500 nous estudiants estrangers. La Universitat haorganitzat una presentació, una trobada i un viatge per alscinc-cents nous estudiants estrangers que arriben aquestsemestre a través dels diversos programes de mobilitat. PÀG. 3

Plurilingüisme amb el Tastallengües

El sacerdot jesuïta Jon Sobrino va re-bre dilluns passat la comunicació delnomenament com a doctor honoriscausa de la Universitat de Valènciaper part del rector, Francisco Tomás.El teòleg va ser nomenat doctor ho-noris causa pel Consell de Govern elpassat 29 de setembre, però a con-seqüència del seu delicat estat de sa-lut no va poder assistir a la solemnecerimònia amb la qual la Universitatdistingeix les persones que desta-quen pels seus rellevants mèritsacadèmics. PÀG. 3

Estudiants, professors i personal d’administracióestan convidats al Tastallengües. Els dies 17 i 18 en elnou CAL de Blasco Ibáñez hi haurà activitats per apromoure l’intercanvi lingüístic i cultural. Cal apun-tar-s’hi en www.uv.es/spl. PÀG. 12

Jon Sobrino,‘honoris causa’

Hi havia ganes d’escoltar Raimon aValència. Des de fa dies estan exhauri-des les entrades del concert antològicque el cantant oferirà al Teatre Olympiade València. El concert està organitzatper la Universitat com a colofó de laMedalla que la institució li va atorgar elpassat mes de desembre. Raimon ofe-rirà tant cançons emblemàtiques del seurepertori com temes inèdits. PÀG. 12

Raimon canta el23-F, en un concertde la Universitat

PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 35112 DE FEBRER DE 2010

QUATRE CATEDRÀTICS EN CAMPANYA. La campanya electoral ha començat a la Universitat de València. Tota la comu-nitat universitària està cridada a votar el proper dia 2 de març per a elegir el nou rector o rectora de la institució.Quatre catedràtics aspiren al càrrec, d’esquerra a dreta en la imatge: Vicent Soler, María Antonia García Benau, EstebanMorcillo i Antoni Furió. NOU DISE publica dues pàgines de cada candidatura. PÀGS. 3/4/5/6/7/8/9/10/11

FOTO: MIGUEL LORENZO

??

CURSOS

citesPREMIS BANCAIXA-UNIVERSITATDE VALÈNCIA D’ESCRIPTURA DECREACIÓ

Convoquen: Delegació d’Estudiants-CADE-Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació.Objecte: Premis per a la dinamitza-ció literària i la promoció dels jovescreadors de totes les universitatsvalencianes. El premi per a cadamodalitat consta d’una dotacióeconòmica i la difusió de l’obra pre-miada.Sol·licitants: Poden participar-hi totsels estudiants matriculats en una deles universitats valencianes durantel curs acadèmic 2009-2010 en qual-sevol dels ensenyaments conduentsa l’obtenció del títol de grau, llicen-ciat, enginyer, arquitecte, diplomat,mestre, enginyer tècnic, arquitectetècnic, títol oficial de màster i docto-rat, i que a data de 31 de desembredel 2009 no superen els 30 anys d’e-dat.Termini: 26 de març.Informació: www.uv.es/cade.

BEQUES PER AL TRASLLATTEMPORAL A UN CENTRE ESTRANGER

Convoca: Ministeri d’Educació.Objecte: Reforçar la formació cientí-fica i la capacitat tècnica mitjançantla incorporació a un grup d’investi-gació rellevant en l’àmbit internacio-nal i vinculat al camp científic, tècnico artístic corresponent al contingutde la tesi.Sol·licitants: Beneficiaris d’ajudesper a beques i contractes en pràcti-ques derivats d’aquesta convocatò-ria.Dotació: 1.500 euros mensuals iajuda viatges fins a un màxim de2.500 euros.Termini: 31-3-10.Informació: BOE del 17-11-09.

SELECCIÓ DE PROJECTES PER A LAXIII MOSTRA D’ART PÚBLICPER A JOVES CREADORS 2010

Convoca: Delegació d’Estudiants-CADE.Objecte: Mostra d’art en la qual seseleccionen deu projectes artísticsd’intervenció a l’espai públic ambcontinguts que interactuen amb l’es-

pai universitari per a ser exposatsdurant la Setmana de Benvinguda.La Universitat de València preténdinamitzar els espais públics delsseus centres al Campus delsTarongers i transformar l’entorn enun lloc d’intervenció artística oberta la societat, incorporant específica-ment una línia de suport a la video-creació i interpretant internet comun espai públic en un context d’inte-racció. Així mateix, es pretén fomen-tar la difusió de les propostes delsjoves artistes i implicar-los en lesactivitats de benvinguda al nou curs.Dotació: Entre 700 i 1.000 euros,segons projectes.Termini: 31 de març.Informació: www.uv.es/cade.

BEQUES FULBRIGHT

Convoca: Comissió Fulbright.Objecte: La Comissió d’IntercanviCultural, Educatiu i Científic entreEspanya i els Estats Units d’Amèrica(Comissió Fulbright) convoca entrevint i vint-i-cinc beques per a cursarestudis de postgrau (màster, docto-rat i investigació predoctoral) a uni-versitats nord-americanes.Sol·licitants: Joves titulats superiorsinteressats en programes deMaster’s, Ph.D. o, excepcionalment,en projectes d’investigació predocto-ral a universitats nord-americanes.Patrocinadors: Govern d’Espanya,Govern dels EUA, Junta d’Andalusia,Comunitat de Madrid, Govern deNavarra, Fundació Ramón Areces iUniversitat de Maryland-BaltimoreCounty.Dotació: Viatge, compra de llibres imaterials; manutenció; matrícula;assegurança mèdica i d’accidents.Duració: De 10 a 12 mesos, renova-ble per un segon període de 12mesos com a màxim.Termini: 6 d’abril.Informació:http://www.fulbright.es/book/view/418.

350 BEQUES D’INVESTIGACIÓ CSIC

Convoca: CSIC.Objecte: 350 beques d’introducció ala investigació per a alumnes defacultats i escoles tècniques supe-riors, matriculats en el curs 2009-

2010 en un nombre de crèdits igualo superior a 50 i que tinguen supe-rats un nombre de crèdits compre-sos entre un mínim del 35% i unmàxim del 75%, amb una nota mit-jana d’expedient acadèmic igual osuperior a 1,50. El període de gaudi-ment de les beques tindrà lloc entrejuny i setembre del 2010, amb unadedicació a jornada completa.Sol·licitants: Alumnes que estiguenrealitzant el penúltim o antepenúl-tim curs d’una carrera universitàriade grau superior.Dotació: Entre 1.500 i 2.000 euros.Termini: 6 de març.Informació::http://www.postgrado.csic.es/.

290 BEQUES PER A TESIS DOCTORALS CSIC

Convoca: CSIC.Objecte: 290 beques per a titulatssuperiors universitaris que vulguenrealitzar la tesi doctoral al CSIC.Sol·licitants: Els candidats haurand’acreditar estar en possessió deltítol o haver superat els requisits peraccedir als ensenyaments de tercercicle o als estudis d’oficials de post-grau.Dotació: Durant el període de beca,la quantitat de les ajudes serà de14.400 euros bruts anuals, actualit-zant-se anualment segons la quanti-tat que determine el CSIC. El CSIC esfarà càrrec també de les despesesdel beneficiari per les taxes oficialsde matrícula dels cursos del seu pro-grama de doctorat fins un màxim de32 crèdits o de 60 crèdits si la matrí-cula es realitza en un màster delsprogrames oficials de postgrau reco-neguts pel Ministeri de Ciència iInnovació, fin un import màxim de2.400 euros. Els beneficiaris tindrandret a una ajuda de viatge per incor-poració al centre de realització de labeca de 1.200 euros, si procedeixende països no europeus, i de 600euros si procedeixen de països euro-peus (queden exceptuats els des-plaçaments dins d’Espanya).Duració: La durada de les ajudesserà de 48 mesos, dividits en dosperíodes diferenciats.Termini: 28 de febrer.Informació:http://www.postgrado.csic.es/tesis%20doctorales_jae.htm.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:PAUTES PER A L’ALUMNAT AMBDISCAPACITAT AUDITIVA

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 5 al 13 de març, de10 a 14 hores.Lloc: Aula G-7. Aulari II del Campus deBlasco Ibáñez.Preu: 46 euros.Informació i preinscripció: https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

PER QUÈ TENIM POR?

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 12 al 16 de juliol. De10 a 14 hores.Preu: 46 euros.Lloc: Laboratorio PE al Campus deBlasco Ibáñez.Informació i reserva de places:https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

QUÈ FA L’ÈXTASI AL TEU CERVELL?

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 20 al 30 d’abril. De 10 a 14hores.Lloc: G2 del C/Guàrdia Civil 23.Preu: 69 euros.Informació:https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

ADDICCIÓ A LA NICOTINA:MECANISMES PSICOBIOLÒGICS.PREVENCIÓ I TRACTAMENT

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 12 al 20 de juliol. De 9 a 14hores.Lloc: Laboratori de TècniquesAutògenes al Campus de BlascoIbáñez.Preu: 69 euros.Informació: https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

AULES MULTICULTURALS:PROJECTES D’INTEGRACIÓ

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 22 al 25 de març, de 16 a 21hores.Lloc: G-7 (Aulari II). C/Guàrdia Civil.Campus de Blasco Ibáñez.Preu: 46 euros.Informació:https://webges.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ FINANCERA DE LES ENTITATS LOCALS

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 19 al 22 d’abril. De 16 a18:30 hores.Lloc: Aula 205 sud del Campus delsTarongers.Preu: 23 euros.Informació:https://webges.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

CINEMA I IMMIGRACIÓ

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.

Dates: Del 5 al 9 de juliol, de 10 a 14hores. 2 crèdits.Preu: 46 euros.Lloc: 207 Sud Campus dels Tarongers. Informació:https://webges.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

SEMINARI DE DRET COOPERATIU IDE L’ECONOMIA SOCIAL: LA COOPERATIVA. RÈGIM JURÍDIC I FISCAL

2 crèdits.Organitza: Iudescoop.Límit d’admissió: 12 de febrer.Dates: 19, 20, 26, 27 de febrer i 5 demarç.Preu: 50 euros per a estudiants i 75euros en general.Lloc: Campus dels Tarongers.Inscripció: 96 382 87 44 i cidec@uv.es.Informació:http://www.uv.es/dise/unitat2/index.html.

ALIMENTS FUNCIONALS

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 5 al 8 de juliol, de 16 a18:30 hores.Lloc: Aula AI 13ª del Campus deBurjassot.Preu: 23 euros.Informació:https://webges.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

ÀUDIO DIGITAL PRÀCTIC

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 12 al 15 de juliol. De15:30 a 19 hores.Lloc: Aula 3 de la Facultat deMatemàtiques. Campus de Burjassot.Preu: 23 euros.Informació i preinscripció: https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES: GESTIÓ I LEGISLACIÓ

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 12, 19 i 26 de febrer, 5 i 26 demarç i 16, 23 i 30 d’abril. De 16 a 21hores. 4 crèdits.Preu: 46 euros. Lloc: Aulari Sud(Tarongers).Informació:https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

CREA LA TEUA EMISSORA DE RÀDIO EN INTERNET

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 8 al 12 de març. Devesprada.Lloc: Aula 3 de la Facultat deMatemàtiques. Campus de Burjassot.Preu: 23 euros.Informació i reserva de places:https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

CURS DE MANIPULADORS D’ALIMENTS. SECTOR MENJARS PREPARATS

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 15 al 18 de febrer, de 18 a20:30 hores. 1 crèdit.Lloc: Aula AI8 (Burjassot).Preu: 23 euros.Informació: https://webgesy.uv.es/uvCursosWeb/cursosExternos.

NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 2010

BEQUES I PREMIS

2 beques&cursos

FOTO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

Els quatre aspirants a ocupar elRectorat són (per ordre de presen-tació oficial de les candidatures da-vant la Junta Electoral) EstebanMorcillo, María Antonia García Be-nau, Vicent Soler i Antoni Furió.

La campanya electoral es desen-voluparà entre els dies 12 de febreri 1 de març. El dia 24 de febrer hihaurà una reunió del Claustre pera l’exposició i el debat de les can-didatures i dels programes dels as-pirants.

En les eleccions per a triar rec-tor o rectora té dret al vot tota lacomunitat universitària (profes-sors, estudiants i personal d’admi-nistració i serveis). Però el vot ésponderat per estaments, segonsels barems de correcció previstosen la normativa.

Tota la informació oficial sobreles eleccions es troba en la pàginaweb http://www.uv.es/~jelecto-ral/rector/index.html.

Esteban Morcillo (Oliva, 1951) éscatedràtic de Farmacologia. MaríaAntonia García Benau (València,1957) és catedràtica d’Economia Fi-nancera i Comptabilitat. Vicent So-ler (Rocafort, 1949) és catedràticd’Estructura Econòmica. AntoniFurió (Sueca, 1958) és catedràticd’Història Medieval.

D’acord amb el reglament apro-vat pel Claustre en la seua sessiódel 19 de novembre del 2009, NOUDISE, el periòdic setmanal de laUniversitat de València, reserva es-pais per a cadascuna de les candi-datures. Així, hui divendres, dia 12de febrer, cada equip dels aspirantsdisposa de dues pàgines en el pe-riòdic. Per decisió de la Junta Elec-toral, l’ordre de les pàgines cor-respon al mateix ordre de presen-tació de les candidatures de formaoficial. Així, les pàgines 4 i 5 cor-responen a la candidatura d’Este-ban Morcillo; les 6 i 7, a la de María

Antonia García Benau; les 8 i 9, a lade Vicent Soler; i les 10 i 11, a lad’Antoni Furió. Així mateix, els dies18 i 25 de febrer (novament en eldia habitual de publicació de NOUDISE, el dijous), cada candidat dis-posarà d’una pàgina en cada nú-mero. El contingut d’aquestes pà-gines és responsabilitat dels res-pectius equips de campanya, enca-ra que el Gabinet de Premsa ofe-reix tot el suport tècnic que les can-didatures, si s’escau, puguen de-manar.

En el cas que cap candidat no ob-tinga la majoria absoluta en la pri-mera votació (2 de març), els doscandidats més votats tornaran a

examinar-se davant de les urnesuna setmana després (9 de març).

El cens electoral definitiu es co-neixerà hui divendres i es podràconsultar en la pàgina de la JuntaElectoral de la Universitat. Tots elsmembres de la comunitat univer-sitària tenen dret a vot en aques-tes eleccions, però el valor de cadapapereta és diferent segons l’esta-ment al qual es pertany.

Per a calcular la ponderació delvot de cada estament s’ha d’estard’acord amb allò que estableix l’ar-ticle 9 del reglament aprovat pelClaustre. Aquest article assenyalaque per a l’elecció hi haurà cinccol·legis electorals, amb les ponde-

racions de vot següents, sobre elconjunt de vots vàlidament emesosa candidatures. El col·legi A està in-tegrat pel personal docent i inves-tigador amb el grau de doctor i ambvinculació permanent. A aquestgrup li correspon el 51%. El col·legiB està compost pel personal docenti investigador no doctor o sensevinculació permanent, i té un pesdel 12,67%. El col·legi C és el delsestudiants, als quals correspon el25%. El col·legi D es reserva per alpersonal d’administració i serveis,amb un pes total del 10%. Final-ment, el col·legi E correspon al per-sonal investigador en formació,amb un 1,33% del vot.

REDACCIÓ

El sacerdot jesuïta Jon Sobrino va re-bre dilluns passat la comunicació delnomenament com a doctor honoriscausa de la Universitat de Valènciaper part del rector, Francisco Tomás.El teòleg va ser nomenat doctor ho-noris causa pel Consell de Govern elpassat 29 de setembre, però a conse-qüència del seu delicat estat de salutno va poder assistir a la solemne ce-rimònia amb la qual la Universitat dis-tingeix les persones que destaquenpels seus rellevants mèrits acadè-mics.

Sobrino va cursar estudis de teolo-gia a la universitat nord-americanade Saint Louis i d’enginyeria a la Uni-versitat de Frankfurt, i està conside-rat un dels representants més quali-ficats de la teologia de l’alliberament.En la proposta de nomenament el rec-tor va posar de relleu que el teòleg je-suïta “ha contribuït a desenvoluparun espai de reflexió social des delprincipi ètic de la parcialitat a favordels pobres, de l’esperança i de la pau,que fa pensar, capacita per a pensari ensenya a pensar”.

S’obri la campanya per a les eleccions al Rectorat

Jon Sobrinorep l’‘honoriscausa’ de laUniversitat

REDACCIÓ

La Universitat de València ha organit-zat una presentació, una trobada i unviatge per als nous estudiants estran-gers que arriben aquest semestre ala institució a través dels diversosprogrames de mobilitat. Durantaquest segon semestre la Universitatrebrà cinc-cents nous estudiants queparticipen en algun dels programesde mobilitat.

Per tal que coneguen millor la ins-titució, les seues infrastructures i elsserveis que ofereix, els estudiants in-ternacionals van participar en unareunió informativa ahir dimecres alSaló d’Actes de la Facultat de Filolo-gia, Traducció i Comunicació. El vice-rector de Relacions Internacionals iComunicació, Enrique Bigné, va ofe-rir una visió general de la Universitat,mentre altres responsables de la ins-titució presentaren espais i serveis al’abast dels nous alumnes. En l’encon-tre participaren el delegat del rectorper a Intercanvi i Mobilitat, ÀngelOrtí; Carmen Calatayud, de l’Oficinade Relacions Internacionals; MaríaJosé Gimeno, del Servei de Bibliote-ques; Carlos Navarro, del Servei d’E-ducació Física i Esports; Rafa Ramos,de Política Lingüística; José MartínezLuciano, del Centre d’Idiomes; una in-fermera del Gabinet Mèdic; i el pro-fessor Artemi Cerda, responsable d’u-na sèrie d’excursions per a conéixerel paisatge valencià.

Benvingudaa cinc-centsnous alumnesestrangers

Hui divendres, dia 12de febrer, comença lacampanya per a triarun nou rector o recto-ra de la Universitatde València. Les vota-cions seran el proper2 de març. Si cap can-didat obté la majoriaabsoluta, el dia 9 demarç es tornarà a vo-tar. A aquesta segonavolta només concor-reran els dos candi-dats més votats en laprimera.

NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 2010 3eleccions

COMICIS. Tota la comunitat universitària està cridada a votar el dia 2 de març

Imatge d’arxiu d’un procés electoral a la Universitat de València. FOTO: MIGUEL LORENZO

4I5 eleccions

El nostre programa parteix d’una iden-tificació dels reptes que haurà d’afron-tar la Universitat en els pròxims anysi, tot partint d’aquests reptes, propo-sa canvis de perspectiva en les políti-ques a desenvolupar juntament ambapostes i metes noves.

REPTES RELLEVANTS. La Universitatde València, a l’igual que la nostra so-cietat, es troba en un escenari històricinèdit; en ell hem identificat deu rep-tes principals, entre els quals es tro-ben: la necessitat de consolidar i en-fortir la internacionalització de la UVen totes les seues dimensions; la im-plantació de les noves titulacionsadaptades a l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior; la incorporació plena deles tecnologies de la informació i de lacomunicació; la culminació del projec-te de Campus d’Excel·lència Interna-cional; i la consecució d’una veritablesuficiència, autonomia i sostenibilitatfinanceres que permeten arribar a lesnoves metes que ens hem marcat.

PROCESSOS D’ENSENYAMENT. Lanostra Universitat ve participant desde fa anys en la construcció de l’EspaiEuropeu d’Educació Superior i ho hafet, des del principi, entenent queaquest no consisteix en un simple ma-quillatge dels plans d’estudi ni en la in-troducció purament formal de l’ECTS,sinó que suposa un veritable canvi deperspectiva, de cultura i de pràctiques.Si en el nostre programa parlem deprocessos d’ensenyament-aprenentat-ge i de resultats d’aprenentatge, ésperquè volem assenyalar aquesta in-novació i aconseguir els objectius queporta associats.

Aquesta perspectiva suposa dosdesplaçaments: el primer i més impor-tant es troba en la centralitat dels es-tudiants i les estudiantes (per la qualcosa parlem d’aprenentatge) i el segon

en la visió global de la titulació (resul-tats finals).

En lògica conseqüència amb aquestcanvi, el nostre programa proposa, endiferents apartats, un ampli ventall d’i-niciatives: unes relatives a l’oferta detitulacions, altres al suport que neces-sita el professorat per a desenvoluparel canvi de model (grandària delsgrups, coordinació, innovació, reconei-xement, etc.) i, sobretot, moltes altresper atendre les noves necessitats deles i els estudiants.

LA CENTRALITAT DELS ESTUDIANTS.Dir Universitat Pública de Qualitat noés, per a nosaltres, una qüestió demera retòrica. Suposa prendre dedebò la dimensió social de la Universi-tat, les condicions socioeconòmiquesreals dels nostres estudiants i les de-mandes existents en la societat, per tald’oferir propostes adequades. El nos-tre programa fa dues grans propostesreferents a aquest plantejament:

Coordinació i integració de tots elsserveis per a estudiants –tant els ac-tualment existents com els nous quepensem introduir–, de manera quedes del principi les estudiantes i elsestudiants tinguen una panoràmicacompleta de la seua trajectòria uni-versitària i puguen desenvolupar una

vinculació personal amb la institució.–Assoliment de l’equitat participati-

va en tot el procés, cosa que significagenerar serveis per a corregir les si-tuacions de desigualtat de partida, derecorregut i d’arribada: itineraris es-pecífics per a qui ha de compatibilit-zar treball i/o atenció familiar i estu-di; suport a la mobilitat; formació encompetències complementàries; me-sures per a la reducció de l’abandó, etc.

INVESTIGACIÓ. La Universitat de Va-lència és una universitat de gran qua-litat investigadora i científica i el nos-tre programa aposta per potenciar i di-namitzar aquest vessant en totes lesseues dimensions i àmbits, amb la fi-nalitat de donar un salt qualitatiu queens situe en la primera lliga europea imundial de les universitats investiga-dores.

Aquesta aposta requereix dotacióde recursos per als equips, grups i es-tructures d’investigació, mobilitzacióde les potencialitats de tot el PDI, po-tenciació del PAS amb responsabilitatsen investigació, estímul de la vocacióinvestigadora en el personal més jove,foment de la participació en les con-vocatòries autonòmiques, estatals i in-ternacionals, acreditació dels grupsd’investigació, etc.

Al mateix temps, ens proposem coor-dinar i impulsar les estructures actual-ment existents i establir estretes rela-cions amb l’entorn, perquè els resultatsobtinguts contribuïsquen al canvi de mo-del productiu i al benestar social.

UNIVERSITAT DIGITAL. El nostre pro-grama proposa una introducció plenade les TIC, i cal assenyalar que tambéen aquest àmbit es requereix un can-vi de perspectiva: no només plante-gem, com és obligatori, la incorpora-ció de l’administració electrònica; tam-poc no volem acontentar-nos amb pro-moure l’ús d’ordinadors portàtils i depresentacions digitals a les aules, o l’úsdels repositoris de continguts oberts...Tot açò forma part d’un projecte mésampli, tan ambiciós com necessari,perquè la nostra Universitat presen-cial no perda el tren del segle XXI i per-què participe en els reptes de la Cultu-ra Oberta i la construcció d’una novaesfera pública en l’era digital. Peraquest motiu ens hem decantat tam-bé ací per una visió global, que abas-ta des de les infrastructures (dotaciód’un nou centre per al servei d’infor-màtica) fins la creació de xarxes i co-munitats d’aprenentatge basades enles potencialitats de les denominadestecnologies socials.

PDI I PAS: LA NOVA APOSTA PER LES PERSONES El nostre programa aposta perengegar plans integrals per alPDI i el PAS, una vegada realit-zat el corresponent diagnòsticde situació i acordades les me-sures pertinents en la MesaNegociadora i en el Consell deGovern. Algunes dades bàsi-ques apunten per on han d’a-nar les mesures necessàries:la ràtio d’estudiants per pro-fessor a la Universitat de Va-lència és més alta que la mitja-na del sistema universitari va-lencià o estatal, i alhora la rà-tio de PAS per PDI és més bai-xa que la mitjana del sistema. Un Pla Integral com el queproposem suposa mesurescom ara la dotació de planti-lles adequades als reptes quehem d’abordar, tant de PDIcom de PAS; el disseny d’unacarrera acadèmica i professio-nal pròpia, amb la necessàriadotació econòmica que genereestabilitat; la professionalitza-ció de la gestió, tot fomentantla capacitat de decisió i la co-ordinació; l’increment de laformació permanent i la inno-vació, etc. Si a tot això afegimles nostres propostes orienta-des a crear una nova perspec-tiva de campus, no només coma espai de treball sinó tambéde participació, convivència igaudi, es comprén millor elsignificat de la nostra apostaper les persones.

UN EQUIP AMB EXPERIÈNCIA ACREDITADA Aquestes i moltes altres apostes queconté el nostre programa –un pro-grama obert, en construcció– reque-reixen un equip amb experiènciaacreditada, ben organitzat i amb ca-pacitat de lideratge. Els vicerectoratsque hem definit atenen tant a les ne-cessitats estructurals de la instituciócom a la nova perspectiva i orienta-ció amb les quals volem abordar elsreptes d’aquests pròxims anys. Unequip, a més a més, que s’ha com-promés amb els principis d’igualtat,sostenibilitat i cooperació, i amb unestil de govern basat en la participa-ció, la negociació i el consens.

Un equip convençut, en definitiva,que fent ensenyament-aprenentatgefomentem l’autonomia personal icreem oportunitats socials; que fentrecerca obrim les portes al coneixe-ment, la raó crítica i el benestarcol·lectiu; que fent cultura imaginemnous camins i creem alternatives pera una vida millor; que fent esport,sociabilitat i vida de campus cons-truïm les xarxes de la nostra comuni-tat acadèmica. I fent tot això, FEMUNIVERSITAT, i FAREM FUTUR.Visita la nostra pàgina web(http://www.estebanmorcillo.es), co-neix el nostre programa i l’equip dela candidatura, participa amb nosal-tres en aquest projecte!

Fent Universitat, Farem FuturFent Universitat, Farem Futur és el lema quehem triat per a sintetitzar les propostes del nos-tre programa. Amb ell volem expressar el nostredoble compromís: cap a l’interior, posant en va-lor el treball cooperatiu i la il·lusió compartidade tots els membres de la comunitat università-ria; i cap a l’exterior, perquè en fer universitatdia a dia ens impliquem en la transformació i elbenestar social, en la creació d’oportunitats per-sonals i en el progrés de la societat.

NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 2010

Pàgines electorals elaborades per l’equip del candidat Esteban Morcillo

––QQuuèè ééss eell qquuee aappoorrttaarraann vvoossttéé ii eellsseeuu eeqquuiipp aall ccaappddaavvaanntt ddee llaa UUnniivveerr--ssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa??

–L’experiència acreditada de l’e-quip ha permés fer una anàlisi rigo-rosa dels reptes que té la Universi-tat i de les respostes per afrontar-los. A això cal afegir la nostra capa-citat d’integració d’àrees de conei-xement, de sensibilitats i de cam-pus.

––EEnn qquuèè eess ccoonnccrreettaarraann lleess sseeuueesspprrooppoosstteess??

–Vull posar l’èmfasi en el fomentde la participació, en la recerca delconsens per als grans projectes,mitjançant el diàleg, la integració ila proximitat amb les persones iamb els assumptes a tractar. Vullsubratllar la importància que con-cedim a la implantació de les novestitulacions. I no són menys impor-tants els reptes en investigació i enaltres camps.

––EEnn aaqquueessttaa eessppeecciiaall ccoonnjjuunnttuurraaeeccoonnòòmmiiccaa ii ssoocciiaall,, aa qquuiinnss rreepptteessss’’eennffrroonnttaa llaa UUnniivveerrssiittaatt??

–Hem identificat deu reptes, en-tre els quals cal destacar el procéscreixent d’internacionalització, laimplantació de les titulacions adap-tades a l’Espai Europeu d’EducacióSuperior, la creació del Campusd’Excel·lència Internacional, la in-corporació de les tecnologies de lainformació i de la comunicació entotes les dimensions de la vida uni-versitària, però especialment enl’administració electrònica i en ladocència… Tot això comporta un im-portant repte financer, ja que no hiha veritable autonomia università-ria, ni política de qualitat educativai investigadora, si no hi ha un finan-çament suficient i sostenible.

––CCoomm eess ppllaanntteeggeenn aaffrroonnttaarr--llooss??–Volem culminar la negociació

per al Pla Pluriennal de Finança-ment. Però, igualment, ens propo-sem desenvolupar un seguiment dela implantació progressiva de lesnoves titulacions; un pla de dinamit-zació i suport a la investigació i latransferència de coneixement, ambl’ampliació consegüent del ParcCientífic i la creació d’estructures desuport a la investigació en totes lesàrees; la participació en la nova con-vocatòria del Campus d’Excel·lènciaInternacional…

––PPrrooppoossaa iimmppllaannttaarr uunn nnoouu ssiissttee--mmaa ddee ttiittuullaacciioonnss ddee ggrraauu,, ddee mmààss--tteerr ii ddee ddooccttoorraatt..

–Tinc ben present que a la UV esformen més de cinquanta-cinc milpersones. Aquest és un àmbit que

comptarà amb els recursos neces-saris perquè la implantació delsgraus i dels màsters oficials pugafer-se amb garanties de qualitat.També el doctorat experimentaràun canvi important. Ens ocuparemde fomentar la vocació investigado-ra mitjançant programes específics.

––TTaammbbéé eess ppllaanntteeggeenn ppootteenncciiaarr llaapprroodduucccciióó cciieennttííffiiccaa ddee llaa UUVV..

–Ens sentim molt orgullosos de lacapacitat científica de la nostra Uni-versitat, però no estem satisfetsperquè podem arribar molt méslluny. Facilitarem els mitjans tècnicsi humans per a incrementar signifi-cativament la producció investiga-dora; per a impulsar la participacióen convocatòries competitives; fo-mentar la participació en xarxes in-teruniversitàries i internacionals;crear una residència per a investi-gadors. Volem atraure talent i fo-mentar la passió per la investigació.

––CCoonnttee’’nnss eellss sseeuuss ppllaannss ppeerr aa ppoo--tteenncciiaarr aallttrreess aassppeecctteess ddee llaa UUVV,,ccoomm aarraa ll’’aarrtt,, llaa ccuullttuurraa,, eell ppaattrriimmoo--nnii oo ll’’aaccttiivviittaatt eessppoorrttiivvaa..

–La cultura és una missió de laUniversitat envers la societat i unadimensió de la qualitat de vida en lacomunitat universitària. Cal donarun salt qualitatiu mitjançant el fo-ment de la creativitat artística, dela participació cultural... i la conver-sió de la Universitat de València enun dels principals actors culturalsdel seu entorn. Pretenem ser refe-rents per a la societat valenciana.

––QQuuèè ttrroobbaarraann eellss eessttuuddiiaannttss eennEEsstteebbaann MMoorrcciilllloo ii eell sseeuu eeqquuiipp aallccaappddaavvaanntt ddeell RReeccttoorraatt??

–La nostra primera mirada, quanparlem de fer universitat, té a veu-re amb les i els estudiants. Són el fu-tur. És molt important tot allò rela-cionat amb l’oferta d’estudis, peròtambé la millora dels serveis com-plementaris, generals i específics,que van des de la creació d’espaisper a l’estudi, per a la creativitat cul-tural i per a l’oci, fins els espais es-portius, les zones de restauració iles residències. Volem conéixer deprop les seues expectatives, lesseues valoracions dels serveis queoferim, per a millorar la Universitatamb ells.

––SSii ppaarrlleemm ddeellss eessttuuddiiaannttss,, hhii hhaaddiivveerrssooss tteemmeess qquuee eellss pprreeooccuuppeenn::llaa lllleenngguuaa,, eell ppllaa BBoolloonnyyaa ii ll’’eeiixxiiddaallaabboorraall..

–Defenem una política basada enel multilingüisme: tots els estu-diants, a més de la llengua pròpiade la Universitat, han d’adquirir di-

verses llengües europees. Quant alpla Bolonya, subratllem el segui-ment del desenvolupament de lestitulacions, la creació de recursosper a fomentar noves metodologiesd’ensenyament-aprenentatge i l’a-tenció a la dimensió social del pro-cés per a fomentar una educacióequitativa i corregir desigualtatsformatives.

––EEll ppeerrssoonnaall ddoocceenntt ii iinnvveessttiiggaaddoorrttaammppoocc nnoo eessttàà ppaassssaanntt uunn ddeellss sseeuussmmiilllloorrss mmoommeennttss.. QQuuiinnaa ééss llaa sseeuuaaooffeerrttaa ppeerr aa ccoorrrreeggiirr llaa ssiittuuaacciióó??

–Anem a elaborar un Pla Integralper al PDI, en el qual es contempla-rà el pla de rejoveniment de lesplantilles; la política de carrera aca-dèmica i de promoció; un enfoca-ment nou per a la prejubilació i peral PDI major de 59 anys. També calgenerar recursos de suport per a laimplantació de les noves metodolo-gies d’ensenyament-aprenentatge ipotenciar la carrera investigadora.

––EEll mmaatteeiixx ppaassssaa aammbb eell ppeerrssoonnaalldd’’aaddmmiinniissttrraacciióó ii sseerrvveeiiss……

–També proposem un Pla Integralen el qual es contemplen tots els as-pectes de la carrera i de les condi-cions de treball. L’aplicació de l’Es-tatut Bàsic de la Funció Pública enspermetrà conjugar les aspiracionsa la promoció personal i la concilia-ció de la vida familiar i laboral ambles necessitats organitzatives de la

institució. Volem abordar una polí-tica i una gestió consensuades ambles organitzacions sindicals en laMesa Negociadora.

––PPeerròò ppeerr aaccoonnsseegguuiirr--hhoo,, ccaallddrrààccoommppttaarr aammbb eellss rreeccuurrssooss aaddee--qquuaattss,, nnoo ééss cceerrtt?? QQuuiinnss ssóónn??

–El primer recurs per a un projec-te polític ambiciós sempre és la vo-luntat i el convenciment que podemaconseguir-ho. Però en calen altres.I hem de fer referència al finança-ment suficient i al Pla Pluriennal deFinançament. Si no s’entén que enla formació avançada està el futurper a la nostra societat, poc podremfer. Però hi ha més coses a més devoluntat, decisió i convicció, d’unabanda, i recursos econòmics, d’unaaltra. Es necessiten planificació igestió eficients.

––EEnn aaqquueessttss tteemmppss eenn eellss qquuaallss eesstteennddeeiixx aa ddeessccoonnffiiaarr ddee lleess pprroommee--sseess…… ppeerr qquuèè hheemm ddee ccoonnffiiaarr eenn EEss--tteebbaann MMoorrcciilllloo??

–Atorgar confiança a algú no ésmai un acte gratuït. Per això convi-de aquells que no em coneixen quetracten d’informar-se ara sobre lameua dedicació i trajectòria univer-sitàries. Això és el que pot servir-losde garantia per a depositar la seuaconfiança en mi: la meua històriaacadèmica, el meu compromís ex-clusiu i constatat amb els valors dela Universitat.

“Aquestauniversitat pot arribar molt més lluny”

ESTEBAN MORCILLO

“Tinc ben present quea la UV es formen mésde cinquanta-cinc milpersones”

“No hi ha vertaderaautonomia università-ria, ni política de qua-litat educativa i inves-tigadora, si no hi ha unfinançament suficienti sostenible”

“La nostra primera mi-rada, quan parlem defer universitat, té aveure amb les i els es-tudiants. Són el futur”

“Ens ocuparem de fo-mentar la vocació in-vestigadora mitjan-çant programes espe-cífics”

“Anem a elaborar unPla Integral per al PDIi per al PAS”

6I7 eleccions NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 2010

Pàgines electorals elaborades per l’equip de la candidata María Antonia García Benau

!

8I9 eleccions

Vull aprofitar aquestes línies, huique comença la campanya electo-ral, per a dirigir-me a tots vosaltres,a totes les persones que integremla Universitat de València, i presen-tar-vos la meua candidatura a rec-tor per a les properes eleccions del2 març, l’equip que m’acompanya iel programa que hem elaborat te-nint present en tot moment les ne-cessitats i potencialitats que enca-ra té la nostra Universitat al seuabast i el canvi que requereix perassolir els reptes que planteja la so-cietat de hui, i també la demà.

Sóc Vicent Soler, catedràtic d’E-conomia Aplicada, em presente ennom d’un gran equip de personesque des de fa temps treballa per do-nar-li un nou impuls a aquesta granuniversitat.

Són professors i professores dedistintes facultats i campus que emproposen liderar el canvi. Treballenper a guanyar d’una vegada persempre l’excel·lència en tots els or-dres de la nostra vida universitaria,assegurant les condicions materialsi laborals precises per aconseguiraquest gran objectiu.

Són estudiants que m’han animata plantejar un nou model de gestióen la implantació dels nous Graus i,sobretot, que exigeixen garanties

laborals de futur mitjançant un plade pràctiques externes.

Són professors i investigadorsque s’han sumat per aportar elsseus punts de vista a un projecte defutur.

Són personal d’administració iserveis que entenen arribada l’ho-ra d’abordar el canvi de condicionslaborals que històricament han re-clamat.

I són persones de qualsevol tipusque d’una manera o una altra m’-han transmés el seu suport i estí-mul perquè em pose al capdavantd’aquest gran repte que és construirla Universitat de València que lide-re el canvi econòmic en la nostra so-cietat.

Estic plenament convençut queha arribat l’hora, el moment, de do-nar un nou impuls a la nostra Uni-versitat.

Les eleccions a rector de la Universi-tat de València per al pròxim 2 demarç estan provocant una autènticarevolució en el que coneixem comweb 2.0, la xarxa més social i prope-ra que es nodreix de la interacció di-recta entre els propis usuaris.

Els quatre candidats no han dub-tat a obrir els seus perfils en Face-book o Twitter, en un, en un altre oen ambdós. I seguint l’exemple d’a-questes iniciatives ha estat fins i totla mateixa Universitat de València,la qual ha inaugurat el seu canal enel conegut espai dedicat al micro-blogging –missatges curts de només de 140 caràcters que ha supo-sat una renovació en la manera decompartir informació.

Vicent Soler, candidat a rector dela Universitat de València i catedrà-tic d’Economia Aplicada, i tot el seu

equip no han dubtat des del princi-pi a emprendre la seua veritableaposta per la proximitat amb la co-munitat universitària i la societatdes del principi. Primer des de la pà-gina web (www.vicentsoler.es),però també a través de Facebook,Twitter i YouTube traslladen el seumissatge de canvi, les línies mes-tres del seu programa i compartei-xen amb tots i totes les seues pro-postes per a dotar d’un nou impulsla Universitat de València. Que s’es-tà treballant bé en aquest sentit hodemostren les persones que la can-didatura de Vicent Soler està reu-nint en la web 2.0.

VICENTSOLER.ES. La web de Solerestà repleta de continguts. Tot elseu programa, el seu equip al com-plet, el calendari i el diari de campa-

nya i un contacte directe amb totala comunitat de la Universitat de Va-lència a través de les seccions “Re-comana’ns”, “Col•labora” i tambéamb les adreces de correu electrò-nic amb les quals cada membre del’equip manté una línia directa ambestudiants, PAS i PDI.

El perfil de Vicent Soler en Face-book està superant totes les expec-tatives. En tres setmanes Soler s’haconvertit en el candidat a rector dela UV amb major nombre d’amics enla xarxa social més coneguda delmón. Quan aquestes pàgines vegenla llum ja seran prop de mil amigues

i amics els que segueixen el candi-dat que junt amb el seu equip volprovocar un canvi en les formes degovern de la Universitat de Valèn-cia i fer-la més pròxima a tots per-què la societat així ho necessita.

TWITTER I YOUTUBE. Twitter i You-Tube també s’aprofiten per difondreinformació i no es queden arrere. Elmicroblogging està suposant la for-ma més directa de seguir el dia a diade la campanya, el contingut delsprogrames, els equips o les frasesmés significatives que està arreple-gant la premsa, a més de permetrela conversa directa amb la resta detwitters. En constant creixement ifent una exhaustiva selecció d’aque-lles fonts que s’han de seguir, elcompte de Vicent Soler en Twitter(www.twitter.com/vicentsoler) estàcaptant cada més vegada l’atenció. Iel mateix ocorre amb el canal de You-Tube del candidat Soler, que amb no-més set vídeos pujats a la xarxa finsara ja s’han aconseguit superar lesmés de cinc-centes reproduccions.

Vicent Soler, el canvi necessari per a la Universitat de València

Una veritable apostaper la proximitat

“Estic plenamentconvençut que haarribat l’hora, elmoment, de donarun nou impuls a lanostra Universitatde València”

Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949) encap-çala l’autèntica candidatura del canvi que estàintegrada per un equip de persones sòlid i plu-ral, de cares noves, però carregat d’experièn-cia, per al futur govern de la Universitat de Va-lència. A continuació, Vicent Soler presenta elseu projecte pel canvi necessari.

NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 2010

EL PERFIL EN FACEBOOK DE VICENT SOLER. El perfil de Vicent Soler enFacebook està superant totes les expectatives. En tres setmanes prop de milamigues i amics són els que donen el seu suport a la candidatura de Soler.

Pàgines electorals elaborades per l’equip del candidat Vicent Soler

VICENT SOLER I MARCO, Rector. Catedràtic d’EconomiaAplicada. Ha sigut director delDepartament d’Estructura Eco-nòmica entre 2001-2009. Regu-larment ha estat membre delClaustre i de la Junta de Facultati ho continua sent. Presideix l’A-sociació Espanyola de Ciència Re-gional.

AMPARO OLIVER GERMES,Vicerectorat de Gestió i Innova-ció Administrativa. Professoratitular acreditada a càtedra al De-partament de Metodologia de lesCiències del Comportament.

ENRIQUE ALBORCH DOMÍN-GUEZ, Vicerectorat d’Investiga-ció i Política Científica. Cate-dràtic de Fisiologia i cap de laSecció de Circulació Cerebral alCentre d’Investigació de l’Hospi-tal Universitari La Fe.

ISABEL BURDIEL BUENO,Vicerectorat de Projecció Inter-nacional. Catedràtica d’HistòriaContemporània.MANUEL E. VÁZQUEZ GARCÍA,Vicerectorat d’Ordenació Aca-dèmica i Professorat. Professortitular de Filosofia.

MARÍA DOLORES BARGUES,Vicerectorat d’Infraestructu-res i Equipaments. Professoratitular de Parasitologia.

JUAN LUIS GANDÍA CABEDO,Vicerectorat d’Economia i Fi-nançament. Professor titulard’Economia Financera i Compta-bilitat.ÁNGELES CUENCA GARCÍA,Vicerectorat de Relacions ambla Societat i Cooperació. Profes-sora titular de Dret Mercantil.

JOSEPA CUCÓ I GINER,Vicerectorat de Cultura, Patri-moni i Esports. Catedràtica d’An-tropologia Social.

ENRIQUE SANCHIS PERIS,Vicerectorat de Transferènciade Coneixement. Catedràtic deTecnologia Electrònica.

MARÍA JOSÉ REYES LÓPEZ,Vicerectorat de Docència. Cate-dràtica de Dret Civil.

FRANCESC HERNÁNDEZ SAN-CHO, Direcció del Gabinet delRectorat. Professor titular d’Eco-nomia Aplicada.

EL CANVI EN EL PDI SERÀ…

1.- Models d’ensenyament es-pecífics a la singularitat de lesdiverses disciplines.2.- Revaloritzar la carrera do-cent mitjançant incentius pro-fessionals.3.- Major dotació de places pera professors acreditats.4.- Homologació del comple-ment autonòmic amb els per-cebuts en altres comunitats.5.- Un pla de jubilació parcialanticipada que contemple lapossibilitat de mantindre dedi-cació en tasques docents i in-vestigadores.

EL CANVI EN EL PAS SERÀ…

1.- Pla d’incentius pro-fessionals.2.- Homologació sala-rial.3.- Carrera professio-nal estable i transpa-rent en el seu sistemade promoció, tasques iresponsabilitats.4.- Planificació pluria-nual de la plantilla.5.- Incentivar la forma-ció contínua.

EL CANVI EN ELS ESTUDIANTS SERÀ…

1.- Activar les competències estatutàriesde l’Assemblea General d’Estudiants.2.- Creació de la Casa de l’Estudiant enels diferents campus.3.- Crear llocs de treball en els diferentsserveis de la Universitat amb jornadescompatibles amb els estudis.4.- La creació de programes i la signatu-ra de convenis que permeta l’ús de lesnoves tecnologies i l’adquisició a baixcost de Notebooks, eReaders i eBooks.5.- Crear programes de realització depràctiques tant fora com en els Serveisde la Universitat en coordinació amb elsseus professionals.

EL CANVI A LA UV SERÀ…

1.- Un nou model de finançament.2.- Guanyar el Campus d’Excel·lència Internacional.3.- Un nou organigrama de l’estructura de govern i gestió de la uni-versitat eficient i transparent.4.- Crear clústers de coneiximent a través dels Instituts d’Investigació.5.- Implantar en tots els seus nivells l’administració electrònica.6.- Desenvolupar el Parc Científic com a instrument per a potenciarla transferència de coneixement.7.- Fer efectiu el pla d’igualtat vigent a la Universitat.8.- Millorar les polítiques de conciliació i totes les iniciatives de ca-ràcter social.9.- Fomentar l’orientació i inserció laboral dels estudiants, així comla cultura de pertinença per a exalumnes i professors jubilats.10.- Noves instal·lacions esportives per al Campus de Burjassot.

Propostes concretes d’un programa pel canvi. Programa complet en www.vicentsoler.es

Un equip preparat per a guanyar l’excel·lència

10I11 eleccions

M. M.

—Quines diferències veu vosté en-tre els estudiants de la seua èpo-ca i els d'ara a la Universitat de Va-lència?—Vaig estudiar a la Universitat de Va-lència entre el 1975 i el 1980, unaèpoca de gran efervescència políti-ca i cultural. Era una època molt in-tensa i compaginàvem els estudisamb assemblees pràcticament dià-ries. Després s'ha dit que els estu-diants s'han desmobilitzat i no és ve-ritat. Han mantingut sempre unagran sensibilitat cap als problemessocials. Ara hi ha una menor impli-cació política, perquè el context ésdistint. En aquell moment lluitàvemcontra el franquisme i pel restabli-ment de les llibertats democràtices.Avui vivim en una societat democrà-tica i el que preocupa els estudiantsés, per un costat, problemes socialsen general, i, per l’altre, problemesde política educativa. Per això lagran mobilització dels estudiantss'ha produït al voltant de dues cosesfonamentals: quin model d'universi-tat i quin pla d'estudis.

—Sí, Bolonya. Quina és la seua opi-nió?—Estic a favor de la convergència eu-ropea, de la construcció de l'espaieuropeu d'educació superior, peròno m'ha agradat gens com s'ha pro-duït la implantació del nous plansd'estudi. No estic d'acord tampocamb algunes accions, sobretot lesque estigueren caracteritzades perla violència l'any passat; però puccomprendre les reticències davantels plans d'estudi. En el nostre pro-grama hem fet un esforç importantper “pensar” i millorar Bolonya.—Els estudiants critiquen la mer-cantilització de la universitat.—Estan en contra de Bolonya perquècritiquen el que consideren la mer-cantilització de la universitat. Un riscque no és nou ni està vinculat neces-sàriament a la reforma de Bolonya.D’altra banda, és evident que la uni-versitat no ha d'estar d'esquenes almercat laboral i que és convenientla relació amb el teixit productiu.Però la investigació ha de continuarsent també investigació bàsica, noúnicament aplicada al servei de lesgrans empreses. I, per altre costat,l'altra crítica que s'ha fet als plansd'estudis és que els postgraus sónmés cars que els antics cursos dedoctorat. És veritat i per això, per-què no volem cap mena de discrimi-nació per raons econòmiques, nosal-tres volem reduir les taxes de matrí-cula per a aquells estudiants que ha-gen demostrat un bon rendimentacadèmic.—Es vosté partidari d'incremen-tar la participació dels estudiansals òrgans de govern?—És molt important que participenen la vida universitària i que s'impliquen en el govern de la uni-versitat. Des dels departaments,passant pels equips deganals, fins al'equip de govern de la Universitat através de la figura del delegat delrector. Paral·lelament, cal desplegari convocar ja l'Assemblea General d'Estudiants, contemplada en els Es-tatuts.—Té vosté altres propostes per alsestudiants?—És molt important crear en els di-ferents campus espais propis delsestudiants, de sociabilitat, de tre-ball, d'activitats culturals, d'activi-tats socials, lúdiques. Allò que algu-nes associacions estudiantils que lareclamen en diuen la Casa dels Estu-

Antoni Furió: “Reduiremles taxes de matrícula alsestudiants amb bonrendiment acadèmic”El candidat a rector Antoni Furió (Sueca, 1958) és catedràtic d'Histò-ria Medieval i els darrers 12 anys ha estat director de Publicacions dela Universitat de València, amb notable èxit, ja que ha aconseguit ferrendible, també en termes econòmics, aquest servei, al qual ha sabutdonar-li una gran projecció internacional. En aquesta entrevista ex-pressa la seua intenció de reduir les taxes als estudiants amb un bonrendiment acadèmic. La Universitat, afirma, no pot ser un lloc elitis-ta limitat als privilegiats que s’ho poden pagar o que es puguen per-metre estar indefinidament, en detriment dels bons estudiants ambpocs recursos. També està decidit a reduir el nombre de professorsassociats i incrementar les places d’ajudants.

NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 2010

“Cal desplegar i convocar ja l’Assemblea d’Estudiants, contemplada en els Estatuts”

“Hem de garantir que la docència en valencià esfaça efectivament en valencià”

“Hem de reduir elnombre d’associats i in-crementar el d’ajudants”

“Volem que per primeravegada s’incorpore unmembre del PAS al govern de la Universitat”

FOTOS: ALBERTO SÁIZ

1.- ANTONI FURIÓ, CANDIDAT A RECTOR.És professor de la Universitat deValència des de fa trenta anys,on actualment és catedràticd’Història Medieval i ha estat elsdarrers dotze anys cap del Serveide Publicacions.

2.- EMILIA MATALLANA.És professora titular deBioquímica i Biologia Molecular i,des de desembre del 2005, vice-degana d’Estudis de la Facultatde Ciències Biològiques.

3.- JOSEP LLUÍS GÓMEZ MOMPART.És catedràtic de Periodisme a laUniversitat de València, a la quales va incorporar l’any 2000 per aposar en marxa la titulació dePeriodisme.

4.-AMPARO MIR.És catedràtica de Medicina de laUniversitat, amb plaça vinculadaa l’Hospital Francesc de Borja. Ésmembre de la Comissió deSelecció per a l’Adjudicació deBeques de la Universitat.

5.-JUAN SEGURA.És catedràtic de Fisiologia

Vegetal. És responsable delPrograma de Doctorat delDepartament de Biologia Vegetal.

6.-CRISTINA VIDAL.És professora titular delDepartament d’Història de l’Art.Des de l’any 2004 dirigeix el pro-jecte arqueològic La Blanca(Petén, Guatemala), patrocinatpels ministeris de Cultura id’Afers Exteriors.

7.-PILAR CAMPINS.És catedràtica de Química

Analítica a la Facultat de Químicade la Universitat de València, dela qual és degana des de febrerdel 2009.

8.-JÚLIA BENAVENT.És professora titular de FilologiaItaliana des del 1990, on és pro-fessora des del 1983. Ha estatdurant sis anys secretària delDepartament de FilologiaFrancesa i Italiana.

9.-ANTONIO PICH.És catedràtic de Física Teòrica i

ha estat director de l’IFIC (1999-2003) i coordinador del CSIC a laComunitat Valenciana (2003-2008). Coordina la xarxa europeaFlavianet, sobre física de quarks,i el projecte Consolider-CPAN.

10.-JOAN CARLES CARBONELL.És catedràtic i director delDepartament de Dret Penal. Foudegà de la Facultad de Dret(1997-2002) i vicerectord’Estatuts i DesenvolupamentNormatiu de la Universitat deValència (2002-2006).

Pàgines electorals elaborades per l’equip del candidat Antoni Furió

diants. També caldria incrementar imillorar les instal·lacions esportives.—Pel que fa al valencià, alguns es-tudiants reclamen que malgratestar adscrits a una docència envalencià no la tenen en la pràcti-ca.—Hem de garantir que la docència envalencià es faça efectivament en va-lencià. És una estafa que algunesmatèries que estan ofertes en valen-cià es donen en castellà. En segonlloc hem d'incrementar la docènciaen valencià. La Universitat ha de des-plegar una veritable política lingüís-tica que tinga com a objectiu quequalsevol membre de la comunitatuniversitària, i en particular els es-tudiants, tinguen al final un coneixe-ment oral i escrit suficient de les tresllengües: la pròpia, el valencià, aca-dèmicament llengua catalana, comdiuen els Estatuts i ratificà el Tribu-nal Constitucional, el castellà i unallengua estrangera, preferentmentl'anglés. Les universitats són les in-ternacionals del segle XXI. De la ma-teixa manera que abans la llenguadels universitaris era el llatí, avuiaquest paper el fa l'anglés.—Diu vosté que s'ha de rejovenirla plantilla del professorat i quehi ha massa associats.—S'ha de portar a terme una verita-ble política de professorat. És moltimportant el dia a dia, però més im-portant és tenir una política a mit-jan termini. No caure en la improvi-sació ni en els pegats per a resoldrequalsevol emergència. Com s’ha fetabusant de la figura de l’associat pera resoldre qualsevol mena d’incidèn-cia: baixes per maternitat, per ma-laltia, per necessitats docents de tottipus. S'ha pervertit el que realmentés l'associat: un professional de re-conegut prestigi que es contractaper a enriquir la Universitat, al quals’ha de retribuir millor. La figura del’associat, malauradament, s'ha con-vertit en la solució o,millor, el pegat,per a qualsevol descosit. És mà d'o-bra barata, en una situació quasid'explotació, i la nostra proposta ésreduir el nombre d'associats, que hacrescut extraordinariament, i incre-mentar el nombre de places d'aju-dants, restablir la carrera professio-nal, incorporar els joves docents i in-vestigadors més brillants, rejovenirles plantilles. I, al mateix temps,mantenir les jubilacions incentiva-des, sense desfer-se dels jubilats,mantenint-los a través de la figurade l’investigador honorari o, méstard, del professor sènior.—També ha anunciat que la Secre-taria General de la Universitat es-tarà a càrrec d'un membre del per-sonal d'administració i serveis(PAS) i serà una dona.—Sí. El PAS és central en el funciona-ment de la Universitat. Cada vega-da més ha anat ocupant llocs de res-ponsabilitat en la gestió. Ara, a més,volem que per primera vegada s'in-corpore un membre del PAS al go-vern de la Universitat. Que tingatambé una implicació política, nosols de gestió. Ja que legalment unPAS no pot ser vicerector, la seua in-corporació a l’equip es farà a travésde l'única figura que permet la legis-lació: la de la Secretaria General. Amés, serà una dona, com un reconei-xement al paper que actualmente te-nen les dones en l’alta direcció de laUniversitat.

12

345

67

8910

L’EQUIP RECTORAL

No sé quants anys són una vida. Séque setze anys són molts per a unarevista. No massa. Molts. Si a mésaquesta revista és de lletres, no-més de lletres, la cosa adquireixdimensions de miracle bíblic. Delletres vol dir que parla de llibres,de qui els escriu, de la necessàriacomplicitat, inexcusable, entre lalectura i el coneixement. En aquestpaís i en quasi tots els altres (vulldir d’ací i de l’estranger) no llig nidéu. Hi ha moltíssima gent que nocompra ni llig un llibre en totl’any. I altres, el que no sé si és pit-jor, que només han llegit en eixeany El xiquet amb el pijama deratlles. Ja no dic res dels tres tot-xos de Larsson com a únic aliment

intel·lectual entre els usuaris delmetro i els banyistes de l’estiu.Llegir és una raresa i els llibres sónobjectes voladors no identificatsen un temps assotat per la crisieconòmica, una crisi que al móneditorial li ha fet pessigolles, no-més pessigolles, en una pell acos-tumada al desassossec permanent.La rajola ha patit l’escriptura d’u-na ambició desmesurada i l’altraescriptura, la de veritat, es mantéfidel a la seua realitat de sempre:no alça un gat de la cua però acícontinua, apuntant el cap il·lustratpels forats del mercat. I si els lli-bres no es lligen, pregunteu-vosquè passa amb els papers que con-ten eixos llibres. Doncs no hi passares. Sempre hi haurà un grapat debojos disposats a omplir aquellsforats negres oberts entre fallida ifallida per Díaz Ferran i els seus

camarades per alçar monumentssenzills a la imaginació, a la crea-ció literària, al relat que contaràamb tots els pèls i senyals els labe-rints d’una cultura que sempreserà, si vol ser cultura de veritat ino impostura, una cultura insatis-feta. És ací, en aquest paisatge detaules salvadores enfront de la vo-ràgine d’un mercat on les ideesque triomfen són les dels delin-qüents milionaris, on sorgeixen,com Caràcters, artefactes que ei-xamplaran, des d’una presènciaamable als ulls que no desdiu quantoca el colp de puny damunt de lataula, el pensament crític. Les per-sones que fan possible aquesta re-vista que ve de tan lluny continuende prop la seua precisa singladura.Hi ha hagut una continuïtat entreles successives etapes que a poc apoc van acabar definint el seu ca-

ràcter de revista seriosa i rigorosa.Ara es compleixen setze anys desde la seua primera aparició i ix dela impremta el seu número cin-quanta. Dues xifres per a l’estadís-tica, per al recompte d’havers ideures, per a l’objectiu digníssimde continuar en el tall i no cansar-se mai. I per a l’orgull. També pera l’orgull. També.

NOUDISE351Divendres, 12 de febrer de 201012 última

INTERCANVI LINGÜÍSTIC AMBEL TASTALLENGÜES. El pròximdimecres dia 17, a les 18:30hores, comencen els actes delTastallengües en el nou Centred’Autoaprenentatge de Llengües(CAL) de Blasco Ibáñez, que s’hatraslladat a l’antic Aulari V(carrer Gascó Oliag 4). El centreja està obert per a donar l’úshabitual, però a més incorporal’anglés als seus recursos auto-formatius. El nou CAL es troba ala planta baixa. El Tastallengüesés una activitat d’intercanvi iacolliment lingüístic dels estu-diants d’intercanvi procedentsd’altres universitats de tot elmón. Als actes està convidadatota la comunitat universitària(PAS, professors i estudiants).Els actes començaran dimecresamb una xarrada i una visitaguiada pel patromini modernistadel districte de l’Exposició. Eldijous dia 18 hi haurà un bere-nar-sopar valencià i pluricultural(prèvia inscripció), en què elsparticipants podran portar men-jars típics del seu lloc d’origen,conéixer altres cultures i practi-car idiomes (s’hi podrà contactarper a formar tàndems lingüís-tics). Els actes es tancaran ambun espectacle de teatre i músicavalenciana i del món, a càrrec deRodamons Teatre (21:30 horesals baixos de l’Aaulari V).Informació: www.uv.es/spl.

MAGISTERI, DES D’ARA, ATARONGERS. L’Escola deMagisteri ha començat aquestasetmana les classes del segonquadrimestre dels estudis deDiplomatura i de Grau deMestre a les noves instal·lacionsdel Campus dels Tarongers. Elnou edifici, que consta dedependències departamentals,administratives i aules, estàsituat a l’oest del carrer RamonLlull i acull, a més dels serveisgenerals del centre, les seusdels quatre departaments ads-crits a l’Escola. Les instal·lacionsde Montolivet continuen parcial-ment obertes a fi de permetreel desenvolupament del Màsteren Professorat d’EducacióSecundària. El rector també hainaugurat les novesinstal·lacions de Fisioteràpia,Intras i Fundació General.

105 EUROS PER HAITÍ. LaUniversitat de València ha fetuna donació de 105.463 eurosper a les víctimes d’Haití. Elcompte que es va obrir per talque la comunitat universitàriafera aportacions econòmiquess’ha tancat després de recaptar5.463 euros, que sumats als100.000 euros donats per laComissió del 0,7% de laFundació General de laUniversitat sumen el totalesmentat. La recaptació s’hadividit en dues parts, de maneraque s’han transferit a la CreuRoja 52.731,50 euros i a Unicefaltres 52.731,50.

breus

REDACCIÓ

Raimon cantarà el 23 de febrer alTeatre Olympia, en un concert orga-nitzat per la Universitat de València.La institució acadèmica completaaixí l’homenatge al cantant de Xàti-va, que es va iniciar el passat mes dedesembre amb el lliurament de laMedalla de la Universitat. El concertcomençarà a les 22 hores. Les entra-des s’han exhaurit poc després deser posades a la venda, un termòme-tre ideal de les ganes que hi haviad’escoltar a València el cantant deXàtiva.

El recital antològic del 23 de febrerinclou cançons amb lletra i música

del cantant, així com poemes d’Au-siàs March, Roís de Corella, JaumeRoig, Salvador Espriu o Pere Quart,tots ells musicats per Raimon. Desd’Al vent, escrita el 1959, passant percançons tan conegudes com ara Di-guem no, Jo vinc d’un silenci, Velese vents, D’un temps, d’un país, finsa Punxa de temps (2009) i altres can-çons inèdites, Raimon construeixuna biografia col·lectiva, alhora quemostra la trajectòria d’un autor icantant excepcional. En l’escenari,estarà acompanyat pels músics Mi-quel Blasco (guitarra), Joan Urpinell(guitarra), Pau Doménech (clarinet)i Fernando Serena (contrabaix).

Durant el lliurament de la Meda-

lla de la Universitat, el rector Fran-cisco Tomás va recordar com Alvent va acabar convertint-se en unacançó “imprescindible per a totsnosaltres”. El rector es va referir alcompromís del cantant de Xàtiva,un compromís amb el País Valenciàexpressat a través de la música. Elcatedràtic emèrit de Botànica Ma-nuel Costa va ser l’encarregat de lalaudatio durant l’acte de lliuramentde la Medalla. Costa va dir: “RamonPelegero va irrompre en l’ambientgris de la Universitat de llavors ambforça, perquè trencava amb el mo-del de jove universitari de l’època”.

En el seu repàs per la vida i l’obrade Raimon, Manuel Costa va desta-

car un dels moments que acompa-nyaran no sols Raimon, sinó bonapart dels joves de l’època, el famósconcert d’Econòmiques de la Com-plutense, en maig del 1968. L’obramusical i compositora de Raimoninclou una decisiva tasca de difusióde la literatura i la cultura catala-nes. “La seua vocació de poeta lamanifesta també quan pren la po-esia dels altres i la fa seua abocant-la en les seues cançons, i el més im-portant és que les fa arribar al pú-blic, a qui dóna a conéixer perso-natges difícils com Espriu, AusiàsMarch, Jordi de Sant Jordi, Timone-da, etc.”, va concloure Costa. Des-prés de rebre la Medalla, Raimon vaindicar que la Universitat de Valèn-cia de cinquanta anys enrere va ser,“si no el centre del món, el lloc onconstatàrem que hi havia món”.Raimon va tindre paraules de re-cord per a alguns dels seus profes-sors, com ara Joan Reglà; Julián SanValero; Miquel Dolç o Miquel Tar-radell.

Concert de Raimon aValència el 23 de febrer

Orgull

La columna ¶ Alfons Cervera

FOTO: MIGUEL LORENZO