ITINERARI (Cicle superior- CAN DEU . RIBATALLADA...
33
ITINERARI CAN DEU . RIBATALLADA (Cicle superior- Educació Primària) Unió Excursionista de Sabadell Secció Natura
Transcript of ITINERARI (Cicle superior- CAN DEU . RIBATALLADA...
ITINERARICAN DEU . RIBATALLADA
(Cicle superior-Educació Primària)
Unió Excursionistade SabadellSecció Natura
Elaboració: Andreu Alay, Annabel Muñoz, Josep del Pino, Francesc RomagosaDisseny: Jordi Farrés, gambutzinsFotografies: Arxiu de la Secció Natura de la UES, Andreu AlayIl·lustracions: Weren’s, Francesc RomagosaAssessorament lingüístic: Francesc Macià
Sabadell, 2002
ItinerariCan Deu • RibatalladaCicle superior - Educació Primària
1
SABADELL
On són...?
• La masia de Can Deu
• L’ermita de Sant Julià
• La font dels Capellans
Assenyala al mapael barri de la teva escola.
Col.loca’ls al requadre corresponent.
2
BadiaCerdanyola
Barberàdel Val lès
Santa Perpètuade Mogoda
Sant Quirzedel Val lès
Pol inyà
Terrassa
Sentmenat
Caste l lardel Val lès
N
Torre-romeu
Poblenou
Dipòsits d’aigua
Castellarnau
Parc de Catalunya
ParcTaulí
Bassa deSant Oleguer
Aeroport
Av. de Barberà
Ctra. de Terrassa
Rda. Ponent
Gran
Via
Riu Ripoll
Can Deu
CanPuiggener
SantJuliàAv. Matadepera
Ctra. Matadepera
Ca n’Oriac
Av. Francesc Macià
La Roureda
Ca n’Oriac
Can Llong
Creu Alta
Vilarrúbias
Cifuentes
Can Rull Serrad’enCamaró
Pl. Espanya
LaConcòrdia
Els Merinals
Ram
bla
Ibèr
ia
Can Feu
Creu Alta
Pl. Catalunya
Hostafrancs
Centre
Rambla
Gran Via
Av. 11 Setembre
Crta. deCastellar
Centre
Planadel Pintor
LaCobertera
SantOleguer
Gràcia
La Creu deBarberà
La Creu deBarberà
Espronceda
Les Termes
Sol i PadrísEixample
Torrentdel Capellà
R. Zamenhof
CtÃra. Barcelona
ITINERARI CAN DEU-RIBATALLADA
A dalt 3
El mirador 2
Masia de Can Deu 1
A baix 4
Can Deu
St. Julià d’Altura
Antic pantà de Ribatallada
Font dels Capellans Font dels Plàtans
Bosc de Can Deu
C a r r e t e r ad
eS
AB
AD
EL
La
MA
TA
DE
PE
RA
Dipòs i ts
SABADELL
T or r e n
td e l a
Mu
rt
ra
T o r r e nt
de
l
F
an g a r
La
R i e r e t a
R iu Rip
o l l
R iu
R i po l l
T o r
re
n
t d
e
R i b a t a l l a d a
Torrent de Gotelle s
A dalt
3
Masia de Can Deu
Mirador
4A baix
Ca
rr
et
er
ad
eC
AS
TE
LL
AR
2
1
Sant Vicençde Verders
N
Masia Castellde Ribatallada
Pou de glaç
Plana del Pintor
3
1. LA MASIA DE CAN DEU
La masia de Can Deuté més de 500 anys d’història.A continuació tens una sèrie d’elements que formen els terrenys de la masia.
Omple els buits
• Un ........................ de..........................per fer pujar l’aigua del pou.
• Els ........................ on s’hi conreen plantes comestibles.
• Una ......................... on va a parar l’aigua de la pluja i la que sobra del pou.
• La .................................. on viuen els masovers (els qui cuiden la masia i les seves terres).
• Una .............................. o pati, on antigament es batia el blat dels camps.
4
Sabies que...Tot i que a Can Deu hi ha xiprers,arbres que expressen hospitalitat,antigament a Sabadell els amos deCan Deu eren coneguts com unsgarrepes i es deia el següent:“A Can Deu, si no heu esmorzat, no hi aneu”
El bosc de Can Deu,fins fa poc més de cent anys (marca amb una creu)
Era tal com és ara
No existia. Al seu lloc hi havia els camps de conreu i les vinyes que pertanyien a la masia
Era un bosc màgic, ple de bruixes i follets
Què va succeir a partir de 1883?
La fil.loxera (plaga causada per un petit insecte)
va atacar les ........................................
Les vinyes es van ...................................
Es van replantar .....................................
i va sorgir el ...........................................
la masia de Can Deu 5
RASTRES
Durant el trajecte ens serà difícil veure animals.Per què creus que passa això? (marca amb una creu)
Perquè molts són d’hàbits nocturns
Perquè no els agraden els nens
Perquè són desconfiats i ens tenen por
Perquè se n’han anat de colònies
L’ermita de Sant Vicenç de Verders no va serconstruïda aquí al bosc de Can Deu, sinó queva ser traslladada peça per peça abans dequedar colgada pel pantà de Sau.
6
Sabies que...
rastresAl final del dossier tens un seguit d’adhesius amb dibuixos d’animals. Col.loca’ls allà on toca, un cop n’hagis trobat el rastre.
animal
animal
animal animal
animal
animal
nom de l’animal
nom de l’animal
nom de l’animal nom de l’animal
nom de l’animal
nom de l’animal
7
Observa el paisatge que tens davant teu: al peu del mirador hi passa el riu .........................., la ciutat que veiem al davant
és ............................ del ......................... i les indústries que hi ha al costat es troben sobre el............... de la .......................
•
2. EL MIRADOR
Camps de conreu a la plana i horts a vora del riu
Riu amb molta aigua
Riu amb poca aigua
• Tot veient aquest paisatge, quins diries que en són els elements més destacats? (posa-hi una creu)
Boscos de pi blanc i alzina
Boscos de pi negre i avet
Pobles amb indústries
8
el mirador
Aquesta imatge aèria ens ofereix una vista general sobre el Vallès. A partir d’aquest dibuix i de les fitxes que us donaran,col.loqueu-vos segons se us indiqui.
•
9
Sant Llorenç del Munt (1095 m) Puig de la Creu (664 m) Cingles de Bertí
Montseny (1712 m)
Montnegre (757 m)
Céllecs-Corredor
Collserola (512 m)
Barcelona
Terrassa
Sabadell
CAN DEU
Riu Ripoll
Castellar del Vallès
Granollers
Mataró
Ma r M
e d i t e r r à n i a
Riu Besòs
Ja ha arribat l’hora d’esmorzar. Quan hagisacabat, què en faràs, de les deixalles?Assenyala qui ho fa bé.
•
Les llençaràs a terra (és igual, no és pas casa meva!)
Deixalles
Te les emportaràs cap a casa (no costa pas tant!)
Les llençaràs en algun bidó o paperera(ja ho vindran a recollir!)
10
CALOR O FRED?Amb l’ajuda d’unTERMÒMETREmesureu laTEMPERATURA.
Tal com hem vist, el bosc de Can Deu es troba situat a laplana del Vallès. En aquesta plana el clima sol ser forçasuau, ja que la proximitat del mar suavitza les temperatures(ni gaire fred ni gaire calor). Les pluges són poc abundants.
SEC O HUMIT?Amb l’ajuda de l’HIGRÒMETRE mesureu laHUMITAT.
0
10°
20°
5°
15°
25°
0 100
10
20
3040 50 60
70
80
90
%H I G R Ò M E T R E
La gatosa és de les poques plantes quefloreixen a l’hivern i a més ho fa d’unamanera espectacular. Les seves florsgrogues contrasten amb la resta delsarbres i plantes que a l’hivern són forçasecs. Curiosament, aquestes flors fan olorde coco.
113. A DALT
Sabies que...
Al vostre voltant teniu un exemple de bosc típic de la nostra comarca. Descobrim el bosc de Can Deu!!Amb l’ajuda d’aquesta clau podreu conèixer el nom de cinc arbres i arbusts molt abundants.
a dalt
Mireu les fulles
Sense punxesAmb punxes
Són amples,més grosses que un dit
Sense espines
Són estretes,més primes que un dit
Amb espines
Molt bona olor Poca olor
Aquests arbres i arbusts van acompanyats d’altres plantes i formen un típic bosc......................................
12
ROMANÍ
pista
dibuixa’n la fulla PI BLANC
pista
dibuixa’n la fulla ALZINA
pista
dibuixa’n la fulla ROURE
pista
dibuixa’n la fulla
pista
GATOSA dibuixa’n la fulla
4. A BAIX
I aquí, fa més fred o més calor? Comprovem-ho tornant afer mesures.
Ara estem a la font dels Capellans. La seva aigua va a pararal torrent de Ribatallada. Aquest torrent es diu així pelsseus marges d’argila tallats en vertical. Les ribes o voresdel torrent s’erosionen amb molta facilitat i per això lavegetació no pot arrelar-s’hi.
CALOR O FRED?Amb l’ajuda d’un TERMÒMETREmesureu la TEMPERATURA.
SEC O HUMIT?Amb l’ajuda de l’HIGRÒMETRE mesureu laHUMITAT.
0
10°
20°
5°
15°
25°
0 100
10
20
3040 50 60
70
80
90
%H I G R Ò M E T R E
13
Sabies que...
En un torrent com aquest sol haver-hi:
Temperatures molt altes
Elevada humitat atmosfèrica
Molt poca humitat
•
per això, sovint hi ha boires a la tardor i a l’hivern.
Observa el bosc que hi ha ara al teu voltant i digues com és:
Igual al de “dalt”
Més sec
També hi trobem molts pins
És totalment diferent
•
a baix
Aquests jeroglífics amaguen el nom de plantes típiques d’aquesta zona. Escriu-ne el nom a sota.•
14
ERCNAanna
anna
anna
anna
anna
LGU
0 100
10
20
3040 50 60
70
80
90
%H I G R O N E M T R E
Resumeix en poques ratlles per què hi haaquestes diferències entre “a dalt” i “a baix”.
A DALT i A BAIX
Fonts
Nombre d’arbres i plantes diferents
Arbres de fulla
Fulles amples
Lianes
Animals
Ermites
Ara compararem el quehem vist a dalt i a baix.
A dalt A baix
°C
0
%
Conclusió
°C
%
Temperatura
Humitat
15
I T I N E R A R IC A N D E URIBATALLADA
(Cicle superior-Educació Primària)
Guia per al professorat
Unió Excursionistade SabadellSecció Natura
Elaboració: Andreu Alay, Annabel Muñoz, Josep del Pino, Francesc Romagosa. Disseny: Jordi Farrés, gambutzins. Fotografies: Arxiu de la Secció Natura de la UESIl·lustracions: Weren’s, Francesc Romagosa. Assessorament lingüístic: Francesc Macià.
1
INTRODUCCIÓ
El present itinerari pedagògic pel rodal de Sabadell pretén donar a conèixer als infants de les escolesde Sabadell el medi natural i humà dels entorns de la seva ciutat. Es tracta d'un itinerari concebutespecíficament per a nois i noies que cursen el cicle superior de l'Educació Primària. Cal dir queaquest itinerari no és pas el primer que es fa a la zona de Can Deu, ja que hi ha hagut algunsprecedents (Terradas, 1976; Ajuntament de Sabadell, 1992). Tanmateix, creiem que l'itinerari queaquí presentem és el que s'adequa més a la realitat actual dels nostres escolars.
Els objectius bàsics de l’activitat proposada són:
1- Apropar i donar a conèixer als alumnes el medi, bàsicament natural, però també social d’aquest indret de Sabadell, dins del context general del Vallès.2- Mostrar la influència de la societat sobre els espais que conformen el rodal de Sabadell.3- Afavorir el treball d’equip.4- Potenciar la capacitat d’observació i estimular la reflexió posterior.5- Fomentar actituds d’estima i respecte envers el medi natural.
L’itinerari s’inicia al barri de Can Deu, al nord-oest de Sabadell. El recorregut comença davant elparvulari del CEIP Can Deu, d’on surt la carretera que puja a la masia de Can Deu. L’itineraris’estructura en quatre grans parades o punts de treball. El dossier de l’alumnat planteja en cadascunad’aquestes parades una sèrie d’activitats a realitzar in situ.
És important que el professorat conegui prèviament l’indret on es desenvolupa l’itinerari, i motivil’alumnat envers l’itinerari mitjançant informacions prèvies, o realitzant algunes activitats com arasituar, al mapa de Sabadell, la masia de Can Deu i el barri de l’escola, així com explicar-los què ésel que faran i veuran al llarg de l’itinerari.
Per a realitzar l’itinerari és indicat portar calçat còmode i roba adequada al temps. Per treballar eldossier cal que els alumnes portin llapis i goma.
L’itinerari té una duració aproximada de tres hores i mitja. Hi ha la possibilitat de dinar al bosc ipassar-hi la resta de la jornada i/o, prèvia reserva, visitar la masia de Can Deu.
CAN DEU - RIBATALLADA(Cicle superior - Educació Primària)
Guia per al professorat
2
3
Sabadell, 2002
SABADELL
On són...?
• La masia de Can Deu
• L’ermita de Sant Julià
• La font dels Capellans
Assenyala al mapael barri de la teva escola.
Col.loca’ls al requadre corresponent.
2
BadiaCerdanyola
Barberàdel Val lès
Santa Perpètuade Mogoda
Sant Quirzedel Val lès
Pol inyà
Terrassa
Sentmenat
Caste l lardel Val lès
N
Torre-romeu
Poblenou
Dipòsits d’aigua
Castellarnau
Parc de Catalunya
ParcTaulí
Bassa deSant Oleguer
Aeroport
Av. de Barberà
Ctra. de Terrassa
Rda. Ponent
Gran
Via
Riu Ripoll
Can Deu
CanPuiggener
SantJuliàAv. Matadepera
Ctra. Matadepera
Ca n’Oriac
Av. Francesc Macià
La Roureda
Ca n’Oriac
Can Llong
Creu Alta
Vilarrúbias
Cifuentes
Can Rull Serrad’enCamaró
Pl. Espanya
LaConcòrdia
Els Merinals
Ram
bla
Ibèr
ia
Can Feu
Creu Alta
Pl. Catalunya
Hostafrancs
Centre
Rambla
Gran Via
Av. 11 Setembre
Crta. deCastellar
Centre
Planadel Pintor
LaCobertera
SantOleguer
Gràcia
La Creu deBarberà
La Creu deBarberà
Espronceda
Les Termes
Sol i PadrísEixample
Torrentdel Capellà
R. Zamenhof
CtÃra. Barcelona
ITINERARI CAN DEU-RIBATALLADA
A dalt 3
El mirador 2
Masia de Can Deu 1
A baix 4
Can Deu
St. Julià d’Altura
Antic pantà de Ribatallada
Font dels Capellans Font dels Plàtans
Bosc de Can Deu
C a r r e t e r ad
eS
AB
AD
EL
La
MA
TA
DE
PE
RA
Dipòs i ts
SABADELL
T or
r e nt
d e l a
Mu
rt
ra
T o r r e n td
el
F
an g a r
La
R i e r e t a
R iu Rip
o ll
R iu
R i po l l
T o r
re
n
t d
e
R i b a t a l l a d a
Torrent de Gotelle s
A dalt
3
Masia de Can Deu
Mirador
4A baix
Ca
rr
et
er
ad
eC
AS
TE
LL
AR
2
1
Sant Vicençde Verders
N
Masia Castellde Ribatallada
Pou de glaç
Plana del Pintor
3
Descripció de les parades
Descripció de la masia
La primera parada de l'itinerari la farem a la masia de Can Deu. Es tracta d'una antiga masia situadaal nord del terme municipal de Sabadell. Pertany a l'antiga parròquia de Sant Julià d'Altura, delterme de Terrassa, i no va ser agregada a Sabadell fins al 1904. És coneguda amb aquest nom, coma mínim, d'ençà de l'any 1637. Abans se la coneixia per Can Sallent. El seu origen pot remuntar-se a l'època medieval, segons diversos documents històrics (Roca, Salles i Freixas, 2001).
El casal, orientat a migdia, respon a una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada adues vessants, porta adovellada i finestres de diferents èpoques, una de les quals té gravada unadata: 1628. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d'ampliació, un cos modern que li dónamés profunditat. Hi trobem també, ben conservada, una era amb una bassa associada a un pou de48 metres de fondària i un molí per extreure'n l'aigua. El molí, on consta la data de 1900, en unprincipi era de vent, mentre que actualment l'electricitat és la que mou la bomba que fa pujar l'aigua.L'aigua sobrant és la que omple la bassa.
Part de la planta baixa de la masia ha estat modificada i hi ha l’Exposició Permanent d'Eines Agrícoles,tradicionals catalanes, que pertany a l’Obra Cultural de la Caixa de Sabadell, propietària de tota lahisenda.
Interès pedagògic
La masia se'ns apareix com una forma de vida diferent a la que podem estar habituats en unasocietat eminentment urbana com la nostra. En arribar a la masia ja entrem en un ambient propide la ruralitat, element pedagògic a destacar. En aquest sentit, cal remarcar als alumnes la importànciaque van tenir en temps passats les masies a la nostra comarca i al nostre país, en tant que habitatgerural, però sobretot també en l'explotació econòmica de les seves propietats (camps i boscos). Elfet de realitzar la primera parada a la masia ens servirà com a introducció al medi rural, just abansd'endinsar-nos al bosc, espai que fins al segle XIX havia estat dedicat al conreu i a les vinyes de lamasia.
1. La masia de Can Deu 2
4
1. LA MASIA DE CAN DEU
La masia de Can Deuté més de 500 anys d’història.A continuació tens una sèrie d’elements que formen els terrenys de la masia.
Omple els buits
• Un ........................ de..........................per fer pujar l’aigua del pou.
• Els ........................ on s’hi conreen plantes comestibles.
• Una ......................... on va a parar l’aigua de la pluja i la que sobra del pou.
• La .................................. on viuen els masovers (els qui cuiden la masia i les seves terres).
• Una .............................. o pati, on antigament es batia el blat dels camps.
4
Sabies que...Tot i que a Can Deu hi ha xiprers,arbres que expressen hospitalitat,antigament a Sabadell els amos deCan Deu eren coneguts com unsgarrepes i es deia el següent:“A Can Deu, si no heu esmorzat, no hi aneu”
Descripció de les activitats del dossier de l'alumne
En primer lloc, com en tot itinerari, ens cal una elemental localització geogràfica. En aquest cas esfa a través del mapa del rodal de Sabadell. Primer l'alumne ha de localitzar el barri de la seva escolaen el context de Sabadell ciutat. A continuació, cal situar on som, és a dir, la masia de Can Deu, aixícom els altres llocs per on passarem al llarg de l'itinerari: l'ermita de Sant Julià d'Altura i la fontdels Capellans.
Un cop feta la localització, podem passar a parlar de la masia de Can Deu. Després d’una breuintroducció a la masia, remarcarem els elements estructurals que la caracteritzen, com ara el molíde vent, els horts, la bassa, l'habitatge i l'era. L'alumne/a haurà d'apuntar aquests conceptes allàon en manca la definició.
Un darrer aspecte interessant a tractar en aquesta parada és l'explicació de l'aparició del bosc deCan Deu a finals del segle XIX a causa de la plaga de la fil·loxera que va matar les vinyes i va portara la repoblació del bosc. Aquest tema es tracta en un parell de preguntes.
Propostes prèvies i posteriors a l'activitat
És important que prèviament a la realització de l'itinerari hi hagi hagut una mínima explicació sobrela situació de la masia i el bosc de Can Deu. Fins i tot és preferible que la primera pregunta sobrelocalització s'hagi realitzat a l'aula. És convenient, també, que els alumnes hagin sentit a parlar delque és una masia i de les seves funcions.
Una activitat opcional a realitzar és la visita a l’Exposició Permanent d’Eines Agrícoles a la mateixamasia de Can Deu. Aquesta activitat pot complementar perfectament aquesta parada i endinsarl'alumne/a al món rural tradicional, que en la majoria de casos li és desconegut. La visita, perexemple, es pot realitzar un cop acabat l'itinerari.
Descripció de les parades 1. La masia de Can Deu 3
5
El bosc de Can Deu,fins fa poc més de cent anys (marca amb una creu)
Era tal com és ara
No existia. Al seu lloc hi havia els camps de conreu i les vinyes que pertanyien a la masia
Era un bosc màgic, ple de bruixes i follets
Què va succeir a partir de 1883?
La fil.loxera (plaga causada per un petit insecte)
va atacar les ........................................
Les vinyes es van ...................................
Es van replantar .....................................
i va sorgir el ...........................................
la masia de Can Deu 5
Rastres
Descripció de l'estudi de la fauna
Els alumnes al llarg de tot l'itinerari intentaran localitzar la presència d'animals al bosc, directamento a través dels seus rastres. Si ho fem d'aquesta manera és perquè considerem que hi ha méspossibilitats de trobar més variabilitat de rastres, atès que els animals que hi viuen els podem trobara qualsevol lloc del trajecte.
Interès pedagògic
L'activitat plantejada intenta que els alumnes vegin el bosc com un lloc on conviuen diferents éssersvius, que hi són, encara que ens costi de veure'ls, i que la nostra presència i, sobretot el nostrecomportament quan hi anem, poden influir en la seva vida i costums.
Descripció de les activitats del dossier de l'alumne
Aquest estudi comença en el moment que els alumnes surten de la masia i s'endinsen al bosc.Prèviament, però, se'ls explica que el bosc constitueix el refugi de molts animals i que malgrat quela majoria d'ells són difícils de veure (observació directa), n'hi ha alguns que podem detectar-losmitjançant diferents rastres que deixen habitualment durant la seva activitat diària (observacióindirecta), confirmant-nos així la seva presència.
Els alumnes rebran una informació prèvia sobre diferents tipus de rastres que probablement trobaranal llarg de l'itinerari (petjades, restes de menjar, sons, excrements, ...) Aquests rastres seran anotatsa la pàgina corresponent i posteriorment els serviran per relacionar-los amb el seu corresponentanimal mitjançant uns adhesius que tenen al final del dossier. A l’activitat hi apareixen sis animalsrepresentatius del bosc de Can Deu, però no els únics.
Propostes prèvies i posteriors a l'activitat
Seria convenient que els alumnes poguessin rebre a classe informació sobre el bosc mediterrani iels diferents elements que conté, parant atenció als animals més representatius que formen partd'aquest ecosistema.
Una possible activitat que es podria realitzar posteriorment a l'escola seria la realització a partir deles dades obtingudes, i complementades amb la bibliografia, d'una fitxa per a cada animal on s'anotinles seves característiques més importants (aspecte, forma de les petjades, costums, etc.).
Descripció de les parades 4
6
7
RASTRES
Durant el trajecte ens serà difícil veure animals.Per què creus que passa això? (marca amb una creu)
Perquè molts són d’hàbits nocturns
Perquè no els agraden els nens
Perquè són desconfiats i ens tenen por
Perquè se n’han anat de colònies
L’ermita de Sant Vicenç de Verders no va serconstruïda aquí al bosc de Can Deu, sinó queva ser traslladada peça per peça abans dequedar colgada pel pantà de Sau.
6
Sabies que...
rastresAl final del dossier tens un seguit d’adhesius amb dibuixos d’animals. Col.loca’ls allà on toca, un cop n’hagis trobat el rastre.
animal
animal
animal animal
animal
animal
nom de l’animal
nom de l’animal
nom de l’animal nom de l’animal
nom de l’animal
nom de l’animal
7
Observa el paisatge que tens davant teu: al peu del mirador hi passa el riu .........................., la ciutat que veiem al davant
és ............................ del ......................... i les indústries que hi ha al costat es troben sobre el............... de la .......................
•
2. EL MIRADOR
Camps de conreu a la plana i horts a vora del riu
Riu amb molta aigua
Riu amb poca aigua
• Tot veient aquest paisatge, quins diries que en són els elements més destacats? (posa-hi una creu)
Boscos de pi blanc i alzina
Boscos de pi negre i avet
Pobles amb indústries
8
Descripció de les parades 2. El mirador sobre el riu Ripoll 5
8
Descripció del mirador
Sortint de la masia seguirem el camí que voreja el talús sobre el riu Ripoll i que passa per davantde l'ermita de Sant Vicenç de Verders. Es tracta d'una ermita romànica que es va construiroriginàriament a la comarca d'Osona i en quedar submergida sota les aigües del pantà de Sau, alsanys setanta, es va desmuntar i reconstruir a Can Deu. Passada l'ermita, s'arriba al mirador sobreel riu Ripoll, on es gaudeix d'una gran vista sobre Castellar del Vallès, el Pla de la Bruguera i la valldel riu Ripoll.
Interès pedagògic
La parada és un punt ideal per fer una introducció geogràfica sobre la situació del bosc de Can Deuen el context del Vallès. Efectivament, al davant tenim una bona vista sobre gran part de la planavallesana i es divisen també a l'esquerra algunes muntanyes característiques de la Cadena Pre-litoral: Sant Llorenç del Munt, el Puig de la Creu, el Farell, els Cingles de Bertí i el Montseny, mentreque a la dreta podem intuir la Cadena Litoral.
A banda d'oferir-nos una visió geogràfica comarcal, el mirador també ens permet la possibilitatd'observar el paisatge vallesà, és a dir, la implantació humana sobre els elements naturals queconfiguren el territori.
Descripció de les activitats del dossier de l'alumne
Una primera proposta és, a banda d'adonar-nos de la presència del riu Ripoll, la d'identificar la vilade Castellar del Vallès, que se'ns apareix de manera diàfana davant nostre, a l'altra riba del riu Ripoll,conjuntament amb la zona industrial del Pla de la Bruguera.
La següent activitat vol fer reflexionar l'estudiant sobre les característiques principals de l'actualpaisatge vallesà humanitzat i remarcar la importància de la seva diversitat: sobretot es vol destacarla presència de boscos de pineda i alzinar, conjuntament amb pobles i indústries, camps de conreua la plana i horts a la vora del riu, rius que són, com el Ripoll, de caire mediterrani, poc cabalososhabitualment.
Finalment, la realització d'un joc permetrà incidir en la identificació dels principals elements delrelleu i la hidrografia del Vallès: a partir d'un dibuix esquemàtic en què apareixen aquests elements(la Plana del Vallès; la Cadena Pre-litoral amb Sant Llorenç del Munt, el Puig de la Creu, els Cinglesde Bertí i el Montseny; la Cadena Litoral, amb Collserola, Céllecs-Corredor i el Montnegre; el riuRipoll, el riu Besòs i la mar Mediterrània com a teló de fons de tota aquesta configuració geogràfica).El joc consisteix que cada alumne/a adopti un rol a partir d'una fitxa que se li donarà de formaarbitrària. En la fitxa se li indicarà quin element geogràfic és (Montseny, riu Ripoll, Collserola, etc.)i com s'ha de col·locar. Així, un cop tothom s'hagi col·locat de forma correcta, s'obtindrà un puzzlehumà que representarà el Vallès i el seu entorn geogràfic. Els nois i les noies podran aprendregeografia d'una manera divertida.
Propostes prèvies i posteriors a l'activitat
Abans de realitzar l'itinerari fóra convenient que els alumnes coneguessin mínimament lescaracterístiques del paisatge vallesà i, sobretot, els seus principals trets geogràfics (muntanyes,rius i ciutats més importants) per poder dur a terme una correcta localització.
Posteriorment, a l'aula, es poden aprofundir molt més aquests elements geogràfics, que aquí noméspretenen ser introductoris, mitjançant llibres de text, mapes i altres materials que el mestre consideriadients en funció del nivell plantejat.
Descripció de les parades 2. El mirador sobre el riu Ripoll 6
9
el mirador
Aquesta imatge aèria ens ofereix una vista general sobre el Vallès. A partir d’aquest dibuix i de les fitxes que us donaran,col.loqueu-vos segons se us indiqui.
•
9
Sant Llorenç del Munt (1095 m) Puig de la Creu (664 m) Cingles de Bertí
Montseny (1712 m)
Montnegre (757 m)
Céllecs-Corredor
Collserola (512 m)
Barcelona
Terrassa
Sabadell
CAN DEU
Riu Ripoll
Castellar del Vallès
Granollers
Mataró
Ma r M
e d i t e r r à n i a
Riu Besòs
3. “A Dalt”: el bosc de Can Deu 7
Descripció del bosc
El bosc de Can Deu és força recent, ja que fins a finals del segle XIX la masia estava envoltada devinyes. La plaga de la fil·loxera va matar tots els ceps i es va optar per abandonar la vinya i plantar-hi arbres per a l’aprofitament forestal. Concretament el pi blanc, que és un arbre de creixement forçaràpid, sobretot si el comparem amb l’alzina; però la fusta resultant és de menor qualitat. Creix béa la terra baixa ja que no suporta bé el fred intens. Per tant, tenim una pineda amb el pi blanc coma arbre dominant, fins i tot molt dominant en determinades zones. En d’altres trobem un bosc mixtde pi blanc amb alzines joves, roures i algun pi pinyer. El sotabosc és molt pobre, a causa principalmentde la massiva freqüentació humana, que trepitja plantes i arbrets, i compacta el sòl, fent impossibleque una llavor pugui arrelar. En els indrets menys freqüentats, el sotabosc s’alça i es fa més important.Trobem sobretot arbusts com la gatosa, el romaní o la ginesta, a més de plantes herbàcies com elllistó.És un bosc adaptat a les condicions de poca disponibilitat d’aigua; per això les fulles solen serestretes o fins i tot amb punxes, com a estratègies per evitar la pèrdua d’aigua.El bosc on s’efectua la tercera parada és just el que hi ha darrera del mirador, un bosc mixt i sensegaire sotabosc.
Interès pedagògic
Aquesta parada ens permet, un cop ja ens hem situat geogràficament i hem observat quins són elselements que conformen el paisatge vallesà (pobles i ciutats lligades per carreteres i envoltades percamps i boscos, fent un bonic i fràgil mosaic), mostrar un exemple de bosc vallesà típic, amb lesdues espècies abundants típiques: l’alzina i el pi blanc.També ens permet treballar el concepte de clima ja que és aquest qui determina el paisatge vegetal.Així aprenem a realitzar mesures amb dos aparells meteorològics, el termòmetre i l’higròmetre, perdesprés interpretar-ne els resultats.Aprenem a utilitzar una clau dicotòmica per així identificar les espècies característiques d’aquesttipus de bosc.Amb tot això ja sabrem què és el que passa i què hi ha “a dalt”: un exemple de bosc mediterrani.
Descripció de les parades
10
CALOR O FRED?Amb l’ajuda d’unTERMÒMETREmesureu laTEMPERATURA.
Tal com hem vist, el bosc de Can Deu es troba situat a laplana del Vallès. En aquesta plana el clima sol ser forçasuau, ja que la proximitat del mar suavitza les temperatures(ni gaire fred ni gaire calor). Les pluges són poc abundants.
SEC O HUMIT?Amb l’ajuda de l’HIGRÒMETRE mesureu laHUMITAT.
0
10°
20°
5°
15°
25°
0 100
10
20
3040 50 60
70
80
90
%H I G R Ò M E T R E
La gatosa és de les poques plantes quefloreixen a l’hivern i a més ho fa d’unamanera espectacular. Les seves florsgrogues contrasten amb la resta delsarbres i plantes que a l’hivern són forçasecs. Curiosament, aquestes flors fan olorde coco.
103. A DALT
Sabies que...
Descripció de les activitats del dossier de l’alumne
Totes les activitats estan encarades a observar i conèixer que és el que hi ha “a dalt”.Primer de tot parlem del clima que tenim “a dalt” i prenem dues mesures, la temperatura i la humitat.Els alumnes aprenen a utilitzar el termòmetre i l’higròmetre, i a interpretar-ne les lectures.Per a l’estudi del bosc de Can Deu es pretén que l’alumne observi i descobreixi quins són elselements que conformen aquest bosc: estrat alt d’arbres, sotabosc d’arbusts i mates, i les plantesherbàcies. A través d’un senzill joc i la utilització d’una clau dicotòmica adaptada, s’identificarancinc espècies característiques:
Arbres: Pi blanc, alzina i roure Arbusts: Gatosa i romaní (sotabosc)
Alhora, amb la constatació dels resultats finals de la recerca aprenem quines són les característiquesd’aquestes espècies que ens permeten d’identificar-les fàcilment. El dibuix de la fulla per part del’alumne permet retenir-ne una imatge en el dossier.
Propostes prèvies i posteriors a l’activitat
Abans de realitzar l’itinerari, o bé posteriorment, és recomanable treballar el concepte de clima i ladiversitat de climes que hi ha a Catalunya, així com conèixer aparells meteorològics de mesura. Espot posar en funcionament una petita estació meteorològica a l’escola on els alumnes siguin elsmeteoròlegs encarregats de prendre les mesures i realitzar-ne el seguiment, sempre amb la supervisiódel mestre.
Altres elements a treballar:- Conèixer què és un arbre i com diferenciar-lo dels arbusts.
- Què és la fulla i en què ens hem de fixar :Mirar totes dues cares. Són iguals?Què són els nervis principals i els secundaris? quants en té de cada una?Com són els marges: retallats, molt dividits o enters?Fulla simètrica o asimètricaForma de la fulla
- Els diferents estrats i estatges de la vegetació. Com es disposen els arbres en funció del clima
Posteriorment, es poden utilitzar claus dicotòmiques d’identificació d’espècies vegetals, i es podenfer diverses proves amb els arbres i arbusts presents al pati de l’escola. També es poden aprofitaraltres excursions per observar diferents tipus de bosc.
3. “A Dalt”: el bosc de Can Deu 8Descripció de les parades
11
Al vostre voltant teniu un exemple de bosc típic de la nostra comarca. Descobrim el bosc de Can Deu!!Amb l’ajuda d’aquesta clau podreu conèixer el nom de cinc arbres i arbusts molt abundants.
a dalt
Mireu les fulles
Sense punxesAmb punxes
Són amples,més grosses que un dit
Sense espines
Són estretes,més primes que un dit
Amb espines
Molt bona olor Poca olor
Aquests arbres i arbusts van acompanyats d’altres plantes i formen un típic bosc......................................
11
ROMANÍ
pista
dibuixa’n la fulla PI BLANC
pista
dibuixa’n la fulla ALZINA
pista
dibuixa’n la fulla ROURE
pista
dibuixa’n la fulla
pista
GATOSA dibuixa’n la fulla
4. “A baix”: el torrent de Ribatallada 9
13
Descripció del torrent
Just a sota de Sant Julià d’Altura trobem el torrent dels Capellans, afluent del torrent de Ribatallada.Amb cinc minuts de baixada ens trobem en un ambient totalment diferent. La sensació de frescorés força acusada i el paisatge vegetal és molt més complex i ric.En ser un torrent molt tancat i profund, fa que hi hagi un microclima diferent del que trobàvem “adalt”. La llum del sol hi arriba poc, això permet un grau d’humitat més alt a l’ambient; a més estracta d’una zona molt rica en aigua, com podem comprovar amb les dues fonts que hi ha arrande camí. Tot això ha permès que s’hi hagi establert una vegetació molt densa i vigorosa. Trobemarbres típics dels boscos de ribera (caducifolis i de fulla ampla) com el pollancre i l’om. D’aquestúltim en veiem uns esquelets gegants, d’oms morts per culpa d’una important malaltia, la grafiosi,que ha matat quasi tots els gran oms d’Europa.També trobem arbres plantats o subespontanis, com el lledoner, segurament plantat a fi de poder-ne aprofitar les branques per fer forques, o la figuera. També trobem alzines. Tots aquests arbresprenen grans alçades i dimensions gràcies a la fàcil disponibilitat d’aigua. Això també fa que trobemespècies típiques d’ambients frescos i humits com les lianes (vidalba, heura, arítjol), molses (sobretotScleropodium purum), falgueres (falzia vera, roja i negra) i algues (Cladophora).Aquesta quarta parada es localitza davant de la font dels Capellans o de la font Improvisada (pocsmetres més avall).
Interès pedagògic
El canvi brusc que es produeix en pocs metres de camí sobta l’alumne i fa que s’hi fixi. Ells mateixospoden detectar una sensació de fredor i frescor, a més d’un canvi radical de paisatge. Estudiem elnou paisatge vegetal, en aquest cas, la frondosa vegetació del torrent. La presència d’aigua, humitati ombra permet que s’estableixin espècies vegetals ben diferents dels ambients més secs, com ésel cas de l’anterior parada.Treballarem el bosc de ribera fent servir el paisatge vegetal de torrent com a exemple.Tornem a treballar el concepte de clima i la utilització del termòmetre i l’higròmetre, repetint lesmesures que feiem abans “a dalt” (ens permet de repassar i recordar com era el seu funcionamenti lectura).Descobrirem quins són els seus elements característics i identificarem tres grans grups de plantes:arbres planifolis (pollancre), lianes i falgueres.D’aquesta manera aconseguim tenir una primera aproximació al bosc de ribera.
Descripció de les parades
12
Ja ha arribat l’hora d’esmorzar. Quan hagisacabat, què en faràs, de les deixalles?Assenyala qui ho fa bé.
•
Les llençaràs a terra (és igual, no és pas casa meva!)
Deixalles
Te les emportaràs cap a casa (no costa pas tant!)
Les llençaràs en algun bidó o paperera(ja ho vindran a recollir!)
12
4. A BAIX
I aquí, fa més fred o més calor? Comprovem-ho tornant afer mesures.
Ara estem a la font dels Capellans. La seva aigua va a pararal torrent de Ribatallada. Aquest torrent es diu així pelsseus marges d’argila tallats en vertical. Les ribes o voresdel torrent s’erosionen amb molta facilitat i per això lavegetació no pot arrelar-s’hi.
CALOR O FRED?Amb l’ajuda d’un TERMÒMETREmesureu la TEMPERATURA.
SEC O HUMIT?Amb l’ajuda de l’HIGRÒMETRE mesureu laHUMITAT.
0
10°
20°
5°
15°
25°
0 100
10
20
3040 50 60
70
80
90
%H I G R Ò M E T RE
13
Sabies que...
Descripció de les activitats del dossier de l’alumne
Les activitats segueixen l’esquema de l’anterior parada per així poder establir comparacions. Ambles activitats aconseguim observar i reconèixer que ens trobem “a baix”. Prenent les mesures ambel termòmetre i l’higròmetre aconseguim fer-nos una idea de les variacions que hi ha respecte “adalt”. Els alumnes tornen a practicar la utilització d’aquests aparells així com interpretar les seveslectures, que hauran d’anotar en el seu dossier. Comproven el microclima que es produeix en eltorrent. Descoberta de la presència de l’aigua, ja que és aquesta, sobretot, la que fa que hi hagiaquest canvi tan important.Com és el bosc de ribera i quins són els tipus de plantes més característiques. Per conèixer-les iidentificar-les, ens basem en uns senzills jeroglífics, que serveixen de pista:
POLLANCRE (arbres planifolis). LIANES (heura, vidalba…). FALGUERES (falzia...)
Propostes prèvies i posteriors a l’activitat
Es poden realitzar totes les propostes recomanades en la parada anterior, incidint sobretot en quèsón i com són els arbres de fulla caduca. Per a conèixer el cas particular de les molses i falgueres,es pot crear un “molsari” aprofitant un aquari, per observar les diferents etapes del seu cicle icomprovar la necessitat que tenen de molta humitat. Es poden sembrar espores de falgueres.
Conèixer el món dels jeroglífics, com desxifrar-los, els grans jeroglífics a través de la història…Això permet una major agilitat a l’hora d’interpretar-los.
Cicle de l’aigua: per què raja una font?, d’on prové l’aigua?, per quins motius pot deixar de rajar?,per què hi ha problemes de contaminació?, quin és el cicle de l’aigua?
El torrent de Ribatallada i les seves mines. Història de l’aigua a Ribatallada.
14
4. “A baix”: el torrent de Ribatallada 10Descripció de les parades
En un torrent com aquest sol haver-hi:
Temperatures molt altes
Elevada humitat atmosfèrica
Molt poca humitat
•
per això, sovint hi ha boires a la tardor i a l’hivern.
Observa el bosc que hi ha ara al teu voltant i digues com és:
Igual al de “dalt”
Més sec
També hi trobem molts pins
És totalment diferent
•
a baix
Aquests jeroglífics amaguen el nom de plantes típiques d’aquesta zona. Escriu-ne el nom a sota.•
14
ERCNAanna
anna
anna
anna
anna
LGU
Aquesta darrera i definitiva parada la farem a Ribatallada mateix, al mateix lloc de la parada 4, a la font delsCapellans o a la Improvisada, segons el grup.
Interès pedagògicÉs en aquesta última parada on ha de quedar reflectit tot el que hem vist i treballat al llarg de tot l’itinerari.Comparant “a dalt” i “a baix” constatem el canvi que es produeix en el paisatge i han de ser els alumnes,amb l’ajuda del monitor i el dossier, els que hauran d’entendre i explicar el perquè de tots aquests canvis.
Descripció de les activitats en el dossier de l’alumne
Gràcies a un quadre comparatiu dels dos paisatges, els alumnes podran anar anotant els canvis que hanobservat ens tots els aspectes: climàtics, paisatge vegetal, presència humana... Finalment, caldrà resumir-hotot en una breu explicació que cada alumne ha de ser capaç de fer.
Propostes prèvies i posteriors a l’activitat
L’estudi per comparació es pot utilitzar per a moltes altres situacions, per exemple el canvi d’un paisatge ambel pas del temps (fotografia antiga / situació actual), per així veure l’evolució que s’hi ha produït.
Bibliografia
-AJUNTAMENT DE SABADELL (1992) Can Deu - Ribatallada, “Sabadell Pas a Pas”. Sabadell: Ajuntament de Sabadell.
-ARGEMÍ, Mercè i DEU, Esteve (1999) 900 anys d’història de l’aigua a Sabadell, del s.XI al 1949. Sabadell: CASSA.
-BOLÒS, O. i altres (1990) Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Pòrtic.
-MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Ed. Montblanc - CEC.
-MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Barcelona: Ed. Montblanc - CEC.
-MONGE, Miquel (1979). El bosc i la ciutat. Barcelona: Teide.
-OBRA SOCIAL DE LA CAIXA DE SABADELL (1988) Masia de Can Deu. Exposició permanent d’eines del camp. Sabadell.
-ROCA, Pere, SALLAS, Joan Carles, FREIXAS, Antoni (2001) Can Deu, de mas a parc. Sabadell: Fundació Caixa Sabadell.
-TERRADAS, Jaume (1976) Bosc i masia de Can Deu. Itinerari pedagògic. Sabadell: Caixa d'Estalvis de Sabadell.
5. “A dalt” i “a baix” 11Descripció de les parades
15
0 100
10
20
3040 50 60
70
80
90
%H IG R ON E M T R E
Resumeix en poques ratlles per què hi haaquestes diferències entre “a dalt” i “a baix”.
A DALT i A BAIX
Fonts
Nombre d’arbres i plantes diferents
Arbres de fulla
Fulles amples
Lianes
Animals
Ermites
Ara compararem el quehem vist a dalt i a baix.
A dalt A baix
°C
0
%
Conclusió
°C
%
Temperatura
Humitat
15
2 PUIG DE LA CREU:Has d’estar dret/a.A l’esquerra tens els Cingles de Bertíi a la dreta Sant Llorenç del Munt.Us heu de donar les mans.
3 CINGLES DE BERTÍ:Has d’estar dret/a.A l’esquerra tens el Montsenyi a la dreta el Puig de la Creu.Us heu de donar les mans.
4 MONTSENY :Has d’estar dret/a.A dreta tens els Cingles de Bertí.Us heu de donar les mans.
el mirador el mirador
el mirador el mirador
1 SANT LLORENÇ DEL MUNT:Has d’estar dret/a.A l’esquerra tens el Puig de la Creu.Us heu de donar les mans.
8 CÉLLECS-CORREDOR:Has d’estar assegut/da.A la dreta tens els peus del riu Besòs.A l’esquerra t’has de donar la mà al Montnegre.
7 COLLSEROLA:Has d’estar assegut/da.A l’esquerra tens els peusdel riu Besòs.
5 RIU RIPOLL:Has d’estar estirat.El cap l’has de col.locarentre Sant Llorenç del Munti el Puig de la Creu.Als teus peus has de tenir elcap del riu Besós.
el mirador el mirador
el mirador el mirador
Mataró
Barcelona
Sabadell
Riu Besós
6 RIU BESÒS:Has d’estar estirat. El cap l’hasde col.locar als peus del riu Ripoll.El peus els has de col.locarentre Collserola i Céllecs-Corredor.
12 MAR MEDITERRÀNIA:Has d’estar onejant,al davant de Montnegre.
9 MONTNEGRE:Has d’estar assegut/da.A la dreta t’has dedonar la mà ambCéllecs-Corredor.
10 MAR MEDITERRÀNIA:Has d’estar onejant,al davant de Collserola
11 MAR MEDITERRÀNIA:Has d’estar onejant,al davant de Céllecs-Corredor,
el mirador el mirador
el mirador el mirador
FITXES
el mirador
CAN DEURIBATALLADAPrimària
uesITINERARIS
PEDA
GÒGICS
