© INSTITUT DE PROMOCIÓ CERÀMICA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ Avda. Vall d’Uixó, 25 12004 Castelló (Espanya) Tel. (+34) 964 359902 / Fax (+34) 964 359940 www.ipc.org.es ipcdip@dipcas.es Castelló, 28 de Febrer de 2011

1

ITINERARIS CERÀMICS PER LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ A partir d'uns recorreguts pel patrimoni ceràmic de l'arquitectura castellonenca

es concep aquest projecte com una plataforma de suport, coordinació i difusió de l'activitat ceràmica emanada tant des dels Museus com des de diverses institucions i persones que vénen treballant en el món ceràmic. En conseqüència, aquest projecte té com objectiu una difusió del patrimoni ceràmic de Castelló, més enllà del representat per la ceràmica arquitectònica in situ i de les col·leccions públiques i privades sobre les diferents famílies ceràmiques, dissenyat a més cap a un turisme cultural. ANTECEDENTS

En 1994, l'Institut de Promoció Ceràmica inicia la catalogació de la ceràmica

arquitectònica valenciana, a partir de fons fotogràfics ja existents i d'un guió cronològic-geogràfic i formal, extret de la ja abundant bibliografia publicada sobre la ceràmica d'aplicació en l'arquitectura. Durant aquests 16 últims anys hem contat també amb la privilegiada col·laboració del major especialista en la taulelleria valenciana, el Prof. Inocencio V. Pérez Guillén. Aqueixa trajectòria ha estat jalonada per diverses publicacions que han permès catalogar tota la taulelleria seriada des del segle XVI, contant prèviament amb l'opera omnia de González Martí sobre la ceràmica medieval valenciana. A més, s'ha obtingut un registre fotogràfic molt important sobre aqueixa ceràmica que roman en el nostre patrimoni arquitectònic. Només en la província de Castelló, 172 arquitectures que alberguen 638 aplicacions ceràmiques, havent desaparegut durant aqueix temps 5 arquitectures per enderrocament i d'elles 18 aplicacions, de les quals solament queda el registre fotogràfic i la seua documentació associada. Aqueixos repertoris i la documentació corresponent constitueixen el punt de partida d'aquest projecte, però no ho tanquen en la seua fase inicial.

Contem també amb la trajectòria dels tres principals Museus que alberguen col·leccions ceràmiques i que han tingut una activitat intensa en els últims anys, molt més allà de l'exposició de part dels seus fons i de l'organització d'exposicions temporals.

En la nostra província contem també amb nombrosos Museus municipals que

també contenen repertoris ceràmics de diversa naturalesa i que tot just són coneguts fora de l'àmbit local.

Finalment, també són notables els treballs d'investigació, només en part

publicats, sobre les diferents expressions ceràmiques de la nostra cultura de tots els temps, així com projectes i iniciatives que, per diverses raons, no han pogut veure la llum. Hem d'incloure en aquest apartat alguns fons fotogràfics que, sense tenir com protagonista la ceràmica, donen testimoniatge del seu ús vinculat a l'activitat humana.

Tot això constitueix la base d'un projecte que pretén d'una banda difondre aqueix

patrimoni ceràmic i, per un altre, inserir-lo en una oferta cultural associada a la promoció turística.

2

Publicació en format periòdic del Departament de Comerç, Consum i Turisme, de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1988

Publicació monogràfica dedicada al Palau de la Música Catalana. R. HUGHES. Editorial Triangle Postals. Barcelona, 2009

Llibre de butxaca dedicat a La Colònia Güell. Consorci de la Colònia Güell. Editorial Triangle Postals. Barcelona, 2003

Els cinc itineraris proposats en la publicació “Rutes del Modernisme”. Barcelona, 1988

3

ELS ITINERARIS

Prenent com referència geogràfica els principals eixos de comunicació en la província, amb possible epicentre en l'aeroport de Vilanova i els eixos de penetració des d'Aragó per Morella i Segorbe, des de Catalunya per Vinaròs i des de València per Almenara, es proposen uns itineraris concrets que descriuen el patrimoni arquitectònic i la presència ceràmica contextualitzada en la Història, la Cultura, el paisatge i la gastronomia de cada comarca. Models de referència Prenem com referència primària la publicació de la Generalitat de Catalunya “Rutes del Modernisme” 1 i diferents itineraris guiats sobre el patrimoni arquitectònic de Barcelona, promocionats des de la Regidoria de Cultura de la Ciutat Comtal.

Es prenen en consideració algunes publicacions que han acompanyat aqueixa activitat promocional, tant des de l'Ajuntament de Barcelona com des de la Generalitat de Catalunya, dirigida a un turisme que valora l'oferta cultural.

Si el Modernisme va servir a Catalunya com marc per a establir itineraris sobre la base del patrimoni arquitectònic i les seues diferents expressions artístiques, ací proposem la Ceràmica com element primari de referència, vinculant-lo a un territori, la província de Castelló, i integrant en ell totes les seues expressions:

► Les relacionades amb la seua activitat industrial, que ja liderava la fabricació de rajoles ceràmiques des de l'últim terç del s. XIX. D'aqueixa trajectòria es dedueixen iniciatives d'arqueologia industrial i també difusió de la realitat actual, un dels exponents de la innovació ceràmica aplicada a l'edificació, tant a través de les seues empreses com de les institucions que li donen servei. També a través de diferents expressions arquitectòniques i de l'equipament urbà que van jalonant el territori

► La ceràmica utilitària del passat, compartida amb altres territoris, però amb personalitat diferenciada en alguns dels seus pobles [Traiguera, La Vall’d’Uixó, Segorbe, L'Alcora i Ribesalbes]

► La singular trajectòria d'aquella iniciativa il·lustrada del Comte d'Aranda, avançada en el seu temps en el panorama ceràmic d'Espanya, i que ens situa en la geografia ceràmica europea. La Real Fàbrica de L'Alcora és un component fonamental d'aqueix discurs

► Les col·leccions exposades en diferents museus etnològics municipals, que ens remeten a la ceràmica utilitària de la terrisseria tradicional i a la ceràmica importada de diferents èpoques. Un catàleg-inventari d'aqueixos fons ha de ser el punt de partida de la seua consideració i posada en valor en els itineraris ceràmics

► El patrimoni ceràmic de la nostra arquitectura sobre el qual encara és possible establir un discurs sobre la seua evolució, a través de les seues aplicacions i la seua expressió formal, des de l'arquitectura gòtica fins als nostres dies

1 Rutes del Modernisme. Departament de Comerç, Consum i Turisme. Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 1988

4

Nuclis urbans amb patrimoni ceràmic en els seus edificis, com punts d'itineraris que segueixen vies de comunicació de primer i segon ordre des dels principals vectors d'accés a la província de Castelló.

A aquesta xarxa cal agregar els museus municipals i els dos centres d'interpretació proposats:

► El Museu de Ceràmica de l’Alcora, amb un contingut dedicat a la ceràmica utilitària, l’ornamental i sumptuària, i la contemporània

► El Museu del Taulell “Manolo Safont” d’Onda amb un contingut dedicat a la indústria de la rajola ceràmica, en les seues diverses manifestacions

El mapa de rajolars i teuleries, amb la recuperació d’una d’elles tancaria el catàleg dels itineraris.

5

► Les restes de l'activitat ceràmica d'àmbit local en la provisió de maó i teula, partint de la recopilació documental i la potencial recuperació d'almenys una unitat de producció

► La distribució geogràfica de jaciments i mineria, de provisió a curta distància, al servei de l'activitat ceràmica

El procés

Estem enfront d'un projecte que ha de pretendre difondre la Ceràmica associada a un territori, aprofitant en una primera fase el llegat que ja disposem i l'activitat dels dos principals centres difusors, els Museus de L'Alcora i Onda:

► Sobre la base de l'inventari del patrimoni ceràmic de la nostra arquitectura, el projecte ha d'assolir el compromís d'institucions i persones perquè aqueix patrimoni siga visitable en horaris establits

► Als Museus de L'Alcora i Onda se'ls proposa l'elaboració d'un projecte específic com centres d'interpretació, sobre la base del ja desenvolupat en el context de la seua activitat i que només requereix un enfocament específic i Recursos Humans assignats, a temps parcial, a aqueixa labor

► La difusió dels itineraris a través de publicacions específiques, així com a través d'Internet, tant des de llocs propis com els relacionats amb el Turisme

Després d'aquesta primera fase i en funció dels objectius obtinguts, han

d'escometre's altres iniciatives que suposen l'ampliació i l'enriquiment de continguts dels “itineraris ceràmics”. Alguns dels punts ressenyats anteriorment hagueren de ser objecte de projectes específics, tal és el cas:

Dels fons ceràmics en museus municipals, tant els derivats de la terrisseria local com de prospeccions arqueològiques

Dels treballs d'investigació d'àmbit local sobre economia, activitat industrial i edificació, amb particular enfocament cap a l'elaboració de materials ceràmics per a la construcció, amb extensió a la rajola hidràulica

De l'activitat ceràmica que es desenvolupa en poblacions no vinculades al nucli ceràmic i que mereixen ser conegudes i promocionades

6

El Museu de Ceràmica de l’Alcora en la seua seu restaurada i ampliada del carrer Teixidors, 5 de l’Alcora, que albergarà no només l’exposició permanent de terrisseria, ceràmica contemporània i la pisa de la Real Fàbrica sinó també espais per a altres activitats (taller, sala d’exposicions temporals, biblioteca, Tourist Info local, etc.)

7

ELS CENTRES D’INTERPRETACIÓ

Els Museus de Ceràmica de L'Alcora i Onda representen fòrums de la província en el discurs passat-present de l'esdevenir ceràmic en les nostres terres. Ambdós Museus han desenvolupat una intensa activitat en els últims anys, tant per a donar a conèixer les seues col·leccions com per a constituir-se en seu de diverses iniciatives. Ambdós porten a terme programes de divulgació, formació i exposicions temporals; no obstant això, pot considerar-se una especialització diferent que constitueix la raó d'aquesta proposta en el projecte d'Itineraris Ceràmics com centres d'interpretació. Museu de Ceràmica de l’Alcora Se li identifica pels seus fons representatius de la trajectòria de la Real Fàbrica del Comte d'Aranda, també per albergar els premis de 31 convocatòries del seu Concurs, ara internacional, sobre ceràmica contemporània. Però l'Equip Humà que dóna vida al Museu, ha obert la seua activitat al seu entorn social i a la tradició viva de la ceràmica no industrial, a l'una que ha propiciat la intervenció ceràmica en el paisatge urbà de L'Alcora, a través de diferents murals que van instal·lant-se any rere any. El taller didàctic d'aquest Museu abasta totes les facetes de la difusió del patrimoni ceràmic des de la terrisseria tradicional, amb una aportació de tot l'utillatge de la terrisseria dels germans Nomdedéu Medina, amb una àmplia representació de la ceràmica utilitària de diferents èpoques, fins als diferents tallers didàctics dedicats a l'elaboració de la ceràmica en el neolític, les diferents tècniques de decoració plàstica i els diversos tractaments sobre el suport des d’engalbes i pàtines fins a vidrats i decoracions. Tota una oferta dedicada especialment a la infància però que és intemporal pel que fa als destinataris. Els seus Actors bé podrien interpretar aqueix paper cap a diferents públics i irradiar aqueixa activitat fora de l'àmbit local.

Pel que s'ha dit en el paràgraf anterior, aquest Museu pot gestionar activitat de

difusió en un àmbit molt ampli i diferents facetes:

► La trajectòria de la Real Fàbrica del Comte d’Aranda ► La terrisseria tradicional i la catalogació dels seus productes, des de la terrisseria

com estructura productiva fins a la “comercialització” de les seues elaborats, amb una experiència ja consolidada de divulgació

► La plataforma oberta a la ceràmica creativa contemporània, a través del Concurs Internacional de Ceràmica de L'Alcora [CICA]. Es conta tant amb el patrimoni dels seus premis en les seues 31 edicions com amb la capacitat d'interlocució amb els diferents Actors de la Ceràmica a nivell internacional

► El muralisme ceràmic que va revestint els murs i mitgeres de l'espai urbà, nodrit des del concurs Undefasa i que ja constitueix per se un recorregut per la Vila de L'Alcora

► El patrimoni de ceràmica arquitectònica que encara roman in situ i que pot possibilitar un itinerari específic si abastem el territori proper (La Foia, Llucena, Vilafamés,...)

► L'artesania “ceràmica” actual, deduïda tant de la relació amb els tallers actius com de l'experiència adquirida en les diferents edicions fins a 2009 de la “Fira Art L'Alcora”

8

El Museu del Taulell “Manolo Safont” es funda en 1968 en base un fons de diversos milers de rajoles ceràmiques procedents de donacions i enderrocaments, i datables en la seua majoria de l'etapa protoindustrial i industrial. S'enriqueix amb nombroses aportacions i passa a constituir-se en referent des de 2004 amb la inauguració de la primera fase de la nova seu. Des de llavors també s'ha caracteritzat per la seua àmplia activitat.

Francisco Dasí Salvador Dalí

9

► La proximitat i vincle amb les fàbriques de rajoles i amb un dels majors

exponents de la indústria auxiliar de fregides, esmalts i colors ceràmics Es proposa a aquest Museu escometre el tractament de la ceràmica

arquitectònica diferent al recobriment sobre la base de prospeccions ja realitzades sobre “rajolars” i “teuleries”.

En suma, se sol·licita al Museu de Ceràmica de L'Alcora la representació de la

ceràmica utilitària, creativa i sumptuària. Museu del Taulell Manolo Safont d’Onda

Des de l'inici de la seua marxa en 1968 amb una mínima representació dels seus fons en els locals de l'antiga casa-caserna de la Guàrdia Civil, aquest Museu ha tingut una fructífera trajectòria que es veu plasmada amb la inauguració de la seua nova seu en 2004 que, ja en la seua primera fase edificatòria, permet donar a conèixer l'ambiciós projecte museístic que pretén desenvolupar, en les seues principals línies:

► Els fons de totes les èpoques dedicats a les rajoles ceràmiques, amb especial representativitat de les fabricades sota processos mecanitzats preindustrials, entre finals del s. XIX i mitjans del s. XX

► La secció oberta al tractament de l'Arqueologia Industrial Ceràmica, amb extensió a la Memòria oral aportada pels seus actors

► La secció específica dedicada a la ceràmica utilitària i decorativa eixida dels obradors d'Onda, amb aportació documental i d'obra d'algunes de les empreses de més dilatada trajectòria

► Les seccions dedicades a l’“Escola Provincial de Ceràmica” d'Onda (1925-1938) i a l'obra del Ceramista Manolo Safont

► L'activitat de col·laboració i intercanvi amb altres museus europeus, en paral·lel amb la difusió internacional, reforçada tant amb exposicions temporals com les derivades de l'agermanament amb el municipi de Fiorano Modenese

► El fons editorial ja disponible que s'enriqueix amb els catàlegs de les exposicions temporals

► L'activitat didàctica desenvolupada cap al seu entorn social, destacant la labor formativa i d'immersió en “el món ceràmic” cap a la infància

► La cessió per part de la Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre dels treballs presentats als premis anuals “Alfa”, atorgats a les empreses en el marc del Saló Cevisama, és altre bloc que pot incorporar-se com element promocional de l'activitat d'innovació en el sector tauleller i la seua indústria auxiliar

També a Onda es propicia la vinculació del Museu amb la Societat i l'entorn

industrial. Aqueixa vinculació pot afavorir la participació d'empreses i particulars en iniciatives concretes com la visita guiada a plantes industrials o recorreguts específics.

10

Les col·leccions d’“Etnologia Industrial” del Museu del Taulell

La immersió en el “mon ceràmic”

11

La ceràmica in situ també està present en el patrimoni immoble d'Onda i els seus

voltants. Un itinerari específic que incorpore també les edificacions recents amb participació ceràmica seria una de les activitats assignades al Museu del Taulell com centre d'interpretació.

La vinculació del Castell d'Onda als itineraris ceràmics també ha de contemplar-

se, especialment en la seua relació amb l'edificació palatina musulmana.

És més, les restes musulmanes en la trama urbana, les guixeries conservades en el Museu i els resultats dels últims treballs arqueològics en el recinte del castell [descobriment de la alcassaba del s. XI i l'accés a la seua porta principal] bé podrien servir de marc per a proposar una iniciativa sobre l'Art i l'Arquitectura de l'Islam en la nostra terra.

Al Museu del Taulell “Manolo Safont” se li proposa també un projecte de centre

d'interpretació especialitzat en la ceràmica de recobriment que puga oferir una visió de conjunt respecte a:

► Els materials i processos d'elaboració, especialment des de l'etapa protoindustrial

► Els repertoris generats sota les diferents tècniques ► Els usos més rellevants en l'edificació i la seua evolució en el temps ► L’evolució de la indústria taulellera

Davant l'ampliació del Museu d'Onda, amb major capacitat d'exposició dels seus

fons i reubicació de les seues diferents seccions, és realista proposar un espai específic com centre d'interpretació que puga albergar els diferents elements necessaris (especialment audiovisuals, ja que el Museu conta amb sala de conferències).

Aqueix centre ha d'albergar també els elements d'immersió en el món ceràmic

per a qui vulga accedir a ell i, en particular, cap a la infància, l'escola i el temps lliure. El Museu de Belles Arts de Castelló

Aquest Museu alberga, entre uns altres, el llegat del Prof. Francisco Esteve, amb una bona representació de la pisa alcorina, però sobretot amb la millor col·lecció de la ceràmica de Ribesalbes. Ambdues seccions d'aqueix llegat han d'estar presents en el projecte d'itineraris. Amb la seua Direcció caldrà seleccionar aquells continguts específics.

12

13

L’ORIENTACIÓ TURÍSTICA

Sota l'objectiu final de difusió social del patrimoni i l'activitat ceràmiques de la província de Castelló, no només cal pensar en un públic diana d'àmbit local o nacional sinó també en col·lectius europeus bé identificats a través de diferents Associacions vinculades a la Ceràmica, la xarxa de Museus i l'Organització de Ciutats Europees de la Ceràmica.

La següent fase ha d'abastar el que denominem turisme cultural, reconegut a

través de diferents ens que operen cap al sector turístic i, entre elles, les dedicades al turisme rural [CERES, ECEAT, RUSTICAE,...], cap a un públic diana que demanda una mica més que clima, paisatge, allotjament, gastronomia i oferta lúdic-esportiva.

Després de comunicació amb “els ens ceràmics europeus” (Associacions i

Museus) es proposa l'edició de guies amb els itineraris ceràmics en els idiomes anglès, francès i alemany. També la seua difusió a través d'Internet, penjant aqueixes guies en portals preseleccionats i dedicant un bloc temàtic específic en el lloc www.ipc.org.es.

Depenent del resultat de les dues fases anteriors, considerades com prèvies i

experiència-pilot, s'escometria la difusió massiva en canals específics de promoció turística.

En qualsevol cas les guies han d'estar presents en la xarxa de punts d'informació

turística de la província, així com hotels i càmpings. LES ACCIONS

► Un document unitari de referència sobre els itineraris

Sobre la base de la catalogació de la ceràmica arquitectònica valenciana i dels fons fotogràfics i documentals de l'Institut s'elaborarà un document, que posteriorment pot ser editat, sobre el patrimoni ceràmic en l'arquitectura de la província de Castelló i també l'activitat que es desenvolupa des del sector industrial i des de les diferents institucions, inclosos els Museus.

Aquest document servirà de guia per a totes les accions que s'establisquen amb posterioritat per a difondre aqueix patrimoni.

► Proposta de projectes als Museus de L'Alcora i d'Onda com Centres d'Interpretació

En reunions mantingudes amb l'a Direcció d'ambdós Museus s'ha acordat

elaborar un projecte complet en els pròxims mesos que continga tant l'activitat actual i futura d'aqueixos Museus com la proposta d'un model com centre d'interpretació. Com ja s'ha dit, al Museu de L'Alcora se li proposa l'especialització en la ceràmica utilitària i ornamental, així com la ceràmica arquitectònica distinta a la de recobriment i, al Museu d'Onda se li ha proposat aquesta segona especialitat, abastant tota la cronologia i centrant la temàtica especialment en l'evolució industrial del taulell fins als nostres dies.

14

Aquests dos projectes han de servir a l'IPC perquè, de forma coordinada amb els Museus, puguen establir prioritats d'actuació a partir de 2012, també en funció de la disponibilitat pressupostària i del grau d'implicació.

► Determinació d'itineraris d'arquitectures visitables

Una tercera acció prevista per al present any seria efectuar ja una primera selecció d'aquelles arquitectures que poden rebre visites guiades i es disposen de recursos humans per a atendre aqueixes visites. El resultat d'aquesta acció és obtenir un mapa real d'itineraris al que automàticament s'agregaran els Museus dedicats exclusivament a la ceràmica, el Museu de Belles Arts de Castelló i els diferents Museus de gestió municipal que alberguen i exposen fons ceràmics.

El resultat serà un contingut específic per a difondre des de la web de l'IPC i comunicar-lo almenys a les Associacions i Ens ceràmics europeus.

► Les guies d’itineraris

Ja en 2011 haguera de decidir-se el model de guia i dels seus continguts,

sota els criteris ja descrits d’adreçament cap a un públic molt ampli que inclou el turisme cultural. El model de referència serien les guies editades a Catalunya i caldria preveure l'edició en diverses llengües.

Una vegada dissenyat el model i decidit el nombre de guies es passaria a elaboració de continguts i la proposta d'edició en funció de la disponibilitat pressupostària i la implicació d'altres institucions, fins i tot empresa privada, en el seu finançament.

► La catalogació de la ceràmica utilitària

El marc del projecte d'itineraris pot servir també per a generar un projecte

de catalogació especifica de la terrisseria tradicional, a través dels seus principals centres, contant amb repertoris ja estudiats i fonts documentals sobre la matèria. En certa manera, es proposa una iniciativa similar a la desenvolupada a Agost (Alacant) a través del seu Museu i de l'entusiasta intervenció de la seua directora Ilse Schütz, estesa a la catalogació de la ceràmica de Biar. Els fons disponibles i la personalitat dels centres de Segorbe, la Vall’d’Uixó, L'Alcora i unes altres terrisseries disperses justifica aquesta iniciativa, encara que de moment tinga una definició temporal indefinida.

► Estudi documental de l'activitat local en la provisió de rajoles i teules

Es tracta d'una proposta similar a l'acció anterior en la qual es posaria en valor i es documentaria l'activitat de diferents centres en la provisió local de maons i teules per a l'edificació, sent que ja han treballat sobre aquest tema algunes persones i almenys el Museu de L'Alcora ha tingut alguna actuació referent a això.

15

► La difusió internacional dels itineraris

Representa l'objectiu final d'aquest projecte i és essencial la participació activa dels dos Museus de Ceràmica que ja tenen vincles establits amb altres Institucions Europees, tal com s'ha comentat anteriorment. Es tracta d'arribar a les Associacions i la xarxa de Museus d'Europa perquè no només coneguen el nostre patrimoni i activitat ceràmics sinó també possibilitar que s'establisquen iniciatives d'intercanvi com les quals ja estan realitzant els propis Museus, en forma d'exposicions temporals, visites de grups i trobades de diferent naturalesa. En aquesta acció, l'Institut de Promoció Ceràmica actuaria de catalitzador de les propostes emeses des dels Museus de L'Alcora i d'Onda.