CATALUNYA I LA DIADA DE CORPUS

La processó del Corpus, a Girona, a la primera meitat del segle XIX. Litografia de l'època. La monumentalitat de la Seu i de

la seva escalinata dóna a la cerimònia una sumptuositat extraordinària ben vista pel dibuixant. Amb tot, l'historiador Julià de Cha

es planyia molt en la seva història de les festivitats del Corpus a Girona (any 1885, la primera edició) per la minva que hi veia quan

la comparava a les festes de segles anteriors

LA SETMANA POLITICA

ItI 11 It [Mi Dv iiinii ÌPZ Aquest suplement no pot

ésser venut separadamentde «La Veu de Catalunya»

suplement gràfic de «La Veu de Catalunya»

Any 1

Barcelona, 27 maig 1934

Núm. 4 Preu conjunt, 20 cts.

SADURNIXIMENES

L'objecte del viatge de Ximenes a Esto-colm era donar unes conferències sobre l'as-censió al mont Olympos de Grècia, feta anibgraus sacrificis i per un amor decidit a lesantiguitats clàssiques, per ell i uns quantsamics i amigues, generalment de nacionali-tat americana. Portava un film de l'ascensióple de boires llunyanes i de «pantorrilles» aprimer terme — les de les americanes. L'as

-censió havia estat subvencionada pel Minis-teri d'Economia de Grècia.

— Els ministeris d'Economia — deia Xime-nes amb un aire filosòfic — són els únicsque donen diners.

Volia, dones, donar a conèixer els resultatsdels seus esforços enmig de de la naturalesaa les societats sàvies, i a les acadèmies delpaïsos del Nord. La finalitat última d'aques-tes conferències era recollir uns quants di-ners i anar a Rússia per conèixer l'estatdel patrimoni que tenia Ximenes, per laseva senyora, a Mohiloff, a la Rússia blanca.Les referències que tenia de l'estat d'aquestapropietat immensa eren llunyanes, però pèssi-mes. Els bolxevics se n'havien apoderat i totestava en un estat d'abandó terrible. Xime-nes deia que la casa havia caigut i que elsboscos eren plens de llops. La població deMohiloff, que fou el «quartel» general rus enl'època de la guerra, es trobava en una de-cadència definitiva. Ximenes parlava de lesseves propietats a Rússia amb un entendri-ment pueril. El bolxevisme .passarà ràpida

-ment — deia amb un optimisme entelat detristesa —. La història de Rússia demostraque aquests terrabastalls són en aquell paísfreqüents...» No gosava contradir-lo perquèem feia pena. Un dia que la meva senyoraens serví un tall de bou amb pèsols russosd'hivern — pèsols posats a assecar per menjara l'hivern (són una delícia» — a Ximenesli entrà una nostàlgia de Rússia indescrip•tibie.

— Vull mirar d'anar a Rússia ràpida-ment! — ens digué amb les llàgrimes alsulls i els punys estrets.

Per l'èxit de les seves conferències, no esrefiava pas, naturalment, del poble. Imaginàun comité grandiós integrat pels monarquesdels ,països escandinaus, els rectors de lesprincipals universitats, els primats de lesesglésies protestants, catòliques i israelites,els acadèmics i els industrials i comerciantsmés coneguts. Aquest patronat havia d'asse-gurar l'èxit de les conferències.

— Els diplomàtics espanyols es cuidaran —em digué — de les persones reials. El princephereu de Suècia és molt aficionat a les anti-guitats gregues i ha fet excavacions perso-nalment. Aquest ja el tenim. Nosaltres enscuidarem dels cossos constituïts. Dissabte ala tarda anirem a la sinagoga i diumengea l'església catòlica a missa de deu.

—A vostè no li fa res... Ja m'entén, oi?—cm demanà tímidament.

—No em fa absolutament res...A la sinagoga, el dissabte a la tarda, es-

coltàrem embadalits els cants asiàtics i ma-lenconiosos dels jueus. Ximenes estava entu-siamat i m'explicà amb una enorme erudicióel significat de la litúrgia israelita. Fóremels últims de sortir de la sinagoga. Li vaigrecordar la necessitat de veure el gran Rabí.

— Es un mal dia per veure'l — eni diguéXimenes -. Es dissabte i val més que avuino 11 parlem d'afers. Ja tornarem.

L'endemà anàrem a missa de deu a l'es-glésia catòlica — l'única que llavors hi haviaa Estocolm —. L'oírem amb devoció i des-prés ens férem anunciar a la persona mésimportant de la casa — que no sabíem exac-tament qui era. Ens rebé un sacerdot alsaciàgras i místic. Li diguérem que érem espa-nyols i catòlics i que veníem a proposar••lique acollís amb la seva providència els esfor-ços d'un investigador al mont Olympos aGrècia. Ximenes li ensenyà unes fotografiesde l'ascensió 1 tractà de ficar-li al cap elgran interès arqueològic i cultural de la ditaascensió. Quan el sacerdot veié, davant deles boires muntanyenques, les llarges i plenesepantorrilles» de les americanes, féu una ga-nyota i es passà la mà pel clatell.

— Mais, monsieur, ces expansions... — di-gué el capellà astorat i sorprès.

— Ça n'a pas d'importance! — digué Xi-menes ingènuament. — L'intérét est pure-inemt archéologique!

Sortírem de la sacristía amb la cua entrecames, i si al carrer no hagués fet una teni-peratura infernal que ens obligà a reaccio-nar, la fredor ens hagués durat una bonaestona.

—Les religions sou dures i implacables

Grans discursos aquesta setmana alParlament de la República. El debat fi-nancer plantejat pel senyor Calvo So-telo, no ha estat pas un èxit per a l'ex-ministre de Finances de la Dictadura.No tot el que ha dit el senyor Calvo So-telo en el seu extens discurs és negligi-ble, però com a maniobra política eldiscurs ha estat una desgràcia. Moitmés hàbil que el senyor Calvo Sotelofou el senyor Prieto, però l'ex-ministresocialista, en els grans moments parla-mentaris acostuma a espatllar els finalsde discurs amb «latiguillos» esquerristes,dirigits a les «Casas del Pueblo» de totEspanya.

Durant aquest debat, semblava que elGovern no existia. Finalment, el minis-tre de Finances senyor Marraco, va de-cidir-se a intervenir, però amb un èxit

em digué el pobre Ximenes tot esmortuït—.Vol que li digui el meu pensament?

-- Diqui, digui...—Haurem de fer una campanya a favor

del politeisme antic...—Ja sap que em té sempre a la seva dis-

posició. No ha de fer més que manar-me...Pocs dies després anàrem a Upsala a veu-

re el rector de la Universitat i demanar-lipel seu concurs. Ens rebé un capellà protes-tant, groc com l'ivori, anib uns ulls petitsi vius de fura teológica. Quan entràrem aldespatx rectoral jo estava més mort que viu.Mentre entràvem, el vaig tocar del braç i livaig dir que l'agafés pel cantó dels banditsque trobàrem en l'ascensió i per la necessi-tat de què la Societat de Nacions enviés so-bre el terreny una comissió d'enquesta. Xi-menes no em degué sentir perquè d'entradaféu una explicació de la Grècia antiga, ple

-na de sol, d'aire, de cossos en llibertat, i dela joia dels sentits. Al rector se li anarenxuolant les galtes i quan Ximenes li ense-nyà les fotografies de l'ascensió semblava uncalva.

L'entrevista, fallà i aquell bon senyor ensprengué notoriament per uns dissipats. Tor-nàrem a Estocolan en tren, i en un silencitètric que no correspon pas a la idea quees fa la gent dels corruptors recalcitrants ideixats de la mà de Déu.

Jossr PLA

menys que mediocre. El divendres vaintervenir en el debat el senyor Cam-bó. Es la primera vegada que el líderde la Lliga parla al Congrés de la Re-pública. El lector haurà pogut llegir atots els diaris, que la intervenció delsenyor Cambó ha elevat considerable-ment el debat. El senyor Besteiro, 1'ex-president de les Corts Constituents, hadit que des de 1918 no hi havia hagutun debat de tanta altura com aquest.La Cambra va escoltar amb gran aten-ció i respecte el senyor Cambó. Es interessant de fer constar que mentre elsenyor Cambó acapara durant una ses-sió l'atenció del Parlament de la Repú-blica, aci, a Catalunya, en el país go-vernat per 1'Espuerra, el mateix senyorCambó no pot obtenir permís per ra-diar una conferència, i l'òrgan de l'Es-querra pot dir que el discurs del liderde la Lliga pot contestar-se amb un sen-zill arronçament d'espatlles.

Cal registrar també, en parlar de latasca del Congrés, la derogació de laLlei de Termes municipals i l'aument deles tarifes ferroviàries. Aquesta Llei deTermes municipals, l'havien feta els so-cialistes, i era coneguda amb el nomde «llei de la misèria», perquè impediaals obrers del camp anar a treballarfora del terme municival de llur re-sidència.

* Un altre fet interessantíssim s'haproduït aquesta setmana. Ens referima la vista del procés, començat a Càdiz,sobre els fets de Casas Viejas. Poquesvegades un procés arriba a tenir mésinterès dramàtic i polític. El capità Fo-jas, acusat d'haver -se excedit en la re-pressió dels desordres, ha dit que haviarebut instruccions concretes del directorgeneral de policia senyor Menéndez, queli havia dit que no fes detinguts ni fe-rits. Molt Inés greu ha estat encara ladeclaració del capità d'Estat Major, se-nyor Bartolomé Barba. Aquest sempreha dit que el senyor Azaña també li vadir que «res de ferits i detinguts», 1 quedisparessin «al ventres'. No cal dir queaquestes declaracions han produït unasensació enorme a tot el país.

No direm que aquest episodi sigui al

procés del Govern Azaña, però sí quehaurà servit almenys per a demostrarque en matèria de política interior elministeri Azaña, havent perdut la sere-nitat, havia també perdut el control del'ordre públic.* Seguint la tàctica de Lliga Cata-

lana d'illustrar l'opinió pública en elsmoments difícils, el divendres, el senyorVentosa i Calvell va donar una confe-rència magistral al Coliseu Pompeia.Aquesta conferència tampoc no poguéésser radiada perquè l'Esquerra s'haproposat que només tinguin dret aferús de la ràdio els esquerrans i altresforces de desordre. En la seva conferèn-cia, el senyor Ventosa va demostrar queuna gran part dels errors de l'Esquerraprové d'haver volgut ésser sola en mo-ments en qué era necessària la colllabo-ració de tothom. Per culpa d'aquest er-ror, els Estatuts exterior i interior deCatalunya proporcionen avui mol-tes molèsties al Govern de Cata-lunya, sobretot en matèria finan-'cera. Un altre error molt greu, el de laLlei de Contractes de Conreu, és impu-table només a l'Esquerra, que no va vo-ler tenir en compte l'opinió de l'oposi-ció, o sigui de Lliga Catalana, la quales va esforçar al Parlament de Catalu-nya, durant la discussió de la primerallei, a demostrar que s'atemptava contrales bases més essencials de l'economia 1eldret catalans.* Aquesta setmana han pujat dues

dictadures, una a Bulgària i l'altra aLetònia. A Bulgària els militars van do-nar el Poder al partit «sveno», el partitdels intellectuals, que no havia gover-nat mai. Es difícil, per ara, de fer-se unaidea exacta del caràcter d'aquesta dic-tadura. De moment sembla que Bulgà-ria, en política exterior, es desentén dela influència italiana i girarà en l'òrbitade França, mitjançant una aproxima-ció amb Iugoslàvia. El dictador nou ésel Sr. Giorgieff. A Letònia, el cap delGovern, Ullmanis, d'acord amb els mi-litars, ha dissolt la Dieta i ha anunciatque reformarà la Constitució. De mo-ment ha declarat l'estat d'excepció 1governa anib poders dictatorials.

_ ,N v dJ

Pàg. 2. — La Veu del Diumenge 27 de maig de 1934

HOMENATGE A MANOLOper Rafael Benet

No estarà malament, després d'ha- la manera mediterrània, com Cézanne.ver, com aquell qui diu, mesurat la Però Manolo Hugué, que per tradicióglòria de Pidelaserra, mesurar també la és un grec del segle VI, per instint és •glòria d'aquest altre cas d'autenticitat un místic que porta damunt del cor s

i de grandesa: contribuir a la glòria de I la passió de Santa Teresa i de Sant 1

Manolo Hugué. l Juan de la Cruz i que com a defensa,L'actualitat hi ha contribuït aquests però — únicament com a cuirassa — i I

dies una mica: la seva exposició a la s'ha revestit amb la pell del «pícaro `Sala Parés, la primera que en la nos- castellà. UJ+tra terra ha produït unes rendes al I és que Manolo és un mestís excel-seu talent, amb motiu del qual inici de lent: és un producte perfecte de la fu-reconeixença pública, hom li ha dedi- sió de la sang catalana i la castella- MANOLO HUGUEcat un sopar d'homenatge, al qual as- na. El seu pare — com tothom sapsistiren un centenar de persones impor- avui a Catalunya després de l'admira-tants, i s'hi adheriren altres tantes. ble llibre de Pla, «Vida de Manolo» —

A la nostra, malgrat tot, estimadíssi- fou un militar castellà i la seva mare ble. Es clar que, per aquestes personesma terra catalana. li ha costat d'ésser una catalana menestral de Barcelona. que han nascut 11-lustres, ni Nonell, nijusta amb la glòria de Manolo, com li Manolo, no podrà renunciar mai, tot i Manolo, ni Pidelaserra — noms que as-costa de justificar el talent de Pidela- parlar el català, sempre, a la sang pa- socio, tot i ésser tan distints, única-serra 1 li costà de valorar el d'Isidre N')- ternal. El dualisme de la mesura ca- ment per la seva autenticitat genial-nell o el de Ramon Martí i Alsina. Les talana i de l'idealisme a la castellana, no són altra cosa que esperits anar-grans veritats sempre ha costat i costará estan i estaran sempre en lluita en el quitzants.de fer-les arribar al gran públic. seu esperit i és únicament en algunes Amb el temps ja en parlarem de qui

A l'entorn de la taula de Manolo Hu- de les seves escultures on es resol és l'anarquista; si aquell que s'acon-gué, s'hi han assegut especialment els harmònicament l'antinòmia. tenta d'unes aparences d'ordre, o aquell«joves»: és a dir, els artistes de des le Però, en altres, tan aviat el místic que intenta crear l'ordre extraient-Ja generació de Manolo, que ja ha com- no es posa d'acord amb el matemàtic, lo de la mateixa vida, sense des-plert seixanta anys, als de la genera- com el mesurador sobrepuja al mis- truir el seu alè. Com deia el poeta Jo-ció de Canyes, que encara han de tras- tic. Es precisament això el que no ii sep Maria de Sagarra, en el sopar me-passar els trenta. He dit que s'hi han perdonen, les persones anomenades morable: «Manolo, tant en la vida comassociat. especialment els joves i no massa serioses, que sovint s'aconten- en l'obra, és home de joia, i la joia esen trec ni una coma: hi feren acte de ten de les aparences del definit. I dis- divina i és socràtica. Manolo posa lapresència, entre altres, algun vell con- sortadament, a Catalunya, hi ha molts seva joia en les escultures, superanttertuli dels «Quatre Gats», l'important artistes que han deixat d'ésser joves -, el dolor i la tortura de la creació».escultor Josep Clarà i Ernest Maragall, trenta anys, i que parlen de l'«obra I I com, no en discursos, sinó en con-que deu ésser el més jove de tots, quant definitiva» amb un èmfasi insuporta- versa viva, ha dit un dia o altre Ma-a l'edat. Homes de seixanta, de cin-

Dibuix

nolo: «Nosaltres, treballem per a co-brar en la posteritat, però aquestaens reserva moltes sorpreses. Qui salisi aquell que avui és el primer, si undia treu el cap de la tomba serà el dar-rer. Per això no m'he posat mai el pro-blema de si el que faig quedarà o noquedarà. La catalogació, també m'ésindiferent. Tant me fa ésser l'escultornúmero dos com el número trenta tres.Aquestes preocupacions són manico-mials. Moralment, no m'he sentit depri-mit ni aclaparat. Cal saber situar lescoses. Vuil dir que, abans que artista,cal ésser home».

Quina lliçó tan joiosa, tan autènti-cament moral, es desprèn d'aquestesparaules de Manolo, el ressò de le::quals tots els artistes independents nohauríem de deixar morir en el nostreesperit!

quanta, de quaranta, de trenta, de vint- i-cinc anys. Gairebé tots joves. I dic jo-ves , perquè certs homes de l'edat de Ma- j ENTORN DEL LLIBRE DE PFANDE ()nolo, han sabut ésser tostemps perso-nes joioses, com si tinguessin vint-i-cinc abrils.

EL CONCEPTE DE LA RENAIXENCADiuen que un dia algú preguntà aPicasso què pensava de l'art dels jo.ves i que ell contestà que de joves, que per Manuel de Montoliuell conegués, només en foren fins alsde la seva generació. Picasso tenia raó: A Pfande deu Espanya un servei aue com aquestes: «Jo donaria de bon gratdarrera de Bonnard, de Matisse, de De - — jo gosaria afirmar — ignoren la ma- tots els tresors de la dogmàtica pelraro, d'Utríllo, de Braque, de Manolo, jor part dels intellectuals espanyols. No descobriment d'un nou discurs de Ci-darrera d'ell, no in 11ava, en general, fa gaires anys es promogué a Alema- ceró» (Poggio) ; «la troppa religionejoventut. Per així• es pot dir que a,l'en1 rn de la taul t de Manolo Huguee, nya una controvèrsia, en la qual inter- gua`sta il mondo.> (Guicciardini). Aixíen el banqu e t. orgal:' tzat en la clàssi- vingueren personalitats eminents. La hom arribà, a Itàlia, a aquella profundaca i popular Fonda d ant Agustí, no discussió era sobre si la cultura intei- indiferència religiosa, característicahl 1ia.via g rebé altres persones que lectual de 1'Espanya dels segles XVI i d'un vast sector de la Renaixença.joves i àdhuc que els més vells d'edateren els menys xacrosos d'esperit. El XVII mereixia en realitat ésser inclosa A Espanya presenciem tot el contra-sopar transcorregué, com solen dir els dintre el moviment moral, intellectual ri. La nova religiositat que s'inauguracronistes, amb veritable companyonia, i estètic, amb el qual la Renaixença rela qual algunes poques persones, pot- novella l'ambient de la cultura euro- ~^^ ser massa sensates, consideraren ex- pea. Aquesta polémica provocà la bor-cessiva.

Els nostres artistes són així; les se- mació de dos grups contraposats. L'un s:

ves festes tenen un aire de tabola, que d'ells era format pels qui negaven el ca- '^ >una persona superficial podria con- ràcter renaixentista de la literatura es-fondre amb una festa de federals de panyola del Segle d'Or; al cap d'ells hi iy.districte. El que es pot dir, però, és quel'estimació i el respecte a Manolo — havia el prestigiós historiador literari

a , • fií. >Fprofund respecte — aglutinà en tat Víctor Klemperer. Els qui componien el ; 5 q r >moment els comensals 1 que sense aques- segon grup, es veieren reforçats amb zta unanimitat d'amor i de respecte, di - l'ajut de les obres de l'hispanista Lluís s » ^.,^,:sc

fícil d'assolir entre la gent del nostre Pfande. Klemperer recolza la seva opi-gremi, la sorollosa jota d'aquell sopar,en el fons modèlic, hauria pogut aca- nió en la manca que ell troba, en la cul-bar molt malament. Es això el que, dis- tura espanyola, d'una realitat, d'un k ^ékv.:::R`:

sortadament, no entengueren prou b_, gest per a ell essencial: el d'allibera bones persones que assistien al l'home de «les cadenes dels dogmes».!

sopar i que, al meu entendre, s'escan aTot l'esforç de Pfande en la seva expo-dalitzaren excessivament .Però sí que ho entengué don Pere sició del segle XVI espanyol s'ha adre

Coromines, que era a la presidència amb çat a deixar ben traçades les notes ca-l'homenatjat i el poeta Sagarra, elual,q racterístiques de la Renaixença espa-amb Coromines, oferiren el sopar a nyola, que la diferencien profundament s. w<^,...d'unaManolo stral.manera ma g i

Don Pere Coromines, recordava que de la italiana, tipus únic, segons Klem-A

<a:>n> «:v«<,:«<.<::•s w<^aquell sopar era ofert a Manolo qui, perer, de la cultura europea en aquella..tantes vegades, en la seva joventut no época.ho havia pogut fer. I que li era dedicat A Itàlia la Renaixença es bifurca, ja a mitjan . segle XV amb les obres as-en el moment que, l'escultor, saa cau des del començament, en dues branques cètiques de fra Hernando de Talade la manca de salut, únicament podiamenjar herbetes. Deia don Pere Coro- molt definides: Renaixença cristiana ' vera, no té cap canvi brusc de direcció,mines que Manolo era un geni carac- Renaixença paganitzant. Es cosa demos - com s'esdevingué a Itàlia, ans culminaterístic del vuitcents, perquè moltes trada que la primera alenada de Li en l'obra de Santa Teresa i Sant Joanvegades en tenia prou amb posar ayes Renaixença italiana, cal cercar-la en el de la Creu, i els restants grans místicsseves escultures una gran quantitat devida donqueCreeforma.ladescurant, moviment franciscanista, basat en el espanyols. També a Espanya els espe-Pere Coromines, quant a aquesta conreu de la religiositat personal, i que rits selectes cerquen una fórmula deobservació únicament té raó fins a crà una important literatura. Aquest conciliació entre la cultura clàssica i lacert punt, puix que cal no oblidar que moviment, però, no trigà gaire a dege- cristiana. Una part de la intellectuali-Manolo, tant com escultor vital, és es- nerar. A Itàlia, al costat d'aquesta Re- tat espanyola sembla haver -la trobada.cultor formal. Ningú com ell no pos-seeix un sentit tan profund de la rea- naixença informada de sentit cristià, El lema d'Erasme: «Cum elegantia litte-litat escultòrica, que en el fons i en sorgí un moviment que derivà ràpida- rarum pietatis christianae sinceritatemla forma no és altra cosa que sentit ment cap a una audaç revalorització de copulare», sembla donar la fórmula de-formal. Ningú com ell no posseeix el sen- la cultura pagana. El pensament de finitiva. L'erasmisme, però, no passà aüt de la grandesa, que en el fons i enlía forma és el de la proporció; és molts humanistes acaba per paganit- Espanya d'ésser una moda íntellectual,

dir, matemàtica. 1 zar-se (el Panormita, el Valla, el Pog- i, per tant, un fenomen passatger. EnSi és un vuitcentista, dones, ho és a 1 gio, el Fihefo, etc.). Hom escriu frases 1536 és promulgada la prohibició de 'es

obres d'Erasme. Encara s'intenten, pe-rò, assaigs de conciliació entre el pen-sament clàssic 1 el pensament cristià;així, Lluís Vives s'esforça a posar d'a-cord les idees renaixentistes amb la tra-dició aristotèlico-cristiana. Però l'eras-misme està ja a Espanya colpit de mort,i sols sobreviurà en les reminiscènciesque hom en troba a Cervantes, Villa--lón i altres escriptors. Finalment, lafórmula per a la solució del problemade consciència que preocupava els es -perits, la descobreix a Espanya SantIgnasi de Loyola. Són de gran impor-tància els elements renaixentistes con-tinguts en els «exercicis» ignasians.

Des de 1540, aproximadament, l'evolu-ció de la cultura espanyola s'orientadecididament per la via de la Contra-reforma. La Renaixença a Espanyase'ns presenta amarada d'un pregon iradical sentit religiós, degut a qué en ;acultura espanyola el moviment renai-xentista s'emmotllà espontàniament a lesnormes dictades per Roma, i degut a

qué tota la intellectualitat hispànica escompenetrà íntimament amb l'esperitde la Contrareforma.

Aquestes dues idees: Renaixença iContrareforma presideixen en realitat totel desenvolupament de la cultura espa-nyola, sota el regnat de Felip II.

Hem vist les dues principals idees qued'una manera sistemàtica són exposa-des en el llibre de Pfande com les duesclaus d'explicació de tot el complex i-terari del Segle d'Or espanyol: Renai-xença i Contrareforma, en la segonameitat del segle XVI; el Barroc, en total'extensió del segle XVII. La interpreta-ció de la literatura espanyola a la llumd'aquests principis serà, per a la ma-

-joria dels lectors de la traducció delllibre de Pfande, una gran novetat 1una sorpresa insospitada.

(°) Ludwig Pfande. «Historia de la Li-teratura nacional española, en la edad de

oro. Traducción del alemàn, por el doctorJorge Rubió Balaguer». Successors de JoanGili, S. A. Barcelo a 1933.

Zr de maig de 1.934 La Veu del Diumenge. — Pág. 3

DE LAFAYETTE A...

^ , «r, ^,.'^ g ^^ $^Y ^ iot: - •^ ^ ¡'

per Lluís Bertran i Pijoan

Quin país, l'Amèrica! El país de lescoses grans, extraordinàries, colossals.El país verge; d'una puixança de vidacom nosaltres en aquest retó de mónno ens podem ni imaginar. Catalunya,per exemple, dins . de Nord-Amèrica,geogràficament, amb prou feines s'afigu-raria. De l'Amèrica del Nord ens arribenrelats que semblen • fantasia pura, àdhucavui mateix, quan rin podem dir, comdèiem abans, que eren notícies quevenien d'un país llunyà. Avui ja no po-dem parlar de país llunyà, referit elterme a Nord-Amèrica, quan amb unssegons en tenim prou per comunicar -hi;i cada dia ens hi comuniquem com sies tractés d'un veí del nostre carrer. Al-trament, un dia Lindbergh saltava d'allàací, amb un aparell volador, i deixavaestés de l'una a l'altra banda de l'At-làntic el pont ideal, que esdevé, commés va més, un fet, que vol dir que lesdistàncies espacials s'aboleixen.

Bona diferència entre aquest saltd'avui el que féu Lafayette, cent itants anys ha, quan, endut per un sen-timent de romanticisme arborat, deixàla seva França i se'n partí cap als Es-tas Units, aleshores no encara tals Es-tats Units, sinó colònia britànica, pera posar-se al costat deis rebels indepen-dentistes, a lluitar per l'alliberació d'a-quelles terres inacabables. Lafayette ésconsiderat un deis herois cabdals de laindependència deis Estats Units.

Aquest mes de maig es compleix elcentenari de Lafayette; el centenari dela seva mort. A França i als Estats Unitshom ho celebra. Al marge d'aquesta ce-lebració, tot aprofitant-ne l'actualitat,podria ésser un bon comentari posar derelleu la diferència d'aquells temps, elsde Lafayette, amb els d'avui, en la ma

-nera i sistemes de salvar les distàncies.La figura de Lafayette és d'un atrac-

tiu i d'una glòria singulars. Darrera-ment, hi ha algunes critiques tendint acondicionar la importància, la vàlua il'eficàcia del gest i de la intervenció iactuació d'aquella figura en l'allibera-ció deis Estats Units. Ah! la crítica, ola hipercrítica, són implacables, no s'aa-turen davant de res; moltes vegadesempetiteixen els homes i les coses, si noles anorreen. No ens fiquem per aquestcorriol. Potser sí que, i àdhuc sense pot

-ser, a la figura real, netament històricade Lafayette, s'han afegit grandeses dellegenda i penjarolles de fantasies. ¿Quipot dir prou! a un corrent i a un pio-cés de uopalaritat? 1 la popularit •:ct deLafayette és una cosa real. Diversespoblacions deis Estats Units duen elseu nom. Records, monuments, efígies,plaques, abundosament. Això a part, unapila de tradicions volen que Lafayettehagués ballat amb tal o tal dama nord

-americana; serien tantes aquestes afor-tunades senyores o senyoretes, que di-ríeu que aquell heroi no féu més quebailar!

I ara, duts de la mà de Lafayette,al marge del seu centenari, fem unaexcursió, breu, a la catalanitat delsEstats Units, a les incursions de cata-lans per aquelles terres; que no són soisLis Lafayette els qui del vell Continents .ltaven al nou; d'altres també, i d'a-q uest reconet de Catalunya, aixecarenllur casa o llur tenda per a plantar-la,definitiva o passatgera, al vast terri-tori de la gran República nord- ameri-cena.

Es fama que de catalans n'hi ha atot arreu del món. (Aquesta fama noés exclusiva: no siguem immodestos!)I potser allà on abunden més és a l'A-mèrica. Sobretot a l'Amèrica mitgerai a la meridional. De passada, deixeufer-me ressò de la veu patriòtica d'und'aquests catalans, que m'escrivia enaqu-sts termes:

«Cal ésser exiliat, per més de mig se-gle, per à experimentar aquest desficide l'esperit a qué ens condemna l'ab-sència, barrejada d'amor i enyorança,per a comprendre la nostra angoixa. Però

jo no he agafat la ploma per a mo-lestar a vostè amb disquisicions de l'es-perit emmalaltit per 1-a distància, sque el meu impuls ha tingut per motorla lectura d'una crónica de vostè a LAVE I7...

Agnès Armengol! «La Llumanera» deNova York de 1879! ¿Vol res més signi-ficatiu per qui féu sa primera devocióa. la llengua vernacular en la citada Re-vista, precisament per haver-hi vist, ental any, la fotografia que vostè asse-nyala?

I que els mals porten cua, com elscometes, als pocs fulls d'acotar aquestanota, i em trobo amb la mort de mossènCardona!

No se si la casualitat o la telepatiaféu que pocs dies abans hagués jo pu-blicat en «El Baix Penedès», del Ven-drell, una fotografia d'amics, reunits aSant Hilari de Sacalm, entre els qualses destaca la simpática figura de mossènCardona. La meva crònica recordavaaquell cèlebre sermó de Tàrrega que livalgué, al noble catalanista, un procésque enaltí Inés les virtuts, el civisme iel talent d'aquell preclar beneficiat de

Sabadell. Segurament. la meva darreracarta, recordant-li la nostra estada alBalenari-Hotel de Martín, prop deis fa-mosos inanantials, li causarien unaagradable recordança.

Per intervenció de l'amic sacerdot,havia tingut repetides ocasions d'inter-canvis literaris amb la fervent catala-nista, inspirada poetessa i exemplarcreient, glòria de la nostra pàtrisdigna exponent de la dona catalana,orlada de totes les virtuts humaníssi-mes ¡Com es delia per remarcar ladata en què ella fou padrina de la ban-dera barrada, en dies que podia osten-tar-se la blanca mantellina com unanota d'altíssima representació, de pu-resa significativa i de tal força enco-manadissa, que semblava que tota lanostra terra s'abrandava d'amor a lapàtria irredempta!

Per això, amic meu, aquestes duespèrdues em dolen dins de l'ànima cata-lana, com si se m'hagués esqueixat unapart del meu cor tan curull d'estimacióper a Catalunya, en els seus homes in-tegres i en les seves dames representa-tives sense màcula í amb l'aurèola deles seves bondats, virtuts, talent i pa-triotisme sant...

Als 72 anys i des de Cuba, l'amor ala terra no està contaminat per proble-mes actuals. Sembla que la imaginatpogué detenir la marxa deis esdeveni-l'ànima, les belleses morals deis nostresl'ànima les belleses morals dels nostresestimats i les fem extensives a quantes

igualen el nostre sentir, pensar i es -timar».

Aquestes coses ens escrivia, no famolt, el digne, pur i noble compatriciresident en terres americanes, JosepAixalà, de qui som, ja fa temps, admi-radors.

Dèiem que es troben molts de cata-lans a l'Amèrica, sobretot a la meridio-nal i mitgera. Però no manquen tampoca l'Amèrica del Nord estades i incur-sions, rastres i actuacions de moltesmenes, de fills de Catalunya; i com deCatalunya.. Algunes d'aquestes «coses» són, perexemple, obres d'art valuosíssimes que,dissortadament, han fugit de casa nos-tra (on es veu que no deviem ésserdignes de retenir-les), per a anar a re-fugiar-se al gran asil espiritual que ésNord-Amèrica gràcies a les generositatsde gent adinerada que no vol que llurpaís sigui només una nació moderna.Hem dit dissortadament; potser tambépodríem dir sortosament, perquè aques-tes obres donen allà fe de vida de Ca-talunya, i així nosaltres aportem iàdhuc exportem nobilíssim material de

primera qualitat a l'obra l a la histç-ria i a la irradiació de la civilització,de la cultura i dc. l'art. Les fortunesnord-a;nerican^s (abans en dèien mésianquis) eren una potència sense límitsper a l'adquisicio d'obres d'art. Conta-ven deis tapiss' s ric la catedral de Tar-ragona que uns ianquis haurien volgu-adquirir-los; per això es comprometien,primer, a fer-ne una reproducció exactaen teixit modern i regalar-la a la ma-teixa catedral; i, segon, a donar -ne tan-tes dobletes de cinc duros quantes fos-sin les que calguessin per a cobrir ma-terialment amb aquesta moneda total'estesa d'aquells tapissos.

Acabeu de llegir la referència de Jo-sep Aixalà a «La Llumanera», de NovaYork. Fou una publicació notable, estilde «La ilustració Catalana» de Barce-lona, però anterior a aquesta, que unacolla de catalans residents en aquellaciutat s'emprengueren. Allò que encarano s'havia fet a Catalunya es féu als Es-tats Units. I no és l'única publicació ca-talana en aquelles terres. En les pàgi-nes de publicacions catalanes de Nord

-Amèrica pogueren realitzar -se campa-nyes de catalanisme que ací no haurienestat possibles, en la incomprensió decertes èpoques.

Si reculem en el temps i de la costaatlàntica ens traslladem a la Pacífica,i ens situem a la Califòrnia llunyana,

aleshores ens trobarem amb aquell grancatalà, el fraret Ginebre Serra, el «des-cobridor», el «colonitzador», el «pare»,

«l'amo de Califòrnia; de tot li diuen.La veritat és que fra Ginebre Serra ésun deis noms més excelsos i popularsd'aquell país riquíssim, jardí de Nord

-Amèrica. El Pacífic rep l'alenada deiscamps immensos de Califòrnia; hi haels tarongers que embaumen aquelleszones ubèrrimes. A qui és degut? Doncstambé ho atribueixen a fra GinebreSerra, i no manca qui ha Cantat elpoema d'aquest català de Mallorcaduent a aquells confins daurats el ta-rongeret de l'illa daurada. No els to-queu, als californians, fra Ginebre Serra;i difícilment trobareu un californià queno en posseeixi algun record. Més amunthem dit que són incomptables les pre-teses dames nord-americanes de lesquals es diu que, autènticament, baila-ren amb Lafayette. Ara afegirem queencara són més nombrosos els pretesosrecords, també autèntics iés ciar!, defra Ginebre Serra.

I fent un altre salt més cap ençàen el temps, sense moure'ns, però, dellloc, trobem a la mateixa Califòrnia,concretament a la capital, San Fran-cisco, un altre català, l'Eusebi Molera,de Vic, fill del general que lluità a Puig-cerdà en la guerra deis carlins, que hideixà també un record estimadíssimde la seva actuació. Un cas bonic eld'Eusebi Molera: criat en l'ambient del'Esbart de Vic, amb Jacint Verdaguer,Martí Genís, el canonge Colleli i elsaltres esbartaires, es desplaçà, engi-nyer, a les Caliïòrnies, sense perdre mail'esment de la seva pàtria, fent Cata-lunya i fent Estats Units alhora. Regi-dor de l'Ajuntament de San Francisco,el seu mandat coincidí amb el famósterratrèmol i incendi que destruïren lavasta ciutat; a la seva reconstrucciól'Eusebi Molera contribuí amb una em

-penta vigorosíssima. Els californians usen donaran testimoni.I tirant sempre més cap als nostres

temps, ¿no sabeu, o no recordeu que quiha fet tronar i ploure als Estats Unitsés el formidable creador i rebec de JosepPijoan? El fundador de l'Institut d'Es-tudis Catalans s'havia fet fonedís. ¿Aon és anat Josep Pijoan? — la gent esdeia. Heus ací que un dia, a la impen-sada, arreplegàrem aquest cap de con-versa: — ¿Saps qui és l'«amo» d'Amè-rica? En Pijoan!

Passeu al ram deis artistes, i pre-gunteu a la generació de l'ExposicióUniversal de Filadèlfia, el geni niésgran, el triomfador més insigne del'època, qui era. Ah! no us estranyeusi us responen amb el nom d'un altrecatalà, més ben dit d'una catalana, l'ar-pista coneguda en el món de l'art ambel nom d'«Esmeralda Cervantes», o si-gui la Clotilde Cerdà, filla dei creadordel plànol de la nova Barcelona, con-ceptuada la número un, l'única, de lesarpistes de la humanitat, traspassadafa pocs anys a les Canàries. A Filadèl-fia diu que estan tan joiosos d'un re-cord de 1'Esmeralda Cervantes, comd'un de Washington o de Lafayette.

I no els digueu res d'un altre cataià,un altre «únic », Pau Casals. Pel seu vio-loncel us donarien un Estat, i a canvid'una de les seves cordes us cediran benbé un dels arbres, — un deis innom-brables arbres, també tots autèntics! —,on Washington lligà el seu cavall, o béuna selecció de dames de les que ba-llaren amb Lafayette.I del pintor Sert? Del decorador de la

catedral de Vic i de casa la ciutat deBarcelona també exclamen els nord-americans: — «Ah! Sert és nostre!» Esa dir que no manca mai el català detorn «amo» deis Estats Units. I cal re-conèixer que no tenen mal gust elsianquis, els quals en fer l'afirmació«América per als americans», sovintafegeixen: «...i per als catalana!».

Tornem a Lafayette. Però és tard.Deixem-ho, si de cas, per a un altredia.

(Gravat, arxiu de l'autor).

, Y s _ mo t ,: I I1^ _` 't.^ ?^^ /

i ç ,.

r1 m 3xf 4 uF

:

- :;

- A/ rom_!, ^ry '^ ,511 1 I p¡ ^ RIII^ .

sN?t _ . ,. f l

:

^^ r09 li ^ _- J4'1^

l i: 1 ,p ^^ i,.^

Nova-York. —Inauguració de l'estàtua del marquès de Lafayette a Union Square.

Un passeig del rei Jordi

Les carreres de CalcutaI'er segona vegada, des de l'any 1932, els anglesos han vist el rei Jordi passejar a cavall Lord i Lady Villingdon,

pel Hyde Park de Londres virreis de l'índia, fotografiats a les carreres de cavalls de Calcuta

El retorn del Sarre a AlemanyaEIs alemanys multipliquen llurs manifestacions de propaagnda pcl retorn del Saere it

Me iianya• A 4Vèvedre darrerament vo Papen ha pronmKfat un discv^a

à . 4.—La Veu 'del Diumenge 27 de rnui de 1934>l^ g La treu del Diumenge.—Pàg. 5

_

La frontera franco - belgaAbelle és un poble mig belga i mig francès. El seu carrer principal ser-veis de frontera entre França i Bèlgica. En el gravat veiem un grup deflamingants que han visitat Abelle per a homenatjar els soldats morts

durant la Gran GuerraLa catàstrofe de Sant Boi

Dilluns passat ocorria a Sant Boi una de les majors catàstrofes ferro-viàries registrades a Catalunya. Tretze persones hi han trobat la mort

f

L'any dels monstresA la platja de lenes, prop d'Alger, ha aparegut un nou monstre marítim,

que fa 12 metres de llargada L'home més vell del mónEl famós turc Zaro Agha, que diu tenir 160 anys d'edat, es troba

seriosament malalt en un hospital d'Estambul

Aristocràcia de cavallsAyaests animals pertanyen a l'Institut Kellogg d'Aminal, departament dè la Universitat

de Califòrnia, famós per la seva molt bnportant collecció de cavalls àrabs

Entrenament d'un nedadorGhosh s'està entrenant per intentar la travessia del Canal dela Màneça. En el gravat veiem com intenta prendre un refresc.

El foc de ChicagoLa segona ciutat dels Estats Units ha sofert un deis majors incendis

dels temps moderns

i

x

. Conreu de blat• El conreu de blat és un dels mitjans principals de subsistència dels natius de Filipines.

En el gravat veiem una plantació

Un trom peter campió1 pHeus ací Will Fayne, qui es diu campió mundial dels trompeters. Amb aquest

vell instrument d'un metre i mig assegura que pot donar més d^uncentenar de tons

Joc durUn jugador de rugby sap prou . bé que no s'ha de preocupar del seu físicquan es traeta d'apóderar•-se del baló del contrari En aquest geavat veiem

una jugada ben típica d'aquest joc

Pàg. 6. — La Veu del Diumenge 27 de maig de 1934

,,, ^14_oms. -- >_ , P IOW5H!Vbastit. Aparagué al dintel, amb elfanal a la mà.

—Salut a tothom — digué traienl•-se la gorra de llana —. La nit eraclara i encara hi ha una crosta so-bre la neu; com que anava bé, hepensat de venir a fer la vetllada ia veure si havíeu tornat.

Encara que vingués per Maria,com sabia tothom, s'adreçava no-més al pare Chapdelaine, una mi-ca per timidesa i una mica per res-pecte a l'etiqueta camperola. Va aga-far la cadira que ii allargaren.

— El temps és dolç; serà prou que

no «mulli». Es veu que vénen lespluges de primavera...

Així començava una d'aquestesconverses de pagesos que són tal-ment una interminable melopea derepeticions, aprovant cadascú les pa-raules que acaben d'ésser pronun-ciades, i afegint-hi altres paraulesque són repetició d'aquelles. 1 l'as-sumpte va ésser, naturalment, l'e-terna lamentació canadenca: elplany sense revolta contra el far-dell aixafant del llarg hivern.

— Els animals són a l'estable desde la fi de setembre, i ja no quedaquasi res més a la masia — diguéla mare Chapdelaine —. A no ésser

(Continuació)

— Alma-Rosa no ha estat gaireantipàtica; però Telesfor m'ha fetpatir. No és que faci mal, però lescoses que diu! Sembla que aquestnoi no tingui tot el seny.

Telesfor s'atrafegava amb elsguarniments del gos i feia el posatde no sentir res.

Els procediments del jove Teles-for constituïen l'únic drama domés

-tic que la casa havia conegut. Perexplicar-se ella mateixa i ferli com-prendre a ell els seus pecats perpe-tus, la mare Chapdelaine s'haviaapariat una mena de politeisme com

-plicadfssim, tot un món sobrenatu-ral on els genis nefastos o benvo-lents l'empenyien, alternativament,a faltar i .a penedir-se. L'infant ha-via acabat per creure's ell mateixun senzill clos, òn els dimonis, desegur, malignes, i els angels, bons,però una mica simples, es lliuravena un desigual combat sense fi.

Davant el pot de confitura buit,murmurava amb un aire ombrívol:

— Es el dimoni de la gormande-ria que m'ha temptat.

Tornat d'una escapada amb elsvestits esparracats i embrutits, ex-plicava sense esperar els renys:

— El dimoni de la desobediènciam'ha fet fer això. Es ell, ben cert!

I gairebé de seguida afirmava laseva indignació i els seus bons in-tents.

— Però ja cal que no hi torni, eh,mare? Ja cal que no hi torni,aquest dimoni dolent. Agafaré elfusell del pare i el matar...

— No es maten els dimonis ambun fusell — declarava la mare Chap-delaine —. Quan sentis que s'acos-ta la temptació, agafa el teu rosarii digues oracions.

Telesfor no gosava respondre; pe-rò movia el cap amb un aire dedubte. El fusell li semblava n.ésplaent i més segur, i somniava uncombat heroic. una llarga matan-ça de la qual sortiria perfecte i pur,deslliurat per sempre dels paranysdel Maligne.

Samuel Chapdelaine va tornar iel sopar fou servit. Els sen yals de lacreu al volt de la taula; els llavismurmurant «Benedicte» silenciosos;Telesfor i Alma-Rosa recitant-losamb veu alta; després, altres se-nyals de la creu; el soroll de les ca-dires i del banc acostats; les culle-res tustant els plats. A Maria li sem-blava com si per primera vegada ala seva vida. després de la seva a.b-eència, s'adonés d'aquests sons; queeren diferents dels sons i els ges-tos de tot arreu i es vesten ambuna dolçor i una solemnitat parti-culars. en esser fets en aquesta ca-sa isolada en els boscos.

Acabaren de sopar, quan va sen-tir-se al defora una remor de pas-ses; el gos ve aixecar les orelles,peró, sense rondinar.

— Un visitant — digue la mareChapdelaine --. F.c Eutropi Gagnonque ens ve a veure.

La profecia era fàcil, perquè Eu-tropi Gagnon era l'únic veí. L'anyabans havia, pres amb el seu germàuna concessió, a dues milles d'allà;el seu ge:,nia, havia pujat a les ser-reries per l'hivern, deixant-lo sol ala cabana de troncs que ells havien

que la primavera vingui ben aviat,no sé pas què farem.

— Encara falten ben bé tres set-manes. abans no se'ls pugui treurefora!

— Un. cavall, tres vaques, un porci un quants moltons, sense comptarles gallines, tot això menja — vadir Tit Bé amb un aire assenyat.

Ja fumava i parlava amb elshomes, pels seus catorze anys, lesseves amples espatiles i la seva co-neixença de les coses de la terra.Vuit anys abans havia començat acuidar els animals i tornar cada

dia a casa amb la llenya que cal-gués damunt el seu trineu. Un xicniés endavant aprengué de cridarmolt fort: «Hala, hala!», darrerales vaques d'anques magres, i «Au,au» i «Arri», darrera els cavalls del'arada; aprengué d'aguantar laforca de ferro i de bastir les Ble-des d'estaques punxegudes. Feia dosanys que ja manejava tan aviatla destral com la falç, al costat delseu pare; duia el gran trineu defusta pel damunt de la neu dura;sembrava i collia sense ajut; deguisa que ningú no li discutia eldret d'expressar lliurement la sevaopinió i de fumar contínuament el

fort tabac a fulles. Encara teniala cara infantin, sense pèl, carade trets indecisos, i els ulls càn-dids, i un estranger s'hauria es-tranyat, de segur, setint-lo parlaramb una lentitud mesurada d'ho-me vell pie d'experiència i veure'lfarcint eternament la seva pipa defusta; però al pafs de Quebec elsnois són tractats com a homes deseguida que prenen part en els tre-balls deis homes, i poden donarcorn excusa de l'ús ?recoç del ta-bac, que és una defensa contra elsterribles insectes amoïnosos de Fis-tiu: mosquits i mosques negres.

— Que bonic deu ésser viure enun país on quasi no hi hagi hiverni on la terra nodreixi els homes iels animals. Aquí és l'home qui no-dreix els animals i la terra, a forcade treball. Si no tinguéssim Esdrasi Da'Bé al bosc que ens guanyen.«bones» sous, com ens lho faríem?

— No obstant, la terra és bonaper aquí — digué Eutropi Gagron.

— La terra és bona, peró cal ba-rallar-se amb el bosc por tenir-la,i per viure cal economitzar er, toti feinejar del mati al vespre, i fer

-s'ho tot un mateix, perquè les al-tres cases són tan lluny!

La mare Chapdelaine callà 1 sos-pirà. Pensava sempre amb pena en

les seves parròquies, on la terra ésdestrocada i conreada des de famolt de temps, i on les :ases sóna prop les unes de les altres. Hipensava com si fossin una mena deparadís perdut.

El seu marit va apretar e lls punysi va moure el cap amb un gest rl'obs-tinació.

— Espera només uns quants me-sos. Quan els nois tornin del bosc,ens posarem a treballar ells dosTit' Bé i jo, i farem terra. ambquatre homes que saben rnoare ladestral i que no tenen por de feinatot va de pressa, fin en el bose as-pre. D'aquí a dos anys tindrem grai pastura per nodrir bé els animalsEt dic que farem terra...

Fer terra! Es la forta expressiódel país, que expressa `ot el treballterrible que hi ha entre la pobresadel bosc salvatge i la fertilitat fi-nal dels camps llaurats i se'nbrats.Samuel Chapdelaine en parlava ambuna flama d'entusiasme i de tos-suderia als ulls.

Era la seva passió: una p»ssiód'home nascut per artigar tnés queper conrear. Cinc vegades,. de laseva joventut ençà, havia pres unaconcessió, havia alçat una casa, unestable i una masia,; havia regit enple bose un bé pròsper per anar-se'na començar de bell nou, mes Lluny,cap al Nord, descoratjat de cop ivolta, perdent trot interès i tota ar-dor així que arribaven, ombro-sos, els veïns i que el país comeriça-va a poblar-se i a obrir-se. Algunshomes el cnmp_•enien: els altres eltrobaven uorat;ós, però poc enteni-mentat, i repetien que si haguéssabut plantar-se a qualsevol banda,ell i els seus viurien amb benestar.

Benestar... Oh. Déu temible de!es Escriptures, que tothom, al palsde Quebec, adora sense argúcies nidubtes. Tu que vas condemnar listeves criatures a guanyar-se el paamb la suor de llur front, deixesesborrar un segon el plec sever deles teves celles, quan sents dir que

algunes d'aquestes criatures són lilu.res i que tenen, a la fi, llur benes-tan?

Llur benestar... Cal haver feine-jat durament de punta d'alba a lanit, amb l'esquena i els membres .d'un mateix, per comprendre el quevol dir això; i la gent de la terraés la que millor no cornprèn. t.•oldir apartar el fardell: erl pesant far-dell de treball i de temença. Voldir una mercè de repòs que àdhucquan no se'n fa ús, sembla tira grà-cia de cada moment. Per la gentvella vol dir un xic d'orgull apro-vat por tothom, una hora de pere-sa, un passeig lluny, una aaniina-dura o una compra feta -ense càl-cul inquiet, les cent complaencesd'una vida fàcil.

El cor humà és fet de tal mane-ra que la majoria deis que han pa-gat el rescat, conquistant així lallibertat — el benestar — s'nian for-mat, conquistant-la, una natura in-capaç de fruir-ne, i continuen fisa la mort llur dura vida; i són elsaltres, els mal dotats o nalaaratsque no han pogut redimir-se i que-den esclaus. els que endevinen elbenestar amb totes les gràcies d'unestat inaccessible.

Potser els Chapdelaine pensavenen això, i cadascú a la seva ro a-

el pare, amb l'optimisme in-vencible d'un home que se sap torti es creu prudent; la mare, ambuna tristesa resignada; i els altres,els joves, d'una manera més vagai sense amargor, a causa de la llar-ga vida feliç que veien al seu da-vant.

Maria, de vegades, mirava d'2ma-gat Eutropi Gagnon, , desprésapartava de seguida els ulls, moltde pressa, perquè cada cop trobavaels d'ell aturats en ella, plens d'u-na adoració humil. Des de feia unany s'havia acostumat sense enuiga les seves freqüents visites i a re-bre cada diumenge a la tarda, enel cercle familiar, la seva figurabruna que respirava bon humor 1paciència; però aquesta sortida d'unmes semblava haver-lo ..anviat tot,i en tornar a la llar, Maria duiala impressió confusa que comernçava una etapa de la seva vida, enla qual ell no tindria gens de part.

Quan van esgotar-se els motiuscorrents de conversa, varen jugar acartes: als «quatre set» i al «bou»;després Eutropi mirà el seu grosrellotge de plata i va veure queera hora de marxar. Un cop e>,cèsel fanal, després deis adeus, vaaturar-se un instant al dintell perescrutar la nit amb la mirada.

— «Mulla» — digné.Els seus hostes anaren fins a la

porta i van mirar a llur torn; co-mençava la pluja, una pluja deprimavera d'amples gotes nesants,sota la qual la neu començavad'aixarcolar i de fondre's.

— S'ha girat ventet del Sud -va dir el pare Chapdelaine —. Potdir-se que l'hivern gairebé és aca-bat.

Cadascú va dir a la seva r>ane-ra el seu consol i el seu plaer; peròMaria fou la que va estar-se més

estona al portal, escoltant el ctolç

(Seguirà.)

Tomàs Garcès, traductorPRAT, dibuixant

Salut a tothom, digue,traient-se la gorra de llana

i^

ff

V^ ^M

XXXI

Ja tenim en Fidel al molí aju-dant el moliner i passejant Fruc-tus Coelis, el qual li és molt obe-dient. Ja comença a caminar i téun magnific cavall de fusta, ambel qual s'assaja a saber de mun-tar. perquè el Bon Bruixot ho volaixí. Per què?...

XXXII

Mentrestant els habitants dePetulàndia, amb el seu magníficrei Victorià XX, estaven orgullo••sos del seu escut, que ostentavaun superb «gall dindi» amb plo-mes de «paó», i no callaven mai,fent-ne grans elogis, i molestantels seus veïns de dreta t d'esquer

-ra, de dalt i de baix.

XXXIII

Entre aquests hi havia els d'Aus -terlà.ndia, que només hi tenien ungall pelat, sense plomes, saltant,que no se sabia si volia ésser«rampant» o si fugia espantat. Lesparaules que es dirigien eren grui-xudes, i uns i altres portaren lescoses tan malament que no pa-raren fins...

XXXIV

que els d'Austt^rlàndia, un bon diaes llevaren de mala lluna, i deci-diren, després d'armar-se de toteslesarmes que trobaren i cines detreball, anar a fer mal als de Pe-tulàndia, els quals el que menyses pensaven, era que les cosesanessin per aquest cantó.

XXXV

El rei Victorià XX s'estava pas-sejant pel seu jardí tot collint

floretes per a regalar-les a la se-va muller, la Reina Pàmfila, guarnit amb el seu mantell i la po-sant corona, sense deixar la granespasa, emblemes que quasi m2dno deixava al seu guarda-robes.

M..__

r

- -

1

1.

1^.

-.

27 de maig de 1934 La Veu del Diumenge. — Pág. 7

j.. ,.isYA tS1Y o iiu i i _

nar-lo a la Mare de Den de Char- Nou atac i nova promesa. L'atac es El mestre s'inclina i riu. La sevamaix. Anneta i Filibert hi han anat 1 peteix dotze vegades, 1 altres tan- rialla és sarcàstica.a peu moltes vegades. En un san- tes es repeteix el vot. 1 —Senyor rector, ja no hi ha mi-tuari bastit dalt el cingle que es El petit Filibert, pel qual aquests racles.troba en el camí de Fréjus, dues 1 prodigis són una novetat, puix no- El pintor està tan abstret que nohores més amunt de Modane, en la més els sap de fa poc, està una mi- 1 comprèn fins passat un moment. Fi-solitud més salvatge. Hom hi va en 1 ca escandalitzat dels dubtes del se- 1 libert i Anneta senten que contes-romeria d'ençà dels temps més re- 1 nyor rector. Un miracle! La gran co- 1 ta de seguida:culats, almenys des de Carlemany. 1 sa! Ah! Si fos ell qui pintés! De —¿En sabeu alguna cosa, senyorEls ex-votos cobreixen les parets. 1 seguida es posaria a pregar i la Verge 1 Mussillon?En l'interior hi raja una font. Un 1 acabaria el quadro. Però segurament —Mai no n'he vist cap. Ni vósermità piadós que tornava del Mont que a la Mare de Déu no li agra- tampoc.Carmel, de Palestina. i que en duia den pas massa les dames grassesmoltes relíquies, es trobà en pe- assegudes: ell ho veu molt clar! Si Davarit d'aquest argument, el se-rill de mort en el mateix indret on 1 es tractés d'u_i imant Jesús ajegut nyor rector es limita a contestar:la capella és bastida. En caure al 1 en la palla de 1'estabie o d'una V, r- 1 —¿Heu vist l'Amèrica senyor Ivlus-precipici invocà de seguida la Ver- 1 ge vestida de blanc i or, o també sillon?ge, 1 la Verge 11 allargà la mà. Hom d'un sant com el Sant Tomàs que 1 —No.blasmà l'emplaçament perillós de hi ha en el retaule de l'església 1 —No obstant existeix.

(Continuació)

evidentment és massa llastimós.Per sort li quedaven els pecats. Iha posat tota l'esperança en elspecats. Ha començat per fer lesproves en els detalls. El vestit del'Orgull, massa espellifat, li deu elseu color blau esclatant. Si els di-monis que enforquillen l'Avar riuenamb un somriure diferent—l'odióssomriure de Voltaire, segons asse-gura l'arxiprest, rector de Lansle-bourg, que ha llegit els poetes—elrector d'Avrieux en sap algunacosa. Sentint-se niés atrevit, ha go-sat restaurar tota la part correspo-nent al suplici del Golafre. iàdhuc hi ha afegit alguns acces-soris. Un golafre llampant destacaavui en la muralla: és un homegras, bifi, gallut i ventrut, a ca-vall d'un porc monumental i ambuna ampolla sota cada braç. Inspi-rat per l'embriaguesa que deshono-ra la parròquia, el pintor s'ha aban-donat a la fuga de la seva indig-nació. Allà on l'imatger d'antanys'havia acontentat d'un flascó, ellha doblat la dosi, per tal d'estig-matitzar millor els progressos delmal. I ha realitzat, amb una tra-ça reeixida, un d'aquests cartellsvirolats que hom penja a les esco-les i que es destinen a demostrari a combatre els malastres de l'al-cohol per mitjà d'un personatgesignificatiu.

Actualment treballa en la Peresa,i la Peresa li dóna molta inquietud.L'ha de representar una dama gros-sa, asseguda descuradament daltd'una vaca. Hom no sap ben bé siestà asseguda o simplement suspe-sa en l'aire davant l'animal. Homcreuria que el senyor rector mai de

la seva vida no ha vist cap dama gros-sa asseguda. O bé ignora les reglesde la perspectiva, puix que l'ha fe-ta plana i quadrada. D'amplada om-ple molt d'espai, però li manca laprofunditat. La seva boca oberta -perquè badalla-- sembla un forn ne-gre. I el pintor no hi ha dubte queha volgut redimir les deficiènciesdel dibuix per l'esclat deis colors.El vermelló de les galtes i el roigpastanaga dels cabells el satisfande bo de bo No obstant, el conjuntel preocupa. Ell no és d'aquests ar-tistes que sempre estan contents desi mateixos. Coneix les angoixes iels turments deis mestres. I és peraixò que, de tant en tant, els in-fants que hi ha darrera seu el sen-ten sospirar:

—Caldria un miracle!Justament Maurienne és terra de

miracles. Tantes aventures guerre-res l'han predisposada als prodigis.Els generals més grans l'han trepit-jada, per anar cap a Itàlia des d'onel vent, a través deis Alps, a vega-des sembla transportar-ne les can-çons. La seva mateixa pobresa l'hadeslligada deis béns materials. Res-seca., sense res més que l'os i la pell,s'assembla a aquelles criatures místi-ques la vida de les quals s'ha refu-giat completament en els ulls i ques'estiren vers el cel com els lliris alcapdamunt de llurs tiges llargues.

—Caldria un miracle!I bé! No cal res més que dema-

Començaré per vós, senyor Mussillon?.

l'ermita que construí en reconeixen- d'Avrieux i que va per un camí blau,ça i, en conseqüència, es volgué tras- escortat de tres cavallers encasque-Iladar-la una mica més lluny, en un tats amb feltres de plumes llargues,lloc segur i arredossat. Per això es no hi ha dubte de cap mena queva fer una capella nova i s'abando- concediria el seu ajut.nà l'antiga. Però aquesta darrera va En el mateix moment que el se-redreçar-se de seguida, al mateix nyor rector acaba de repetir la fra-temps que la nova s'esfonsava. Da- se de descoratjament: - Caldria unvant aquest senyal del poder ce- miracle! ; el senyor professor Mussi-lestial, calgué inclinar-se. lloa passa per la porta del tancat i

Per torna, el santuari de la Ma- compareix darrera els caparrons gai-re de Déu de Charmaix és precedit rebéde dotze estacions l'origen de les junts d'Anneta i larg-ert. El

quals no és menys admirable. Un mestre té un cos molt llarg; la se

pagès de Modane que anava a Bar- va barba i el seu nas acaben en

donnèche va ésser atacat per un punta; porta ulleres' i un barret

llop enorme sortit del bosc. Per de tou.

fensar-se no tenia res més que un S'ocupa deis deixebles amb mol-tros de bastó. Si tan sols pogués ta diligència i fa els possibles perarribar a la capella pròxima! Allà introduir en el poblet els preceptesestaria salvat. I heus ací que invo- higiènics, la qual cosa fa passar-loca la Mare de Déu i li promet un per un original. Invoca a cada mo-altar si es salva del furor de la bès- ment els drets de la ciència i eitia salvatgina que segurament 1'a- progrès, cosa que i mpressiona lataca amb intencions dolentes. gent. Amb el prevere observa unes

El llop s'allunya una primera ve- relacions corteses, però el senyor rec-gada, però torna dintre un instant. ter se'n malfia.

I el capellà ho celebra sorollosa-ment.

—Perdó! Perdó!—replica el mestreEl prevere per conservar l'avan-

tatge fa marxar els infants. Noconvé que assisteixin a un torneigteològic, encara que sigui sostinguta base de tan puerils escaramusses.

—Nois, aneu -vos-en cap a casa commés aviat millor. El bose de Ma-ria Cristina és lluny i la nit est i.per catire. Jo ja no m'hi veig proupar pintar Aquesta Peresa m'ha fetsuar de debò. Ara, he d'anar a con-fessar.I girant-se, amable, vers el se-

nyor mestre afegeix:—¿Començaré per vós, senyor

Mussillon?El professor, que s'havia ajupit

per examinar el fresc inacabat, esredreça com si hagués rebut unapuntada de peu al darrera.

--Caldria un miracle, senyor rec-tor. I ja no n'hi ha.

—El miracle és farà. No és pasdeis més dificils.

Filibert i Anneta caminen aga-fats de la mà. La carretera fa unagran volta per arribar a casa d'ells,la qual gairebé es troba en el cin-gle. Però no acaba d'arribar-hi, ical seguir un corriol que fa puja-da. La casa seva és vora el bosc deMaria Cristina, el qual, damunt elcostat pelat de la muntanya, sem-bla una pell — una pell menjadai rosegada deis mites, una pell depins i d'àlix espaiats 1 ressecs, quecreixen malament en un sòl pedre-gós. Molt aviat sentiran el soroll con-tinu de la cascada de Sant Benetque és propera. Hi estan tan acos-tumata que, quan no la senten,els sembla tenir mal a les orelles.

La nit els sotjava en sortir d'A-vrieux. A l'hivern la fosca assaltala gent com la misèria. De cop ivolta, sense cridar ni mica, els vol-ta de tots costats a la vegada. Perculpa seva no s'han atrevit a seguirel corriol que puja camps amunt.Per donar-se coratge i per tranquil

-litzar la seva germana, Filibert esposa a cantar. Anneta s'esforça perseguir-lo, però no sap prou bé latonada. Es una cançó antiga; ¿d'onha vingut? Ningú no ho sap. Unssoldats la varen portar fa anys ianys, soldats de Francesc I, o delcondestable de Lesdiguières. Primerva ajudar en les parades i d'alesho-res ençà ha ajudat durant les sem-bres i en totes is tasques del camp,i heus ací que encara ajuda a ca-minar dues criatures.

La cançó parla d'una pastora queguardava un ramat de xais blancsen un prat. Un llop surt del bosci li agafa el anés gras. Els llops sa-ben triar Aleshores la pastora s'a-genolla: —eBona Mare de Déu, tor-neti-nte el xai. Bruna Mare de Déu,tornat-me'l viu.» El fill del rei aca-ba de passar. Porta una espasa moltgran al costat. Tres vegades voltael bose i a la tercera porta el xaiblanc. —eGràcies, gràcies.--diu lapastora. —Quan esquilaran el ramatus doraré la llana.» —eNo o c capmarxant de roba i res no fria dela teva llana. Sóc el fill del rei, pas-tora, 1 tu seràs la reina»...

Es una cançó molt senzilla, peròafable. Emnig de la nit que s'espes-seix, el bosc de Maria Cristina sem-bla que avança a esperar-los aixíque prenen el corriol. Anneta, belipunt acabada la cançó, es sent unamica intranquilla. Piova de repetirla tonada, però la música li passaper entre les dents com l'aigua lipassaria per entre els dits. I de sob-te demana a. Filibert:

—¿Es veritat, Filibert, que ja nohi ha miracles?Filibert s'esglaia, perquè pensava la

mateixa cosa, exactament la matei-xa. Amb tot, fa el valent.

—I és clar que sí. El rector hoha dit.

El rector, i la cançó també. Elmestre ha dit el contrari. El mes-tre que els ensenya de llegir, escriu-re i una mica de comptar, i tam-bé la geografia i la història, i la

terra i els homes, i tot el que no

(Seguirà.)

Alfred GALLARD, traductor

Joan Vila, «D'Ivorin, dibuixant

n

Historieta illustrada, original d'Ivori

0

43s'D 38

'.1ï

.3

RL!rl

1

II iiiXXXVI XXXVII XXXVIII XXXIX

XL

Molt sovint feia una repassadat la sèrie de creus, medalles, fai-res, ceptres, vares d'autoritat, etc.,ofertes per altres reis amics d'ell.Aquest dia, però, va trobar unaestranya gorreta que semblava dedormir. Va fer-li tanta gràcia, quese la va posar i, havent-se dis-tret, no se la va treure del cap.

La Reina Pàmfila, per altre cos-tat, endreçava la seva calaixeretade bons records. Va trobar-hi unacinta llampant, i se'n féu un flo-quet per a ornar-se una de lesseves magnífiques trenes, les quals,com que no parava de comprartotes les cues de cabell que se lioferten, sanaven engruixàrt.

Volgué mirar-se a un mirall i laseva sorpresa fou gran en veureque no es vela ella mateixa. Es-verada, féu un gran crit que varepercutir per les amples sales. Elrei Victorià, que feia estona quesentia uns estranys sorolls pelsdefores dol palau, volgué anar-hicorrents per a saber què passava.

Esverat com estava i amb elsnervis exaltats, perquè era moltporuc, tot corrent per un corredor,anà a parar de nassos a un graumirall, que no el velé perquè ellno s'havia vist a si mateix. S'hiquedà encastat, i, anib un...

espantos terrabastall, el mirallcaigué a tros,:os sobre la sevareial persoou, amb tan poc res-pecte, que el fóu ea.ure tPeequenai quedà qurixi cobert de llenquesde cristall, que eren pitjors qurllances, sabrt's i s• .rtee, i resàlsense sentits un llarg temps...(Seguirà).

Sans Industria!

Pàg. 8. — La Veu del Diumenge Diumenge, 27 maig 1934

La concentració de la indústria tèxtil a Catalunya

P

En pocs anys hi ha hagut diver-sos períodes en els quais ha tingutuna actualitat transcendent el pro-blema de l'emigració de la indús-tria. Es •un tema, aquest, que esplanteja cada vegada que algunasotragada generalment d'ordre so-cial, posa a prova la paciència iels nervis dels elements perjudicats.En aquests casos la inclinació a l'è-xode es fa molt general, però no éspas exclusiva d'alguns fabricants.També milers de ciutadans diuenclarament que s'estimarien més deviure a una colònia anglesa, posemper cas. La realitat, de totes ma-neres, és que, un cop passat el tras-bals, la calma toma i aquelles in-dignacions s'esmortueixen, per uéque no desapareixen del tot, per-qué hi ha la convicció que no estrigarà molt de temps a produir-seuna nova sotragada que posi aprova altra vegada la paciència iels nervis.

¿Per, qué l'èxode Industrial o l'e-migració individi tl no es produeixsinó en una proporció insignificant?Perquè els lligams econòmics, : o-cials i espirituals són molt forrs.Per a decidir-se a l'èxode cal tenirla seguretat que el lloc en el qualhom somnia d'ans" será més aptea desenrotllar-hi i:és activitatsja empreses o bé que í'iniciar-lesde nou olereisi moltes possibilitatsde fortuna. Es induutable que l'e-migració es produir més. fe,cilmentcom més mínims siguin els lligamsde divers ordre que mantenen l'ho-me en una terra. Per això la his-tòria registra grans movimentsemigratoris d'homes; en canvi tro

-baríem ben pocs casos d'èxodesd'indústries. Però, així i tot, no caloblidar que, àdhuc tractant-se sim-plement d'homes, l'emigració és di-fícil si no va acompanyada d'unideal o d'una esperança de • millo-rament econòmic.

El tema de l'emigració industrialfou tractat fa pocs dies pel reputateconomista Pere Gual Villalbi, se-cretari general del Foment del Tre-ball Nacional, n uñ article publi-cat a ((La Vanguárctia» deias'equivocaven aquells que vglien ba-sar l'emigració en`"episodis circums-tancials, 1 amb molta justesa ob-servava:

«Per a estudiar, i millor, si es vol,prevenir, el fenomen d'una emi-gració considerable de les indús-tries catalanes vers altres regions,així com sobre la paralització ques'observa de la força d'atracció pertal que vinguin a installar-se aquíactivitats noves, no és suficientde prendre en cor.sidració els fetscircumstancials i tal vegada esporò-dics que es produeixen en aquestsmoments com efectes collaterals delreconeixement de la regió autòno-ma, sinò que s'ha d'enfocar el pro-blema des de més alt i referir-loal més general de la distribuciólocal de les activitats econòmiques,en el qual operen factors naturalsi tècincs d'un costat; socials i eul-turals d'un altre. Unicament aixíes podran saber, no sol ament lesconseqüències immediates, sinó lesfutures del Fet que reclama laten-ció, i es podrà evitar que, per ce-dir amb precipitació a impulsionsdel temor o a un estat passionalmomentani, es realitzin actes quedesprés l'experiència comprovaràque són contraris al mateix interèseconòmic, al qual es pensarenobeir.»

L'industrial que només vegi elfactor seguretat s'exposa a un fra-càs si es decicieix a traslladar laindústria a un altre lloc que creu

-rà més tranquil. Ja hem dit quel'emigració més fàcil és la de l'ho-me mogut ner un ideal o per unaesperança de guany. L'un i l'altreacostumen a tenir pocs lligams mo-rals (família, amor a la terra, etc.).Si l'ideal el porta a una obra deproselitistite, amb preferència acu-dirá als nous nuclis; industrialsperquè, per la mateixa raó que l'in-dnstrial s'hi ha traslladat, o siguiper trobar mà d'obra obedient ibarata, a l'agitador li serà més fà-cil convèncer eis obrers que la di-ferència de tàctica és irritant i queno l'han de suportar. Això farà l'a-gitador en el cas que actuï aïllada-ment, però pot molt ben donar-seel cas que l'organització trameti alnon nucli industrial algun element

iprofessional que encara accentuaràla tasca convulsiva. Els fets delsdarrers anys ens demostren que nohi ha res tan contagiós com lescampanyes anàrquiques, sobretot ennuclis d'obrers que no hagin pogut

fer l'experiència de l'eixorquiaporten.

La concentració de l'industrialtèxtil a Catalunya ha resistit finsara totes les proves de l'agitaciói de la diferència de tracte quant alsistema tributari i a ï aplicació dela legislació social. Legalment :10hi ha tal diferéncia -d'impostos ide disposicions reguladores del tre-ball, però pràcticament existeixperquè a Catalunya els primera esfan efectiu$ i les segones s'apb-quen, mentre que en altres regionsmolts vegades queden lletra mor-ta. A malgrat d'ésser tan positivaaquesta diferència de tracte, 1'industrial tèxtil a Catalunya no pateixcap emigració considerable: nopassa d'ésser algun cas esporádic.

El fet, doncs, és que la indústriano enligra ni per la qüestió de laseguretat. ni per la del tracte tri-butari diferent. També existeix laprova de la baratar de tnà d'obrad'altres regions. - ¿Què vol dir totaixò? Que a una indústria que se-gueix una ;pila d'operacions li ésmolt difícil canviar de residència.No és pas per atzar que a Catalu-nya hi hagi més del 90 per 100 dela filatura de cotó i més del 80per 100 de les manufactures deteixits. Tampoc ho és que concen-tracions semblants es trobin a An-glaterra al Lancasilire; a França ala regió de Lille, i a Itàlia a laLombardia.

La concentració de l'industrialtèxtil a Catalunya és una obra demés de cent anys. El seu muntatges'ha anat fent per' etapes i .perespecialitzacions. Encara avui sónben escasses les empreses horit-zontal, és a dir, que Angl'obin to-t.es les operacions que regeix • latransformació del cotó en un tei-xit preparat per a l'ús. En general,són separades les , operacions de fi-la.türa, tissatee. tint i acabLt. Entrobarem moltes que fan les duesprimeres, però 1e indústri s au d-li8rs, el. que constitueix el m ól'aigua,- constitueixen especialitatsindenendènts. ¿Com, aneu, doncs, 'atrasplantar .la indústria d'una re-gló a una altra .^i'no és,a optantel sistema horitzontal? Però ' no estroben gaires empreses en disposi-ció de muntar una installació com

-pleta. I no precisament per man-ca de capitals, sinó per no dispo-sar de l'especialització necessàriadel personal. Ser? relativament fà-cil d'entrenar filadors i teixidorsamb màquines i telers perfeccio-nats. Ja no ho és tant de prepararobrers que puguin assegurar el fun-cionament normal i nerfeceir'nntd'una sèrie d'operacions especialsque requereixen una llarga prepa-ració tècnioa.

Per això, el senyor Gual Villal-bi, tot sostenint que les indústnesabandonen el lloc en el qual estanestablertes per raons de seguretati de renda, reconeix més endavantque en la situació de les indús-tries influeixen molt el grau d'or

-ganització i l'ambient en el qualtreballa l'obrer. Molt justament fanotar:

«Si els costos de mà d'obra, dinsdel cost general d'una producciódonada, són funció de dos varia-bles, el sou i el treball útil, apa-reix, en moltes ocasions, que el sou,un dels factors primaris de la dis-tribució regional de la indústria,està en contradiccions amb altresfactors secundaris o de redistribu-ció, que influeixen en el rendimentútil. Ens referim a la significacióque en el procés industrial té laprogressiva aglomeració d'indústries(eStufenagglomeration der Indus-trie», de Weber), en contra delsdesavantatges dala dispersió de talsindústries. Els avantatges de 1'aglo-meració es manifesten en la millordisponibiltat de màquines, aparells,tècnica, mà d'obra i en l'ambiento organització econòmica com entot; en una paraula, el que Mars

-hall anomena «certes formes dequasi-renda».

Això és del més gran interès,perquè quan els avantatges de lo-cació d'una classe són balancejatsper un altre desavantatge, no hade fer-se el canvi de lloc. Si entredues unitats de producció en com

-petència la posició d'una d'elles esdesfavorable pel cost addicionalque ]i representa la mà d'obra, pe-rò pot trobar compensació en altrescondicions més favorables en rela-ció al mercat, quant als trans-

ports o d'altres semblants, no ésaconsellable llur desplaçament.D'aq ú que, per aquests efectes,s'hagi de distingir tres grups d'in-dústries, segons la preponderànciaen el cost d'un d'aquests dos ele-ments, mà d'obra o factors de qua-si renda: Primer, indústries en :esquals el pes en el cost de la màd'obra és més fort que eh avantat-ges d'aglomeració; segon, aquellesque tenen índexs baixos de costosde mà d'obra davant el que repre-senten els altres elements, i tercer,les que tenen en proporció variable les unitats d'aglomeració i lesde mà d'obra. En les primeres orien-tacions de jpcalització pel factorobrer és definitiva; és nulla en lessegones i diversament apreciable enles del tercer. grup.

Abans de pensar de desplaçar-se,una indústria ha d'examinar bé laseva situació i pensar el valor dela decisió que pren; sobretot per-què arribat el moment, es trobaràque els seus mitjans de produc-cié són, uns desplaçables, d'altresnaturalment no desplaçables i ar-tificialment no desplaçable la resta.La significació d'aquests dos dar-rers és tal, que en desviar-se l'em-pesa pot succeir que es trobi can-viada la seva fisonomia, per talcom en les diferències d'ambientregionals econòmics per capacitat oespecialització de producció, la in-fluèni la d'aquells elements és de-cisiva.»

Al nostre entendre els factors or-ganització i ambient són eh deci-sius en la persistència de la con-centració a Catalunya de la indús-tria tèxtil. L'organització no s'im-provisa, perquè afecta una sèried'elements, dels quals el menys im-portant és la mà d'obra, o sigui eltreballador manual. Els decisius sónels mecànics, els encarregats, elstècnics, els tintorers, els estampa-dors i tants d'altres que formen elconjunt de la indústria.

EfÏs restà parlar del faciror anísbient, el qual és el més difícil dedeterminar, però té una importàn-cia decisiva en la concentració aCatalunya de la indústria tèxtil.Ja vàrem dir dies enrera que quana finals del segle XVIII s'implan-tà la indústria cotonera pogué re-sistir totes les dificultats pergt.tèací es comptava amb una tradi-ció que no s'havia perdut en capmoment. Les circumstàncies podienhaver motivat èpoques de prospe-ritat o de crisi, però mai no ha-vien determinat la mort de les ma-nufactures tèxtils.

No totes les regions espanyoleses trobaven en el mateix cas. Alsegle XVIII l'administració borbò-nica introduí a Espanya els matei-xos sistemes de protecció a la in-dústria que s'empraven a França.A quasi totes les províncies hi ha-

gué fabricants que reberen pri-vilegis i concessions especials pertal que poguessin fer progressos lesindústries. El mateix Estat instailàdiverses fàbriques de gran enverga-dura. Doncs quasi tots aquests es-tímuls resultaren inútils, puix alcap d'una colla d'anys les fàbri-ques havien desaparegut o bé tra-vessaven una vida lànguida.

En canvi, en introduir-se els sis-temes mecànics i en prendre vola-da la indústria cotonera, a Cata-lunya l'adaptació a les exigèn-cies de la nova indústria no fouun afer difícil ni de llarga dura-da perquè ací hi "havia l'ambientpropici. Això vol dir que es comp-tava amb tots els elements bàsicsper a fer-la prosperar. I això con-tra el parer dels lliurecanvistes iami) l'oposició dels antics gremis.

Peis volts de 1830 els fabricantscatalans ja feren una exposició deteixits a Madrid. Volgueren - eritu-siasmar Ferran VII. però aquest es-tava quasi totalment preocupat pelspesseigs als afores de Madrid imirà l'exposició amb indiferència.En 1841, els germans Muntades, an-tecessors de «L'Espanya Indus-trial», ampliaren els edificis que te-nien al carrer de la Riereta i ins-tallaren un magatzem a Madrid.En 1847 quedà constituïda la so-cietat, amb domicili social a Ma-drid. S'havien acabat les revoltesi la guerra civil; i la tranquillitatque hi havia a Espanya permetiauna expansió de la indústria. Mol-tes persones residents a Madrid es-devingueren accionistes de «L'Espa-nya Industrial» El propòsit d'a-questa era d'installar fàbriques endiverses províncies i magatzems ales ciutats. El capital social fouportar a 50 milions de rals. S'ad-quiriren terrenys al poble de Sans,.al «barri dels gitanos». Una comis-sió anà a Anglaterra a adquirir lamaquinària. La fusta fou comprarda directament als Estats Units ifou portada en dos velers noliejatsper la casa. A prir cipts de 1849 Jafunciòílava:la fabr , la qusl; juntámà,'él «Vápòr Vell» fundat per,llnGüell i Ferrer; incià la industrialit-zació de Sans.

Entretant, ¿que passava a, la res-ta d'Espanyà? Millor que nosaltresho explica el llavors secretari dela Societat, Víctor de Compte, elqual, en l'obra «El Consultor delRey D. Alfonso XII», publicada en1876, deia:

«Proponiase la empresa exten-der a varias provincias del Reinoel espíritu y ventajas de la indus-tria fabril, utilizando los elemen-tos que las mismas ofrecían al efec-to; y de ahí fué que tomara el nom

-bre significativo de «La España In-dustrial» , pero bien pronto tuvo querenunciar a este plan vasto y pa-triótico ante las dificultades sinnumero que era preciso vencer,contrariada ademàs por ei descré-

dito que dieron a los valores in,dustriales las precipitadas y ruino-sas liquidaciones de una ïritiiti-tud de sociedades por aquel tiempocreadas en Madrid sin bases ni co-nocimientos para su desarrollo, asícomo por .la agitación de los in-novadores económicos, que motivan-do la reforma arancelaria del año1849 introdujo la duda y el desa

-liento en las especulaciones y ne-gocios industriales. Alterados i des-truidas con aquella reforma loscàlculos primitivos y menguada laconfianza hasta entonces alimenta-da de que- pudiera sostenerse unaprotección suficientemente eficazpor parte del Gobierno al trabajona:cioral, hubo de reducirse la em-presa a la sola explotación de lafàbrica. matriz.»

Explica també que les accionscollocades en llur majoria a Ma-drid, no trigaren a passar en po-der de catalans. El capital fou re-duït de 50 a 32 milions de rals.L'any 1851 el domicili social ja eraa Barcelona. No vol pas dir totaixò que «L'Espanya Industrial»perdés importància. Al • contrari,fou ampliada, de molt, la fàbri-ca de Sans, agafant unes dimen-sions desconegudes al país, fent-seinstallacions per a totes les mani

-pulacions, des del cotó en floca alsgèneres fins i estampats.

Les dificultats amb què topavala indústria cotonera anaren enaugment a mesura que els lliure-canvistes guanyaven en influència.Però no pogueren anorrear-la per-què a Catalunya havia format unesarras indestructibles. L'episodi quehem referit de «L'Espanya Indus-trial» és un exemple de com ésessencial per a una indústria tro

-bar l'ambient propici, més si éscom la cotonera que té una xarxacomplicada de manipulació.

Fa més de cent anys que totsels espanyols han pogut muntarfàbriquès tèxtils allí ón els ha pla.gu , No , oli§tánt, llevat d'agu}'isnu l s importants , a L3èvani i ai ..!VOrtl; `i°i` 1tl"dï1S1•ria3è3'`il^rseminada- a les altres regions. Pel ycontrari, 'é Catalunya no ha dei-xat de crèixer. -Avui els fabricantses poden plànyer amb raó de l'agi-tació social i de la pressió tribu-tària. Però llurs antecessors no llui-taven amb uns° obstacles menors.Les batalles guanyades pels diri-gents d'aleshores tenen quelcom d'e-popeia. Si tenim en compte, dones,els antecedents històrics, hem d'ar-ribar a la conclusió que la indús-tria cotonera catalana també sor-tirà triomfant de les dificultats ac-tuals. I si sospesen bé tots els fac-tors del problema veuran els fabri-cants que l'emigració de la indús-tria presenta els imponderablesque fan l'empresa quasi impos-sible

Jaume CARRERA