Jocs olimpics

Click here to load reader

  • date post

    14-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    2.978
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of Jocs olimpics

  • 1. J O C S O L M P I C S

2. un Ideal de Vida

  • La millor cosa s tenir salut; en segon lloc, ser bell,i la tercera, fer-se ric sense estafar.
  • PLAT,Gorgies , 451

3. LATLETA

  • Lapaidea educacingrega es caracteritza per la importncia que es donava a l educaci fsicai a la msica, siguint lideal de "la gimnsia per al cos, lamsicaper a lnima".

Aquesta formaci es feia algimns , un centre poliesportiu i educatiu alhora. 4. Diadumeno ,sde Policlet Discforo s , de Policlet 5.

  • Els esportistes s'exercitaven nus: lanuesacaracterstica de l'atleta grec subratllava la importncia del domini de cos i ment.
  • L'equip de l'atletaconsistia en:
  • una borsa de cuir amb un bec per a mullir el terreny, doncs anaven descalos;
  • el menjar,
  • l'esponja,
  • un sac de pols,
  • un flasc d'oli i
  • lestrgile (*stlertgis), paleta que servia per a gratar-se l'oli i la pols amb que s'untaven abans de l'exercici.

6. E l s j o c sp a n h e l l n i c s :ELC IRC UIT 7. Jocs Ptics Jocs stmics Jocs Nemeus Jocs Olmpics 8.

  • JOCS PTICS
  • Cada 4 anys, un any abans que els olmpics, aDelfos .
  • En honor dApollo
  • En estiu
  • JOCS STMICS
  • Cada dos anys
  • En honor de Posid
  • En abril
  • JOCS OLIMPICS
  • Cada 4 anys, aOlmpia
  • En honor dHera i Zeus
  • En estiu
  • JOCS NEMEUS
  • En el segon i quart any de lolimpada, aNemea
  • En honor dHracles
  • En estiu

9. Estadi de Delfos 10. Jocs Olmpics 11. ORGENS

  • Els grecs donaven un origen mitolgic a la major part dels seus grans jocs: Hracles havia fundat els Olmpics i els Nemeus; Posidn, els stmics i Apollo els Ptics.
  • En realitat, s'ignora la data i les circumstncies de la fundaci dels diversos jocs.

Hrcules Farnesio 12.

  • Segons la tradici, les Olimpades es van inaugurarl'any 776aC. amb una nica prova, la carrera d'estadi, en la qual va triomfar un cuiner eleu anomenatCorebus . Constitueix el primer resultat oficial d'una competici en el mn de l'esport.
  • Des de llavors els Jocs Olmpics es van celebrar cada 4 anys, entre finals de juliol i principis de setembre. Els perodes entre dos jocs successius es van denominarOlimpades , i van servir de punt de referncia per a datar els esdeveniments que tenien lloc en lmbit grec.

Cursa destadi , duns 200 m. 13. ESCENARI

  • Al principi les proves (exepte les eqestres) se celebraven en l Altis , un bosc sagrat.
  • A partir del s. VI a.C. lAltis sompl dedificissagrats i dofrenes votves que desplaaren progresivament le pistes de lestadi i lhipdrom, cap a lest, i els llocs dentrenament, gimns i palestra, cap a loest.

14. Gimns Teatre TempleDHera Bouleuterion Estadii Hipdrom Pritaneu TempleDe Zeus 15. 16. Palestra Gimns Estadi Temple de Zeus Bouleuterion Temple dHera Pritaneu Leonideu (hotel) 17. 18. 19. Temple de Zeus Leonideu (albergue) Temple dHera estadi 20. TEMPLE DE ZEUS All es trobava lesttua crisoelefantina de Zeus Olmpic de Fidias, una de les set Maravelles del mn antic 21. 22. El estadi era una explanada de193,27m. s a dir, 600 vegades la longitud del peu dHracles. Aix ens permet saber que lheroi deuria calar una sabata del 46 Estadi 23. INSTALLACIONS ESPORTIVES

  • La Palestra i el gimns installacions esportives destinades a lentrenament dels atletes.
  • Elgimns( gymnos > nu) era un gran espai de 200 m. amb un prtic ambcolumnes. Era on entrenaven els atletes de javelina, disc i cursa.
  • Lapalestraera un gran edifici quadrat on sentrenaven els atletes de lluita, pugilat i salt.

24. ORGANITZACI

  • Uns mesos abans de la celebraci dels Jocs, tres heralds, elsespondforso "portadors de la treva" recorrien les ciutats gregues proclamant laekecheirao "treva sagrada" (literalment, "mans fra") que permetia la lliure i pacfica circulaci dels participants i espectadors.
  • Els atletes havien de presentar-se en el santuari almenysun mes abans dels Jocs , encara que les installacions s'obrien deu mesos abans del festival olmpic per a facilitar els entrenaments. Es presentaven a ttol individual i se sotmetien a examen per a comprovar que complien els requisits de ser homes lliures. Eren classificats per edats en dues categories: la depaides , joves fins a 18 anys, i la d'adults.
  • Concls l'ltim mes, tots, atletes, entrenadors i jutges, es dirigien en process a Olimpia, on comenaval agn .I jutges, atletes i entrenadors prestaven solemne jurament davant la imatge imponent de Zeus.
  • L'afluncia d' espectadorsde tot Grcia era enorme, els atletes i els seus equips tenien allotjaments en el recinte, mentre que el pblic acampava a la vora dels rius.
  • L'assistncia dedonescom a espectadores i esportistes estava prohibida.

25. El codi olmpic (Els16 manaments ) No existia un conjunt de normes escrites que regularen detalladament lorganitzaci dels jocs Olmpics. Per, sobre la base d'informacions de diverses fonts antigues, P. Villalba i Varneda han elaborat el que podrem denominar un Codi olmpic, compost per setze preceptes: 26. o 1.- Ser grec i lliure, no esclau, ni estranger.2,. No estar perseguit per la justcia , ni ser sacrleg. 3,- No haver transgredit latreva olmpica , 4.- Entrenar-se els dos mesos anteriors als jocs o durant 30 dies seguits a llide. 5.- Inscriurs almenys un mes abans de la celebraci dels Jocs. 6.- Les faltes de puntualitat poden ser motiu dexpulsi. 7.- Cal competir nu. 8.- Els entrenadors tamb hauran destar nu. 27. 12,- Qualsevol atleta pot apellar al consell Olmpic, si se sent maltactat. 13.- Les decisions de lrbitre no seran mai anullades. 14.- Els hellanodikas arbitres o comissaris dels jocs no podran participar en les competicions. 15.- Les dones casades tenen prohibit entar en el recinte olmpic. Les culpables seranseran llanades des de la muntanya Tipe , 16.- Es castigar la covardia davant dun rival. 9.- Es prohibeix intimidar el rival i qualsevol intent de fer mal o de matar ser castigat. 10.- Ser castigat qui suborne o qui es deixe subornar 11.- Latleta que quede sense contrincant ser proclamat vancedor. 28. PROVES

  • Per les caracterstiques tcniques, podem agrupar-les en quatre categories, encara que no correspon estrictament al que s'establia en els Jocs, ja que l'estadi i la lluita eren proves del pentatln.

29. I. CARRERAS PEDESTRES Estadio ,prueba reina (carrera de los 200m. lisos) Dlico( actual carrera de los 5000.) Modalidades juveniles Carrera de hoplitas,corran con grebas, casco y escudo( lo ms prximo a nuestra carrera de obstculos) Diaulo( carrera de los 400m. lisos) 30. Estadi Diaulos 31. 32. Dlikos (cursade fons) 33. Cursa dhoplites 34. 35. 36. 37. 38. II. PENTATLN Carrera de estadio Salto de longitud Lanzamiento de disco Lanzamiento de jabalina Lucha 39. 40. 41. estadi 42. lluita 43. 44. disc ( guanya qui lapropa ms a un punt establert) 45. 46. javelina 47. salt 48. 49. III. PRUEBAS de LUCHA O AGNES LUCTATORIOS Lucha Pugilato Modalidades juveniles Pancracio 50. 51. boxa 52. Pintures murals minoiques 53. 54. 55. pancraci 56. 57. 58. IV. PRUEBAS HPICAS Carrera de cuadrigas Carrera de caballos Modalidades con potros Carrera de bigas 59. bigues, quadrigues 60. 61. 62. 63. 64. 65. Curses de cavall 66. Els genets muntaven a pl sobre cavalls no ferrats. No calia que el genet arribara a la meta, bastava amb qu ho fera el cavall. 67. Kalpe(cursa deges a trot) 68. LUCIUS MINICIUS NATALIS (Barcino, 97 dC ?) Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus, pertanyia a una important famlia de de patricis de Barcino (la Barcelona romana). Va arribar a ser cnsol i procnsol de Lbia, per abans, l'any 129, en la 227a Olimpada, als 32 anys, va guanyar la carrera de quadrigues, convertint-se, aix, en el primer barcelon de la histria a guanyar uns Jocs Olmpics. Per a celebrar-ho, va alar, prop de l'hipdrom d'Olimpia, una esttua de bronze que representava una quadriga. 69. Auriga de Delfos 70.

  • Els guanyadors rebien corones de l 'oliverasagrada plantada per Hracles.Elsnoms dels guanyadorses gravaven en lpides de marbre o de bronze que es collocaven en el gimns.

ELS VENCEDORS 71. Nike coronantun auriga 72.

  • L aurigasha de contentar amb una simple cinta de llana, perqu la corona, la glria i els honors es reservaven per al propietari del vehcle i del cavall.

73. COMENTARI DE LA IMATGE

  • Suport: moneda commemorativa (1904)
  • Imatge: representaci en primer plnol d'un vencedor olmpic, recompensat amb una corona de l'olivera sagrada, plantada per Hracles.
  • En segon pla, diversos atletes encara competint o entrenant davant un jutge o entrenador: llanador de disc i javelina.
  • Al fons, el temple de Zeus aOlimpia

74. EVOLUCI

  • Els participants, cada vegada ms atrets pels avantatges que la victria els atorgava, es vanprofessionalitzar.
  • El professionalisme suposa l'esfondrament de l'ideal de bellesa que representava el perfecte equilibri entre el cos i l'esperit.
  • Si al principi noms podien participar els ciutadans de les polis gregues, a poc a poc es vaninternacionalitzar , sobretot en poca romana.
  • Els jocs van continuar celebrant-se fins que desprs de la 293 Olimpada, l'any393 d. de C ., l'emperador Teodosi va clausurar el santuari de Zeus.
  • Olimpia, oblidada i abandonada, fou inundada per les crescudes dels rius propers i va romandre oblidada durant ms de tretze segles

75. RESTAURACI

  • En el segle XVIII es descobreixl'emplaament d'Olimpia , grcies als textos clssics.
  • A partir del segle XIX, les excavacions han anat traient les restes del santuari.
  • En 1896 Pierre Fredy,bar de Coubertin , esportista i pedagog francs, admirador de la Grcia clssica, va aconseguir reinstaurar els jocs Olmpics a Atenes.
  • Va crear el Comit Olmpic Internacional i la bandera amb els cercles entrellaats, i el lema: citius, altius, fortius .

76. 77.

  • A c a b e l a g n ,
  • m o t i u d e l s p r e m i s

78.