JOAN MASSIÀ (1890-1969)

Enregistrament fet entre els anys 1986 i 1988 als estudis Albert

MoraledaPortada: Joaquim Terruella (1891-

1956), “Paisatge”Edicions impreses: La mà de guido

© 2006 La mà de guidowww.lamadeguido.com

Dip. Leg.: B-39098-2006

ts

od

l p

rc

, ba

sn

cy

nh

sr

pt

All

gh

s ree

rve

. Un

ath

r seu

bic

erfo

ma

nro

ad

ctin

gd

pi

g o

fi

rec

od

roh

ibie

d.

rid

ui

pe

ao

t

LMG 2073

Durada62'49

NM

SÀ

AR

E,

TAN

T,

LAS

R

EL

/L

03

JOA

A

SI

•C

RR

AS

BU

SM

AE

CO

MEL

,C

AB

ON

L

M

G2

7

ENGLISH COMMENTARY INSIDECOMENTARIOS EN ESPAÑOL EN EL INTERIORCOMENTARIS EN CATALÀ A L’INTERIOR

JOA

N M

SS

À

A

RE

,STA

AN

TE,

CE

LAS

A

RB

ON

EL /

LM0

3A

I•

CR

RA

S B

UM

O

ML

,C

L

G2

7

1,2,3 Primer enregistrament / First recording

Set cançons sobre poemes de Tomàs Garcés1Joc

1L’esquirol1Rondalla

2Amor meu2Oblit

1Aire de Nadal2Volies perdre’t

3Intrata3Amoroso

3Rigaudon3Allegro spiritoso

4El gorg negre (de “Notes d’estiu”)4Dança catalana (de “Notes d’estiu”)

4Rondalla (de “Notes d’estiu”)4Intrata i Giga

4Allegro4El pla de les papallones

4Sonatina4Notes d’abril (d’“Apunts” - 2n. quadern)

4Libel·lula (de “Tres preludis”)4Preludi arcaic (de “Tres preludis”)

1 Carme Bustamante, soprano1 Manuel García Morante, piano2 Josep Carreras, tenor2 David Jiménez, piano3 Gonçal Comellas, violí3,4 Maria Carbonell, piano

1234567

89

1011

121314

15-16171819202122

1'132'482'041'391'161'583'05

3'103'292'294'13

2'591'491'144'513'117'393'121'152'244'57

2 CATALÀJOAN MASSIÀ

Presentem amb satisfacció aquest disc que,per primera vegada, ofereix les obres per aviolí i piano i les cançons per a veu i piano deJoan Massià (1890-1969). El disc inclou tambéobres per a piano en la versió de la recordadaMaria Carbonell (1911-1988), esposa delcompositor.

El mestre Massià, tot i que potser injustamentpoc conegut pel gran públic, té un lloc d’honoren la història de la música del nostre país. Ésun paradigma del que en podríem anomenarun músic integral.

Format com a violinista a Brussel·les, ambAlfred Marchot, deixeble del gran EugèneIsaÿe, va viure una temporada a París, on vapoder participar en l’ambient musical del’Europa de principi del segle XX i va estaren contacte amb els grans músics i amb lestendències musicals del moment.

Coneixia perfectament el món de lainterpretació ja que va tenir una llargatrajectòria com a concertista i va treballarespecialment la música de cambra, sobretotel repertori de violí i piano. Va alternar l’activitatde concertista amb la seva altra gran vocació:la pedagogia.

El seus esforços per crear una escola catalanade violí van reeixir ja que entre els seusdeixebles hi ha un bon nombre de violinistesi pedagogs de categoria incontestablereconeguts aquí i a fora.

Però la seva activitat pedagògica no es va limitaral violí, sinó que també va tenir moltaimportància en la música de cambra. Moltsmúsics actuals, no sempre violinistes, se’nconsideren deixebles.

La seva tasca pedagògica es va veurecomplementada amb la de la seva muller, MariaCarbonell, pianista i professora de piano. Casaseva va ser un centre d’estudi i de conreu dela música.

En aquestes notes ens volem centrar sobretoten la faceta de Joan Massià com a compositor.La seva gran facilitat per compondre,improvisar i acompanyar qualsevol música desdel piano només ha restat escrita en paperpautat en una mínima part. Les composicionsque han quedat són: vint-i-quatre obres per apiano (dues a quatre mans), quatre obres pera violí i piano i un recull de set cançons. Noés, certament, una obra abundant, però ésuna música d’una gran qualitat i bellesa. Ésuna llàstima que no n’hagués escrit més.

Sorprèn que essent un violinista deixés tanpoques obres escrites per al que va ser el seuinstrument. Potser pel fet de conèixer moltamúsica per a aquest instrument, tenia al seuabast moltes obres per tocar com a concertistai com a recurs pedagògic. I quan, per ser tocadespels seus deixebles, va compondre per a violíi piano, ho va fer “a la manera de...”

Es tracta de quatre obres d’estils entre elsclàssics i els romàntics, en les quals utilitza elviolí, més per la seva capacitat melòdica i

3

expressiva que per les seves possibilitatsmerament virtuosístiques.

La versió que presentem és la de l’excel·lentviolinista Gonçal Comellas, deixeble predilectede Joan Massià, acompanyat per MariaCarbonell. És sens dubte una versió dereferència ja que els intèrprets van podertreballar les obres amb el compositor i enstransmeten amb la màxima fidelitat tot el sentitque hi va voler donar.

Pel que fa a les cançons, no consta que fossincompostes amb una finalitat pedagògica nidestinades a un intèrpret concret. Són unamostra de música íntima i expressió inequívocade sentiments del compositor. Joan Massiàva saber transformar aquests set delicatspoemes de Tomàs Garcés, en set belles cançons.Hi assoleix l’atmosfera de cada poema utilitzantun llenguatge musical prou atrevit des del puntde vista melòdic i harmònic. Les parts del piano,molt elaborades, no són simplesacompanyaments, sinó set obres que demanenun notable virtuosisme.

També aquí presentem una versió de luxe icertament de referència. De les set cançons,quatre les canta la soprano Carme Bustamanteacompanyada al piano per Manuel GarcíaMorante i les altres tres, el tenor Josep Carrerasacompanyat per David Jiménez. Tots doscantants, , com no podia ser d’altra manera,donen una versió ajustada i íntima de lescançons. Les diuen amb aquesta difícilnaturalitat i poesia que només els gransintèrprets saben assolir. Per la seva banda,els dos pianistes saben ser el contrapunt justa les veus, entrant de ple en l’atmosfera decada cançó.

Aquesta versió és com un homenatge pòstuma Maria Carbonell. Ella ja havia decidit ambJosep Carreras enregistrar les cançons, peròes va morir abans de poder-ho fer. Tanmateixel projecte es va realitzar com a prova d’amistatper part dels intèrprets. És just dir-ho i agrair-ho.

4

El disc inclou també una bona part de les obresper a piano de Joan Massià. Sens dubte és enles obres per a piano on surt la vena mésautèntica del Joan Massià compositor. Lacomposició, que tenia per a ell un sentitd’expressió “íntim i necessari espiritualment”,com havia dit el mateix compositor, va tenirel seu màxim exponent en la música per apiano.

Algunes de les obres estan dedicades a pianistesamics del músic, però el fet que la seva donafos pianista ben segur que va ser un raó depes per escriure’n la major part per a aquestinstrument.

En un estil molt personal, és una música cultaamb ressonàncies populars que no defuig unaharmonia viva, que s’insereix en els correntsmusicals de principi del segle XX.

Qui millor que Maria Carbonell podia tocaraquesta música, omplint-la de tots elssentiments que en són l’origen? El seu talentmusical i la seva proximitat amb l’autor, faque aquesta sigui una versió única, una vegadamés una autèntica referència interpretativa.

_______________________

Abans d’acabar deixeu-me dir només unesparaules sobre l’Associació Massià-Carbonell.Recordant aquestes dues figures de la músicadel nostre país, organitza activitats (concertscada mes i un concurs cada any) amb elpropòsit d’ajudar músics joves, oferir bonamúsica i fer conèixer les obres de Joan Massià.

Si per a l’Associació és important difondre labona música, ho és més treballar per ajudarjoves músics, com ho van fer Joan Massià iMaria Carbonell.

L’Associació vol expressar el seu agraïmenta Maria Massià (filla de Joan Massià i MariaCarbonell), Gonçal Comellas, CarmeBustamante, Manuel García Morante, JosepCarreras i David Jiménez, per haver permès,desinteressadament, editar aquestenregistrament. La música és de Joan Massià,però sense l’art i la generositat dels intèrpretsaquest disc no s’hauria pogut fer.

Remarcable, el treball d’Albert Moraledarecuperant els enregistraments fets als seusestudis entre els anys 1986 i 1988 i posant-los al dia. La cura de Llorenç Balsach ha fetun producte de qualitat. L’Associació tambéels vol donar les gràcies.

Finalment, només ens queda desitjar quegaudiu escoltant aquesta música, que conservala frescor i l’encant de quan va ser feta: ésuna música clàssica.

Jaume ArgemíPresident de l’Associació Massià-Carbonell

www.joanmassia.com

5

JOAN MASSIÀ

Presentamos con satisfacción este disco que,por primera vez, ofrece la grabación de lasobras para violín i piano i las canciones paracanto i piano de Joan Massià (1890-1969).El disco incluye también una muestrasignificativa de la obra para piano en la versiónde la recordada Maria Carbonell, esposa delcompositor, pianista y como él, pedagoga.

Las obras para piano que aquí se reproducenson parte de la grabación que ella realizó delas obras de Massià, aparecidas en 1986 endisco de vinilo.

El Maestro Massià, a pesar de ser injustamentepoco conocido entre el gran público, mereceun lugar de honor en la historia de la músicade nuestro país. Es un paradigma de lo quepodríamos llamar un músico integral.

Formado como violinista en Bruselas, conAlfred Marchot, discípulo del gran EugèneIsaÿe, vivió unos años en París y pudo vivirplenamente el ambiente musical de la Europade principios del siglo veinte ya que tuvocontactos con los grandes músicos y con lastendencias musicales del momento.

Conocía perfectamente el mundo de lainterpretación ya que tuvo una larga trayectoriacomo concertista habiendo trabajadoespecialmente la música de cámara, sobre todoel repertorio para violín y piano. Simultaneólas salas de concierto con su otra gran vocación:la pedagogía.

Sus esfuerzos por crear una escuela catalanade violín no fueron en vano ya que entre susdiscípulos hay un buen número de violinistasy pedagogos de categoría incontestable,reconocidos aquí y fuera de aquí.

Pero su importancia como pedagogo no sedebe solo a su maestría en el arte del violínsinó que también es notable su influencia enla formación de músicos en el estudio y lapráctica de la música de cámara.

Su labor pedagógica se vió complementadapor la de su esposa Maria Carbonell, queademás de concertista fue profesora de piano.Eso explica el gran número de músicos actuales,de todas las especialidades, que de una u otraforma se consideran discípulos o que afirmanhaber aprendido música con el Maestro Massià.

Pero lo que en esta presentación queremosresaltar es la faceta de Joan Massià comocompositor. La primera consideración sería

ESPAÑOL

6

lamentar que no hubiera escrito más música.Su gran facilidad para componer, paraimprovisar y para armonizar cualquier músicadesde el piano, solo ha quedado registradaen papel pautado en una mínima parte.

Veinticuatro obras para piano (dos de ellas acuatro manos), cuatro obras para violín y pianoy una colección de siete canciones sobrepoemas de Tomàs Garcés, son lascomposiciones que han quedado de JoanMassià.

Las obras no son abundantes pero son de unaprofundidad y de una belleza considerables.

Sorprende que siendo un violinista haya dejadotan pocas obras escritas para el que fue suinstrumento. Tal vez por el hecho de conocermucha música para este instrumento, tenía asu alcance muchas obras para tocar comoconcertista y como recurso pedagógico. Ycuando para ser tocadas por sus alumnos,compuso para violín y piano lo hizo “a lamanera de ...”.

Se trata de cuatro obras de estilos entre losclásicos y los románticos, en las que el violínbrilla más por su capacidad melódica yexpresiva que por sus posibilidades meramentevirtuosísticas.

La versión que presentamos es la del excelenteviolinista Gonçal Comellas, alumno predilectode Joan Massià, acompañado al piano porMaria Carbonell, como hemos dicho esposadel compositor. Es sin duda una versión de

referencia ya que los intérpretes pudierontrabajar las obras con el compositor y así nostransmiten con la máxima fidelidad todo elsentido que les quiso dar.

En lo que se refiere a las canciones, no constaque fueran compuestas con una finalidadpedagógica ni destinadas para un intérpreteconcreto. Son una muestra de música íntimay expresión inequívoca de sentimientos delcompositor. Joan Massià supo transformarestos siete delicados poemas de Tomàs Garcésen siete bellas canciones.

Se alcanza la atmósfera de cada poemautilizando un lenguaje musical bastanteatrevido desde el punto de vista melódico yarmónico. Las partes del piano, muyelaboradas, más que meros acompañamientosparecen siete obras de notable virtuosismo.

También aquí presentamos una versión de lujoy sin duda de referencia. De las siete canciones,cuatro las canta la soprano Carmen Bustamanteacompañada al piano por Manuel GarcíaMorante y las otras tres el tenor Josep Carrerasacompañado por David Jiménez.

Los dos cantantes, como no podía ser de otromodo, dan una versión ajustada e íntima delas canciones. Las dan con aquella difícilnaturalidad y poesía que solo los grandesintérpretes aciertan a alcanzar.

Por su parte, los dos pianistas saben ser elcontrapunto justo a las voces entrando de llenoen la atmósfera de cada canción.

7

Esta versión es como un homenaje póstumoa Maria Carbonell. Ella ya había decidido donJosep Carreras gravar las canciones pero murióantes de poder hacerlo. El proyecto se llevó acabo como prueba de amistad por parte delos intérpretes. Justo es decirlo y agradecerlo.

Finalmente presentamos casi la mitad de lasobras para piano de Joan Massià.

Es sin dua en las obras para piano en las quesale la vena más auténtica del Joan Massiàcompositor. La composición, que tenía paraél un sentiodo de expresión “íntimo y necesarioespiritualmente”, como había dicho el propiocompositor, tuvo su máximo exponente en lamúsica para piano.

Muchas de las obras están dedicadas a músicosde su tiempo pero, el hecho de ser su esposapianista seguro que fue una razón de pesopara escribir para el piano más que para otrosinstrumentos.

Con un estilo muy personal, es una músicaculta con resonancias populares no exenta deuna armonía viva, que se inserta en lascorrientes musicales de principios del sigloveinte.

¿Quién mejor que la viuda de Joan Massià,podía tocar esta música, llenándola de todoslos sentimientos que la originaron? El talentode Maria Carbonell y su proximidad al autor,hacen que esta sea una versión única, una vezmás una auténtica referencia interpretativa.

Antes de terminar déjenme decir cuatropalabras sobre la Associació Massià –Carbonell. Conserva la memoria de estas dospersonalidades de la música de nuestro país,trabaja para promocionar músicos jóvenes ypara difundir la música de Joan Massià.

Y queremos añadir que si para la Associacióes importante difundir la música lo es aúnmás actuar con respeto, con generosidad ycon vocación de ayudar a las personas, comolo hicieron Joan Massià y Maria Carbonell.

Desde la Associació agradecemos a MariaMassià, Gonçal Comellas, CarmenBustamante, Manuel García Morante, JosepCarreras y David Jiménez el haber puestodesinteresadamente a nuestra disposición estagrabación. Sin ellos ese disco no se habríapodido hacer.

Finalmente, tan solo desear que disfrutenescuchando esta música que, a pesar del tiempotranscurrido desde su composición, conservatoda su frescor y su encanto: es una músicaclásica.

Jaume ArgemíPresidente de la Associació Massià - Carbonell

8

JOAN MASSIÀ

We are pleased to present this CD that, for the first time,offers the works for violin and piano, as well as the songsfor voice and piano, by Joan Massià (1890-1969). ThisCD also includes some works for piano in the version ofthe remembered Maria Carbonell (1911-1988), thecomposer’s wife.

Despite the fact of being rather unjustly unknown to thegeneral public, Maestro Massià occupies a place of honourin the history of music in our country. It is a paradigm ofwhat we could call a complete musician.

Trained as a violinist in Brussels with Alfred Marchot, apupil of the great Eugène Isaÿe, he lived for some timein Paris where he was able to participate in the Europeanmusical scene of the early twentieth century and be incontact with the great musicians and musical trends ofthe time.

He knew perfectly the world of performance, for he enjoyeda long career as concert performer and worked especiallyin chamber music, mainly in the violin and piano repertoire.He combined his activity as a concert performer with hisother great vocation: pedagogy. His efforts to create aCatalan school of violin were successful since amonghis pupils we find a large number of violinists andprofessors of an undeniable category recognised in ourcountry and abroad. But his pedagogic activity was notlimited to the violin; it was also very important in chambermusic. Today, many musicians who are not violinistsconsider themselves his pupils. His pedagogic work wascomplemented with that of his wife Maria Carbonell,pianist and piano professor. Their home was a centre forthe study and cultivation of music.

In these notes we wish to focus mainly on Joan Massiàas a composer. His great facility to compose, improviseand accompany any music on the piano has only beenwritten on stave for a very small part. The compositions

that have been kept are twenty-four works for piano (twoof them for four hands), four works for violin and pianoand a collection of seven songs. Indeed, it is not a verylarge number of pieces of work, but it is high-qualitymusic and very beautiful. Unfortunately, he did not writemore.

It is surprising that,being a violinist, heonly wrote such asmall number of worksfor this instrument.Perhaps, since heknew so much musicfor this instrument, healready had so manyworks to play as aconcert performer andas a professoravailable. When hecomposed someworks to be played byhis pupils for violinand piano, he did it “in the style of...”.

We are referring to four works in styles between classicaland romantic, in which he uses the violin more due to itsmelodic and expressive capacity than to its merely virtuosopossibilities. The version we present in this CD is thatof the excellent violinist Gonçal Comellas, favourite pupilof Joan Massià, accompanied by Maria Carbonell. It isno doubt a definitive version because the performers wereable to work on these pieces with the composer and conveyto us the whole meaning he wanted to give to them withthe greatest accuracy.

With respect to the songs, it is not clear whether theywere written with a pedagogic aim or for a specificperformer. They are a sample of intimate music, theunequivocal expression of the composer’s feelings. Joan

ENGLISH

9

Massià was able to transform these seven exquisite poemsby Tomàs Garcés into seven beautiful songs. Theatmosphere of each poem is attained by using a musicallanguage that is quite daring from the melodic and harmonicpoint of view. The parts of the piano, very elaborated,are not simple accompaniments but works that requireremarkable virtuosity. We also present here an outstandingand certainly a definitive version of them. From the sevensongs, four are sung by the soprano Carmen Bustamanteaccompanied on the piano by Manuel García Morante,and the other three by the tenor Josep Carreras accompaniedby David Jiménez. As it could not be otherwise, bothsingers offer an accurate and intimate version of thesesongs. They recite them with the difficult naturalnessand poetry that only great performers are able to express.In addition, the two pianists are the appropriatecounterpoint to the voices, fully attaining the atmosphereof each song.

This version is like a posthumous homage to MariaCarbonell. She had already decided with Josep Carrerasto record the songs, but she died before being able to doit. Nevertheless, the project was carried out as proof ofthe performers’ friendship. It is fair to say it and be gratefulfor it.

This CD includes also a large number of Joan Massià’sworks for piano. Certainly, in the works for piano wemay observe the most genuine talent of Joan Massià as acomposer. Composition, which had for him a meaningof “intimate and spiritually necessary” expression, as thecomposer himself said, found its greatest exponent inthe music for piano.

Some of his works are dedicated to pianists who werehis friends, but the fact that his wife was a pianist wascertainly an important reason for him to write most ofhis works for this instrument. In a very personal style, itis a cultivated music with popular resonances that expressesa lively harmony that inserts itself into the musical trends

of the early twentieth century. Who could play this musicbetter than Maria Carbonell, filling it with all the feelingsin which it is rooted? Her musical talent and her closenessto the author make this version to be a unique one; oncemore, a true interpretative reference.

_______________________

Before finishing, let me say a few words on the Massià–Carbonell Association. By recalling these two figures ofour country, it organises activities (concerts every monthand a contest each year) with the aim of helping youngmusicians, offering good music and making people knowthe works by Joan Massià. For the Association it isimportant to disseminate good music, but it is even moreso to work to help young musicians, as Joan Massià andMaria Carbonell did.

The Association wants to thank Maria Massià (the daughterof Joan Massià and Maria Carbonell), Gonçal Comellas,Carmen Bustamante, Manuel García Morante, JosepCarreras and David Jiménez, for generously allowing usto edit this recording. The music is Joan Massià’s, butwithout the skill and the generosity of the performersthis CD would never have been released.

The work done by Albert Moraleda is remarkable,recuperating the recordings carried out in his studiobetween 1986 and 1988 and updating them. The accuratework done by Llorenç Balsach has produced a high-qualityCD. We also want to express our gratitude to them.

Finally, we hope you enjoy listening to this music thatkeeps the freshness and the charm of the time when itwas written: this is classical music.

Jaume ArgemíPresident of the Massià–Carbonell Association

www.joanmassia.com

English translation: Beatrice Krayenbühl

10

Poemes de Tomàs Garcés

JOC

Trepitgen, de puntetes,l’arena del jardí.En l’aire del capvesprela pluja es deixondí.

Al llimoner la brancas’inclina al grat del vent.Quan s’ha gronxat la brancaés que ha fugit l’ocell.

¿Aquell ocell que passa color de cendra i or?No és un ocell que passa,és l’ombra d’un record.

L’ESQUIROL

Filagarses de boirinabanderoles del matí.Regalims de pluja finai verdor lluent de pi.

Pel camí de la boscúrias’endinsava l’esquirol.Esquirol, sol i pluja,esquirol, pluja i sol.

Ja s’obrí la clariana,un sol tebi es deixondí.De les terres de la planapuja l’arc de Sant Martí.

Verd de blat greu ametista,groc de lliri camperol.Esquirol, sol i pluja,esquirol, pluja i sol.

Endebades cercariaen el feix de l’arc divíla guspira que encenial’esquirol aquest matí.Foc roent, escorça nua,el meu cor el vol i dol.Esquirol, sol i pluja,esquirol, pluja i sol.

RONDALLA

Cinc cargolets pel senderó,cap al país dels pobres.La casa a coll és ben feixuc,tot just els deixa moure’s.

En arribar hi veuen l’ermi el regueró sense aiguala pal.lidesa dels infants,els corbs a la teulada.

Els cargolets, pobres com són,què donaran als pobres?Només dibuixen un rielld’argent a cada porta.

AMOR MEU

Amor meu, la pluja cau;amor meu l’aigua destria.En voldria fê un palauper si ve la melangia.

Amor meu, la vida fuig;amor meu la vida passa.Li voldríem dar sopluig,però no s’atura massa.

Amor meu una clotadapot obrir-se dins la nit.Somriguem altra vegadai mirem-nos fit a fit.

OBLIT

Amb l’aire respiro,batego amb la font.Que lluny se m’enduienels cants de l’ocell!

De l’herba dalladagroguegen els prats.

11

El núvol navegacom un pensament.

El fil de l’aranyabrilla ja a bocins.Amb l’arbre respiroi oblido els camins.

AIRE DE NADAL

Els pastorets s’aturenen un camí fondal.Per l’aire s’entrelliguencampanes i timbals.

El cel és ple de signes.Ah, qui els sabés llegir!Els àngels escrivienamb fum esborradís.

De vagues meravellesEl cor s’amoroseixUna ferida obertaÉs un somriure obert

Pugem per la collada,que els pastorets hi van.En l’aire s’entrelliguencampanes i timbals.

VOLIES PERDRE’T

Volies perdre’t en el bosc- el bosc no té frontera -¿No saps que jo t’hauria vistper molt que t’allunyessis?

El teu batec i el teu sospiren la verdor marinade la fageda, breu ocell,haurien dit on eres.

I pel camí més perdedor,sota les branques fosques,hi hauria el testimoni blancd’alguna pedra marbre.

Voldries perdre’t en el bosc,fageda sense ribes,i t’ha cridat com un palmellla clariana nua.

Hi arribaràs en fer-se foscsota els estels impàvids.Vora un caliu esmorteïtet sentiràs perduda.

Tindràs els ulls esbatanats,cansats del verd naufragi.T’abraçaré contra el meu piti et tornaré a la vida.

12