Les paraulesSi al bosc tinguéssim set,

quina font buscaríem?

La de l’aigua més clara,

més viva i més brillant.

I de l’arbre fruiter,

quina peça voldríem?

La més madura i dolça,

suau al paladar.

I quin ramell de flors

a l’amor donaríem?

El dels colors més bells,

més fresc i perfumat.

Per als amics i amigues,

no triarem paraules

entre les més boniques

que al món s’han inventat?

No volem l’aigua bruta,

ni la fruita tarada,

ni fer rams d’esbarzers…

I en la nostra conversa

volem belles paraules

i no pas mots grollers.

“A compàs de versos”

La neu

La neu cruix com la rialla,

sota el peu enjogassat

i feliç de la quitxalla

que cap pena no ha tastat.

La neu cruix com un gemec,

sota el peu de l’home trist

que té al front marcat amb séc

de dolor, pel mal que ha vist.

No és capriciosa, la neu,

si gemega i riu alhora;

és que té el pes, damunt seu,

d’algú que riu o que plora.

Si el món fos...

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir,

podria esborrar mentides

que no cal dir

n'esborraria l'enveja

que porta mals;

n'esborraria grandesa

de mèrit fals...

Però és escrivint amb tinta

de mal color:

de color brut de la guerra

i del dolor

Qui voldria escriure un món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconer...

AmicsDe tota la colla

són els més amics

l’un és nat a l’Àfrica

l’altre és fill d’aquí

Pell blanca, pell negra…

són ben diferents;

si només s’assemblen

pels ulls i les dents!

Parlant amb rialles,

mentre van jugant,

amb poques paraules

sempre s’entendran.

Per deixar la “bici”

només cal dir: “té”

i per regraciar-ho

els basta: “molt bé!”

Xutar la pilota

és com conversar:

un peu pot dir: “meva!”

o bé: “teva, va!”

Quan l’un té moneda

per comprar un llamí,

tria un tros de coca

que es poden partir,

que l’altre té boles

de banús pintat,

i li’n dóna alguna

sempre que han jugat.

Les places són amples,

per als dos amics;

i els carrers alegres;

i els jardins, bonics…

Però, casa seva

és un altre món:

l’un hi troba els mobles

que tan lluents són,

l’altre, la màrfega

que li fa de llit.

Qui sap què somnia,

cadascú, de nit!

Quanta diferència

separa els amics!

Els uns són ben pobres,

els altres, prou rics…

però, al fons, se senten

privilegiats:

Tots dos tenen mare

i són estimats.

“Font de versos”

ELS LLIBRES

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà

no ocupa lloc, ni pesa,

t’abrigarà contra el fred

d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics

no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

SANT JORDI

Pel caminet de vora el riu,

tresca que tresca,

va galopant un cavaller.

Sant Jordi va,

Sant Jordi ve!

Ha senti dir que hi ha un país

plora que plora

perquè d'un drac és presoner.

Sant Jordi va,

Sant Jordi ve!

La seva espasa al raig del sol

brilla que brilla.

-Cercaré el drac i el venceré!

Sant Jordi va,

Sant Jordi ve!

I tot tornant, quan l'ha vençut,

dubta que dubta:

-Potser aquest drac no és el darrer...

Sant Jordi va,

Sant Jordi ve!

La porta obertaL'abril ens obre la porta

d'on té guardades les flors;

ha florit la tarongina

i les roses s'han desclòs.

Una rosa per a tu,

una rosa per a mi,

una rosa per al núvol

que ens ha regat el jardí.

LA PONCELLA

Veig que encara no ha floritla poncella mig badada.El roser sembla adormit.Potser no ha vingut la fadaamb la vareta d'argentque transfigura les coses...Potser no ha passat el ventque sap despertar les roses...

VESPRE

A ponent, el solnomés ha deixat

una ratlla lila.Per l'altre costat

sota un vel moratla foscor s'enfila.

I quan els ocellsja s'han amagat,

vola solitariel cec rat-penat.

EL BANY

La nina de drap

que més m’estimava

s’ha descolorit

perquè l’he banyada.

Quan la mare em renta,

jo també tinc por

que em descoloreixin

l’aigua i el sabó.

Cada dia ho miro...,

però veig que no.

LA NIT

La nit no m'espanta,

que és com llana flonja;

m'abraça, i em deixa

colgat de tebior.

Quan el sol apunta,

color de taronja,

ella s'acomiada

tot fent-me un petó.

ELS LLIBRES

Arrenglerats en els prestatgessemblen soldatso personatgestots enrampats.Si en prens algunveuràs que sónuna altra cosa.Dintre la màseran un mónque es badaràcom una rosa.

EL TARONGER

S’ha vestit el taronger,

amb la flor blanca perfumada;

l’aire hi pren una alenada

I l’espargeix pel carrer.

Sense veure flor ni branca,

prop del jardí s’endevina

que aquella aroma tan fina

ve de l’enllà de la tanca.

L’aire revela el tresor.

Oh!, riquesa fabulosa!

Avui és la flor olorosa;

demà, les taronges d’or.

La relLa rel de l'arbre no sap

que jo li estimo les branquesperquè fan ombra a l'estiu,

i l'hivern, al foc escalfen;perquè puc collir-hi flors

i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!que quan està assedegada

i els núvols passen de llarg,sóc l'amic que li dóna aigua.

Guerra i pau (fragment)

El foc i l'aigua han discutit

al fons del bosc, per una juguesca.

Quan l'una crida, l'altre s'encrespa

i deixen l'aire ple de neguit.

Tanta cridòria, a què treu cap?

Parlen de vents i de flamarades,

de llamps, trons i nuvolades

Per què es barallen? Ningú no ho sap.

Ni l'un ni l'altre no ens ho diran.

S'han envestit talment dues feres...

ENDREÇA

Pujaré al cel blau

a collir paraules

per una escaleta

tallada en el vent.

És, cada graó,

un manyoc de boira;

a cada replà

hi brilla un estel.

Els cants dels ocells

hi fan de barana;

aromes de flors

hi posen dosser.

Espereu-me a baix:

tornaré amb les mans

curulles de somnis,

i us els donaré.

Podries…

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre…

Un altre país

fóra casa teva,

i diries “sí”

en una altra llengua.

T’hauries criat

d’una altra manera

més bona, potser;

potser, més dolenta.

Tindries més sort

o potser més pega…

Tindries amics

i jocs d’altra mena;

duries vestits

de sac o de seda,

sabates de pell

o tosca espardenya,

o aniries nu

perdut en la selva.

Podries llegir

contes i poemes

o no tenir llibres

ni saber de lletra.

Podries menjar

coses llamineres

o només crostons

eixuts de pa negre.

Podries…podries…

Per tot això, pensa

que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra,

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra,

la tristesa d’ell

podria ser teva.

La llengua pròpia

Hi ha unes llengües viventsque tothom pot fer seves:com l'alè de la muntanya,

com la cançó del mar...Només la veu humana

és pròpia de cada homei duu privats missatgesque cal saber escoltar.

Si no els entenem prou,provem d'endevinar-los;

i com si fossin màgicsels mots se'ns faran clars.Si amb un granet d'amor

jo t'envio paraules,tu, vinguis d'allà on vinguis,

si tens cor, m'entendràs.

Al lector de poemes

Llegeix a poc a poc.

El vers té pes i ales;

endinsa al fons del cor

i forja les sagetes

que vencen temps i espai.

Respira a poc a poc

l’embruix de les paraules,

i fes-te’n un tresor

de ritme i harmonia

que ja no et prendran mai.