Joan Prat resum xarxes

Joan Prat Informàtica 4t

L I N K B L O G : h t t p : / / j o a n p r a t a l e s a n c o . b l o g s p o t . c o m . e s /

XARXES D’ÀREA LOCAL

Joan Prat Alesanco Informàtica

INDEX

Xarxes d’àrea local: ....................................................................................................................... 3

Tipus de xarxes: ............................................................................................................................. 3

Construcció i planificació d’una xarxa: .......................................................................................... 3

Els cables de connexió de xarxa: ................................................................................................... 4

Els adaptador de xarxa .................................................................................................................. 5

Mòduls de connexió ...................................................................................................................... 6

Configuració d’una xarxa (TCP/ IP) ................................................................................................ 8

Comprovació d’unaestació ............................................................................................................ 9


Xarxes d’àrea local:

Xarxa: Conjunt d’ordinadors interconnectat entre sí per tal de compartir recursos (informació,

impressores, etc). Les persones que utilitzen aquesta xarxa es diuen usuaris.

Per crear una xarxa necessitem:

- Maquinari:cable, adaptadors, mòdems, hubs...

- Programari: Protocols de comunicació i programes varis.

Avantatges:

Tenir un gran disc dur on podem guardar les nostres coses.

Compartir carpetes. Des de qualsevol ordinador puc accedir a una carpeta que

està en un ordinador que tothom pot veure.

Accés a internet amb un router.

Compartir informació referent a les bases de dades.

Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos.

Controlar l’accés a aquests recursos.

Tipus de xarxes: Tipus de xarxa segons el seu abast:

- LAN (LocatArea Network): L’abast és d’un edifici.

- MAN (MetropolitanArea Network): L’abast és d’una ciutat, poble o àrea

metropolitana.

- WAN (WideArea Network): L’abast és el món.

Tipus de xarxa segons la seva topologia:

- Topologia en Anell: Obsolet. Els token d’informació passava per cada ordinador fins

arribar al ordinador final. Si un dels ordinadors estava apagat la informació no passava.

- Topologia en Bus: Es fàcil treure i posar-hi un ordinador. És fàcil de modificar.

- Topologia en Estrella: Connectes tots els ordinadors en un hub.

- Topologia en Arbre: Són varies de estrella connectades.

- Topologia Cel·lular: Xarxes sense fils.

Construcció i planificació d’una xarxa: Necessitem els terminals (ordinadors), els cables de connexió i per cada terminal que es vulgui

connectar necessitarem un adaptador (targeta de xarxa). Quan la xarxa va essent és ran

necessitarem un hub o un switch.


Els cables de connexió de xarxa: Em de tenir en compte uns valors:

- Material construcció i fabricació.

- Velocitat de transmissió assolible (Bps)

- Fiabilitat del soroll i interferències.

Coaxial:Per fer xarxes en forma de bus. Hi ha un connector en forma de T que serveix per

connectar el Coaxial a la targeta de xarxa.

Fibra òptica: Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència

que transmet la informació en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la

informació a llum làser que anirà d’una estació a una altra donat el preu dels components

òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només s’utilitzen en gran companyies.

Parell trenat: És el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona

immunitat enfront el soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no. El

connector amb que acaben són els RJ45.


Cablatge estructurat: Actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt

abundants i ja planificades que van a parar a un armari on es fan les connexions (rack).

Wifi: Mitjà sense fil, la informació viatjarà per ones. En aquest tipus de xarxes es podran

entendre de 3 maneres diferents.

Bluetooth: De curt abast, poca velocitat i molt estàndard.

Infrarojos: amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca

velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia inalàmbrica per

transmetre dades. Sensible a obstacles físics, molt directiu.

Wlan: (Wireless LAN 802.11 b/g) Tecnologia específica per ordinadors que pot assolir

fins 56Mbps. Abans fins a 100m en espais tancats però despenen dels obstacles.

Els adaptador de xarxa

Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per tal

d’enviar informació. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena protocolEthernet i aquest

protocol s’encarrega de enviar els uns i els zeros en forma d’una ona que l’altre adaptador

entendrà i sabrà interpretar.

Segons la tecnologia del bus on es connectada aquest adaptador el tipus de targeta de xarxa

serà:

Integrada a la placa base: L’opció més habitual donades les necessitats de connectivitat

actuals.

PCI: Són las més antigues però encara són molt freqüents. Necessiten d’un slot PCI i han de ser

inserides obrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raons físiques. Poden

substituir la que tenen alguns equips amb la tarja integrada en placa quan aquesta es fa malbé.

PCMCIA: Utilitzat en portàtils molt antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta

d’aquest tipus i dona la connectivitat, Bus per donar prestacions flexibles als portàtils.

USB: Utilitzant el USB podem dotar de prestacions inalàmbriques inserint un dispositiu en

forma de pendriveextraible.


Mòduls de connexió Hub o concentrador: S’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les seves

entrades a totes les altres connexions que van al altres terminals, de manera que tots els

ordinador que estan puguin rebre aquesta informació.

L’inconvenient és precisament és aquest, que arriben tots els paquets, els d’aquest segment

de xarxa i els d’altres parts de la xarxa que estan aïllats, per tant hi ha molt transit inútil que fa

davallar l’ample de banda efectiu de la xarxa.

Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal

d’aquest segment de xarxa i si no en correspon el rebutja, fent que hi hagi menys informació

circulant que no és per aquest segment de xarxa.

Router: Comunica la xarxa amb un altre xarxa. Permet que la informació depenent de la xarxa

on vingui o fins i tot depenent del tipus d’informació sigui. També pot regular les xarxes amb

les que podem connectar i quin servei podem utilitzar. També pot fer de hub o switch però és

malbaratar les seves possibilitats alguns routers es configuren com a Firewall, que és un

element tallafoc per dotar de seguretat una xarxa. El Firewall protegeix la xarxa de malware i

de hackers o intrusos aquesta funció també es pot fer a nivell de programari (software) que és

el que ens proporciona el sistema operatiu per bloquejar algunes adreces o planes no segures.

Gateway: És com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix

protocol. És també el nexe d’unió de les xarxes de telefonia a la xarxa d’internet.


AcessPoint: és com s’anomena el hub en xarxes inalàmbriques i a més permet passar de una

xarxa de cable a un segment sense cable .

Servidor d’impressió: permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem

imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que tindrà un receptor inalàmbric per rebre la

informació imprimir.

Repetidor de senyal: normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem, ja que

el senyal arribaria degradat i es podrien rebre molts bit erronis, però si es vol passar d’aquesta

longitud hem de instal·lar aquests dispositius que regeneren el senyal.


Configuració d’una xarxa (TCP/ IP) 1.la primera capa (física) s’encarrega de detall com el tipus de cables, com ha de ser la senyal

que s’hi transmet amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en

electricitat,...

2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordenador pot

transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. També cal tenir en

compte que transmetem molts bits i és possible que hi hagi un error en alguna transmissió, per

això les targes Ethernet tenen mètodes de detectar-los i corregir-los. (MAC)

3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostre LAN.

Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que

passen. (IP: internet protocol)

4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les

fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar aquesta

informació al final del seu trajecte, per talde composar el missatge original correctament fa el

procés invers, evitant la pèrdua de paquets, o s’hi s’han perdut ordenant el seu reenviament.

(TCP)

5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que

està utilitzant un usuari.

TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i poder

veure que té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses,...

Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir la seva tasca. Aquesta

informació es troba a l’encapçalament de cada paquet. Cada capa afegeix un petit bloc de

dades. El paquet, queda encapsulat com una matrioshka.


L’adreça MAC

Les targetesde Ethernetdisposen d’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica,

que s’anomena adreça MAC. És un nombre de 48 bits que actua com a matrícula

identificativa del dispositiu. Aquest nombre ja aniria bé per identificar la màquina però

només és visible a dins de la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir una altra

identificador per tal de que arribin els missatges.

Identificació d’equips: adreces IP

Per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxai poder enviar informació necessito

un nombre que l’identifiqui internacionalment. Aquest nombre és l’adreça IP. L’adreça

IP té dues parts: l’adreça de xarxa i l’adreça de màquina; la primera par, doncs, serà

comuna a totes les màquines d’una mateixa LAN, i la part de màquina diferent per

cada dispositiu

Com es fa la transmissió d’informació a través del protocol TCP/IP?

1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha l’adreça

origen i l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la transmissió.

2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí més ràpid, podent anar

inclús per camins que no son sempre el mateix.

3. Els paquets arriben al destí a on són recol·lectats, comprovats i posats en l’ordre que

toca.

4. El missatge es reconstrueix al destí.

Com que internet ha crescut tant en els darrers temps, és necessari que a més de l’adreça

internet tinguem una màscara de xarxa. De manera que totes les màquines que estan a la

mateixa xarxa tenen la mateixa màscara. Gràcies aquesta màscara les màquines que estan dins

la mateixa xarxa es veuen directament i les que estan a fora necessiten d’un router o gateway

per encaminades.

Comprovació d’una estació Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina

Ping: Per veure si una web està activa o no.

Tracert: És com un ping però te indica per on passa i els salts que ha fet.

Joan Prat resum xarxes

Technology

Transcript of Joan Prat resum xarxes