EL JOC MOTOR I L’ESPORT:recursos pel creixement

personal

Raquel Font Lladó. EUSES- centre adscrit a la UdG

Aula Blanes. 25 febrer 2014

DESENVOLUPAMENT MOTOR

COMPETÈNCIA MOTRIU

CREIXEMENT PERSONAL

Desenvolupament i aprenentatge

COMPETÈNCIA MOTRIU

Confluència de les dimensions perceptivo-cognitiva, motriu i afectiva dels subjectes alhora d’interaccionar amb el medi per tal de resoldre els problemes plantejats amb eficàcia i eficiència. (Ruiz Pérez, 1995)

Blanes. Font, 2013

PROBLEMA MOTOR

RESPOSTA MOTRIU

Eficaç i eficientAutònoma Adaptada

D. cognitivaD. motriuD. afectiva

COMPETÈNCIA MOTRIU

Blanes. Font, 2013

COMPETÈNCIES HABILILTATS

Resultat: salt horitzontal amb un peu saltant la bassa.

Criteris d’èxit associats a: carrera prèvia, batuda, fase de vol i recepció

Resultat: resolució del repte.

Criteris d’èxit associats a dimensió: cognitiva, afectiva o motriu

COMPETÈNCIA MOTRIU

Blanes. Font, 2013

D. Cognitiva (Saber)- Coneixement conceptual - Decisió tàctica

D. Actitudinal /afectiva (Saber estar)- Responsabilitat - Autoestima- Superació

D. Motriu (Saber fer)-Tècnica, gest observable

RESPOSTES VÀLIDES

Manifesta què ha de fer, perquè ho ha de fer i ho fa (Ruiz Pérez, 2005)

COMPETÈNCIA MOTRIU

Blanes. Font, 2013

CREIXAMENT PERSONALDesenvolupament i aprenentatge

El desenvolupament de la competència motriu suposa un procés de canvi en el control de si mateix sobre l’entorn (físic i social). Dinàmic Complex No lineal Individual

Blanes. Font, 2013

CREIXAMENT PERSONALDesenvolupament i aprenentatge Un nen mostra la seva competència quan

posseeix un repertori de respostes per actuar i sap som gestionar-lo (Ruiz-Pérez, 2005)

Selecciona les informacions més rellevants (de si mateix i l’entorn)

Elabora un pla d’acció (en relació a la informació obtinguda)

Programa i dur a terme la seqüència de moviments prevista

Avalua l’efecte de les seves accions i formula nous plans d’acció

Fases interdependents i no lineals

Blanes. Font, 2013

La incompetència motriu genera a (Hellín, Moreno y Rodríguez, 2006) Sentiment de fracàs Baixa autoestima Inseguretat

Aquests sentiments porten a una inhibició o inactivitat progressiva + incompetència

El paper de les famílies, dels entrenadors i dels professors d’educació física és imprescindible: Facilitar la competència motriu Gestionar els sentiments associats a la incompetència

Blanes. Font, 2013

CREIXAMENT PERSONALDesenvolupament i aprenentatge

EL JOC MOTOR I L’ESPORT

ETAPES DE DESENVOLUPAMENT MOTOR

CLASSIFICACIÓ DE JOCS: Segons la interacció social

ELEMENTS ESTRUCTURALS DEL JOC I L’ESPORT

ETAPES DE DESENVOLUPAMENT MOTOR

Període (Piaget) Moviment (Gallahue)

Desenvol. Motor (Gallahue)

Tipus Joc (Piaget)

0-2anys(Sensoriomotor)

Reflexos (estimular-los)

Mov. reflexos i rudimentaris(0-3 anys)

Sensoriomotor o funcional

2-6 anys(preoperacions)

Voluntaris HM bàsiques (3-7 anys)

2-4: Simbòlic egocèntric4-6: simbòlic imitació

6-12 anys(operacions concretes)

Voluntaris HM específiques (7-12anys)

6-7: simbòlic col·lectiu7-9: reglat (regla acàcter absolut)9-.... Reglat (comprensió real de la regla)

12-adult(operacions formals)

Automàtics HM especialitzades (12 i+ anys)

…: Reglat (comprensió real de la regla) Blanes. Font, 2013

Jocs (esports) de col·laboració o cooperació: Jocs sense oposició, sense competició (col·laboració amb competició desvirtua els beneficis dels jocs)

L’objectiu s’assoleix amb els altresmetes empàtiques i constructives. Cal assolir l’objectiu compartit per tothomtothom participa amb intervencions individuals que beneficien al grup

El procés està per damunt del resultat Afavoreix l’aprenentatge de competències socials

(escoltar els altres, negociar, ajudar, comunicar-se)

Blanes. Font, 2013

CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs (esports )d’oposició: Jocs sense col·laboració, amb interessos individuals. Jocs de tipus competitiu

L’objectiu s’assoleix en relació als altres l’èxit d’uns implica el fracàs dels altres

El procés està marcat pel resultat final Permet conèixer limitacions i possibilitats envers

els altres, autosuperar-se i millorar l’autoconcepte si hi ha domini de la situació

També pot propiciar: por al fracàs, actituds de rivalitat, limitació de la recerca creativa per la necessitat de guanyar, individualització

Relacions d’interacció 1x1, 1xn, nx1

Blanes. Font, 2013

CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs (esports) de col·laboració- oposició: Jocs de tipus competitiu

Es prioritza el resultat sobre el procés Relacions d’interaccióderivades de les situacions

d’interacció en la col·laboració (relació intergrupal. Comunicació positiva) i en l’oposició (relació intragrupal. Comunicació negativa) Col·laboració pot ser obligatòria (lligam físicagafats de la

mà, avançar passant-se la pilota) o voluntària (per avançar pots botar o passar)

Jocs d’incertesa elevadadifícil repetir els acontaixements i la dinàmica del joc

Pot afavorir el sentiment de pertinença a un grup, la motivació, la responsabilitat, l’empatia

Blanes. Font, 2013

CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Jocs individuals: Jocs sense interacció amb altres participants

Es prioritza la millora, l’expressió o la introjecció de l’acció motriu

Jocs amb baixa incertesa, el control de l’acció depèn únicament de les intencions, decisions i accions personals

La incertesa provocada pel medi pot ser-hi present, o no.

Necessitat d’un gran control personal

Blanes. Font, 2013

CLASSIFICACIÓ DE JOCS Segons la interacció social (Parlebas, 1981)

Objectiu educatiu

Allò que ha d’aprendre l’alumne Associat a la resolució d’un problema motriu Associat a criteris d’èxit (aprenentatge)

desenvolupament de les tres dimensions de la competència

Modifica l’estructura interna del joc o l’esport Espai: Limitat (Zones i subzones) o Il·limitat Temps: Inicial i final; Parcial; Associat a accions o espais ObjectesEls medis auxiliars Relacions: Rols i tasques; Formes de participació

Blanes. Font, 2013

ELEMENTS ESTRUCTURALS Joc i esport

EL PAPER DE L’EDUCADOR

LA TASCA

AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL

LA TASCAPlanificació

Criteris de selecció Que doni resposta a un objectiu d’aprenentatge Ajustat a la ZDP (Vigotsky, any) Resolució flexible permetre múltiples

solucions, en funció de les individualitats Ajustat a mitjans i recursos dels que disposem Adaptables en quan a complexitat Variats en relació a l’estructura interna i la

disponibilitat motriu que requereix

Blanes. Font, 2013

LA TASCAPlanificació

Criteris d’exclusió Que afavoreixin l’exclusió del menys hàbil

eliminació Que generin llargues esperes Que el temps de pràctica sigui desigual pels

diferents participants Que suposin un risc pels participants:

sobrecàrregues, excés de competició i per tant descontrol individual

Blanes. Font, 2013

AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL

L’autoconcepte (Gallahue, 1989)

Es forma a la primera infantesa Fruit de múltiples interaccions socials i culturals Es configura en dos nivells

1er nivell: competència percebuda basada en les experiències d’èxit i fracàs

2on nivell: reconeix competències i incompetències en la interacció amb el medi. Les accepta o treballa per canviar-les (cal ajudar-lo a que sigui real) genera sentiment de confiança en les pròpies capacitats i s’autoestima

Blanes. Font, 2013

L’autoconcepte és un element que predisposa a l’aprenentatge Paper de l’educador

Diversificar les situacions d’aprenentatge Consensuar objectius d’aprenentatge a curt i llarg

termini assequibles (Magill, 1989) individuals i significatius Centrar els objectius en la tasca (èxit en relació als

propis resultats d’aprenentatge) en lloc de centrar-los en l’ego (èxit en relació als resultats dels altres) (Decy y Rayan, 1985)

Integrar la reflexió sobre l’error com un recurs d’aprenentatge

Potenciar les motivacions intrínseques a (Molt, 2007) (Vallerand, 1997)

Blanes. Font, 2013

AMBIENT EMOCIONAL I MOTIVACIONAL