JOSEP PLA I CONTRABAN

BIOGRAFIA

Josep Pla va nixer a Palafrugell (Girona) lany 1897, fill duna famlia de petits propietaris rurals. Va estudiar la carrera de Dret a Barcelona, per professionalment es dedic al

periodisme. Treball a Las Noticias, La Publicidad i La Veu de Catalunya. A partir de 1920,

quan lenviaren de corresponsal a Pars, Pla inicia una etapa en la qual viatjar per diferents ciutats europees, des don enviar els seus articles i crniques, cobrint la informaci poltica de lpoca. (p.ex, larribada al poder de Mussolini). Daquesta etapa sn les seves primeres obres. Per lxit va arribar-li el 1925 amb Coses vistes, obra a la qual pertany la narraci Contraban. A partir daqu, Pla entra en el mn literari catal com a gran escriptor. Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica (1931), Pla sinstalla a Madrid per seguir la informaci parlamentria. Quan esclata la Guerra Civil (1936-1939), Pla se sent en perill i decideix exiliar-

se i marxa a Itlia, des don escriv Historia de la Segunda Repblica Espaola, en castell. Durant aquesta poca es va crear la llegenda que Pla havia estat espia durant la Guerra a favor

de Franco, cosa que durant molt de temps ha pesat com una llosa sobre aquest escriptor. Aix,

sumat al fet que Pla considerava que la Segona Repblica havia estat un perode negatiu per al

pas, va fer que es cobrs moltes antipaties entre els intellectuals catalans i que fins i tot trigus

molt a ser perdonat. Al 1939 torna a Catalunya i, tan aviat com li va ser possible, reprengu la seva activitat literria. Polticament, tampoc no va combregar amb la poltica franquista.

Sinstall al Mas Pla de Llofriu, la casa pairal familiar i ja prcticament no es va moure de lEmpord fins a la seva mort.

Lactivitat literria va ser lnica obsessi des daleshores. Els primers anys de la dcada dels 40 va escriure en castell i va collaborar a la revista Destino, collaboraci que es va perllongar

fins al 1975. A partir de 1945 va tornar a escriure en catal. Les seves Obres completes,

aplegades en 44 volums, es van publicar lany 1966. Va morir al Mas Llofriu, lany 1981.

OBRA

Pla, grcies a la seva feina de periodista i a la seva curiositat innata, va conixer de primera m

lpoca que li va tocar viure. Si en cap cas no es pot deslligar lobra dun escriptor del mn en qu viu (moment histric, social, poltic, etc), en el cas de Pla s impossible, ja que aquest

escriptor s considerat un dels memorialistes ms importants del segle XX i el primer de tots en

llengua catalana

Entenen per Memries aquelles obres literries de carcter autobiogrfic. Les vivncies personals se situen en el context de les collectives, de les quals lautor ha estat testimoni, participatiu o no. La narraci acostuma a tenir un ordre cronolgic lineal i sovint sexpressa la ideologia de lautor. Normalment, unes memries abasten tota una vida, tot i que poden ser parcials, referides noms a uns pocs anys. El testimoni personal pot presentar la forma de

dietari, en el qual lautor anota els esdeveniments per dies, de manera regular a vegades, daltres amb salts en el temps i pot adoptar el so assagstic.

Pla considera que lnica manera de lluitar contra loblit i de crear una meria collectiva s recordar el que el poble, la societat ha fet de manera collectiva. Podem afirmar que la veritable

finalitat de Pla en escriure era recuperar el temps passat, i recuperar-lo a travs de la memria

collectiva. Josep Pla va escriure sobre tot el que observava al llarg de la seva vida. Qualsevol

ancdota o detall viscuts eren recollits i decrits en les seves obres: un paisatge, un viatge, un

personatge, una impressi, una opini..., tot va servir per donar una visi de conjunt del moment

histric de la societat en qu vivia. Per tant, podrem dir que la seva obra seria un llargussim

dietari o unes extensssimes memries.

En la seva extensssima obra podem trobar gneres diversos:

Dietaris i memries: El quadern gris, Girona

Biografies i retrats: Homenots, Un senyor de Barcelona

Llibres de viatges i guies turstiques: Cartes dItlia, Viatge a Catalunya

Narracions: El carrer estret, Contraban

Assaigs: Els pagesos, Els anys

ESTIL LITERARI

s difcil situar Pla en una escola o moviment literari concrets, tot i la seva formaci en

lambient del Noucentisme i la coincidncia amb alguns dels trets definitoris daquest moviment, com lordre, la seriositat o el distanciament. Pero Pla no va ser un seguidor daquest moviment i sovint en critica els plantejaments generals (per exemple, lartificiositat de la llengua) Tampoc no t res a veure amb el Modernisme ni amb els moviments davantguarda. Com deia ell mateix, quan parlava de la seva generaci, parlava dell, perqu la seva generaci era ell mateix.

Pla se sentia proper a totes les obres literries que shavien interessat en la representaci del mn real. Pla noms acceptava aquella literatura que partia de la realitat, tots els seus escrits sn

fruit de lexperincia vital i responen al desig de descriure la seva poca i la societat de qu formava part. Pla descriu all que coneix. Per aix, dins de la seva extensssima obra, noms

trobem unes quantes narracions i dues novelles, s a dir, fuig de la literatura de ficci.

Amb tot, la descripci que Pla fa de la realitat que lenvolta no s freda ni totalment objectiva: lautor selecciona de la realitat viscuda all que li interessa ressaltar i, per tant, la descripci sempre revela algun aspecte ideolgic, moral o afectiu, del mateix autor. Per en la seva obra

predomina la funci informativa, el convenciment de la necessitat de narrar els esdeveniments

reals. Aquest fet el podem relacionar amb la seva condici de periodista. Pla fa el que podrem

anomenar literatura dels fets: parteix de lobservaci de la realitat, de la descripci i de la informaci. Considera que lobligaci dun escriptor s observar i relatar el mn en qu li ha tocat viure.Lestil de Pla participa daquesta voluntat de descriure la realitat. Lobjectiu principal s aconseguir que els seus escrits sentenguin (tamb aqu notem una influncia del seu ofici de periodista). Per aix la seva prosa s planera i fuig del retoricisme o de lafectaci. Aparentment, la llengua que utilitza s normal i bastant propera a la parla de la gent. De tota

manera, no podem oblidar que Pla fa literatura i que per molt acostada que la llengua literria

estigui a la llengua comuna, mai no en ser calcada.

Per a Pla, escriure s igual que descriure. Per aix, la seva obra tendir a lobjectivitat, ja que considerva que lescriptor, com a individu, no tenia res a dir. Pla rebutja la narraci de ficci representada fonamentalment per la novella. Considera que la novella s el gnere infantil de

les persones grans. Per aix, rarament trobem a la seva obra la preparaci duna intriga que porti a desenvolupar un relat daccions, la qual cosa seria prpia de narrar. La literatura de Pla s literatura de fets, descripci daccions, no un argument, tot i que Contraban sigui probablement una de les seves obres ms narratives. En definitiva, Pla seria un gran memorialista de la

realitat.Com sha dit abans, qualsevol tema era vlid per descriurel, sobretot all que tenia a veure amb la seva realitat ms immediata (lEmpord, el seu paisatge, les seves gents, el mar, els mariners, la gastronomia, els costums...). En tota la seva obra es combinen la descripci del

mn i els elements autobiogrfics. Sempre hi ha una presncia de lautor reflectida a travs dexperincies personals. De tota manera, no podem dir que quan Pla escriu faci la seva autobiografia. El que fa s simulaci autobiogrfica. Les descripcions que fa Pla no es

corresponen exactament amb la realitat que viu, de la mateixa manera que no podem confondre

el jo narrador amb la persona de Pla. Per tant, els escrits de Pla sn una aproximaci molt acostada a la realitat, per que tamb t una part de ficci, encara que mnima, ja que si no, no

seria literatura.

Per descriure la realitat que lenvolta de la manera ms acostada a la realitat, Pla nhaur de descriure tots els detalls i els matissos: per aix en la literatura planiana tindran una importncia

cabdal els adjectius, que hauran de ser precisos, donar relleu al substantiu que descriuen i tamb

produir sorpresa en el lector. Per aconseguir aquesta precisi, Pla acostuma a fer servir dos i

tres adjectius per qualificar un mateix substantiu. Tenen tamb molta importncia els adjectius

cromtics, de color. Pla descriu moltes vegades de la mateixa manera que un artista pintaria una

tela.

CONTRABAN

La narraci Contraban pertany a lobra Coses vistes (1925). El ttol ja dna una idea del que contindr. Elmateix Pla ens diu que ha recollit en aquesta obra algunes de les moltssimes coses que he vist, alguns dels moltssims homes que he conegut i tractat, algunes de les

innumerables histries i peripcies que mhan succet i que les narracions que formen el llibre sn producte de les circumstncies de la vida que em donaren com a ofici lescriure el que veis. En aquesta obra, Pla recull materials fragmentaris i dispersos, lnic propsit dels quals s respectar la veritat i el natural.

Coses vistes recull textos ja publicats de carcter divers (descripcions paisagstiques, narracions

breus, retrats literaris, evocacions autobiogrfiques, amb ingredients histrics o antropolgics.

Recull visions de paisatges (lEmpodr, Girona, Barcelona) i de gents a travs dhistries explicades per un narrador fcilment identificable amb el mateix Pla, que descriu els escenaris

que han tingut alguna cosa a veure dins de la formaci de la seva personalitat.

El pretext de Contraban, lacci mnima per sustentar la posterior descripci de fets, s un viatge secret que fan uns mariners empordanesos, Baldiri Cremat i Pau Saldet, acompanyats pel

narrador, que en escriure en primera persona s fcilment identificable amb Pla, des de

Cadaques fins a lestany de Salses per portar a la banda catalana de la frontera coses de preu i de poc volum. s a dir, es tracta dun viatge per fer contraban, una de les activitats amb qu els mariners empordanesos, aprofitant la proximitat de la frontera amb Frana, engreixaven una

mica els seus ingressos. Per aquest viatge, com hem dit abans, s noms un pretext, una mena

de fil conductor de la narraci, ja que els temes sn uns altres. Lobjectiu de lautor s triple:

Presentar uns determinats carcters (els mariners empordanesos) i la seva forma de vida, elemental i genuna.

Descriure el paisatge de la costa nord empordanesa (Vallespir i Rossell).

Defensar la catalanitat daquestes terres, cada cop ms diluda a causa de la influncia francesa, a travs dunes de les constants en la narrativa planiana, la gastronomia (episodi de la sopa bullabesa).

El narrador, un home solitari i que viu en contacte directe amb la natura i el mar i a qui li agrada

relacionar-se amb els mariners i la gent senzilla (com al mateix Pla), sembarca amb dos mariners que pretenen fer contraban (volen recollir productes a Frana i portar-los a Catalunya).

El paper daquest narrador ser el dun espectador atent, tant del comportament i de la manera de fer dels dos mariners, com del paisatge que recorren mentre naveguen. Comena aix una

narraci descriptiva de paisatges i de gents, i fa aquesta descripci partint de la realitat que lautor coneix, del seu mn ms immediat. La narraci, doncs, est completament construda a partir de lentorn del narrador/autor, a partir del que veu, sent, intueix, tasta, toca o olora.