ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ...
34
RUTA 1714 ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Monuments, paisatges, gastronomia Castell de Talamanca Talamanca
Transcript of ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ...
RUTA1714
ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Monuments, paisatges, gastronomia
Castell de Talamanca Talamanca
329
CASTELL DE TALAMANCA Sabíeu que...
Ø ... just als seus peus tingué lloc l’última victòria catalana abans de la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714? La importància estratègica del castell durant la Guerra de Successió es va evidenciar amb la batalla que va tenir lloc l’agost de 1714. Tot i això, l’abandó del suport d’Àustria i d’Anglaterra amb els Tractats d’Utrecht i de Rastatt, va fer que aquesta victòria acabés sent la darrera de l’exèrcit català.
Ø ... després de la Guerra de Successió Felip V va ordenar destruir-‐lo com a represàlia? El castell va ser desmantellat gairebé del tot al finalitzar la guerra en compliment de les ordres d'enderrocament dictades per Felip V contra els castells i cases fortes catalanes que haguessin donat suport al bàndol contrari. Amb aquest decret, el rei borbó enderrocava els focus més importants de la resistència catalana i “esborrava” els records de les victòries austriacistes.
Ø ... la Batalla de Talamanca és la primera batalla del segle XVIII que ha estat excavada de manera científica a la península Ibèrica? El resultat dels treballs arqueològics del grup de recerca de la Universitat de Barcelona DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies) han aportat nova informació sobre la composició i les tàctiques de la batalla que hi va tenir lloc.
Ø ... el seu domini feudal fou tan gran que la localitat de Talamanca li deu el seu nom? El domini feudal de la fortalesa va ser exercit durant tota l’edat mitjana pels Talamanca, els quals van donar nom no només al castell sinó també a la població que l’envolta.
Ø ... també se’l coneix com a Casal dels Marquesos? Passada la Guerra de Successió, aprofitant les restes antigues i més d’acord amb els gustos del S. XVIII, el castell va ser reconstruït com a casal fortificat pels marquesos de Castellbell. És per això que també se’l coneix coma a Casal dels Marquesos.
330
TALAMANCA
Ajuntament de Talamanca
Context 1714 Aquesta construcció civil va ser protagonista d’un dels episodis més importants de la Guerra de Successió. El 14 d’agost de 1714 les tropes comandades per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, van vèncer l’exèrcit borbònic que encapçalava el mariscal de camp José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar. Els soldats catalans s’estaven al castell, mentre que les tropes filipistes ho feien al cantó oposat, a la masia de Musarra. Entremig d’aquests dos punts, es trobava el futur camp de batalla: un terreny abrupte dividit per la riera de Talamanca, on van tenir lloc els principals enfrontaments armats. El marquès de Poal comptava amb 2.500 combatents, mentre que els seus enemics sobrepassaven els 3.500. A conseqüència de l’aferrissada lluita van produir-‐se 680 baixes, entre ferits i morts. L’exèrcit borbònic no oblidaria fàcilment la derrota de Talamanca. De fet, Felip V ordenaria l’enderrocament del castell després de guanyar la Guerra de Successió. L’actual edificació és, doncs, del segle XVIII i va ser enlairada pels marquesos de Castellbell. De l’anterior construcció només es conserva una part de la torre i alguns trams del mur.
331
Què visitar Castell Situat al bell mig de Talamanca, té el seu origen en el segle X . D’aquella època, però, només se’n conserva la torre i una part de la muralla. Posteriorment, en el segle XII, apareixen els primers documents que acrediten als senyors de Talamanca com a amos del castell, donant nom a la fortificació i al nucli que l’envolta. El 1714 les tropes austriacistes de l'exèrcit català, capitanejades pel Marquès de Poal, van fer servir el castell com a base d'operacions diverses vegades. Després de la Guerra de Successió, el castell va ser pràcticament destruït en compliment de les ordres d’enderrocament que Felip V va dictar contra tots els castells i cases fortes catalanes que havien estat nuclis claus en la resistència austriacista. Es va reconstruir en part més tard, va ser casal fortificat i masoveria per al conreu de les terres del castell del Marquès de Castellbell (títol nobiliari concedit el 1702 per Felip V a ciutadans catalans fidels a la seva causa).
Antoni Grifol
Centre d’interpretació de la Batalla de Talamanca i la Guerra de Successió Es troba a la sala gòtica del Castell de Talamanca, coneguda com la sala d'armes, i permet als visitants conèixer i descobrir tot el que va passar en l’última victòria catalana de la Guerra de Successió. El centre recull les restes trobades en les excavacions fetes al camp de batalla i situa al visitant a través d’una sèrie de materials audiovisuals i interactius, com la reproducció dels fets en 3D i una taula didàctica on recrear la lliuta. També conté una reproducció del vestuari dels miquelets, els membres de l'exèrcit català, i un vídeo on l’actor Lluís Soler interpreta el coronel Ermengol Amill —un dels oficials més destacats de l’exèrcit català— recordant la batalla des d’una presó de Bòsnia. Mirador de la batalla Des del mirador de Talamanca, situat als peus del castell, hi ha una visió panoràmica completa dels terrenys on es va produir la batalla. Les vistes són magnífiques i permeten distingir perfectament les zones que ocupaven cada un dels exèrcits, a banda i banda de la riera de Talamanca. Més enllà, estenent-‐se fins a dos quilòmetres en una franja de terreny muntanyós, hi ha l’espai on tingueren lloc la majoria dels combats i on es troba la casa de Mussarra, quarter general dels borbònics. Les excavacions que es van fer l’any 2008 van permetre recuperar dades i corroborar els fets històrics del 1714. Moltes de les troballes es poden veure al Centre d’Interpretació del Castell.
332
Al mirador mateix hi ha un monument en memòria a l’exèrcit català que lluità en la batalla de Talamanca i panells informatius amb informació sobre la fets.
Wikemedia Commons Wikimedia Coomons
Si es disposa de temps es pot visitar tot el camp de batalla a través rutes excursionistes senyalitzades des de Talamanca a Mussarra. HORARIS Accés només a través de visites guiades. VISITES GUIADES La visita inclou l’entrada al Centre d’Interpretació de la Batalla de Talamanca i la Guerra de Successió. Properament es complementarà amb un recorregut per el nucli medieval de Talamanca i l’església de Santa Maria. Horaris: De l’1 d’octubre a 30 d’abril. DISSABTES:
-‐ A les 12.00h -‐ A les 13.00h
DISSABTES: -‐ A les 17.00h -‐ A les 18.00h -‐ A les 19.00h
DIUMENGES I FESTIUS: -‐ A les 11.00h -‐ A les 12.00h -‐ A les 13.00h
No hi ha servei entre el 15 de desembre i el 31 de gener. • Horaris visites guiades estiu De l’1 de maig a 30 de setembre. DISSABTES: -‐ A les 17.00h -‐ A les 18.00h -‐ A les 19.00h DIUMENGES I FESTIUS: -‐ A les 11.00h -‐ A les 12.00h -‐ A les 13.00h
Preus: De 0 a 7 anys: Gratuït De 8 a 14 anys: 2,50 € A partir de 15 anys: 4,50 €
333
Grups de 15 a 29 persones: 3,50 € per persona Grups a partir de 30 persones: 2,50 € per persona *Usuaris del Bus Parc (presentant el bitllet): 2,50 € Durada: 50 minuts aproximadament. INFORMACIÓ: Associació d’Amics per al Desenvolupament de Talamanca Raval, 2-‐4 08278 Talamanca Tel. 682 197 220 Mail: [email protected] CONTACTE Oficina d'Informació de Talamanca C/ Raval, 4 Tel. 93 831 73 00 / 93 831 73 00 SERVEIS
Activitat: 1714 / Cultural Com arribar EN COTXE Des de Barcelona
14. C-‐58 fins a Terrassa Est (sortida 19), B-‐40 i agafar la carretera de Talamanca (BV-‐1221).
Des de Lleida
9. A-‐2 direcció Mollerussa/Barcelona fins la sortida 518 i agafar la C-‐25 direcció Manresa/Girona fins la sortida 140 (Navarcles) i BV-‐1221.
Des de Girona
12. AP7 fins a l’Aeroport (sortida 8), C-‐25 direcció Manresa/Lleida fins la sortida 141A, E-‐9/C-‐16 direcció Sant Fruitós de Bages (sortida 54) i BV-‐1221.
Des de Tarragona
334
10. AP7 direcció Barcelona/Lleida (sortida 25) fins l’A-‐2 (sortida 582A) direcció Manresa, agafar l’E-‐9/C-‐16 (sortida 54) i BV-‐1221.
11. AP7 direcció Barcelona/Lleida (sortida 30), N-‐340 direcció Vilafranca del
Penedès i direcció Igualada per la C-‐15 i C-‐37. Després agafar la C-‐25 direcció Girona/Manresa (sortida 140) cap a Navarcles i BV-‐1221 fins a Talamanca.
MAPA DE GOOGLE TRANSPORTS PÚBLICS AUTOBÚS Transbages (www.transbagesbus.com) -‐ Manresa -‐ Talamanca -‐ Mura (línia 786) TALAMANCA Sabíeu que...
Ø ... és un dels miradors naturals més extraordinaris de la comarca del Bages? Talamanca s’alça a l’extrem del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, obert a la serra de Rossinyol i envoltat d’un paisatge frondós i agrest que el fan espectacular.
Ø ... deu el seu nom al Castell que li és veí i durant molts anys, protector? El domini feudal de la fortalesa va ser exercit durant tota l’edat mitjana pels Talamanca, els quals van donar nom no només al castell sinó també a la població.
Ø ... els soldats que van lluitar a la batalla de Talamanca el 1714 superaven en nombre a la mateixa població? La població de Talamanca aleshores era de tan sols 167 habitants i el nucli antic estava format per una vintena cases.
Ø ... els voltants de Talamanca, tot i la seva orografia, havien estat terra de vinyes i el seu comerç va proliferar durant els segles XVIII i XIX? En aquella època, la vinya era un dels cultius més comuns a Catalunya i el negoci de l’aiguardent va fer augmentar la plantació de raïm fins i tot allà on les terres eren difícils de cultivar.
335
Núria Pueyo
Explicació context 1714 La seva estratègica situació al bel mig de la carenada central, a la serra del Rossinyol (comarca del Bages), va fer del poble un punt clau durant la Guerra de Successió. Les tropes catalanes del marquès de Poal es dirigien a Barcelona amb el ferm propòsit d’afeblir l’exèrcit borbònic que assetjava la ciutat. Per la seva banda, el comte de Montemar els empaitava per evitar-‐ho. Finalment, tots dos bàndols s’acabarien trobant. Això donaria lloc a la Batalla de Talamanca els dies 13 i 14 d’agost de 1714. El terme municipal de Talamanca comptava amb 20 cases i un número semblant de masies a finals del segle XVII. El poble hauria format part del camí costaner que comunicava Berga i Barcelona, d’aquí el possible origen del nom: talc (de l’àrab vessant costaner) i al-‐manqah (del camí). El primer senyor que el va fer servir fou Bernat de Talamanca al segle XII. Del nucli antic sobresurt l’església romànica de Santa Maria, a la que se li afegiren tres capelles noves durant el segle XVIII.
336
TALAMANCA Què visitar ESGLÉSIA DE SANTA MARIA Es tracta d’una església romànica de finals del segle XII, estructurada a partir d’una sola nau amb planta de creu llatina, absis semicircular i dues capelles laterals. De formes austeres i poca decoració, destaca la seva portalada amb capitells de decoració floral i arc decorat amb entrellaçat de vímet. A l’interior es conserva un sarcòfag d’estil gòtic, amb l’estàtua d’un cavaller jacent, vestit amb cota de malla i amb un gos als peus. Es tracta de la tomba Berenguer de Talamanca, senyor del poble, mort el 1325. Al frontis, es poden veure els escuts del seu llinatge. Durant el segle XVIII s’hi van fer remodelacions i l’església es va ampliar amb dues capelles laterals de base rectangular que li van donar l’aire de basílica actual. També es va refer el campanar de planta quadrada, situat a la part superior de la façana oest.
Núria Pueyo
Horaris Lliure Preus Gratuït Contacte Ajuntament de Talamanca Plaça de l’Església, 1 Tel. 93 827 00 36 Serveis
337
Activitat: Cultural TALAMANCA Què visitar NUCLI ANTIC El poble va néixer sota l’empremta històrica del castell i dels seus senyors, dominadors de la contrada. El seu nucli, que engloba l’antic castell i l’església parroquial de Santa Maria, està format per un bonic entramat de carrers i places. Les cases, amb portals adovellats i llindes de pedra, daten del segle XVII i XIX. Les seves dimensions el fan un poble acollidor, d’ambient tranquil i relaxat, i la seva posició alçada, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, li atorga el privilegi de tenir unes magnífiques vistes. Un exemple d’això, es té arribant-‐se a la plaça dels Saldoners, situada entre el carrer Nou i el carrer Padró, des d’on es pot veure la muntanya de Montserrat.
festacatalunya
Activitat: Cultural / 1714
338
TALAMANCA Què visitar TRES SALTS O ULLS DEL RIU LLOBREGAT I LES SET TINES Els tres salts En aquest indret, el riu Llobregat forma una presa natural entre roques calcàries. Amb els anys i el pas del riu, s’han format canalons i forats d’on brolla l’aigua amb força, impulsada per un desnivell de fins a dos metres. Quan el Llobregat va crescut, la potència de l’aigua en pendent és tot un espectacle i el riu pren protagonisme en un entorn natural incomparable. A prop s’hi conserven testimonis d’antigues edificacions que canalitzaven l’aigua per a usos humans.
festacatalunya
Casa de les tines Molt a prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat hi ha un conjunt de tines perfectament conservades que destaquen per la seva disposició alienada en el paisatge. Aquesta mena de construcció, molt utilitzada al llarg dels segles XVIII i XIX, es feia servir per transformar el most en vi. En aquella època, la vinya era un dels cultius més comuns a Catalunya. L’augment de població i el bon negoci que suposava l’exportació d’aiguardent cap al nord d’Europa i a Amèrica, va fer augmentar la plantació de raïm fins i tot en les zones on les terres eren més aspres i difícils de cultivar. Per facilitar-‐ne la feina i el transport, es van edificar les tines, amb l’objectiu de no haver de traginar el raïm fins els masos i poder treballar la fermentació del most al camp mateix. Generalment estan a prop d’algun curs d’aigua per poder-‐les netejar a fons abans de trepitjar el raïm. Aquest es xafava dins la tina i es mantenia aïllat gràcies a les parets de pedra recobertes de ceràmica vidriada a l’interior.
339
Fugi-‐bis
Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural TALAMANCA Què visitar
Altres llocs d’interès PLAÇA DE LA CREU Està situada a la part més alta del poble i ofereix una magnífica vista panoràmica de l’entorn. Presidint l’espai hi ha la creu de terme, davant la qual es celebrava la festa de la benedicció del terme i es donava la benvinguda a la primavera i al bon temps, tot demanant abundants collites. Aquesta tradició s’ha conservat i té lloc al mes de maig, juntament amb la festa Viu el Parc. La creu actual es va dur de Portugal i sembla ser una creu termal única a Catalunya.
festacatalunya
340
Activitat: Cultural TALAMANCA Què visitar
Altres llocs d’interès FONT DE TALAMANCA És la font a on antigament s’anava a buscar l’aigua per al consum dels habitants del poble. Data del 1683 i va ser remodelada el 1707. Resulta un indret tranquil, a tocar del poble, amb una aigua fantàstica i un arbre centenari declarat Bé d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un Acer Negundo, una espècie africana molt estranya de trobar fora del seu hàbitat originari.
Feliu Añaños Masllovet (moianes.net)
Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural
341
TALAMANCA Què fer
Festes i fires FESTA DEL TERME – TALAMANCA VIU EL PARC La Festa del Terme té el seu origen en la benedicció de la creu del terme i en les pregàries que es feien per tenir bones collites i bon temps. Actualment, s’ha mantingut la tradició, però se celebra conjuntament amb Viu el parc, una activitat destinada a donar a conèixer la natura de l’entorn a grans i a petits. Durant dos dies, a més de beneir el terme, es fa una trobada de corals, s’organitzen caminades populars, festes infantils, tallers, xocolatades... Un seguit d’activitats on tothom hi té cabuda.
Viu el parc Viu el Parc
Dates Cap de setmana de mitjans de maig (17 i 18 de maig de 2014). Més informació Ajuntament de Talamanca Plaça de l'Església, 1 Tel. 93 827 00 36 Mail: [email protected] Web: www.talamanca.diba.es
Activitat: Actes festius / Actiu-‐Natura
342
TALAMANCA Què fer
Festes i fires ALTRES FESTES I FIRES Festa Major Coincidint amb la festivitat de la Verge Maria, té lloc la Festa Major amb competicions esportives, balls, sardanes, havaneres, cercavila, concursos, xocolatada i botifarrada popular... Dates: a partir del 15 d’agost. Més informació: www.talamanca.diba.es
Activitat: Actes festius Revetlla de Sant Jaume Revetlla organitzada per l’Ajuntament de Talamanca amb coca i cava per a tothom, i música a càrrec d’un DJ. Dates: dissabte més proper al 25 de juliol. Més informació: www.talamanca.diba.es
Activitat: Actes festius TALAMANCA Què fer
Festivals ESTIU MUSICAL A TALAMANCA Amb uns quants anys que avalen el seu èxit, l'Agrupació Coral Talamanca organitza una sèrie de concerts durant l’estiu a l'església de Santa Maria. Al llarg de quatre vetllades, Talamanca gaudeix de la música i la seva interpretació en un marc incomparable. Quatre nits de dissabte on la calor de juliol s’oblida.
343
Agrupació Coral Talamanca
Dates Els quatre dissabtes del mes de juliol. Lloc Església de Santa Maria de Talamanca. Més informació Agrupació Coral Talamanca Mail: [email protected] Web: www.coraltalamanca.cat
Activitat: Cultural TALAMANCA Què fer
Turisme actiu RUTA DE LA BATALLA DE TALAMANCA Es tracta d’un itinerari de la Diputació de Barcelona dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest passa per la Riera de Talamanca, tot coincidint amb la zona on va tenir lloc la batalla de 1714. Fitxa tècnica LONGITUD 5,54 km DESNIVELL 220 m DIFICULTAT Baixa TEMPS A PEU 2h 30’ El camí està senyalitzat amb fites verdes i blanques (SL-‐C 58) tot i que bona part del recorregut conserva els "antics" pals amb marques grises.
344
Punts del recorregut Santa Maria de Talamanca L'església parroquial de Santa Maria de Talamanca, d'estil romànic, és a la plaça del poble. A la façana destaquen la rosassa, la portalada doble amb arcs adovellats de mig punt i el campanar, i, a l'interior, el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca, mort el 1325. El castell Aquest casal senyorial està bastit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques. El mas del Molí del Menut El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar. Les barraques de vinya Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-‐se en cas de pluja. La sínia del forner Antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa fins a un dipòsit comú. Un cop allà, l’aigua es repartia pels horts a través d’un sistema de recs. El forn d'obra Aquest forn de coure argila constava de dues parts: la cambra de foc, que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica (teules, rajoles i maons). La font de Talamanca La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El negundo que creix al costat de la font va ser plantat a principi del segle passat i actualment està catalogat. Més informació i baixada de tracks: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5166589
Activitat: Actiu-‐Natura / 1714
345
TALAMANCA Què fer
Turisme actiu CAMINS DE SENDERISME Pels voltants immediats de Talamanca es poden fer petites excursions i gaudir del paisatge del Parc natural de Llorenç del Munt i l'Obac. La riera de Talamanca Itinerari per l'origen medieval de Talamanca. Es passa per un molí, la font del poble, una sínia, un forn d'obra i una barraca de vinya. Durada: 2h 30’ Recorregut: 3,5 km Dificultat: mínima
Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural Les tines de Talamanca Aquestes set tines, dels segles XVIII i XIX, són testimoni de l'especialització vinícola de Talamanca i destaquen per la seva singularitat. El camí es pot fer en 4 x 4 o a peu. Dos quilòmetres més enllà del pont de les Generes, hi ha la passera dels Tres Salts sobre el Llobregat. Creuat el riu i a uns 200 m a mà esquerra hi ha les tines i un forn artesà de ceràmica. Durada: 1h Recorregut: 3 km Dificultat: mínima Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural
Pujada al Montcau Darrera de l’oficina de turisme surt el camí que, en forta pujada ens porta fins el començament del camí directe al Montcau. Aquest es bifurca en dues possibles opcions: pujar pel camí de línia continua, més ràpid, o anar pel Coll d’Eres, recorregut més llarg però més interessant per conèixer la flora i la fauna del Montcau. Durada: 1h Recorregut: 1 km Dificultat: mínima
Activitat: Actiu-‐Natura
346
Talamanca-‐Navarcles-‐Talamanca Ruta d’anada i tornada des de Talamanca fins a Navarcles, passant per la riera, el Molí Menut, la carena de la Mussarra i les fonts de Navarcles. Durada: tot el dia Recorregut: 25 km Dificultat: Elevada
Activitat: Actiu-‐Natura Més informació www.castelldetalamanca.cat ALS VOLTANTS DE TALAMANCA Després de la visita a Talamanca, es pot allargar l’estada visitant els voltants de la localitat i descobrint alguns dels espais més singulars que l’envolten. A on anar MANRESA Manresa és una cuitat rica en llegat històric, del qual en queden avui nombrosos testimonis. Els seus racons, els seus carrers medievals, els seus palaus barrocs, els seus edificis modernistes... Tot un llibre obert de la nostra història als peus de Montserrat. Fets 1714: Manresa és una de les anomenades viles cremades més castigades durant la Guerra de Successió i exemple de la repressió dels borbons en el seu intent d’estendre el terror entre les poblacions de la Catalunya central, fidels a la causa austriacista. Com arribar Distància des de Talamanca: 20,2 km (32 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 1.8233554479415999, Y: 41.725178058399699 Aparcament: www.ajmanresa.cat/web/php/planolnou/ Punt d’informació Oficina de Turisme de Manresa Via de Sant Ignasi, 40, baixos Tel. 93 878 40 90 Mail: [email protected] Més informació www.manresaturisme.cat
347
Què fer • La Seu de Manresa (Basílica de Santa Maria de la Seu) La Seu de Manresa és el principal monument manresà. L’església gòtica que avui podem contemplar fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que també projectà obres tan importants com Santa Maria del Mar de Barcelona.
PMRMaeyaert
Adreça Baixada de la Seu, s/n. Tel. 93 872 15 12 Visita: amb horari d’obertura i tancament Entrada: de pagament Més informació: www.seudemanresa.cat
Activitat: 1714 / Cultural • La cova de Sant Ignasi Diu la tradició que Sant Ignasi de Loiola va retirar-‐se a aquesta cova una temporada per meditar i escriure els cèlebres Exercicis Espirituals. Amb els anys, el senzill espai s’ha convertit en l’edifici més monumental i fastuós de la ciutat. Damunt de la cova s’hi ha aixecat literalment un gran santuari, que s’ha convertit indiscutiblement en lloc ignasià per excel·lència i en un dels referents universals del món jesuític.
Carlos Pino Andújar PMRMaeyaert
Adreça Camí de la Cova, s/n Tel. 93 875 15 79 Visita: amb horari d’obertura i tancament Entrada: donatiu voluntari (visita guiada: pagament) Més informació: www.covamanresa.cat
348
Activitat: 1714 / Cultural
• Museu Comarcal de Manresa A més de trobar una impressionant mostra de l’art de la talla i la policromia del barroc català dels segles XVII i XVIII, el Museu Comarcal ofereix al visitant la possibilitat de conèixer, a través d’un itinerari didàctic i amè, el passat de Manresa i els principals esdeveniments històrics de Catalunya que allà hi tingueren lloc.
Elmoianes
Adreça Via St. Ignasi, 40 Tel. 93 874 11 55 Mail: [email protected] Visita: amb horari d’obertura i tancament Entrada: de pagament Més informació: www.museudemanresa.cat
Activitat: 1714 / Cultural • Altres llocs d’interès Centre d’Interpretació del carrer del Balç Aquest centre d'interpretació ofereix un muntatge amb recursos multimèdia que permet descobrir com era la Manresa del segle XIV. Una història narrada i personalitzada en la figura del rei Pere III el Cerimoniós, el gran monarca forjador de les principals institucions catalanes. Adreça Baixada del Pòpul, s/n Tel. 93 872 14 66 Mail: [email protected] Vista: amb horari d’obertura i tancament Entrada: de pagament Més informació: www.manresaturisme.cat/carrerdelbalc/cat/
Activitat: Cultural
349
Parc de la Sèquia Partint del canal medieval del segle XIV que portava l'aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa, el Parc de la Sèquia ha adaptat aquest entorn perquè el visitant descobreixi de forma lúdica i variada el seu ric patrimoni natural i històric. Adreça Centre de Visitants del Parc de la Sèquia Parc de l’Agulla, s/n Tel. 938 749 130 Vista: lliure accés Entrada: gratuïta Més informació: www.parcdelasequia.cat
Activitat: Actiu-‐Natura • Visites guiades a Manresa L’esplendor medieval, la Manresa ignasiana, la Manresa modernista... Dies: tos els dissabtes i cada dia per a grups concertats. Durada: entre 1h i 3h depenent de la visita escollida Més informació: Oficina de Turisme de Manresa Tel. 93 878 40 90 Mail: [email protected] Web: www.manresaturisme.cat
Activitat: 1714 / Cultural ALS VOLTANTS DE TALAMANCA A on anar MURA Mura té un encant especial que es descobreix tot caminant pels seus carrers empedrats i aires medievals. A més, l’entorn natural que l’envolta, ple de carenes, gorgs i coves, és un al·licient més per arribar-‐s’hi. Fets 1714: Mura, igual que Talamanca i altres poblacions de muntanya de la Catalunya Central, era un punt d'importància geoestratègica, desitjat tant pels borbons com pels austríacs. Amb aquest objectiu, el 7 de maig de 1713, Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics en el Combat de Mura, derrotant la columna de Diego González i fent-‐se fort a Talamanca. Com arribar Distància des de Talamanca: 6,7 km (12 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 1.9765451533425, Y: 41.699478858034603
350
Punt d’informació Centre d'Interpretació C/ Antigues escoles, s/n 08278 Mura Tel. 93 831 83 75 Més informació www.mura.diba.es Què fer • Nucli antic
El nucli antic de Mura amaga racons pintorescos i de gran bellesa com el passeig de Camil Antonietti, el Mirador, el carrer Nou o el carrer de la Muntanya.
Xavigivax
Activitat: Cultural / 1714
• Església de Sant Martí Església romànica del segle XI, tot i que amb nombroses remodelacions posteriors (S.XII, XV i XVII). Com passava en molts llocs, al seu entorn hi va créixer el nucli de Mura, que s’enfila voltant l’església. L’element que més destaca és la seva portalada amb un magnífic timpà dels segle XI, on encara es pot veure alguna resta de la pintura que l’embellia.
Xavigivax
Adreça Dins el nucli antic. Visita: amb horari de missa (diumenges de 12h a 13h)
351
Entrada: gratuïta Més informació: www.mura.diba.es
Activitat: Cultural
• Ermita de Sant Antoni Petita ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua, d’origen romànic. Tot i que data de 1716 és possible que fos una ampliació d’una ja existent l’any 1680. El porxo es va ser fet el 1818 per resguardar de la intempèrie els devots que venien del poble.
Angela Llop
Adreça Als afores del poble, a la part oriental, a uns cent metres de les cases. Visita: exterior Entrada: només oberta el dia de Sant Antoni de Pàdua (13 de juny) Més informació: www.mura.diba.es
Activitat: 1714 / Cultural • Altres llocs d’interès Masia del Puig de la Balma Aquesta masia impressiona per la seva edificació, obrada directament a la roca. En els seus murs es poden veure les diferents èpoques de construcció, així com l’evolució dels treballs que es feien en el mas. A l’interior, hi ha la capella de Santa Margarida citada ja al segle XV amb decoració barroca, l’espai destinat a l’elaboració del vi i un petit museu d’eines del camp i de la vida quotidiana a pagès. Actualment, aquest espai excepcional es destina a la restauració i a l’allotjament rural.
Jordi D.A.
352
Adreça Puig de la Balma, s/n Mail: [email protected] Tel. 93 743 32 74 / 618 364 555 Visita: el museu té horari d’obertura i tancament Entrada: al museu, de pagament Més informació: www.puigdelabalma.com
Activitat: Cultural ALS VOLTANTS DE TALAMANCA A on anar SALLENT Sallent va néixer a prop d’un congost del Llobregat, al voltant del castell, fortificació que jugà un paper important durant l’edat mitjana. Entre les runes d’aquest, hi ha Sant Sebastià, que destaca per ser l’església romànica de planta rodona més gran de Catalunya. Al nucli antic hi ha la Casa Gran, un magnífic edifici gòtic, i l’antiga casa de la família Torres Amat, una construcció barroca del segle XVII, avui convertida en museu. Al seu entorn trobem nombroses esglésies i ermites romàniques, com Sant Pere i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-‐sanç o Santa Maria de Cornet, una bonica església del segle XII, ampliada el XVII amb el campanar. Totes elles representen el més ric del patrimoni de la localitat. Entre les seves tradicions, destaca sobretot la Festa de les Enramades de Corpus, quan s’engalanen els carrers del nucli antic amb flors i altres ornaments. Fets 1714: va ser cremada pels borbons el 3 d'agost de 1713, amb l’objectiu d’eliminar els molins de pólvora que hi havia. A principis de 1714, va patir de nou la repressió filipista, quan el duc de Pòpoli assaltà la vila i executà a ganivetades l’alcalde i el conseller de Sallent.
Joan
353
Com arribar Distància des de Talamanca: 22,2 km (29 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 1.89493320978024, Y: 41.824202726857699 Punt d’informació Ajuntament de Sallent Plaça de la Vila, 1 Tel: 93 837 02 00 Mail: [email protected] Més informació www.sallent.cat
Activitat: Cultural ALS VOLTANTS DE TALAMANCA A on anar MOIÀ Vegeu “Casa Rafael Casanova/Moià”. ALS VOLTANTS DE TALAMANCA Què fer
Turisme actiu VALLS DEL MONTCAU El Montcau és una muntanya de 1.056 metres i un dels cims que coronen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. En la seva vessant nord, els paisatge es fa més accidentat i la proximitat de les aigües del riu Llobregat fan que hi abundin les valls frondoses, les petites serralades i els altiplans. Les valls del Montcau es caracteritzen per una vegetació frondosa i per paisatges que acullen de forma harmoniosa els bonics municipis de Mura, Navarcles, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages i Talamanca.
354
Alguns suggeriments: Parc del Llac de Navarcles Es tracta d’un petit embassament format a la riera de Calders, envoltat d'una zona adaptada com a parc actiu. Hi ha un camí que permet donar tota la volta a l'embassament i gaudir de la sensació de frescor que donen els arbres que el circumden. També s'hi organitzen diferents activitats i es poden practicar un bon nombre d’esports i activitats d’aventura (escalada, tirolina, tir amb arc, lloguer de canoes, caiacs, bicicletes, patinets...). Per realitzar alguna de les activitats esportives organitzades: Més Mingu Esports Tel. 938 270 126 / 93 8311180 Mòbil: 609 323 929 Mail: el-‐llac@el-‐llac.com Web: www.el-‐llac.com
Activitat: Actiu-‐Natura La ruta de les fonts de Navarcles Itinerari circular que permet recórrer les fonts més importants de la zona i passejar pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, just on aquest comença a mostrar la seva frondositat. Fitxa tècnica LONGITUD 6 km DESNIVELL Caminada suau DIFICULTAT Fàcil TEMPS A PEU 1h 45min Punts del recorregut: font Vella i la font de la Mina, font dels Sobreixidors, font Nova, font de Solervicens, font de l'Angle, font Boixa i font de la Cura. Més informació: www.navarcles.cat
Activitat: Actiu-‐Natura Riera de les Nespres de Mura Passejada agradable arran d'aigua, amb diverses parades, a cavall entre l'art religiós i les fonts romàntiques. Fitxa tècnica LONGITUD 3,6 km DIFICULTAT Fàcil TEMPS A PEU 1h 20min Recorregut senyalitzat amb marques de color blau clar. Més informació: www.mura.diba.es
Activitat: Actiu-‐Natura
355
Les coves de Mura: entre valls i cingleres Si es vol visitar les coves cal demanar les claus gratuïtament al Centre d'Interpretació de Mura, a l'Ajuntament o bé al Coll d'Estenalles. Per visitar-‐les cal disposar d'una llanterna. Fitxa tècnica LONGITUD 4,8 km DIFICULTAT Fàcil TEMPS A PEU 3h Recorregut senyalitzat amb marques de color vermell. Més informació: www.mura.diba.es
Activitat: Actiu-‐Natura Contacte Oficina d'Informació Turística de les Valls del Montcau Camí veïnal de Mura a Rocafort, km 1 Antigues escoles de Mura, s/n 08279 Mura Tel. 93 831 83 75 Mail: [email protected] Web: www.vallsdelmontcau.org GASTRONOMIA Receptes 1714 Al segle XVIII, l’alimentació a Catalunya es centrava bàsicament en el pa, el vi i la carn. No obstant això, en aquella època és quan comença a forjar-‐se la cuina tradicional catalana moderna, gràcies a la introducció de nous productes provinents d’Amèrica, com les patates, el tomàquet o els pebrots. L’elaboració dels plats es torna més complexa i la cuina s’enriqueix amb gustos fins aleshores desconeguts. Era comú jugar amb els contrastos i sovint es feien dues versions del mateix plat segons es volgués dolç o salat. Per exemplificar aquest llegat, s’han escollit diferents receptes de l’època extretes dels llibres de cuina més usats al segle XVIII i s’han versionat de nou, adaptant-‐les als gustos actuals. Cada espai de la Ruta té vinculats dos plats que, tot i no ser típics o exclusius de la localitat, estan fets amb productes de la regió.
356
PLAT TALAMANCA “Castell de Talamanca” 1
RECEPTA ANTIGA Per escabetxar pex. La Cuynera catalana Ben fregit que sia lo pex ab oli, se dexarà refredar, al matex temps se posaràn á bullir ab vi blanch las herbas odoríferas ó arómaticas com son, sajulida, llorer, farigola, orenga y algun gra de all; y habent bullit be, se hi posarà un poch de sucre, majorment si lo vi blanch no es ven dols, luego se traurá del foch, y se dexará refredar: despres se pendrá una olla ó gerra ben neta y envernisada, (no es necesari que sia nova) se hi posará á sostres lo pex fregit ben estibat y apretat lo un tall ab lo altre, y á cada sostre se hi pot posar algun tall de llimona, treta la escorsa, ab algun trosset de fulla de llorer, algun clavell sencer, y arreglat axi lo pex, se colarà lo vi blanch, per traurer las herbas, que se llansarán, barrejanthi vinagre fins à temperar lo dols, y fer que prenga una punta de agre; fret que sia se tirarà sobre lo pex fins à cubrirlo, y fent de manera que quede cubert ab lo such, y al traurer lo pex se ha de tenir la curiositat de no ficarhi las mans ó los dits, sino ab una cullera y de aquesta manera podrá mantenirse tres ó quatre mesos, y si es necessari guardarlo mes temps, se ha de temperar lo such fentlo un poch mes agre.
RECEPTA ACTUALITZADA Peix escabetxat Ingredients: Peix (els més adequats són els d’escata: lluç, pagell, reig, corball, besuc, orada, etc.), oli, herbes aromàtiques, sucre, vi blanc, llimona, llorer, clau, vinagre. Elaboració: Quan el peix sigui ben fregit amb oli, es deixa refredar. Al mateix temps es posen a bullir amb vi blanc les herbes aromàtiques: sajolida, llorer, farigola, orenga i uns grans d’all. Després de deixar-‐ho bullir durant bona estona i si el vi no utilitzat no és dolç, s’hi afegeix un xic de sucre. Treure del foc i deixar refredar. Posar el peix fregit a dins d’una olla o gerra de fang, amb una rodanxa de llimona sense clova, una fulla de llorer i un quants claus, tot ben repartit entre les diferents peces de peix. Colar el vi blanc per treure les herbes, barrejar-‐ho amb vinagre fins que es noti l’acidesa i temperar la dolçor. Després, tirar el líquid sobre el peix fins que quedi del tot cobert. D’aquesta manera podrà mantenir-‐se durant tres o quatre mesos. Si fos necessari guardar-‐lo durant més temps, s’haurà d’anar afegint més vinagre. Hi ha infinitat de receptes d’escabetx i tot i que són molt semblants, en alguns casos s’hi afegeix mel o taronja en lloc de llimona.
357
GASTRONOMIA A on menjar Les receptes elaborades de nou sobre les genuïnes de l’època del 1700 es poden tastar en aquells restaurants identificats amb la marca “plat 1714”.
Aquest distintiu es pot trobar a l’entrada dels locals i/o a les cartes de cada un dels establiments adherits. GASTRONOMIA Productes típics de la contrada BAGES Albergínia blanca Rebost del Bages
Aquest tipus d’albergínia va deixar de produir-‐se i quedà oblidada durant molt anys. Ara, el sector agrícola de la comarca, juntament amb el Consell Comarcal i altres entitats, han fet que aquesta varietat torni al mercat i es pugui trobar a les botigues i als restaurants de la zona.
Caractarístiques Sota la blancor de la seva pell amaga una carn suau, melosa i d’agradable textura al paladar. Es pot fer escalivada, cuinada al forn, bullida o saltejada. És de fàcil digestió i un complement perfecte per controlar l’energia de la dieta. Temporada De juliol a octubre.
358
Mongetes de Castellfollit del Boix Rebost del Bages
Aquestes mongetes van arribar a Castellfollit del Boix fa prop de 300 anys, fruit d’un intercanvi comercial amb Amèrica. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agrària (IRTA) ha estudiat les característiques d’aquesta mongeta i ha conclòs que es tracta d’una llavor i una planta de caràcters propis de la qual no es pot determinar ni el seu origen ni la seva varietat.
Característiques De textura fina, aquestes mongetes no són farinoses ni pastoses. La seva pell suau aconsegueix a més que no siguin pelludes al paladar. Presenta un gust de blat de moro marcat i una lleugera aroma que recorda a la patata. Temporada De finals d’abril a juliol. Col verda manresana Rebost del Bages
Es desconeix el temps que fa que es conrea aquesta col, però els agricultors de l'horta de Manresa porten molts anys cultivant-‐la. Es tracta d’un creuament de dues varietats: la col verda i la col de Pasqua. També se la coneix com col de cabdell, col francesa, col verda o d'hivern, col de paperina i col de Pasqua.
Característiques De mida gran, amb fulles grosses i poc cabdellada. Les seves fulles no són tan rugoses com les d'altres varietats. És una col d'hivern, molt saborosa i de textura forta. És ideal per fer el trinxat, bullida amb patata, acompanyant la botifarra o per altres plats d'hivern. Temporada De novembre a març. Tomàquet de Montserrat Rebost del Bages
És el tomàquet autòcton del Bages per excel·lència i presenta diverses subespècies com el tomàquet rosa del Cardener o el de Mura. Degut a la saturació del mercat, el Tomàquet de Montserrat va patir una època en la qual gairebé no és cultivava. Ara, ha tingut una remuntada i torna a ser un producte bastant fàcil de trobar al mercat.
359
Característiques És buit de dins i la seva polpa és força dolça i de gust intens. És ideal per les amanides o per fer-‐lo farcit. Temporada De maig a octubre. Ovella ripollesa Rebost del Bages
L’origen d'aquesta raça es troba en els encreuaments, realitzats ja fa segles, entre les poblacions autòctones d’ovelles que antigament poblaven els Pirineus Centrals i les ovelles transhumants de raça merina que hi arribaven durant l’estiu.
Característiques És de grandària mitjana, amb una pigmentació molt característica al cap i a les extremitats, i tacada amb clapes marrons o negres. El seu menor pelatge fa que la seva carn no tingui gust de llana com en d’altres races. És ideal per fer guisats o per cuinar-‐la a la brasa. Temporada Segona quinzena de setembre. Picapoll Rebost del Bages
El picapoll, o la picapolla, varietat de cep blanc autòcton del Pla de Bages, ofereix un raïm de gra menut i ovalat. El seu nom es deu als pics o taques que mostra la seva pell gruixuda, imprescindible per protegir-‐lo de les inclemències meteorològiques durant al seu llarg procés de maduració.
Característiques Dóna vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, d’herba aromàtica, com espígol, i en els anys més frescos té un punt amb notes florals. Temporada Segona quinzena de setembre.
360
Mató de Montserrat Rebost del Bages
Es té constància escrita del mató de Montserrat des de finals del S.XIX. El venien les pageses al petit mercat de Montserrat, fet de forma casolana a les masies del terme de Marganell a partir del sobrant de llet que els quedava. Aquest producte ha esdevingut el popular mató amb la denominació de “Mató de Montserrat” que avui coneixem.
Característiques Les característiques principals del mató són el color clarament blanc i una textura flonja i suau que li confereixen un gust delicat i humit que recorda al de la llet. S'elabora amb llet d'ovella o de cabra i es pot menjar durant tot l'any. La manera més típica de menjar-‐lo és acompanyant-‐lo amb mel o amb sucre. Temporada Tot l’any. Vins i caves (D.O. Pla de Bages) Rebost del Bages
Els vins del Bages es caracteritzen pel clima força sec, l'escassa pluja i els sòls ondulats, on es cultiven varietats com l’Ull de llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i el Sumoll pels vins negres, i el Macabeu, el Chardonay i el Picapoll pels blancs, sent aquesta última una varietat autòctona de la comarca que proporciona vins afruitats amb bon aroma, esplèndida textura i personalitat.
Característiques Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d'espígol, farigola i romaní, plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines que envolten les vinyes. Les característiques del sòl i el clima del Bages donen com a fruit uns vins amb molta frescor, d'amable concentració i amb bona capacitat per envellir. Temporada Tot l’any.
361
ALLOTJAMENT Turisme rural CA L’ANTONIETA Dades de contacte Antonia Canales José
Nou, 22 08278 Talamanca Tel. 93 827 03 29 Mail: [email protected]
Localització Enllaç mapa CAN BEILET Dades de contacte Mario Moreno Catalan
Nou, 29 08279 Avinyó Tel. 687 018 801 Mail: [email protected] Web: www.canbielet.com
Localització Enllaç mapa
