CRÒNICA JORNADA GASTRONÒMICA TORROELLETA 2011

Ciutadella de Menorca, dissabte 10 de Desembre de 2011

Dissabte dia 10 de desembre de 2011 va tenir lloc el tercer aplec gastronòmic, també conegut com a Jornades Gastronòmiques Torroelleta. Aquesta vegada baratà es format, en tost de cinc parelles concursants s’ha decidit adoptar es model “batalla gastronòmica”, dos equips, un contra s’altra. La colla vella de Torroelleta, que juguen a casa, per una banda, i la colla jove Xiquets de la Cova, que són convidats, per una altra.

El cap de colla vella, el consolidat gourmet Tito Juaneda alinea en Pepe Calafat, bon vivant, golfista i somelier de categoria, Nasi Ferrer, home mesurat i de seny, Àlvaro Anglada, savi despistat, Migue Arguimbau, l'alegria de la huerta i Toni Florit, amfitrió i sibarita (aquest era pretès per ambdues colles però donada s'absència, que lamentem molt, de s’actual campió en Kiko Marques, opta per ser es benjamí de la colla vella).

El cap de colla jove és en Bep Llorens, un valor emergent dins es panorama culinari menorquí; en Bep fa jugar en Bep Campins, encarregat de fermar-li es davantal, en

Jordi Comellas, hi ha homo per tot, en Quim Gener, conegut a tasques i bars de mig món, en Nasi Gonyalons, fitxatge estrella de darrera hora i en Bep Míster acabat d’arribar de Reus, que a més d’ajudar farà de jutge per si hi ha litigis entre ses colles no debades és advocat s’al·lot.

Aquest format es decideix i perfila es proppassat dijous en una reunió a sa cova de baixamar aprofitant que havíem fet un dinar. Davant un cafè i una copa de Peppermint es decideix que cada grup faci un aperitiu de benvinguda, un primer plat i un segon. Es postres, fora de concurs consistiran en una “tortada” feta per sa sogra d’en Jordi, afamada pastissera de sa contramurada. Encomanam es beure a en Pepe i quedam citats per les 9,30 de dissabte, ells a S’Aguait, noltros a Can Rafa, a Sa Plaça d’es Peix.

Es dia acompanya, falten deu dies per encetar s’hivern però sembla que ha de venir s’estiu. Nou i mitja des matí i comencen a arribar comensals, efectivament la cosa es planteja com una batalla i cada grup se seu allà on hem quedat, la vella a S’Aguait, modernets ells, la jove a Can Rafa, més clàssics. Tot i que es preveu un dia llarg de

degluticions i libacions. la colla de cala Morell comença es dia amb cocs de cuixot, truita de sobrassada i altres menjars lleugers, que no estan com estan de vent precisament; noltros més previnguts, amb un cafè amb llet anem servits.

A les 10,30 arriben els darrers participants, en Jordi i en Míster; vénen de jugar a tenis (6-2,6-2 per en Comellas). Quedar a jugar tennis a les vuit des matí no crec que sigui ni normal ni saludable, però ells diuen que s’ho han passat molt bé. Au idò, en marxa! bescanviam unes paraules amb es rivals per tal de comprar coses que necessitarem tots, quatre conyes, i cap a fer ses compres. En el nostre cas feim una passadeta per Ca Na Trueno, per ses patates tendres de la terra, també compram per fer els tradicionals ous romputs dues dotzenes d’ous, embolicades en el proverbial paper de diari; serà un miracle que arribin sencers a Cala Morell. Anam cap as Diskont a fer la resta de compra que allà ho trobarem tot, secció japonesa inclosa.

Fetes les compres i comprat es diari (que som gent informada noltros) només ens queda passar a recollir sa tortada. Aquesta té un aspecte fabulós i l'han de portar en mà ja que ens la donen tal qual ha sortit des forn. Açò és complicat tot i sa conducció suau den Jordi, un parell de rotondes i curves complicades fan que una porció de merenga acabi a ses caçadores den Bep i meua però res que no es pugui salvar.

A les 11,15 ja estam endreçant sa cuina, col·locant begudes i menjars i disposant estris per a començar. Quan ja hi som tots procedim a ses salutacions i intercanvi de banderins (virtuals) entre els capitans i sortejam el camp (és a dir, el dret a triar qui cuinarà primer); un servidor llança una moneda a l'aire i toca sa colla jove triar. En Bep decideix obrir el foc i allà anem. S'organització és fonamental, a banda de preparar s'aperitiu s'ha d'anar donant forma els altres plats més elaborats de cocció lenta, per açò a més de pelar patates, tallar pebre, sofregir bolets ... també s'ha de macerar es pollastre amb gingebre, desossar ses galtes de porc i altres feines per aconseguir viandes confitades i delicioses.

Es plat aperitiu de benvinguda resultarà de la terra en ambdós casos, noltros ens decantam per fer patates fregides aromatitzades amb romaní (de Cala Morell, of course) amb cuixot i detalls de tombet coronades amb un ou estrellat de guatllara, tot posat sobre una llesca de pa de pagès una mica torrada. Els amfitrions proposen saquets (no! que finalment seran canalons, o sacs de dormir) de pasta filo amb esclata-sangs (de Cala Morell, també) i cames seques, amb maionesa de sobrassada.

Realment deliciosos aquests aperitius, així ho reconeixem tots; però també és ver que passats es primers moments de gaudi comença es càlcul competitiu, així en Pepe

enarcant ses celles diu que bé, que ja es sap que sa patata tendre és bona, es cuixot és bo, un altre dirà que es romaní es nota massa, noltros carregarem amb es saquets que no van ser, sa presentació des canaló reconvertit no és de deu. Sigui com sigui amb lo bo que van ser i sa gana que ja teníem van ser bocato di cardinale.

Asseguts a taula, a la terrasa que el temps segueix acompanyant, amb una copa de xampany (que hem maridat amb ses patates romanials, o vi maridat amb es bolets, feim petar sa xerrada, entretenguda i divertidissima, com sempre.

Cap a les dues i mitja ja enfilam cap es primer plat, aquell que ens farà guanyar o quedar subcampions!!, comencen a aparèixer es primers gin tonics de Xoriguer amb mandarina, novetat proposada per en Pepe; molts ho volem provar i més després d'escoltar s'speech fet pes nostre somelier sobre es Xoriguer que sense dubte, diu ell, es sa millora ginebra feta a Espanya (que se'n fa cap altre?) .

A sa cuina hi ha un ambientàs, qualque colzada per agafar espai però molta esportivitat. És curiós que per aquest primer plat ses dues esquadres haguem fet un gir copernicà i passam de cuina menorquina a cuina oriental. Dins sa cuina exploten mil olors, sa wok fregint verdura, es gingebre, sèsam, curry, llagostins, coriandre...

Crec que podem dir que es plat guanyador de sa jornada és aquest wok que ara presentem, un plat en constant evolució; dijous passat van fer a sa cova una mica d’entreno i avui ja no es sembla de res, hem afegit un llit de fideus xinesos (després d'una mica de suspens) es pollastre amb sèsam a sobre i ses verdures entrequalcades; ja veig en Tito i altres gourmets arrufant es nas, pollastre versus carrilleres confitades, no hi ha color deuen pensar. Paït el saborós i lleuger plat els veterans presenten les gambes amb salsa de curry, bescollada de gingebre i llet de coco. Hi ha que reconèixer que aquesta excel·lent sopa es conceptualment més un primer que no pas es pollastre, un toc de picant que se va accentuant cap el final arrodoneix el fi entrant; els de la vella admeten que un bol d'arròs basmati no hi hagués sobrat, és més, potser hi falta i tot. Vist així potser hagués estat millor invertir s'ordre però com que hi hagut una hora de xerrar i beure gin tònic pel mig tampoc passa res.

Després de quatre plats creiem que ja podem fer es postres, aquest està fora de concurs (per sort des rivals), es tracta d'una tortada excepcional de na Kuanita, acompanyada de gelat d'avellana.

Al crit de "al salón" passam a ocupar aquest espai incomparable de la casa, la immensa llar de foc ja té tions crepitant a les totes, la música està engegada i ens donem un temps de relax. Sa feina grossa ja està feta, ses galtes fan xup-xup, es bacallà va es forn, així que poden descansar. Uns juguen a cau, d'altres descansen, d'altres escolten música...Jo aprofit per fer números, ajunt totes se factures, les sum però no és tan fàcil, òbviament hi ha gent que ja ha posat, els de S'Aguait han fet un fons... bono, res que en Tito i n'Àlvaro no puguin solucionar, després de fer ses columnes de debe i haber sumes i restes tot quadra a la pela!!, resultat 45,28€ per cap. Avam, sis plats, beure a pleret, donar sopar a 22, i encara sobrarà material que ens servirà d'excusa per una altre trobada, crec que és regalat!

Avui hi ha futbol i açò condiciona una miqueta sa jornada, es tracta des 27è partit del segle del present segle, un Barça-Madrid a les 10 de la nit. Per no posar-nos pressió i anar atrafegats, decidim que el segon plat ja el farem comú amb ses dones que començaran a arribar allà a les vuit i mitja. Ep! son ses dones dels qui en tenen, més en Tolo i na Juani.

Mentre esperam ses visites anam fent amb el Xoriguer i es cau, jugant a qui perd es lleva, ses parelles van rellevant, unes duren més que ses altres però tothom juga bé, fins i tot n'Àlvaro fa rens i canta rondes.

El fosquet avança i van arribant na Maite, na Marianna, na Joana, na Cristina, n'Ester, na Maria, una altra Joana, na Montse i els ja citats Tolo i Juani. Torna s'activitat a la casa, param taula aquesta vegada a dins, s'han d'acabar d'enllestir es segons i preparar ses porcions de mostra que hem reservat per ses al·lotes. Mentre en Messi, Ronaldo i companya escalfen, ses noies, ja assegudes a sa taula del saló, comencen a provar el que noltros ja hem menjat. Després vindrà s'hora de ses galtes i es bacallà que noltros menjarem de dret en dret. No sé si és allò de a cavall regalat...però ses al·lotes elogien molt totes ses viandes servides, açò sí, no tenen vot, veu sí.

Hem de dir que ses carrilleres (galtes) aquestes són exquisides, un plat de debó (fetes durant 5 hores, amb vi dolç, confitades ...), però també és ver que no basten, atés que es bacallà també resulta bo, encara que massa salat diuen algunes veus massa crítiques, per equilibrar sa balança decantada els dos primers assalts a favor nostre.

En Valdes en fa una de ses seues i quasi fa ennuegar a més d'un quan als 20 segons de clàssic encaixa un gol, de ses 22 persones que som només n'hi dues del Madrid, en Tolo i en Quim, una de neutral amb querencia blaugrana, un servidor, i la resta blaugrana. No és d'estranyar idò que s'alegria s'ensenyorís de sa casa a mida que passava sa nit

i els gols del Barça anaven caient, 1-3 fou el resultat final i tothom (menys en Quimet i en Tolo) content.

Tot i que en Pepe ha portat sa guiterra, enguany no hi haurà cantada, es futbol aquest arrambla amb tot, cap allà a la una tocam retreta, feim desada general i clausuram una jornada memorable.

Acabarem comentant que, sense menystenir sa participació den Bep Míster, d'en Jordi i sa meua pròpia, hem de reconèixer que en Nasi Goñalons va ser un fitxatge força encertat; podem destacar la seva imaginació i dedicació, a més de la seguretat que ens va transmetre; esperam comptar amb ell en properes edicions.

Menció especial mereix es nostre cap de colla, Bep “custo”, alma-mater de s’equip. Va dissenyar es menú, el va repensar, sempre amatent a les necessitats de l'equip, sempre de bon humor i engrescador.

Tornam a lamentar s'absència den Kiko i agraïm a en Toni Florit s'hospitalitat, ell disposa d'un lloc fantàstic per fer aquests tipus de trobades amicals. Ja hem vingut moltes vegades i esperam tornar-hi moltes més.