NÚMERO 212. 14 D’OCTUBRE DE 2004 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

La transició valenciana ja té el seudocumental. L’ha produït laUniversitat de València i es titula Delroig al blau. Seixanta protagonistesde tots els sectors analitzenl’anomenada Batalla de València.Molt prompte s’estrenarà alscinemes. Pàgs. 6/7

Poques dones entre el PDI.El sistema universitari

valencià té un problema: hiha poques dones entre el

professorat. Una tesidoctoral ho constata. Pàg. 9

Paisatge per a desprésd’unabatalla L’home és lliure o tot està

escrit? La història la fan unspocs o la fem entre tots? Comes va originar el món? Hi haespai en la ciència per a unateoria de la creació? RamonLapiedra ha escrit un llibreque analitza, a partir de lamecànica quàntica, els gransinterrogants que acompanyenla humanitat des de sempre.Una obra de divulgació, quepoden llegir els no experts.Pàg. 11

RamonLapiedra

El Vicerectorat dePolítica Científicade la Universitat deValència haorganitzat la ISetmanaIntercultural.L’encontre secelebrarà del 18 al22 d’octubre i per al’ocasió s’hanprogramat diversesactivitats que vandes de l’exhibició decapoeira o dansaafricana, fins untaller de cal·ligrafiaàrab o una mostrade fotos i robatípica. La projeccióde pel·lícules iconferènciescompleten unesjornades quebusquen la barrejacultural. Pàg. 3

Jornadesper a laintegraciócultural

curs

os

bequ

es2 Cites

URSOS

14 OCTUBRE 20042 NÚM. 212

C

EQUESB

Dit i fet

DANSA I FOLKLORE D’ARREU DEL MÓN

Pretén donar a conéixer elvariat i ric bagatge de tradi-cions culturals i folklòriquesdel món.Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: 29 i 30 d’octubre. 5, 6,12 i 13 de novembre.Durada: 30 hores, 3 crèdits.Horari: Els divendres, de 17 a21 hores, i els dissabtes, de 9a 14.Preu: 60,50 per als membersde la comunitat universitària i90,50 per al públic en general.Lloc: Campus dels Tarongers.Informació: 96 398 32 33 iIsabel.Meseguer@uv.es

DIVERSITAT CULTURAL:CONFLICTE I DRET ENL’ESTAT DEL SEGLE XXI

Organitza: UniversitatInternacional MenéndezPelayo.Dates: Del 18 al 22 d’octubre.Preu: 110 euros, ambpossibilitat de beques.Lloc: UIMP. Plaça del Carme4.Informació i inscripcions: 96386 98 02.

DIPLOMA ESPECIALISTAEN DISSENY IINTERCONNEXIÓ DEXARXES LAN I WAN

Organitza: Institut deRobòtica.Durada: 280 hores (50% pràc-tiques).Inici: 15 d’octubre.Horari: Divendres, de 17 a 21hores, i a triar entre dissabtede 10 a 14 o dijous de 16 a20 hores.Preu: 1.500 euros (inclou dosllibres).Lloc: Institut de Robòtica.Informació: 96 354 34 77 –96 354 35 63 – 96 398 39 64.http://netacad.uv.es

SENDERISMEPER RUTESVALENCIANES

El curs es divideix en quatresessions amb eixida al campel dissabte. Les eixides seran ala serra de la Calderola, serrad’Espadà, comarca dels Ser-rans i serra de Mariola.Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Durada: 30 hores, 3 crèdits.Horari: Dimarts, de 19 a 21hores. Eixides al camp els

dissabtes de 8 a 19.Preu: 60,50 euros per a lacomunitat universitària i 90,50per al públic en general.Informació: 96 398 32 33 iIsabel.Meseguer@uv.es

RECURSOS D’ANIMACIÓ DEL TEMPS LLIURE A ESPAIS TANCATS

Organitza: IVAJ.Inscripció: Del 16 d’octubre al5 de novembre.Dates: Del 20 al 27 denovembre, dissabtes.Preu: 15,60 euros (10,40 ambCarnet Jove o Carnet+26).Lloc: Centre d’InformacióJuvenil Natzaret. C/Castell dePop 38.Certificat: S’expedirà uncertificat del director generalde l’IVAJ, amb el nombred’hores i el títol del curs.Informació: 96 398 59 57 iwww.ivaj.es

ACTIVITATS RÍTMICO-EXPRESSIVES:EL HIP HOP

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Durada: 30 hores.Horari: Divendres, de 17 a 21hores, i dissabtes, de 9 a 14.Preu: 60,50 euros per a lacomunitat universitària i 90,50per al públic en general.Lloc: Els divendres a l’Aulari Vi els dissabtes a la Sala Blava.Informació: 96 398 32 33 iIsabel.Meseguer@uv.es

MANTENIMENT

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Data: Fins al 28 de gener.Preu: 20 hores.Lloc: Campus de BlascoIbáñez, dels Tarongers i deBurjassot.Informació: www.uv.es/sesport

INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIADE LA NATURA

Organitza: Jardí Botànic.Durada: 21 hores.Dates: 26 d’octubre, 2, 9, 16 i23 de novembre i 3 dedesembre.Horari: De 18 a 21 hores.Preu: 80 euros.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart80.Informació: 96 315 68 00 iwww.uv.es/jardibota-nic/cultura

II CERTAMEN INTERCAMPUS

Convoca: CampusRed.Objecte: Recolzar projectes iexperiències que destaquen perl’ús i aprofitament de lesTecnologies de la Informació i laComunicació (TIC) en el desenvo-lupament de la tasca università-ria.Sol·licitants: Docents, estudiantsi investigadors que realitzen pro-postes universitàries en la xarxa.Dotació: 6.000 o 3.000 euros,segons modalitat.Termini: 19 d’octubre.Informació:www.campusred.net/certamen

BORSES DE VIATGE

Convoca: CADE.Objecte: Ajudes per a viatges delsestudiants de la Universitat deValència per a la participació enjornades, cursos, congressos oaltres activitats relacionades ambla formació universitària de l’estu-diant.Sol·licitants: Estudiants de pri-mer, segon i tercer cicle de laUniversitat de València.Dotació: En funció de l’activitat inombre de sol·licituds.Termini: 29 d’octubre.Informació: www.uv.es/cadeReferència: 17-2-04.

80 BEQUES D’INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ PER A ALUMNES DE PENÚLTIM CURS

Convoca: Consell Superiord’Investigacions Científiques.Ministeri de Ciència i Tecnologia.Objecte: Inici i foment de lacarrera investigadora.Sol·licitants: Estudiants de penúl-tim curs de carrera.Dotació: 1.500 o 2.000 euros,segons la residència del becari.Duració: Curs acadèmic 2004-2005.Termini: 30 de novembre.Informació: www.csic.es/post-grado Referència: 26-8-04.

BEQUES PER A LA REALITZACIÓD’ESTUDIS UNIVERSITARIS A

LES UNIVERSITATS PÚBLIQUESDE LA COMUNITAT VALENCIANA

Convoca: Conselleria de Cultura,Educació i Esports.Objecte: Exempció del pagamentde la tarifa de les taxes per ser-veis acadèmics universitaris.Sol·licitants: Alumnes matriculatsen titulacions de primer cicle o desegon amb una nota mitjana de 4punts en ensenyaments tècnics ide 5 en la resta de titulacions.Durada: Curs 2004-2005.Dotació: Import de les taxes.Termini: 29 d’octubre.Informació: www.cult.gva.es iwww.uv.es/dise/beques/

AJUDES PER A L’ELABORACIÓ DE PROJECTES EUROPEUS

Convoca: Universitat de València.Rectorat.Objecte: Elaboració de projecteseuropeus.Sol·licitants: PDI de la Universitatde València que formen part d’unequip d’investigació que es trobeen la fase de preparació d’un pro-jecte d’investigació europeu.Durada: Fins a una setmana deduració durant l’any 2004.Dotació: Despeses de viatge imanutenció.Termini: 31 de desembre.Informació:www.uv.es/dise/beques/

AJUDES PER A ACCIONSESPECIALS D’I+D EN PROGRAMES COMUNITARIS IPROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Convoca: Conselleria de Cultura,Educació i Esports.Objecte: Ajudes per a accionsd’I+D i beques en l’any 2004 pera actuacions en l’elaboració depropostes de projectes a progra-mes comunitaris, i actuacionsd’especial oportunitat des delpunt de vista cientificotecnològic.Sol·licitants: Persones físiques oentitats públiques o privades ambfinalitat investigadora.Dotació: En funció de l’activitat arealitzar i pressupost.Termini: 31 d’octubre.

Informació: DOGV. Referència: 9-6-04.

XVII PREMI ROTARY 2004

Convoquen: Facultat de Física dela Universitat de València i ClubValencia Centro.Objecte: Disseny i realitzaciód’una pràctica de laboratori, cor-responent a una assignatura de lallicenciatura en Física. La pràcticahaurà d’estar funcionant, abansdel veredicte del jurat, en un labo-ratori de pràctiques de primercicle.Sol·licitants: Estudiants matricu-lats en la llicenciatura de Físicade la Universitat de València.Dotació: Primer premi: 1.000euros i segon premi: 300 euros.Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/fisicaReferència: 1-9-04.

PREMI ZASVISIÓND’OPTOMETRIA 2004

Convoquen: Facultat de Física dela Universitat de València i ClubValencia Centro.Objecte: Realització d’una pràc-tica o treball tutoritzat amb l’ob-jectiu de motivar els alumnes aintroduir-se en el camp de lainvestigació en optometria i con-tactologia, així com fomentar eltreball en equip.Sol·licitants: Estudiants matricu-lats en la diplomatura d’Òptica iOptometria de la Universitat deValència.Dotació: Primer premi: 1.000euros i segon premi: 300 euros.Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/fisicaReferència: 1-9-04.

V PREMI D’INVESTIGACIÓJOSÉ MARÍA MORENO ROYO

Convoca: Ajuntament de Manises.

Objecte: Treballs d’investigacióreferits a Manises.Sol·licitants: Tots els autors.Dotació: 1.250 euros.Termini: 29 d’octubre.Informació: Ajuntament deManises. Referència: 16-4-04.

Mapa d’algunes rutes per la serra Calderona. Font: Centre Excursionista de València.

REMEI CASTELLÓ

La Universitat de València haorganitzat del 18 al 22 d’octubrela I Setmana Intercultural. La ini-ciativa ha partit del Vicerectoratde Política Científica i Co-operació Internacional que diri-geix Manuel Costa, seguint l’es-perit plasmat en els Estatuts dela Universitat de fomentar la co-operació amb altres universitatsi institucions.

La idea arreplega l’objectiud’integració i participació demanera que, si bé en un principila iniciativa pensava dirigir-se ala comunitat universitària, final-

ment es pretén que siga tota lasocietat valenciana la que s’a-coste fins els campus per a gau-dir de tot allò que s’ha progra-mat. Així, s’ha intentat diversi-ficar l’oferta amb activitats de

tarannà més intel·lectual ambaltres que complementen eltemps d’oci com ara conferèn-cies i exposicions, o projeccionsde pel·lícules i exhibicions decapoeira. Això sí, les activitats

estan repartides entre els trescampus de la Universitat.

Des de l’organització s’ha des-tacat que la iniciativa s’ha con-cebut per a potenciar la mesclade cultures enfront de la im-posició d’una concreta.

Aquest és el primer encontre,però des de la Universitat s’hamanifestat la intenció per aug-mentar i millorar la participacióde les distintes comunitats cul-turals. En aquesta convocatòriaja han participat algunes asso-ciacions, com ara la d’estudiantsmusulmans, i l’objectiu és queaquestes col·laboracions aug-menten en les pròximes edicions.

14 OCTUBRE 20043 NÚM. 212

La Universitat de Valènciacompta amb una gran tradi-ció en intercanvi d’estudiantsque pràcticament va co-mençar fa vint-i-cinc anysamb convenis amb laUniversitat de Mainz. Així, ésuna gran receptora d’estu-diants d’altres països.Enguany rebrà un total de

1.439 alumnes estrangers.L’evolució estadística en elsprogrames d’intercanvi ha es-tat molt positiva a laUniversitat. Si es miren lesdades del curs 2001-2002, laUniversitat ja rebia 973 estu-diants de fora. L’any següentl’èxit va ser rotund amb unaarribada de 1.429 alumnes.El curs 2003-2004 es va tan-car amb 1.387 i enguany laprevisió continua augmentanti se situa en la més alta finsel moment.Aquests alumnes provenen dediversos països, així com dediferents programes.

Enguany el programaErasmus –alumnes dels paï-sos de la Unió Europea–aportarà 1.358, mentre altresprogrames internacionals ar-repleguen 81 estudiants.Amb els programes interna-cionals viatgen fins laUniversitat joves dels EstatsUnits, Canadà,Llatinoamèrica, Japó oAlemanya. Tots aquests ambuns convenis especials i dife-rents al programa Erasmus.Entre les carreres que mésalumnes han rebut dins de laUniversitat de València, la deMedicina va ser la més sol·li-

citada el curs passat amb139 visites, seguidad’Administració i Direcciód’Empreses amb 118,Filologia Anglesa amb 95,Dret amb 93 o FilologiaHispànica amb 85. Per la seua banda, laUniversitat també envia ungran nombre d’alumnes ainstitucions estrangeres dinsd’aquests mateixos progra-mes, de fet enguany eixiranun total de 1.224 alumnes,dels quals 1.154 ho faran através del programa Erasmusi 70 amb altres programes in-ternacionals.

L’intercanvi,un valor en alça

Dilluns 18

Blasco Ibáñez17:30 hores. Sala deJuntes de la Facultat deFilologia. Inauguració ambl’assistència del rector,Francisco Tomás, un mem-bre del Patronat Sud-Nordi un representant del cosdiplomàtic. S’oferirà uncòctel als assistents.També presentació del ta-ller de cal·ligrafia àrab i del’exposició de roba, objec-tes típics i fotos. Vestíbulde la Facultat de Filologia.

Dimarts 19

Tarongers9 hores. Saló de Graus dela Facultat d’Economia.Inauguració de la JornadaUniversitària sobreDocumentació i Coope-ració al Desenvolupament. 13:30 a 14:30 hores.Concessió del PrimerPremi d’Assaig ManuelCastillo sobre la Pau, delPatronat Sud-Nord.Burjassot17 hores. Saló d’Actes dela Facultat de Farmàcia.Projecció d’El jaguar. 18:45hores. Esplanada del cam-pus. Actuació de KuamiMensah, percussió corpo-ral i danses africanes.

Dimecres 20

Jardí Botànic10:30 a 15 hores. Salód’Actes. Jornada tècnicasobre interculturalitat i uni-versitat. Conferències:L’aportació de la immigració

als països d’acollida, M.Khachani. UniversitatMohammed V de Rabat.Les migracions internacio-

nals, globalització i contex-

tos culturals, César Zúñiga.Universitat Degli Studi diSiena. A continuació debatsobre la integració socialdels immigrants, la missióde la universitat en una so-cietat global.Tarongers16 hores. Saló d’Actes dela Biblioteca. Projecció deGato blanco, gato negro.18 hores. Esplanada delcampus. Exhibició de ca-poeira.

Dijous 21

Tarongers12 a 16:30 hores. Saló deGraus de la Facultatd’Economia. Debat ambels estudiants i associa-cions d’estudiants ambl’objectiu de generar un es-pai de reflexió.Blasco Ibáñez17:30 hores. Facultat deFilologia. Exhibició de dan-sa espanyola.18:30 hores. Saló d’Actesde la Facultat de Filologia,projecció de Los dioses de-

ben estar locos.

Divendres 22

Blasco IbáñezCloenda de l’exposició.

Programad’activitats

Estan ací, obri els ulls a altres cultures

Capoeira, dansa africana o una mostra sobrecal·ligrafia àrab són algunes de les activitatsque recorreran els campus la pròxima setma-na. La proposta s’emmarca dins de la ISetmana Intercultural que la Universitat haorganitzat per tal de potenciar la barreja cul-tural que en aquests moments conforma lasocietat valenciana.

JORNADES La Universitat potencia la integració a través de la I Setmana Intercultural

raons les esgrimides que no re-produiré ara. La sorpresa (dis-gust, més aviat) augmentà quanen els prestatges de la sala vaigdescobrir que d’algunes revistesmancaven els números correspo-nents als darrers anys. Raonsimagine que n’hi haurà: sent,però, discrepar-hi, especialment

perquè els volums d’aquestespublicacions periòdiques arribentard. Massa tard. Ara bé, podempensar amb Schopenhauer que,de tant en tant, cal descansar dellegir i reflexionar només. Tot iaixò, jo estime que la lectura ésel sempiternum animarum nos-trarum cibum. I no sols a alguns,

obstinadament, ens agrada viat-jar, travessar l’espai i el temps,utilitzant la lectura.Ben respectuosament:

Francisco M. Gimeno Blay.Catedràtic de Ciències i

Tècniques Historiogràfiques.Paleografia i Diplomàtica.

4

Fa uns dies es va celebrar ar-reu del País Valencià la festa

del 9 d’Octubre, festa nacionaldels valencians per a uns, festaregional per a altres, però, perdamunt de qualsevol punt devista o ideologia i com molt bédeien els anuncis de laGeneralitat i Canal 9, la festa deTOTS els valencians. Un dia decelebracions, on molts dels quivivim en aquesta terra fem unareflexió del que ha estat el nos-tre passat per poder mirar cap alfutur.Uns dies abans d’aquesta datapensàrem que seria interessantescriure un article sobre aquestdia per publicar-lo en una revistadel nostre poble i, amb eixaintenció, vam decidir, a més decomprar diversos periòdics del8, 9 i 10 d’octubre, acudir a gai-rebé tots els actes que a la ciutatde València es feien amb aquestmotiu, tant a la processó cívicacom a alguna manifestació que

sabíem que es feia durant el dia.Sense cap ànim d’ofendre ningú(perquè no consideràvem quefóra cap ofensa) i potser perignorància del que encara es couen la dreta més reaccionàriavalenciana i en els sectors mésdurs del blaverisme (si és que noés tot el mateix sector), vamacordar anar amb les samarretesdel 25 aniversari de la Federaciód’Escoles Valencianes, on es potllegir l’eslògan COMPROMÍS PEL

VALENCIÀ, samarreta amb laqual, en qualsevol poble, juguenels xiquets sense pretensió deprovocar ningú i, per descomp-tat, sense cap intenció política.Acudírem així a vore l’acte ins-titucional que passa pels carrersde València i, malgrat ser cons-cients de saber que podríem cri-dar l’atenció per vestir els dosiguals, en cap moment no ima-ginàvem que estaria en perill lanostra integritat física per durl’esmentada samarreta, com tam-poc no pensàvem que moltespersones, policies nacionalsinclosos, ens mirarien amb malacara pel simple fet de no alçar elcap i aplaudir la marxa reial o novoler ofrenar-li noves glòries a

Espanya cantant l’himne regio-nal davant la Generalitat. I nopensàvem que ens pararia gentpel carrer dient-nos que ellstambé estaven pel valencià peròque anaven camuflats, no fóracas que...Però així va ser. I mentre lacomitiva oficial entrava a laplaça del Parterre, on s’alçal’estàtua de Jaume I, uns deu oquinze individus del GAV (Grupd’Acció Valencianista, movi-ment radical blaver que no famassa celebrava els 25 anys delsseus atemptats a la llibertat d’ex-pressió...) ens van rodejar i, aespentons i puntades, ens van ferfora d’aquella plaça, davant lapassivitat de la majoria dels pre-sents i la complicitat de moltsaltres que cridaven, en castellà,és clar, “catalanistas de mierda,hijos de p..., iros a vuestra tie-rra” i ens “convidaven” perquèdesapareguérem o rebríem algu-na cosa més que una puntada depeu.La nostra intenció inicial fouparlar, parlar sobre el que anà-vem a vore, però no imaginàvemen cap moment que hauríem deparlar del que no ens van deixarpresenciar i és que potser sigacerta la típica frase que tornentemps difícils (en algun momentde la història dels valencians vanhaver-hi temps fàcils?), però nosols per a la nostra llengua, cul-tura, tradicions..., són temps difí-cils, a més, per a la llibertatd’expressió, temps de manipula-ció amagada de manifestació,censura disfressada de sobre-informació, temps en què, ambla complicitat dels nostres polí-tics que riuen les gràcies del bla-verisme, es permeten impune-ment agressions com la que patí-rem nosaltres el dia del nostrepaís.

Ana Pascual, estudianta de doc-torat en Comunicació, i CarlesMolina, estudiant de Ciències

Ambientals. Universitat deValència

Subscripcióinterrompuda

L’altre dia vaig haver de lle-gir, per motius de recerca, un

article editat en una revistapublicada a París l’any 2001 perl’École des Chartes. De la men-cionada revista poseeix laBiblioteca d’Humanitats elsexemplars que adquirí en el seumoment el Departament dePaleografia i Diplomàtica. Vaigacudir a la secció Hemerotecaper trobar-me amb el text desit-jat i heus ací que vaig descobrir,amb una gran sorpresa, que lasubscripció s’havia interromput,inopinadament, l’any 1997. Envaig demanar les raons. Gransorpresa: afortunadament o dis-sortadament, jo hi era entre elsresponsables (!) . Peregrines

14 OCTUBRE 20044 NÚM. 212

Valencianstots?

212Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: RemeiCastelló, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: TomásGorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: AgustíPeiró.Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía.Publicitat: Publipress. Tel. 96 39184 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13.Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es.Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

Opinió

LaUniversitatde València,

a l’abast de tot el món

www.uv.es/~noudise

Anar a la processócívica del 9

d’Octubre amb lasamarreta de

COMPROMÍS PEL VALEN-CIÀ ens va suposarpatir males mira-

des, insults, agres-sions físiques i laimpossibilitat de

presenciar l’ofrenaal rei Jaume I a laplaça del Parterre

de València

El segle de l’ecologia.Joandomènec Ros. EdicionsBromera. Publicacions de laUniversitat de València. 320pàgines. Il·lustracions de Joan-Albert Ros. 2004.

REDACCIÓ

El canvi climàtic, la contamina-ció, la desertificació, la protec-ció de la biodiversitat són algu-nes de les qüestions mediam-bientals que traspassen l’àmbitnaturístic per a estendre’s al’àmbit socioeconòmic, s’a-greugen cada dia i demanensolucions. Per a JoandomènecRos, catedràtic d’Ecologia iautor d’El segle de l’ecologia,les respostes han de passar pelconeixement científic, però

també per una reconducció delscomportaments instintius del’espècie humana.

Aquest llibre de contingutdivulgatiu –el número 15 de la

col·lecció Sense Fronteres(Bromera/Publicacions de laUniversitat de València)–, queRos ha preparat pensant en elciutadà preocupat, el professor,el gestor de la natura o el mateixpolític, aplega bona part delsarticles que l’autor ha publicaten diaris i revistes al llarg delsúltims anys. Són textos sobreecologia i medi ambient, revisatsi en ocasions modificats, quecobreixen un espai necessarientre els manuals del ciutadàverd i els textos monogràfics iexhaustius, i que, a més d’iden-tificar els grans problemesambientals del planeta Terra,aporten una mirada crítica delmón natural.

El treball s’obri amb una visiópanoràmica de la problemàticaambiental, presenta l’ecologiaen tant que ciència i s’endinsaen el preocupant tema de la pèr-dua accelerada de la bio-diversitat. A continuació analitzala situació ambiental de la marMediterrània, que fa ampliablea tots els oceans, i aporta algunsestudis de casos determinats d’a-gressió ambiental, tan diversoscom ara el de l’Antàrtida o el delPla Hidrològic Nacional, entrealtres.

Per últim, el llibre reflexionasobre la divulgació de la ciènciaambiental i s’ocupa d’apel·lar a

la conducta ètica, en recerca devalors perduts més respectuososamb la natura.

14 OCTUBRE 20045 NÚM. 212

‘El segle de l’ecologia’, unamirada crítica almón natural

LLIBRES Joandomènec Ros, en la col·lecció Sense Fronteres

El llibre analitza la situació ambiental de la mar Mediterrània.

14 OCTUBRE 20046/7 NÚM. 212

F. B. Del roig al blau és també el tí-tol d’un llibre del desaparegutcatedràtic de la Universitat deValència Alfons Cucó. Un his-toriador que va viure en pri-mera persona molts dels esde-veniments que després va ana-litzar com a expert. Però el lli-bre de Cucó és una de les po-ques excepcions a la norma ge-neral: la transició valencianaestà per estudiar. Com tambéestà quasi inèdita en el camp dela narrativa. I ho estava en elterreny dels audiovisuals. Apartir d’ara, però, ho estaràmenys. La Universitat ha assu-mit el repte de començar a co-brir un buit important. Tal comha declarat el vicerector deCultura, Rafael Gil, els anyspassaven i ningú no assumia laresponsabilitat de bastir un do-cumental sobre la transició.

La transició valenciana, tan-mateix, és una transició pecu-liar. Aquesta peculiaritat li ladóna, entre altres elements, l’a-nomenada Batalla de València,el conflicte social, polític i cul-tural que va condicionar i en-rarir els primers anys de la re-cuperació de la democràcia aterres valencianes. Una guerrade símbols –els colors de labandera, la denominació de lallengua i del territori...– queamagava dues concepcionsben diferents d’entendre l’au-togovern i, fins i tot, la matei-xa democràcia. La Batalla, quemolts dels entrevistats en el do-cumental consideren senzilla-ment un passeig triomfal d’undels dos bàndols, va adquiriruna gran violència, amb bom-bes contra llibreries i contra in-tel·lectuals, amb agressions alscarrers i amb crema de bande-res. Fins i tot un jove naciona-lista d’Alacant, Miquel Grau,va morir per l’agressió d’unmilitant de l’extrema dreta.

Llorenç Soler, director ambuna llarga experiència, ha po-sat davant la càmera els princi-pals personatges, com ara elsdos presidents preautonòmics(Josep Lluís Albinyana i Enri-

que Monsonís) i el primer pre-sident de la Generalitat au-tonòmica, Joan Lerma. Pel do-cumental desfilen molts delsconsellers dels primers go-verns valencians, líders de totsels partits, representants delmón cívic i cultural, periodis-tes i personatges anònims delcarrer.

S’han recuperat imatges demanifestacions històriques, dereunions del Plenari de Parla-mentaris, portades dels diarisde l’època, fotografies, engan-xines... I amb tot el material iun guió consistent s’ha bastitun documental d’unaexcel·lent qualitat tècnica i unacurat equilibri entre les dife-rents visions ideològiques.

El documental comença ambimatges d’una classe actual desecundària, on una professorafa llegir als estudiants el poe-ma de Vicent Andrés EstellésAssumiràs la veu d’un poble.Els versos del poeta de Burjas-sot, llegits un a un pels xiquetsi les xiquetes, són un dels filsconductors del guió.

El temps que abraça Del roigal blau va des dels primers mo-ments de la lluita antifranquistafins l’aprovació i entrada en vi-gor de l’Estatut d’Autonomia.Els protagonistes, molts d’ellsvinculats a la Universitat deValència d’aleshores i d’ara,expliquen els primers intentsd’organitzar partits i sindicatsen els anys finals de la dècadadels seixanta. També valorenl’aportació intel·lectual de JoanFuster, qui, a partir de la publi-cació de Nosaltres els valen-cians (1962), va nodrir d’argu-ments nacionalistes les plata-formes polítiques que lluitavencontra la dictadura.

Periodistes com ara JuanJosé Pérez Benlloch, MaríaConsuelo Reyna i Rosa Solbes;creadors com Joan Genovés iManuel Molins; músics comLluís Miquel; i polítics com Ri-card Pérez Casado, XavierMarí, Vicent Soler, Josep Guia,Vicent Álvarez, Eliseu Cli-

La batalla deValència ja éshistòria...documental

La transició valen-ciana, tan intensa i

tan frustrant alhora,tan peculiar com

escassament estu-diada, ja té el seu

primer documental.El Taller d’Audio-

visuals i elVicerectorat de

Cultura de laUniversitat de

València han pro-duït ‘Del roig alblau’, dirigit per

Llorenç Soler, ques’estrenarà en les

pròximes setmanesen les pantalles de

cinema. Per pri-mera vegada, moltsdels protagonistes

polítics de la transi-ción valenciana par-

len davant d’unacàmera i ofereixen

la seua versió sobreels temps de la

recuperació de lademocràcia. Eldocumental, de

noranta-set minuts,analitza amb rigor

històric l’anome-nada Batalla de

València.

Alguns dels prota-gonistes de la tran-sició valenciana.De dalt a baix, i

d’esquerra a dreta, EmilioAttard, Joan Fuster,Manuel Broseta, JoanLerma, Joan Genovés,Hèctor Villaba, PereMayor, Josep Guia, VicentÁlvarez i Vicent Soler.

En portada

Per a molts estudiantsactuals de laUniversitat l’expressióla Batalla de Valènciapot resultar tan llunya-na com la segona guer-ra carlista. Aquest oblitté una lectura positiva:les generacions actualsno estan condicionadespel clima de violènciapolítica i cultural queva enrarir la vida valen-ciana fa només unparell de dècades.Tanmateix, el desconei-xement absolut d’a-questa part tan recentde la nostra història potdificultar una correctacomprensió de moltsdels comportamentsactuals. Del roig al blaucomença a cobrir unbuit en un format,l’audiovisual, moltpopular entre les gene-racions més joves.Del roig al blau nopretén deixar tancat eldebat sobre la transicióvalenciana. Ben al con-trari, és una primeraproposta, feta ambrigor, però des d’unaperspectiva concreta. Elmateix títol ja indicaquina és la línia argu-mental, el tractamentdel guió, que estructurael treball. Les ambicio-ses expectatives ques’obrien per als demò-crates en els darrersanys de la dictadura,quan resultava evidentel final d’una etapa, vananar rebaixant-se inexo-rablement. Els actualsnivells d’autogovern, od’ús social de la llen-gua pròpia, o de pespolític en el conjunt del’Estat, són molt mésreduïts que els imagi-nats en l’entusiasme del’oposició a la tirania.Les causes del perquèd’aquesta situació–històriques, socials oculturals– obrin les por-tes a un debat que pro-met molt d’interés. Ara,quan la major part delsprotagonistes de laBatalla de Valènciapodien oferir la seuaversió davant d’unacàmera, la Universitatha recollit els seus tes-timonis. I els ha elabo-rat amb el rigor exigiblea una institució que técom a objectiu princi-pal la investigació i ladifusió del coneixe-ment.

Delssomnis ala realitat

ment, Javier Aguirre de la Hoz,Pasqual Martín Villalba, IgnacioCarrau, Pere Mayor, Manuel Gi-rona, Miquel Ramon Izquierdoo Francesc de Paula Burguerasón alguns dels entrevistats. Entotal, més de 60 veus que con-figuren tot un mosaic d’opinionsi reflexions, i que nodreixen unarxiu de més de 80 hores d’en-trevistes sobre la transició va-lenciana.

Cadascú dóna la seua opiniósobre la lluita per la recuperacióde les llibertats, la via constitu-

cional d’accés a l’autonomia, lesnegocions per a la redacció del’Estatut, les primeres eleccionsdemocràtiques, les tensions pelssímbols, la recuperació del va-lencià a l’escola i l’administra-ció...

Del roig al blau va nàixer d’unprojecte presentat en l’edició2001-2002 del Màster de Pro-ducció i Edició de ContingutsAudiovisuals impartit al Tallerd’Audiovisuals (TAU) de laUniversitat de València. MiquelFrancés, com a cap del Taller

d’Audiovisuals i productor exe-cutiu, va presentar la idea a di-verses instàncies universitàries idel món audiovisual valencià.Molt d’hora va rebre el suport del’equip rectoral de la Universi-tat, que va valorar la necessitatdel producte i va posar els mit-jans per a cercar-ne el finança-ment. A la fi, el projecte es posàen marxa el mes de setembre del2003. La realització del docu-mental es va encabir dins de laprogramació cultural del Vice-rectorat de Cultura i amb lacol·laboració de la Fundació Ge-neral.

El realitzador i coguionista ésLlorenç Soler, prestigiós direc-tor de cinema i realitzador de te-levisió, que està especialitzat entemes socials, culturals i polítics.Va realitzar el programa culturalTrossos, de TV3 (1984-1986), ila sèrie sobre el patrimoni de lahumanitat L’oblit del passat, pera la mateixa cadena. Ha dirigitdos llargmetratges de ficció,Saïd (1998) i Lola vende cá(2000). Els seus documentalsmés recents són: FranciscoBoix, un fotógrafo en el infierno(Canal Plus) i Max Aub, un es-critor en su laberinto (TVE). Ésprofessor de màsters i postgrausen diverses universitats de Bar-celona, València, Santiago deCompostel·la, Alacant i Porto.Ha publicat diversos llibres so-bre el gènere documental.

Soler, nascut a València el1936, ha valorat el grau de pro-fessionalitat de l’equip de laUniversitat de València i tambéla tecnologia avançada amb laqual ha pogut treballar. Però, so-bretot, Soler destaca l’ambientde llibertat que es respirava du-rant el treball, que no és freqüenttrobar en el món de les produc-tores privades.

La producció ha facilitatl’accés al mercat laboral de dosllicenciats en Comunicació Au-diovisual per la Universitat deValència i ex-alumnes del Màs-ter de Producció, Antoni Medalli Albert Montón, ambdós devint-i-cinc anys. Medall s’haocupat de totes les tasques inhe-rents a la producció, mentre queMontón ha participat com a co-guionista i ajudant de direcció.La resta de l’equip tècnic ha es-tat format per personal del Tallerd’Audiovisuals, entre els qualscal destacar Lluís Castellanocom a càmera, José Montán enl’edició i la postproducció de ví-deo i Jorge Ruiz com a compo-sitor de la música original i tèc-nic de postproducció d’àudio.En tasques de documentació isupervisió científica ha col·la-borat Alexandre Crespo, del De-partament d’Història Contem-porània de la Universitat deValència, mentre que Pilar Ca-yuelas ha dut l’administració dela producció.

La recerca de material audio-visual d’arxiu s’ha vist perjudi-cada per la seues mancances, entermes generals. Cal recordarque els arxius del Centre Ter-ritorial de TVE (l’única televi-sió en aquella època) es van per-dre en un incendi en els anys hui-tanta.

La postproducció s’ha dut aterme a les instal·lacions del Ta-ller d’Audiovisuals durant la pri-mavera de 2004, i ha estat final-ment enllestida el darrer estiu.La durada definitiva del docu-mental és de 97 minuts.

El director, elvalencià LlorençSoler, destacales condicionsde llibertat ambquè ha treballatdurant larealització deldocumental

88 NÚM. 212

14 OCTUBRE 2004

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquestabutlleta amb lesteues dades ienviar-la, junt amb

un xec de 10 euros(a nom d’Universitat de

València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Avinguda Blasco Ibáñez13, quart nivell. 46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

El pròxim dimarts 19 d’oc-tubre se celebrarà a laUniversitat de València laprimera jornada università-ria sobre cooperació aldesenvolupament i docu-mentació, organitzada perInfoSud i el Patronat Sud-Nord. L’objectiu d’aquestencontre, obert a tots elsinteressats, és reflexionarsobre les necessitats delsdiversos usuaris en matèriade cooperació al desenvolu-pament des de la investiga-ció, la docència, la con-formació de projectes o l’or-ganització d’activitats sensi-bilitzadores. Aquesta jorna-da compta amb la partici-pació de responsables odirectors de serveis de coo-peració de les diverses uni-versitats valencianes, tèc-nics en la matèria i bibliote-caris i documentalistes, aixícom membres d’ONGDsvalencianes. El programad’intervencions contemplatemes com ara la creació denous espais de recursosdocumentals, l’especificitati caràcter de centres exis-tents, la documentació deprojectes de cooperació exe-cutats com a informació pera nous projectes, els reptesprofessionals i tècnics peracostar un servei documen-tal als usuaris, les necessi-tats documentals de lesONGDs, o el finançament dela UE a la cooperació. Lainscripció és gratuïta enwww.uv.es/infosud/jornada

LLIURAMENT DEL PREMI D’AS-SAIG SOBRE LA PAU. El treballassagístic Querela pacis per-petua? Una reivindicacióndel Derecho Internacional enla construcción de la Paz haobtingut el primer premi enla convocatòria organitzadapel Patronat Sud-Nord. Elpròxim dimarts 19 d’octu-bre a les 13 hores, al Salóde Graus de la Facultat deCiències Econòmiques, elsautors del treball rebran demans del rector el guardó.Els professors ConsueloRamón i Javier de Lucaspolsen vies legals, organit-zatives i democràtiques peraprofundir en la pau enun extens i intens textque ha estat merei-xedor del premi.L’accèssit ha cor-respost aMónica Edwardspel seu treballRedes para lapaz.Aquest premi volser un homenat-ge al prohomvalencià ManuelCastillo, que va dei-xar el seu llegat a la

Universitat i que des de l’e-xili a Mèxic va treballar pera educar i difondre valorsde pau i de concòrdia desdel seu comportament ciu-tadà i professional.En l’acte està prevista laintervenció dels guardonatsi la presentació, en síntesi,de les seues aportacions.La convocatòria trianual delPremi Manuel Castillo técom a objectiu esperonarels estudiants i investiga-dors, la reflexió i l’estudisobre la pau.

Jornada sobrecooperació aldesenvolupament

Edicions del Bullent ha con-vocat el Premi de NarrativaJuvenil Enric Valor. L’importdel premi és de 4.510 eurosen concepte d’acompte de

drets d’autor, després de lasignatura prèvia del contrac-te d’edició corresponent, amés d’un esplèndid gravatde Rafael Armengol.Les obres aspirants haurande trametre’s certificadesabans del 31 d’octubre aEdicions del Bullent, carrerde la Taronja 16, 46210,Picanya (l’Horta Sud).També es pot telefonar al 96159 08 83.Els originals que opten al

premi han de ser inèdits iescrits en català, adreçats alectors joves majors de 12anys. Es presentaran meca-nografiats a doble espai iper una sola cara i haurande tindre una extensió entreels 80 i els 150 fulls DIN-A4.L’adjudicació del premi esfarà el dia 18 de desembre.Per a més informació tambées pot contactar a través del’adreça electrònicainfo@bullent.net

Premi deNarrativaJuvenilEnric Valor

De tot

AM-TAM

tamtam

Classes de Portugués. Professoratitulada i nadiua. Sonia. Telèfons:626 76 13 91/96 137 06 29.

Classes d’Hebreu. Professora titu-lada s’ofereix per a impartir clas-ses d’hebreu bíblic i modern dequalsevol nivell. Tel. 635 69 49 00.

Nativa russa dóna classes particu-lars de Rus a tots els nivells. Elsinteressats podeu telefonar al 96385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciatnadiu. Tots els nivells. Material dediverses universitats gregues.Telefoneu al 679 55 74 56.

Necessites Valencià? 7 euros l’hora.Servei a domicili. Tel. 96 397 5956 (Toni).

Espanyol per a estrangers.Llicenciat en Filologia Hispànicaimparteix classes privades per amillorar el castellà. Preu: 6 euroshora. Tel. 646 62 33 97.

Classes de Francés. Professoranativa dóna classes de francés atots els nivells. Preparació d’exà-mens, traduccions i conversa.També preparació a Erasmus i delf-dalf. Veronique. Tel. 96 360 84 07.

Espanyol per a estrangers. L’EscolaGalatea ofereix cursos d’espanyolper a estrangers. Carrer Moro Zeit11, al barri del Carme. La preins-cripció s’obri del 13 al 15 d’octu-bre, la prova de nivell serà el 18 i elcomençament del curs el 19. Alllarg del curs s’obriran nous perío-des d’inscripció. Tel. 96 315 3003, e-mail: escolagalatea@telefo-nica.net

Intercanvi d’idioma espanyol/fran-cés. Es busca natiu francés per afer intercanvi d’idioma i treballar.Tel. 617 25 85 82 (Rafa).

Intercanvi d’idioma espanyol/italià.Es busca italià o italiana per a ferintercanvi d’idioma i treballar. Tel.96 392 55 46 (Ángela).

Cuidar xiquets. Xica jove s’ofereixper a cuidar xiquets pel matí o lavesprada. Telèfon: 96 326 91 02.Pregunteu per Maru.

Venc còmics de Dragon Ball d’AkiraToriyama. Versió en castellà dePlaneta De Agostini Comics, sèriesblava, groga i roja. Tel. 666 55 5109 (Jesús) o jarig@valencia.vila-web.com

Es passen a ordinador treballs enqualsevol idioma. Telefoneu al 65221 74 28 o envieu un c-e a: traba-josuv@hotmail.com

Es passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. 696 34 3652 o 96 332 60 87 (Ruth).

Venc màquina d’escriure portàtil,marca Adler. Crideu només per lavesprada, de 16 a 19 hores. Tel.617 50 03 94.

Estudianta de Biologia s’ofereix pera cuidar xiquets els caps de set-mana. Amb experiència. Títol deMonitora de Centre de Vacances ibecària en La Nau dels Xiquets.Tel. 657 53 79 37.

Dues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfons: 626 70 34 31 (LuzVictoria Arengo) i 652 69 82 80(Rose Mary Castro).

S’ofereix treball com a hostessa pera fires, congressos i promocions.

Interessades podeu enviar el cur-rículum o acostar-vos a Balance.C/Baró de Càrcer 21-2. Tel. 96 35111 67.

Projecte Xaloc. Necessitem volunta-ris per a treballar amb xiquets ixiquetes del barri de Russafa ambproblemes socials i escolars.Realitzem activitats de repàs esco-lar, jocs, tallers i eixides, dilluns,dimecres i divendres per les ves-prades. Estem a Pere III el Gran20, baix. Tels. 96 373 04 40 i 63638 41 44 (Juan) i 654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en laintervenció amb menors i adoles-cents en situació de risc d’in-adaptació social al barri deBenicalap. Es fan activitats derecolzament escolar, tallers, jocs,eixides. Ens reunim les vespradesde dilluns, dimecres i divendres.Interessats telefoneu al 610 82 2091 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per aun projecte d’educació infantil aPaiporta. Tel. 654 66 63 05 (Loli) o96 397 59 56 (Toni).

Cursos programa de promoció delvoluntariat universitari. Cursos atriar entre Promoció de les dones,Menors en situació de risc,Discapacitats, Atenció a malaltscrònics i terminals, Voluntariat cul-tural, Voluntariat lingüístic,Voluntariat ambiental, Racisme iimmigrants, Desenvolupament icooperació internacional, Personesd’edat avançada, Problemes pelconsum de drogues, Participacióciutadana: voluntariat i associacio-nisme cívic. Organitza laUniversitat de València. Gratuïts.Inscripció fins les 14 hores del 2de novembre. Informació: 96386 47 71 i www.uv.es/cade

Es lloga pis. Ideal per a estudiants.C/Sagunt. Pis tot equipat. Bonacombinació amb els campus. Tels.96 368 01 38/96 197 32 65(Teresa).

Es lloga pis. Barri Velluters. Moltcèntric, ideal per a dues persones.Despeses d’escala incloses. Dueshabitacions. Preu: 175 euros. Tels.96 391 86 46/96 391 61 19(Enrique).

Es lloga pis. Prop de les facultats.Bona combinació amb autobusos.Pis semimoblat. 4 habitacions dis-ponibles. Lloguer per a un any.Preu: 420 euros, despeses d’es-cala incloses. Av/Primat Reig 42.Tel. 666 68 99 87 (Javier).

Compartir amb estudiants. Centre.Ben comunicat. Preu: 150 euros.C/les Centelles 45, pta 9. Tel. 96333 21 51 (Marta).

Compartir amb estudiants. Campusde Blasco Ibáñez. Tots els electro-domèstics. Només per a un curs.Preu: 92 euros. C/DoctorRodríguez Fornós 16, pta 9. Tel.699 69 78 17 (Pepe).

Compartir amb estudiants. A deuminuts de Blasco Ibáñez. Zonatranquil·la i enjardinada. Porter les24 hores. Preu: 158 euros.C/Guàrdia Civil 23. Tel. 654 03 2654 (Daniel).

Es lloga habitació. Zona de la platja.Bona comunicació amb tramvia iautobús. Preu: 180 euros. Tel. 96334 68 37 (Adela).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

MAGDA R. BROX

Les conclusions de la tesi docto-ral Docència i Investigació desd’una perspectiva de gènere: lesprofessores en el sistema públicuniversitari valencià són contun-dents: les dones estan lluny d’a-conseguir la igualtat amb elshomes entre el professorat de lesuniversitats públiques valencia-nes. I més encara: només una pro-jecció excessivament optimistapermet pensar que les coses millo-raran en un termini mitjà. L’autorade la tesi, Esther Escolano, com-pleta una línia de treball iniciadaamb l’estudi i publicació d’un lli-bre sobre les dones del PAS de laUniversitat de València. Escolano,llicenciada en Dret i en Geografiai Història, és cap de l’oficina decontrol intern de la Universitat deValència.

La tesi, dirigida per la profes-sora Inmaculada Serra Yoldi, ana-litza la situació de les professo-res universitàries i ofereix lessegüents dades: dels 8.431docents universitaris valencians,les dones no arriben al terç (són2.607 i representen el 30,9%). Launiversitat amb major proporciófemenina és la Jaume I (36,4%),seguida de la de València(35,1%), ambdues a una distàn-cia considerable de la Politècnica,que amb un 22,3% ostenta laxifra més baixa pel tipus d’ense-nyaments tècnics.

De les 698 persones que ocupencàtedres, les dones representenl’11,5%. El major percentatge decatedràtiques es troba a laUniversitat de València (15,3%),mentre que la proporció més baixa,amb un 4,5%, correspon a laMiguel Hernández.

La Universitat de València és lamés gran de les universitats públi-ques valencianes, pel que fa alnombre de titulacions i al volumde professorat, amb 3.376 perso-nes, que representen el 40% deltotal d’aquest col·lectiu relatiu ales cinc universitats públiquesvalencianes.

A la Univeritat de València, el35,1% (1.186) són dones i el64,9% (2.190) homes. La propor-ció femenina és, per tant, cincpunts per damunt de la mitjanavalenciana.

Les Humanitats continuen sentel territori amb majors oportuni-tats per ascendir, i això malgrat ladesproporció entre el percentatgede professores –on són quatre decada deu– i el de catedràtiques:19,7%. Però la bretxa més pro-funda es dóna en CiènciesBàsiques i Experimentals (29%

acadèmiques i 9,6% catedràti-ques); en Ciències de la Salut(30,3% i 9,1%); i en Enginyeria iTecnologia, on un reduït 16,4% deprofessores quadruplica el d’a-quelles amb el màxim reconeixe-ment (4,2%).

DEPARTAMENTS I INSTITUTS: BAS-TIONS MASCULINS. La direcciódels departaments, un càrrecd’extraordinària rellevància queés decisiu en aspectes com ara lacontractació del professorat, estroba monopolitzat per homes.El 86% dels departament de lesuniversitats valencianes està diri-git per “ells”. La presència de lesdones ací no arriba ni al 14%.Totes les universitats es mouenentre l’11,1% de la UniversitatMiguel Hernández i el 12,9% dela Universitat de València, i és laUniversitat d’Alacant l’única quetrenca aquesta tendència a l’alçaamb un 19,6% (una de cada cincpersones és dona). Per la seuabanda, la Universitat Jaume I no

compta amb cap directora dedepartament.

Pel que fa a les directores delsinstituts universitaris d’investiga-ció, representen el 16,7% del total.No hi ha cap dona a la Jaume I, nia la Miguel Hernández. Quant ala Politècnica i la Universitatd’Alacant, amb una i dues direc-tores respectivament, ofereixendades del 33%, per damunt de laUniversitat, que amb una soladirectora representa el 8,3%.

Escolano va realitzar, d’unabanda, un qüestionari de 40 pre-guntes al qual van contestar 476professores (58,19%), a travésd’un apartat de correus que garan-tira l’anonimat. Del mateix s’ex-trau que el 95% de les enquesta-des comparteix amb els seus còn-juges una titulació superior. A més,una de cada cinc dones ha realit-zat altres estudis complementarisi el 60,5% va realitzar algun estudia l’estranger. El 67,1% de donessembla tindre clar que no inten-tarà la promoció a la càtedra, tot ino haver complit els 40 anys, otrobar-se entre 41 i 50, el 45,3%.Prop de la meitat afirma haver-sesentit discriminada. La resta diuque no, o no contesta.

Les entrevistes efectuades a siscatedràtiques i huit titulars uni-versitàries valencianes i una pro-fessora per la seua condició excep-cional de rectora donen dadesigualment significatives.

La renúncia a la maternitat apa-reix com un element decisiu en latrajectòria professional de diversesd’aquestes professionals. Una deles entrevistades afirma: “Jo emvaig casar i en aquell any la possi-bilitat de dedicar-se a la investiga-ció i a la docència i tindre fills eramolt més complicada que ara. Novull dir que ara siga fàcil”. Tambées percep un sentiment de culpa enaquestes professionals. Una altraentrevistada diu: “Jo he fet la meuatesi doctoral en ma casa i els meusfills asseguts al meu costat, i cons-tantment preguntant-me quan aca-bava la tesi, quan... I odiaven veu-re’m asseguda en la taula de treballi jo ho odiava també, però quanestava amb ells tenia la sensacióque perdia temps”.

14 OCTUBRE 20049 NÚM. 212

En el conjunt d’universi-tats valencianes hi hanomés un 6,9% de dega-nes i un 8,3% de directo-res d’Escoles TècniquesSuperiors. En aquestesúltimes ni tan sols lesalumnes han aconseguitpenetrar: són una decada quatre. Les profes-sores comencen a aparéi-xer en el segon graó de lagestió. A la Universitat,quatre de cada deu per-sones del Vicedeganatsón dones, percentatgesuperior al de la seuapresència en el professo-rat. En el segon graó la

presència de la dona s’in-crementa fins arribar al23,1%, cosa que eviden-cia, segons Escolano, queles acadèmiques sí quetenen interés per la ges-tió.En el model valenciànomés el 21,6% dels càr-recs està ocupat per pro-fessores. En els equipsde govern la situació esrepeteix, amb un 83,9%d’homes, davant del16,1% de dones. L’equiprectoral de la Universitatés lleugerament superior,amb un 20%, i la Jaume Iés l’única valenciana ambuna distribució percen-tual més favorable (30%).Quant a vicerectorats i lasecretaria general, la mit-jana de totes les universi-tats és d’un 15,2% dedones.

Només un6,9% dedeganes

Les dones, lluny de la igualtat entre el professorat universitari

TESI DOCTORAL Anàlisi del paper de les dones en el sistema universitari valencià

Esther Escolano,autora de la tesidoctoral. FOTO: M. LORENZO

A la Universitat deValència, la proporció femeninaentre el personaldocent i investiga-dor és cinc puntsper damunt de lamitjana valenciana

10 14 OCTUBRE 200410 NÚM. 212 Agenda

La Universitat posa en marxa el I Open de PàdelEl Servei d’Educació Física i Esports de la Universitatde València, a les instal·lacions esportives del Campusdels Tarongers, inaugurades ara fa un any, organitza el IOpen de Pàdel de la Universitat. Aquest torneig de laUniversitat de València es disputarà entre el 21 i el 31d’octubre. La preinscripció finalitzarà el pròxim dia 18d’octubre. L’esdeveniment s’emmarca dins de les activi-tats extraordinàries que el Servei d’Educació Física iEsports programa de manera puntual cada any perapropar l’esport a la comunitat universitària i al públicen general.L’Open Internacional d’Escacs i la Unimalabar TrobadaUniversitària de Malabars i Circ són altres dels esdeve-niments que la Universitat programa anualment ambaquesta finalitat i que s’han consolidat amb el temps.Més informació sobre com realitzar la preinscripció enel I Open de Pàdel en www.eventosuv.com.A més de l’Open de Pàdel hi ha la possibilitat de parti-cipar en la lliga que l’àrea d’esports de Tarongers hacreat. La matrícula conclourà el pròxim 5 de novembre ila competició arrancarà el 15 de novembre. També espot participar en la competició interna de tennis i d’al-tres esports individuals i d’equip existents en aquestcampus.

Concursd’Hipercontes

La Fundació Bancaixa haconvocat la segona ediciódel Concurs d’HipercontesBancaixa (informació i bases en www.ciberote-ca.com). Totes les perso-nes residents a Espanya imajors de 18 anys podranparticipar en aquest certa-men, que arreplega lesúltimes tendències literà-ries en Internet. El terminide recepció d’obres, quehan de ser originals i in-èdites i aptes per a totsels públics, estarà obertfins el 27 de setembre.Els hipercontes són relatsbreus compostos per blocsde text units entre si d’unaforma no necessàriamentlineal i que donen al lectorla possibilitat de botard’una història a una altraen qualsevol moment.

Els participants podranpresentar obres de temalliure, en castellà o valen-cià, l’extensió de les qualsno supere les 3.500 parau-les. S’atorgarà un primerpremi de 2.500 euros i unaccèssit de 1.000 eurosper a cada una de lescategories.Després de l’èxit de la pri-mera edició del concurs, laconvocatòria d’enguanyincorpora la descàrregad’una ferramenta d’hiper-contes àmpliament revisa-da i millorada (tant per aPC com per a Mac). ElConcurs d’HipercontesBancaixa forma part deles activitats interactivesdesenvolupades per laCiberoteca (www.ciberote-ca.com), biblioteca virtualque dóna accés gratuït amilers de textos literaris,científics i tècnics, i a cen-tenars de biblioteques vir-tuals disponibles enInternet.

ITES PROPOSTESC

citesVIATJAR PER SABER:MOBILITAT I COMUNICACIÓENTRE UNIVERSITATSEUROPEES

Dies: Fins el 14 de novembre.Lloc: Sala Estudi General del’edifici històric. C/la Nau 2.

ART I SOLIDARITAT. ELSPINTORS ESPANYOLS I ELCARTELLISME SOCIOPOLÍTIC

Dies: Fins el 30 d’octubre.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia.C/la Nau 2.

SEPTIEMBRE

Dibuixos i fotografies de MarceloFuentes i Juan Peiró.Dies: Fins el 30 d’octubre.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.Pl/Forn de Sant Nicolau 4.

PICASSO: FANTASIA I REALITAT ESCULTÒRICA

Dies: Fins el 9 de gener.Lloc: Centre Cultural Bancaixa.Pl/Tetuan 23.

20 ANIVERSARI DE GREENPEACE A ESPANYA

Dies: Fins el 31 d’octubre.Lloc: Sala Oberta de l’edificihistòric. C/Universitat 2.

LA SONRISA DE FEDERICO GARCÍA LORCA

Per la companyia BambalinaTeatre.Dies: Tots els dies fins el 24d’octubre.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador.C/Universitat 2.Preu: 8 euros. Descompte del 50%per a PAS, PDI i estudiants de laUniversitat de València.

MANÓLOGOS

Per Manu Badenes. Circuit CaféTeatre.Dia: Dilluns 18 d’octubre.Lloc: Barrio Cinco. C/Ciscar 46.Altres dies: Dilluns 25. La Claca.C/Sant Vicent 3.

TRIKI MON AMOUR

Per Parimpar. Circuit Café Teatre.Dia: Dimarts 19 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: Matisse. C/Campoamor 60.

LA GALA DE CLAUSURA DEL IICONGRESO ANUAL SOBRE SEXOY MELANCOLÍA

Per Melalcóholicas. Circuit CaféTeatre.Dia: Dimarts 19 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa(barri Velluters).Altres dies: Dimecres 20. Swan.C/Juan Giner 15. Benimaclet. 23hores.

BUENOS DÍAS, CALABAZA

Per El Acróbata. Circuit Café Teatre.Dia: Dijous 14 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: Mitjanit, C/Marqués de Caro5.

DON FROILÁN

Per Salva Sánchez. Circuit CaféTeatre.Dia: Dilluns 18 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: La Claca. C/Sant Vicent 3.

HISTERIAS

Per Cia de Cain. Circuit CaféTeatre.Dia: Dijous 21 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: Mitjanit. C/Marqués deCaro 5.Altres dies: Divendres 22. TeatreVes. C/la Reina 173. 23 hores.

ALGÈRIA ALS 50 ANYS DE LAGUERRA D’INDEPENDÈNCIA

A càrrec de Joan Lacomba.Dia: Dimarts 19 d’octubre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat.Organitza: Fòrum de Debats.

NICARAGUA I LA SEUA LLUITAPER LA LLIBERTAT CONTRA ELS EUA

A càrrec de Roger Zúñiga (mili-tant del FSLN. Exiliat a Espanya).Dia: Dimecres 20 d’octubre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat.Organitza: Fòrum de Debats.

CONFERÈNCIES 2004

Paisatge i turisme sostenible, acàrrec de José Elías Bonell.Dia: Dimecres 20 d’octubre.Hora: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart, 80.

LA BASE REAL DEL ABSURDO Y EL SURREALISMO:IONESCO Y LORCA

Joaquín Hinojosa, director i actor.Dia: 14 d’octubre.Hora: 18:30 hores.Lloc: Fundació Universitat-Empresa. Pl/Mare de Déu de laPau 3.

L’EXPLORACIÓ DEL RIU TINTO: UN ARXIU DEL PLANETA MART A LA TERRA

Ricard Amils, catedràtic deMicrobiologia de la UniversitatAutònoma de Madrid.Dia: 14 d’octubre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.

EL BURBERO DI BUON CUORE

Dies: 14,16 i 17 d’octubre.Horari: 21 hores.Lloc: Teatre Principal.Preus: 30 eurosplatea i 8 visióparcial. Descompte 25%: CarnetJove i jubilats tots els dies. Del50 %: PAS, PDI i estudiants de laUniversitat de València.

MANEL SALIDO

Jazz al Botànic. Trio. Entrada lliu-re. Caldrà arreplegar les entradesal Jardí Botànic la setmana prè-via al concert, màxim dues perso-nes.Dia: Dissabte 23 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça.

MÚSICA A LA CAPELLA

Concert a càrrec d’U.S.T. Singersde la Universitat de Sant Tomàsde Manila. Entrada lliure.Dia: Dimecres 27 d’octubre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.C/Universitat, 2.

JAUME SISA

enSISA’t.Tel. 96 158 10 77.Dia: Divendres 15 d’octubre.Horari: 22:30 hores.Lloc: Auditori de Torrent.

LLUÍS LLACH

Cicle de Músiques de la Mediterrània.

Dia: Del 20 al 23 d’octubre.Lloc: Teatre el Musical. ElCabanyal. Plaça del Rosari 3.Informació: 902 01 24 70.

ELS PIONERS DE L’ANIMACIÓ JAPONESA

Akira, de Katshuhiro Otomo.1988.Dia: Divendres 15 d’octubre.Hora: 22:30 hores.Lloc: Filmoteca.

CINEMA SUEC CONTEMPORANI

Ilusiones, de Svenska Hjaltar.Dia: Dijous 14 d’octubre.Hora: 20 hores.Lloc: Filmoteca.

PRESTON STURGES

El milagro de Morgan Creek. 1944.Dia: Divendres 15 d’octubre.Hora: 22:30 hores.Lloc: Filmoteca.

CONCURS DE FOTOGRAFIA:CULTURA I MEDI AMBIENT

Es pretén aproximar la societat ala Universitat de València propor-cionant amb la creació fotogràfi-ca eines per a la reflexió críticasobre la realitat social.Dia: Fins el 29 d’octubre.Lloc: Facultat Ciències Socials.Av/dels Tarongers s/n.Telèfon: 96 382 85 00.

CAMPANYA DE VISIBILITAT DE LESBIANES I GAIS A LES UNIVERSITATS

Organitza el Grup Universitari.Dies: Fins el 22 d’octubre.Lloc: Als campus de laUniversitat.

FESTA ‘D’ALASKA A FANGORIA.20 ANYS DE MÚSICA’

Festa del Col·lectiu Lambda.Dia: Divendres 15 d’octubre.Hora: 24 hores.Lloc: Pub ADN.I festa de Benvinguda del GrupUniversitari (dijous 21).

PREMI BANCAIXA DE PROJECTES PER A CURTMETRATGES

Termini: Entre el 8 i el 19 denovembre.Premis: Primer premi de 21.000euros i quatre mencions honorífi-ques de 6.000 euros cadascuna.Informació: 96 387 58 64.

ALTRES

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

FRANCESC BAYARRI

–El seu llibre comença explicantconceptes molt tècnics per als noespecialistes, com la funció d’onao l’espín, però el lector sospita quel’autor està compartint una refle-xió sobre la possibilitat de la lli-bertat humana.

–Més aviat sobre el determinismei el realisme, i els límits d’aquestsen el món físic, i a partir d’ací sobrecom es podrien manifestar aquestslímits en la vida, l’individu humà ila història.

–La mecànica quàntica –l’estudidels sistemes físics microscòpics–revoluciona els principis de lafísica, i potser de tota la ciència,dels darrers segles. Els defensorsferms de la modernitat han d’es-tar preocupats?

–Per què haurien d’estar-ho? Lamecànica quàntica i els seus desen-volupaments són una construccióracional més de la ciència, i no unabranca de l’ocultisme, per més quela mecànica quàntica entre en con-tradicció amb algunes de les nostresintuïcions espontànies més prego-nes. Però la conseqüència d’açòúltim és que ens cal revisar aques-tes intuïcions, un tipus de revisió,per cert, que no és la primera vegadaque s’ha revelat necessària en lahistòria del pensament humà.

–El postmodernisme ha estatacusat de conservador. Ara, pot sermés conservador aferrar-se alsfonaments de la ciència tal coml’enteníem fins ara?

–Si “tal com l’enteníem fins ara”significa que excloem la mecànicaquàntica, seria efectivament d’allòmés obtusament conservador: notenim hui cap raó, ni teòrica, niexperimental, per a renunciar a lamecànica quàntica. Quant a sin’haurem de renunciar el dia dedemà, com diu la dita casolana,“Déu proveirà”.

–Després de les crisis de les reli-gions, de la moral, de les ideolo-gies, de la cultura... semblava quela ciència convencional –la nas-cuda sobre les cendres de l’es-colàstica– era l’últim refugi per amolts. També açò ha canviat?

–L’últim refugi dels excessos delfonamentalisme religiós i ideològicsempre serà l’assumpció dels límitsde la nostra condició humana, in-evitablement precària i sovintdramàtica. Aquesta assumpció potintroduir una certa llum en les nos-tres existències, i donar-nos la pos-sibilitat de traure el millor de tot allòque la ciència pot aportar a les nos-tres vides.

–El llibre vol divulgar. Quinessón les idees bàsiques sobre el mónquàntic que tota persona “de lle-tres” amb una curiositat intel·lec-tual ha de saber?

–Que, en general, la mecànicaquàntica, a diferència de la físicaclàssica, no fa prediccions certes perals resultats de mesura: únicamenten prediu les probabilitats, quan repe-tim l’experiment en les mateixes cir-cumstàncies. També que aquesta in-capacitat de la teoria per a fer aque-lles prediccions certes no deriva decap ignorància pal·liable en principi,sinó de la inexistència de la totalitatdels antecedents que caldria per afer aquest tipus de prediccions.Finalment, per sorprenent que sem-ble, que aquesta inexistència ha estatverificada experimentalment.Alhora, la teoria exhibeix determi-nisme en un altre dels seus aspectes:quan dicta l’evolució del predictorgeneral d’aquelles probabilitats,

d’allò que tècnicament s’anomenala funció d’ona del sistema físic.

–Fa una crítica al determinismemés rigorós. Les partícules quàn-tiques (microscòpiques) no tenenuna trajectòria definida, per exem-ple. La seguretat de la física clàs-sica salta pels aires en ocasions.Aquesta disciplina obri les portesa la llibertat humana?

–Aquesta crítica al determinismeja la fan tots els físics que s’apun-ten a allò que, amb una certa in-definició, es coneix com la inter-pretació ortodoxa de la mecànicaquàntica, els quals d’altra banda sónuna clara majoria en la professió.Quant a si aquesta mecànica obri ono aquestes portes, m’agradaria for-mular la qüestió en els termes quesegueixen: en la vida ordinària operaun concepte, el concepte de res-ponsabilitat, que únicament té sen-tit si, donada una determinada situa-ció, els humans podem fer coses dis-tintes. Davant d’això, en el marc dela física clàssica, on hi ha determi-nisme, únicament resten duesopcions: o bé el nostre sentimentespontani que podem fer eixes cosesdistintes, i la responsabilitat que enderiva, són una pura il·lusió, perquèen cada moment està predeterminatel que anem a fer de debò; o bé,alternativament, el nostre funcio-nament no s’explica únicament perles lleis de la física i la química. Arabé, açò últim és cada dia que passamés improbable, atés que la biolo-gia moderna, la biologia moleculari del codi genètic, no sembla albi-rar cap principi vital que estiguera

operant al marge d’aquelles lleis.Davant d’aquest dilema, la mecà-nica quàntica obri la porta a poderconcebre aquell sentiment de res-ponsabilitat com alguna cosa mésque una mera il·lusió, sense renun-ciar a una concepció “materialista”de nosaltres mateixos. He de preci-sar que l’indeterminisme quàntic noestà sempre reclòs en el dominid’allò merament microscòpic. Avoltes envaeix l’esdevindremacroscòpic.

–Per contra, els ultraconserva-dors als Estats Units basen un certneodarwinisme social en investi-gacions en la neurociència i en lasociobiologia. La mecànica quàn-tica és una resposta?

–Sóc un convençut que la dota-ció genètica de cadascú, adobada del’oportuna modulació que hi intro-dueix l’ambient en els primers anysi mesos de la nostra existència, con-figura el seu caràcter, ço és, la seuaresposta reglada ordinària al medinatural i social. I tanmateix, no crecque la llibertat moral i el seuacompanyant de responsabilitatsiguen un fantàstic malentés. Com

no crec tampoc que tot en la vidanatural, en la nostra vida personal,i en la història, estiga perfectamentdeterminat. No crec en tot això, ialhora em definiria com un “mate-rialista” epistemològic, justamentperquè existeix la mecànica quàn-tica i la capacitat d’aquesta de mag-nificar fins el nivell macroscòpicuna certa dosi d’indeterminisme.

–En el llibre, a més d’obrir-se laporta a la llibertat humana, creuque pot obrir-se la possibilitat d’al-gun tipus de “creacionisme”?

–Tal com ho veig, si hi ha un in-determinisme òntic (ço és, no mera-ment adscrivible a una limitació delnostre coneixement circumstancial),com en la mecànica quàntica, doncshi ha creació. Imagine que moltscol·legues físics s’han de trobar in-còmodes amb una terminologia quegasta la paraula creació, però no séquina altra paraula usar per a des-criure una situació on hi ha cosesque s’esdevenen sense que existis-quen els antecedents que podriendonar-ne raó.

–Hi ha una expressió subtil enel llibre que és la de “llibertatíntima” de les persones. Una lli-bertat que és diferent de la possi-ble o impossible llibertat delscol·lectius humans a l’hora d’es-criure la Història.

–Podria passar que els individushumans foren lliures, ço és, podriapassar que darrere de la nostra con-ducta i les nostres volicions no hihaguera prou antecedents com pera fer-les inevitables, i tanmateix lahistòria podria estar encara total-ment determinada. Perquè això pas-sara caldria que el gruix del movi-ment històric acabara sempre ero-sionant fins a la laminació mésestricta les conseqüències dels actescreatius dels subjectes particulars,tot com els agregats macroscòpicssolen laminar les incerteses quànti-ques dels seus constituents, i d’a-questa manera donen lloc a les regu-laritats i previsions indefugibles dela física clàssica.

–Quina és la seua resposta a l’e-terna pregunta de si la Història lafan uns pocs, la fem entre tots, ono la fa ningú perquè segueix unpla determinat que no controlem?

–Sobre aquesta qüestió ja fatemps que vaig avançar una con-jectura, que ara he reproduït enaquest llibre. Imagine que, en elsperíodes de lenta deriva històrica,una formació social discorre d’a-cord amb un programa prèviamentestablit, perquè les accions creati-ves dels subjectes individuals i delspetits col·lectius són fàcilment re-absorbides pel corrent laminadorprincipal, de manera que si es volmodificar sensiblement el futurimmediat de la formació cal modi-ficar sensiblement el seu present.Però, en moments de crisi, i com asistema dinàmic, la formació esde-vindria el que tècnicament se’n diuun sistema dinàmic caòtic, ço és, unsistema l’evolució immediata delqual és altament sensible a unamodificació mínima de les condi-cions presents. En aquest règim d’e-volució caòtica, els petits “imputs”d’uns pocs individus podrien arribara modificar sensiblement el cursimmediat de l’evolució de la for-mació social. Segons aquesta con-jectura, la història evolucionariaunes voltes de manera determinista,i unes altres voltes reflectint els petitscanvis creatius que s’esdevenen enel seu interior. Però, en aquestmoment, no tinc la més mínima ideade com trobar un dia indicis obser-vacionals a favor de la conjectura,ni si tan sols això és imaginable enprincipi.

–En el pròleg expresa que el lli-bre tracta de la creació del món.Pot resumir quines són les últimesnotícies sobre la creació del món?

–Aquesta revisió no és originalmeua: és la pròpia de la cosmolo-gia actual. De tota manera, és enaquest camp on el llibre podria patiramb vista al futur els canvis mésgrans, atés que es tracta d’un temad’investigació molt viu. En qualse-vol cas, sempre caldrà recular capa una època on va començar el propitemps, siga perquè en aquella èpocales fluctuacions del buit conforma-ven un espai-temps mal definit, comexplica el llibre, o alternativament,com vol la teoria de cordes, perquèhi ha un interval de temps mínim enla natura, per sota del qual no podemparlar de temps.

14 OCTUBRE 200411 NÚM. 212

“Alguns trobaran incòmodala paraula creació”

“Alguns trobaran incòmodala paraula creació”

Ramon Lapiedra (Almenara, 1940), catedràtic delDepartament d’Astronomia i Astrofísica de laUniversitat de València, acaba de publicar el llibreEls dèficits de la realitat i la creació del món. Lapiedra,qui fou rector entre 1984 i 1994, ha volgut divulgarels fonaments de la mecànica quàntica. El llibreestà prologat per Josep Bernabeu i pot ser llegit perpersones “de lletres” amb una mínima curiositatintel·lectual. La consciència i la llibertat humanes,el determinisme històric ol’origen del món desfilenper les pàgines de l’obra.

RAMON LAPIEDRA publica el llibre ‘Els dèficits de la realitat i la creació del món’

Ramon Lapiedra,fotografiat al

Campus deBurjassot.

FOTO: M. LORENZO

12 14 OCTUBRE 200412 NÚM. 212 ÚLTIMA

Abans era el Dia de laRaça i ara la Festa de laHispanitat. Però el que

el 12 d’octubre se celebra aMadrid és el mateix: la tea-tralització del poder mili-tar, de la seua cultura,d’uns valors castrenses quesón la mescla rància d’unsentiment patriòtic més vellque la tos i de collons. Elcostum és el costum i laparafernàlia violenta de laconquesta ultramarina esmanté amb tots els pèls isenyals encara que l’espasahaja adquirit, amb el pasdel temps, la forma in-gràvida dels avions deguerra i el cos uniformat dela cabra legionària. El queno ha canviat és la presèn-cia de la creu en les duesrepresentacions. L’espasa ila creu. Els bombarders i lacreu. En els vells manualsescolars del franquismeapareixia el dibuix deColom amb l’espasa en unamà i la creu en l’altra. Eldibuix, ara, és el mateix,tot i que resulte difícil queningú, per molt imbuït queestiga de poders sobre-naturals, puga mantindreen una mà el pes enormed’una nau supersònica. Enl’última convocatòria vahaver-hi novetats: el minis-tre Bono va traure a escenala metàfora de les duesEspanyes hui ja rendides alflux de la reconciliació. Uncombatent republicà espa-nyol en les files de Leclerci un altre de la DivisiónAzul. Dos enemics juntsper a demostrar que lamemòria de la República ila del franquisme són unamateixa memòria, que siuna memòria s’imposa al’altra mai no es tancaranles ferides de la guerra. Peral ministre Bono –tan afi-cionat a esgrimir raonsmarcianes per a explicar lahistòria– no hi ha capdiferència entre lluitar perla llibertat i lluitar per aca-bar amb ella. No sé per quèno s’acaba d’una vegadaamb la celebració del 12d’octubre en les seues duesvessants: l’exhibició insti-tucional de la força brutaper terra, mar i aire i larecepció reial que ar-redoneix la injusta recorda-ció d’uns fets lamentablesque haurien d’omplir-nosde vergonya.

LA C

OLU

MN

A

12d’octubre

Alfons Cervera

R.C.

La Universitat de València iTeatres de la GeneralitatValenciana han posat en marxal’òpera Il burbero di buon cuore,de Vicente Martín y Soler, ambConcòrdia Musicum de laUniversitat de València.

La representació tindrà lloc elsdies 14, 16 i 17 al TeatrePrincipal. Una bona oportunitatper acostar-se a aquest gènere.Es tracta d’una òpera de gènerebuffo, que va sorgir com a con-traposició als temes heroics,mitològics i grandiloqüents pro-pis de l’òpera seriosa. El nougènere havia donat ja notablesfruits a finals del segle XVIII,sobretot a Itàlia (Nàpols en espe-

cial) i anava conquistant gra-dualment l’escena europea.

Il burbero di buon cuore,dramma giocoso in due atti, fouestrenat a Madrid l’any 1792.L’òpera està dividida en dos actesamb trenta-quatre escenes, i estàcomposta per a huit cantants solis-tes (dos sopranos, una mezzoso-prano, dos tenors, un baríton i dosbaixos) i una orquestra clàssicade trenta-cinc músics.

La iniciativa de les dues insti-tucions valencianes per a durendavant aquesta col·laboracióobeeix a dos objectius: donar aconéixer al públic valencià lagrandesa del seu compositor,Martín y Soler, en el 250 ani-versari del seu naixement, i pro-mocionar l’activitat operísticavalenciana amb una produccióque uneix una posada en escenanovedosa amb una interpretaciómusical rigorosa d’una partituraque sens dubte serà un gran des-cobriment per als amants de l’ò-pera clàssica.

COMPOSITOR VALENCIÀ AMIC DE

MOZART. Vicente Martín y Soler,nascut a València el 1754, és sensdubte el compositor valenciàamb major relleu internacionalde la seua època. Treballà coma compositor de cort a Espanya,Nàpols, Viena i Sant Petersburg,i en la seua producció destacaespecialment l’etapa a Àustriacom a compositor d’òperes, ambles quals obtingué un gran èxit

popular, en alguns casos majorque l’aconseguit per Mozart,amb el qual mantingué una rela-ció de gran amistat i respectemutu.

Cal destacar que cap dels títolsoperístics de Martín y Soler fouinterpretat a València en la seuaèpoca. Així doncs, aquesta pro-ducció serà l’estrena a Valènciad’aquesta obra, que serà inter-pretada per un elenc de huit can-tants valencians, amb direccióescènica de Tono Berti i sota labatuta de Cristóbal Soler.

UNA BONA OCASIÓ A BONS

PREUS. Per assistir a la repre-sentació s’han establit una sèriede descomptes. El preu de les

localitats és de 30 euros en pla-tea i de 8 euros en visió parcial.Ara bé, els posseïdors del carnetjove i els jubilats tindran un des-compte del vint-i-cinc per centtots els dies. A més, el personald’administració i serveis de laUniversitat de València (PAS),el professorat (PDI) i els estu-diants de la Universitat haurande pagar el cinquanta per cent del’entrada. Per a això cal presen-tar el carnet universitari. Lesentrades podran adquirir-se através de les taquilles del TeatrePrincipal, de ServiEntrada i d’ElCorte Inglés.

Es pot consultar la informacióen la web del Vicerectorat deCultura http://www.uv.es/cultura

L’òpera mésdivertidaDiverses situacions

d’embolic perqüestió de diners irelacions familiars

centren l’argumentd’Il burbero di buon

cuore, que s’acostaels propers dies a

València per arecordar que maino s’ha de perdre

l’esperança.