Itinerari 4. Vedruna Sallent
-
Upload
merce-feltrer -
Category
Documents
-
view
217 -
download
0
description
Transcript of Itinerari 4. Vedruna Sallent
Projecte telemàtic
Itinerari 4
Un munt d'aventures
Hola de nou Pau!! Què tal com va tot???
Nosaltres estem ultimant els detalls per la presencial, acabant de decorar la
torreta i preparant l’actuació de l’espai gresca, ja veurem com acabarà tot
plegat, esperem que t’agradi i que passem un dia ben divertit!
A continuació t’escriurem les respostes a les diferents activitats 2, 3 i 4, que
hem treballat amb grups cooperatius. El poster el posarem a part d’acord???
Activitat 1
1.Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el
cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el
déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....
RESPOSTA: H.
2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels
difunts.
RESPOSTA: D.
3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del
difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la
barba postissa ritual.
RESPOSTA: F.
4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa
referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma
d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.
RESPOSTA: B.
5.Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest
era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el
viatge cap el més enllà.
RESPOSTA: G.
Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia
en la vida d'ultratomba:
6- Déu Shebek, originari de l'estany de Faium
RESPOSTA: E.
7- Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel
RESPOSTA: C.
8- Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII.
RESPOSTA: A.
Activitat 2
1. Encapçala l'exposició una reproducció
fotogràfica de la talla romànica original,
objecte de les diferents interpretacions que
es mostren a continuació
2. Els artistes medievals manifesten la
Mare de Déu com una princesa gòtica,
encisadora per la seva bellesa i tendra
en la seva jove maternitat. Apareix
elegantment vestida, amb la pell
blanquíssima, davant l'inconfusible
paisatge montserratí. L'Infant Jesús
serra els turons, tot sol o bé ajudat
per un àngel.
3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època
renaixentista encara es representa la
Mare de Déu de quatre formes
diferents, però es comença a fixar la
imatge tenint en compte la talla
original: asseguda en un tron amb els
seus atributs.
4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de
reina i senyora i seu sobre la
muntanya o bé sobre un tron. Amb el
paisatge imponent de la muntanya
darrera, cada vegada representada
amb més precisió, porta vestits folgats
i de plecs ampul·losos. Sempre es
representa guarnida amb les seves
millors corones, amb tots els atributs i
la pell bruna.
5. A mitjan s. XIX, les estampes
comencen a representar la Mare de
Déu amb els vestits encarcarats i en
forma de campana, que ja portava
feia temps. Amb aquests vestits el
1881 va ser proclamada Patrona de
Catalunya. Dos nous elements
l'acompanyen: la corona i el ceptre,
símbols del patronatge.
6. La revalorització dels períodes
medievals i el desig de gaudir de
l'autenticitat romànica, van fer
augmentar l'interès per restituir la
imatge de Santa Maria al seu estat
original. El 1920 la fotografien sense
postissos i s'exposà a la veneració
sense cap indumentària a partir del
1939. L'any 1947, com ja sabeu, per
subscripció popular, s'ofrenà un
nou tron d'argent que embolcalla la
imatge.
Activitat 3
Calze:
La paraula arqueologia procedeix del grec. (Vell o antic), i de logos, (ciència).
És una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses societats
humanes que han viscut al llarg dels segles gràcies a la recuperació i anàlisi de
la cultura material que van produir. Comparteix aquest mateix objectiu científic
amb la història quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen)
l'escriptura. En canvi només l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que
no van deixar-nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica, és a
dir aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment
categoritzem de prehistòrica. Té uns mètodes de treball propis determinats
(sobretot el de l'excavació) amb els quals pretén reconstruir el passat.
Habitualment l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi
preservat d'una societat: els habitatges i totes les altres construccions, el
territori que envolta, les tombes, objectes sumptuaris, eines diverses, les
deixalles.
Custòdia :
A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium (del llatí ostentara, "mostrar"). En el culte catòlic, és la peça d'or o d'un altre metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per adoració dels fidel.
Canadelles:
Joc de dues ampolletes o gerretes que contenen el vi i l’aigua per a
dir missa.
Reliquiari:
S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels. Van estar en ús amb el nom de encólpium als primers segles de l'Església, encara que en aquell temps tenien caràcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions.
Consten exemplars almenys del segle IV i són cèlebres els que es troben del segle VI al Tresor de Monza, regalats per Sant Gregori a la reina Teo dolina. Entre ells, es troben unes certes ampolletes molt comunes en aquella època, que només contenien cotó xop en oli beneït o pres de les làmpades que cremaven junt al sepulcre d'algun màrtir. Per a la veneració pública de les relíquies en aquells primers segles bastaven els sepulcres i altars que les contenien. Però des del segle IX van començar a col·locar-ne a més a més sobre l'altar reliquiaris en forma de capsetes o arquetes.
Ceptre:
Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei. Té el seu
origen en els bastons de comandament tribals i va evolucionar fins esdevenir
una joia i símbol de la monarquia, com la corona. La part superior del ceptre pot
portar una creu si el rei és cristià o una punxa per recordar la força de la
guerra. També poden aparèixer els símbols de la dinastia o país d'on és
originari el símbol, a mode de segell o escut. El ceptre s'ha trobat entre els
antics egipcis i etruscs, i d'aquests va passar al món clàssic, des d'on
s'estengué per tota Europa durant l'Edat Mitjana. En l'actualitat només s'usa en
les cerimònies de coronació o similars, per dotar de més magnificiènci l'acte. La
mida del ceptre s'ha anat reduint amb el pas del temps, des dels ceptres
similars a llances en escultures dels déus grecs fins als ornamentats ceptres
de mà barrocs.
Bàcul :
Bàcul és un bastó que porten els bisbes. El seu origen és confús, potser ve de
la vara de Moisès i Aaron, o del pal que usaven els pastors, ja que els bisbes
condueixen els fidels com el pastor el ramat. A Espanya està documentat des
del segle IV. El Papa porta un bàcul acabat en creu; l'ornamentació de la resta
varia segons el luxe dels materials i l'època.
Bé Pau... esperem que estigui ben acabat i les respostes sigui correctes. Estem
desitjant que sigui el da 23 !!!!! Fins aviat !!!!