JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS - Joan Francesc March

JOANMASCAR,LA VILAI ELS MARGALIDANS

Joan Francesc March

5

Joan

Fra

nces

c M

arch

J

OA

N M

ASC

AR

, L

A V

ILA

I E

LS

MA

RG

AL

IDA

NS

5

Aqu tenim manifestat all que En Mascar aspirava que fos-sin els nins, els joves, els majors, els pagesos i la gent destudis de Santa Margalida: una gent fidel als seus orgens, a la seva histria, llengua i cultura. I que desprs de lamor al seu poble natal i a tots els seus valors, pas-sassin a un amor universal que englo-bs tots els pobles de la terra i tota la gran varietat de valors que han aportat al progrs de la humanitat.

Joan Francesc March

Joan Francesc March Qus va nixer a Santa Margalida lany 1927. Acab el batxille-rat a Ciutat lany 1943. Estudi tres anys de la carre-ra de Dret a Barcelona (1944-1948). Ingress a la Congregaci de Missioners dels Sagrats Cors lany 1949. Fu els estudis sacerdotals al Santuari de Lluc i fou orde-nat sacerdot lany 1957. Desprs de perfeccionar-se en pastoral al Later de Roma, ha desenvolupat les seves activitats pastorals a Itlia, Catalunya, Cuba, lArgentina, Blgica i Mallor-ca. Joan Francesc March tamb s diplomat en parap-sicologia per lInstitut de Parapsicologia de Buenos Aires. Desprs de viure amb gran comproms les idees de la Teologia de lAlliberament

per Amrica Llatina torn a Mallorca, on fou rector de les parrquies dAndratx i la Real. A ms, tamb fu alguns viatges dactivitats a lArgentina. Lany 1976 comen a escriure llibres en catal, tot defensant la identi-tat i la cultura del nostre poble. Daleshores en ha publicat les novelles lHereu de la Corona (1976), Els triomfadors (1977), Confessions den Gori Soler (1978), Desertor (1980), Branca dOlivera (1992) i Estat de coma (2000), i el recull potic Jardins de Pau (1982). s coautor de la Histria de Santa Margalida. De la prehistria al segle XVI (1981). Coordin i tamb s autor, en collaboraci, del Primer (1979) i Segon (1996) volum de Lectures Mallorqui-nes. Actualment, Joan Fran-cesc March habita en el monestir de la Real de Ciutat, t cura de la Llar dAncians del Consell de Mallorca i s director de la Biblioteca Balear de la Real.

3JOAN MASCAR, LA VILA I ELS MARGALIDANS

4Edita: Ajuntament de Santa MargalidaPrimera edici: Mar 2005Coordina la collecci: Antoni Mas

Dip. Legal: PM716-2003

Disseny i maquetaci: www.accentgrafic.com

Impressi: Grfiques SIBA, S.L. Tel. 971 52 32 44 07450 SANTA MARGALIDA (Mallorca)

5JOAN MASCAR, LA VILA I ELS MARGALIDANS

Joan Francesc March

MALLORCA, 2005

7Vaig nixer a Santa Margalida i si puc morir a Santa Margalida. I dins la mateixa cambra a on vaig nixer.

Joan Mascar i Forns

9P resentaci Nasqu a una illa de la Mediterrnia,

al lloc ms bell de la terra. Era a comenaments del segle, quan el soroll dels cotxes encara no havia destorbat la pau de les carreteres i dels camins, i quan el clar blau del cel encara no havia estat profanat pel renou brutal dels aeroplans... La mar blava era silenciosa a no ser per la msica de les ones, o pel so del vent a les veles blanques de les barques.

Aix iniciava Joan Mascar els seus Records, que encapalen el llibre pstum La Creaci de la Fe. Uns Records que, sense cap casta de dubte, sn la descripci ms bella escrita mai de Santa Margalida i, potser, de cap poble de Mallorca:

la casa on vivia el jovenet era prop del cim dun tur...Des de la terrassa del davant de la casa es podia veure el poble a poc ms dun quilmetre, per era un lloc molt lluny per a la imaginaci dun infant...Podia veure un edifici misteris damunt dun penyal al final del poble. Era lesglsia del poble, una daquestes grans esglsies mediterrnies on tot un poble es reunia per als diferents serveis dels diumenges; i on els dies de festa el noble so dels cants en llat es podia sentir fins a la plaa de la Vila.

Els records de la infantesa margalidana varen mantenir sempre fitat Joan Mascar amb el nostre poble. Ell, que sadreava a en Joan March referint-shi com a compatriota vostre del nostre poble de Santa Margalida i, tamb, com un compatriota duna terra que tant estim, li escrivia

magradaria molt un dia poder anar amb vost a Santa Margalida. Els turons i les terres i els arbres i el poble tenen per a mi recordances grandioses de meravelles; ja que sn recordances dels anys de nin petit, i de primera joventut. Aquells dies eren dies que semblava que un vivia tota la vida del mn: all era un cel de vida i dillusions, era sentir la grandesa de la vida i de lunivers. Aquells dies i anys varen sser, estic segur, en certa manera els ms grans de la seva vida. Ho varen sser de la meva.

La llunyania, a Anglaterra estant, no li va impedir mantenir linters ni tampoc la preocupaci pel poble on va nixer. En Mascar opinava que

10

seria interessant si a Santa Margalida podien estudiar una mica la histria del poble, els costums antics, fins i tot la geografia del poble, els aucells, les plantes, els arbres, les flors, la gent. I tamb, que el cas dels mestres de Santa Margalida s de trobar-ne un que senti el valor nic de l'idioma nostre, fill del poble i de la nostra cultura. Ell pot sser un foc que va encenent cors i pensament, i ajudar. Pots trobar alguns joves intelligents i fer obra bona. Les escoles s'han de renovar. s un problema cultural, nacional i universal.

La formaci de la joventut, pel que sembla, era per a Joan Mascar una de les principals necessitats de Santa Margalida. Hi insistia lany 1981:

el que jo voldria s que a l'escola del poble tinguessin una biblioteca de lletres nostres i que un bon mestre ensenys als alumnes l'art de llegir un llibre. Endems que l'Ajuntament tingus una biblioteca pblica, encara que sols fos oberta unes hores per setmana, per deixar llibres a alguns interessats a saber llegir, i saber llegir i pensar. Ara, sortosament, aqueixa biblioteca hi s, i du el seu nom.

Com a margalidans ens pertoca estar molt agrats ferm a Joan Francesc March, un altre viler que resideix fora del nostre poble per, com Joan Mascar, amb el cor i la memria a Santa Margalida que hagi tengut cura de recopilar la correspondncia den Mascar adreada a altres margalidans. Aquesta antologia de cartes, que es clou amb un text escrit per a ser llegit durant la presentaci de la Histria de Santa Margalida (1981), ens fa ben avi-nent lestimaci que sentia per la Vila el savi margalid. Una estimaci que, per a Joan Mascar, era la primera passa per a estimar la nostra llengua, la nostra cultura, i tots els altres pobles i cultures del mn. En paraules seves:

vivim entre recordances dun passat que ja s passat i un temps a venir. Que el temps a venir sigui un temps de grans alegries per al nostre poble, que estimem les paraules mallorquines que la Beata emprava. Va sser una santa mallorquina que parlava en mallorqu. I no s sols lamor del cor que ens du al nostre idioma, s lajuda que ens dna per aprendre altres idiomes; el castell, francs, itali, portu-gus, sn idiomes germans del catal que el Rei En Jaume va dur a Mallorca a on el poble i els homes de lletres lhan conservat. Que el coneixement i perfecci daquest idioma i del poble de Santa Margalida que el parla, sia a la glria de Du.

Santa Margalida, mar de 2005

Antoni del Olmo DalmauBatle de Santa Margalida

11

Motivaci daquest llibre Si ha existit un fill de la Vila de

Santa Margalida totalment compenetrat amb el seu poble, el seu paisatge, les persones, els costums, tradicions i cultura nostrada, aquest home s el nostre pais Joan Mascar i Forns. Molts d'altres hauran estimat la Vila i els seus valors, per no ens poden allionar com ell, perqu el nostre compatriota tenia reunides, vora una bondat que ablania els cors, una gran intelligncia i una capacitat extraordinria de captar els valors i l'nima profunda d'un poble. Era un gran artista de la paraula, observador i pensador de categoria i encara li augment el seu amor a la Vila, i la capacitat de ser mestre del seu poble, el fet de viure molts d'anys enfora, escrivint en una llengua que no era la seva i sempre sospirant, ple de nostlgia, poder viure i morir en la petita ptria, que per a ell sempre va ser el centre de l'univers. La seva esposa Kathleen va poder dir que Joan Mascar va ser un autntic ciutad del mn; per el seu cor sempre va estar a Mallorca. Per no a qualsevol part de Mallorca, sin principalment en el tros on va nixer, que ell definia com el lloc ms bell de la terra, que es perllongava desprs per tota Mallorca i finalment per tot el planeta. Per s ben cert que tot el seu universalisme s'inici a s'hort d'en Degollat de Santa Margalida. D'all va prendre la seva volada d'guila que recorre el mn des de les altures i quan arriba el seu moment torna a les nadiues penyes.

A ms de les cartes escrites als seus paisans de Santa Margalida, res no fa tant patent el que per al nostre illustre pais significava el seu poble com el prleg a la seva obra pstuma La Creaci de la Fe, on intenta condensar tot el seu pensament i oferir la saviesa que va anar acumulant durant la seva vida. En el prleg del llibre, que titula Records, condensa el que va ser el paisatge del seu poble nadiu des de la seva infantesa fins que va partir cap a terres llunyanes.

Diu Joan Mascar d'ell mateix: nasqu a una illa de la Mediterrnia, al lloc

12

ms bell de la terra. Era a comenaments del segle, quan el soroll dels cotxes enca-ra no havia destorbat la pau de les carreteres i dels camins, i quan el clar blau del cel encara no havia estat profanat pel renou brutal dels aeroplans... La mar blava era silenciosa a no ser per la msica de les ones, o pel so del vent a les veles blanques de les barques. Noms hi havia a l'illa sons d'harmonia: la remor suau de l'herba dels camps o de les fulles dels arbres, el cant dels ocells o de les bsties, les canons dels allots i allotes o dels homes i dones que treballaven als camps, canons senzi-lles cantades amb tonades que eren creaci de la gent. Aquestes canons els ajuda-ven a la feina: les canons tranquilles del temps d'exsecallar les oliveres a l'hivern, les canons joioses de primavera, les canons ms sorolloses de l'estiu damunt l'era que duraven des de l'albada fins a l'horabaixa o el capvespre quan s'emmagatzemaven els sacs de blat. Les canons de feina al camp i les canons dels artesans als pobles, el ferrer. el fuster, el teixidor, tots tenien les seves canons. Tamb hi havia els sons de la natura: el so de la pluja benvinguda, els sons misteriosos dels trons aquells pocs dies de l'any en qu un cel negre anunciava l'anhelada pluja. Hi havia l'agradable sotragueig de les rodes dels carros amb els seus batecs rtmics. En alguns llocs fins i tot es podia sentir el so del vent a les pales dels molins... Aix ho mani-festava el nostre Joan Mascar en el darrer llibre de la seva vida, perqu els anglesos i els lectors de qualsevol part del mn entenguessin quina havia estat la gran influncia de la terra ms bella del planeta sobre la seva nima.

Encara segueix explicant als seus lectors de tots els vents del mn: La casa on vivia el jovenet era prop del cim d'un tur...Des de la terrassa del davant de la casa es podia veure el poble a poc ms d'un quilmetre, per era un lloc molt lluny per a la imaginaci d'un infant...Podia veure un edifici misteris damunt d'un penyal al final del poble. Era l'esglsia del poble, una d'aquestes grans esglsies mediterrnies on tot un poble es reunia per als diferents serveis dels diumenges; i on els dies de festa el noble so dels cants en llat es podia sentir fins a la plaa de la Vila.

Ens explica com vivia externament la vida dels altres i com la seva ment s'enlairava vers refinats ideals: Aquell infant vivia dues vides independents i sepa-rades. Una era la seva vida externa, la que tots veien. La joia de crrer pels camps, de jugar amb els seus germanets o amb alguns amics de la seva edat, de seguir el pastor o allot que guardava una gran guarda d'indiots...,la joia de carregar a l'ase dos sacs de blat del camp fins al mol i esperar fins que els sacs fossin plens de farina per fer aquell pa negre d'aroma i gust saludables que noms es poden ima-ginar els qui n'han menjat, no aquells que es veuen condemnats a menjar el pa de les fbriques modernes; la sana felicitat de sentir la joia de la sortida del sol; la joia

13

de treure poals d'aigua fresca d'un pou profund sota l'ombra d'un llorer perfumat... la joia d'estar tot sol en tranquilla contemplaci escoltant el flaviol del pastor que, a l'estiu, noms duia el ramat a pasturar desprs de la posta de sol.

Aquests eren alguns dels plaers de la seva vida externa, una vida que d'alguna manera comparteixen tots els qui han nascut amb contacte amb la natura, fruint d'una felicitat inconscient.

De totes maneres hi havia una vida interior ms profunda a l'nima d'aquell allotet. Hi havia moment en qu se n'anava a caminar tot sol... Els dies calorosos d'estiu quan tothom feia la sesta desprs de dinar. se n'anava fins els marges de pedres grosses que marcaven els lmits dels camps...i enfilant-se a la paret podia penetrar en el misteri del desconegut.

Pels camps d'oliveres i roman silvestre podia baixar fins a una petita vall i llavors pujar un turonet des del qual podia veure el grup d'edificis que formaven ca seva... tornava cap a casa en silenci. Mai no parl a ning d'aquestes passejades. Era un secret de la seva nima. Podia haver dit als altres on havia estat; per algu-na cosa dintre seu li deia que les sensacions superior de l'nima no poden sser compartides, i que la seva bellesa sembla malmesa si se'n parla a altres que pot ser no les comparteixen.

Aix l'infant tenia dos mns: el mn de felicitat exuberant externa i el mn superior de joia silenciosa interna. Anava creixent i hagu d'anar a l'escola...

Aquell allot que jo coneixia tan b, era realment afortunat d'haver nascut a una illa de bellesa silenciosa, i d'haver sentit des de la primera infantesa la bellesa exterior del mn i el silenci interior de la seva nima. Per comenava a sentir "les ombres de la pres" que enfosqueixen la joia primera de la infantesa. Arrib el dia que compl quinze anys. Seia tot sol sota el cel blau i pensava en els anys que li havien passat i els anys innombrables que li quedaven per davant. S'havia pres els estudis molt seriosament: havia tingut bones notes a l'escola. En qu pensava?... se sentia tot sol i sense una guia vertadera en la vida...Desitjava molt la vida, una vida ms gran, la descoberta de coses grans; per ni la gent, ni els mestres, ni els llibres semblaven capaos de donar-li el que necessitava.

A la Mallorca de primeries del segle passat no hi havia un centre de for-maci universitria com necessitava absolutament el nostre Mascar. Coneixia unes cinc llenges, havia estudiat i llegit molt; per li faltaven grans mestres que l'orientessin. En la seva manera de veure la vida hi havia confusions terribles. Aleshores li vingu la temptaci de dedicar-se a dur una vida de comerciant, per reunir una bona fortuna. Com diu ell mateix: n'hi havia un al

14

seu poble que era un geni fent negocis. Ja havia fet una gran fortuna i noms tenia disset anys ms que ell. Es tractava de Joan March Ordines, una altra gran intelligncia nascuda a santa Margalida. El nostre Mascar el tenia en gran concepte i a la seva casa de Cambridge tota la vida va tenir en el seu gabinet de treball una foto gran del seu pais devora una altra de la mateixa grandria del Mahatma Gandhi. Deia que eren les dues persones ms intelligents que havia tractat.

La temptaci de dedicar-se a fer diners va ser gran; per grcies a Du, la va resistir escollint una vida dura de dificultats econmiques, que no li impediren seguir els seus gran ideals. La Vila hauria tingut un comerciant ms i hauria perdut un mestre i guia genial i nic que tantes de coses importants li havia d'ensenyar.

La providncia, que mai ens abandona, li va permetre posseir una gran formaci en una de les universitats ms importants del mn i tenir mestres i guies d'alta categoria. Va conixer molts de pobles, moltes de cultures i llen-ges i lleg molts de llibres importants, que li donaren una capacitat extraor-dinria, admirada per grans personalitats universitries, per premis Nobel, escriptors de fama mundial que l'admiraren i se sentiren honrats de la seva amistat i de tenir correspondncia amb ell.

Joan Mascar ha influt com pocs a fer entenedora per a Occident la gran cultura d'sia, amb les seves acurades traduccions de les grans obres filosfi-ques i mstiques de l'Orient. Per la seva gran obra no hauria estat tan per-fecta i, pot ser, no hauria estat possible si no hagus comenat per captar els valors, del seu poble, la seva gent, la llengua i cultura que havia mamat a Mallorca. Sempre va servar un gran amor d'agrament a Du que li va donar la vida, als seus pares que l'educaren, al poble on va obrir els ulls i dins la seva terra volgu ser enterrat, quan acab l'existncia terrenal.

Perqu el nostre pais tant va estimar el nostre poble, perqu tot ho va fer pensant en la seva gent i amb un desig de poder ajudar-la a mantenir la seva personalitat i els seus valors, com un poble que sap mantenir la seva categoria i perqu t moltes de coses importants i necessries que ensenyar-nos. Per aix mereix que els margalidans puguin tenir aquest llibre on trobar condensat all que ell ens volgu ensenyar.

15

P etita biografia de Joan Mascar s un gran do de Du per a un

poble, que hagi sorgit de les seves entranyes un home de la categoria i quali-tats extraordinries com les que possea Joan Mascar i Forns. D'ell se nhan escrit biografies llargues i articles; per ara intentarem fer-ne una petita bio-grafia destacant les notes que es poden considerar ms interessants per als seus compatriotes de la Vila.

Joan Mascar va nixer a Santa Margalida, a la casa de camp d'un tros de terra que es deia s' hort d'en Degollat, el dia 8 de desembre de 1897, a les onze del mat. El seu pare era Mart Mascar i Sans, natural de Son Carri, per fincat a la Vila. La seva mare havia per nom Joana-Aina Forns Tauler, natural de Santa Margalida, la qual famlia habitava a la possessi de la Bisbal, prop de s'hort d'en Degollat.

S'hort d'en Degollat era una finqueta d'unes set quarterades, propietat de Guillem Sans i Blanquer, oncle del pare de Joan Mascar, militar retirat, que generalment habitava a Ciutat i passava qualque temporadeta a s'hort d'en Degollat a un tros d'edifici separat del que habitava la famlia Mascar. Estaven molt units i l'oncle Guillem estimava el petit Joan Mascar com si fos un fill seu. Quan en Joanet tenia sis anys pass a viure amb l'oncle Guillem i aix pogu fer els estudis primaris amb els Ligorins de Ciutat, i desprs seguir estudiant amb els Germans de La Salle. Quan la famlia Mascar emigr a l'Alger, en Joanet, que tenia deu anys, pass definitivament a cal seu oncle, que quan mor el fu hereu de la seva casa de Ciutat i d'altres bns.

El pare de Joan, Mart, era un home molt alt, magre i de molta de fora. Tamb era un bon treballador per a les feines del camp. Quan emigr a l'Alger, l'any 1908, va fer una bona fortuna i compr una possessi on hi sembr vinya, tarongers, cereals i altres cultius.

La seva mare, Joana-Aina, que de mal nom li deien Manenta, era una

16

dona bondadosa, feinera, molt comportvola i, segons els que la tractaven ntimament, era una santa.

D'aquest venturs matrimoni nasqueren quatre nins i una nina: Joan, Pau, Mart, Bartomeu i Joana-Aina.

Ja de ben petit era molt lliurat a l'estudi. Els vespres estudiava a la claror d'una espelma o d'un llum d'oli. Desprs sortia al descobert i contemplava amb gran atenci la lluna o les estrelles del cel. A vegades el seu oncle Guillem, que passava pena que vetls tant, el treia del seu embadaliment dient-li: Joan, a dormir! I ell sempre obea. L'observaci de la natura, de dia i de nit, era una de les caracterstiques que sempre el dominaren.

Possea una delicadesa i distinci molt especials. Conta una dona que quan ella tenia uns vuit anys, Joan Mascar, que en tenia quinze, an a la casa dels seus pares, prop de s'hort d'en Degollat. Ella va quedar admirada i cor-presa de la finesa, cortesia i educaci d'aquell jovenet. Saludava, somreia i parlava amb un gran respecte i bondat i, quan sort de la casa, an caminant cap enrere i somrient a tots, de manera que no li pogueren veure l'esquena. Seixanta anys ms tard ho recordava encara plena d'admiraci. Aquesta des-cripci coincideix amb el que diu Pere Joan Vives, fill d'un cos germ de la mare del nostre pais. Conta que l'any 1936 va dinar a ca seva a Reboster i quan es va acomiadar diu que anava caminant cap enrera, mirant de cap a la caseta. Era un home extremadament correcte.

Ja hem parlat en el prleg del seu amor a la natura, al poble, a la famlia, a la gent del camp, a totes les costums del camp. Ell, apart de les escoles, s'anava formant des de les coses que tenia prop vers les coses universals, amb un gran amor per tot que el guiava sempre. A l'ensenyana bsica lamentava que tot es fes en castell i no hi hagus res relatiu a la nostra geografia, his-tria, llengua. Per malgrat el desacord amb aquest sistema alienador d'ensenyar, Joan Mascar estudiava molt, estimava els professors i era molt estimat de tots ells.

Va escriure unes paraules que tots els nostres mestres haurien d'aprendre com a sistema pedaggic: la terra i el cel sn la gran escola de l'home. Els mestres sn Du i la natura i el seu esperit. Naturalment que els estudis d'idiomes i litera-tura han de comenar pels propis, com tamb la geografia, la histria i la vida. Sempre s'ha d'anar d'all conegut a all desconegut. Educar s formar un ambient de bondat, veritat i bellesa per ajudar a la vida que tots els nins i les homes ja viuen. Jo crec que tot d'una que el nostre poble desperti sentir l'alegria de trobar-se; i a

17

la seva cultura natural hi anir afegint elements d'altres cultures, sempre amb harmonia.

Fa molta de pena veure que a Mallorca la "enseanza oficial" ha procurat desterrar sempre tot contacte amb la vida que comena naturalment en les coses conegudes. Els infants han de comenar a estimar els ocells, flors, plantes, arbres, mar, cel, terra, muntanyes, histria, vida, llengua i tradicions de Mallorca abans d'anar a les altres illes, a Catalunya, Valncia, Castella i resta d'Espanya, Europa i tot el mn. s la intensitat d'amor que ens fa universals, i aquesta intensitat s'obt anant de les coses de prop a les d'enfora.

Jo estim totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions; i crec que el motiu s que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castell a Castella, d'un irlan-ds a Irlanda, d'un indi a l'ndia. El gran problema s crear unitats fortes, assimi-lant les coses universals. Aleshores es pot resoldre el gran problema de la unitat i de la varietat.

Aquestes paraules del nostre gran compatriota les haurien de posar en lletres d'or a tots els collegis de la Vila i tota la Nostra Terra, perqu les tin-guessin en compte tots els formadors i ho assimilessin tots els infants i joves en edat de formaci.

L'any 1908 acab d'estudiar en el collegi de Sant Joan Baptista de La Salle i comen l'ensenyana bsica a l'Escola Superior de Comer, que esta-va a l'edifici del Consolat de Mar. Als 17 anys acab els estudis amb el ttol de prit mercantil i amb unes notes excepcionals: matrcules d'honor, excellents i premis extraordinaris. En aquesta edat ja dominava els idiomes francs, angls i alemany a la perfecci. Durant tres anys va ser secretari del Consolat Britnic a Mallorca, grcies al seu coneixement de la llengua anglesa i des de 1919 fou professor adjunt de l'Escola de Comer.

Al nostre illustre pais no li bastaven els estudis amb els professors de l'Escola de Comer, necessitava acabar de formar-se a qualque universitat important, amb professors de categoria. Aix a la Mallorca d'aleshores no es podia fer i altra vegada la providncia li obr un portell. Aix com des dels sis anys fins els 17 tingu la protecci del seu oncle Guillem Sans, que l'alliber dels treballs fatigosos, ben honrats i ben nostres, de conreador i pogu fer els estudis essencials per rebre la millor formaci que es podia adquirir a la Mallorca del seu temps, tamb se li obr un altre portell per poder estudiar a una de les millors universitats del mn, quan li ofer una gran oportunitat el

18

seu compatriota margalid Joan March i Ordines, en Verga, que era un geni fent negocis. Ja havia fet una gran fortuna i noms tenia disset anys ms que ell, com diu el mateix Mascar en el prleg de La Creaci de la Fe. Doncs aquest com-patriota li va proposar que acompanys el seu fill Joan March Servera, que volia estudiar a l'estranger. Viatjaren per Holanda, Anglaterra, Frana, Alemanya, la pennsula Ibrica. Quin goig per al nostre pais visitar tants de pobles europeus i detenir-se en els centres de cultura ms importants del mn! Ell desitjava estudiar a qualque universitat britnica, ho propos al jove Joan March i ell accept que deixessin Lovaina, com era el pla que li havien proposat i es traslladaren a Cambridge d'Anglaterra, la qual s una universitat de gran histria i de prestigi universal. D'aquesta manera, Joan Mascar, humil i amb molts pocs diners, pogu estudiar a la que era considerada com una de les universitats millors del mn, sota la direcci de mestres de presti-gi, i tractar amb escriptors famosos, cientfics de fama mundial, premis Nobel, etc. All es va anar formant segons els seus anhels. Per sempre es va consider un mallorqu de Santa Margalida, un home universal, fill de la seva terra tothora estimada i mai oblidada.

Aleshores ja parlava i escrivia amb domini els quatre idiomes cientfics: angls, francs, itali i alemany. A ms del catal i castell, tamb dominava l'esperanto i llegia els autors grecs i llatins.

A Cambridge va tenir oportunitat d'acomplir un dels grans desigs de la seva vida, estudiar a la perfecci el snscrit, la llengua antiga i sagrada de l'ndia. La seva passi per la cultura ndia havia comenat als quinze anys, quan va llegir una traducci a l'angls del poema Bhagavat Gita, el Poema del Senyor. Li va semblar una cosa tan extraordinria que va romandre astorat i de llavors en sempre va desitjar conixer aquella llengua tan antiga i llun-yana, cosa que pogu fer a la Universitat de Cambridge on es trobaven excellents professors. En Mascar era un enamorat de les cultures d'Orient.

Per conixer millor i dins la prpia salsa les dues llenges antigues de l'ndia: el snscrit i el pali; aquesta darrera la llengua dels Himalaies, del nord de l'ndia, va fer de professor en el Collegi Parameshvara de Jaffa a l'illa de Ceilan, durant dos anys. (1930 - 31). All va experimentar la msica dels idiomes snscrit i pali, que va comparar amb la msica del mallorqu de Santa Margalida.

Desprs passa a viure a Barcelona i fou professor de la Universitat Autnoma de 1932 fins al 1936. Ensenyava angls i podia realitzar diverses activitats culturals universitries, que eren essencials en la seva vida i, a ms,

19

passava els estius a Mallorca tractant la nostra gent, contemplant els paisatges tan estimats i tamb intervenint en coses de la nostra cultura. Considerava que aquelles activitats eren ja una forma definitiva de vida i aix haguera seguit fins a la mort. Per es desencaden la cruel guerra civil que esclat l'any 1936, quan Joan Mascar passava les seves vacances d'estiu a la nostra illa. Va quedar horroritzat de veure perseguir i afusellar germans amb un odi i crueltat que no comprenia i per aix va partir amb el seu pare cap a l'Alger on pass una temporada amb la famlia i desprs torn a Cambridge on va residir fins a la mort.

A l'ombra de la famosa Universitat prossegu la seva gran tasca de traduir a la llengua de Shakespeare les principals obres filosfiques i mstiques de l'ndia, comenant per les ms antigues. Ell considerava que llegir els grans llibres clssics de la humanitat ensenyava tant com els estudis ms elevats a una universitat. Deia que la passi per les grans obres de la literatura s senyal de civilitzaci en els individus i en les nacions. Va voler que el mn occidental conegus les grans obres de l'ndia i per aix treball amb totes les forces per aconseguir-ho. Primer va traduir del snscrit a l'Angls una part dels Upanishads, que pertanyen al segon perode de les escriptures sagrades hin-ds. Les ms antigues sn els Vedas, que parlen de Du i la creaci. (2000 a 1500 a. C.) Desprs s'escrigueren els Upanishands (1500 a 500 a. C.), que parlen de Du i de l'nima humana. B mereixen -deia Mascar- anomenar-se himalaies de l'nima... aqu tenim la llum de la nostra conscincia i el foc de la nostra vida.

Va realitzar una traducci tan ben feta que el gran poeta i filsof Rabindranath Tagore, coneixedor profund de les cultures hind i anglesa, li va escriure una carta llarga i entusiasta per felicitar-lo del treball realitzat, perqu no havia fet una simple traducci, sin una recreaci dels Upanishads. L'obra va ser molt llegida per tot l'Occident. Tamb va traduir el Dhammapada, el Cam de la Veritat de Buda i el Tao, Te, Ching, El Cam del poder Div, atribut a Lao-Tse, de l'idioma pali. Les traduccions angleses del nostre genial pais passaren a moltes de llenges d'Europa i d'Amrica.

Finalment va fer la seva gran versi: El Bhagavat Gita, El Cant del Benaventurat, o El Poema del Senyor, tal com ell ho va traduir. Fou una traduc-ci laboriosa, lenta. Qualque volta canviava una frase vint vegades, de forma distinta, fins que creia haver expressat el pensament original. Tant l'havia impressionat aquesta gran obra que Mascar escrivia al seu amic Joan Maim: la grandesa del Bhagavat Gita s la grandesa de l'univers; per aix com la mera-

20

vella de les estrelles del cel noms es revela en el silenci de la nit, la meravella d'aquest poema noms es revela en el silenci de l'nima. Deia en una altra carta al mateix amic: si jo som res, som el Bhagavat Gita. Ell m'ha duit a la Bblia, als llibres sagrats de les religions, a l'art i a la poesia de les nostres terres, a sentir el SER i l'AMOR del nostre univers.

En poc temps s'estamparen 17 edicions de la traducci del nostre Mascar. Mils i mils d'exemplars corregueren per Europa i Amrica, per tot l'Occident, meravellat del profund pensament de la filosofia i de la mstica hinds.

Les traduccions li impediren escriure llibres originals. Per aix mateix n'escrigu un parell com Lamps of Fire, Llnties de Foc (1958), llibre notable que mostra l'erudici d'aquest pais nostre tan illustre, sobre la cultura i les religions de totes les poques i pasos del nostre planeta. Una sntesi que s vlida per a totes les creences religioses, perqu no cont cap mena de fana-tisme i demostra com Du s present a la intelligncia de tota persona since-ra i honrada, que cerca la veritat. Ja en els darrers anys de la vida va escriure La Creaci de la Fe, que s com el seu testament espiritual, obra de la qual ja hem parlat i reprodut part del seu prleg, tan mallorqu i tan margalid.

Per la faceta ms interessant i que pot fer ms b a la nostra gent, sn les seves nombroses cartes dirigides a totes les categories de persones i, amb una simpatia especial, les dirigides als seus compatriotes de Santa Margalida. En les cartes que va escriure es mostra com un mestre acabat que ens ensen-ya coses tils i profundes el qual valor no passar mai.

Durant la segona poca d'estada a Anglaterra, Joan Mascar va viure com hoste a Comberton, que era un poblet tranquil per on passava un afluent del Tmesi i que estava situat molt prop de Cambridge. Estava a una casa d'uns 300 anys d'antiguitat, amb jard, arbres, silenci i aquella pau que tant agradava al nostre compatriota. A la casa sols hi habitaven la propietria, vdua, i una filla dedicada a l'ensenyament d'infants. Joan Mascar s'enamor de la filla, miss. Katheen Ills i es varen casar l'any 1951. Fruit del matrimoni foren dos bessonets: Mart i Maria Coloma.

No per aix s'afluixaren els seus vincles amb Mallorca, la Vila i la nostra cultura. Llegia llibres nostres i fu tot quan pogu per ajudar el filleg Francesc de Borja Moll en l'obra del Diccionari Catal, Valenci, Balear, que considerava el major monument de la nostra cultura i va contribuir econmi-cament, amb les seves poques possibilitats, a una obra que considerava tan

21

important i va aconseguir que institucions i persones poderoses hi fessin la seva aportaci.

El seu anhel ms ntim era poder-se retirar a la seva terra quan li vingus la jubilaci i en aquest sentit va intentar fer passes. Per sorgiren moltes difi-cultats, entre les quals figuraven la poca salut dels seus fills i no pogu dur a terme el desig que sempre el va dominar.

A Mallorca i a Santa Margalida ja coneixien la seva vlua i se lestimava com mereixia. Per aix l'Ajuntament de la Vila l'any 1983 pos el seu nom a la Biblioteca Municipal que s'acabava d'inaugurar, que es denomina Biblioteca Municipal Joan Mascar Forns i li va concedir el ttol de Fill Illustre del poble. Tamb l'any 1997, desprs de la seva mort, a ttol pstum, fou declarat Doctor Honoris Causa de la Universitat de les Illes Balears, dins l'esglsia de Santa Margalida.

La seva salut anava minvant, ja sols podia escriure a mquina un poc i malament, no podia acomplir el seu desig ms ntim d'acabar els seus dies a la terra on havia nascut i que considerava el centre de l'univers. El l9 de mar de 1987 deix aquest mn, prop de complir els 90 anys.

Se celebr un sentidssim funeral a Santa Margalida, presidit pel bisbe de Mallorca, don Teodor beda i amb l'assistncia de les autoritats civils de les Illes i de l'Ajuntament de la Vila. Tamb hi havia representacions de les uni-versitats de les Balears i de Barcelona, el seu fill Mart i altres familiars. dhuc hi hagu representants de l'Obra Cultural Balear i d'exalumnes de Cambridge.

El nostre Fill Illustre i estimat compatriota volgu que les seves despu-lles mortals reposessin en el cementiri de Santa Margalida, de l'estimada terra on els seus ulls s'havien badat a la vida i tamb va voler que a la seva tomba hi hagus una placa amb una inscripci que digus en la nostra llengua i en angls: Venim de Du, vivim en Du i anam a Du. We com from God, we live in God, we go to God. Aix donava la darrera lli d'amor a la vila natal, a la llengua dels seus pares i de fe en el Du que l'havia creat.

23

P rocedncia de les cartes Les cartes de Joan Mascar a Joan

March Ordinas han estat reprodudes de la compilaci Correspondncia de Joan Mascar (1930-1986), a cura den Gregori Mir (Editorial Moll. Mallorca. 1998). Les paraules escrites per Joan Mascar per a la presentaci de la Histria de Santa Margalida (1981) que clouen aquestes planes, com tamb les cartes que madre a mi (cartes a Joan Francesc March Qus), provenen del meu arxiu personal. Cal fer notar que la majoria ja foren publicades a Cartes d'un mestre a un amic (Editorial el Tall. Mallorca. 1993). Les cartes a Joan Riera Forns mhan estat facilitades per la seva vdua.

27

Cartes de Joan Mascar

als seus compatriotes

29

C artes als seus familiars De les cartes dirigides a la seva fam-

lia se'n conserven poqussimes, per, malgrat aix, donen una idea de l'amor que sentia pels seus parents i el plaer que experimentava de poder-los tractar i de comunicar-se amb ells. Com recorda el seu nebot Pere Joan Vives a l'entrevista que li feren, quan l'homenatge a Joan Mascar l'any 1997, a Sa Revista de Santa Margalida: En Mascar estava obsessionat en passar els darrers anys de sa vida al lloc on va nixer, concretament per la contrada de s'hort d'en Degollat i va demanar preu d'aquell indret, de la possessi de sa Bisbal i d'un altre lloc proper que li deien Can Talaia; aix devia ser devers l'any 63, i va mantenir contactes amb qui conrava sa Bisbal i amb qui conrava s'hort d'en Degollat: ells li tramitaven la compra; per no es va arribar a res concret per mor que el preu que li demanaven era excessiu. Per tal motiu es va conformar en l'nic possible, que era ser enterrat a la Vila.

Dels parents de part del seu pare, ja en coneixem les relacions filials amb el seu oncle Guillem Sans i amb els altres parents paterns que habi-taven per Son Carri o Sant Lloren des Cardassar tingueren poc contacte amb ell.

Els parents de part de la seva mare, filla de Joan Forns i Font, de mal nom Manento i de Brbara Tauler Tous, sn molts, puix Margalida, la mare del nostre illustre compatriota, era filla de famlia nombrosa, formada per set germans: Antnia, la padrina jove de Joan Mascar; Joana-Aina, la mare que li don la vida; Margalida, la mare de Joan Riera Forns, en Fumet; Maria, Brbara, Valentina i Joan.

31

C artes a Joan Riera Forns1

Comberton,

Cambridge CB3 7DZ

6 novembre 1979

Molt estimat cos Joan:

Vaig estar content de parlar un poc amb tu per telfon fa uns dies, i grcies de sa teva carta donant la trista nova de l'anada a l'altre mn del teu bon pare. s un cam que tots hem de fer, i esperam anar al Du que ens va dur a la terra. Tu vares sser un bon fill, i ton pare ve tenir molts d'anys de salut i vida. Al cel sia.

M'agrada el Pare Nostre en mallorqu, aix:

1 Pare nostre qui estau en el cel,

Sia santificat el vostre sant nom;

2 vengui a nosaltres el vostre sant regne;

3 es faci la vostra voluntat, aix en la terra

com se fa en el cel.

4 El nostre pa de cada dia donau-nos-lo, Senyor,

el dia d'avui;

5 i perdonau les nostres culpes, aix com nosaltres

perdonam els nostres deutors;

32

6 i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptaci;

7 ans alliberau-nos, Senyor, de qualsevol mal. Amn.

Sn set coses que demanam en el cel i la terra. Si un ho diu ben poc a poc, de pensament i de cor, ens ajuda molt.

A veure si sa teva salut va millorant. Sempre per a sempre hem de tenir fe i esperana. Besades a tots, i a tu i a Na Joana.

Es teu cos que t'estima molt

Joan Mascar Forns.

P.S. Ja s que es Pare Nostre el sabem de nins petitets; per a mesura que els anys passen un ho veu ms clar: Un Pare, un Cel, un Regne, una Voluntat, un Pa de cada dia, Temptaci i Mal. Tot un cam de cap al B que s Veritat.

33

2

28 South Street

Comberton,

Cambridge CB3 7DZ

Dilluns 15 de febrer de 1982

Sr. Joan Riera Forns,

Carrer 19 de juriol 12

SANTA MARGALIDA - Mallorca


He tardat a escriure perqu he tengut un poc de bronquitis, per ja estic b. Esper que tots teniu bona salut, grcies a Du. T'envii es llibre de gloses que Na Joana me va demanar. Hi ha quatre toms de gloses mallorqui-nes recollides durant tota la vida del Pare Rafel Ginard. Hi ha unes mil gloses. Com tu tal vegada recordis de nin, ses feines de camp, com llaurar, entreca-var, segar, batre i altres se feien cantant, i de vegades es que feia feina cantava canons fetes seves. Seria una bona costum si es glosar no se perdia. Cantar i glosar s cultura popular, vertadera cultura que rdios i televisions no poden donar.

La Histria de Santa Margalida s un llibre. El P. Joan Francesc March i el Batle Sr. Als vren tenir una bona idea. No s si el meu germ Pau i en Tomeu ja els heu vists. Me sap greu que la salut d'en Pau no s tan bona com podria sser.

Rebeu tu i Na Joana recordances de tot cor nostres, i tu rebrs una abraada d'afecte i de gran estimaci del teu cos.

Joan Mascar Forns.

34

3

28 South Street

Comberton

Cambridge

Anglaterra.

12 de febrer 1983


He estat molt content de tenir noves vostres i saber que estau amb bona salut. La nostra s bona grcies a Du.

Moltes de grcies de l'escrit del Diari que parla un poc de les coses que he fetes. Tenc una vertadera alegria de veure que la Biblioteca del nostre poble dur el meu nom. A veure si ser una bona biblioteca. Durant la vida un bon llibre pot sser un bon amic, sobre tot si un comena de petit a parlar mallorqu i aleshores un pot llegir Rondalles Mallorquines, i el Testament del Bon Jess, i gloses mallorquines. Poc a poc el ninet pot parlar i escriure i pot aprendre les dues llengos. Poc a poc s'enamora de llegir. Dna grcies a en Jaume del diari, i recordances.

Jo t'estim molt, Joan, i pens moltes de vegades en tu i na Joana, i en ton pare i ta mare, al cel sien.

T'envii una foto de Catalina, sa dona i jo.

Besades de part nostra a tu i a na Joana.

Joan Mascar i Forns.

35

C artes a Joan March Ordines (en Verga) Joan March Ordines va nixer a

Santa Margalida l'any 1880, 17 anys abans que el nostre estimat Joan Mascar. Joan Mascar i Forns i Joan March i Ordines sn dos produc-tes desconcertants i extraordinaris d'un poble profundament pags i mallorqu. Dos joans; ambds contemplaren el mateix paisatge, menja-ren la mateixa casta de botifarrons, llonganisses i sopes d'era; per amb efectes completament distints: Joan Mascar s'abeur de les fonts poti-ques i espirituals de la nostra terra i repetir sovint les paraules del nostre gran Ramon Llull: Tu que omples el sol de resplendor, omple mon cor d'amor. L'altre Joan, home genial i ambicis com Mascar, s'abeur amb la filosofia dels negociants, que tenen per meta el guany econmic i repet, moltes vegades la sentncia: Per fer una bona barrina, n'hi ha d'haver un de ben fotut.

Joan Mascar i Joan March sn dos tipus extrems que segueixen lnies de diferents colors, que es completen per donar riquesa i bellesa al paisatge hum de la nostra terra, que pot produir fruits tan variats, per d'arrels comunes. En Verga i en Mascar s'estimaven, s'admiraven i es compatien al mateix temps. En Verga admirava la gran habilitat de Mascar per aprendre idiomes i la seva capacitat de treball; per li sem-blava una beneitura que no s'haguera servit de tantes facultats per fer doblers, que per a ell era l'nic important. Mentre que en Mascar tamb admirava la gran intelligncia d'en Verga i dins el seu despatx de Comberton, tenia dues fotos grosses, una del Mahatma Gandhi, un dels homes ms importants de la histria de l'ndia i la d'en Verga i solia dir: Sn els dos homes ms intelligents que he conegut. Amb tot i aix, compa-tia el seu pais perqu havia utilitzat totes les seves grans capacitats exclusivament per tan poca cosa com obtenir una gran fortuna.

Per aquest motiu el nostre estimat compatriota escrigu algunes

36

cartes al seu pais per induir-lo a realitzar qualque gran obra en bene-fici de la humanitat. En Mascar pensava en benefici de la cultura de la nostra terra, principalment.

37

1

4 octubre 1951

Sr. Joan March i Ordinas,

Ciutat de Mallorca

Senyor i amic:

En el dia d'avui, dijous 4 octubre 1951, crec que compliu els 70 anys. Ahir vos vaig enviar un telegrama a Ciutat i un a Madrid, donant-vos els molts d'anys de tot mon cor. Avui tamb escric aquestes paraules que tamb surten del cor: Du vulgui que pugueu viure molts d'anys en b vostre i en b de tots.

Vos heu fet molt amunt en aquesta vida: dins la vostra vida de negocis heu arribat a sser el primer de Mallorca, el primer de tota Espanya, i un dels primers d'Europa i del mn. Jo pens en aquells dies de lluny quan jo era un ninet petit i els diumenges al sortir de missa de la vila nostra de Santa Margalida jo anava amb el meu tio, Guillem Sans, al cel sia, a casa del vos-tre padr, i all prenem un cafetet; i el vostre padr i ell conversaven, i el vostre padr, al cel sia, vos alabava.

Quins dies aquells! Jo era un ninet de set anys quan vos vreu casar. Vs ja reu un home de grans visions que un dia serien creacions, grans crea-cions de riquesa. Jo tamb tenia visions. Era un ninet petit i tot solet anava a un turonet prop de Reboster, s'hort d'En Degollat, i all pensava, pensava en la vida de quan seria gran. Que poc he fet en la vida! Per una cosa no he feta: crec no haver fet mal a ning i b a alguns. He arribat en el mn dels estudis all on arriben pocs nins de poble, pagesos de Mallorca. A un llibre meu, encara no publicat, he reunit unes 360 planes de les ms grans i belles de tota la literatura universal. Hi ha en elles traduccions de set o vuit idiomes d'sia i Europa que jo conec. Estan tradudes en un estil literari de l'idioma angls que jo escric com molts i molts pocs d'anglesos avui en dia poden escriure. Aix no s res, s poqussim; per no me fa indigne de tot d'sser compatriota del vostre poble. Si tots, cada un en el seu cam, fessin tant la nostra terra seria gran.

Per qu som jo, qu he fet jo, comparat amb la immensitat d'all que vs heu fet? Una cosa he feta. Sempre vos he admirat. I mai he tenguda

38

enveja. He admirat un home gran, vertaderament gran, que molts pocs han comprs, del que molts sols han vist la fortuna exterior, les coses de defora, i no la grandesa interior.

Els anys passen, per no passen les recordances, ni passen els senti-ments d'amistat. Jo he conegut el vostre padr; i he conegut els vostres nts. Que ells facin coses grans i bones; ja que les coses que no sn bones d'un vent o altre no poden sser mai grans. Sols dins la bondat i veritat i bellesa hi ha grandesa. Aix s vida gran, la vida de les coses eternes. Tot, totes les altres coses passen: tots hem de morir.

Podeu tenir encara molts d'anys d'aquesta vida. En aquesta fotografia que podeu donar o tirar desprs d'haver-la mirada, veureu un amic meu d'aqu. Va sser feta el 31 de setembre de 1949, fa dos anys. Ell tenia 102 anys. El ninet s un nt d'una nta seva! s com si el vostre padr de Santa Margalida pogus veure el vostre nt, En Joanet. Aquest homonet va complir fa poc 104 anys i se troba ben bo i ben content, grcies a Du. Jo el veig cada setmana i conversam una estona. Ja surt poc del llit, per d'esperit i memria s com un jove: sempre content i alegre.

Si no arribau a sser com ell, sempre podreu arribar a una bona edat. Per no sn els anys que mostren la vida de l' home: l'home viu en ses obres, en les coses que un ha fetes, i vs heu viscut moltes de vides i molts de cents d'anys.

Una cosa me surt del cor, i vos ho he de dir. els milionaris d'Amrica i molts d'Europa dediquen diners a algunes obres de cultura, o socials. Els anys passen, i hem de morir. No pensareu en alguna obra que sigui un monument vostre per tots els temps? Amb un mili de lliures esterlines podriu deixar un inters per a donar beques d'estudis a nins de Mallorca, o fundar un hospital, o ajudar a alguns escriptors joves, o tantes i tantes obres bones! Du vulgui que hi penseu: escollir dues o tres persones nobles i bones per administrar un patrimoni de bns per a fer b. Aix vos donar l'alegria ms gran de la vida: Aix vos far immortal davant Du i davant els homes.

Res ms de moment, admirat i estimat Senyor i amic, i compatriota d'una terra que tant estim. Molts i molts anys!

Servidor i amic,

Joan Mascar.

39

2

30 Setembre 1954

Al Senyor

Don Joan March Ordines,

Madrid

Molt estimat Don Joan: Vaig tenir una vertadera alegria de rebre una carta firmada per vost des de Ginebra.

Li escric ara per donar-li de tot cor unes Bones Festes per el dia dels seus anys. Dilluns qui ve. Fins arribar als 80 anys un no s vell; i passats el 80 n'hi ha molts, com mon pare, que sn ben joves. Vost sempre ser jove d'esperit i jove d'intelligncia; i aix s la vertadera joventut. Que passi un Bon Dia; i sap que jo pens en vost amb suprema admiraci, simpatia i amistat.

M'agradaria molt un dia poder anar amb vost a Santa Margalida. Els turons i les terres i els arbres i el poble tenen per a mi recordances grandioses de mera-velles; ja que sn recordances dels anys de nin petit, i de primera joventut. Aquells dies eren dies que semblava que un vivia tota la vida del mn: all era un cel de vida i d'illusions, era sentir la grandesa de la vida i de l'univers. Aquells dies i anys varen sser, estic segur, en certa manera els ms grans de la seva vida. Ho varen sser de la meva. Un dia hem d'escriure algunes memries de la seva vida. Vost me contar algunes aventures i coses; i jo li donaria forma literria. Ho faria amb una comprensi i simpatia que plomes millors que la meva tal vegada no podrien; ja que s necessari haver viscut en el mateix poble; i sentir aquella vida grandiosa dels dies de Santa Margalida de la primera joven-tut.

La seva idea grandiosa d'una Fundaci March deu estar a punt de comenar a preparar-se. Que Du els doni claror per organitzar-la b; i que li doni la pau i alegria que mereix. El meu agrament, i el de molts que tenen un cor agrat ser infinit. Per es la pau interior, i la satisfacci de veure una Obra gran i bona que estic segur li pagar la seva generositat immensa. Tots aqu el saludam i sap vost que som sempre Servidor, admirador i amic.

Joan Mascar

40

3

Al Senyor Joan March i Ordinas

Mallorca

Sense data.

Estimat Senyor i amic: Ara que ja s feta la vostra Fundaci grandiosa que era sols un projecte quan men parlreu a Ginebra, el meu cor vol repetir-vos el meu etern agrament.

Ho faig com a ciutad del mn, com a espanyol, com a mallorqu, i com a compatriota vostre del nostre poble de Santa Margalida.

Que el Du de Vida vos doni molts d'anys de vida per disfrutar de l'alegria que donen les obres bones; i que el nostre poble aprofiti aquesta obra gloriosa, gran com el vostre pensament, i gran com la vostra voluntat.

Sempre vostre

Servidor i amic,

Joan Mascar.

41

4

14 desembre 1954

Al Senyor Joan March i Ordinas

Ciutat de Mallorca

Molt estimat Don Joan: Li vaig escriure en octubre per el dia dels seus anys, i ara escric unes retxes per donar-li un Bon Nadal i Any Nou. Que passi les festes amb alegria i que l'Any Nou li sigui un any de pau i victria de les seves empreses.

Jo pens moltes vegades en vost. Crec que som una de les poques per-sones que han sentit de bondeveres i sense gens de gelosia sin amb simpa-tia, la seva grandesa. Moltes i moltes de persones li han anat davant i darre-re, per poques crec han sentit que vost ha tingut una vida interior ben tot sol. Com ms gran un s, ms tot sol un vertaderament se troba; amb quan-tes de persones haur pogut vost parlar de tu a tu, sentint que elles tenien una intelligncia i energia com la seva? Amb ninguna. En el gran silenci interior de la seva nima ha hagut de resoldre grans problemes, i tot sol ha hagut de viure els moments ms grans dels seus pensaments i secrets inte-riors. Per part meva he de dir que vaig sentir la seva grandesa de nin petit i ben jovenet, per s en anys darrers que amb ms experincia de la vida l'he sentida ms. Vost va haver de fer guerra comercial i lluitar en una terra on hi ha molts d'egoismes i moltes gelosies; i va haver de lluitar amb les armes de la terra a on va nixer. Nascut a Sussa o Anglaterra la lluita hauria estat una mica diferent. A mesura que els anys passen, i sentint que d'aqu a alguns anys, que encara que fossin vint serien ben pocs, ens hem de despe-dir per a sempre jo sent ms endins del cor una simpatia i amistat gran per un home de la meva terra que ha sabut dominar la vida, crear i transformar grans empreses, enriquir els seus fills i els seus nts, crear i distribuir rique-ses; i a la fi coronar la gran obra de la seva vida creant una Fundaci que ha de ser font de cultura nacional, i a la llarga de benestar i riqueses materials i culturals.

Davant el misteri de l'univers, d'aquest mn que no coneixem, d'aquesta vida nostra que no sabem qu s, ni qu s la vida ni qu s la mort, el mis-teri ms gran s el del pensament i de l'nima d'un home. I quan el pensa-ment i l'nima d'aquest home s tan gran, nica i genial com la seva, tota

42

persona que no sent petites gelosies no pot deixar de sentir satisfacci i admiraci. Que totes les coses li vagin b; que tengui algun nt o fill de nt tan llest i intelligent com vost i que la seva obra creadora sigui en b seu i de molts.

Esper que est b de salut. Jo, la dona i el ninet i nineta que faran tres anys el tres de novembre tots b. Jo he estat amb molta feina a la Universitat aquests dos mesos darrers; i ara, com examinador, tendr unes setmanes de molta feina.

Si aqu a Anglaterra hi hagus ara eleccions crec guanyarien els conser-vadors: els laboristes estan desunits. Pau entre els homes i nacions no n'hi pot haver perqu l'esperit de collaboraci intelligent, i dels grans valors morals dels homes, no s encara superior al de les guerres i lluites negatives! Hi ha pocs homes grans amb gran visi dels bns i veritats creadores; i amb forces i energies per a fer obra gran, creadora. Dins aquest mn de petites lluites personals destructores dels bns grans de la gran majoria dels homes procu-ren pensar pensaments petits, personals o nacionals, i s natural. Manca una fe gran creadora: uns homes grans directors i d'altres homes, per amb visi prctica, creadora, constructiva.

I qu hem de fer? Entre guerres dels homes i nacions procurar viure amb pau dins l'amistat d'alguns pocs amics, ben pocs; entre les malalties tenir salut; i entre les penes tenir alegries.

Res ms per avui. A veure si En Joan i En Tomeu es faran fumadors de puros. Aix de fumar cigarrillos s cosa petita per un comerciant!

Sempre amic i servidor que el saluda.

Afectuosament.

43

5

7 juny 1955

Al Sr. Joan March i Ordinas

Ciutat de Mallorca.

Molt estimat Don Joan: A la seva oficina de Londres m'han dit que era a Mallorca per uns dies, i li he volgut escriure per saludar-lo.

Jo pens molt en vost, com pens molt en Mallorca: gaireb cada dia. La meva admiraci per vost s molt sincera, ja que he anat seguint el progrs de la seva vida, vida nica que jo conegui, a on un sentit de la realitat de les coses, absolut i definit, ha anat unit a una visi clarssima de la creaci d'ideals comer-cials i financers. Aquest sentit de realitat i unit a una visi ideal clara de les coses, sols l'he coneguda en vost, i d'aqu ve la meva admiraci. La meva simpatia per l'obra grandiosa de la seva Fundaci es immensa. No en s res. En Joan, el seu fill, me va escriure fa mesos que se iba perfilando. Esper que vagi tot b. Hi ha un dit en francs que diu: Il ne suffit pas de fer le bien, il faut ancore le bien fere. Hi ha d'sser veritat: No basta fer b, hi ha que fer el b ben fet. s un problema i s natural que no se pugui fer en un dia.

Com veu, els conservadors han guanyat les eleccions a Anglaterra. Aqu s'ha arribat a una moderaci poltica, que ja ens convendria a Espanya. El pro-blema de les huelgas s ms srio. si no s'acostumen les dues parts a anomenar una tercera part, justa i imparcial, que pugui mandar i decidir en les disputes obreres i industrials, ens trobarem amb la confusi d'ara. Aix sembla arribar.

I com veu, la tensi d'una guerra mundial que destruiria el mn no s de moment tan forta. Cinc, 5, bombes H diuen que podrien matar tota l'herba d'Anglaterra, i naturalment tots els animals i persones, dones i infants. I 50 bombes H farien el mateix en Els Estats Units. s clar que lo mateix passaria a Rssia, per aix no resoldria el problema, deixat de que tots morts, tot seria pau! El mn no pot voler aqueixa pau! Per egoisme hem d'sser una mica altruistes.

El saluda de tot cor,

El seu servidor i amic,

44

6

20 juny 1955

Sr. Joan March i Ordinas,

Ciutat de Mallorca

Molt estimat amic Don Joan: Li vaig escriure fa unes dues setmanes, i ara ho faig per donar-li un bon dia de Sant Joan. Que el passi amb salut i alegria. Li escriur a Ginebra a on sups ser aquest estiu, com sempre. Veig que la gran reuni dels americans i russos, i els que els van darrera, ser a Ginebra. A veure si en sortir alguna cosa de profit. Espanya no pot fer res, sin mirar des d'enfora. No som una fora internacional.

El problema de simpatia i comprensi, s un problema d'intelligncia i de cor. La poca intelligncia ens duu a l'egoisme: la intelligncia superior ens duu a l'altruisme intelligent. El cor pot resoldre problemes que la intelligncia tota sola no pot resoldre. Voluntat i treball poden fer miracles; per no basta una gran voluntat: per resoldre els grans problemes de pau i de justcia tamb s indispensable una Gran Voluntat Bona.

Sempre el saluda amb simpatia i amistat,

El seu amic,

(Cpia sense signar)

45

Tamb existeixen una srie de cartes dirigides a Joan March Servera, fill del capitalista, que l'acompany uns anys a la Universitat de Cambridge; per encara que s de La Vila, crec que no resulta interessant per als margalidans. Solament cal destacar que, sempre que ho va creure oport, el va empnyer perqu ajuds econmicament a la nostra cultura i concretament a l'obra del Diccionari Alcover-Moll.

Per aquesta correspondncia cont dues retxes que defineixen l'nima del nostre illustre compatriota, quan diu que no es vol fer sbdit britnic, malgrat les avantatges que li proporcionarien, perqu vaig nixer a Santa Margalida, i si puc morir a Santa Margalida i dins la mateixa cambra on vaig nixer. Aix explica el gran inters que va tenir de comprar s'hort d'en Degollat si el preu de la compra hagus estat a l'abast de la seva butxaca.

47

C orrespondncia amb Joan Francesc March Qus De la correspondncia diri-

gida a la meva persona, no importa el poc ms o ms poc valor que jo pugui tenir, sin l'amor i l'entusiame amb qu volgu ajudar a la formaci d'un jove del seu poble i de la seva petita ptria, Mallorca. Aquestes cartes dirigides a un compatriota de Santa Margalida sn les llions d'un gran Mestre a un jove nascut en el mateix poble, que serveixen per a tots els joves margalidans i mallorquins de qualsevol temps.

Com que l'edici primera de les dites cartes, sota el ttol de Cartes d'un Mestre a un Amic, est esgotada, crec que s molt oport publicar en aquest llibre cartes tan importants, perqu sempre les tinguin a son abast els joves i tamb la gent d'edat del nostre estimat poble de Santa Margalida.

48

1

Fora Mallorca

COMBERTON

Cambridge

9 d'agost 1948

Al Senyor En Joan Francesc March i Qus

CIUTAT DE MALLORCA.

Benvolgut amic: Fa un moment he rebut la vostra lletra i deix feines urgentssimes per respondre-vos tot d'una.

Abans de tot vos he de dir amb l'afecte d'un pare - el vostre pare no crec que vos pugui donar un consell sobre aquestes coses - que si pensau escriure literatura, sigui novella o poesia o altra literatura, en llengua diferent de la de la terra all on viviu anau absolutament desorientat.

La nostra tradici, la nostra nima, la nostra cultura viva del poble, la nostra terra, no s castellana, ni andalusa, ni gallega, ni murciana: s mallor-quina. Jo sent un gran amor per Castella i la llengua castellana, estim i admir el seu gran valor, Castella podr sser ms o ms poc que Mallorca, per un fet s evident: no s ni pot sser mai la mateixa cosa. Hi ha moltes de mares en el mn, cada persona t la seva, totes sn dignes del nostre respecte, de la nostra simpatia i del nostre amor en Du; per tenim o hem tengut una mare, nica. Voler dir que entre ella i nosaltres no hi ha una relaci tamb nica s enganyar-nos, s anar contra la veritat, i tot art i vida noble s veritat. Ara b, si un de nosaltres se'n va a viure a terres castellanes, o un com jo a terres angleses, vivint sempre en un ambient castell o francs o angls, o el que sigui, aleshores pot arribar a empeltar una branca d'una altra cultura i llengua a la nostra, i el nostre arbre pot donar dues fruites, com un ametler pot donar ametles i albercocs. Joseph G. Conrad era de Polnia i fins els 21 anys no sabia angls. Vingu a Anglaterra, va sser capit de nau anglesa, va adoptar la llengua anglesa i va arribar a sser un dels primers novellistes en llengua anglesa moderns. Per si ell, vivint a Polnia, hagus escrit en angls hauria estat una cosa absurda. s la cosa absurda i monstruosa d'unes escoles a terres que parlen la llengua de Ramon Llull i del Rei En Jaume, on s'ensenya el

49

francs i l'angls, i altres coses poc o molt, - ms poc que molt! -, per no s'ensenya una paraula de la llengua i literatura prpies.

De fet, hem de veure que durant els 300 anys que la llengua nostra fou negligida res varen produir els que la parlaven, de gran valor literari. Quins sn els escriptors, poetes o prosistes, de les terres de la nostra llengua dels darrers 300 anys?: sn Verdaguer, Maragall, En Costa i Llobera, Alcover, En Ruyra i altres. s a dir, sn aquells que se trobaren l'nima seva, arrelada dins l'nima del poble. Parlar-me d'una novella sobre el poble all on jo vaig ni-xer, i per a mi de recordances sagrades, i dir-me que aquesta novella s escrita d'un germ meu, de la meva terra, que t les arrels en ella, com jo tenc; per s escrita en llengua artificial, de terres llunyanes i d'una tradici tan diferent de la nostra, s donar-me molta de pena. Com vos he dit, he deixat feines urgents, urgentssimes, per dedicar-vos una hora i dir-vos all que ning me va dir quan jo tenia els anys vostres, all que ning vos dir, ja que la gent no dna consells si altres no en demanen; i amb aix fan b i fan mal. Si jo aconseguia amb aquestes paraules, en les quals va tota la meva experin-cia cultural de la meva vida, fer-vos pensar una mica, no me sabr greu el temps perdut, que seria ben guanyat.

Vaig sser dos anys a l'Illa de Ceilan. Ensenyava literatura anglesa, i sns-crit a un Collegi. Jo els deia aix mateix que vos dic ara a vs: que era una cosa absurda voler escriure literatura en angls lluny d'Anglaterra. Ara ho comprenen.

Si voleu ajuda cultural, ajuda literria, ajuda espiritual bella, demanau-la a alguns amics del grup cultural de Ciutat: Mn. Antoni Pons - Monterrey, 14, Santa Caterina; En Josep Sureda, Via Roma, 57; En Miquel Forteza, Sant Bartomeu, 17; En Joan Pons, Sant Sebasti, 10; En Francesc de B. Moll, Sant Sebasti, 11. Ells podran fer-vos amic d'alguns joves que no conec, per que me diuen que prometen molt. All sn les vostres arrels, la vostra vida cultu-ral. Si vos separau d'ella no fareu ni una cosa ni altra: ni la llengua vostra, ni la forastera. Els pocs mallorquins que escrigueren el castell una mica b foren En Gabriel Alomar, Mossn Costa: tots ells formats dins la nostra tradi-ci cultural.

No puc dir ms, ni tenc ms temps. Aix que me demanau del nostre camp de Santa Margalida m'estranya una mica. No el coneixeu? Ara b, si vs hi anau, si vs estimau els camps, els arbres, les parets, els cels, els homes vells i joves i infants, i les dones velles i joves i nines, si tot ho mirau, no amb els ulls de la vanitat d'un jove parent d'En Verga, sin amb l'amor i humilitat,

50

que s pau i tranquillitat, totes les coses i les persones vos obriran el cor, vos mostraran llurs secrets.

Una tonada de batre, la cara d'un infant, una flor, un arbre, tot vos contar una vida, una nima. L'energia de la nostra gent, llur realisme fort, rom, la vida forta, de la terra, del nostre poble, llurs tradicions, l'esglsia, Junper Serra de Petra, tot vos contar coses i les persones vos obriran el cor. No me parleu de Propaganda turstica que no s gaireb ms que vulgaritat, grolleria, i prostituci de les coses belles per aprofitar els egoismes dels que no estimen les belleses de Mallorca, si no en relaci amb els seus negocis petits! Naturalment que procur exagerar una mica per explicar-me amb poques paraules.

Vos abraa el vostre amic,

Joan Mascar

P.S. Visc a un poblet prop de Cambridge.

51

2

Comberton

24 agost 1948

Sr. Joan Francesc March

Ciutat de Mallorca.

Estimat amic: Ahir vaig rebre la vostra lletra, i avui vos escric, perqu si no ho faig aviat Du sap quan ho faria. El cas vostre s urgent i per vs de gran importncia: s qesti de vida o de mort cultural, de caminar cap a l'nima nostra i viure o de fer-vos lluny del cam i extraviar-vos. Caminem ara que s de dia; vendr la nit i la fosca i no podrem.

El fet que vreu escriure i que ara m'heu tornat a escriure me demostra que teniu inters en la salvaci cultural de la vostra nima i que teniu llum. En lo que jo pugui sempre vos ajudar.

A Ciutat s important que conegueu alguns joves de la vostra edat que escriuen poesia nostra. Amb ells podreu aprendre, conversar i tal vegada trobar un amic. Un amic pot sser una gran ajuda; per recordem les paraules grans de Cicer: Nisi in bonis, amicitiam esse non posse. L'amistat sols pot sser entre els homes bons. s a dir, no basta tenir un bon amic; s necessari que l'amic sigui bo. s el cas ben clar: de qu serveix que tenguem coses bones en la vida si nosaltres no som bons? Un amic que no sigui bo ens pot fer ms mal que un enemic; ja que l'amic, precisament perqu s amic, ens pot fer caminar per un cam dolent i l'enemic no pot.

Com podeu veure jo pos els problemes morals davant els problemes cultu-rals. Tres valors crec que tenen importncia en la nostra vida:

I Valors morals.

II Valors culturals.

III Valors materials.

Els primers, els morals o espirituals, sn suprems. La cultura sense altruis-me, sense bondat s vanitat buida. La riquesa de bns materials sense bondat, sense altruisme, s dolentia.

La intelligncia, l'energia, la riquesa, la cultura, si no van acompanyades de

52

la bondat i de la humilitat que les supera, no sn ms que causa de mal per als altres i per al qui les posseeix. davant l'univers tots som ben petits, davant Du quin home s gran?

Per dins la nostra petitesa i ha una grandesa. s la grandesa de l'nima, la noblesa de l'esperit, el fet meravells que podem sentir bondat i amor, bellesa i saviesa, que podem morir sense por, que la nostra vida pot sser un sacrifici per un ideal noble, una constant purificaci i millorament del nostre esperit.

Diuen que un batle del nostre poble, de Santa Margalida, quan volien fer una escola va dir: Per qu una escola? Jo no s llegir ni escriure i m'he fet ric! Aix, li haurien pogut dir, s una filosofia de solls de porcs. T'has fet ric. De qu? De diners? Aix s ben poca cosa. Hi ha lladres que tamb s'hi han fet. T'has fet ric de bondat, d'amor, de veritat, de servici als altres, de cultura, d'amor a Du? Perqu si tu et penses que sser ric de diners s sser ric, vas ben equivocat.

Aix li haurien pogut respondre; per aquell bon home o pobre home, tenia certa ra: una escola dolenta i forastera, el saber llegir i escriure malament un poc de castell, de poc serveix. Pot servir fins i tot de mal.

La mitja cultura del nostre temps per tot el mn ens allunya de les dues grans cultures: la del poble, el folklore, saviesa i art popular; i la cultura de la ciutat entorn de catedrals o d'universitats. Ara hi ha el suburbi, la Santa Catalina, el Son Espanyolet on creix la incultura.

Els quatre mals del mn d'ara sn, crec:

1 El cine.

2 La rdio.

3 El peridic.

4 El quiosc i la literatura de quiosc.

Les quatre coses podrien sser fonts d'educaci i de vegades ho sn -poques- per ms sovint sn fonts de degradaci. Allunyen de la natura, font de poesia i bellesa, allunyen de l'art gran i fort i noble, allunyen de la veritat, de la bellesa, de la bondat.

Vull dir naturalment que hi ha molts de perills.

Coneixeu el poema als joves d'en Costa? El vos envii en part. Ja el podeu escoltar tots els joves de la nostra terra!

Seria interessant si a Santa Margalida podeu estudiar una mica la histria del poble, els costums antics, fins i tot la geografia del poble, els ocells, les plantes, els arbres, les flors, la gent. No tenim un Junper Serra (1713- 1784), com tenen

53

a Petra, el Pare serra que t en el Capitoli d'U.S l'esttua al costat de Washington. Per cert que m'agradaria molt llegir les lletres i dietaris del Pare Serra escrits, diuen, en la prosa nostra catalana, simple i noble. Per tenim alguns fills illustres.

A veure si llegireu les grans crniques nostres: Muntaner, el Rei Pere etc. i Ramon Llull, i altres; i sobre tot Bernat Metge. En Lo Somni, hi ha la prosa nostra ms forta i ms bella que conec. s tan gran com la millor prosa castellana.

De la prosa i poesia nostra, heu d'anar a la castellana, llatina, grega, llenges modernes, angls etc. Si teniu temps podeu anar a les llenges de l'Orient. Hi ha all un gran mn. Asia i Europa sn les niques parts del mn que han creat grans cultures. La saviesa de l'ndia se resumeix en les paraules

TAT TUAM ASI

Aix Tu Ets

s a dir all que hi ha de ms gran en nosaltres, l'nima nostra pura, respon a all que hi ha de ms gran a l'univers. I qu s aix? AMOR. El fet de que sen-tim amor pur de Du i per les coses grans i belles ens diu que aquest amor ve d'un AMOR, que s en els cors nostres i que ens fa anar de cap a la veritat, la bondat, i la bellesa s una mostra, infinitament petita, de l'Amor que va crear el sol i la lluna i els altres estels.

Hi ha dos amors, entre molts, que jo voldria per el nostre poble: amor als animals i amor a les flors. La gent del camp d'Anglaterra guanya a la del camp nostre en aquests dos amors; me sap greu, molt, haver-ho de dir.

I ara vos vull demanar una cosa. M'agradaria tenir unes fotografies, per peti-tes que foren, de vistes del nostre poble: l'esglsia, un mol de vent, un camp de figueres, etc. Si en teneu cap me fareu content; per no us molesteu en lo ms mnim. Si l'any qui ve, vaig a Mallorca, ja veur si en puc fer algunes.

Sempre amic vostre.

Afectuosament.

Joan Mascar

54

3

COMBERTON

CAMBRIDGE

30 d'agost 1948

Senyor En Joan Francesc March

Ciutat de Mallorca

Estimat amic: Quan fa uns dies vos vaig escriure no vaig pensar a dir-vos que si qualsevol dia me voleu enviar algun escrit literari, poema, rondalla, etc. amb plaer us donar la meva opini. No vull dir, ni de molt, que sigui definitiva; per tenc una mica d'experincia. L'any passat se celebraren a Londres els antics Jocs Florals de la nostra llengua i el Batlle de Wesminster, el barri de Londres on viu el Rei els va presidir. Jo vaig sser del Jurat i vaig haver de llegir unes mils de planes de prosa i poesia, o ms ben dit de vers, per judicar. Totes les composicions que deien Opto per la Flor Natural, pssi-mes!

Si un dia tamb me dieu els vostres anys, fins el dia dels anys si voleu, i els estudis que heu fets, sobre tot els de lletres, tot aix m'ajudar a coni-xer-vos millor i ajudar-vos en lo poc que pugui. (Els gramtics moderns nostres diuen amb el poc. Han desterrat el lo. No puc judicar sobre aix).

Si voleu estimar la nostra llengua, expressi de la nostra nima, i un dia us voleu expressar b i literriament us dir el que jo faria en el vostre cas.

Crec que hi ha tres fonts d'inspiraci:

1. El poble. Si conversau amb pagesos o dones velles, diguem de 65 anys per amunt, que no spiguen llegir ni escriure, trobareu el parlar viu, clar, natural del nostre poble. En ell trobareu paraules, sons, ritmes, ressonncies belles. El parlar del poble nostre s clar, bell, reposat, amb gran melodia i harmonia. El poble de Castella tamb ens dna la font d'un castell noble i magnfic.

2. L'altra font s la gent culta de la Ciutat. El conixer algunes de les persones, poques per desgrcia nostra!, que saben de veres llegir i escriure, que tenen gust literari, que s'han dedicat a les nostres lletres. Si podeu coni-xer fins i tot sols una persona culta, ja vos ser una gran ajuda.

3. La tercera font s la literatura, els llibres nostres. Els Nostres Clssics,

55

edici que no s si se ven; per hi ha particulars que en tenen exemplars, vos donaran els models de prosa i poesia. No llegir molt. Llegir poc; per una i altra i altra i altra vegada, fins que l'emoci i pensaments interiors; i fins que cada paraula us hagi revelat els seus secrets, els seus so i vida.

Aquestes crec que sn les tres fonts de cultura. La gent nostra que sap llegir i escriure, malament, el castell no pot posseir mai un llenguatge clar i bell com els pagesos antics. La fbrica, el suburbi, la confusi de cultures, no donen mai resultats bells.

Aix no vol dir que no hi pugui haver assimilaci; per aix no s mai confusi. La nostra llengua llatina, va assimilar paraules arbigues, per exem-ple, i parlam i empram paraules que ens vnen de lluny com tabac, patata que ens vnen d'Amrica. Aix, per, s'assimila en forma viva: no s el bueno, bueno o les altres formes ridcules mig castellanes que empra la gent que no se dna compte de les paraules que empra.

Jo no vos puc donar models literaris meus; perqu per desgrcia tota la meva cultura superior s anglesa. L'angls si que el puc escriure literriament i som membre de la Reial Societat Literria de Londres.

Si un dia venia a viure a Mallorca, si que me dedicaria de ple a la nostra llengua, encara no fora ms que dur-li uns grans d'arena en forma d'unes traduccions del snscrit com he fet en angls.

Heu llegit els poemes de Na Maria Antnia Salv? Ens dna de vegades la poesia d'un poble del pla, com Santa Margalida, poesia viva, clara i forta. Quan diu:

Aqu hi ha camps d'ametlers,

tanques de fruitals i vinyes,

i carros que deixen ginyes

pel rostoll dels sementers.

Aix podria sser Santa Margalida. Com tamb:

les figueres fan aqu

belles ombres regalades

i figues flors, clivellades

per la frescor del mat.

I les notes humanes de vida:

56

I barraques escampades

amb sos forns i fumerals,

infantons de peu descal,

dones de cares colrades.

Tot aix s tan ntim, tan nostre, tan viu, que res en el mn pot sser-ho ms.

B. Vaig a comenar la meva feina d'avui: a traduir a l'angls uns versicles snscrits sobre l'amor de Du que Ramon Llull hauria estimat molt. Ell que sabia b que s aix. Com diu un versicle:

L'amor de Du no se pot dir amb paraules: s com un mut que no pot parlar del gust d'una fruita.

Heu llegit Blanquerna de Ramon Llull? Sobre tot El Llibre d'Amic e Amat. Llegiu Blanquerna per amor de Du. Llegiu Ramon Llull. Tu que omples el sol de resplendor, omple mon cor d'amor, ens diu el gran mestre de la nostra terra. I en una lletra del Nou Testament - Iohannis I, 16, trobam les paraules supre-mes,

Deus caritas est.

Du s amor.

s a dir: all que hi ha de ms alt, ms sublim en l'Univers. L'amor pur que sentim DU. L'amor che move il sole e l'altre stelle del Dant. La fora d'amor del nostre cor que ens emporta envers la poesia bella, i envers les obres ben fetes, s la fora de poesia que va crear l'univers, s el TAT TVAM ASI.

El temps s curt, amic meu, i el cam s llarg: a fer feina s'ha dit. A llegir

57

el gran llibre de la vida i de la natura, a llegir el gran llibre de l'art i lletres, comenant naturalment per les nostres. A llegir i tal vegada podreu escriure.

Com la meva cultura literria s anglesa, jo no vos puc ajudar gaire: sols vos puc estimular que aneu a les nostres lletres, que faceu all que jo no vaig fer; i molt que n'he patit.

Una bona idea crec que s no parlar gaire de cultura en pblic: s cosa d'amics, de petits grups. Sobre tot, anem alerta a la vanitat. A mesura que un ms sap, ms un sent aquella humilitat que no vol dir humiliaci, sin tranquillitat.

Coratge i bona sort!

Sempre vostre.

Joan Mascar

58

4

Comberton

Cambridge

Joan Francesc March

CIUTAT DE MALLORCA.

Ben estimat amic:

Fa unes setmanes que vaig rebre la vostra lletra del 12 de setembre. No he pogut escriure abans, i ara ho faig deixant les feines literries que tenc entre mans. De totes maneres m'heu d'escriure un pic o dos cada mes; i jo vos contestar. La nostra correspondncia ha tengut comenament, per esper que no tengui fi fins aquell dia dels adus eterns.

Estic molt content de tenir una idea de la vostra vida de dedins i de defora. Referint a la darrera, he de dir que me sap molt de greu aix que me dieu del servici militar. s un temps perdut, temps d'or; i s trist pensar que en el mn aquestes coses se consideren necessries. De totes maneres, procu-reu acabar el ms aviat possible i conservar l'nima pura entre els materialis-mes d'una vida allunyada de la cultura. De tot podem treure profit, i saber obeir i manar s una gran cosa. Res ms sobre aquest punt

Me sap molt de greu que no hagueu pogut fer el vostre gust d'estudiar filosofia i lletres. s que no podreu fer les dues llicenciatures? Els estudis de dret ens donen una idea de l'evoluci de la vida social dels homes. Les lleis humanes representen l'evoluci poltica i social de les terres. s interessant veure les lleis humanes en els llibres religiosos de totes les religions. Heu llegit la Repblica de Plat? Conv llegir-la a poc a poc, com totes les coses grans. s tal vegada l'estudi ms noble del concepte de justcia que hagi sor-tit de veu humana.

Per els estudis de dret no donen cultura, no donen la vida de les lletres on trobam la vida dels pobles vista en l'nima d'homes que han sentit molt i que han pensat molt. Degut a les cincies fsiques i matemtiques del temps d'ara les lletres no s'estimen com abans. Jo ho veig a Cambridge, la Universitat de cincies tal vegada ms important del mn. La cultura no augmenta, sin que disminueix. Vivim en els comenaments brbars d'un temps de cincia

59

on els valors morals, espirituals i de bellesa compten per ben poc.. Per aix s ms i ms urgent conservar el foc sagrat de la gran tradici humana i espi-ritual. Els homes d'ara dominen la naturalesa en lloc d'estimar-la, com fa el poeta; dominen la matria, per dominen ben poc llur esperit; d'aix vnen lluites, egoismes i totes les fonts del mal. Vivim en temps on ens manca fe, en lloc de fanatisme, visi espiritual, en lloc de negacions i intolerncies, un sentit gran i universal de la vida, en lloc de petiteses humanes o inhumanes.

S. La filosofia i lletres pot ajudar a sser un mestre d'escola una de les professions ms nobles de l'home. El ttol ms gran de Jess sobre la terra va sser el de Mestre. Qu cosa ms gran hi ha que la de dirigir els esperits? Pesem en aquells grans mestres i grans deixebles de Grcia:

Scrates, mestre de Plat, Plat mestre d'Aristtil; Aristtil mestre d'Alexandre el Gran. Alguns pensen que sser mestre d'escola s poca cosa, sobretot si s de nins petits. Si el nin petit est malalt, no procuren els pares tenir un bon metge? O s que diuen: s un nin petit, ja basta un curandero qualsevol! No procuren el millor metge. s, per, veritat que del punt de vista econmic l'ensenyament, tant a l'escola de nins, com de joves, com de joves grans a les Universitats no t un camp digne i noble com caldria. per aix els que hi tenen vocaci el mestre d'escola s com el poeta s'hi han de dedicar. Ens manquen mestres poetes, mestres creadors.

Per vista la vostra dificultat, m'agradar saber com resoldreu el proble-ma econmic. Teniu altres germans o germanes, o sou tot sol? No vos agra-daria la vida de pags- senyor en el camp? s una vida molt noble, i la que ms s'acosta a la poesia i a les lletres. Una mica la vida d'Horaci! B ja me'n parlareu. Jo he de suposar que el vostre pare te una posici una mica acomo-dada, com diuen a Mallorca. Aix s un b per vs, o un mal, segons com ho aprofiteu. Un proverbi de l'ndia diu:

Joventut, riqueses, poder, manca de seny: cada una d'aquestes coses s un perill. Qu ser quan una persona posseeix les quatre?

Per el cas vostre, grcies a Du, no s aquest; per no deixeu de pensar que el temps vola i que hi ha moltes de coses bones que fer en aquest mn.

Aix em du a la vostra vida interior. Doneu grcies a Du que us va illuminar amb la Illada. Tenc la impressi que heu llegit massa i massa aviat. La formaci interior crec que s millor si llegim ms poc, per si ens assimilam alguns llibres bons fins que formen part de la nostra vida. Hi ha

60

que tenir una idea general, naturalment, per la vida s qualitat, no quantitat. Per aix us recoman llegir una i altra vegada i a poc a poc, alguns grans poe-mes, considerant, meditant, contemplant. La vida de ciutat que heu conegu-da ja no s la vida noble de catedral de que jo parlava. La vulgaritat s'escampa per totes parts i els esperits fins i nobles es troben allats, isolats. Penseu que us manca un mestre de lletres i un amic i alguns coneguts que estimin les nostres lletres, joves de nobles sentiments i pensaments i amadors de la belle-sa amb qui pugueu conversar. No s fcil trobar bons amics en la vida. Quan no se troben aneu tot sol, ben tot sol. La companyia de la natura i dels grans llibres i l'observaci calmada de la vida ens donar ms que no el temps d'or perdut amb coneguts que no sentin les nostres ambicions de bondat, de veri-tat i de bellesa. Un amic no pot sser mai un bon amic si, si ell no s bo. Al contrari, quan ms bon amic, si ell no s bo, s pitjor, degut a la seva influn-cia dolenta, immoral i no cultural. Els valors espirituals i els de l'alta cultura han d'anar junts. Tota cultura sense noblesa d'nima s vanitat, si no petitesa. Tant s aix, que jo crec com a cosa certa que tot art gran no pot sortir ms que d'una nima gran. L'harmonia dels nostres pensaments, emocions i accions conv que comenci aviat en la vida: s una tasca de formaci de l'nima que no acaba mai.

Els vostres dos poemes em donen una idea de la vostra sensibilitat a la poesia. Un s d'amor i l'altre de dolor: dues fonts de poesia eterna. Vull dir amor a la naturalesa i el dolor de les coses i dels homes que passen. M'agrada que escriviu directament i no de la manera indirecta i difcil d'alguns poetes d'ara. Aquest estil est b si un vol fer exercici de rompecabezas. Els grans poetes de la humanitat no han escrit aix. Hi ha un Gngora, ja ho sabem, o un Donne a Anglaterra; per el cas d'ells s diferent: sn grans construccions potiques que en realitat no sn difcils una vegada estudiades. Per ni un ni altre sn poetes suprems. No heu estudiat algun idioma europeu? L'itali, el francs i el portugus sn tan semblants al nostre que amb una mica de llat i poc temps, un pot llegir llurs obres. L'angls cal ms temps; per val la pena perqu t la poesia lrica ms gran d'Europa i poder llegir Shakespeare i la prosa de la Bblia anglesa s una gran cosa.

El pastor du les ovelles

mentre sona el flabiol,

mesclant el seu cantussol

61

amb el so de les esquelles

i el crit lluny del mussol.

Aquests versos sn els que ms m'agraden perqu sn directes i se veu que heu sentit b la visi pagesa nostra. Davant semblant espectacle me fa pensar amb la paraula darrera. No s una mica vulgar? De totes maneres voldria que el Senyor En Guillem Colom que viu a Palma us pogus aconse-llar. Podeu anar de part meva a veure el Senyor Francesc de B. Moll, Sant Sebasti 11, sobre una gramtica i diccionari i el Sr. Colom, carrer Zanglada, sobre la poesia. No deixeu d'anar-hi en nom meu i aviat. Us envii dues parau-les de presentaci.

B. Ja m'escriureu i me contareu coses. Jo fa 12 anys que no he estat a Mallorca, deixat de tres setmanes fa dos anys; per com que tenia ms anys quan vaig sortir de Mallorca que els que vs teniu ara s com si m'hi trobava. El vostre pare em deu guanyar de cinc o sis anys. Anvem a l'Escola dels frares des baverai. Ell anava a la darrera classe i jo a la primera. Ja fa anys! Per jo no veig cap diferncia de quan tenia 21 anys a ara, deixant que ara me sent ms jove! En el bon sentit de la paraula, me sent ms jove de pensaments i d'emocions i amb ms fe i ms esperana.

Que vos la tengueu ara en b vostre i dels vostres i de la nostra terra.

Afectuosament,

Joan Mascar

P.S. Mercs de les vistes de Santa Margalida. La postal dona una idea; per la Verge damunt me sembla una mica fantstic! Estimaria ms tenir-la tota sola. Per cert que s una Santa que conec poc. En sabeu vs alguna cosa? Un sacerdot us podria ajudar. teniu algun amic sacerdot jove i de cultura? Hi ha una gran poesia, a ms dels grans valors espirituals, en la nostra Esglsia. No la deixeu, ja que s la nica font espiritual de la nostra terra. Per cal escollir els elements cultes i espirituals.

62

5

Comberton

Cambridge

16 desembre 1948

Ben estimat amic:

Fa prop de dos mesos que vaig rebre la vostra lletra del 19 d'octubre, i fa dos mesos que cada dia l'hauria volguda contestar. Per no podeu imaginar la feinada que tenc amb el meu llibre que ha d'estar llest a final de mar. Ja tenc unes 330 planes; per en vull 200 ms; i com he de consultar una infinitat d'obres i fer traduccions originals i transformar l'angls brbar d'algunes altres, tenc poc temps per al plaer de l'amistat. De moment estic llegint el TAO TE CHING una obra meravellosa d'unes cinc mil paraules, ms breu que l'Evangeli de Sant Joam, compilada vers 250 A.C. i atribuda a Lao Tzu, vers els 600 A.C. Com per desgrcia no puc llegir el xins, he d'emprar unes vuit traduccions, veure les idees clarament, i expressar-les en angls noble i bell. Du molta de feina.

Aix em fa pensar una cosa. Quan aprendreu l'angls. I b! El grec i el llat no basten; hem de poder llegir Dante i Molire en llur llengua original, cosa molt fcil; per poder llegir Shakespeare s necessari. Endems penseu que els meus treballs literaris sn en angls i m'agradaria que els pogussiu llegir i sentir.

El vostre fill de cos En Joan March i Servera ha estat a Londres una temporada, amb la seva esposa Na Carme Delgado. Fa dos diumenges que vaig anar a Londres a dinar amb ells i a passar unes hores. Les meves feines no m'han perms de tornar-los a veure. Vaig estar content que me va parlar de vs, del que vaig estar content, i me va dir que sabia que ens escrivem, cosa que me va estranyar una mica que ho sabs; per, vaja, no s cap secret, si b de coses literries o espirituals jo no en parlo amb tothom. Estic content que ell i En Tomeu, el seu germ, tenen una bona opini de vs; si b l'opini d'un poeta nostre o escriptor catal o castell o d'un bon erudit s el que importa que us tenguin en bona opini! A veure quan ser! De totes maneres estic molt content que En Joan i En Tomeu vos tenguin en bona opini, ja que ells vos podrien tal vegada un dia ajudar d'alguna manera. Fins ara no els he pogut inte-ressar en la nostra cultura i lletres; per En Tomeu sembla tenir certes aficions literries, i tal vegada un dia prengui inters en les coses de la nostra cultura i histria. Vaig parlar amb En Joan de les vostres aficions a les lletres, i no a les lleis i a la carre-

63

ra de misser. Me va dir, amb molt d'encert, que desprs podreu fer la Filosofia i Lletres, com jo ja vos havia dit. Si el vostre pare no ho vol, ja m'ho direu i jo li far un serm! Si de veres teniu afici a les lletres i a la vertadera cultura, aleshores haureu de veure si podreu guanyar-vos la vida en coses culturals, encara que fra una vida modesta. Les famlies pensen molt en aix de quan guanya?. I en certa manera pensen b, ja que fins i tot l'Evangeli diu: Dignus est enim operarius mercede sua. El treballador s digne de guanyar-se el jornal. (St. Lluc X, 7) Ara b, hi ha moltes maneres dignes i indignes de guanyar-se el jornal o de fer fortuna; i naturalment l'home noble com vs escull la ms digna i la ms en harmonia amb les seves condicions. La idea d'una bona Acadmia a Mallorca s una idea bona i gran i bella. Que Du vos ajudi a dur-la a bon cam. Si vos preparau b culturalment, no veig difcil el poder fer alguna cosa til. Fins i tot una bona Escola particular subvencionada dels vostres parents rics; o preparant els fills de la gent de posici econmica, i donant beques gratutes a alguns nins intelligents podria a la llarga sser una manera digna de guanyar-vos la vida sense haver d'embolicar fil i dir mentides fent de misser. Comenar modestament, ja que la modstia s una gran cosa per a la pau en la vida; i per fer coses de bon de veres bones.

Aix de minories culturals est molt b; per han d'sser minories que no se tanquin i s'allunyin del poble, si no s com un cap que se vulgui fer enfora del cos, i estiri el coll per amunt i per amunt i ens resulta una caricatura. Aix crec que s un perill. La vertadera cultura s de minories, per no s orgullosa, i viu en l'amor per tothom. La vostra idea educadora s magnfica; per com he dit, hi ha que parlar poc: poques paraules i molts de fets. Parlar fent: aix crec que ens conv. Veureu en la vida que els homes, en general, ni sn sants ni sn dimonis; sn homes, amb les seves passions, egoismes, petiteses; i noblesa i generositat i grandesa. Hem d'omplir la fosca dels nostres pensaments amb la claror d'un sol d

JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS - Joan Francesc March

Documents

Transcript of JOAN MASCARÓ, LA VILA I ELS MARGALIDANS - Joan Francesc March