Galileu i el disseny de la

lluna

Jesús Maria Galechjesus.galech@ub.edu

Universitat de BarcelonaDepartament de Filosofia

Escola Massana

Galileu Galilei(1564-1642)

per DomenicoTintoretto, c1610.

Herbarium vivae eicones Otto Brunfels, 1530.

Nenúfar blanc, il·lustració de Hans Weiditz.

De humani corporis fabrica Andreas Vesalius, 1543.

Galileu Galilei (1564-1642) 5

1581 Estudis de medicina i filosofia a la Universitat de Pisa, que abandona sense títol per estudiar i després ensenyar matemàtiques.

1589 Professor de matemàtiques Universitat de Pisa.

1592 Professor de matemàtiques Universitat de Pàdua (República de Venècia). Es dedica a l'enginyeria i estudia el moviment. Partidari de Copèrnic en privat.

1609 Construeix diversos telescopis i els dirigeix al cel.

1610 Publica Sidereus Nuncius. Esdevé el filòsof i matemàtic de la cort dels Mèdici, a Florència (Gran Duc Cosme II).

Dibuixos cap a 1584.

Escut d'armes.

La Pratica della Perspettiva. Daniel Barbaro, 1569.

Perspectivae. Libri sex Guidobaldo del Monte, 1600.

La crucifixió i el judici final Jan van Eyck, 1420.

La crucifixió i el judici final Jan van Eyck, 1420.

Leonardo da Vinci, 1506-10.

Telescopis de Galileu.

Cronologia de Sidereus Nuncius 14

1609 Agost: Primeres observacions amb els seus telescopis.Novembre: Disposa d'un telescopi de 20 augments.30 novembre–18 desembre: Observa i dibuixa la Lluna.

1610 7 gener: Observa tres estrelles alineades amb Júpiter.15 gener: Ha decidit que Júpiter té quatre llunes. 30 gener: Galileu notifica el descobriment al Gran Duc Cosme II.13 febrer: Galileu pensa com batejarà les llunes de Júpiter: Còsmiques (per Cosme) o Medicees (pels quatre germans Mèdici)?2 març: Darrera observació que és enviada a la impremta.12 març: Galileu signa la dedicatòria del llibre i envia una còpia sense relligar a la cort de Toscana.

151610 (cont)19 març: Galileu envia una còpia relligada i un telescopi amb instruccions d'ús al Gran Duc Cosme II:«A fi de preservar i augmentar el renom d'aquestes descobriments, és necessari que la veritat sigui reconeguda per tanta gent com sigui possible. Jo mateix m'ocupo d'això a Pàdua i a Venècia. Però els telescopis més exquisits, capaços de mostrar totes les observacions, són molt rars. Dels seixanta que he construït, amb gran cost i esforç, molt pocs resulten adients.»

Abril: Viatge a Florència per assegurar-se personalment que Cosme II veu les seves estrelles:«Quan la seva Altesa Sereníssima reconegui la importància d'aquest descobriment, no només tots els seus súbdits sinó també totes les nacions reconeixeran la seva importància.»

16

27 abril de 1610: El reportatge d'un observador escèptic:

«Galileu, el matemàtic de Pàdua, va venir a Bolonya amb el telescopi amb què ha vist quatre planetes ficticis…» «El 24 i 25 d'abril, no vaig dormir ni de dia ni de nit, sinó que vaig provar d'innumerables maneres l'instrument de Galileu… A la Terra fa meravelles, però en el cel enganya, perquè fa que algunes estrelles fixes es vegin dobles. La nit següent vaig observar amb el telescopi la petita estrella que es veu sobre l'estrella central de la cua de l'Ossa Major, i vaig veure-hi quatre estrelles diminutes al seu voltant, com Galileu havia observat en Júpiter. Poso com a testimonis els homes més excel·lents i els més nobles doctors… que estaven amb mi observant el cel la nit del 25, juntament amb Galileu. Tots vam coincidir que l'instrument fracassava. Galileu va emmudir, i el dia 26, dilluns, se'n va anar de ben matí».

17Finals maig: Júpiter deixa de ser visible des de la Terra.Finals juliol: Júpiter torna a ser visible i observadors independents, entre ells Kepler, confirmen les observacions de Galileu.

1611El Gran Duc aprova el viatge de Galileu a Roma, per obtenir el reconeixement del Papa. Apoteosi.

Sidereus nuncius. Galileu Galilei, 1610.

Sidereus nuncius. Galileu Galilei, 1610.

Aquarel·les per Sidereus nuncius, Galileu, 1609-10.

Manuscrit de Sidereus Nuncius, 1609-10.

Aquarel·la per Sidereus nuncius, Galileu, 1609-10.

«He arribat a l'opinió i convicció de que la superfície de

la Lluna no és suau, uniforme i exactament esfèrica com

un gran nombre de filòsofs creuen, sinó rugosa i plena de

cavitats i protuberàncies, no sent diferent de la superfície

de la Terra, amb un relleu de cadenes muntanyoses i valls

profundes.»

Galileu Galilei, Sidereus nuncius, 1610.

Thomas Harriot (1560-1621), Lluna, 17 de juliol 1610.

Thomas Harriot (1560-1621), Lluna, 26 de juliol 1609.

Sidereus nuncius. Galileu Galilei, 1610.

Aquarel·la i gravat del llibre Sidereus nuncius.

28

Immaculada Concepció, 1618-20.Diego Velázquez (1599-1660)

Immaculada Concepció (la Colossal), c.1650. Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682).

Ascensió de la VergeLudovico Cardi, Cigoli, 1610-12.

Capella Paulina, Basílica de Santa Maria Major, Roma.

30

Galileu va pensar que els anells de Saturn eren també satèl·lits. El seu telescopi no donava suficient precisió com per veure els anells.

I Rubens els va pintar...

Saturn, el pare de Júpiter, devorant un dels seus fills, Posidó, 1636.Peter Paul Rubens (1577-1640)

Christoph Scheiner, Disquisitiones Mathematicae, 1614.

Giuseppe Biancani,Sphaera Mundi, 1620.

Claude Mellan i Pierre Gassendi,Three maps of the Moon, 1637.

Claude Mellan i Pierre Gassendi,Three maps of the Moon, 1637.

Claude Mellan i Pierre Gassendi,Three maps of the Moon, 1637.

Selenographia,1647. Johannes Hevelius (1611-1687)

«Li faltava a Galileu un bon telescopi, o no va posar

suficient atenció en les observacions o, el que és més

probable, ignorava l'art de la pintura i el dibuix, que

són les arts que es necessiten en aquest objectiu tant

com una bona vista, paciència i treball.»

Johannes Hevelius, Selenographia,1647.

39

Retrat de Galileu, 1636, Justus Sustermans(1567–1681)

«La filosofia està escrita en aquest grandiós llibre que està contínuament obert davant els nostres ulls [l'univers], però que no podem desxifrar si abans no se'n comprèn el llenguatge i no es coneixen els caràcters amb què està escrit. Està escrit en llenguatge matemàtic, i els seus caràcters són triangles, cercles i figures geomètriques. Sense aquests mitjans és humanament impossible comprendre'n ni una paraula; sense ells, vaguem vanament per un obscur laberint.»

Galileu Galilei, Il Saggiatore (1623)