofereixen als investigadors

assistència tècnica, accés a recursos biomèdics d’última generació, així com instrumentació i serveis orientats a accelerar els resultats científics.

Les Plataformes Científiques de l’IRB Barcelona, equipades amb tecnologies de recerca punteres, ofereixen un ampli ventall de serveis i tècniques en microscopia digital avançada, bioestadística, bioinformàtica, genòmica funcional, espectrometria de masses, expressió de proteïnes i models de malaltia a partir de ratolins.

Els serveis oferits als investigadors de l’IRB Barcelona inclouen eines de recerca per analitzar o alterar gens a nivell genòmic, l’accés a instruments de microscopia digital avançada d’última generació, tècniques d’espectrometria per identificar espècies biològiques, eines computacionals per a facilitar la interpretació de resultats experimentals, activitats d’expressió de proteïnes d’alt rendiment per poder dur a terme un nombre elevat de variacions experimentals en paral·lel i la producció de ratolins modificats genèticament amb fins per la investigació.

L’ubicació estratègica de les Plataformes Científiques dins del Parc Científic de Barcelona, prop dels laboratoris de l’IRB Barcelona, garanteix les sinergies i l’eficiència científica a l’hora de fer recerca.

A més de disposar de Plataformes Científiques pròpies, la recerca biomèdica desenvolupada a l’IRB Barcelona també es beneficia de les plataformes i els serveis del Parc Científic de Barcelona així com dels serveis tècnics de la Universitat de Barcelona.


Més enllà dels límits de la microscopia de llum convencional

L’arribada simultània de les proteïnes fluorescents i els làsers ha revolucionat la micros-

copia de llum al permetre la localització específica de proteïnes marcades. Els ràpids

avenços en microscopia confocal han donat pas a instruments de tecnologia punta que

permeten la visualització en resolució alta d’imatges en 3D per localització espaial,

la resolució espectral per la via de múltiples visualitzacions de fluoròfors, l’adquisició

automàtica acurada per garantir una ràpida visualització a temps real i la multiposició

per cribatges. A banda de mapejar etiquetes multicolors en 3D, la microscopia de llum

també s’ha obert camí en el camp de les dinàmiques i les interaccions entre proteïnes,

a partir de tècniques de manipulació làser directes per a mesurar paràmetres biofísics

com la difusió, les unions i les interaccions. Altres tècniques de fotomanipulació dispo-

nibles són la fotoactivació, que ofereix la possibilitat de canviar fluoròfors segons les

preferències de localització i de temps, i també la cirugia làser per a la manipulació

d’òrgans, cèl·lules, o fins i tot orgànuls subcel·lulars. Les tècniques emergents, que

trenquen amb les limitacions de difracció típiques dels microscopis òptics, ofereixen

la possibilitat de desxifrar estructures fluorescents complexes a partir de desenes de

nanòmetres. Per altra banda, la nova generació emergent de microscopis basats en la

il·luminació lateral està sobrepassant els límits de la microscopia confocal tradicional

gràcies a la capacitat de poder dur a terme, amb resolució alta i contrast, la visualitza-

ció detallada a temps real d’un elevat nombre d’espècimens amb mides que arriben fins

a varis mil·límetres.

La Plataforma Científica de Microscopia Digital Avançada (ADM), dirigida per Julien

Colombelli, ofereix accés i suport a instruments d’última generació que van des de


la microscopia confocal espectral automàtica fins a tècniques emergents per la ma-

nipulació cel·lular i la visualització. L’ ADM va iniciar les seves activitats el 2008 en

un nou laboratori que posa a l’abast dels investigadors de l’IRB Barcelona un ampli

ventall de plataformes necessàries per dur a terme totes les passes de la visualització

digital, inclosa la preparació de mostres, l’adquisició d’imatges, l’anàlisi i la interpre-

tació. La plataforma també disposa de secció òptica en fluorescència amb un sistema

confocal espectral, disc giratori i sistemes de microscopia multifotònica. Altres tècni-

ques específiques, com la TIRF, la nanocirugia làser, la microinjecció i la microscopia

de fluorescència automàtica de camp ampli també es posaran en marxa aviat. Per a

compensar el buit entre els sistemes comercials disponibles en l’actualitat i el progrés

en la recerca puntera, l’ADM també està invertint esforços en desenvolupar nous ins-

truments -com el FRAP de camp ampli combinat, la cirugia làser i la fotoactivació- en

col·laboració amb investigadors de l’IRB Barcelona. La Plataforma també oferirà en un

futur proper activitats de formació en microscopia avançada i tècniques de processa-

ment d’imatges.

Convertir xifres en informació

Durant la darrera dècada s’han generalitzat un nombre de tecnologies que tenen la

capacitat de generar grans quantitats d’informació. Els experiments genòmics i prote-

òmics d’alt rendiment, per exemple, generen dades que tenen com a punt de sortida

des de nombres reduïts fins a centenars i milions de gens i proteïnes. En l’actualitat,

els investigadors han de fer front no tan sols al repte d’obtenir informació científica

rellevant, sinó també a la capacitat d’extraure la màxima informació de valor possible.

L’estadística, la ciència que transforma les dades en informació, ofereix un marc cien-

tífic rigurós per a posar a prova les hipòtesis i per augmentar els coneixements sobre els

sistemes i processos que generen les dades biomèdiques. La teoria del disseny experi-

mental també serveix per a guiar els investigadors cap a quina és la millor manera de

dur a terme els seus experiments per tal d’aconseguir els objectius fixats.

La Unitat de Bioestadística i Bioinformàtica, dirigida per David Rossell, es va crear

amb l’objectiu de donar suport als científics en el disseny i l’anàlisi d’experiments

biomèdics a partir d’eines informàtiques pioneres i de metodologia innovadora. La uni-

tat vetlla per oferir als grups de recerca de l’IRB Barcelona un avantatge competitiu a

través del desenvolupament de solucions fetes a mida per resoldre problemes molt es-

pecífics. Aquestes solucions, que inclouen el desenvolupament de noves metodologies i

programes, estan orientades a millorar la qualitat de la recerca i a accelerar l’obtenció

de resultats.

Estudiar el genoma en un únic experiment

La biologia molecular ha evolucionat, durant l’última dècada, de l’anàlisi entre gens a

un apropament més exhaustiu per tal d’estudiar les xarxes reguladores que engloben

des de dotzenes fins a centenars de parelles que interactuen entre si. Per garantir l’èxit

de la recerca en aquest camp, els investigadors necessiten un nombre creixent d’eines

que els permetin analitzar o alterar gens a un nivell genòmic ampli. La Plataforma Científica de Genòmica Funcional, dirigida per Herbert Auer, posa a l’abast de la co-

munitat científica eines genòmiques d’última generació. Aquests recursos s’engloben

en dos categories:


• Anàlisi de transcripció genòmica, poliformismes d’ADN i immunoprecipitació de

la cromatina (ChIP-chip). Aquests tipus d’anàlisis es desenvolupen a partir de la

tecnologia de micromatrius, produïda per Affymetrix. La plataforma ofereix, en

tots els mètodes analítics, un servei complet que inclou des de la consulta inicial

durant el disseny del projecte fins al control de qualitat dels materials, el proces-

sament de mostres, l’anàlisi inicial de dades, així com la interpretació i validació

de resultats a partir de PCR a temps real.

• Silenciament de l’expressió gènica amb ARNsh’s. Per silenciar l’expressió gènica,

la plataforma disposa d’una llibreria humana d’ARN’s (Sigma) que conté prop de

75.000 clons que cobreixen la majoria de transcripcions conegudes.

Nous camins en espectrometria de masses

L’espectrometria de masses, que s’ha convertit en una de les eines més rellevants

de les ciències biomèdiques, té un camp d’aplicació molt ampli que cobreix des de

l’anàlisi molecular fins a la caracterització de proteïnes. Gràcies a la seva versatili-

tat, l’espectrometria de masses és una tecnologia a la que cada vegada hi recorren

més científics. Es tracta d’una eina que pot oferir una posició d’avantatge molecu-

lar exclusiva per interrogar ensamblatges dinàmics i no covalents que no es poden

analitzar per altres vies i obrir així nous camins en la topologia d’entitats de massa

elevada que es veuen complicades per interaccions dèbils o efímeres.

La Plataforma Científica d’Espectrometria de Masses, dirigida per Marta Vilaseca,

ofereix eines de cromatografia i espectrometria modernes als investigadors de l’IRB

Barcelona per identificar i caracteritzar un ampli ventall d’espècies biològiques. La

plataforma està treballant per a implementar l’anàlisi de proteïnes intactes (top-

down approach), dirigit a obtenir una caracterització completa, i per desenvolupar

tècniques proteòmiques per quantificar proteïnes i determinar modificacions post-

traslacionals. La plataforma també fa servir l’emparellament iònic per MS per estu-

diar les estructures macromoleculars i la conformació de proteïnes, àcids nucleics i

els seus complexos.

Ratolins transgènics com a eines de recerca

El ratolí transgènic és un dels models més potents de què disposa la comunitat científica

per a estudiar malalties humanes. L’objectiu de la Plataforma Científica de Ratolins Transgènics és posar a l’abast dels investigadors aquesta tecnologia, ja sigui a través

de l’obtenció de ratolins pre-generats, de cèl·lules mare embrionàries modificades ge-

nèticament, de vectors diana obtinguts de recursos públics o de la generació de nous

models transgènics. La plataforma treballa per oferir un servei complert que inclogui

des del desenvolupament i la producció de ratolins transgènics fins al disseny i construc-

ció de vectors diana de gens i la producció de cèl·lules mare embrionàries de ratolins

mitjançant o bé la injecció d’ADN purificat o bé cèl·lules embrionàries en embrions

preimplantats. Un aspecte important de la feina duta a terme per la plataforma és

l’adaptació i la millora de les tecnologies actuals per tal d’augmentar l’eficiència de la

producció i oferir models més sofisticats.

Solució dels reptes proteics amb l’alt rendiment

Tradicionalment, els investigadors solien abordar els reptes amb proteïnes a partir de

processos repetitius de proves i redissenys que sovint eren costosos i requerien molt de

temps. La Plataforma Científica d’Expressió de Proteïnes posa a l’abast dels investi-

gadors serveis d’alt rendiment que permeten executar en paral·lel i de manera simultà-

nia moltes variacions d’un experiment (per exemple, truncaments o mutacions de pro-

teïnes). Aquesta capacitat d’execució d’un gran nombre de variacions experimentals

-generalment fins a 96- té el potencial de reduir de forma significativa el temps que es

necessita per solucionar problemes amb proteïnes, un fet que contribueix a accelerar

tant els resultats experimentals com la seva publicació. Els mètodes d’alt rendiment, a

banda de l’estalvi de temps que suposen, també són rentables i poden reduir de manera


significativa el cost dels projectes duts a terme al laboratori.

La plataforma, dirigida per Nick Berrow, ha llançat recentment una convocatòria per

projectes adreçada a investigadors de l’IRB Barcelona per utilitzar la clonació HTP i,

en un futur proper, també oferirà serveis de cribatge d’E. coli, cribatge en cèl·lules

mamíferes i cèl·lules d’insectes o llevat, entre d’altres. La plataforma també preveu

oferir un gran nombre de reagents de qualitat com, per exemple, alíquotes de bac-

teriòfags resistents, clonació i expressió d’E. coli, mitjans especialitzats d’expressió

i reagents de clonació.


Dades IRB Barcelona

• Patronat

• Junta de Govern

• Comitè Científic Internacional

• Fonts de Finançament

• Resum de la Producció Científica

• Tesis Doctorals

• Activitats de Transferència de Tecnologia

• Seminaris Barcelona BioMed

• Conferències Barcelona BioMed

• Activitats de Divulgació

• Organigrama

• Personal de Direcció i Administració

• Estadístiques de Recursos Humans

• Afiliacions dels Investigadors

• Parc Científic de Barcelona

42 Resum Executiu 2008 Patronat

President

Josep Huguet i Biosca

Conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Vicepresident Primer

Marina Geli i Fàbrega

Consellera del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Vicepresidents Segons

Dídac Ramírez Sarrió

Rector de la Universitat de Barcelona (novembre 2008–present)

Josep Samitier i Martí

Rector en funcions de la Universitat de Barcelona (abril 2008–novembre 2008)

Màrius Rubiralta i Alcáñiz

Rector de la Universitat de Barcelona (octubre 2005–abril 2008)

Membres

Ramon Moreno Amich

Director General de Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Joan Roca Acín

Director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Marta Segura i Bonet

Secretària General del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

José Jerónimo Navas

Director del Programa de Centres de Recerca, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya (octubre 2005-setembre 2008)

El màxim òrgan de govern de l’IRB Barcelona, el Patronat, està integrat per 11 membres i presidit pel Conseller d’Innovació,

Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. El Patronat, que celebra reunions amb caràcter bianual, és responsable d’aprovar les activitats i el finançament de l’Institut, així com de vetllar pel compliment dels objectius anuals de recerca.

Patronat

Patronat Resum Executiu 2008 43

Carme Verdaguer i Montanyà

Directora General de la Fundació Bosch i Gimpera

Josep Samitier Martí

Vicerector de Política Científica, Universitat de Barcelona (gener 2007-abril 2008)

Fernando Albericio i Palomera

Director General, Parc Científic de Barcelona

Roser Artal Rocafort

Directora Gerent, Parc Científic de Barcelona

44 Resum Executiu 2008 Junta de Govern

President

José Jerónimo Navas Palacios


Membres

Ramon Moreno Amich



Vicerector d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca i Rector en funcions de la Universitat de Barcelona (gener 2007-novembre 2008)

Altres Participants

Fernando Albericio Palomera


Joan J Guinovart Cirera

Director, IRB Barcelona

Margarida Corominas Bosch

Directora de Gestió, IRB Barcelona

La Junta de Govern de l’IRB Barcelona té com a responsabilitats principals supervisar les tasques directives de l’Institut,

promocionar les activitats de recerca i vetllar per l’execució de les funcions delegades pel Patronat. La Junta és actualment presidida pel Director del Programa de Centres de Recerca del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i els seus membres són escollits per un període de quatre anys.

Executive BoardJunta de Govern

Comitè Científic Internacional Resum Executiu 2008 45

External Advisory Board

Membres

Hans Clevers

The Netherlands Institute of Developmental Biology, Utrecht, Països Baixos

Michael Czech

Program in Molecular Medicine, University of Massachusetts Medical School, Worcester, EUA

Christopher M Dobson

Department of Chemistry and Physics, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

José Elguero

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Madrid, Espanya

Samuel H Gellman

Faculty of Chemistry, University of Winsconsin, Madison, EUA

David M Glover

Department of Genetics, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

Jan-Åke Gustafsson

Center for Biotechnology, Karolinska Institute, Stockholm, Suècia

Andrew Hamilton

Department of Chemistry, Yale University, New Haven, EUA

Robert Huber

Max Planck Institute of Biochemistry, Martinsried, Alemanya

Tim Hunt

Cancer Research UK, London, Regne Unit

Fotis C Kafatos

Imperial College London, London, Regne Unit

Bernd Meyer

Institute for Organic Chemistry, Hamburg University, Hamburg, Alemanya

El Comitè Científic Internacional de l’IRB Barcelona, format per un grup de 15 destacats científics en el camp de la

biomedicina, és responsable d’oferir assessorament estratègic i de vetllar per la qualitat científica dels treballs de recerca duts a terme pels equips d’investigació de l’Institut.

External Advisory Board

President

José Jerónimo Navas Palacios


Membres

Ramon Moreno Amich



Vicerector d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca i Rector en funcions de la Universitat de Barcelona (gener 2007-novembre 2008)

Altres Participants

Fernando Albericio Palomera


Joan J Guinovart Cirera

Director, IRB Barcelona

Margarida Corominas Bosch

Directora de Gestió, IRB Barcelona

Comitè Científic Internacional

46 Resum Executiu 2008 Comitè Científic Internacional

Charles J Sherr

Department of Genetics and Tumor Cell Biology, St Jude Children’s Research Hospital, Memphis, EUA

Bruce Spiegelman

Department of Cell Biology, Harvard Medical School, Boston, EUA

Karen Vousden

Beatson Institute, Glasgow, Regne Unit

Fonts de Finançament Resum Executiu 2008 47

Fonts de Finançament

La majoria del finançament de l’IRB Barcelona per activitats de recerca l’any 2008 va ser rebut per la Generalitat de

Catalunya, a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Salut. L’Institut també va rebre finançament addicional a partir d’ajuts competitius obtinguts, entre d’altres, del Ministeri espanyol de Ciència i Innovació i de la Comissió Europea, mitjançant els fons FEDER i el 7è Programa Marc.

La Universitat de Barcelona, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i diverses xarxes CIBER també van contribuir en el finançament a través de la incorporació a l’IRB Barcelona d’investigadors contractats per aquestes institucions.

Finançament Principal

Altres Fonts de Finançament

Charles J Sherr

Department of Genetics and Tumor Cell Biology, St Jude Children’s Research Hospital, Memphis, EUA

Bruce Spiegelman

Department of Cell Biology, Harvard Medical School, Boston, EUA

Karen Vousden

Beatson Institute, Glasgow, Regne Unit

48 Resum Executiu 2008 Resum de la Producció Científica

Resum de la Producció Científica

Publicacions CientífiquesL’any 2008, els investigadors de l’IRB Barcelona van publicar un total de 159 articles científics, 55 dels quals van ser fruit de col·laboracions internacionals amb investigadors del sector acadèmic i la indústria. La llista que segueix és una selecció de publicacions representatives de la recerca duta a terme a l’IRB Barcelona durant el 2008.

Aguilar-Arnal L, Marsellach FX and Azorín F. The fission yeast homologue of CENP-B, Abp1, regulates directionality of mating-type switching. EMBO J, 27(7), 1029-38 (2008)

Bartoccioni P, Rius M, Zorzano A, Palacín M and Chillarón J. Distinct classes of trafficking rBAT mutants cause the type I cystinuria phenotype. Hum Mol Genet, 17(12), 1845-54 (2008)

Casagrande F, Ratera M, Schenk AD, Chami M, Valencia E, Lopez JM, Torrents D, Engel A, Palacin M and Fotiadis D. Projection structure of a member of the amino acid/polyamine/organocation transporter superfamily. J Biol Chem, 283(48), 33240-48 (2008)

Castellanos E, Dominguez P and González C. Centrosome dysfunction in Drosophila neural stem cells causes tumors that are not due to genome instability. Curr Biol, 18(16), 1209-14 (2008)

Cifuentes D, Martínez-Pons C, García-Rocha M, Galina A, de Pouplana LR and Guinovart JJ. Hepatic glycogen synthesis in the absence of glucokinase: the case of embryonic liver. J Biol Chem, 283(9), 5642-49 (2008)

Duarri A, Teijido O, López-Hernández T, Scheper GC, Barriere H, Boor I, Aguado F, Zorzano A, Palacín M, Martínez A, Lukacs GL, van der Knaap MS, Nunes V and Estévez R. Molecular pathogenesis of megalencephalic leukoencephalopathy with subcortical cysts: mutations in MLC1 cause folding defects. Hum Mol Genet, 17(23), 3728-39 (2008)

Font-Burgada J, Rossell D, Auer H and Azorín F. Drosophila HP1c isoform interacts with the zinc-finger proteins WOC and Relative-of-WOC to regulate gene

expression. Gene Dev, 22(21), 3007-23 (2008)

Garcia-Martin F, Cruz LJ, Rodriguez-Mias RA, Giralt E and Albericio FD. Design and synthesis of FAJANU: a de novo C(2) symmetric cyclopeptide family. J Med Chem, 51(11), 3194-02 (2008)

Gordo S, Martos V, Santos E, Menéndez M, Bo C, Giralt E and de Mendoza J. Stability and structural recovery of the tetramerization domain of p53-R337H mutant induced by a designed templating ligand. Proc Natl Acad Sci EUA, 105(43), 16426-31 (2008)

Herranz H, Pérez L, Martín FA and Milán M. A Wingless and Notch double-repression mechanism regulates G1-S transition in the Drosophila wing. EMBO J, 27(11), 1633-45 (2008)

Jiménez JC, López-Macià A, Gracia C, Varón S, Carrascal M, Caba JM, Royo M, Francesch AM, Cuevas C, Giralt E and Albericio F. Structure-activity relationship of kahalalide F synthetic analogues. J Med Chem, 51(16), 4920-31 (2008)

Jones TE, Brown CL, Geslain R, Alexander RW and Ribas de Pouplana L. An operational RNA code for faithful assignment of AUG triplets to methionine. Mol Cell, 29(3), 401-07 (2008)

Kim C, Sano Y, Todorova K, Carlson BA, Arpa L, Celada A, Lawrence T, Otsu K, Brissette JL, Arthur JS and Park JM. The kinase p38 alpha serves cell type-specific inflammatory functions in skin injury and coordinates pro- and anti-inflammatory gene expression. Nat Immunol, 9(9), 1019-27 (2008)

Klemsz MJ, McKercher SR, Celada A, Van

Resum de la Producció Científica Resum Executiu 2008 49

Beveren C and Maki RA. The macrophage and B cell-specific transcription factor PU.1 is related to the ets oncogene. J Immunol, 181(3), 1597-08 (2008)

Liesa M, Borda-d’Agua B, Medina-Gómez G, Lelliott CJ, Paz JC, Rojo M, Palacín M, Vidal-Puig A and Zorzano A. Mitochondrial fusion is increased by the nuclear coactivator PGC-1beta. PLoS ONE, 3(10), e3613 (2008)

Lloret-Llinares M, Carré C, Vaquero A, de Olano N and Azorín F. Characterization of Drosophila melanogaster JmjC+N histone demethylases. Nucleic Acids Res, 36(9), 2852-63 (2008)

Malakoutikhah M, Teixidó M and Giralt E. Toward an optimal blood-brain barrier shuttle by synthesis and evaluation of peptide libraries. J Med Chem, 51(16), 4881-89 (2008)

Marler KJ, Becker-Barroso E, Martínez A, Llovera M, Wentzel C, Poopalasundaram S, Hindges R, Soriano E, Comella J and Drescher U. A TrkB/EphrinA interaction controls retinal axon branching and synaptogenesis. J Neurosci, 28(48), 12700-12 (2008)

Noy A, Luque FJ and Orozco M. Theoretical analysis of antisense duplexes: determinants of the RNase H susceptibility. J Am Chem Soc, 130(11), 3486-96 (2008)

Olivella S, Solé A, Lledó A, Ji Y, Verdaguer X, Suau R and Riera A. Theoretical and experimental studies on the mechanism of norbornadiene Pauson-Khand cycloadducts photorearrangement. Is there a pathway on the excited singlet potential energy surface? J Am Chem Soc, 130(50), 16898-07 (2008)

Padua D, Zhang XH, Wang Q, Nadal C, Gerald WL, Gomis RR and Massagué J. TGFbeta primes breast tumors for lung metastasis seeding through angiopoietin-like 4. Cell, 133(1), 66-77 (2008)

Pérez A, Lankas F, Luque FJ and Orozco M. Towards a molecular dynamics consensus view of B-DNA flexibility. Nucleic Acids Res, 36(7), 2379-94 (2008)

Pérez-Lluch S, Cuartero S, Azorín F and Espinàs ML. Characterization of new regulatory elements within the Drosophila bithorax complex. Nucleic Acids Res, 36(21), 6926-33 (2008)

Quijano C, Tomancak P, Lopez-Marti J, Suyama M, Bork P, Milan M, Torrents D and Manzanares M. Selective maintenance of Drosophila tandemly arranged duplicated genes during evolution. Genome Biol, 9(12), R176 (2008)

Rafel N and Milán M. Notch signalling coordinates tissue growth and wing fate specification in Drosophila. Development, 135(24), 3995-01 (2008)

Sebastián C, Serra M, Yeramian A, Serrat N, Lloberas J and Celada A. Deacetylase activity is required for STAT5-dependent GM-CSF functional activity in macrophages and differentiation to dendritic cells. J Immunol, 180(9), 5898-06 (2008)

Shaye DD, Casanova J and Llimargas M. Modulation of intracellular trafficking regulates cell intercalation in the Drosophila trachea. Nat Cell Biol, 10(8), 964-70 (2008)

Stein A and Aloy P. Contextual specificity in peptide-mediated protein interactions. PLoS ONE, 3(7), e2524 (2008)

Stein A, Panjkovich A and Aloy P . 3did update: domain-domain and peptide-mediated interactions of known 3D structure. Nucleic Acids Res, 37, D300-04 (2008)

The BioMoby Consortium, including Orozco M. Interoperability with Moby 1.0--it’s better than sharing your toothbrush! Brief Bioinform, 9(3), 220-31 (2008)

Valledor AF, Arpa L, Sánchez-Tilló E, Comalada M, Casals C, Xaus J, Caelles C, Lloberas J and Celada A. IFN-{gamma}-mediated inhibition of MAPK phosphatase expression results in prolonged MAPK activity in response to M-CSF and inhibition of proliferation. Blood, 112(8), 3274-82 (2008)

Valledor AF, Sánchez-Tilló E, Arpa L, Park JM, Caelles C, Lloberas J and Celada A. Selective roles of MAPKs during the macrophage response to IFN-gamma. J Immunol, 180(7), 4523-29 (2008)


Col·laboracions CientífiquesEls investigadors de l’IRB Barcelona van participar en un total de 190 col·laboracions externes amb socis nacionals i internacionals del sector acadèmic i la indústria. A la xifra s’hi suma un total de 26 col·laboracions internes addicionals, que es van dur a terme entre investigadors de l’Institut amb la finalitat de reforçar els treballs conjunts entre els diferents programes de recerca.

Tipus de Col·laboracions

Col·laboracions Externes (Nacionals) 47%

Col·laboracions Internes 11%

Col·laboracions Externes (Internacionals) 42%

Col·laboracions Externes per Sector

Universitats 39%

Laboratoris 5%

Parcs Científics & Centres de Recerca 16%

Hospitals 9%

Companyies 11%

Institucions de Recerca 20%

Resum de la Producció Científica Resum Executiu 2008 51

Projectes i Xarxes de RecercaDurant el 2008, els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en un total de 138 projectes i xarxes de recerca nacionals i internacionals. L’Institut va ser seleccionat per la Comissió Europea per coordinar dos projectes de recerca en l’àmbit de la salut dins del 7è Programa Marc. L’investigador Eduard Batlle també va ser premiat el 2008 amb un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC) per liderar un estudi sobre la progressió del càncer colorectal.

Fonts de Finançament

Comissió Europea 10%

Fundacions 20%

Govern Espanyol 58%

Àrees de Recerca

Química i Farmacologia Molecular 23%

Oncologia 7%

Biologia Estructural i Computacional 22%

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament 26%

Medicina Molecular 22%

Companyies 8%

Generalitat de Catalunya 4%


Projectes de Recerca, Xarxes i Beques de PersonalLes activitats de recerca de l’IRB Barcelona van ser finançades a través de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri espanyol de Ciència i Innovació, la Comissió Europea, fundacions públiques i privades, institucions i companyies. El finançament obtingut per investigadors de l’Institut a partir de projectes de recerca, xarxes i beques de personal va ascendir l’any 2008 a 10.246.788€. La llista següent comprèn les institucions que van contribuir en el finançament de l’IRB Barcelona a través de projectes de recerca.

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i diverses xarxes de recerca (CIBERDEM, CIBERER i CIBERNED) també van contribuir en el finançament a través de contractes de recerca.

L’IRB Barcelona agraeix les donacions privades a nivell individual de les següents persones:

Dolors Barchino Ricarte, Montserrat Gallofré Bernat, Marta Luz Adalid, Francina

Pons Pifarré, Josefina Porras González, Marta Prous (i família) Vilaseca, Vallnord SA.

Ministerio de Ciencia e Innovación

Comissió Europea

Fundació Marcelino Botin

Fundació La Marató de TV3

Fundació “La Caixa”

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Fundació Banco Bilbao Vizcaya Argentaria

OncoStem Pharma

Asociación Española contra el Cáncer (AECC)

Laboratoris Almirall

Grup Ferrer Internacional

European Science Foundation (ESF)

Agencia Española de Cooperación Internacional (AECID)

Sylentis

Fundación para la Investigación y Prevención del SIDA en España (FIPSE)

Fundación Genoma España

Palau Pharma

Era Biotech

European Molecular Biology Organization (EMBO)

Ipsen Pharma

Affinity Petcare

Tesis Doctorals Resum Executiu 2008 53

L’any 2008 l’IRB Barcelona va impulsar una sèrie d’iniciatives orientades a oferir formació i enfortir els vincles entre els

més de 150 estudiants de doctorat que actualment treballen en laboratoris de l’Institut. Les noves iniciatives van incloure la creació d’un Consell d’Estudiants per representar la comunitat, el llançament d’un nou sistema de rotacions en els laboratoris per promoure les interaccions multidisciplinàries entre estudiants, l’establiment de comitès d’assessorament de tesis, un curs introductori per als nous estudiants de doctorat, i la creació d’un grup de treball liderat per estudiants per organitzar el primer simposi d’estudiants de l’Institut, que es celebrarà el novembre del 2009 a Barcelona.

Els estudiants de doctorat van defensar l’any 2008 un total de 27 tesis, un cop finalitzats els seus projectes de recerca duts a terme en laboratoris de l’IRB Barcelona.

Activació gènica per la via de Torso i el seu antagonisme amb els mecanismes de repressió transcripcional de la línea germinal a DrosophilaJosé Manuel de la Heras Chanes, Universitat de Barcelona (2008)Director: Jordi Casanova

Caracterització de la proteïna tirosina quinasa citoplasmàtica Ack1 al sistema nerviós centralAnna La Torre i Vila, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Eduardo Soriano García i Jesús Ureña

Caracterització de la proteïna dSAP18 a Drosophila melanogasterElisabet Costa Cros, Universitat de Barcelona (2008)Directora: Maria Lluïsa Espinàs

Characterisation of the methionyl-tRNA synthetase from mycoplasma penetransThomas Jones, Universitat de Barcelona (2008)Director: Lluis Ribas de Pouplana

Diseño, síntesis y estructura de dominios helicoidales. Influencia de la introducción de aminoácidos DCarmen Giovana Granados, Universitat de Barcelona (2008) Director: Ernest Giralt

Tesis Doctorals

54 Resum Executiu 2008 Tesis Doctorals

Estudio de métodos sintéticos para la preparación de productos naturales con azoles concatenadosDelia Hernández-Romero, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Fernando Albericio i Mercédez Álvarez

Estudio de resinas para fase sólida y su aplicación a la síntesis de péptidos antitumoralesFayna García, Universitat de Barcelona (2008) Director: Fernando Albericio

Estudio teórico de interacciones moleculares. Aplicaciones al diseño de fármacosJordi Muñoz, Universitat de Barcelona (2008)Director: Modesto Orozco

Estudio teórico del transporte de ligandos en proteínas y de la afinidad ligando receptorAxel Bidon-Chanal, Universitat de Barcelona (2008)Director: Modesto Orozco

Estudios de mecanismos de interacción macromolecularAlberto Pérez, Universitat de Barcelona (2008)Director: Modesto Orozco

Evolutionary algorithms and de novo peptide designIgnasi Belda, Universitat Politècnica de Catalunya (2008) Director: Ernest Giralt

Genetic injury and macrophages. Implications in aging and inflammation Sebastián Muñoz, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Antonio Celada i Jorge Lloberas

Identificació de nous elements de la via de senyalització del receptor Torso de Drosophila melanogasterGemma Ventura, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Jordi Casanova i Marc Furriols

Identificación y caracterización de un nuevo mecanismo regulador de la síntesis de glucógeno y su deficiencia en la enfermedad de LaforaDavid Vilchez, Universitat de Barcelona (2008)Director: Joan J Guinovart

La flexibilidad en los ácidos nucleicos. Un estudio de dinámica molecularAgnes Noy, Universitat de Barcelona (2008)Director: Modesto Orozco

Les propietats físiques de l’ADN en escala genòmica Josep Ramon Goñi, Universitat de Barcelona (2008)Director: Modesto Orozco

Molecular mechanisms that regulate the classical and alternative activation of macrophagesLuis Arpa, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Antonio Celada i Annabel Fernández

New protecting groups for the synthesis of complex peptidesAlbert Isidro, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Fernando Albericio i Mercédez Álvarez

Tesis Doctorals Resum Executiu 2008 55

Proteases identification with activity-based proteomicsEduard Sabidó, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Ernest Giralt i Teresa Tarragó

Role of the mitocondrial protein Mitofusin 2 on the hepatic metabolismJosé Carlos Paz, Universitat de Barcelona (2008) Director: Antonio Zorzano

Role and regulation of mitocondrial dynamics in skeletal muscleMarc Liesa, Universitat de Barcelona (2008)Director: Antonio Zorzano

Síntesi assimètrica de productes amb interès farmacològic a partir d’epoxialcohols insaturatsCarlos Alegret, Universitat de Barcelona (2008)Director: Antoni Riera

Síntesis de pseudopéptidos derivados de la miraziridina APatricia López, Universitat de Barcelona (2008)Directora: Anna Diez

Structural studies of proteins and protein complexes by mass spectrometry and force microscopyStephanie Boussert, Universitat de Barcelona (2008)Director: Ernest Giralt

Study of the aggregation process of amyloid proteins. Examination of aggregation inhibitorsDolors Grillo, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Ernest Giralt i Francesc Rabanal

The transport of arginine in macrophages and Th1/Th2 susceptibilityMaria Gloria Sans, Universitat de Barcelona (2008)Directors: Antonio Celada i Jorge Lloberas

Use of calix[4]arenes to recover the self-assembly ability of mutated p53 tetramerization domainsSusana Gordo, Universitat de Barcelona (2008)Director: Ernest Giralt

56 Resum Executiu 2008 Activitats de Transferència de Tecnologia

En el decurs del 2008, els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en una sèrie d’invencions que van resultar en

la publicació de sol·licituds de patents. El treball científic va ser fruit de les intenses col·laboracions entre els membres de l’Institut i els sectors biotecnològic i farmacèutic, així com de l’interès industrial dels descobriments.

Activitats de Transferència de Tecnologia

A screening method for identifying new aminoacyl-tRNA synthetase inhibitors Ribas de Pouplana L, Bori Sanz T, Castro de Moura M i Geslain R No publicació/data: WO2008028862 (13/3/2008)

A screening method for identifying new drugs Ribas de Pouplana L i Bori Sanz TNo publicació/data: WO2008000785 (03/01/2008)

Compounds for the treatment of diseases related to insulin resistance Gumà A, Cantó C i Zorzano A No publicació/data: WO2008006922 (17/1/2008)

Compounds that act as a vehicle for delivery through the blood-brain barrier and charge delivery vehicle constructionsGiralt E i Teixidó MNo publicació/data: WO2008025867 (06/03/2008)

Inhibition of alpha-synuclein aggregation Zurdo J, Fowler S, Stallwood Y, Giralt E, Teixidó M i Carulla NNo publicació/data: WO2008003943 (01/10/2008)

Inhibition of beta-amyloid aggregation Zurdo J, Fowler S, Carulla N, Giralt E i Teixidó M No publicació/data: WO2008050133 (02/05/2008)

Method and device for the control and analysis of nerve cell growth Loza P, Amat I, Vathalloor M, Cormack G, Torner Ll, Artigas D, Andres MR i Soriano ENo publicació/data: WO2008043808 (17/04/2008)

Method for obtaining bicyclic peptidesTulla J, Bayo N i Albericio F No publicació/data: WO2008040833 (04/10/2008)

Activitats de Transferència de Tecnologia Resum Executiu 2008 57

Method for peptide synthesis Giraud M, Albericio F, Quattrini F, Werbitzky O, Senn K i Williner M No publicació/data: WO2008040536 (04/10/2008)

Polypeptides with the capacity to entrap drugs and release them in a controlled wayGiralt E, Poyatos P, Gulin O i Anglada F No publicació/data: WO2008071594 (19/06/2008)

Proton acceptor imunium/carbocation-type coupling agentsAlbericio F, El-Faham A, Luxembourg Y i Ewenson A No publicació/data: WO2008139481 (20/11/2008)

P,S-type bidentate chiral ligands and use thereof in the Pauson-Khand reactionSola J, Verdaguer X i Riera A No publicació/data: WO2008046950 (24/4/2008)

Therapeutic agent for treatment of bipolar affective disorder in mammalsGiralt E i Tarragó ME No publicació/data: WO2008077978 (03/07/2008)

58 Resum Executiu 2008 Seminaris Barcelona BioMed

Organitzats per investigadors principals de l’IRB Barcelona, el cicle de seminaris Barcelona BioMed va reunir l’any 2008

més de 100 experts internacionals en biomedicina per presentar els últims resultats dels seus treballs de recerca a la comunitat científica local. Els seminaris van servir de plataforma per mantenir els investigadors de l’IRB Barcelona al dia dels últims avenços científics en cadascun dels seus àmbits de recerca.

Seminaris Barcelona BioMed

11 gener 2008Marine sponges as a model system of cellular recognition. Future perspectives in biomedical researchXavier Fernández, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Barcelona, Espanya

23 gener 2008How telomeres suppress DNA damage signalling at chromosome endsEros Lazzerini Denchi, Lange Laboratory, The Rockefeller University, Nova York, EUA

25 gener 2008Nanoscale molecular interactions, dynamics and functional relevance of endothelial adhesive platforms in primary living cells Francisco Sánchez-Madrid, Hospital de la Princesa, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, Espanya

29 gener 2008The IRB Barcelona has a new Biostatistics and Bioinformatics core facility!David Rossell, Biostatistics Unit, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

30 gener 2008Cancer biomarkers and new cancer antigens for vaccine therapyRobert Rees, Nottingham Trent University, Nottingham, Regne Unit

1 febrer 2008Control of neuronal cell generation and survival by cannabinoidsManuel Guzmán, Universidad Complutense, Madrid, Espanya

7 febrer 2008Analysing stem cells within intact tissue using Drosophila Allan Spradling, Carnegie Institution, Washington, EUA

8 febrer 2008Cell proliferation and cell competition: what fruitfliescanrevealaboutgrowthcontrolNicholas Baker, Albert Einstein College of Medicine, Nova York, EUA

15 febrer 2008Epidermal stem cells in skin homeostasis and cancerSalvador Aznar-Benitah, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

22 febrer 2008Metabolic circularity as a guiding vision for systems biology: ‘Moonlighting’ proteins, a necessity of life?María Luz Cárdenas, Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), Marseille, França

29 febrer 2008Unraveling the host-pathogen interactions in Streptococcus pneumoniae by X-ray crystallographyJuan Hermoso, GCMBE, Instituto Química-Física Rocasolano, Madrid, Espanya

7 març 2008Neurogenic niche in the carotid body and its applicability in cell therapy for Parkinson’s diseaseJosé López-Barneo, Hospital Universitario Virgen del Rocío, Sevilla, Espanya

14 març 2008Structured-based drug design: applications and future perspectivesCelerino Abad-Zapatero, University of Illinois at Chicago, Chicago, EUA

26 març 2008Azaheterocyclic analogues of natural products as lead towards biological activity Christian Stevens, Ghent University, Ghent, Bèlgica

Seminaris Barcelona BioMed Resum Executiu 2008 59

28 març 2008Membrane biology in the genomics era Stephen Baldwin, Leeds University, Leeds, Regne Unit

2 abril 2008Epithelial proliferation and axis specificationinDrosophilaIsabel Palacios, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

4 abril 2008Complement genes and predisposition to disease. The dark side of innate immunitySantiago Rodríguez de Córdoba, Centro de Investigaciones Biológicas (CSIC), Madrid, Espanya

9 abril 2008Integrating Wnt and Shh signalling during spinal cord morphogenesisRoberto Álvarez, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

10 abril 2008RNAi therapeutics: Can it move from the benchtothebedsideorisitjustaflashinthe pan?Sukhendu Dev, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

11 abril 2008Interaction of mycobacteria with macrophages:NewroleofNF−kBintheinnate immune responseMaximiliano G Gutiérrez, European Molecular Biology Laboratory (EMBL), Heidelberg, Alemanya

16 abril 2008Identifying the histone trimethylation role in an in vivo model of neural stem cell maintenance and differentiation Naiara Aquizu, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya

18 abril 2008Multifunctional pharmaceutical nanocarriers for therapy and diagnosticsVladimir Torchilin, Northeastern University, Boston, EUA

21 abril 2008The endocytic control of cell-cell signalling and tumor suppression Thomas Vaccari, University of California, Berkeley, EUA

23 abril 2008Spatio-temporal evolution of endocytic subcomplexes during membrane budding: insights from quantitative inmunoelectron microscopyFátima Idrissi, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

25 abril 2008Molecular mechanisms of amyotrophic lateral sclerosis (ALS): from in vitro models tocerebrospinalfluidbiomarkersJacques Borg, Neurochemistry Laboratory, Saint Etienne, França

28 abril 2008Flybase WorkshopPeter McQuilton, Flybase, Cambridge, Regne Unit

30 abril 2008Factorsthatregulatetarget-cellspecificinnervationsSara Rubio, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

7 maig 2008Scarface, a novel secreted serine protease-like molecule is a target of JNK signalling required for embryonic dorsal closure in DrosophilaGeorgina Sorrosal, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

9 maig 2008New approaches towards understanding the cellular basis of embryonic development in the mouseMiguel Torres, Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), Madrid, Espanya

14 maig 2008Minisymposium: Cell biology meets morphogenesisAntonio García-Bellido, Centro de Biología Molecular ‘Severo Ochoa’, Madrid, Espanya; Franck Pichaud, University College London, Londres, Regne Unit; Markus Affolter, Basel University, Basel, Suïssa

16 maig 20083D structure and function of macromolecular multi-protein complexes involved in DNA repair using electron microscopyÓscar Llorca, Centro de Investigaciones Biológicas (CIB)-CSIC, Madrid, Espanya


18 juny 2008Role of the Wnt pathway during planarians regeneration Teresa Adell, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

20 juny 2008TRAIL, apoptosis and autophagy in normal and transformed cellsAbelardo López Rivas, Centro Andaluz de Biología Molecular y Medicina Regenerativa, Sevilla, Espanya

25 juny 2008A permissive role of Notch in maintaining theDVaffinityboundaryoftheDrosophilawing Isabelle Becam, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

27 juny 2008IdentificationandcharacterisationofLynchsyndrome: contributions of the EPICOLON projectAntoni Castells, Hospital Clínic, Barcelona, Espanya

2 juliol 2008The necrotic serpin, a protease inhibitor which controls the innate immune response in DrosophilaDavid Gubb, CIC bioGUNE, Derio, Espanya

3 juliol 2008Regulation of self-renewal, proliferation and differentiation in a stem cell lineage Minx Fuller, Stanford University School of Medicine, Stanford, EUA

4 juliol 2008Translation in time and space: Sequential waves of polyadenylation and deadenylation defineatranslationcircuitthatdrivesmeiotic progressionRaúl Méndez, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

9 juliol 2008Intra-cytoplasmic lumen formation during terminal branches elongation of the Drosophila tracheal systemLouis Gervais, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

11 juliol 2008SyntheticpeptidesforspecificDNArecognitionJosé Luis Mascareñas, Universidad de Santiago, Santiago de Compostela, Espanya

14 juliol 2008miRNA in stem cells Hannele Ruohola Baker, Washington University, Washington, EUA

15 juliol 2008Generationofpatient-specificiPScellsÁngel Raya, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), Barcelona, Espanya

16 juliol 2008Thermostabilisation and structure

Mechanical constraints pattern cellular behaviour during dorsal closure in Drosophila Nicole Gorfinkiel, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

19 maig 2008Myosin II and the morphogenesis of the imaginal discsLuis Escudero, MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, Regne Unit

21 maig 2008Chemotaxis in Drosophila: Making sense of graded olfactory stimuliMatthieu Louis, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

23 maig 2008Is the DNA damage response (DDR) a bona fidetumoursuppressorbarrier?Óscar Fernández, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya

26 maig 2008Differential regulation of sister chromatid cohesion in female Drosophila germ line stem cellsRui Martinho, Instituto Gulbenkian de Ciencia, Oeiras, Portugal

28 maig 2008DNA structure and genomics Juan Subirana, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Barcelona, Espanya

The role of the histone variant macroH2A during cell fate decisions Marcus Buschbeck, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

30 maig 2008The oncogenic role of TGF-beta in glioma Joan Seoane, Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Espanya

4 juny 2008Preferential incorporation of adult generated neurons into spatial memory networksCatia Teixeira, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

6 juny 2008NovelstrategiestoresolveinflammationAdriano Rossi, University of Edinburgh Medical School, Edinburgh, Scotland, Regne Unit

11 juny 2008Graded sonic hedgehog signalling and the control of neural cell fateJames Briscoe, National Institute for Medical Research (NIMR), Londres, Regne Unit

13 juny 2008Neuron-glia metabolic coupling and plasticityPierre Magistretti, Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), Lausanne, Suïssa

17 juny 2008Unveiling novel regulators of senescence using genetic screeningsJesús Gil, Imperial College Faculty of Medicine, Londres, Regne Unit

Seminaris Barcelona BioMed Resum Executiu 2008 61

determination of a b1 adregenic receptor María Serrano Vega, MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, Regne Unit

25 juliol 2008Mitochondrial dysfunction increases oxidative stress and decreases chronological lifespaninfissionyeastElena Hidalgo, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Espanya

28 juliol 2008Toward carbohydrate-based drug discovery Shin-Ichiro Nishimura, National Institute of Advanced Industrial Science and Technology, Sapporo, Japó

3 setembre 2008The unicell-to-multicell transition: A functional and comparative genomics approachIñaki Ruiz, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

8 setembre 2008Molecular imaging of angiogenesis: Peptides, proteins and nanoparticles Weibo Cai, University of Wisconsin, Madison, EUA

10 setembre 2008Bioinformatics characterisation of protein variabilityXavier de la Cruz, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

17 setembre 2008Cell polarity and tissue morphogenesis in DrosophilaKyra Campbell, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

19 setembre 2008The mammalian ‘hipo’ pathway: signal trasduction through the Rassf1/Nore1-Mst1/2 tumor suppressor complexesJoseph Avruch, Harvard Medical School, Harvard University, Boston, Massachusetts, EUA

22 setembre 2008Targeted genome editing in mammalian cellsusingengineeredzincfingernucleasesPhil Simmons, Sigma Aldrich, St. Louis, EUA

25 setembre 2008Discovery of novel potent, selective and orallyefficaciousA2BadenosinereceptorantagonistsBernat Vidal, Almirall Laboratories, Barcelona, Espanya

26 setembre 2008Structural characterisation of MuB helical filamentsbyelectronmicroscopySantiago Ramón-Maiques, Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), València, Espanya

1 octubre 2008Skeletalmuscularformationandfibrosis;newinsights about the role of TGB-beta and CTGFEnrique Brandan, Universidad Católica de

Chile, Santiago, Chile

Quantitative proteomics of the intra-erythrocytic life stages of the malaria parasite Plasmodium falciparumBernardo Foth, School of Biological Sciences, Nanyang Technological University, Singapur

Host cell invasion by hemorrhagic arenaviruses Stefan Kunz, Centre Hospitalier Universitaire Vaudois, Lausanne, Suïssa

8 octubre 2008Polyploidy In colon carcinoma cells is modulated by mithramycin SkMarc Bataller, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

9 octubre 2008Brain tumor supressors and neural stem cell self-renewal in DrosophilaHongyan Wang, Duke-NUS Graduate Medical School, Singapur

Towards rational intervention in Parkinson’s disease: structural studies of intrinsically disordered α-synuclein and associated protein complexesCarlos Bertoncini, Cambridge University, Regne Unit

10 octubre 2008Regulation of pre-mRNA splicing in budding yeastJosep Vilardell, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

15 octubre 2008The cytosolic kinase Ack1 in the developing nervous systemAnna La Torre, Universitat de Barcelona/IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

17 octubre 2008Looking for the Kepler’s laws of drug discoveryCelerino Abad-Zapatero, University of Illinois at Chicago (UIC), Chicago, EUA

22 octubre 2008Regulatory particle of the proteasome: a nanoprocessor controlling cellular pathways Bernat Crosas, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

Spatio-temporal evolution of endocytic subcomplexes during membrane budding: insights from quantitative immunoelectron microscopyFátima Idrissi, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

24 octubre 2008Biogenesis of a transport carrier during protein secretionVivek Malhotra, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

27 octubre 2008Mysteries in growth control and the hippo pathwayGeorg Halder, University of Texas, MD


Anderson Cancer Centre, Houston, EUA

Oscarella lobularis, an emerging sponge model in comparative developmental biologyEve Gazave, Centre d’Océanologie de Marseille, Marseille, França

28 octubre 2008A role for the p53 tumor suppressor protein in metabolismKarim Bensaad, Cancer Research UK, Beatson Laboratories, Glasgow, Regne Unit

A role of Stardust in morphogenesis and function of the Drosophila eyeNatalia Bulgakova, Max Planck Institute of Molecular Cell Biology and Genetics, Dresden, Alemanya

29 octubre 2008Towards a theory of biological networks Natasa Przulj, University of California, Irvine, EUA

Mechanisms of dendrite differentiation and remodelingGaia Tavosanis, Max Planck Institute of Neurobiology, Martinsried, Alemanya

31 octubre 2008Understanding and manipulating protein-protein interactions in G protein signalling: one step beyond GPCRsAlan Smrcka, University of Rochester Medical Centre, Rochester, EUA

3 novembre 2008Lipochaperones: lipids as molecular chaperones and topological determinants Mikhail Bogdanov, University of Texas, Houston, EUA

5 novembre 2008JmjC+N histone demethylases in Drosophila melanogasterMarta Lloret, Institut de Biologia Molecular de Barcelona/IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

7 novembre 2008Mechanisms of structural plasticity at the vertebrate neuromuscular junction Rüdiger Rudolf, Karlsruhe Institute of Technology, Karlsruhe, Alemanya

12 novembre 2008Force sensing in actin bundles: a model system to seek mechanosensors involved in cell adhesion and contractilityJulien Colombelli, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

14 novembre 2008Protein misfolding and disease: mapping the triggering eventMikael Akke, Lund University, Lund, Suècia

19 novembre 2008Dissecting Reelin functions in the adult brain by conditional transgene expressionLluís Pujadas Puigdomènech, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

24 novembre 2008ER to nucleus communication relies on HAC1 mRNA targetingTomás Aragón, University of California, San Francisco (UCSF), San Francisco, EUA

28 novembre 2008Alteration of mitochondrial form and function in metabolic diseases and cancerRossignol Rodrigue, Université Victor Segalen, Bordeaux, França

3 desembre 2008Drosophila as a model to identify new human genesÁlvaro Tavares, Instituto Gulbenkian de Ciéncia, Oeiras, Portugal

Identificationofproteinsthatinteractwithcyclophilin A, cyclophilin B and FKBP12 and their implications in CsAGuillermo Suñé, Institut de Recerca Vall d’Hebron, Barcelona, Espanya

5 desembre 2008The function of the intermediate compartmentinpre-Golgitraffickinginvolves its stable connection with the centrosomeJaakko Saraste, Bergen University, Bergen, Noruega

10 desembre 2008Investigating the molecular mechanisms of Myo5p recruitment to endocytic sites in Saccharomyces CerevisiaeJonathan Giblin, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

12 desembre 2008Transcription factors Foxc2 and Prox1 in lymphatic vascular development and cancer Tanya Petrova, CePO, CHUV and University of Lausanne, Epalinges, Suïssa

15 desembre 2008A blow of fresh air: An unexpected role of NF-kB and JNK pathways in the response to hypoxiaJordi Rius, University of California, San Diego, EUA

16 desembre 2008Tumor microenvironment: Effect on tumor metastasis and cancer stem cell maintenanceXiao-Fan Wang, Duke University Medical Centre, Durham, EUA

18 desembre 2008The two-component system DesK/DesR: A general mechanism of signal transduction?Pedro Alzari, Institut Pasteur, París, França

19 desembre 2008Genomics of complex diseasesJesús Sainz, Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantabria (IBBTEC), Cantabria, Espanya

Conferències Barcelona BioMed Resum Executiu 2008 63

Conferències Barcelona BioMed

El cicle de conferències Barcelona BioMed va reunir experts capdavanters d’arreu del món per presentar i debatre les

darreres novetats científiques en diversos camps de les ciències biomèdiques. Organitzades per l’IRB Barcelona, gràcies al suport de la Fundació BBVA, la selecció del 2008 va incloure ponents internacionals capdavanters en biologia cel·lular i del desenvolupament, oncologia i biologia estructural i computacional. Les conferències, celebrades a l’Institut d’Estudis Catalans al centre de la ciutat, van ser un èxit i van reunir centenars de participants d’arreu del món del sector acadèmic i de la indústria.

6-8 octubre 2008MORPHOGENESIS AND CELL BEHAVIOUROrganitzadors: Jordi Casanova (IRB Barcelona/IBMB-CSIC) i Marco Milán (IRB Barcelona)

19-21 maig 2008METASTASIS GENES AND FUNCTIONSOrganitzadors: Tyler Jacks, Massachusetts Institute of Technology (Cambridge, EUA) i Joan Massagué, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (Nova York, EUA)

14-16 abril 2008TARGETING AND TINKERING WITH INTERACTION NETWORKSOrganitzadors: Patrick Aloy (IRB Barcelona) i Rob Russell, European Molecular Biology Laboratory (Heidelberg, Alemanya)

El cicle Barcelona BioMed del 2008 també va reunir investigadores capdavanteres en recerca durant el Fòrum Barcelona BioMed, un acte de caràcter conscienciador dirigit a oferir consells per superar el desnivell actual de gènere en les carreres científiques.

21 juliol 2008

Barcelona BioMed Forum

FROM WOMAN TO WOMAN: PRACTICAL ADVICE ON HOW TO GET AND STAY AHEAD IN SCIENCE

Organitzador: IRB Barcelona

64 Resum Executiu 2008 Activitats de Divulgació

Activitats de Divulgació

Els investigadors de l’IRB Barcelona van participar activament durant el 2008 en un seguit d’activitats organitzades pel Parc

Científic de Barcelona. La participació d’investigadors de l’IRB Barcelona en les jornades, obertes al públic general i orientades a estudiants de primària i de secundària, va tenir com a objectiu apropar la ciència duta a terme a l’Institut a una audiència més àmplia i motivar els estudiants a emprendre carreres científiques.

10 gener-24 abril I 25 octubre-29 novembre 2008

FES RECERCA!

Un cicle de tallers pràctics adreçats a estudiants de secundària i al públic general

Participants: Elisabeth Castellanos1, Consol Farrera2, Ana Janic1, Leire Mendizábal1 i Maria Serra2

Grups de recerca en 1divisió cel·lular i 2biologia de macròfags

Tòpics: Analitza ADN i investiga l’autor d’un crim; mosques amb càncer

Gener-desembre 2008

RECERCA A PRIMÀRIA

Una activitat bimensual per apropar la ciència a alumnes de primària a través de la participació activa en experiments de recerca

Participants: Carme Cortina i Elisa EspinetLaboratoris de càncer colorectal I i II

Tòpics: Introducció al mètode científic, extracció d’ADN, cèl·lules mare i anàlisi al microscopi

10-11 abril 2008

FIRA RECERCA EN DIRECTE

UnafiracientíficaperpresentarelsúltimsavençosenrecercaaBarcelona

Participants: Carme Cortina i Sergio PalomoLaboratoris de càncer colorectal I i II

Tòpic: Càncer de còlon. Què és i què podem fer?

7-8 juny 2008

FESTA DE LA CIÈNCIA 2008

UnafestacientíficaambexperimentsrealsidemostracionsalParcdelaCiutadella

Participants: Elisabeth Castellanos i Ana JanicGrup de recerca en divisió cel·lular

Topic: Extracció d’ADN de la saliva

Activitats de Divulgació Resum Executiu 2008 65

1 juliol-30 setembre 2008

PASSA L’ESTIU AL PARC!

Un programa dirigit a estudiants en els últims anys de carrera que es vulguin familiaritzar amb el món de la recerca a través de la participació activa en projectes de grups del PCB

Participants (tutors): Fernando Albericio1, Carme Caelles2, Albert Canals3, Antonio Celada4, Ernest Giralt5, Joan Guinovart6, Jens Lüders7, Marco Milán8, Cristina Minguillón9, Lluís Ribas de Pouplana10 i Antoni Riera11

Grups de recerca en 1quí mica combinatòria per al descobriment de nous compostos, 2senyalització cel·lular, 3biologia estructural de proteïnes, àcids nucleics i els seus complexos, 4biologia de macròfags, 5disseny, sí ntesi i estructura de pèptids i proteïnes, 6enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis, 7organització microtubular, 8desenvolupament i control del creixement, 9peptidomimètics i heterocicles bioactius (Biosyner), 10traducció genètica, 11sí ntesi asimètrica

Juliol 2008-març 2009

RECERCA A SECUNDÀRIA

Una activitat acadèmica per ajudar a alumnes de secundària en els seus treballs de recerca a través d’un programa de tutories

Participants (tutors): Maria Isabel Arévalo1, Elisabeth Casstellanos2, Ana Janic2, Irene Martín3, Carles Martínez4, Laura Nocito4, Neus Rafel5, Lidia Ruiz6, Isabel Saez4, Pablo Sirkin7, Jordi Vallès4 i Dèlia Zafra4

Grups de recerca en 1senyalització cel·lular, 2divisió cel·lular, 3disseny, síntesi i estructura de pèptids i proteïnes, 4enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis, 5desenvolupament i control del creixement, 6espectroscòpia de RMN de biomolècules, 7estructura i funció de la cromatina

18-20 novembre 2008

JORNADA DE PORTES OBERTES: QUÈ ÉS EL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA? QUÈ ÉS FER RECERCA?

Una experiència pràctica per apropar la ciència als alumnes de secundària


Tòpics: extracció d’ARN, visualització de cèl·lules, cultiu cel·lular in vitro, anàlisi de l’ARN extret de cèl·lules tumorals i separació de les cèl·lules tumorals benignes de les malignes

10 gener-24 abril I 25 octubre-29 novembre 2008

FES RECERCA!

Un cicle de tallers pràctics adreçats a estudiants de secundària i al públic general

Participants: Elisabeth Castellanos1, Consol Farrera2, Ana Janic1, Leire Mendizábal1 i Maria Serra2

Grups de recerca en 1divisió cel·lular i 2biologia de macròfags

Tòpics: Analitza ADN i investiga l’autor d’un crim; mosques amb càncer

Gener-desembre 2008

RECERCA A PRIMÀRIA

Una activitat bimensual per apropar la ciència a alumnes de primària a través de la participació activa en experiments de recerca


Tòpics: Introducció al mètode científic, extracció d’ADN, cèl·lules mare i anàlisi al microscopi

10-11 abril 2008

FIRA RECERCA EN DIRECTE

UnafiracientíficaperpresentarelsúltimsavençosenrecercaaBarcelona

Participants: Carme Cortina i Sergio PalomoLaboratoris de càncer colorectal I i II

Tòpic: Càncer de còlon. Què és i què podem fer?

7-8 juny 2008

FESTA DE LA CIÈNCIA 2008

UnafestacientíficaambexperimentsrealsidemostracionsalParcdelaCiutadella

Participants: Elisabeth Castellanos i Ana JanicGrup de recerca en divisió cel·lular

Topic: Extracció d’ADN de la saliva

66 Resum Executiu 2008 Organigrama

Organigrama

Comitè Científic Intern

Marco Milán Miquel Coll

Antonio ZorzanoErnest GiraltEduard Batlle

Junta de Govern

Patronat

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Ferran Azorín Jordi Casanova

Cayetano GonzálezJens LüdersMarco Milán

Lluís Ribas de PouplanaEduardo Soriano

Programes de recerca

Biologia Estructural i Computacional

Patrick Aloy Miquel CollIgnasi Fita

Maria MacíasModesto Orozco

Miquel Pons

Medicina MolecularCarme CaellesAntonio Celada

Joan J GuinovartManuel Palacín

Antonio Zorzano

Plataformes Científiques

Microscopia Digital AvançadaJulien Colombelli

Administració

Comitè Científic Internacional

Directora de Gestió

Margarida Corominas

OncologiaEduard BatlleElena Sancho

MetLab

Química i Farmacologia Molecular

Fernando AlbericioRamon EritjaErnest GiraltAntoni Riera

Màrius RubiraltaXavier Salvatella

Estructura científicaEstructura administrativa de suport a les activitats científiquesEstructura assessora

Director

Joan J Guinovart

Director Adjunt

Joan Massagué

Bioinformàtica/Bioestadística David Rossell

Genòmica Funcional Herbert Auer

Espectrometria de Masses Marta Vilaseca

Ratolins Transgènics

Expressió de Proteïnes Nick Berrow

Gestió Científica i Acadèmica Margarita Navia

Recursos HumansSylvia Martínez

FinancesAlex Puerto

CompresYolanda Olmos

Comunicació i Relacions Externes

Sarah Sherwood

Serveis de Tecnologia de la Informació

Francisco Lozano

Personal de Direcció i Administració Resum Executiu 2008 67

Personal de Direcció i Administració

Direcció

DirectorJoan J Guinovart

Director AdjuntJoan Massagué

Programes de Recerca

Directora de GestióMargarida Corominas

Secretària de DireccióMaria Estévez

Coordinador, Biologia Cel·lular i del Desenvolupament Marco Milán

Coordinador, Biologia Estructural i Computacional Miquel Coll

Coordinador, Medicina MolecularAntonio Zorzano

Coordinador, Química i Farmacologia MolecularErnest Giralt

Coordinador, OncologiaEduard Batlle

Secretària de ProgramaMartha Brigg

Secretària de ProgramaVanessa Llobet

Secretària de ProgramaNatàlia Molner

Secretària de ProgramaEva Poca

Secretària de ProgramaSara Martorell

68 Resum Executiu 2008 Personal de Direcció i Administració

Administració

Gestió Científica i Acadèmica Margarita Navia (Cap), Clara Caminal (Coordinadora Acadèmica),

Sònia Saborit (Coordinadora de Projectes), Adriana Grosu (Tècnica en Gestió de Projectes Europeus)

Recursos Humans Sylvia Martínez (Cap), Sílvia Aguadé (Tècnica d’Administració de Personal),

Maria Rovira (Tècnica de Recursos Humans) Finances Alex Puerto (Cap), Elisava de la Hoz

(Tècnica Comptable), Stel·la Serra (Tècnica de Projectes), Dan Maldonado (Tècnic Comptable),

Sílvia Ramírez (Tècnica Comptable, fins setembre 2008), Cristina Coletas (Assistent de Finances)

Compres Yolanda Olmos (Cap), Xavier López (Tècnic de Compres), Sara López (Administrativa

de Compres), Eric González (Assistent Administratiu de Compres), Mª Jesús López (Assistent

Administrativa de Compres, fins octubre 2008), Carles Coarassa (Cap de l’anterior

Departament de Finances i Compres, fins maig 2008) Comunicació i Relacions

Externes Sarah Sherwood (Cap), Sònia Armengou (Responsable de Premsa i Relacions

amb Mitjans), Anna Alsina (Responsable d’Informació i Publicacions), Meritxell

Gavaldà (Coordinadora de Conferències i Actes), Tanya Yates (Suport Editorial)

Serveis de Tecnologia de la Informació Francisco Lozano (Cap), Roberto

Bartolomé (Arquitecte de Sistemes), David Villanueva (Administrador de

Sistemes), Jesús Sánchez (Administrador de Sistemes)

Estadístiques de Recursos Humans Resum Executiu 2008 69

Estadístiques de Recursos Humans

Personal científic per programa de recerca

Biologia Estructural i Computacional 20%

Química i Farmacologia Molecular 20%

Oncologia 6%

Medicina Molecular 22%

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament 27%

Laboratoris 362

Plataformes Científiques 17

Administració 28

Total 407

MEMBRES IRB BARCELONA

Plataformes Científiques 5%

Personal científic per categories professionals

Investigadors Associats 10%

Tècnics 15%

Estudiants de Doctorat 45%

Investigadors Postdoctorals 22%

Caps de Grup 8%

70 Resum Executiu 2008 Afiliacions dels Investigadors

Afiliacions dels Investigadors

Universitat de Barcelona (UB)

Investigadors PrincipalsFernando AlbericioCarme CaellesAntonio CeladaErnest GiraltJoan J GuinovartModesto OrozcoManuel PalacínMiquel PonsAntoni RieraMàrius RubiraltaEduardo SorianoAntonio Zorzano

Altres InvestigadorsMercedes ÁlvarezFerran BurgayaJosé Antonio del Río (fins desembre 2008)Anna DiezAnnabel FernándezJosep Lluís GelpíRodolfo LavillaJorge LloberasAlbert MartínezCristina MinguillónJesús UreñaXavier Verdaguer

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)

Investigadors PrincipalsPatrick AloyEduard BatlleRoger GomisCayetano GonzálezMaria MacíasMarco MilánLluís Ribas de PouplanaXavier Salvatella

Altres InvestigadorsNatàlia CarullaElena Casacuberta (fins juliol 2008)Alfred CortésXavier de la Cruz (fins setembre 2008)José Luís Vázquez Ibar

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Investigadors PrincipalsFerran AzorínJordi CasanovaMiquel CollRamon EritjaIgnasi Fita

Altres InvestigadorsMaria Lluïsa EspinàsRosa Pérez LuqueMaria SolàCristina Vega

Resum Científic Resum Executiu 2008 71 Researcher Affiliations 2008 Executive Summary 71

En el marc de les obres de construcció de la segona fase, cal destacar la inau-guració de l’edifici Hèlix, que ha ampli-at la superfície del Parc Científic en més de 6.500 m2, la finalització dels treballs de reforma de l’edifici d’Administració, on s’han instal·lat les direccions i ad-ministracions dels principals instituts de recerca allotjats al PCB, i el trasllat de l’entrada principal al Parc al carrer Bal-diri Reixac, que ha permès unificar els serveis de recepció i de seguretat dels edificis Modular i Administració. També han finalitzat les obres de remodelació de les Torres Recerca i Innovació, que aportaran prop de 10.000 m2, i s’inau-guraran el 2009.

En l’àmbit de la recerca, destaca la creació de l’anomenada Plataforma de ‘Drug Discovery’ (PDD), que ofereix ser-veis d’assessoria en el procés de desco-briment de fàrmacs a entitats públiques i privades, internes i externes al PCB. Altres aspectes d’interès són l’ampli-ació dels espais dels Serveis Científics Comuns de la Universitat de Barcelona

en l’activitat de Drosophila, la finalit-zació de les obres de reforma del Servei d’Experimentació Animal (SEA-PCB), que li han permès ampliar la seva capacitat d’allotjament inicial de 15.000 animals fins a 35.000, i l’establiment d’una nova zona dedicada a les espècies aquàtiques.

En l’àmbit de la innovació, cal fer menció especial a la inauguració de la Bioincubadora PCB-Santander, un pro-jecte que té com a objectiu facilitar la creació i el creixement de noves em-preses de base tecnològica, que impul-sen conjuntament el PCB i la Fundació Bosch i Gimpera, amb el suport del Banco Santander. A finals de desembre de 2008 comptava amb 13 empreses, en què treballaven més de 80 perso-nes. Es tracta de la segona generació d’empreses que participen en aquesta iniciativa.

La segona fase del projecte d’expansió del PCB, actualment en curs, finalitzarà l’any 2011 i li permetrà pràcticament quadruplicar la seva superfície inicial.

Al llarg del 2008, el Parc Científic de Barcelona (PCB) ha impulsat els seus objectius a través de diverses activitats en

l’àmbit de la recerca, la innovació i la difusió de la ciència, i ha experimentat un creixement important, tant pel que fa a la seva superfície i infraestructures, com pel nombre de professionals, empreses i entitats que hi acull. A finals de desembre, el PCB comptava amb 2.200 professionals, prop de 50 empreses, 25 unitats científicotecnològiques i més de 70 grups d’investigació.

Un projecte en expansió

Universitat de Barcelona (UB)

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Resum

Executiu 2008

IRB Barcelona

Parc Científic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Espanya

Tel: +34 93 402 0250 Fax: +34 93 403 7114

[email protected] www.irbbarcelona.org

Entitats fundadores

Amb la col·laboració de

Inst

itut

de

Rece

rca

Biom

èdic

a

R

esum

Exe

cuti

u 20

08

Centres de recerca de Catalunya

IRB Barcelona Resum Executiu 2008

Documents

Transcript of IRB Barcelona Resum Executiu 2008