22 FEBRER

1.985

- N

a 157

REVISTA

QUINZENAL

oort

Mm

^

->") a/

/J>

- Ílí

íTU

L Q

jV\J

M ^

'£

*&

"

JJ

*

P'M

».

Sant Joan ,Bolletí-revista SANT JOAN22 de febrer de 1.985, ns 157

DIRECTOR: Carles Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeGabriel FerriolMiquel GayàCatalina MasVicens MillánAntònia CostaMateu BoverJosep Mayol .Maria CompanyFranciscà BarcelóBenigno CompanyJosep GayàAntoni BauçàAntoni Gayà

NOTES :

2-38

ESTACIONES DE SERVICIO

M A R Z O

1_J

z—

20o

POBLACIÓN

PALMAPALMAPALMAPALMACA'N PICAFORTFELANITXCALA RATJADACALVIÀVILLAFRANCAINCA

SUDACIÓN

C/ Aragón, s/nAvda. Son Serra, s/nC/ Tramuntana, s/ nCtra. Palma a ValldemosaCtr . Artà a Pto. de Alcudia, Km. 22Ctr . Palma a FelanitxAvda. Leonor Servera, s/nCtr . 719, Km. 8Ctr . Palma a Manacor, Km. 37Ctr . Lluch, esquina Selva

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.

Les fotografies publicades en aquestarevista SANT JOAN, les podeu adquirira Foto Estudio José Mayol, carrer Belisa-

OZoc

i-üOz

POBLACIÓN

PALMAPALMAPALMAINCAMANACOR

SITUACIÓN

C Juan Miró. s n (Porto Pi)C Aragón, s/nC/ Eusebio Estada, n.' 64C/ General Luque, s/nCtra. Felanitx Km 1 Manacor

rio, nQ 19.

S U M A R I

Conferencies a Sant Joan

De per la vila

Subvencions del C.I.M.

XIV Certamen Poètic

El Centre Catòlic

El President Cañellas i la

Premsa ForanaGlosada de D. Miquel Fuster

VoleibolFires de BalearsSecretariat de U.M.

Un solfi:

Malloraï.CONSELLINSU1ARDE MALLORCA

3-39 De per la vila

PENSIONS I TEMES AGRlCOLS

foren les xerrades de la passada setmana

La Cambra Agrària reuní els dies12 i 14 de febrerer nombroses personesque seguiren amb interès cada una d'aque¿tes conferències.

La primera fou promoguda per la CambraAgrària amb la col·laboració de la Cajade baleares "Sa Nostra" i tractà damuntSeguretad Social i Pensions. El conferen-ciant fou don Tomàs Campaner, de l'INSS.i exposà en forma clara el tema de lespensions, les seves assignacions, aixícom la seva revalorització, i explicàles diferències en cada una d'elles;va fer referència també a les milloresde la Seguretad Social i tengué paraulesd'orientació sobre una notificació del'Insalud.

En acabar, els assistents formularendiferents preguntes, a les quals elconferenciant donà deguda resposta.

L'altra xerrada l'anomenarem Taularedona sobre activitats i serveis del'Obra Social Agrícola de la Caixa dePensions, entitat que organitzava l'acte.Fou dirigit pel tècnic de la Caixa donRaimundo Alabem Montis, que féu unadetallada exposició del tema i oferíles experiències d'alguns cultius especi-als i tractà també del cultiu de lapatata.

El coloqui fou animat i aquest actepodria ésser un inici de una més estretacol·laboració entre aquesta Obra Socialde la Caixa i el sector agrari del nostrepoble.

Joan Jaume

De per la vila 4-40

En el pié que celebrà l'Ajuntamentde Sant Joan el dia 7 de febrer, esva aprovar lo següent:-Substituir l'actual sistema de manus-crits de les actes pel procedimentmecanografiat.

-Adherir-se a la campanya de normalitza-ció lingüística promoguda per la C.A.

ció linguística promoguda per la C.A.-També es va aprovar la liquidació del

presupost del 84, el qual dóna unaexistència en caixa el dia 31-12-84de 1,078.400 pessetes aproximadament.

Pendent de pagament uns tres milionsde pessetes i un superàvit de unes 203

Pendent de pagament uns tres milionsde pessetes i un superàvit de 203.000pessetes. .

-Igualment es va aprovar la reestructura-ció de la plantilla de personal, la

qual quedà composta per un secretari,un auxiliar administratiu, un algutzir-ordenança i un municipal.

La Comisió d'Esports del Consell Insu-lar de Mallorca, ha distribuït durant'l'any 1984 en subvencions i ajudes,entre quasi la totalitat dels poblesde Mallorca, la quantitat de 129.775.076.ptas, de les quals el nostre poble deSant Joan, n'ha rebudes 2.128.467, repar-tides de la següent manera:Ajuntament (Apatació Camp de futbol)1.500.000.-Ajuntament (Diada esportiva) 256.467.-A.P.A. (Curset natació) 200.000.-Peña Ciclista (Tiendas de Campaña) 22.000Club Voleibol (Promoción) 150.000

faEl Ministeri d'Educació i Ensenyançaha desafactat les escoles velles. Latan desitjada notícia ja és un fet;l'Ajuntament ja pot donar una nova utili-tat als edificis de les escoles delcarrer José Antonio i del carrer deConsolació.

A la carretera de Sant Joan a Sancelles ,més coneguda per la carretera de SonGual, Son Brondo, o s'Almudaina, hancomençat les obres de millora del pis,ja han estat eixermades les voreresi esperam que prest es posarà la capaasfàltica. L'obra és a càrrec del CoverBalear.

Els alumnes .de l'escola de Sant Joanorganitzaren el darrer diumenge de carna-val i el darrer dia, festes de desfres^s ats per tal de recaptar diners pelviatge de final de curs. Varen estarpoc animades i el fred ho va desbaratarmolt.

•'*•; --'ji jL-is' ""£

5 - 4 1

XIVCertamen Poètic

V E R G E DECONSOLACIÓ

1) Podran prendre part en aquest certamentots els poetes que ho desitgin.

2) Els treballs, que es presentaranper triplicat, podran tenir una extensiómínima de 14 versos, i ésser escritsen la nostra llengua.

3) Els poemes duran titol i lema, peròsense signar, acompanyats d'una plicadins sobre tancat, que contengui elnom i l'adreça de l'autor i el lemaa l'exterior del sobre. Els concursantsal premi local ho faran constar a conti-nuació del lema.

4) El tema dels poemes haurà de feralguna menció a la Verge de Consolació,al seu Santuari o a la festa que seli dedica.

5) El termini d'admisió acabarà el dia2 de Març de 1.985. Les obres es podranentregar, o anviar per correu, al CentreCultural de Sant Joan, C/ Princesa,24.

6) S'estableixen els següents premis:Primer dotat amb deu mil pessetes iPlaca d'honor.Accèssits consistents en una placa,que es concediran segons el criteridel Jurat.Tres mil pessetes i Placa d'honor almillor poema d'autor local.

7) Els premis podran ser declarats desertpero no podran ser dividits.

8) El veredicte del Jurat, que estaràformat per diferents personalitats deles nostres lletres, serà inapel·lable.El Lema de les obres guanyadores esdonarà a conèixer abans de la festa,per la premsa. L'entrega de premis s'e-fectuarà a l'horabaixa, en el Santuari,durant el transcurs de la fersta.

9) Tots els poemes seleccionats pelJurat seran publicats a la revista SANTJOAN, que edita el Centre Cultural.

Sant Joan, Febrer 1985

Aquest pobleLA PLACA NOVA I EL CENTRE CATÒLIC.-

_¡ ti¿*un>öin

^L/o

C/«^"ç7v/ /W*K

-¿ iï^rïv/ ß^i/;/*~v"X fto^^Jfoï s^~*^^m¿- ^rff

^o^o £/>»" r^^/f\ '

uvJk-Ul l+ttcû«Ijfati» Jok*'^^zfo^r^ íP**""«'

flksZ*** £^~

*~t A f^<Ao>wc /rrinM**

4ïu£v> <$»6* .

d^^JF*-™—y " * i >J^j^^^.0 y/í(V-^-

^f~0~¿*

•/ ;/<,<*uu¿~ cn<w^a U-y te^ <#****' ^^ X^

A Ayurftv/ir

/?.0/y~°

fytór&è«™»'*''^?*.La Plaça Nova -que des de la guerracivil se retolà amb el nom de Plazade Franco- l'ocupà la Rectoria fins1 any 1916.

Després de la rocambolesca fugida-ho podem dir així- del rector Niellles forces vives del poble tractaren

la digueren a bon terme, la demoli-:io de 1 antiga rectoria, quedant-hiel solar de l'actual Plaça.

Foren 18 els accionistes, enapça-latas pel Regent don Francesc Mas, queaportaren cada un la quantitat de 50d" r o t per hom per dur endavant aquellprojecte. L'Ajuntamente hi contribuíamb 750 duros.

Aquest poble 6-42

EL CINE CENTRE CATÒLIC.-Al costat de l'actual cafè de Can

Perric hi havia una casa vella propie-tat de Madò Regalada (una santamargali-dera que de jovençana havia vingut aviure a Sant Joan). Havent-se posadaa la venda aquesta casa de Ca Na Regala-da, els promotors del projecte aprofita-ren per comprar l'edifici, que destina-ren al Teatre, juntament amb lo queabans eren la portassa i el corral dela rectoria.

EL CENTRE CATÒLIC.-El plànols de l'edifici del Centre

Catòlic se deuen a un sacerdot castrense,mossèn Vich, que havia nviscut un certtemps a Roma.L'estil el podríem definircom a neo-clássic amb influències delRenaixement.

El mestre d'obres que el va dur aterme fou mestre Miquel Sastre (a) Curro.

L'obra de ciment armat (pòrtlandamb ferro) va ser realitzada p'En Ferrer,d'Inca.

El saló del Centre tenia 100 metresquadrats, sense cap columna, i fou,aquest saló, una de les coses que mésparticularment despertava l'admiraciódels visitants de fora.

El primer projecte fou de construirel cine damunt el terrat, on avui tenimla imatge de Fra Lluís Jaume. Amb lacompra de Ca Na Regalada es canviarenels projectes i el teatre es va feren el lloc actual.

CINEMA A SANT JOAN.-El primer lloc on es va fer cine

mut fou en el celler de Can Fiol, situaton ara ocupen les cases núm. 47 i 49del carrer de José Antonio (Ca N'Arnaueti Can Nuviet).

L'operari era En Josep Jaume (Perot)son pare del Pare Rafel (Primeter),que explicava l'argument de la películamentre treia el cap per una petita fines-tra.Quan hi havia una besada o ballsmoderns. En Josep per llevar ferro ala seqüència, informava amb veu alta:-Això és son pare! - Això és un germà-!-

per fer creure que la besada no era"pecaminosa".

Més endavant l'amo En Miquel Bauçà(Capità) i l'amo En Llorenç Barceló(d'Es Pujol) varen ser els empresarisd'un nou cinema situat en el primerpis de les cases actualment núm. 18i 20 del carrer de Palma (Can Mayol).

I més endavant encara, en el corral

i

$Lç^^*-

á-—,

• ,rí<r/e*.v t « .

< ° -' •' J

' *- ü '*' i-¿i/'ti·YVv·&tr·-

* / «í C « <b<• í '

_, u~~t A

&*.&* £>fe^>/ T" ;"

VV/•"

V • • ''W\, ;\7

Õ C'vN~7/ ,-) >Jx/ Curt«. f"v*-J&7«V'ft

¿- _ ^__» X I - £ /

íáil

'wvcu

7-43 Agues! poblede la Rectoria don Francese Fernándezi mestre Antoni Bauçà (Escolà) feiencine a l'aire lliure.

La necessitat d'un teatre i cinemaera ben evident i 1'esperit emprenidordel Sr. Mas aprofità la circumstància.PRIMER INCENDI DEL- CINE CENTRE CATÒLIC.-

Era el día de Sant Antoni, 17 degener de l'any 1930. Una data i unfet que molts recorden.

Mestre Antoni Bauçà (Escolà) erael "gerent" del Cafè del Centre i teniacarnet d'operari per projectar.

Tenia per mosset N'Antoni Barceló(Falet), que actuava d'operari i tenia12 anys.

Doncs, aquest local -l'empresaridel qual era el Regent Sr. Mas- va sofrirun incendi que només va afectar la cabinade projecció i per sort no va produircap víctima.

La majoria de gent d'aquell tempsnomés anava al cine per les festesgrosses: per Nadal, per Sant Antoni,etc. (Sant Antoni era una de les festesmés grosses de l'any: dia d'estrenarvestit, abric i sabates noves.

El foc va començar a la cabina deprojecció, a un quartet devora.

En aquell temps la censura era rigoro-sa i les pel·lícules quant arribavena Sant Joan passaven encara per unaaltra censura. (No olvidem que el Sr.Mas si era l'empresari, també i al mateixtemps era l'Ecònom del poble, i no deixa-va que besades i escenes un poc verdesel poguessin comprometre.

I precisament aquests trossos depel·lícula tallada, besades i cosesper léstil, que quedaven acaramullatsforen lo que es pegà foc. (El celutoideés molt inflamable).

El maquinista pegà Hongo i sortídefora, i només es cremà un poc pelsbraceos.

La gent en veure tant de foc creguéde tot d'una que En Toni Falet haviamort carbonitzat.

El públic va sortir, astorat, desbo-cat, i en la sortida n'hi va haver depotades, cops, i estretes. Però nomésva ser l'esglai. Un esglai ben grosque encara recorden tots els que hieren aquell dia de Sant Antoni.

MIQUEL FLORIT HUGUET

Rvd o Francesc Mas - EcònomRvd. Antoni Ferriol - VicariRvd. Ramon Gayà - CarritxóMestre Mateu Bauçà - EscolàL'amo En Gabriel Fornés

L ' a m o En Gabriel Gual de Son PericiasDon Bernardi Solivellas - metgeL'amo En Francesc Barceló - PirrisD. Guillem Gayà Bonet - MenescalL'amo En Joan Bauçà - ArnauetD. Sebastià Soler - MetgeL'Amo En Joan Camps de Son GualL'amo En Joan Oliver de MaiàL'amo En Cosme Fiol - PeraubaD. Xim Bauçà - SecretariD/ Antoni Bauçà de cas NotariL'amo En Joan Gayà -l'amo Joan RamonD. Climent Gayà - Apotecari.

NOU CRISTIÀ

Julià Caldes Bauzàfill de Julià i de Miquelava néixer el 21 setembre 1984va rebre el sacrament del Baptismeel 13 de gener de 1985

PASSAREN A LA CASA DEL PARE

Joan Oliver Oliver "d'Els Calderers"va néixer el 15 desembre 1915va morir al dia 13 gener de 1985tenia 69 anys.

Notícies

El passat dissabte dia 9, el Presidentde la Comunitat Autonòmica de Balears,reuní a Sant Joan la Premsa Forana deMallorca.

El President Senyor Gabriel Cañellasera esperat en el local social pelsrepresentants de quasi la totalitatde les publicacions associades, a on,mentres era servit un aperitiu, tinguéun canvi d'impressions amb tots elsassistents.

Quasi una hora més tard, ens assagué-rem a la taula per sopar, a un restaurantde la localitat. Primerament el Sr.Cañellas entrega dues plaques commemorati^ves a "Perlas y Cuevas" de Manacor ia "Bellpuig" d'Artà, per haver complitel 25 aniversari de la seva fundació.Recolliren les distincionsRafel Farrer Massanet i Antoni Gili,respectivament. Agraí la deferènciaEn Rafel Ferrer.

Després del sopar el President del'Associació de Premsa Forana, CarlesCosta,'dirigí unes paraules al Presidentde la Comunitat Balear. Seguidamentel President Cañellas va posar en relleui alabà la feina de les publicacionseditades a molts de pobles de Mallorca.Feina moltes vegades ingrata i no compresaf^tasca important i no mai agraida,que sense demanar res a canvi, es faamb l'objectiu de "fer poble" i en favorde la cultura i de la normalitzaciólingüística; tot encoratjant-nos a conti-

8-44

nuar-la; "sabent -digué- que son pecesd'un engranatge social que no s'ha derompre". Prometé la seva ajuda materiali moral, i agraí l'ocasió d'aquest con-tacte directe i amical en tots els quifeim possible aquest miracle de la "prem-sa forana".

A continuació Carles Costa imposàal President la insígnia de l'Associació.

Acompanyaren al President de la C.A.,el Director General de Presidència Sr.Lozano i els responsables dels Gabinets.de Premsa i Relacions Públiques.

Cada publicació fou obsequiada ambun detall oonmemoratiu.

PARLAMENT DE CARLES COSTA.-

Molt Honorable President:Es molt possible que la imatge que

es té de la Premsa Forana siguie unaimatge folklòrica, sentimental, emocio-nal, d'una feina romàntica, pròpia dequatre maniàtics, de quatre brusquers;i és evident que aquest caire de brusquerresulta obligat en els qui, per aquestesraós amb els aires que corren, s'engres-quen a treure una publicació a una comu-nitat més o manco petita, amb un mercatlimitadíssim, sabent que s'afiquenen un negoci foradat i que si arreibena empatar ja es poden donar per bensatisfets; saben que podran comptaramb uns recursos tècnics, econòmicsi humans curts, molt réduits, i queprobablemente seran víctimes de la incom-prensió. La realitat és aquesta i no

. tenim per què amagar-la ni idealitzar-la. Tenim una vena de brusquers i prou.

Ara bé, lo cert és que no tot ésfolklòric ni sentimental ni romàntic.A hores d'ara, ens trobam amb una reali-tat que és aquesta premsa que es publicaa la immensa majoria de pobles de Mallor-

i que compleix una missió importantdins la seva modèstia i discreció.L'acceptació que tenen les nostres revis-tes demostra que hi ha una necessitatd'aquestes "cronistes oficials" querecoeixen la petita història de cadadeia de les nostres respectives col·lec-tivitats, aquests fets i novetats queno són notícia pels grans diaris, peròsi ho són per a tots quans. s'interessenpels seus veinats, pels seus coneguts,pel seu poble. Arribam als racons mésamagats amb la nostra informació i cobrim

9-45 Notícies

un espai que, sense la nostra feinaquedaria un poc o un molt deixada idesatesa.

I aquesta feina la duim a terme desd'ideologies diferentes, des de puntsde vista a vegades oposats, però sempreamb un gran respecte cap als altres.L'Associació de Premsa Forna integrapublicacions molt diverses, és vera,però no ha tengut mai problemes dingesde menció entre els associats perquèel respecte a la línia ideològica decadascú ha estat norma de conducta id'actuació. La defensa dels nosrresinteresos comuns és l'objectiu que entot moment té present i compta amb unsrepresentants democràticament elegitsque són els seus portaveus vàlids. Noserà de més recordar-ho, davant la temp-tació que hem detectat en certes personesd'atribur-se una representativitat queno els correspon.

Un altre títol que la premsa foranapot presentar és el de defensor de lanormalització lingüística. Defensa totsels valors de la nostra cultura i d'entreells, com a element característics ideferenciador, el de llengua. Per aixòsom partidaris de no escatimar medisper a la seva normalització; però consi-deram que, en aquests moments, la tascamés important 1+assumeix 1+escola, segui-da per les publicacions de Premsa Forana.La nostra labor potser no sigui espec-tacular ni aparatosa, però si és constanti obstinada i eficaç. A parta de lesrevistes publicades íntegrament en lanostra llengua, s'observa en els altresuna tendència clara en el sentit d'aug-mentar les pàgines que l'utilitzen.

Aquesta i moltes altres motius quepodríem adduir, pensam que ens fan merei-

xedors d'unes ajudes per parta delsorganismes públics, com les mereixenaquelles entitats que treballen pelrecobrament de la nostra identitat.Si les demanam, és en primer lloc perquèles necessitam, perquè hem d'evitarque entre les nostres revistes es pro-duesquin més baixes - i lamentablementse'n produeix qualcuna-; però tambéles demanam perquè tenim dret a elles,perquè són de justícia, perquè són elreconeixement d'una feina sacrificada,generosa, necessària, útil; una feinaque tots duim a terme amb més o mancoencert, amb més o manco possibilitats,amb més o manco acceptació, però ambuna meta clara per a tots que és lamillora de les nostres respectives comu-nitats, el progrés de tota Mallorcai la convivència pacífica i cordialdels qui tenim la sort de viure aquí.

Els qui formam la Premsa Foranapodrem tenir molts de defectes, peròno som desagraits. Per això, volem agrairal President de la nostra ComunitatAutònoma Sr. Cañellas que avui hagueuvengut a visitar el nostre local sociali a sopar i conviure unes hores ambnoltros; i també vos volem donar lesgràcies per les ajudes que heu concedita les nostres publicacions, unes ajudesque són una contribució important pelmanteniment i millora de la nostra feinai que estam segurs que aniran augmentant.

Comptau, Sr. President, amb la nostracol·laboració per donar a conèixer idivulgar la tasca del Govern que presidiui per consolidar i enfortir les institu-cions autonòmiques.

En nom de tots, Sr. President, moltes

de gràcies.

Col·laboracions 10 - 46

GLOSADA A LES DONZELLES

DE SANT JOAN

Ninetes de quinze abrils,

Ninetes de quinze abrils,d'alegres dies riolersi enlairats sommis trenquilsbrufats d'or i cavallers...

Jovenetes de vint anysque estau ala flor del món,recollint sospirs i afanysde qualque cor que bé es fon...

A tu, en general, pagesala nostra, de Sant Joan:Gloses de tota pobresa,a estil d'humil escomesa,a n'els teus peus aquí van.

Sant Joan n'és el jardí:voltros, les flors primoroses;còrnies poncelles, hermoses,d'essència de jeremí.

Com el lliri i com la grana,la violeta, el clavell,formau el gentil ramellde nostra vila galana.

N'hi ha que són morenetesi altres de rosses n'hi ha;unes que són més grassetesi d'altres més senzilletes,jugeretesper ballar.

Peó ¿quina és que no atreuper ses gràcies o virtuts?Sa bona roba fa el preu!Així n'hi ha per tots els guts!

Dels pares sou la gaubança;dels germans, pau i alegria;dels fadrins, sou l'esperançad'una dolça companyia.

Ompliu- de ditxa ca vostra;honrau el vostro portal;del carrer, la plaça, el poble,sou (per essència), la sal.

Sou l'alegre primaveraque a la natura sonriu...la pintada caderneraque formarà el nostro niu.

Sou la perla preciosaque, dins la conxa guardada,amb lluita tota afanyosa,del pescador n'és cercada;i una volta ja obtinguda,brillarà a n'el ric collar:De manera parescuda,brillareu dins nova llar.

De la virtut sou fermentque conserva i multiplica;la llavor que fructificapel nostro millorament.

Com l'aucell, o com el vent,és vostra dolça mirada,que en rauda i gentil volada,trasmet vostro pensamentavivat ràpidamentamorosa flamarada.

Vostre veu és consolpel jove que en vos sospira:és melodia de lira,0 bé arpeig de rossinyol.

Sou l'estrella del matíque porta la llum del dia...Sou la mateixa alegriacaretes de serafí!

Pel savi, sou criaturad'escollida creació;pel poeta, inspiració;retrato, per la pintura1 model, per l'escultor.

De la mel sou la dolçor,meravella de natura:La ditxa sou, la ventura...sou la vida, sou l'amor...

De les vectòries, llorers;dels heroismes, corones:Sou la promesa més gran...Sou les futures matronesdel poble de Sant Joan!

Miquel FusterSant Joan, 1944

11 - 47

Integraban, el equipo:M. Antonia Bauza, Cati Jaume,Antònia Matas, Franciscà Barceló, Margarita Company, Je_rónima Morey, Cati Bauzá, Maria Munar y Antonia Fonti-rroig.

Esports

VOLEIBOL.-

Los días 8,9, y 10 de Febrero tuvolugar la final de voleibol juvenil feme-nino. Los equipos participantes fueronel Sant Joan (Campeón de Mallorca),el San Vicente (Subcampeón) y el JuanBenejam (Campeón de Menorca).

El día 8.2.85 el Sant Joan se despla-zó hasta el campo del San Vicente, paradisputar el primer partido de la final.Las jugadoras sanjuanenses iban un pocoenfadadas ya que siendo una final erainjusto jugar en campo del San Vicente,se debería haber jugado en campo neutral.Pero esto no bastó para desanimar anuestro equipo, que logró imponerseal San Vicente por 3-2, los parcialesfueron 15-0 a favor del Sant Joan quejugó muy bien. El segundo set, al igualque el tercero, fue ganado por el SanVicente con los resultados 16-14; 15-8; hay que denotar que el público asis-

tente en su mayoría eran animadoresdel San Vicente y eso se notó. El cuartoy el quinto sets fueron ganados brillan-temente por el Sant Joan con los parcia-les 15-2; 15-6. En todos los sets quese impuso el Sant Joan, éste fue muysuperior, de ahí los resultados.

El día 9.2.85 el San Vicente se en-frentó al equipo menorquín al que de-rrotó a pesar de no realizar un buenjuego,por 3-2.

El día 10.2.85 el Sant Joan se despla-zó al polideportivo San Fernando parajugar contra el equipo menorquín, JuanBenejam. El Sant Joan fue muy superiorde ahí los resultados 15-5; 15-5; 15-1.

Con estos resultados el Sant Joanse proclama brillantemente campeón deBaleares, y los próximos dias 23 y 24de Febrero viajará a la Península paradisputar la fase de sector.

F I R E S 1.985

Calendari publicat per la Conselleriade Comerç i Industria, de les Firesque al llarg de l'any 1.985, es celebre-ran á les Illes Balears.

Gener- 18 a 22 Maó. Fira Nacional de la Bisu-tería de Fantasia (SEBIME).

Febrer- 22 a 24 Ibíza. Ibíza Moda Adlid.

Març- 4 a 10 Palma. Expoinformática.

Abril- 14 Santa Eugènia. Fira Agrícola iRamadera.- 14 Santa Margalida. Fira d'Abril.- 14 Muro. Fira de Sant Francesc.- 28 Santa Maria. Fira d'Abril.

Maig- 5 Santa Eulàlia. Fira Agrícola.- 5 Sineu. Fira de Maig.- 12 Campos. Fira de Mais.- 12 Lloret. Fira de Lloret.- 12 Felanitx. Fira de Maig.- 19 Sencelles. Fira de Maig.- 26 Manacor. Fira de Maig.

Mallorca 12 - 48

Juny- A a 11 Palma. Fira del llibre.- 29 i 30 Andraitx. Fira de sant Pere.- 30 Marratxí. Romiatge de Sant Marçal.

Juliol- 25 Manacor. Fira de Sant Jaume.

Agost.- 18 Sineu. Fira d'Agost.- 28 Felanitx. Fira de Sant Agustí.

Setembre- 6 a 15 Palma. Llotja d'Antiquetats.- 8 Artà. Fira de Setembre.- 13 a 17 Maó. Fira Nacional de Bijuteriade Fantasia (SEBIME).- 15 Manacor. Fira Darrera.- 17 Petra. Fira de Tardor.- 22 Felanitx. Fira de Sant Miquel.

Octubre5 a 13 Palma. Baleares Náutica '85

II Muestra Flotante.- 12 Algaida. Fira d'Algaida.- 13 Llucmajor. Darrera Fira.- 14 Llucmajor. Firo.- 17 Campos. Fira de Campos.- 19 Santanyí. Fira de Santanyí.- 20 Felanitx. Fira de Pebre Bord.- 20 Inca. Ia Fira.- 22 Porreres. Fira de Porreres.- 27 Inca. 2a Fira.- 30 a 3 novembre Palma. Tecnoturística.

Novembre- 3 Inca. 3a Fira.- 9 a 11 Pollensa. Fira de Pollensa.- 8 Sa Pobla. Ia Fira.- 10 Muro. Fira de Muro.- 14 Inca. Dijous Bo.- 17 Sa Pobla. 2a Fira.- 24 Sa Pobla. 3a Fira.- 26 Llubí. Fira de llubí.- 26 Marratxí. Fira de Fang.

Desembre- 1 Montuiri. Fira de Montuiri.- 21 Palma. Fira de Sant Tomàs.- 21 Sineu. Fira de Sant Tomàs.- 21 .a 6 gener Palma. Expojuventut.

NUEVO SECRETARIADO PERMANENTEDE UNIÓMALLORQUINA.-

El miércoles 6 de Febrero, en elrestaurante "Diplomàtic" de Palma, . elpartido "Unió Mallorquina" presentoa los medios informativos de la capitaly de la "part forana" el nuevo secreta-riado permanente del partido que sobresus espaldas recaerá la parte ejecutivade todo su engranaje político.

Este Secretariado está compuestopor: Presidente Jeroni Alberti; Secreta-rio General Pere J. Morey; SecretarioGeneral Adjunto: Guiem Vidal; Secretariode Organización: Evagri Sánchez; Secreta-rio de Acción Política: Miquel Payeras,Secretario de Relaciones Institucio-nales: Santiago Coll; Secretario deFinanzas: Joan Gea y Secretaria de Rela-ciones Públicas: Antonia Oliver.

A los postres fue cuando, tanto JeroniAlberti como Pere J. Morey, contestarona numerosas e intencionadas preguntasde los distintos medios allí congregados.Quedó claro que "U.M." aspira ser paraMallorca lo que Convergencia i Unióes para Catalunya" así lo especificóAlberti mientras defienden, tanto paraBaleares como para el resto de España,la idea reformista que, puntualizan"nació en Madrid y no en Cataluña" yde la cual son ellos representantesen "les illes".

Por otra parte Unió Mallorquina reco-noce su poca implantación en Palma ysu asentamiento en la "part forana"donde regentan nada menos que 20 alcal-días. Su trabajo precisamente es alcanzaresta implantación en la capital. /

Al llegar al tema de la televisiónfue cuando Pere J. Morey, secretariogeneral, puso de manifiesto que la pos-tura de Um respecto, tanto a la televi-sión autonómica como a la TV3, estátotalmente de acuerdo en que se insta-le el repetidor para recibir la señalde TV3 así como la puesta en marchzadel canal autonómico. Este tema y eldel Partido Reformista Democrático fueronlas "vedettes" de la sobremesa. "Elpartido reformista -dijo Alberti- nopiensa, en el momento de las eleccionesir hacia la derecha. Aspira a conquistarel centro y no dejar este espacio paraque lo disfrute Suárez", de este modo,dejaron algo más esclarecido lo de lospactos con la derecha afirmando rotunda-mente que "se funciona perfectamente"y se está en condiciones para afrontarcon éxito las dos próximas confrontacio-nes electorales.

Esto fue lo que dio de sí esta "vela-da" quedando, eso si, una pregunta enel aire, no contestada con claridad,sobre eso de que Roca sea el promotordel Reformismo Democrático y, en cambio,no figura en su ejecutiva ni en el par-tido.