ITINERARI FORMATIU TIPUS...El tutor ha de proposar la Guia i Itinerari Formatiu Tipus a la Comissió...

ITINERARI FORMATIU TIPUS CIRURGIA GENERAL I DE L’APARELL DIGETIU

Aprovat Comissió Docència:

COMISSIÓ DE DOCÈNCIA

[Pla de formació de l’especialitat basat

en la guia formativa aprovada per la

Comissió Nacional corresponent, que

serà d’aplicació a cadascun dels

residents de la Unitat Docent

Acreditada sense perjudici de ser

adaptat al pla individual de formació de

cada resident]

ITINERARI

FORMATIU

TIPUS CIRURGIA

ORTOPÈDICA I

TRAUMATOLOGIA

ALTHAIA, XARXA ASSISTENCIAL UNIVERSITÀRIA DE MANRESA

ITINERARI FORMATIU TIPUS CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA

Aprovat Comissió Docència: 19 de Desembre de 2012

Revisió: Setembre 2015

1

INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 2

CONTINGUT ........................................................................................................... 3

OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ ............................................................................. 4

CALENDARI DE ROTACIONS ............................................................................. 10

OBJECTIUS ESPECÍFICS ....................................................................................... 12

ATENCIÓ CONTINUADA / GUÀRDIES ............................................................... 48

SESSIONS CLÍNIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES ........................................................ 49

ALTRES ASPECTES DE LA FORMACIÓ ............................................................... 51

PARTICIPACIÓ EN COMISSIONS I COMITÈS .................................................... 54

PLA DE FORMACIÓ TRANSVERSAL (PFT) .......................................................... 55

ACTIVITAT DE RECERCA ..................................................................................... 60

RECOMANACIONS DE BIBLIOGRAFIA BÀSICA ............................................... 63

AVALUACIÓ ........................................................................................................ 64

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 66




2

INTRODUCCIÓ

Cada Unitat Docent acreditada ha

d’elaborar i documentar la Guia o

Itinerari Formatiu Tipus, que és el pla

de formació de l’especialitat fet

pels tutors i prenen com a base les

guies formatives de cada una de les

especialitats i aprovades per la

corresponen Comissió Nacional de

l’especialitat.

La Guia o Itinerari Formatiu Tipus serà d’aplicació a cadascun dels residents de

la Unitat Docent acreditada i vinculats a la nostra institució i de la mateixa

especialitat, sense perjudici a ser adaptat al Pla Individual de Formació de

cada resident.

Els tutors han de fer la Guia o Itinerari Formatiu Tipus i el Pla Individual de

Formació en coordinació amb els responsables dels dispositius assistencials.

El tutor ha de proposar la Guia i Itinerari Formatiu Tipus a la Comissió de

Docència per tal de que sigui aprovada.

Les Guies o Itineraris Formatius Tipus han de ser custodiades per la Comissió de

Docència.

INTRODUCCIÓ




3

CONTINGUT

La durada de la residència en la

formació d’especialistes en cirurgia

ortopèdica i traumatologia és de 5

anys incloses les vacances.

Les rotacions per diferents especialitats

i serveis venen detallades a

continuació essent de diferent durada segons el tipus de rotació.

En aquesta guia hi trobareu la informació considerada rellevant per adquirir

les competències necessàries per esdevenir especialista a la nostra Unitat

Docent.

CONTINGUT




4

OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ

A nivell de l’especialitat de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia ( COT ) la

competència principal a assolir seria aconseguir que els nostres especialistes

en formació (residents) segueixin una correcta metodologia en la resolució de

les patologies del sistema múscul-esquelètic, ja sigui d´origen traumàtic,

adquirit o congènit, dels nostres pacients.

En el cas de l’especialització en COT, el problema rau en que existeixen

diverses subespecialitats, i es necessari fer un estudi individualitzat de cada

patologia en concret.

Les competències que han d’assolir els residents de la nostra especialitat

consisteixen en rebre una correcta formació en les diferents subespecialitats.

Per aquest motiu les rotacions estan organitzades passant per les diverses

Unitats, durant un període de 5 mesos cadascuna.

HI HA UNES ACTUACIONS DEFINIDES QUE ES REALITZEN A CADASCUNA DE

LES UNITATS:

VISITA I ASSISTÈNCIA A PACIENTS A CONSULTA EXTERNA.

Funcionament de les visites en consultes

Història de las Primeres visites

Exploració física de Primeres visites

Seguiment de les diverses patologies

Coneixement de l’administració de infiltracions

Coneixement de la medicació habitual en la patologia ortopèdica i

traumàtica (AINES, anticoagulants, corticoides, condroprotectors,

gastroprotectors, osteoporosis...)

Control dels pacients postoperats

Seguiment cures




5

Familiarització en la sol•licitud de probes complementaries i indicacions

Coneixement de les pautes de Rehabilitació Física

Saber prendre la decisió quirúrgica

VISITA I ASSISTÈNCIA A PACIENTS INGRESSATS EN LES UNITATS D’HOSPITALITZACIÓ

Fer el seguiment dels malalts ingressats a la planta d’hospitalització

Conèixer de les Guies Clíniques

Confeccionar informes d’alta

Conèixer la dinàmica de la planta d’hospitalització

Controlar les medicacions

Realitzar cures i embenats

Pautes de rehabilitació en el pacient hospitalitzat

Valoració de les complicacions

Sol•licitar i realitzar les interconsultes

ASSISTÈNCIA A PACIENTS EN EL BLOC QUIRÚRGIC

Recepció del pacient en preanestèsia i saber fer el control de Check list.

Aprendre a rentar-se correctament i altres mesures d’asèpsia

Preparar camps quirúrgics

Conèixer material quirúrgic

Aprendre habilitats quirúrgiques

Complementar el registre del full quirúrgic

Planificar un preoperatori

Coneixement dels passos de les intervencions

Realitzar anestèsies locoregionals

PARTICIPACIÓ EN SESSIONS CLÍNIQUES

Presentació de Casos Clínics i revisions Bibliogràfiques.




6

REALITZACIÓ DE GUÀRDIES EN EL SERVEI D’URGÈNCIES

El nostre objectiu és marcar per cada subespecialitat una sèrie de patologies

bàsiques i determinades que ens assegurin que el resident que fa la formació

sanitària especialitzada al nostre centre assoleix els objectius formatius

necessaris per poder arribar a ser especialista.

A l’apartat numero 4 d´Objectius Específics, es determinen quines són les

patologies de cada subespecialitat de les que el metge el resident ha de ser

competent.

Un dels nostres objectius és que el resident, acabi cada rotació realitzant un

correcte diagnòstic i el tractament de les unes determinades patologies

determinades i de les més freqüents.

Aquesta metodologia que es detalla a continuació s´ha de seguir en cada

patologia que cal que el metge resident aprengui.

EN CADA COMPETÈNCIA QUE EL RESIDENT HA D’ASSOLIR HI HA MARCATS

5 OBJECTIUS A SEGUIR

Adquirir uns coneixements teòrics en la patologia, a nivell anatòmic,

biomecànic i fisiopatològic.

La tècnica d’aprenentatge serà expositiva.

És una Formació Teòrica. La informació és en els llibres de text o

explicada pel metge especialista. Permet supervisar els coneixements

teòrics dels metges residents.

Valoració clínica (coneixements pràctics). Anamnesis, Valoració clínica

del pacient, exploració física.

La Técnica d’aprenentatge serà demostrativa.

És una formació pràctica. L’especialista ensenya al residents a com

s´ha de fer aquesta valoració d’una manera pràctica, i el resident ha




7

de repetir el procés. Permet supervisar les actituds davant el pacient i els

coneixements clínics pràctics dels residents.

Arribar a un diagnòstic, ja sigui clínic o no, i saber com realitzar la

sol•licitud de proves diagnòstiques.

La tècnica d’aprenentatge serà interrogativa.

Permet al resident pensar i arribar a una conclusió (diagnòstic) per si

mateixos. I també permet saber orientar què és el que s’ha de

demanar o fer per a arribar a un diagnòstic definitiu.

Permet supervisar la capacitat del residents per assolir la competència

de relacionar els coneixements teòrics amb els coneixements pràctics.

La realització correcta de la indicació del tractament a seguir, que

implica una actualització de coneixements (informació d’actualització

bibliogràfica i assistència a cursos).

La tècnica d’aprenentatge serà per descobriment. El metge resident

ha de buscar informació actualitzada que li permeti valorar les diferents

opcions de tractament i quines són més vàlides i útils en el moment

actual, en base també als coneixements teòrics apresos en

l’aprenentatge expositiu.

En el cas de tractament quirúrgic, desenvolupar els hàbits quirúrgics

necessaris per poder resoldre un cas, habilitats pràctiques i conèixer les

diverses tècniques a utilitzar (cirurgia mínimament invasiva, oberta,

artroscòpia, etc..)

La Técnica d’aprenentatge serà demostrativa

És una formació pràctica, doncs en la pràctica quirúrgica és

l´especialista qui ensenya al residents a realitzar la intervenció

quirúrgica, i posteriorment la realitzarà el metge resident, sempre sota la

seva supervisió de l’especialista.

Permet supervisar les actituds i habilitats quirúrgiques dels metges

residents.




8

Saber portar un seguiment evolutiu i de rehabilitació física.

La tècnica d’aprenentatge serà demostrativa.

És una formació pràctica. L´especialista ensenya al metge resident com

ha de realitzar el procés.

Permet fer una supervisió del resultat de la pràctica clínica, i permet

també fer una supervisió de les capacitat personals de relació metge-

pacient.

Sense oblidar de seguir unes normes ètiques i psicosocials.

Permet valorar les qualitats personals, ètiques i morals del resident.

SUPERVISIÓ

La supervisió del metge resident, en aquest cas ve determinada pel temps

durant el qual aquest últim està rotant per la Unitat, que són 5 mesos.

Com que el nivell de supervisió és decreixent, per tal d’adquirir els

coneixements, i les competències de diagnosticar i tractar una determinada

patologia, és proposa:

1er i 2on mes 3er i 4rt mes 5è mes

Coneixements Pràctics 3/2 2 1

Habilitats Quirúrgiques 3 2 1

Actituds 2 2/1 1

Les Valoracions finals es faran per la Avaluació Formativa i Sumativa.

Nivell 3: Els procediments els realitza l’especialista . Observat-Assistit pel metge

resident.

Nivell 2: Els procediments els realitza el resident sota la supervisió de

l´especialista.




9

Nivell 1: Els procediments els realitza el metge resident sense necessitat

expressa de supervisió directa. Fa i després informa.




10

CALENDARI DE ROTACIONS

Són tots aquells períodes definits de formació, ja siguin realitzats dins de la

pròpia Unitat Docent, fora d’aquesta però dins la institució o fora de la

institució, tan d’aquells necessaris per l’òptima formació del resident com

d’aquells optatius.

PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA

Urgències de COT .................................................... 3 mesos

UCI .............................................................................. 1 mes

Anestèsia ................................................................... 1 mes

Equip E2. Traumatologia ........................................ 7 mesos

SEGON ANY DE RESIDÈNCIA

Cirurgia Vascular ...................................................... 2 mesos

Equip S Mà ................................................................. 7 mesos

Equip C Peu ............................................................... 3 mesos

TERCER ANY DE RESIDÈNCIA

Equip C Peu ............................................................... 4 mesos

Equip D. Pròtesis Primària ........................................ 2 mesos

Cirurgia Plàstica ........................................................ 2 mesos

Optativa Medicina Esportiva (CIMETIR) ................ 3 mesos

Equip D. Artroscòpia ................................................ 1 mesos

QUART ANY DE RESIDÈNCIA

Equip D1 Artroscòpia .............................................. 4 mesos

Equip A Columna ..................................................... 6 mesos

Optativa Patologia Infantil (H.S.J.D. Esplugues)... 2 mesos




11

CINQUÈ ANY DE RESIDÈNCIA

Equip E1. Pròtesis/Recanvis ..................................... 4 mesos

Equip E1. Sèptics ....................................................... 2 mesos

Optativa Tumors (H. Sta. Creu i St. Pau) ................ 2 mesos

Optativa (a escollir pel resident)............................ 4 mesos




12

OBJECTIUS ESPECÍFICS

PATOLOGIA TRAUMÀTICA

La patologia traumàtica cal que sigui assolida progressivament durant tota la

Formació Especialitzada i els objectius seran, no per rotacions, sinó per any de

residència.


Cal conèixer les generalitats a nivell teòric

TRAUMATOLOGIA DE L’ADULT

Fractures que cal saber descriure i proposar un tractament

Fractures peu i turmell piló tibial, diafisàries tíbia i peroné, planells tibials,

supracondilies de fèmur, diafisàries de fèmur , de coll de fèmur, fractura

clavícula, fractura costals, fractura cap humeral, diafisàries, i

supracondilies, fractura avantbraç, olècranon, fractura cap de radi,

fractura distals cúbit i radi (Colles, Goyrand Smith...), fractura canell,

fractura metacarpians i fractures de les falanges.

Fractures que cal saber diagnosticar

Fractura de còtila, fractura de columna, fractura de pelvis,

Fractura complexes cap humeral i piló tibial, supracondílies

Luxacions articulars

Ha se saber reduir i immobilitzar les luxacions d’espatlla

Ha de saber diagnosticar i tractar (sempre que no sigui quirúrgic)

Esquinços




13

Contusions, hematomes,

Lesions articulars, vessament articular, ruptures meniscals, artritis

traumàtiques

Lesions tendinoses, lesions musculars

HABILITATS TÈCNIQUES

Saber fer embenats i guixos més freqüents (calça, cruropedic, braquial

avantbraquial, punyeta, Gil-christ, tensoplast, compressius, 8 de

guarisme)

Fer sutures simples

Saber reduir pronacions doloroses


TRAUMATOLOGIA ADULT

Fractures que cal saber descriure i classificar-les i proposar un tractament


supracondílies de fèmur, diafisàries de fèmur , de coll de fèmur, fractura


supracondílies, fractura avantbraç, olècranon, fractura cap de radi,

fractura distals cúbit i radi (Colles, Goyrand Smith...), fractura de canell,

fractura metacarpians i fractures de les falanges.

Fractures que cal saber descriure

Fractura de còtila, fractura de columna, fractura de pelvis.



Ha se saber reduir i immobilitzar les luxacions de ATM, turmell i colze




14

Ha de saber diagnosticar i iniciar el tractament , coneixent les possibles

complicacions, de:

Esquinços



traumàtiques

Lesions de parts toves


TRAUMATOLOGIA INFANTIL.

Principis de tractament de les fractures en els nens.

Complicacions de les fractures en nens

Diagnosticar i proposar tractament en:

Epifisiolisis

Fractures supracondílies d’húmer

Pronacions doloroses

Fractures diafisàries


Tècniques osteosíntesi amb plaques i visos

Osteotaxi

Síntesi percutània

DHS




15


TRAUMATOLOGIA ADULT

Descriure i classificar les fractures, indicar i fer tractament (tant quirúrgic com

conservador)


supracondílies de fèmur, diafisàries de fèmur , de coll de fèmur, fractura


supracondílies, fractura avantbraç, olècranon, fractura cap de radi,

fractura distals cúbit i radi (Colles, Goyrand Smith...), fractures de canell,

fractures de metacarpians i fractures de les falanges.

Descriure, proposar el tractament

Fractura de còtila, fractura de columna i fractura de pelvis.



Reduir i immobilitzar totes les luxacions articulars i fractures luxacions

Conèixer les luxacions subastragalines, les luxacions del carp

Diagnosticar i iniciar el tractament, coneixent les possibles complicacions de:

Esquinços



traumàtiques



Lesions neurovasculars (lesions de plexe braquial)

Síndrome compartimental




16

TRAUMATOLOGIA INFANTIL



Saber com tractar i fer-ho amb ajuda:

Epifisiolisis





Tenorràfies

enclavats intramedul·lars

Pròtesi de Moore

Clau Gamma


Assolir tots el objectius generals de traumatologia


Ha d’haver assolit tots el objectius generals de traumatologia i ser capaç en els

darrers mesos de la residència d’actuar amb un nivell mínim de supervisió.




17


URGÈNCIES DE COT

Durada: 3 mesos

Coordinador: Especialista de guàrdia referent. Dra. D. Rosinés

Començar a interrelacionar-se amb el pacient.

Moure' s amb seguretat a urgències i saber el funcionament de les

mateixes .Integrar-se en el servei

Familiaritzar-se amb la radiologia simple òssia i reconèixer les Rx. normals

Saber quines exploracions complementaries cal demanar.

Saber fer històries clíniques

Aprendre a valorar i suturar ferides simples

Aprendre a diagnosticar i tractar esquinços de turmell, artritis

traumàtiques, contusions i tota la traumatologia banal

Aprendre a diagnosticar fractures i iniciar-se en el tractament de les

mateixes

Aprendre a fer embenats i guixos

Aprendre a distingir un TCE lleu d'un de greu i a valorar els factors de risc

ANESTESIOLOGIA I UCI

Durada: 2 mesos (1 mes +1 mes)

Coordinador: Dr. I. Catalan i Dr. X. Diaz

Adquirir les habilitats bàsiques de la intubació i ventilació manual amb

ambú

Saber les bases, les modalitats, el control i complicacions de la ventilació

mecànica invasiva i no invasiva




18

Saber practicar les tècniques de RCP avançada

Diagnosticar i tractar el Shock

Maneig del pacient crític especialment el politraumatitzat,

Prevenció, diagnòstic i tractament del TEP.

Toracocentesi.

Vies centrals.

Consideracions ètiques sobre l’adequació del tractament ala situació

clínica del pacient, l’opinió expressada per ell i els seus familiars.

Limitació de l’esforç terapèutic.

Com donar informació i males noticies

Bases de fluïdoteràpia

Conèixer els diferents tipus d’anestèsia, les bases, les indicacions i

complicacions principals de cadascuna

Anestèsia loco-regional

Tractament del dolor,

Avaluació preoperatòria.

EQUIP E2. TRAUMATOLOGIA

Durada: 7 mesos

Coordinador: Dr Serra

Generalitats

Manejar el pacient politraumàtic. Fisiopatologia. Prioritats vitals (ABC)

avaluació.

Controlar el dolor i el sagnat de les fractures. Tractar el Shock

hipovolèmic. (valoració de possible shock cardiogénic (tamponament

cardíac) i neurogènic.




19

Saber les generalitats de les fractures. Etiologia, classificació, diagnòstic i

el procés de consolidació de les mateixes.

Saber la patologia del procés de consolidació. Retards de consolidació

pseudoartrosi

Saber els principis del tractament general de les fractures

Saber les complicacions de les fractures

Saber els principis de tractament de les fractures obertes.

Saber els principis del tractament conservador i quirúrgic, els avantatges

i inconvenients i les complicacions

Saber indicar i fer embenats i guixos.

TRAUMATOLOGIA ADULT

Descriure i proposar els tractament de les fractures:




supracondilies, fractura avantbraç, olecranon, fractura cap de radi,

fractura distals cubit i radi (Colles, Goyrand Smith...), fs canell, fractura

metacarpians i fractures de les falanges.

Saber detectar i diagnosticar les fractures sense detall.


Fractura complexes cap humeral i piló tibial, supracondilies


Saber diagnosticar les luxacions de: maluc, colze, canell, turmell, genoll

Saber reduir i immobilitzar totes les luxacions d’espatlla




20

Saber diagnosticar i tractar (sempre que no sigui quirúrgic)

Esquinços



traumàtiques


Habilitats tècniques



guarisme)

Sutures simples


Realitzar com ajudant les tècniques quirúrgiques:



Enclavats intramedul·lars

DHS

Pròtesi de Moore

Clau Gamma

Fractures que cal saber descriure i classificar-les, indicar un tractament i tenir

idea de com aplicar-lo(tant quirúrgic com conservador)




supracondilies, fractura avantbraç, olècranon, fractura cap de radi,

fractura distals cúbit i radi (Colles, Goyrand Smith...), fs canell, fractura

metacarpians i fractures de les falanges.




21

Fractures que cal saber descriure i classificar-les i proposar un tractament


Fractura complexes cap humeral i piló tibial, supracondilies


Ha se saber reduir i immobilitzar totes les luxacions articulars i fractures

luxacions

Conèixer les luxacions subastragalines, les luxacions del carp

Ha de saber diagnosticar i iniciar el tractament, coneixent les possibles

complicacions, de:

Esquinços



traumàtiques



Lesions neurovasculars (lesions de plexe braquial)

Síndrome compartimental

FRACTURES PROXIMALS D’HÚMER.

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica del muscle. Biomecànica

Exploració del muscle.

Patologia del muscle

Fractures d’húmer Proximal

Iniciar-se en les tècniques quirúrgiques com a ajudant en:




22



Enclavats intramedul·lars

o Conèixer els diferents abordatges quirúrgics del muscle

o Pròtesi de muscle

o Síntesi complexes de fractures de cap humeral

TRAUMATOLOGIA INFANTIL.



Saber com tractar i ser capaç de fer-ho

Epifisiolisis







guarisme)

Sutures simples


o Tècniques osteosíntesi amb plaques i visos

o Síntesi percutània

o Enclavats intramedul•lars

o DHS,

o Pròtesi de Moore




23

o Clau Gamma

o Tenorràfies

o Osteotaxi




24


CIRURGIA VASCULAR

Durada: 2 mesos

Coordinador: Dra. A. Badrenes

Valoració de les lesions vasculars agudes i cròniques,

Abordatges quirúrgics als principals troncs vasculars relacionats amb

l’aparell locomotor,

Diagnòstic i tractament de Tromboembolisme venós.

Valoració i tractament del peu diabètic

Amputacions en quadres isquèmics

EQUIP S. MÀ

Durada: 7 mesos

Coordinador: Dr. J. Saus

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica de la mà i canell. Biomecànica

Anamnesi i exploració

Patologia

Cal saber diagnosticar i tractar

De Quervains

Dits en ressort

Pseudoartrosis escafoides

Síndromes canaliculars (canal carpià, canal de Guyon, neuritis cubital a

nivell canal olecranial, altres.)




25

Cal conèixer i saber diagnosticar i orientar el tractament

Dupuytrens

Malaltia de Kienboch

Rizartrosi

Inestabilitats

Patologia del lligament triangular

Ruptures espontànies tendinoses

Seqüeles post traumàtiques de fractures de canell

Habilitats quirúrgiques

Tenorràfies

Neurolisi Síndrome canaliculars

Ganglions

Cirurgia de Dequervain, de dits en ressort

Iniciar-se en les tècniques quirúrgiques com a ajudant en:

Dupuytren

Rizartrosi (artroplàstia de resecció. Tècnica Burton)

Cirurgies de rescat (Darrach, escurçament del cúbit, Artrodesi

carpianes, carpectomies de fila proximal del carp...)

EQUIP C PEU

Durada: 3 mesos (continua a R3)

Coordinador: Dr. J. Codina

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica del peu.




26

Biomecànica de la marxa. Cadena cinètica

Valoració i exploració del peu. Anamnesi, examen clínic, peu amb

càrrega i durant la marxa, balanç muscular.

Estudis complementaris. Interpretació i saber quan cal demanar-los.

Radiologia (angles i mesures ) podograma. TC i RNM

Embenats del peu

Anestèsies regionals del peu

PATOLOGIA DEL PEU

Cal conèixer, saber explorar i diagnosticar:

Patologia congènita

o Peu bot, Peu pla valgo convex congènit, escafoides

supernumerari, metatars varo

o Coalicions tarsianes

Peu pla infantil, juvenil i de l’adult

Peu cavus. Etiologia, valoració i indicacions de tractament conservador

i quirúrgic.

Malalties reumàtiques

Malaltia de Ledderhose. Diagnòstic pronòstic i tractament

Patologia del retropeu

Talàlgies

Patologia del si del tars

Cal conèixer, saber explorar, diagnosticar i tractar:

Patologia de l’avantpeu

o Metatarsàlgies. Diferents tipus i etiologies.




27

o Hallux valgus,

o Hallus varus

o Quintus varus,

o Hallux rígidus,

o Dits en urpa i martell.

Patologia de Sd canaliculars

Fascitis plantar

Luxació recidivant de tendons peroneos

Fractures d’estres

o Patologia traumàtica

o Fractures turmell, calcani, astràgal, fractures metatarsians

o Luxacions subastragalines

o Amputacions

o Ruptures tendó Aquil•les

o Peu diabètic. Tractament, complicacions i contraindicacions de

diversos tractaments.

o Malaltia de Kohler I i II

o Malaltia de Sever

Habilitat quirúrgiques

Artroplàsties de resecció de dits

Osteotomies del metacarpians diferents tipus i indicacions de (Weil,

Scarf, Lapidus...)

Osteotomies falange (AKIN....)

Intervenció de Keller-Brandes.

Tenotomies

Cirurgia percutània. Filosofia complicacions i indicacions de tractament




28

Embenats postoperatoris

Iniciar-se en cirurgia del retropeu (osteotomies de calcani, artròdesis

subastragalines, triples artròdesi, artròdesi de turmell i pròtesi de turmell




29


EQUIP C PEU

Durada: 3 mesos

Coordinador: Dr. J. Codina

Continua la rotació de l’any anterior.

EQUIP D. PROTESIS PRIMÀRIA

Durada: 2 mesos (continua a R5 amb Protèsis/Recanvis)

Coordinador: Dr. G. Figueras

PATOLOGIA DEL MALUC

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica del maluc

Biomecànica del maluc. Relació del maluc i columna.

Exploració del maluc. Marxa en Trendelenburg

Conèixer les proves complementàries que ens poden orientar en algun

diagnòstic.

Saber valorar la radiologia normal i patològica

Indicacions de ATM. Conèixer diferents tipus de pròtesi de maluc i quan

estan indicades

Indicacions de l’artroplàstia de resecció. Operació de Girdlestone.

Tenir coneixement teòric de les intervencions majors i poc freqüents

com : Osteotomies pelviques i femorals , Artrodesi de maluc.

PATOLOGIA DEL MALUC




30

Cal, conèixer, saber explorar, diagnosticar i tractar tant conservador com

quirúrgic:

Coxartrosi. Història natural, pronòstic i tractament conservador i quirúrgic

Osteonecrosi cap femoral

Osteoporosi transitòria del maluc

Artritis sèptica del maluc

Sd trocantèric (bursitis trocantèrica, trocanteritis, maluc en ressort

Cal conèixer, saber explorar i diagnosticar.

Displàsies de maluc

Maluc reumàtic

Seqüeles de:

Luxacions congènites de maluc. Alteracions biomecàniques.

Repercussions a la columna vertebral

Perthes,

Epifisolisis.

Complicacions de les ATM

Fx peri protèsiques, infeccions, luxació, calcificacions

heterotòpiques, protesi dolorosa, afluixament i osteolisi


Cal saber fer:

ATM primària tant per via posterior com anterior

Artroplàstia de resecció

PATOLOGIA DEL GENOLL

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica del genoll

Biomecànica del genoll. Cadena cinètica de l’extremitat inferior

Saber explorar un genoll.




31

Saber quines proves estan indicades en cada patologia.

Saber llegir una radiografia simple de genoll. Quan cal demanar

telemètriques i axials. Saber mesurar el valgo/varo.

Iniciar-se en la valoració de proves específiques com RNM i TAC

Conèixer els diferents tipus de pròtesi de genoll i quan estan indicades

unes o altres

Conèixer i ser capaç de diagnosticar i tractar la següent patologia

Gonartrosi

Desaxacions rotulianes

Genu Varo

Genu valgo

Sd. Femoropatelar.

Meniscopaties

Inestabilitats

Fractures planell tibial, fractures supraintercondilies de fèmur

Ruptures lligamentoses (LCE i LCP)

Osteocondritis i fx osteocondrals


ATG

Osteotomies

CIRURGIA PLÀSTICA

Durada: 2 mesos

Coordinador: Dra. E. Martí

Maneig de ferides de la pell i parts toves,

Tècniques i tipus de sutures,

Cobertura cutània,




32

Empelts lliures i plàsties

Tractament i maneig de les cremades

MEDICINA DE LA EDUCIO FISICA I L´ESPORT

Durada: 3 mesos

Coordinador: Dr. Puigdellivol

La finalitat es adquirir els coneixements específics de les Ciències Mèdiques en

relació a l’Educació Física i l’Esport. Aquesta àrea abarcaria la prevenció de

les lesions esportives i el tractament de les mateixes.

Unitat de Traumatologia de l' Esport- CIMETIR -

Unitat relacionada amb lesions esportives de tots els àmbits .

Introducció

El maneig del lesionat esportiu , requereix l'adquisició d'uns conceptes molt

específics de la traumatologia esportiva .

Sent prioritària sempre la salut de l'esportista , la precisió del diagnòstic clínic ,

juntament amb el maneig de les proves complementàries , fan que els

tractaments a aplicar tinguin un enfocament diferent als de la pràctica clínica

habitual .

Els tractaments han de ser funcionals , i han de permetre a l'esportista reiniciar

la seva activitat el més aviat possible .

Les lesions de les parts toves ( múscul , tendó ) tenen un enfocament molt

important el lesionat esportiu .

L'aprenentatge del maneig quirúrgic es basen principalment amb la tècnica

artroscòpica , juntament amb tècniques de cirurgia oberta molt orientades a

la recuperació funcional i accelerada del lesionat .

És fonamental per tenir una recuperació excel·lent , aprendre com

interaccionar amb l'entorn de l'esportista a nivell de fisioteràpia i preparació

física .

Població




33

Esportistes professionals i amateurs de tots els àmbits: Futbol, Bàsquet , Handbol

, futbol sala , tennis , pàdel , Motor ( trial , enduro , motocròs , ) , ciclisme de

carretera - muntanya , Triathlon , ultra - Trails , runners , golf , gimnàstica

esportiva, karate , judo , ...

Relacions institucionals

FC Barcelona : col·laboració amb metges del Servei Mèdic Central del

club i que també són al seu torn metges de la Unitat Docent. Assistència

a sessions clíniques del Club un cop a la setmana , col·laboració en

estudis conjunts , aprenentatge de la gestió de les lesions en l'àmbit del

jugador professional d'elit.

Bàsquet Professional del Manresa de l'Associació de Clubs de Bàsquet (

ACB ) , amb gestió dels lesionats dels jugadors de la base , amb

utilització de les instal·lacions per a revisions anuals i cirurgies que

necessitin.

Centre de referència de la Federeracion de Natació Espanyola a nivell

del Waterpolo masculí i femení , aportant metges als primers equips i de

categories inferiors , gestió de les lesions i cirurgies .

Atletisme professional i amateur , a nivell individual i de clubs.

Objectius

Aprenentatge clínic i radiològic diagnòstic precís de patologies pròpies

de l'esportista .

Mètodes de prevenció de les lesions esportives

Lesions de les parts toves , a nivell muscular i tendinós , de summa

importància en l'esportista . Maneig clínic , i els seus corresponents

tractaments tant conservadors com quirúrgics .

Utilització de l'ecografia en l'ús diaro del maneig clínic del pacient , i

com a eina intervencionista mínimament invasiva en lesions de parts

toves i tendinosa intraoperatoriament.




34

Lesions meniscals , lligaments perifèrics i centrals , lesions condrals

clínica precisa, diagnòstic amb proves complementàries i la seva

interpretació . Tractaments conservador i quirúrgics

Aprenentatge de les tècniques quirúrgiques més habituals en la lesió

esportiva :

Artroscòpia genoll , espatlla , turmell : reparació meniscal , plàsties

lligamentoses , reparació condral , lesions tendinoses

Abordatge de la lesió tendinosa en trencaments completes i

parcials per cirurgia percutània o bé oberta

Inestabilitats articulars a nivell de turmell i espatlla

Cirurgia del múscul , principalment en extremitat inferior :

quàdriceps , isquiotibials , i triceps sural

Osteosíntesi de la lesió esportiva

Maneig de les lesions de sobrecàrrega o Stress

Maneig de les Síndromes compartimentals crònics

Introducció a l'aplicació de la teràpia cel·lular en el tractament de la

lesió esportiva

Aprenentatge dels conceptes funcionals de Rehabilitació en el

tractament conservador com en el post-operatori . Relació amb el

metge rehabilitador i fisioterapeuta

Aprenentatge en la reintroducció del lesionat al seu esport habitual

amb o sense cirurgia prèvia , finalitzant el Return to play

EQUIP D. ARTROSCÒPIA

Durada: 1 mes (continua a R4)

Coordinador: Dr. R. Prat





35

Generalitats









unes o altres

Conèixer i ser capaç de diagnosticar

Gonartrosi


Genu Varo

Genu valgo

Síndroem Femoropatelar.

Meniscopaties

Inestabilitats



Osteocondritis i fractura osteocondrals


Conèixer els portals a nivell de genoll

Ser capaç d’orientar-se amb l’artroscopi dins del genoll i fer una

exploració del mateix.

Tractar petites lesions meniscals




36

Mosaicoplastia

Diferents tècniques de reparació del LCA

PATOLOGIA DE L’ESPATLLA

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica del muscle. Biomecànica

Exploració del muscle.

Patologia del muscle

Inestabilitats

Síndrome manegot dels rotadors

Ruptures tendinoses del manegot

Luxació recidivant d’espatlla


Conèixer els portals d’entrada

Saber tractar un síndrome subacromial

Saber orientar-se dins l’articulació

Coneixement teòric de l’artroscòpia de maluc, canell, turmell

PATOLOGIA DEL MALUC

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica del maluc

Biomecànica del maluc. Relació del maluc i columna.

Exploració del maluc. Marxa en Trendelenburg




37

Conèixer les proves complementàries que ens poden orientar en algun

diagnòstic.

Saber valorar la radiologia normal i patològica

Indicacions de ATM. Conèixer diferents tipus de pròtesi de maluc i quan

estan indicades

Indicacions de l’artroplàstia de resecció. Operació de Girdlestone.


com : Osteotomies pèlviques i femorals , Artròdesi de maluc.

PATOLOGIA DEL MALUC

Cal, conèixer, saber explorar, diagnosticar i tractar tant conservador com

quirúrgic:

Coxartrosi. Història natural, pronòstic i tractament conservador i quirúrgic

Osteonecrosi cap femoral

Osteoporosi transitòria del maluc

Artritis sèptica del maluc

Síndrome trocantèric (bursitis trocantèrica, trocanteritis, maluc en ressort

Cal conèixer, saber explorar i diagnosticar.

Displàsies de maluc

Maluc reumàtic

Seqüeles de:

o Luxacions congènites de maluc. Alteracions biomecàniques.

Repercussions a la columna vertebral

o Perthes,

o Epifisolisis.

Complicacions de les ATM




38

o Fractura peri protèsiques, infeccions, luxació, calcificacions

heterotòpiques, pròtesi dolorosa, afluixament i osteòlisi


Cal saber fer:




Generalitats









unes o altres

Conèixer i ser capaç de diagnosticar i tractar la següent patologia

Gonartrosi


Genu Varo

Genu valgo

Sd. Femoropatelar.

Meniscopaties




39

Inestabilitats



Osteocondritis i fractura osteocondrals


ATG

Osteotomies




40


EQUIP D ARTROSCÒPIA

Durada: 4 mesos

Coordinador: Dr. R. Prat

Continua el contingut de l’any anterior.

EQUIP A. COLUMNA

Durada: 6 mesos

Coordinador: Dra. N. Selga Dr Abancó

Generalitats

Anatomia funcional i quirúrgica de la columna

Biomecànica de la columna

Saber fer una anamnesi a un pacient amb raquiàlgia i orientar el tipus

de patologia

Diferenciar el dolor mecànic del neurològic


Saber llegir una radiografia simple de columna

Iniciar-se en la valoració de proves específiques com RNM i TAC i també

petició d’analítiques

Identificar quan esta indicat el tractament amb corticoides.

Saber explorar neurològicament una pacient tant en ciatàlgies com en

el cas de lesionats medul•lars

Saber quan cal actuar de manera urgent, quan cal derivar a unitat de

columna i quan remetre al capçalera.

Conèixer les indicacions d’ingrés en raquiàlgies




41

Comprendre la patologia de columna i conèixer les indicacions de

tractament .

(Tractament conservador, tractament quirúrgic)

Filosofia dels diferents tractaments quirúrgics (artròdesis, fixacions

dinàmiques , pròtesis de disc.

PATOLOGIA COLUMNA

Cal saber conèixer i diagnosticar i orientar el tractament en:

Patologia inflamatòria i tumoral. Espondilitis anquilopoiètica, m. Rotés-

Forestier, metàstasi, tumors primaris.

Patologia infecciosa (espondilodiscitis...)

Altres patologies que poden simular una lumbàlgia (patologia visceral,

aneurismes aòrtics, còlics , infeccions urinàries...)

Patologia congènita

Patologia de deformitats. Escoliosis i cifosi

Cal saber conèixer, diagnosticar i indicacions de tractament tant conservador

com quirúrgic:

Patologia degenerativa de la columna: patologia del disc, estenosi de

canal, artrosi facetària, lumbàlgies de branca posterior, escoliosi

degenerativa, espondilolistesi degenerativa, inestabilitats.

Espondilolisi i espondilolistesis. Diferents tipus, etiologia , pronòstic,

tractament, factors de risc, indicacions de tractament quirúrgic i

diferents tipus de tractament

Metàstasi vertebrals

Patologia traumàtica de la columna.

Fractures cervicals, fractures dorsolumbars. Classificacions, valoració i

opcions terapèutiques




42

Fuetades cervicals

Lesionats medul•lars. Exploració i protocol d’actuació. Shock medul•lar


Aprendre a fer hèrnies discals

Aprendre a fer i a indicar les infiltracions peridurals

Aprendre a fer vertebroplàsties

Iniciar-se en tractaments quirúrgics com:

Artròdesis vertebrals , descompressions, fixacions dinàmiques, síntesi de

fractures, reconstruccions ístmiques, osteotomies vertebrals

Discectomies, artròdesi cervicals.

SANT JOAN DE DÉU DE BARCELONA. PATOLOGIA INFANTIL

Durada: 2 mesos (Últim mes realitzat de R5)

Coordinador: Dr. B. Cepero

Generalitats

L’os en creixement

Principis generals de les fractures en els nens

Principis generals de tractament de les fractures en els nens

Epifisiolisi. Tipus i indicacions de tractament quirúrgic

Urgències quirúrgiques infantils ( luxacions, artritis sèptica de cap

humeral i cap de fèmur, fractures supracondilies d’húmer amb

compromís neurovascular

PATOLOGIA INFANTIL

Pronació dolorosa

Maluc infantil




43

Luxació congènita de malucs, Perthes, epifisiolisi, sinovitis transitòria de

maluc artritis sèptica

Peu. Peu bot , peu pla

Columna. Escoliosi idiopàtica, malformacions congènites, siringomièlia

Síndromes Marfan,

Nanismes


Reducció pronacions doloroses

Embenats i guixos

Tractament peu bot

Traccions




44


EQUIP E1. PROTESIS/RECANVIS

Durada: 4 mesos

Coordinador: Dr. R.Vives

Generalitats

Complicacions de les ATM ATG



Cal saber conèixer i diagnosticar i orientar el tractament en:





com :

Osteotomies pèlviques i femorals , Artròdesi de maluc


Cal saber fer:



Cal ajudar a fer:

Cirurgia Pròtesis de Recanvi tant per via posterior com anterior

Resoldre Fractures Periprotèsiques




45

Continua el contingut de R3.

EQUIP E1. SEPTICS

Durada: 2 mesos

Coordinador: Dr. R. Serra

Generalitats

Diferents formes d’infecció ,Fractures Obertes , complicacions de

intervencions , o hematògenes.

Diferents formes propagació de la infecció en l´os

Manifestacions Clíniques de la infecció

Anatomia Patològica de la Infecció Òssia.

Tractament antibiòtic i quirúrgic .

Infecció Aguda i Crònica .

Cal saber conèixer, diagnosticar , tractar

Saber valorar clínicament la sospita de una infecció.

Conèixer els paràmetres analítics de diagnòstic i control de infeccions

Saber quines proves iconogràfiques, radiologia ,Tc, Rm ,estudis

gammagràfics estan indicats i en quin moment

Saber les tècniques de prevenció

Presa de mostres de cultiu, culturets, biòpsies

Saber valorar la gravetat de la infecció, pacient sèptic, sobreinfeccio i

la urgència del tractament

Saber combinar i planificar el tractament antibiòtic amb els diversos

tractaments quirúrgics de desbridament i neteja de les infeccions,

depenent si la infecció es presenta en un context Agut o Crònic, i de la

gravetat i efecte sistèmic de la infecció en el pacient.




46

HOSPITAL DE SANT PAU. TUMORS

Durada: 2 mesos

Coordinador: Dr. Gracia

Generalitats

Conèixer diferents tipus de tumors

Patologia de les metàstasi

Quan cal intervenir profilàcticament

Indicacions de tractament quirúrgic. Radical o Pal•liatiu

Quan cal derivar un pacient

Tipus i indicacions de biòpsies òssies

PATOLOGIA TUMORAL

Tumors primaris benignes, malignes

Metàstasi òssies. Indicacions de tractament quirúrgic


Saber indicar i fer una biòpsia òssia i de parts toves

ROTACIONS OPTATIVES

Durada: 4 mesos

Recomanem

CIRURGIA MAXIL•LOFACIAL

Valoració i tractament dels traumatismes en aquest camp.

Coneixement de les tècniques bàsiques de reparació i reconstrucció.




47

CIRURGIA GENERAL

La valoració i tractament immediat dels traumatismes i urgències

abdominals.

Coneixement d’alguna via relacionada amb l’aparell locomotor

REHABILITACIÓ

Fonaments, indicacions generals i eficàcia de les opcions terapèutiques,

indicacions generals de tipus d’ortesi i pròtesi externes, discapacitat i

invalidesa

NEUROLOGIA

Exploració clínica i neurològica general; patologia neurològica

relacionada amb la cirurgia ortopèdica

REUMATOLOGIA

Coneixement de les afeccions mèdiques de l’aparell locomotor i dels

procediments específics del diagnòstic i tractament dels mateixos

ROTACIONS EXTERNES

Per tal d´ ampliar coneixement en alguna matèria en concret ,en

centres de reconegut prestigi .




48

ATENCIÓ CONTINUADA / GUÀRDIES

El residents de Traumatologia del Hospital dÁlthaia inicien el seu període de

formació dins de l’àrea de Urgències de Traumatologia. La seva primera

Rotació es de tres mesos i estan adscrits a Urgències de COT, això permet als

residents de primer any prendre contacte de una manera dinàmica amb la

especialitat , assolint una visió i coneixements globals molt importants al inici de

la especialització.

A partir del mes déstar en aquesta rotació i de manera progressiva el resident

ja es capacita per tal que pugui iniciar guàrdies complertes de 24 hores, estan

inscrit ja en un quadre rotatiu de guàrdies de COT a final dáquesta Rotació.

Els residents des del primer any de residencia fins a finalitzar-l´ha , realitzen en

l´Hospital de Sant Joan de Deu dÁlthaia guàrdies rotatives ,que inclouen una

guàrdia Intersetmanal, i una guàrdia de Festiu al mes, es a dir un total de cinc

guàrdies mensuals.

En els períodes de formació amb rotació fora del servei de COT del Hospital, el

resident realitza les guàrdies en el centre on esta realitzant aquesta rotació,

com es el cas de l´Hospital de Sant Joan de Deu de Barcelona.

La informació complerta sobre l’organització, funcionament i activitat dels

residents durant la guàrdia, així com els objectius a assolir i els seus drets i

deures, son àmpliament detallats al Protocol de Supervisió de l’Especialista en

Formació de primer any a l’àrea d’urgències, atenció continuada i altres

recursos assistencials d’Althaia




49

SESSIONS CLÍNIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES

El servei de COT d’Althaia realitza les seves sessions clíniques setmanalment

tots els divendres al mati de 8h a 10 hores del matí, a la Sala de Traumatologia

(5º planta de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa). La presideix el Cap

de Departament i l’assistència és obligatòria, tant pels adjunts de COT com

pels residents .

Es realitzen 3 tipus de sessions:

Sessions conjuntes amb altres serveis de manera periòdica, com son els

serveis de Medicina Interna, Anestèsia, Reumatologia i Cirurgia Plàstica,

entre d´altres. Es presenten temes exposats per adjunts dels diferents

serveis amb l’objectiu de posar en comú i actualitzar tots aquells temes

que interaccionen entre les diverses especialitats.

Sessions presentades per adjunts del Servei, de les diverses

Subespecialitats, fent presentacions de revisió i actualització de

diferents temes d’interès.

Sessions presentades pels residents, i sempre supervisades pels adjunts

de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, que en són responsables en el

seu període de rotació .

Aquestes últimes sessions estan basades en l´estudi de casos clínics

retrospectius

Aquests tipus de sessions permeten fer una actualització del tema que es

tracta, acabant en cada cas amb una revisió bibliogràfica.

Objectius casos clínics retrospectius:

Com s’ha comentat, l’objectiu és realitzar una correcta valoració

retrospectiva del cas clínic, fer un resum estructurat del cas i exposar-lo

davant els adjunts. El que es busca es que el resident utilitzi la tècnica

d’aprenentatge per descobriment . Els adjunts li marquen una norma dels

punts d’exposició del cas,




50

Norma de punt d’exposició:

Motiu de Consulta - Antecedents - Clínica- Exploració Clínica-

o Proves Diagnòstiques /Arribant al Diagnòstic

Saber qüestionar i raonar les diverses opcions terapèutiques que es

poden realitzar.

Revisar i exposar els coneixements teòrics de la patologia del cas.

Realitzar una revisió bibliogràfica i de recerca d’actualització del tema.

Exposar el tractament que es va realitzar, el resultat i la evolució del cas.

Arribar a unes conclusions i valoració final (Teoria- Tractament -

Actualització)

Això permet fer una valoració de la capacitat del resident tant a nivell de

coneixements teòrics- capacitat lògica , com de capacitat de comunicació i

actitud.

La supervisió , en aquest cas, es progressiva , durant tots els anys de residencia,

doncs per cada Subespecialitat que passin faran el mateix tipus

d´aprenentatge.

En presentaran uns 10 casos clínics l’any , de menys a mes complexitat, i es

valoraran les capacitats abans esmentades, pels seus adjunts d´Equip.




51

ALTRES ASPECTES DE LA FORMACIÓ

Els residents, durant el seu procés de formació, precisen consolidar els seus

coneixements teòrics, adquirits amb la lectura i estudi dels llibres de text

clàssics, que son la base de la especialitat, amb una formació teòrica

continuada.

PER AQUEST MOTIU ES D´OBLIGACIÓ REALITZAR DURANT ELS ANYS DE

RESIDENCIA:

Curs de formació especialitzada en cirurgia ortopèdica.

Curs organitzat per la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i

Traumatologia El programa s’imparteix en quatre anys.

Dirigit a metges residents i especialistes en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

Direcció Acadèmica: Dr. Frederic Portabella Blavia President de la Societat

Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

Objectius: Formació Continuada en l’especialitat de COT Atendre els nous

reptes terapèutics/diagnòstics de COT

Seu : Acadèmia de Ciències Mèdiques

A MÉS. PER TAL DE CONSOLIDAR LA SEVA FORMACIÓ PRACTICA-

QUIRÚRGICA, ÉS RECOMANABLE REALITZAR:

Curs de postgrau en anatomia quirúrgica per a metges interns residents

d'especialitats quirúrgiques

Tipus de curs: Diploma de postgrau (Títol Universitat Barcelona)

Direcció: Llusá Pérez, Manuel Prats Galino, Alberto

Nombre de crèdits: 25,00




52

Durada en anys acadèmics: 1

Modalitat: Presencial

Centre impulsor: Facultat de Medicina

Descripció resumida dels objectius: Aprendre, com a metges interns residents

d'especialitats quirúrgiques, els detalls pràctics i teòrics de la dissecció de les

diferents regions del cos humà. / Conèixer les principals característiques

anatomoclíniques i anatomoquirúrgiques d'interès en la pràctica mèdica diària.

Destinataris: metges residents d'especialitats quirúrgiques de la via MIR.

DURANT LES DIVERSES ROTACIONS QUE VAN REALITZANT ELS RESIDENTS HAN

D’ASSISTIR DE MANERA OBLIGATÒRIA , PER TAL D’ANAR ADQUIRINT ELS

DIVERSOS GRAUS DE CAPACITACIÓ,, A CURSOS DE FORMACIÓ BÀSICA DE LA

SUBESPECIALITAT EN LA QUE ESTANT ROTANT.

Aquestes son a nivell de:

R1: Unitat Traumatologia:

o Curs Formació Bàsica en Osteosíntesis- Fundació Müller

R2: Unitat de Ma- Unitat Peu i Turmell

o Curs Bàsic Ma i Colze . Hospital Asepeyo Sant Cugat

o Curs Bàsic Peu i Turmell- COMB Organitza Dr A.Viladot

R3: Unitat Artroscòpia-Unitat Pròtesi

o Curs Basic d’Artroscòpia

o Curs D’Artroplàstia H Vall d´Hebron. Barcelona

R4: Unitat Columna- Unitat Infantil




53

o Curs Bàsic Columna

o Curs Bàsic Infantil Hospital Sant Joan de Deu de Barcelona

R5: Unitat Traumatologia- Unitat Tumors

o Curs Avançat AO- Curs ATLS Politraumàtic. Valdecilla

o Curs Tumors Hospital Sant Pau. Barcelona.

EXISTEIXEN, A MÉS, CONGRESSOS ALS QUALS S´ACONSELLA L’ASSISTÈNCIA. SÓN

CONGRESSOS QUE ES REALITZEN DE FORMA ANUAL:

Congrés Nacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT).

Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i

Traumatologia (SCCOT)

Congrés Comarcal de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (CCCOT)

Congressos Nacionals de cada Subespecialitat.

o SEMCPT -Peu i Turmell

o SEROD -Genoll

o SECCA -Maluc

o SECMA -Ma

o GEER -Columna

o AEA -Artroscòpia

o SEOP -Infantil

o SECHC - Colze i Espatlla




54

PARTICIPACIÓ EN COMISSIONS I COMITÈS

L’especialista en formació, durant els últims anys de la seva residència, per tal

d’adquirir coneixements referents a l’avaluació de la qualitat assistencial,

hauria de participar en alguna comissió de qualitat.

Aquestes Comissions o Comitès estan composades per diferents tipus

déspecialistes amb el mateix fi comú. A nivell de COT, els residents, durant la

seva residencia, poden interactuar amb aquest tipus de Comissions:

Comissió dÍnfeccioses: fa un seguiment exhaustiu i de control

d’evolució en aquells pacients que presenten infeccions dós,

articulacions o parts toves déxtremitats

Comissió de Fractures de Fèmur en pacient dédat: impliquen diferents

especialistes i recursos de l’Hospital, i tenen dissenyats uns protocols

dáctuació molt rigorosos i consensuats.




55

PLA DE FORMACIÓ TRANSVERSAL (PFT)

La part central de la formació dels especialistes la constitueixen els

coneixements i les habilitats pròpies de cadascuna de les especialitats. Però

solament això encara que fonamental i indispensable, no permet definir el que

ha de ser i el que la societat espera d’un metge del segle XXI. Ja que, en part,

hi manca definició i formació en aspectes humanístics, ètica de la professió,

tècniques de comunicació, recerca mèdica i eines per a la gestió assistencial.

Tots aquests aspectes comuns a qualsevol de les especialitats són també

importants en el bagatge dels futurs especialistes, i moltes vegades són els que

permeten establir la diferència entre els bons tècnics i els excel•lents

professionals.

Els arguments per a la incorporació d’aquestes matèries en la formació

d’especialistes son diversos :

1. Canvis en el rol metge - malalt:

Es prima la defensa dels drets i l’autonomia del pacient ( carta de drets

i deures del malalt ).

La població té major accés a la informació mèdica i augmenta la seva

capacitat de comprensió i per tant de decisió.

2. Canvis demogràfics que comporten cert desconeixement de la realitat

social de la població immigrada (cultura, idioma, religió, vivència de la

malaltia, etc...). Aquest fet fa més vulnerable a l’especialista, al posar en

evidencia les mancances en tècniques comunicatives explícites.

3. Llei 44/ 2003, del 21 de novembre d’ordenació de les professions

sanitàries.

Aquesta llei en el article 5 apartat 1,c ressalta el deure del professional a

tenir cura d’aspectes ètics de respecte envers al pacient i que com a

resultat d’una bona comunicació ha de poder, aquest últim, prendre

decisions respecte a la seva salut.




56

La mateixa llei en el mateix article però en l’apartat 1,b diu que el

professional té el deure de fer ús racional dels recursos de diagnòstic i

terapèutics. En definitiva, ha de conèixer la dimensió econòmica de la

infra o suprautilització o de la utilització inadequada dels recursos que es

tenen a l’abast.

El Programa Formatiu Complementari (PFT) té la voluntat d’oferir formació

complementaria en matèries rellevants en la pràctica clínica diària, que no

estiguin incloses en la formació pregrau ni s’ofereixin habitualment en cursos de

postgrau i mestratges

No pretén ser una formació exhaustiva en cap aspecte, sinó assegurar la

capacitació bàsica en cada una de les àrees, que desprès cada hospital o

cada especialista podrà anar completant.

En definitiva no es tracta de matèries complementàries u optatives, sinó de

coneixements i habilitats generals, comuns a totes les especialitats i exigibles a

qualsevol professional que vulgui respondre a les expectatives que ha posat en

ell la societat.

Aquest document recull la formació a la comarca del Bages dels metges

residents, tant en l’àmbit de l’atenció Hospitalària com en el de l’Atenció

Primària. Cal fer esment, que des del 1997 aquesta formació es ve impartint de

manera conjunta entre les dues Institucions implicades, actualment: Althaia –

Xarxa assistencial- i l’Institut Català de la Salut (ICS). Ambdues Institucions

aporten els recursos materials i humans per impartir les matèries d’aquest

programa formatiu.

Les funcions de coordinació del Programa van a càrrec del Dr. Joan Deniel

Rosanas, Cap d’Estudis de la Unitat Docent de MFiC de la Catalunya Central

de l’ICS i el Dr. Ramon Santisteve com a Cap d’Estudis de la Fundació Althaia

amb la col•laboració indispensable dels responsables de cada curs.




57

Les activitats docents es portaran a terme durant els dos primers anys de

residència i la metodologia de la formació serà tant amb la incorporació de

coneixements teòrics i com en forma de seminaris participatius de casos

pràctics.

El PFT inclou, també, un programa de formació en coneixements teòrics

centrat en la resolució de la patologia més prevalent atesa a Urgències

mèdiques d’adults, Pediatria i Traumatologia.

NORMES D’ASSISTÈNCIA

L’assistència es obligada per als residents de totes les especialitats

L’assistència mínima s’ha fixat en un 100%. Per als participants que asooleixin

aquest percentatge, els coordinadors de cada mòdul valoraran conjuntament

amb els professors, la suficiència de cada participant, segons els mecanismes

avaluadors establerts.




58

PROGRAMA DOCENT

Mòdul d’Urgències 73 hores

Suport Vital Avançat (SVA) 9 hores

(1er semestre de R1)

Urgències Mèdiques Adults 44 hores

(Juliol de R1)

Curs d’urgències en Pediatria 12 hores

(Juny-Juliol de R2)

Curs d’urgències en COT 8 hores

(Primer semestre de R2)

MÒDUL COMUNICACIÓ I BIOÈTICA 38 hores

(4ª setmana d’octubre del primer any de residència)

Habilitats Comunicatives

Professional Sanitari-Pacient 12 hores

Habilitats Comunicatives Interprofessionals 10 hores

Bioètica 16 hores

MÒDUL DE RECERCA I GESTIÓ CLÍNICA 37 hores

(2ª setmana de febrer del segon any de residència)

Metodologia de recerca,

bioestadística i comunicació científica 24 hores

Gestió Clínica Aplicada 13 hores

TOTAL HORES PFT 148HORES




59

TREBALL DE RECERCA

Durant la residència s’haurà de participar en un treball de recerca. A mitjans

del darrer any de la residència s’haurà de lliurar una memòria on consti la

descripció de l’estudi (protocol de recerca) i es detalli quina ha estat la

participació en el mateix.




60

ACTIVITAT DE RECERCA

Durant els anys de residencia en la especialitat de COT dÁlthaia, els residents

en formació hauran, de manera progressiva, anar adquirint la metodologia

científica per tal d’acabar la residència amb la capacitat de realitzar treballs

d’investigació.

La preparació de projectes i l’anàlisi científic dels mateixos estarà supervisada

directament per un adjunt o tutor responsable del projecte, que serà el que

instruirà al resident en tota la metodologia, així com en les eines bàsiques

necessàries per léxecució dels treballs (valoració estadística, tècniques

informàtiques, etc.). Tot aquest treball s’haurà de reflectir en la publicació en

revistes mèdiques i en la presentació dels mateixos com a comunicacions en

congressos , reunions científiques...

Tot i que la dinàmica de formació dels residents de COT en aquest apartat es

bàsica, es necessiten uns mínims obligatoris que tot residents anirà assolint

progressivament:

Com ja s’ha referenciat en aquesta guia en lápartat 6-7, el resident una

vegada al mes presentarà a la sessió clínica del servei de COT un cas

clínic, en el que haurà de relacionar el cas clínic que presenta amb la

teoria del tema del cas, una revisió bibliogràfica i recerca

d’actualització del mateix, exposant- lo públicament.

Algun dáquests casos clínics, seran posteriorment adaptats en el seu

format i enfocats nomes com a cas clínic, de manera que també

seran presentats, per norma i obligació:

o Per el residents de tercer any: Congres dels Hospitals Comarcals

de Catalunya (a l’edició d’abril-maig),

o Per el residents de segon any: Congres dels Hospitals Comarcals

de Catalunya (a l’edició d’octubre-novembre)

o Per el residents de cinquè any: Acadèmia de Ciències Mediques

de Catalunya i Balears, a la Societat de Cirurgia Ortopèdica i




61

Traumatologia, on una vegada a lány el nostre Hospital és

convidat a presentar un cas clínic.

Tots els casos clínics han déstar documentats per tal que puguin ser

presentats com a Pòster en altres esdeveniments, o be publicats en

alguna revista científica.

Els residents hauran de formar-se, des de l’inici de la seva residencia en

la realització d’estudis de revisió. Es crearà un projecte de treball i es

farà un anàlisis científic dels resultats obtinguts. Aquestes estudis

adoptaran el format de Comunicació (Introducció/Material i

Mètodes/Resultats/Conclusions). Cada resident haurà de presentar

obligatòriament una comunicació a l’any, bé en el Congrés Nacional

de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT), bé al Congrés de la

Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT), bé

al Congrés Nacional de la Subespecialitat en la que estigui rotant.

Cada resident prepararà el seu estudi, durant el període de rotació de

la subespecialitat que estigui realitzant, i presentarà aquesta

comunicació a l‘any següent, per tal que pugui adquirir els coneixents

bàsics de la subespelització de la que esta fent el treball, i pugui realitzar

un treball de qualitat. Dáquesta manera queda fixat que:

o El resident de primer anyR1 prepararà una comunicació sobre

Traumatologia.

o El resident de segon any prepararà una comunicació sobre

Subespecialitat de Ma o Peu i Turmell.

o El resident de tercer any prepararà una comunicació sobre

Artroscòpies o Artroplàsties.

o El resident de quart any prepararà una comunicació sobre Maluc

o Columna.

També sáconsella realitzar algun estudi en els centres en que realitzin

rotacions externes.




62

Aquests treballs s´han de plasmar en format article per poder ser enviats

a les revistes mèdiques més adients per tal de ser publicats.

Aquesta formació investigadora hauria de poder acabar amb la

realització d´algun treball que pogués arribar a nivell de tesis doctoral.




63

RECOMANACIONS DE BIBLIOGRAFIA BÀSICA




64

AVALUACIÓ

El seguiment i qualificació del progrés d’adquisicions de competències

professionals durant el període de residencia es durà a terme mitjançant

l‘avaluació formativa de cada període, anual i final.

Avaluació formativa: permet avaluar el progrés en l’aprenentatge del resident,

amb els següents instruments:

Entrevistes periòdiques amb el tutor (sessions feedback)

Instruments que permetin una valoració objectiva del progrés

competencial (observació estructurada de la pràctica clínica)

El llibre del resident: aquí es registraran les activitats que realitza cada

resident durant el seu període formatiu. Es obligatori. És un registre

individual on han de constar les dades qualitatives i quantitatives que

després es tindran en compte a l’hora de la avaluació.. Té com a

objectiu ser un instrument d’auto aprenentatge que afavoreixi la reflexió.

Aquest llibre es propietat del resident que el complimentarà amb ajuda i

supervisió del tutor

El resident serà avaluat al final de cada període de rotació en base a

l’adquisició de coneixements, les habilitats adquirides, l’actitud

manifestada i la capacitat per a prendre decisions.

L’avaluació anual te la finalitat de qualificar els coneixements, habilitats

i actituds de cada metge resident al finalitzar cada un dels anys que

formen part del seu programa formatiu.

L’avaluació serà realitzada pel Comitè Avaluador que ha de quedar

constituït anualment durant els dos mesos previs a les avaluacions

anuals.

Per altra banda el resident avaluarà al final de cada període el metge

formador, l’ensinistrament en habilitats tècniques, la capacitat docent i

l’adquisició de coneixements sobre les patologies de l’especialitat.

L’avaluació final és per verificar que el metge especialista en formació

ha adquirit durant tot el seu període formatiu el nivell de competències

que permeten accedir al títol d’especialista.




65

La qualificació pot ser POSITIVA, POSITIVA DESTACAT, i NEGATIVA.

Per a més informació sobre l’avaluació del resident veure el Document Normes

d’Avaluació.




66

BIBLIOGRAFIA

Programa formatiu de l’especialitat del Ministeri de Sanitat i Política

Social

REAL DECRETO183/2008, de 8 de febrer, pel que es determinen i

classifiquen les especialitats en Ciències de la Salut i es desenvolupen

determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada.

REAL DECRETO 146/2006, de 6 d’octubre de 2006, pel qual es regula la

relació laboral especial de residència per a la formació d'especialistes

en Ciències de la Salut

ITINERARI FORMATIU TIPUS...El tutor ha de proposar la Guia i Itinerari Formatiu Tipus a la Comissió...

Documents

Transcript of ITINERARI FORMATIU TIPUS...El tutor ha de proposar la Guia i Itinerari Formatiu Tipus a la Comissió...