Tarragona, 13 i 14 de febrer de 2009

© D

el c

arte

ll: S

usan

a M

ena

PRESENTACIÓ

Fins a èpoques molt recents, la humanitat conservava la memòria dels fets més rellevants a través de les llegendes i narracions transmeses de manera oral. A partir del segle XIX, les fonts escrites van adquirir el predomini absolut per explicar el passat, convertint-se en el lloc central de la Història i en l’únic recurs fiable per interpretar el que havia succeït. Es tractava d’una història narrativa, que privilegiava els fets polítics i bèl·lics i els grans personatges.

Des de fa un temps la supremacia del document escrit sobre qualsevol altra font s’ha vist qüestionada i superada. Paral·lelament, el desenvolupament de diferents ciències socials com ara la Sociologia, l’Antropologia, la Lingüística o la Psicologia han aportat a la Història nous mètodes, conceptes i marcs teòrics que permeten una comprensió més profunda de la vida social i de la dels seus actors.

En aquest context es produirà l’aparició del treball amb les fonts orals que, amb una metodologia específica, permetrà apropar-nos a sectors ignorats fins al moment per la història tradicional (grups marginals, opositors als sectors que posseeixen el poder, minories culturals, etc) tot donant la veu a la gent “normal”.

Les fonts orals es converteixen en una eina viva i valuosa que permeten donar resposta a problemes derivats de l’absència de fonts escrites, ajudant en altres casos a ajustar la història basada en documents, i també a iniciar noves investigacions a partir d’altres visions dels esdeveniments.

SESSIÓ 1

Divendres 13 de febrer CaixaForum Tarragona

Carrer Cristòfor Colom, 2

8:00 a 8:30 Acollida i lliurament del material.

8:30 Presentació de les Jornades a càrrec d'Antoni Gavaldà, Doctor en Història i Geografia, professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.[Antoni Gavaldà. Doctor en història i geografia, llicenciat en filologia catalana i diplomat en magisteri, actualment, és professor de la URV i investigador actiu. En el camp de la recerca és autor d’una obra extensa i variada en dos grans àmbits: el de la història contemporània i el de la didàctica de les ciències socials. En el primer camp, destaquem L’associacionisme agrari a Catalunya (Valls, 1989), i les col·laboracions en: l’Atles d’Història de Catalunya (Barcelona, 1995) i Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans (Barcelona, 2000), entre d’atres. En la didàctica de les ciències socials, cal remarcar les següents aportacions: “El patrimonio fotográfico. Aportaciones a la formación universitaria y escolar” (a El patrimonio y la didáctica de las ciencias sociales. Cuenca, 2003), “L'argumentació en alumnes universitaris de Magisteri de la Universitat Rovira i Virgili. Primera Aportació", (a Comunicació Educativa. Núm. 17. Tarragona, 2004) i “La fotografia històrica a l’aula: un mitjà per aprendre” (Tarragona, 2008).]

9:00 a 10:30 Conferència a càrrec de Laura Benadiba. Professora de la Escuela Técnica ORT-Buenos Aires y de la Universidad Nacional Tres de Febrero (UNTREF).

Historia Oral y Educación: Cuando los jóvenes se apropian del pasado.[Laura Benadiba. Professora d’història des del 1989, coordina el curs d’història oral de l’Escola Tècnica ORT de Buenos Aires. També participa en la coordinació del Programa d’Extensió i Capacitació en història oral de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UBA. Membre associat de AHORA (Archivo de Historia Oral de la República Argentina) i de l’Associació Mexicana d’Història Oral. També ha estat en la coordinació del curs d’Història Oral a l’aula La historia oral en la enseñanza de los jóvenes i del projecte Historia Oral: una frontera entre el relato oficial y el relato de la gente. Ha participat activament en la construcció de El Archivo Oral para la historia de Bolívar. Ha esta docent del taller: Usos didàctics de la Història Oral. Els seus treballs més destacats són: El trabajo de las fuentes orales en los primeros años de la Educación Basica (2001), Historia Oral. La construcción del archivo histórico escolar. Una herramienta para la enseñanza de las ciencias sociales (2001), Las fuentes orales en la Escuela secundaria: diez años de trabajo en la construcción del Archivo Oral, fotográfico y epistolar de las experiencias migratorias de las familias de ORT (2003), Las fuentes orales en la escuela media (2005), La memoria del olvido (2007), La persistencia del silencio después de la dictadura(2007), El trabajo con las fuentes orales en los primeros años de la Educación (2007); entre d’altres.]

Debat

10:30 a 11:00 Pausa-cafè. Projecció oberta.

11:00 a 12:00 Conferència a càrrec de Juan Karlos Romera Nielfa. Professor de l'Instituto de Educación Secundaria San Adrián (Bilbao), membre del Seminario de Fuentes Orales de la Universitat Complutense de Madrid i de l’Eusko-Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascos). La historia contada por sus autores o cómo hacer visible lo invisible.[Juan Karlos Romera. Llicenciat en Geografia i història, la seva trajectòria és basa en projectes d’història amb fonts orals principalment. En destaquem el projecte d’investigació docent per la conselleria d’educació del govern basc El giro culturalista en la pràxis educativa: cultura de aula. Aportación a la explicación constructivista. És membre de la junta directiva del Seminario de Fuentes Orales, i soci de Euko-Ikastuntza (Societat d’estudis bascos). Té un article publicat a la revista IBER, Didactica de las ciencias sociales, geografia y historia : “La historia como eje articulador de la enseñanza y aprendizaje de los contenidos conceptuales”. Va realitzar una comunicació pel congrés Internacional d’Història, Fonts Orals i visuals: “Microhistoria, microsociología, microetnología y las fuentes orales. Por una antropología del mundo de los informantes”. Ha estat partícip de nombroses jornades, simposis, seminaris i congressos al voltant de la història del temps present, ús i anàlisi de les fonts orals, estudis de memòria històrica i sociabilitat i cultura polítiques.]

12:00 a 13:00 Conferència a càrrec de Mercè Vilanova, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Memòria i fonts orals[Mercè Vilanova. És catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, Creu de Sant Jordi 2005, i Premio Nacional de Investigación 1990. Al 1996 fou la presidenta fundadora de la Internacional Oral History Association (IOHA) i el 1989 fundà la revista Historia y Fuente Oral. Ha estat investigadora invitada a la Harvard University (Cambridge, MA), Institut d’Histoire du Temps Present (París), Visiting professor a la Universitat de Boston i a la Universitatde Massachussets i Fellow del Wilson Center de Washington. De vocació humanista i interdisciplinar ha estat pionera en la creació i utilització de fonts orals i en l’aplicació de la estadística al anàlisis del comportament polític. El seu treball intel·lectual l'ha dedicat a l’estudi de l'abstenció, l'analfabetisme, la revolució social, i el paper de les dones a la societat i la democràcia parlamentària. És autora entre d’altres dels llibres: Las mayorías invisibles. Explotación fabril, revolución y represión, 1995; Desde las orillas de la política: género y poder en América Latina (comp.), 1996. Voces sin letras. Analfabetos en Baltimore, 2005 Atlas electoral de la Segona República a Catalunya, 2 volúms, 2006;amb Esther Tusquets, Pasqual Maragall, el hombre y el político, 2008; “La democracia liberal durante el siglo XIX” y “La democracia liberal durante el siglo XX” en Federico Martínez Roda director del volumen, Historia del Mundo Contemporáneo de la revolución a la globalización, 2008.]

13:00 a 13:45 Debat

14:00 a 15:00 Dinar

SESSIÓ 2

Divendres 13 de febrer IES Francesc Vidal i Barraquer

Av. Lluís Companys, 1

15:00 a 18:00 Tallers de metodologia de treball de la història oral.

Taller 1. Laura Benadiba (ORT-Buenos Aires).

Metodologia de treball de la història oral.Aquest curs proposa als participants introduir-se en la metodologia de la Història Oral, analitzar les seves potencialitats per a l'ensenyament de les Ciències Socials i la Història, avaluar diferents projectes basats en la construcció i utilització de fonts orals i dissenyar la seva pròpia estratègia de treball.

El desenvolupament d'aquest taller es fonamenta en la rellevància científica de la història oral, en la seva potencialitat educativa, en el seu aportament com a recurs per a la investigació i en la necessitat dels docents i estudiants de conèixer i aprofundir aquesta temàtica en tant dóna resposta a algun dels problemes que planteja avui l'ensenyament de les Ciències Socials a l'escola.A més, els que treballem fa molts anys amb la Història Oral sabem que la institució escolar constitueix un àmbit propici per al desenvolupament de la visió de la història que proporciona el treball amb fonts orals, sempre que els docents s'apropiïn de les eines conceptuals i procedimentals que assegurin una feina sistemàtica i, sobretot, sostinguda en el temps.

Continguts:1. Introducció a la història oral.2. La història oral i la didàctica de les Ciències Socials.3. Experiències de treball amb fonts orals a l'escola .

Taller 2. Genona Biosca Rovira (IES Vila de Gràcia de Barcelona). [Genona Biosca Rovira. Catedràtica d’educació secundària en ciències socials, forma part del grup HISTORAULA. Ha realitzat diverses aportacions entorn al tema de les fonts orals a les revistes Perspectiva escolar (2002), Escola catalana (2004) i és coautora d'El record fet paraula.]

Imatges que parlen del franquisme.- Presentació de l'experiència duta a terme amb alumnat de 4t. ESO de l'IES Vila de Gràcia.- Presentació de la metodologia emprada (lectura de fotografies familiars i obtenció d´informació oral).- Participació dels assistents:

• Aplicació a casos personals (amb fotografies aportades pels assistents)

• Elaboració conjunta de conclusions per a l’aplicació de l’experiència

NOTA: Els assistents aportaran fotografies personals dels temps del franquisme per participar en el taller.

Taller 3. Carmen Zafra García i Pilar Alonso Redondo (IES Torre Roja de Viladecans) [Carme Marcela Zafra Garcia. Llicenciada en geografia i història, antropologia social i diplomada en criminologia. Ha estat una dels membres fundadors d’HISTORAULA i excerceix de formadora de formadors en ciències socials. Ha estat galardonada amb el premi Leandre Colomer (per al foment de la història de Catalunya a l’ensenyament primàri i secundari) a l’any 2003 per l’experiència La història recent de Catalunya en la memòria. També ha estat partícip en nombrosos seminaris i conferències amb la història oral coma eix principal.]

[Maria Pilar Alonso Redondo. Professora de geografia i història de secundària des del 1994, ha estat partícip del projecte Història, memòria i valors cívics. El meu barri.]

Viladecans: records, imatges i paraules. A l’IES Torre Roja de Viladecans portem vuit cursos desenvolupant projectes d’història oral adaptats a diferents nivells de l’ESO. El fruit d’aquesta experiència és el programa que hem dissenyat per a tota l’ESO; en aquest projecte treballem de forma

interdisciplinar i en coordinació amb diferents institucions de la nostra ciutat. A més aquest curs hem iniciat un procés de col·laboració amb un centre d’Arts Gràfiques d’Amsterdam en el que hi participem els alumnes de Primer de Batxillerat i els de tercer d’ESO.

Al taller ens proposem explicar com hem construït un projecte adequat a la realitat de la nostra ciutat, però alhora traslladable a qualsevol altre realitat:

-Aproximació a la realitat de Viladecans.

-El programa d’Història Oral a l’ESO:

• La metodologia (models de programacions, documents, qüestionaris, productes finals)• Els mecanismes de col·laboració amb les institucions de la ciutat.• La xarxa eTwinning i el treball col·laboratiu amb altres centres de la UE.

Taller 4. Pau Martínez Muñoz (IES Escola Intermunicipal del Penedès)[Pau Martínez Muñoz. Doctora en comunicació audiovisual i llicenciada en Història de l’Art. Ha exercit sempre de professora de ciències de secundària. Entre les seves publicacions destaquem la tesi La cinematografia anarquista en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-1939) i entre altres articles publicats “Bajo el signo libertario. Tesimonios fílmicos tempranos de la Revolución Española” (2004), juntament amb Alejandro Montiel. És també membre de l'Asociación Española de Historiadores de Cine i forma part del grup HISTORAULA.]

L'apropament de la història amb els testimonis orals: experiències a segon cicle d'ESO.El taller es plantejarà com una mostra pràctica de l’experiència realitzada a les aules de Secundària amb alumnes de tercer i quart d’ESO. Es tracta d’assenyalar tot el procés de treball que es va fer al llarg d’un parell o tres de mesos amb la metodologia de les fonts orals i comentar els seus resultats.El tema de La Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme centra la tasca dels alumnes de quart dintre del currículum d’Història, mentre que Les migracions humanes ocupa als alumnes de tercer a l’àrea de Geografia. A partir d’una introducció explicativa il·lustrada, s’aniran desglossant els diferents recursos que s’han activat per motivar als alumnes de segon cicle d’ESO i tractar d’aconseguir uns objectius generals.

18:00 a 18:30 Conferència a càrrec de Ramon Arnabat, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i President de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

Els centres d'estudis i les fonts orals.[Ramon Arnabat Mata. Doctor en Història, exerceix de professor a l’IES El Foix i a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és President de l’Institut d’Estudis Penedesencs i dirigeix el projecte de recerca i divulgació històrica Tots els Noms (El Penedès, 1931-1978). L’any 2001 va obtenir el Premi Jaume Vicens Vives d’Història pel treball: Revolució i contrarevolució a Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823). Ha coordinat el Projecte de Recerca Memòries de la República i del Franquisme, i el Projecte Recuperem la Memòria Històrica del Penedès amb el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i el Memorial Democràtic; entre d’altres. També ha estat responsable del vídeo Història de Vilafranca. Segle XX. Antifranquisme i Transició. 1960-1979, (Ajuntament de Vilafranca, 1999); i de la sèrie Retalls d’Història projectat a Televisió Vilafranca (Televisió Vilafranca. 2003-2004), i director del documental Eusebi Pérez Martín: un republicà vilafranquí a Mauthausen, (Ajuntament de Vilafranca TN Produccions, 2005). Així com coordinador de diversos seminaris de Didàctica de les Ciències Socials a la Secundària.]

18:30 a 19:00 Experiències de bones pràctiques dels centres d'estudis.

1. Memòries de vida al Montserrat: viure al Montserrat. Històries de vida del Bruc, Collbató, Esparreguera i Olesa de Montserrat.

Jordi Serra i MassansalvadorAssociació Cultural del Montserrat

[Jordi Serra i Massansalvador. Sociolingüista i antropòleg. Màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona. Tècnic de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística. Autor de l’estudi Perspectives de canvi lingüístic en comunitats metropolitanes d’alta immigració (Ed. Institut de Sociolingüística Catalana, 1993). Premi de Recerca Científica Vila d’Olesa 2000 per l’estudi etnogàfic Les Popularitats de Pau Bertran i Bros. Autor del llibre Cultura popular al Montserrat (Publicacions Abadia de Montserrat, 2003). Editor dels llibres Rondalles del Montserrat (Ed. ACM, 2004) i Capbreu de Montserrat 1496 (Ed. ACM, 2006). Coordinador del projecte Viure al Montserrat (Ed. ACM, 2008). Fundador de l’Associació

Cultural del Montserrat.]

2. La dona i la indústria: el cas de la Sénia.

Maria Victòria Almuni Balada i Eva Garcia Lleixà Centre d'Estudis Seniencs

[Maria Victòria Almuni Balada. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Catedràtica d’Ensenyament Secundari en Ciències Socials, a l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Ha estat membre de la Comissió de Patrimoni Arquitectònic dels Serveis Territorials de Cultura a Tortosa de la Generalitat de Catalunya. És sòcia fundadora i presidenta del Centre d’Estudis Seniencs, en els projectes del qual ha participat activament. En representació d’aquest, forma part del Consell de Redacció del suplement de l’Avenç “Plecs d’Història Local”. Entre d’altres ha publicat La Catedral de Tortosa, obra en dos volums resultat de la tesi doctoral (2003). Juntament amb Eva Garcia, ha estat coordinadora i documentalista dels DVD La indústria a la Sénia. Del riu a les noves tecnologies i Dona i treball a la Sénia 1900-1970. Actualment treballa en el segon volum del llibre de la Sénia, i coordina juntament amb Ferran Grau el projecte web Histoebre, que vol apropar la història de les Terres de l’Ebre als professors i als alumnes del territori. Col·labora en la recopilació de fonts orals i gràfiques locals amb l’objectiu de crear una base de dades que serveixi per mantenir viva la memòria de la comunitat.]

[Eva Garcia Lleixà. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Estudis de Postgrau en Art Bizantí a la Universitat Central d’Atenes (Grècia) i d’Arxivística i Documentació a la UOC. La seva experiència laboral sempre ha estat vinculada a l’àmbit de la Gestió Cultural i l’Etnologia. Actualment treballa a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Des de l’any 2002 està vinculada al Centre d’Estudis Seniencs, entitat on ha realitzat diverses tasques d’investigació i divulgació basades en la memòria oral de la comunitat i la seva preservació. Dintre de l’àmbit del treball amb les fonts orals ha estat documentalista, junt amb Victòria Almuni, del material divulgatiu del Centre d’Estudis Seniencs. Actualment coordina i elabora l’estudi “El vidre a Cervelló” amb el Grup de Recerca de Cervelló en el marc d’un ajut de l’Institut Ramon Muntaner i el Programa Recerca Documentació “La vida a les masies del Pla del Llobregat (XIX-XX) a partir del fons del Museu Municipal de Pallejà” de l’IPEC amb els Amics del Museu de Pallejà.]

19:00 a 19:30 “El record fet paraula. Memòria popular del franquisme”

El Grup Historaula, format per professores i professors de secundària i batxillerat que treballen de fa temps la història oral a l’aula presenta El record fet paraula. Memòria popular del franquisme, tercer volum de la col·lecció Eines de Memòria, fruit de la col·laboració entre els departaments d’Educació i d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a través de les respectives direccions generals d’Innovació i de la Memòria Democràtica.

Presentació del Banc de dades audiovisuals de la Memòria DemocràticaL’historiador Gerard Corbella presenta un dels projectes més importants de la Direcció General de la Memòria Democràtica, la construcció d’un banc de dades audiovisuals que permeti recollir testimonis del període 1931-1980 i donar nova vida a tant de material audiovisual existent arreu de Catalunya, però que fa de mal localitzar i reutilitzar.

19:30 a 20:00

Projecció i presentació d'experiències en power point. Sessió de treball.

Divendres, 13 de febrer

22:00 Teatre.

Pels qui no tenen nom

Teatre El Magatzem

Carrer Reding,

Vis de Vanadi, grup de teatre de l'IES Martí i Franquès, se suma a la recuperació de la memòria històrica amb un conjunt d'històries que són ficció, però que estan extretes de la vida real, i cada una d'elles representa la de tantes altres persones que van haver de viure les mateixes situacions.

Dramatúrgia i direcció: Marina Vidal i Neus Ferré

Responsable del grup: M. Mercè SardàEntrada lliure.

SESSIÓ 3

Dissabte 14 de febrer CaixaForum Tarragona

Carrer Cristòfor Colom, 2

9:00 a 10:30 Conferència a càrrec de Giovanni Levi, professor de la Università Ca'Foscari de Venècia, considerat un dels pares de la microhistòria.

Los engaños de la oralidad y de la escritura.[Giovanni Levi. Juntament amb Carlo Ginzburg, ha estat nomenat fundador i pare de la Microhistòria Italiana, considerada arreu com una important aportació teòrica i pràctica. Levi ha exercit com a professor d'Història moderna a les universitats de Torí i de Viterbo i, actualment en la Ca'Foscari de Venècia. A més ha estat codirector d'investigacions en el programa de Doctorat en estudis sobre Europa, el Món Mediterrani i la seva Difusió Atlàntica a la Universitat Pablo de Olavide a Sevilla. Ha dirigit la coneguda revista Quaderni Storici, entre altres tasques editorials. Col·laborador de l'associació MERIFOR (La Mediterrania, Ricerca i Formazione) i membre del consell directiu d'IDEES (Centre interdepartamental per a l'anàlisi de l''Interazioni Dinamiche tra Economia, Ambient i Societá').

Destaca a més per haver dirigit, junt amb Carlo Ginzburg, la col·lecció Microstorie editada per l’editorial de Giulio Einaudi. Un dels clàssics més importants de la feina de Giovanni Levi és la seva obra: L'eredità immateriale (Turín, Einaudi, 1985) i publicada en castellà L'herència immaterial (Madrid, Nerea, 1990).]

Debat

10:30 a 11:30 Conferència a càrrec de Lluís Úbeda. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

Organització de l'arxiu de fonts orals.L’objectiu de la presentació és promoure la creació d’arxius de fonts orals fruit de la recerca, amb uns criteris homogenis i de qualitat que permetin la preservació dels documents i la seva difusió present i futura entre el públic que s’adreça als arxius, entesos com les institucions dipositàries del llegat documental del nostre passat.

Com a tractament arxivístic es considerarà els instruments de descripció necessaris per tal de recuperar la informació (registre, índex, catàlegs, bases de dades...). Altres aspectes són la responsabilitat de l’arxiu en els temes ètics, legals, l’accés i la reproducció dels documents i, per últim, la conservació d’aquest tipus de fonts. Com a tractament documental es tractarà el procés de transcripció.

[Lluís Ubeda Queralt. És historiador i arxiver. A partir de l'any 1983 treballa a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i és el responsable del Departament de Fonts Orals des de la seva fundació. Redactor en cap de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales. Ha estat membre del Consell de l’Associació Internacional d’Història Oral (IOHA) i del Comitè de tradicions orals del Consell Internacional d’Arxius. Amb Mercè Vilanova ha editat el llibre El repte de les fonts orals (Barcelona, 2006), primer volum de la col·lecció Memòria Oral. Col·laborà en la publicació de l'obra Eines per a treballs de memòria oral(Barcelona, 2008), i és autor de diversos articles sobre les fonts orals i els arxius publicats en revistes nacionals i estrangeres.]

11:30 a 12:00 Pausa-cafè. Projecció oberta.

12:00 a 15:00 Experiències de bones pràctiques

1. La persistència de la memòria després de la dictadura. El Projecte ARCA.

Tomàs Biosca Esteve i Laura BenadibaIES El Morell-ORT de Buenos Aires, Argentina

[Tomàs Biosca. Llicenciat en geografia i història i especialista en ciències socials a l’ESO. Ha realitzat diverses publicacions de

caràcter didàctic, entre les quals destaquem La Guerra Civil. Records d’una època (2005), Història oral. Una eina didàctica (2006) i El Projecte ARCA. La història oral a l’aula (2007). Ha estat guardonat amb el Premi Bonaplata del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya (1998), i el Premi Comenius de l’Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Unió Europea. Ha coordinat del Projecte Sòcrates i ha participat en diversos simposis sobre la Guerra Civil. Actualment, és membre del grup HISTORAULA d’història oral de l’ICE de la UAB, i participa en el programa del Memorial Democràtic de Catalunya. ]

2. Històries de Migració.Es tracta d’un projecte d’història oral que es desenvolupa a 3r d’ESO des del curs 2005-2006. L’alumnat recull (crea una font oral) històries de migració d’ara i d’abans i, posteriorment, les analitza i interpreta. Finalment, les diposita en el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, contribuint així al fons documental d’aquest museu.

Elvira Fernández Núñez

IES Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs

[Elvira Fernández Núñez. Profesora d’ensenyament secundari de Geografia i Història a l’IES Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs. Amb una experiència de 26 anys a les aules de secundària, ha desenvolupat diferents tasques directives. Membre del grup DHIGECS, grup d’investigació de la Universitat de Barcelona (Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials). També té una àmplia experiència en formació de professorat (ICE UAB, ICE UB, Dep d’Educació...).]

3. Els tallers d'història al casal de gent gran. Es tracta d'un projecte a desenvolupar a quart d'ESO dins de la matèria d'història comuna. Es un projecte que te dos escenaris:

-L'aula, desenvolupant un projecte d'història oral sobre la història de la guerra i la postguerra

-El casal de gent gran vehí del centre, amb la participació activa de la gent gran fent una sèrie d'activitats per preparar l'entrevista que finalment mantindran amb l'alumnat i en la qual es recollirà el testimoni de les seves vivències sobre els fets que s'estudien. Al llarg de les diferents etapes del projecte es treballen els continguts d'història i una sèrie de valors civics i d'estimul a les relacions intergeneracionals així com i es potencien les relacions de l'escola i l'entorn.

Pilar Gómez Ortiz IES Montserrat de Barcelona

[Pilar Gómez Ortiz. Llicenciada en Història Contemporània per la UB de Barcelona. Professora de l’IES Montserrat de Barcelona. Coordinadora de diferents projectes d’història oral per arxius i fundacions. Des de la dècada dels 90 ha introduit de manera sistemàtica els projectes de història oral en l’estudi de la història contemporània en la programación del ensenyament secundari. Membre del grup Historaula del ICE de la UAB. Assesora del Departament d’Educació en projectes d’innovació en Ciències socials. Autora del primer manual per l’ensenyament de la història oral a l’aula.]

4. Un web com a recurs per a la investigació històrica a l'ensenyament secundari. La impotància de les fonts primàries i secundàries del web www.presodelescorts.org com a motivació per l'estudi de la nostra història recent i com a contribució al coneixement de fets silenciats en el nostre país així com de les persones que els han viscut. Presentació dels materials del web i explicació de les diferents possiblitas d'explotació. Descripció de les propostes didàctiques

elaborades per ser treballades a l'aula o en els treballs de recerca del batxillerat.

Carlota Falgueras Marsal IES Joan d'Àustria de Barcelona

M. Victòria Rubio de Diego IES Bernat el Ferrer de Molins de Rei

[Carlota Falgueras Marsal. Llicenciada en Història Contemporània a la Universitat Autònoma l’any 1973 Professora d'Ensenyament Secundari des de l’any 1974. Actualment imparteix classes de Geografia i Història a l’ESO i al Batxillerat a l'IES Joan d’Àustria de Barcelona. Membre del Grup HISTORAULA des del curs 2003-2004. Publicacions: Coautora de les Activitats Didàctiques del web www.presodelescorts.org; Coautora de l’article “Una web como recurso para la investigación histórica”, Revista Aula De Innovación Educativa(2008); Coautora del llibre El record fet paraula. Memòria popular del franquisme. Grup Historaula. Ed. Generalitat de Catalunya (2008).]

[M.Victoria Rubio de Diego. Professora d'Ensenyament Seundari a l'IES BERNAT EL FERRER Molins de Rei (Barcelona). Membre del Grup HISTORAULA. Coautora de les Activitats Didàctiques del web www.presodelescorts.org.]

5. Santurtziko Bihotz Gaztea Ikastolaren ahozko historiaren proiektua. Izan garelako, gara! Perquè foren, som! Projecte d'història oral de la Ikastola Bihotz Gaztea de Santurzi (Bizkaia), obra de Idoia Fernández Fernández.

L'experiència s'ha desenvolupat en un centre escolar d'infantil, primària i secundària obligatòria del País Basc durant el període comprès entre juny del 2006 i desembre del 2007. L'ikastola és una escola que imparteix ensenyament en llengua basca, i el motiu que va donar lloc a aquest projecte va ser precisament el 40 aniversari de l'aparició del centre. Vam decidir dissenyar i posar en marxa un projecte d'història oral en el qual els propis alumnes investiguessin la història de la seva ikastola prenent com a base l'única eina possible: el testimoni oral dels qui han participat en els diferents moments del seu recorregut històric. Partint dels testimonis que l'alumnat ha obtingut en les entrevistes (gravades en vídeo) cada nivell d'ensenyament ha produït la seva peculiar narrativa històrica, segons les possibilitats que oferia cada edat.

Míriam Zuazola Cabezudo i Asier Fontal Calleja Bihotz Gaztea Ikastola de Santurzi

[Asier Fontal Calleja. Llicenciat en Belles Arts (UPV). Subdirector de la Ikastola Bihotz Gaztea de Santurtzi (escola concertada de 0 a 16 anys. Model D - en euskera-). Col·laborador en el projecte d’Història Oral de la Ikastola.]

[Miriam Zuazola Cabezudo. Llicenciada en CC. Econòmiques i Empresarials per la UPV i Màster en Direcció de centres educatius per la Universitat de Mondragón. Actualment i des del 2000, és directora-gerent de la Ikastola Bihotz Gaztea de Santurtzi; ha estat la coordinadora del projecte d’història oral de la Ikastola.]

6. Proyecto Gogoan: la guerra civil y el franquismo en el aula a través de las fuentes orales.

La trajectòria del nostre grup, la forma de dur a terme el nostre projecte a l'aula, des de la metodologia fins a temporització, qualificació etc. Unes reflexions sobre la seva posada en pràctica, petits consells per portar-lo a bon terme. Per concloure la presentació, es mostraran diferents exemples i mètodes de presentació de resultats que utilitzem.

Mikel OzkoidiBHI Askatasuna de Burlata

[Mikel Ozkoidi. Professor d'història del BHI Askatasuna de Burlata ]

ORGANITZEN

Institut de Ciències de l'Educació de la URV

Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Departament d'Història i Història de l'Art de la URV

COL·LABOREN

Ajuntament de Tarragona

Conselleria d'Ensenyament

Conselleria de Patrimoni

Servei d'Arxiu i Documentació Municipal

Ajuntament del Morell

Ajuntament de la Pobla de Mafumet

Ajuntament de Vilallonga del Camp

AHCB Arxiu Històric Ciutat de Barcelona

CaixaForum Tarragona

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

Diputació de Tarragona

Generalitat de Catalunya

Conselleria de Relacions Institucionals i Interior

Memorial Democràtic

IES Francesc Vidal i Barraquer de Tarragona

IRMU Institut Ramon Muntaner

“Vis de Vanadi”, grup de teatre de l'IES Martí i Franquès de Tarragona

Aquesta activitat forma part dels actes amb motiu del 70è aniversari de l'acabament de la Guerra Civil a Tarragona (gener-abril de 2009).