Itinerari 4. Vedruna Sallent

7
Projecte telemàtic Itinerari 4 Un munt d'aventures

description

Itinerari 4. Vedruna Sallent

Transcript of Itinerari 4. Vedruna Sallent

Page 1: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

Projecte telemàtic

Itinerari 4

Un munt d'aventures

Page 2: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

Hola de nou Pau!! Què tal com va tot???

Nosaltres estem ultimant els detalls per la presencial, acabant de decorar la

torreta i preparant l’actuació de l’espai gresca, ja veurem com acabarà tot

plegat, esperem que t’agradi i que passem un dia ben divertit!

A continuació t’escriurem les respostes a les diferents activitats 2, 3 i 4, que

hem treballat amb grups cooperatius. El poster el posarem a part d’acord???

Activitat 1

1.Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el

cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el

déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

RESPOSTA: H.

2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels

difunts.

RESPOSTA: D.

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del

difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la

barba postissa ritual.

RESPOSTA: F.

Page 3: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa

referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma

d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

RESPOSTA: B.

5.Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest

era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el

viatge cap el més enllà.

RESPOSTA: G.

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia

en la vida d'ultratomba:

6- Déu Shebek, originari de l'estany de Faium

RESPOSTA: E.

7- Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel

RESPOSTA: C.

8- Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII.

RESPOSTA: A.

Page 4: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

Activitat 2

1. Encapçala l'exposició una reproducció

fotogràfica de la talla romànica original,

objecte de les diferents interpretacions que

es mostren a continuació

2. Els artistes medievals manifesten la

Mare de Déu com una princesa gòtica,

encisadora per la seva bellesa i tendra

en la seva jove maternitat. Apareix

elegantment vestida, amb la pell

blanquíssima, davant l'inconfusible

paisatge montserratí. L'Infant Jesús

serra els turons, tot sol o bé ajudat

per un àngel.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època

renaixentista encara es representa la

Mare de Déu de quatre formes

diferents, però es comença a fixar la

imatge tenint en compte la talla

original: asseguda en un tron amb els

seus atributs.

Page 5: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de

reina i senyora i seu sobre la

muntanya o bé sobre un tron. Amb el

paisatge imponent de la muntanya

darrera, cada vegada representada

amb més precisió, porta vestits folgats

i de plecs ampul·losos. Sempre es

representa guarnida amb les seves

millors corones, amb tots els atributs i

la pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes

comencen a representar la Mare de

Déu amb els vestits encarcarats i en

forma de campana, que ja portava

feia temps. Amb aquests vestits el

1881 va ser proclamada Patrona de

Catalunya. Dos nous elements

l'acompanyen: la corona i el ceptre,

símbols del patronatge.

6. La revalorització dels períodes

medievals i el desig de gaudir de

l'autenticitat romànica, van fer

augmentar l'interès per restituir la

imatge de Santa Maria al seu estat

original. El 1920 la fotografien sense

postissos i s'exposà a la veneració

sense cap indumentària a partir del

1939. L'any 1947, com ja sabeu, per

subscripció popular, s'ofrenà un

nou tron d'argent que embolcalla la

imatge.

Page 6: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

Activitat 3

Calze:

La paraula arqueologia procedeix del grec. (Vell o antic), i de logos, (ciència).

És una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses societats

humanes que han viscut al llarg dels segles gràcies a la recuperació i anàlisi de

la cultura material que van produir. Comparteix aquest mateix objectiu científic

amb la història quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen)

l'escriptura. En canvi només l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que

no van deixar-nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica, és a

dir aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment

categoritzem de prehistòrica. Té uns mètodes de treball propis determinats

(sobretot el de l'excavació) amb els quals pretén reconstruir el passat.

Habitualment l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi

preservat d'una societat: els habitatges i totes les altres construccions, el

territori que envolta, les tombes, objectes sumptuaris, eines diverses, les

deixalles.

Custòdia :

A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium (del llatí ostentara, "mostrar"). En el culte catòlic, és la peça d'or o d'un altre metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per adoració dels fidel.

Canadelles:

Joc de dues ampolletes o gerretes que contenen el vi i l’aigua per a

dir missa.

Page 7: Itinerari 4. Vedruna  Sallent

Reliquiari:

S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels. Van estar en ús amb el nom de encólpium als primers segles de l'Església, encara que en aquell temps tenien caràcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions.

Consten exemplars almenys del segle IV i són cèlebres els que es troben del segle VI al Tresor de Monza, regalats per Sant Gregori a la reina Teo dolina. Entre ells, es troben unes certes ampolletes molt comunes en aquella època, que només contenien cotó xop en oli beneït o pres de les làmpades que cremaven junt al sepulcre d'algun màrtir. Per a la veneració pública de les relíquies en aquells primers segles bastaven els sepulcres i altars que les contenien. Però des del segle IX van començar a col·locar-ne a més a més sobre l'altar reliquiaris en forma de capsetes o arquetes.

Ceptre:

Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei. Té el seu

origen en els bastons de comandament tribals i va evolucionar fins esdevenir

una joia i símbol de la monarquia, com la corona. La part superior del ceptre pot

portar una creu si el rei és cristià o una punxa per recordar la força de la

guerra. També poden aparèixer els símbols de la dinastia o país d'on és

originari el símbol, a mode de segell o escut. El ceptre s'ha trobat entre els

antics egipcis i etruscs, i d'aquests va passar al món clàssic, des d'on

s'estengué per tota Europa durant l'Edat Mitjana. En l'actualitat només s'usa en

les cerimònies de coronació o similars, per dotar de més magnificiènci l'acte. La

mida del ceptre s'ha anat reduint amb el pas del temps, des dels ceptres

similars a llances en escultures dels déus grecs fins als ornamentats ceptres

de mà barrocs.

Bàcul :

Bàcul és un bastó que porten els bisbes. El seu origen és confús, potser ve de

la vara de Moisès i Aaron, o del pal que usaven els pastors, ja que els bisbes

condueixen els fidels com el pastor el ramat. A Espanya està documentat des

del segle IV. El Papa porta un bàcul acabat en creu; l'ornamentació de la resta

varia segons el luxe dels materials i l'època.

Bé Pau... esperem que estigui ben acabat i les respostes sigui correctes. Estem

desitjant que sigui el da 23 !!!!! Fins aviat !!!!