Ja no van haver paraules.

Mutis dels seus llavis ..

El silenci va fer ego

Amb tot el seu esplendor.

I la remor, i el murmuri

També van marxar.

Em van deixar en silenci

Les seves belles paraules ..

I el sanglot dels meus ulls

També van donar el seu fruit.

I les mans a la cara

Van voler dissimular.

I també es van humitejar

Amb les gotes dels meus ulls

I El dors de les meves mans.

quan van voler assecar.

Aquestes aigües salades

que tots portem dins

I que ens fa valents

amb por a exposar

La realitat divina

Que expela nostres ànimes

Quan de veritat es plora

l'amor d'un cor.,

Hi va haver molts ais

que ningú va escoltar.

I respiro profund

Però ja havia mullat

amb llàgrimes d'amor

aquell perfumat somni

Que tenia jo en tu.

I es va defraudar la lluna

Perquè mai vas arribar

A vestir de blanc

L'anhel de ser.

I a omplir d'història

Que pogués compartir

Els bells records

Que em vas deixar al marxar

I et desitjo la sort

Que tu em vas negar

I la forma de negar-te

A l'amor que habita en mi.

I profundament sangloto

En un passat sense fi.

Perquè et portaré en la meva ànima

Com tu. . . Em portaràs a mi.