1

Memòria del procés participatiu

Projecte promogut per:

AJUNTAMENT D’ARGENTONA Regidoria de Participació Ciutadana

Barcelona, agost 2009

Accions participatives i comunitàries en el marc del Projecte d’Intervenció Integral al barri de Sant

Miquel del Cros (Pla de barri)

Fundació Desenvolupament Comunitari Via Laietana, 54, 4t 3ª 08003 Barcelona 93 268 04 77 jpascual@fdc.cat www.desenvolupamentcomunitari.cat

2

Índex

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................... 4

Objectius ........................................................................................................................................................................... 4

Metodologia....................................................................................................................................................................... 5 Fases del procés participatiu.......................................................................................................................................... 5 Quadre 1. Mostra de perfils d’agents entrevistats en la fase de diagnosi....................................................................... 6 Nombre de participants.................................................................................................................................................. 8

2. DIAGNOSI I MAPA D’ACTORS ........................ ............................................................. 9

2.1. Població del Cros ....................................................................................................................................................... 9 Taula 1. % població total distribuïda per franges d’edat (ordenades de + a -)............................................................. 10

2.2. Mapa d’actors socials .............................................................................................................................................. 11

2.3. La visió del barri pels seus propis habitants: passat, present i futur del Cros................................................... 16 Els fets significatius en la història del barri ................................................................................................................. 16 Identitats (com s’identifica la gent del barri) ............................................................................................................... 17 Quadre 2. Elements d'aproximació i distanciament Cros/Centre d'Argentona ............................................................ 18 Vincles (com s’agrupa la gent del Cros) i convivència ............................................................................................... 18 Visió actual del barri.................................................................................................................................................... 20 Quadre 3. Visió del barri: punts forts i punts febles ....................................................................................................21 Visió de futur ............................................................................................................................................................... 22 Quadre 4. Expectatives sobre el creixement del barri, a partir del Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE) .... 22

2.4. Propostes sorgides del diagnòstic ........................................................................................................................... 23 2.4.1. Propostes sobre territori ..................................................................................................................................... 23 a) Propostes sobre urbanisme (infraestructures) ..........................................................................................................23 b) Propostes mediambientals ....................................................................................................................................... 23 c) Propostes sobre mobilitat......................................................................................................................................... 24 2.4.2. Propostes sobre societat ..................................................................................................................................... 24 a) Propostes econòmiques (formació, inserció laboral, comerç...) .............................................................................. 24 b) Propostes sobre serveis socials, cultura, lleure i altres àmbits................................................................................. 25 c) Propostes de seguretat ............................................................................................................................................. 26

3. ELABORACIÓ DE PROPOSTES: LES TAULES CIUTADANES .. .............................. 27

3.1. Taula de participació integral: constitució ............................................................................................................ 27 a) Grup de treball: Territori (Urbanisme i Medi ambient) ........................................................................................... 27 b) Grup de treball: Societat (Economia, cultura i lleure) ............................................................................................. 30

3.2. Taules de participació temàtiques.......................................................................................................................... 35 a) Taula de Territori. Resum dels grups de treball.......................................................................................................35 b) Taula de Societat. Resum del grup de treball ..........................................................................................................44

4. ELABORACIÓ DE LES PROPOSTES: LES COMISSIONS TÈCN IQUES .................. 47

4.1. Elaboració de les propostes socials econòmiques (Formació, Inserció Laboral…)............................................ 47 a) Propostes prioritzades per la ciutadania de Sant Miquel del Cros ........................................................................... 47 b) Altres propostes....................................................................................................................................................... 48

3

4. 2. Elaboració tècnica de les propostes sobre seguretat ............................................................................................ 50 a) Proposta priortizada per la ciutadania de Sant Miquel del Cros .............................................................................. 50

2.3. Elaboració tècnica de les propostes culturals........................................................................................................ 51 a) Proposta prioritzada per la ciutadania de Sant Miquel del Cros .............................................................................. 51 b) Altres propostes....................................................................................................................................................... 52

Conclusions de la sessió amb tècnics de l’àmbit social ................................................................................................ 54

5. VALIDACIÓ POLÍTICA I DEVOLUCIÓ DE LES PROPOSTES. ................................... 56

5.1. Resposta a les propostes sorgides del procés participatiu.................................................................................... 56 Quadre 5. Resposta de l’equip de govern a les propostes sorgides del procés de participació del Pla de Barris de Sant Miquel del Cros. .......................................................................................................................................................... 58

5.2. Avaluació global del procés .................................................................................................................................... 65 Taula d’avaluació participativa. Nombre de vots personals per a cada nota o valor .................................................. 65

6. A TALL DE CONCLUSIÓ: EL PLA DE BARRI DEL CROS, U N FULL DE RUTA PER A LA TRANSFORMACIÓ DEL BARRI....................... ...................................................... 67

ANNEX.............................................................................................................................. 70

A) Guions de les entrevistes ........................................................................................................................................... 70 1. Guió d'entrevista amb professionals ........................................................................................................................ 70 2. Guió d'entrevista amb representants d'entitats ......................................................................................................... 71 3. Guió d'entrevista amb ciutadania del barri............................................................................................................... 74

B) Guions de les sessions de treball ............................................................................................................................... 76 1. TAULA DE PARTICIPACIÓ INTEGRAL (18.3.09)............................................................................................. 76 2. SESSIÓ SOBRE TERRITORI ................................................................................................................................77 3. SESSIÓ TEMÀTICA SOBRE SOCIETAT ............................................................................................................ 78 4. SESSIÓ AMB TÈCNICS DE L'ÀMBIT SOCIAL (3.6.2009) ................................................................................ 79 5. TAULA DE PARTICIPACIÓ INTEGRAL (30.6.09). Sessió de devolució (resposta a les propostes sorgides del procés participatiu) ...................................................................................................................................................... 80

C) Fitxes tècniques sobre les propostes de territori.....................................................................................................82

D) Ciutadania participant en el procés participatiu.................................................................................................... 94 Taula de participació integral ...................................................................................................................................... 94 Taula sobre territori ..................................................................................................................................................... 96 Taula sobre societat ..................................................................................................................................................... 97

4

1. Introducció El 2007, l’Ajuntament d’Argentona es va acollir al Programa de Millora de Barris i Àrees Urbanes d’Atenció Especial de la Generalitat de Catalunya, per tal d’endegar un procés de regeneració urbana del barri de Sant Miquel del Cros. Aquest projecte, anomenat Pla de Barris, suposa una inversió durant quatre anys (2007-2010) per a la zona de 1.667.535 euros. Aquests diners provenen, a parts iguals, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i del propi Ajuntament. Es tracta d’una intervenció concebuda de forma integral i participativa. D’una banda, això implica un tractament global i multidimensional dels diferents aspectes que conformen la vida d’un barri; és a dir, inclou actuacions urbanístiques, però també en matèria de medi ambient, econòmica i social. D’una altra banda, es parteix de la certesa que les intervencions en el territori són més eficients i eficaces en la mesura que són capaces d’implicar els veïns i les veïnes i tenir en compte la seva opinió en la definició d’actuacions i prioritats. Al cap i a la fi, són ells els principals beneficiaris del programa. D'altra banda, aquest Projecte coincidirà amb un altre, el Pla d'Àrees Residencials Estratègiques (ARE), previst per al 2010, que contempla la construcció de 195 habitatges nous i d'equipaments públics, amb el qual ha de contribuir a transformar l'actual Cros en un barri més gran, més obert i amb millor qualitat de vida. Així doncs, la memòria que aquí introduïm és, sobretot, l’explicació detallada del procés de participació ciutadana dut a terme per a dissenyar el Pla d’Intervenció Integral o Pla de Barri de Sant Miquel del Cros. L’acompanyament, dinamització i assessorament metodològic d’aquest procés ha estat realitzat per un equip de la Fundació Desenvolupament Comunitari. El lideratge del Pla de Barri de Sant Miquel del Cros correspon a l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Argentona, i la seva coordinació tècnica, a l’Oficina Tècnica del Pla de Barri.

Objectius A continuació exposem els objectius general i específics del procés participatiu per al disseny del Pla de Barri del Cros. L’objectiu general ha estat dissenyar el Pla de Barri de Sant Miquel del Cros, amb la participació de la ciutadania del Cros. Els objectius específics han estat els següents:

� Corresponsabilitzar i implicar els veïns i veïnes del barri en el procés de regeneració urbana i social iniciat.

5

� Dinamitzar el teixit associatiu i els agents del territori.

� Crear elements d’identificació i pertinença al barri de Sant Miquel del Cros.

� Construir espais participatius dinàmics, permeables i reflexius que permetin processos de participació ciutadana reeixits, coordinats entre amb les àrees municipals, i amb l’objectiu final que siguin sostenibles en el temps.

� Fomentar el treball en xarxa entre les diferents àrees i la transversalitat.

Metodologia Per a l’animació i la sistematització de la participació del veïnat del Cros en el disseny del Pla de Barri, s’ha utilitzat tècniques de recerca i dinamització participatives, entre les quals el sociograma o el fluxograma, així com dos espais principals de treball propositiu: les taules ciutadanes (la Taula de participació integral, i les taules temàtiques de territori i de societat) i una comissió tècnica intersectorial. A continuació, exposem com hem aplicat concretament aquestes tècniques i formats en les diferents fases del procés.

Fases del procés participatiu El procés ha estat estructurat en tres parts o fases: una primera de presentació del Pla de Barri i del procés participatiu i de diagnosi de la comunitat; una segona fase d’elaboració i priorització de propostes; i una tercera de validació tècnica i política de les propostes i de devolució del resultat final a la ciutadania. Vegem amb més detall en què han consistit cadascuna d’elles i quines tècniques i accions participatives s’hi han dut a terme i amb quins resultats. a) Fase de presentació i diagnosi La primera part del procés participatiu per a l’elaboració del Projecte d’Intervenció Integral de Sant Miquel del Cros, ha consistit en l’explicació a la ciutadania i als principals actors socials del barri del Pla de Barri, alhora que se’ls ha plantejat la seva implicació en el procés, especialment a partir de la sega fase d’elaboració de propostes. Un dels moments àlgids d’aquesta fase de presentació fou la convocatòria pública del barri (mitjançant cartells penjats per totes les escales) en una sessió de presentació del projecte. Aquesta sessió, celebrada a mitjans de desembre de 2008, hi participaren una trentena de veïns/es, i el projecte fou presentat per Assumpta Boba, Regidora de Participació Ciutadana, Marta López, tècnica de Participació, Pau Rosselló, com a arquitecte contractat per l’Ajuntament, i Jordi Pascual, de la Fundació Desenvolupament Comunitari. D’altra banda, durant aquesta fase s’ha realitzat una diagnosi de la comunitat de Sant Miquel del Cros, per conèixer els actors socials que la conformen, les seves relacions –

6

plasmades en el sociograma (vegeu capítol següent), la història del barri, la visió actual i de futur que en tenen els qui hi viuen o hi treballen. Per a fer aquest diagnòstic, s’ha fet entrevistes semidirigides1 a una mostra d’actors relacionats estretament amb el barri. La mostra s’ha elaborat tenint en compte perfils de ciutadans que hi viuen –recollint la seva diversitat d’origen, edat i gènere- i dedicant especial atenció a representats d’associacions del barri i a professionals que hi treballen o hi han treballat. En total, s’han realitzat 17 entrevistes, efectuades durant els mesos de novembre de 2008 a febrer de 2009. Aquestes entrevistes, a més de servir per obtenir informació valuosa per a la diagnosi, s’han utilitzat per donar a conèixer el Pla de Barri i les oportunitats d’involucrar-s’hi. És per això que, en la majoria d’elles, a més d’un professional de la Fundació Desenvolupament Comunitari, hi intervenia la professional referent de l’Oficina Tècnica del Pla de Barri, Agnès Cabot, precisament per facilitar-ne el coneixement mutu amb la ciutadania. Els perfils de les persones entrevistades han estat:

Quadre 1. Mostra de perfils d’agents entrevistats en la fase de diagnosi

b) Fase propositiva Aquesta fase va constar de dues actuacions principals: la presentació pública dels resultats de la diagnosi i, en especial, el retorn a les persones que hi varen participar; i el treball d’elaboració de propostes per al Pla de Barri. A partir de les propostes 1 A l’annex del present informe hi trobareu els models de guió de les entrevistes.

Tipus d’agent Perfil Directora del CEIP Cros Administratiu CAP Educadora Centre Obert Coordinadora projectes PQPI (antics Programes de Garantia Social) Tècnica de Joventut

Professionals dels serveis públics (6)

Agent d’ocupació i desenvolupament local (SEMPRE) (i veïna del barri) Representant de l’AMPA (presidenta) Representats del Casal Sentimiento Andaluz (membres de junta) Representant Club Petanca Cros

Representants d’associacions (4)

Representants Associació de Veïns Dona de mitjana edat (i filla de 22) Farmacèutica Joves (noia 15 i nois de 21 i 26) Propietari comerç Home de mitjana edat (grup ètnic gitano) (i germà) Dona nouvinguda al barri (llatinoamericana)

Ciutadania (7)

Home i dona grans (matrimoni)

7

obtingudes mitjançant les entrevistes, es va fer un treball col�lectiu amb ciutadania i professionals municipals d’ordenació, priorització i desenvolupament de les propostes d’actuació. Es va procedir a través de tres espais de participació: la Taula de participació integral, les taules de participació temàtiques i la comissió tècnica.

- Taula de participació integral. Es tracta d’un espai de participació obert a tota la ciutadania del Cros. Es va convocar en dues ocasions: per presentar els resultats de la diagnosi i per iniciar el treball propositiu, tot constituint les taules temàtiques (sessió del 18.3.2009) i, ja en l’última fase, per fer la presentació dels resultats del procés, és a dir, de les propostes assumides per l’Ajuntament (30.6.2009). Per a la convocatòria d’aquesta taula es va fer un treball de dinamització específic, portat a terme des de l’Oficina Tècnica del Pla de Barri, amb el suport de veïns i veïnes del barri i assessorat per la Fundació Desenvolupament Comunitari. En concret, es va anar bloc per bloc i escala per escala i, amb la col�laboració de residents de cada escala, es va explicar el contingut del projecte i de la primera convocatòria de la Taula de participació integral.

- Taules ciutadanes temàtiques. En la primera convocatòria de constitució de la

Taula de participació integral es van constituir ja dos grups de treball, que hem anomenat taules temàtiques: una sobre intervencions a nivell de territori (urbanisme i medi ambient), i una altra sobre actuacions a nivell social (economia, formació, cultura i lleure). Aquests grups ja van començar a treballar el mateix dia 18 de març, tot ampliant i depurant el conjunt de propostes sorgides de la diagnosi. Aquestes taules van tenir continuïtat en una segona convocatòria específica (els dies 27 i 29 d’abril, respectivament). En aquesta segona trobada, la dinàmica de la sessió s’inspirà en la tècnica del fluxograma. Es tractava que la gent participant ordenés les propostes segons temes i àmbit d’influència per, després, poder establir relacions entre actuacions que permetessin obtenir una visió global de la complexitat i potencialitats de les línies d’intervenció. Això va afavorir el treball de cada grup d’establir criteris i línies de priorització que, posteriorment, els professionals encarregats d’operativitzar les propostes, haurien de tenir presents2.

- Comissió tècnica. Espai de treball integrat per professionals de les diferents

àrees municipals, que ha tingut com a funció principal dotar de contingut operatiu les propostes sorgides de les taules ciutadanes. Inicialment, estava previst constituir dues comissions o grups de treball amb tècnics, en correspondència amb els dos àmbits temàtics que han estructurat les sessions amb veïnat. Finalment, però, es va constituir una comissió sobre societat (sessió del 3.6.2009), amb professionals de l’àmbit dels serveis personals (Educació, Serveis Socials, Joventut, Esports...) i de promoció econòmica (Formació i Ocupació), per fer operatives les propostes socials i econòmiques. En canvi, les propostes de territori, van ser treballades individualment amb l’arquitecte designat per l’Ajuntament per al Pla de Barri del Cros, i amb el tècnic municipal de Medi Ambient.

2 A l’annex trobareu les persones que han format part de cadascuna de les taules de participació temàtiques.

8

c) Fase de presa de decisions i de retorn Un cop les propostes elaborades i prioritzades per la ciutadania del Cros i desenvolupades i qualificades pels professionals dels serveis municipals, va correspondre a l’equip de govern decidir quines actuacions es portaran a terme i amb quins recursos i terminis. El plantejament de l’equip de govern fou exposat, a més, en una comissió informativa a tots els grups municipals. Finalment, es va fer una sessió de la Taula de participació integral, convocant el barri i, específicament, les persones que havien participat directament en el procés, el dia 30 de juny de 2009. L’objecte de la sessió fou explicar el resultat final del procés, en què l’Alcalde i la Regidora de Participació Ciutadana, en representació de l’equip de govern municipal, van detallar les propostes que es duran a terme, les que resten pendents de resolució per part de tercers, i les que s’han considerat inviables, aportant arguments per a cadascuna d’elles. També es va demanar als participants que avaluessin el procés participatiu. Les propostes resultants i l’avaluació obtinguda es recull en el capítol 5 de la present memòria.

Nombre de participants En el procés d’elaboració col�lectiva de propostes, a través de la Taula de participació integral o de les taules temàtiques, hi ha arribat a participar 98 persones diferents3 –que s’han inscrit per estar informades del procés, amb graus de disponibilitat diversos. Aproximadament, han participat directament en el procés participatiu per al disseny del Pla d’Intervenció Integral de Sant Miquel del Cros el 10 % de la seva població, índex que es trobaria dins del marge alt respecte a experiències participatives similars. En el cas de la Taula sobre territori, hi ha participat 37 ciutadans/es i en el de la Taula social, 36. Pel que fa a les comissions tècniques, hi ha intervingut 12 professionals.

3 Hem recollit a l’annex el nom i cognoms de totes les persones participants en el procés.

9

2. Diagnosi i mapa d’actors Per a iniciar un procés participatiu és bàsic conèixer la societat que conforma un territori: les característiques principals de la població que hi viu, com s’agrupa, les relacions que mantenen entre si els principals grups i associacions, les institucions i serveis amb què compta la comunitat...; però també la seva història i els seus mites constituents, la visió del present i del futur que tenen els seus actors. Això és el que vàrem intentar copsar durant la primera fase de diagnosi i presentació del procés participatiu a la població. A continuació aportem les principals dades obtingudes.

2.1. Població del Cros

El barri de Sant Miquel del Cros es troba ubicat a l’extrem sud-oest del terme municipal d’Argentona, a quasi 3 quilòmetres de distància del seu nucli urbà4. La seva situació enmig de dos polígons industrials, al costat de l’autopista C-32 i de la Riera d’Argentona, fa que presenti característiques de barri relativament aïllat. Construït a mitjans dels anys 70, el formen set blocs de cinc plantes d’habitatges, de característiques força homogènies entre si (vegeu mapa més endavant). Al barri, hi ha actualment 490 habitatges. Sant Miquel del Cros té 937 habitants el 2009. Es tracta d'una població majoritàriament de classe treballadora, que amb el temps va anar accedint a la propietat dels pisos (al barri hi ha molt poc mercat de lloguer), uns pisos d'un tamany i qualitat mitjans. La major part de l'ocupació es dóna en el sector industrial -en part en els polígons propers- i també a la construcció. El nivell d’ocupació femenina és baix, també entre les joves, i es concentra en serveis de neteja. La majoria de la població té l’origen en la immigració andalusa i extremenya dels anys 60 i 70, o bé són descendents seus. Actualment, però, al barri hi ha un 10,24 % de població extracomunitària, procedent majoritàriament del Marroc (3,52 %) i d’altres països africans, com Gàmbia (1,86 %) i Senegal (0,85 %)5. Quant a la variable edat, ens trobem davant d’una població força jove, ja que més del 55 % té menys de 30 anys, com es desprèn de la següent taula, on apareixen els grups d’edat quinquennals de més a menys nombrós:

4 Descripció extretat del Projecte d’Intervenció Integral del Veïnat de Sant Miquel del Cros (Ajuntament d’Argentona, 2007). 5 Dades del padró municipal, de febrer de 2009.

10

Taula 1. % població total distribuïda per franges d’edat (ordenades de + a -) Intervals edat % total

25 – 29 12,37 30 – 34 12,26 0 – 4 8,53

50 – 54 7,25 20 – 24 7,25 40 – 44 6,61 5 – 9 5,86

35 – 39 5,86 60 – 64 5,33 45 – 49 5,12 15 – 19 5,01 10 – 14 4,05 65 – 69 2, 03 75 – 79 2,03 70 –74 1,71 80 – 84 1,07 85 – 89 0,75 90 – 94 0,11 95 – 99 0,11

Font: Dades del padró recollides per l’Oficina Tècnica del Pla de Barri de Sant Miquel del Cros.

Pel que fa a la distribució per sexe de la població, el Cros presenta una lleugera majoria de població masculina, 52,13 %, enfront del 47,87 % de dones; que s’explica, potser per una presència d’homes sols provinents de la immigració africana. D'altra banda, el treball de camp ens ha permès constatar algunes tendències demogràfiques, a partir de la visió d'un informant del centre d'atenció sanitària del Cros, que porta l'estadística d'altes i baixes. Segons aquest professional, es donen els següents fenòmens: − alguna gent nouvinguda –sobretot d’origen de fora la UE- utilitzen el barri com a

porta d'entrada per saltar a d'altres assentaments més cobejats. Al Cros només hi viuen uns anys.

− Tendència a sortir del barri per part de gent jove, per manca d’habitatge; i − Gent gran que se’n torna al poble després de jubilar-se (a Andalusia i a

Extremadura).

11

2.2. Mapa d’actors socials Si fem una anàlisi més aprofundida de qui és qui al barri del Cros, de com s’agrupen les principals categories de població, de quins equipaments i serveis utilitzen, i de quin és l’entramat de relacions entre associacions i serveis, obtindrem un sociograma o mapa d’actors i relacions, com el que presentem tres pàgines més endavant. D’entrada, es pot observar com els grups socials fan usos diferenciats dels serveis públics i s’agrupen de forma distintiva en les diferents associacions que hi ha al barri. Mirat a l’inrevés, si ens centrem en la població que resideix al barri, veurem com les diferents entitats tenen una implantació desigual entre els diferents sectors. Així, mentre l’Associació de Veïns té prestigi, sobretot, entre la gent gran, que són qui tenen més perspectiva històrica del barri i memòria del rol aglutinador i mobilitzador que va tenir aquesta entitat a l’hora d’aconseguir millores substancials per al veïnat (vegeu apartat 2.3); el Casal Sentimiento Andaluz té ascendència, sobretot, sobre la població d’aquest origen del barri i, a partir, de les activitats que organitzen per infants (classes de baile); la Comissió de Festes –sorgida de la pròpia Associació de Veïns- té molta tirada entre les dones del barri i, a més, rep col�laboracions de forma creixent de serveis com el Centre Obert o els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), o de la Regidoria de Festes de l’Ajuntament, no en va és la gran galvanitzadora de la majoria de festes del Cros. També podem dir que les altres dues entitats del barri tenen una certa especialització consubstancial de públic, ja que l’AMPA és forta entre les famílies de l’escola i el Club Petanca Cros té socis, més aviat entre la gent gran. Si contrastem les xifres de socis o persones vinculades amb cada entitat –segons dades obtingudes mitjançant les entrevistes-, ens trobem que el Casal té 100 famílies sòcies, de les quals una cinquena part, aproximadament, són veïns del mataroní barri de Cerdanyola; l’Associació de Veïns té un centenar de socis; l’AMPA té 67 famílies sòcies, de les quals 63 són del barri; i el Club de Petanca una seixantena. En relació al moviment associatiu del barri, un tret destacable és, junt a la seva diversitat, la poca tradició de cooperació que hi ha entre entitats. Amb l’excepció de la Comissió de Festes i l’Associació de Veïns, que comparteixen local, la resta tenen cadascuna el seu propi espai i estan acostumades a funcionar cadascuna pel seu compte6. En aquest context, no és d’estranyar que els dos conflictes puntuals que hem detectat i que recull el sociograma, tenen a veure amb la ubicació d’equipaments per al barri i la distribució d’espais. Un dels elements que, com veurem, centra l’anàlisi de la diagnosi els resultats de la qual presentem aquí, és la relació entre població del centre d’Argentona i del Cros. En aquest sentit, és rellevant les col�laboracions que mantenen l’AMPA del CEIP El Cros amb la resta d’associacions de mares i pares del municipi i, en menor mesura, el Club Petanca del barri amb el d’Argentona.

6 En el moment de finalitzar el present procés participatiu, s’estava constituint una nova entitat, aprofitant l’obertura d’un local per a la gent gran. També es va apuntar, com a projecte, la constitució d’una associació de joves.

12

Si ens fixem ara en l’ús que fa la població dels serveis, de nou trobem creuaments interessants entre població del centre de la vila i del Cros amb serveis ubicats al Cros o al centre, respectivament. És el cas de l’ús que fan moltes famílies del centre d’Argentona de l’escola bressol ubicada al barri que ens ocupa i que gaudeix de molt bon prestigi general. També els PQPI ocupen a joves d’arreu del municipi, tot i que amb presència notable de joves del Cros. En canvi, el CEIP El Cros i el Centre Obert es nodreixen, quasi totalment, amb infants residents al barri. D’altra banda, els joves del Cros van a l’IES Argentona i alguns d’ells també són usuaris del Casal de Joves que depèn de l’Àrea de Joventut. Finalment, el sociograma ens mostra quins són les àrees i els serveis amb més presència i incidència al Cros. Veurem aquesta qüestió amb més detall quan analitzem els punts febles i els punts forts del barri, segons la visió dels seus habitants, però d’entrada podem avançar que el barri és ric en recursos educatius, socioeducatius (Centre Obert) i sanitaris, però s’hi troben a faltar Serveis Socials d’Atenció Primària, de lleure juvenil, i serveis de promoció econòmica i d’ocupació.

14

DIAGNOSI SOCIAL DEL BARRI DEL CROS. SOCIOGRAMA

LLEGENDA

Tipus relacions: __ de cooperació; ___ de conflicte; intensa

Tipus d’agent institucions; entitats civils; ciutadania recursos (programes, òrgans, serveis...)

Ajt.

Joventut Serveis Socials Educació CEIP Cros

C. Obert PQPI Escola bressol bressol

Casal de Joves

Casal Sentimiento Andaluz

Comissió de Festes AVV

Festes

Consell Escolar Generalitat

CAP IES

AMPA Club Petanca Cros

C. Petanca Argentona

AMPAs Argentona

POBLACIÓ DEL CROS

POBLACIÓ CENTRE ARGENTONA GENT GRAN ADULTS JOVES INFANTS

DONES

POBLACIÓ GITANA

15

16

2.3. La visió del barri pels seus propis habitants: passat, present i futur del Cros

Com a resultat de les entrevistes realitzades a una mostra de persones vinculades al barri (vegeu apartat de metodologia, a la pàgina 5), hem obtingut una aproximació a la visió que els diferents actors socials tenen del Cros: de la seva història i del seu present, així com de les expectatives de futur que en tenen. Conèixer els discursos d'aquestes actors sobre el propi barri i recollir les seves propostes de millora del barri ha estat bàsic per iniciar el procés participatiu que ha conclòs amb del disseny del seguit d'actuacions que conformen el Pla de Barri de Sant Miquel del Cros. A continuació, exposem els principals elements que configuren l'imaginari i el diagnòstic social del Cros,mentre que les propostes sorgides de les entrevistes estan exposades a l'apartat 2.4.

Els fets significatius en la història del barri Sant Miquel del Cros és un barri relativament jove. Es va crear a mitjans dels anys 70 i la majoria dels primers pobladors encara viuen al barri. Això fa que la seva història estigui molt present en la memòria dels seus habitants, si més no, dels de mitjana edat en amunt. Molts testimonis tenen present els orígens, que des del principi foren difícils, com recorden els representants d'una de les entitats amb més arrelament al barri:

“Al inicio, aquí hubo un ‘pelotazo’. La immobiliaria no cumplió con el proyecto inicial y el barrio quedó sin servicios”

En efecte, després d'un primer projecte urbanístic amb habitatges d'alt cost, Sant Miquel del Cros es va acabar dissenyant, a principis dels anys 70, com un barri d'habitatges de protecció oficial. Amb els edificis a mig contruir, la promotora va fer fallida, i els veïns que s'havien hipotecat per comprar els pisos, van iniciar una vaga de pagament de les hipoteques, tot obrint un fons de garantia davant notari. Aquest fet marca l'inici de les mobilitzacions que van caracteritzar les primeres dècades de la seva història. Així, tothom recorda tallades de carretera, enfrontaments amb la policia i fins i tot detencions, per reivindicar i aconseguir millores per al barri. En aquest sentit comptem com a fites l'obtenció dels següents equipaments i recursos:

- Escola nova - Escola bressol - Ambulatori, renovat fa pocs anys - Farmàcia - Aigua canalitzada del Ter (1990) - Passarel�la de la Riera, que comunica amb Mataró - Plaça de les Moreres (pagat entre l’Ajuntament i les empreses del polígon) - Asfaltat fins a les escoles - Enllumenat nou (2006)

17

Des de la seva creació el 1978, l’Associació de Veïns del Cros ha liderat aquestes mobilitzacions ciutadanes, en què també va intervenir l’AMPA en la lluita per una escola per al barri. Més recentment, s'han fet altres actuacions de regeneració del barri, algunes de les quals promogudes i finançades pels propis veïns, com ara l'arranjament de les façanes i les teulades (pagada pels propietaris dels habitatges).

Aquest conjunt de millores que la gent del barri considera com a fruit en bon part de la seva actuació, es correspon, com veurem, amb una identitat de barri forta i la idea que Sant Miquel del Cros ha esdevingut un bon lloc per viure (així són habituals expressions com “el barrio ha mejorado un 100 %”), com prova el fet que la majoria de joves entrevistats ens han expressat el desig de continuar residint-hi.

Identitats (com s’identifica la gent del barri)

Com hem dit, hi ha un fort sentiment de pertinença al barri. Això es relaciona amb els següents elements, que hem constatat en les entrevistes:

- en general, la gent s’uneix, sobretot quan es tracta de defensar el barri i reivindicar millores, però també participant a les festes populars

- hi ha una sensació generalitzada d’aïllament, tal com constatava una veïna: “el fet d’estar aïllat ha creat un sentiment de ghetto: es veu [se sap] qui entra i qui surt”.

- major proximitat i vinculació amb Mataró (Barri Cerdanyola) que no pas amb el centre d’Argentona

- sentiment de discriminació i de marginació per part del municipi d’Argentona; sentiment que es troba a la base d'algunes mobilitzacions i que esdevé un factor de cohesió grupal (“volem igualtat amb Argentona”, diuen un grup de joves entrevistats).

Aquesta dualitat Cros/Argentona esdevé un dels eixos bàsics de la configuració de la identitat de barri de Sant Miquel del Cros. S'observa en la tendència a oposar Cros i Argentona, i no pas a incloure el primer en el segon (és comú l'expressió “vaig a Argentona” quan algú es trasllada del barri al centre de la vila). Ara bé no tothom viu aquest binomi com una oposició. Així hem trobat qui se sent del Cros i d'Argentona alhora, tot i que sembla que predomina el sentiment de pertànyer al Cros i no pas a Argentona. Probablement aquesta segona identificació per oposició té a veure amb la visió que es té del barri del Cros des del centre d'Argentona, que és una visió estigmatitzadora, a la qual la ciutadania del Cros és molt sensible. En paraules d'una professional d'un servei municipal ubicat al centre i veïna de Sant Miquel del Cros:

18

“La gent del centre d’Argentona veu molt diferent la gent del Cros, però hi ha menys problemàtiques del que la gent d’Argentona percep”

Atesa la rellevància de la qüestió, hem confeccionat un quadre resum, recollint aquells aspectes de la relació entre el barri que ens ocupa i el centre d'Argentona, que ajuden a entendre el distanciament i, per contra, aquells que expliquen la vinculació que els uneix.

Quadre 2. Elements d'aproximació i distanciament Cros/Centre d'Argentona Factors que distancien Factors que aproximen

Distància física (quasi 2 km), camí mal enllumenat

L’institut

Manca de transport públic El Casal de Joves Tipus de població: origen i posició social

Vinculació entre entitats (AMPAs: escola de pares, Clubs de petanca...)

Percepció de discriminació: menys recursos al barri que al centre

Escola bressol i altres serveis compartits (per exemple: PQPIs)

Estigma (mala imatge del Cros al centre d’Argentona)

Eleccions municipals 2007. “Candidatura dels barris”

Font: elaboració pròpia a partir de les entrevistes.

Finalment, la diagnosi ens ha permès constatar l'existència d'un debat latent entre una estratègia d’integració creixent del Cros en el conjunt d’Argentona, per exemple, mitjançant la promoció d'activitats compartides, com ara amb serveis descentralitzats, i una altra posició que aposta per un barri més autònom7. Es tracta d'un debat que travessa tots els grups analitzats (professionals, representants d'entitats i ciutadania no associada).

Vincles (com s’agrupa la gent del Cros) i convivència Malgrat que el barri es caracteritza per un fort sentiment de pertinença i la unió del veïnat, sobretot, davant problemes comuns i enfront les institucions; hem observat algunes línies de divisió interna: a) Entre paios i gitanos Tot i que la població que s’identifica com a gitana no és molt nombrosa al barri (5 o 6 famílies), sí que és significativa la seva presència, segons hem constatat en les entrevistes amb la majoria de veïns i veïnes, i professionals que treballen al barri. No en va, aquesta diferenciació és un dels eixos recurrents a l’hora de parlar de la 7 Aquesta última visió és patent en el discurs d'una professional amb experiència de treball al barri, quan diu: “són patriotes del seu barri, no s’identifiquen amb Argentona. És una incongruència voler integrar-los a Argentona. És forçat, no va. Cal acceptar-ho”.

19

diversitat de la població del Cros i de marcar diferències i establir fronteres. Ara bé, la percepció de dificultat en la convivència entre aquests dos col�lectius l’expressen la població paia adulta –i també el constaten professionals-, però no pas la població gitana, els membres entrevistats de la qual diuen relacionar-se amb tothom i sentir-se a gust al barri. Entre els fets remarcats pels primers hi ha: − baralla entre un veí paio i un altre gitano, que va generar molta malestar al barri. Hi

van intervenir l’alcalde i el patriarca per rebaixar la tensió. − estils de vida diferents. Major ús de l’espai públic, més soroll i “hàbits xocants” per

part de la població gitana. En canvi, a nivell d'infants i joves, la convivència en els centres educatius i també al carrer és bona, segons diversos testimonis. b) Entre població autòctona i immigrada Algunes professionals apunten que la convivència entre població autòctona i immigrada d'origen extracomunitari és millor que al centre d’Argentona. Segons aquestes fonts, hi ha una bona acollida veïnal a les persones nouvingudes al barri. Amb tot, hi ha algun antecedent en la línia del rebuig a la diversitat cultural, com ara l’oposició d’un sector a l’obertura d’un locutori, i l’experiència fallida d’una festa intercultural a l’escola (que va esdevenir, més aviat, una festa d'unes famílies africanes), que va generar força queixes entre el veïnat (ja no s’ha deixat més l’escola per fins com aquest); i també algun indici d’aïllament, com ara uns veïns africans que no són convocats a les reunions d’escala o la constatació de l'existència de dones marroquines sense coneixement de les llengües autòctones. c) Entre generacions La gent adulta i gran es queixa de la presència reiterada dels joves al portal i en espais públics compartits. Diuen que fan soroll i fumen porros. D'altra banda, els joves es queixen de manca d’un espai on fer activitats de lleure, especialment notori des del tancament de l’Espai Jove. d) Al voltant de la identitat catalana Tot i que de forma latent, hem detectat alguna fricció al voltant de l’oposició català/espanyol o català/andalús. Curiosament aquestes oposicions no es donen amb la població nouvinguda, procedent d'altres continents, com mostren el testimoni d'un veí i comerciant del Cros d'origen africà:

“Los catalanes son minoria en el barrio, pero es importante, vivimos en Cataluña y hay que estar enterado”

o aquest altre d'una mare resident al barri i procedent de l'Equador:

“El barrio es muy andaluz, si hubiera sido más catalán, hubiera sido más fácil para las niñas, porque están más acostumbradas al roce con gente catalana. Ellas vieron que las niñas aquí dicen muchas palabrotas”

20

En la mateixa línia s'expressava la responsable del Programes de Qualificació Professional Inicial, quan observava que:

“un alumne d’origen africà està molt més disposat a parlar el català que els d’aquí. Caldria fomentar altres cultures, a més de l’andalusa”.

o bé que

“hi ha més rebuig envers els “rastes” i el que ells anomenen “catalanufos” que no pas envers els d’origen estranger”

Visió actual del barri En general, la gent que coneix de prop Sant Miquel del Cros -perquè hi viu o perquè hi treballa- els descriu com un barri petit on la gent es coneix, on es viu tranquil, sense trànsit intern, tot i que suporta el pas de vies molt transitades, com ara l'autopista, així com els efectes de la proximitat de dos polígons industrials. “És com un poble”, sovint es diu amb un cert aire bucòlic. D'altra banda, es considera el barri integrat per famílies relativament benestants -la majoria són propietàries del pis-, tot i que també amb algunes famílies amb problemes socials i d'altres en risc d'exclusió, sector amb tendència a créixer per l'impacte de la crisi econòmica i de l'atur, especialment entre els qui treballaven a la construcció i entre la població juvenil, femenina i gitana. Un problema afegit a tenir en compte de cara a les polítiques d'ocupació, és el nivell d’estudis baix que presenta la població del Cros, amb molt poques persones amb estudis universitaris. D'altra banda, la gent gran presenta problemes de mobilitat, sobretot per sortir del barri. Per contra, hi ha poca gent que visqui sola. Els llaços familiars hi són bastant actius. Pel que fa al comerç, hi ha coincidència a constatar que els hàbits de la gent són, cada cop més, anar a les grans àrees comercials i utilitzar puntualment el comerç de proximitat del barri. Ara bé hi ha un debat sobre les possibilitats que, si creix, al barri hi arrelés un comerç de més qualitat, amb més varietat de productes. Caldria un petit supermercat (de l’estil d’un Dia o d’un Mercadona o botigues de l’estil de l’Àrea de Guissona). Fa falta un estanc. El petit comerç –inclosos els bars- s’aguanta per l’afluència de treballadors dels polígons. Recollim, a continuació, els elements que han aportat les diferents persones entrevistades i que, junts, configuren una síntesi de la diagnosi del Cros feta pels actors que hi viuen o hi treballen.

21

Quadre 3. Visió del barri: punts forts i punts febles Punts forts Punts febles

- Barri tranquil, amb bon nivell de vida: poc trànsit intern, disponibilitat d'aparcament... - Millores en infraestructures urbanístiques: voreres, enllumenat, arranjament de places i urbanització del polígon del Cros. - Barri accessible.

− Manca d'habitatge. Hi ha joves que es volen quedar al barri, però els pisos són massa cars (entre 33 i 40 milions de les antigues ptes.). Pocs pisos de lloguer (800 €/mes).

− Manca de serveis (atenció mèdica especialitzada, activitats extraescolars i servei d'acollida matinal) i equipaments.

− Fragilitat del comerç. − Infraestructures: deficient drenatge de les places i inundacions

del pàrquings, asfaltat en mal estat, humitats i falta de sanejament (bloc 1) i manca de manteniment (per exemple: barana de la rampa de la Plaça Sant Miquel del Cros).

− Molèsties ocasionades per la proximitat dels polígons: pudors, soroll, pols...

− Brutícia ocasionada pels coloms, arbres... − Bicis que creuen el barri a massa velocitat − Percepció de desatenció municipal: poca presència de

professionals municipals (brigada, policia, serveis socials). − Poc nivell d'estudis − La gent no s'ajuda com abans.

Punts forts i febles alhora

− Avantatges i inconvenients del fet de ser “com un poble”: més confiança i solidaritat entre la gent, però no hi ha intimitat

− Vida al carrer dels infants. D'una banda, sobretot els qui hi han nascut, consideren el Cros un barri ideal per criar-se, perquè els nens juguen al carrer sense risc i els adolescents poden tornar més tard a casa. Ara bé, els professionals de l’educació creuen que aquesta “cultura de carrer” (espai percebut com a perillós) va en detriment de valorar l’escola i els espais educatius com ara el Centre Obert. També hem trobat un preocupació similar, però entre membres d’entitats del barri8.

− Barri ben comunicat, però envoltat de molt trànsit − Millores en transport públic insuficients. Es valora l’existència de les 2 línies d’autobús que

connecten el barri amb Vilassar de Mar, Cabrera, Mataró i el centre d’Argentona. Ara bé, aquestes línies estan fora de servei el cap de setmana i la freqüència de pas és baixa Barri segur, però poc vigilat (alguns robatoris de bicicletes, ratllades als cotxes...)

Font: elaboració pròpia a partir de les entrevistes.

8 En aquest sentit es pot interpretar la proposta de crear un equip de futbol per a infants que fa el representant del Club de Petanca El Cros. Segons la seva visió, l’esport es una bona manera de “quitar a los niños de la calle, de los vicios, de la furia de romper cosas, si quien lo lleva está por la labor” i explica que la generació que va fer futbol sala a finals dels 80 “ha salido bastante buena: la gente se ha colocado y unos 10 tienen carrera”. Recorda que ells, com a entrenadors, els controlaven les notes: “no es nada fácil, porque estamos en un barrio humilde, donde trabaja todo el mundo”, afegia. O la visió coincident d’una veïna nouvinguda demanant: “que los chicos tuviesen una actividad. Si estudiasen o trabajasen, no estarían tanto tiempo en la calle, fumando porros... Hay que fomentar actividades juveniles”.

22

Visió de futur El futur de Sant Miquel del Cros, a ulls dels seus habitants, està condicionat decisivament per l’anunci de creixement de la població del barri que suposa l’aprovació del Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE), per part de la Generalitat. Aquest Pla suposa, segons el Projecte d’urbanització bàsica d’agost del 2008, l’edificació de 190 habitatges nous –dels quals, aproximadament la meitat seran de protecció oficial- i d’equipaments públics, com ara un centre cívic o un equipament esportiu. Dins d’aquesta perspectiva de creixement, el barri es debat entre l’esperança que el creixement del barri pot comportar millores substancials, com ara que hi pugui haver més comerç de proximitat, més variat i amb millors preus; i la por que es generin processos de segregació al barri, en funció de la població que hi vingui i de la nova distribució. Recollim aquesta dualitat en les expectatives del veïnat sobre el que comportarà el creixement, en el següent quadre.

Quadre 4. Expectatives sobre el creixement del barri, a partir del Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE)

Oportunitats Amenaces + Cobertura del dèficit d’habitatge + Augment de població + Nous equipaments per al barri: poliesportiu i centre cívic. + Comerç més competitiu (reserva de locals adients) + Millora dels serveis actuals: atenció mèdica, escola, activitats extraescolars

- “Que los pisos nuevos desmejoren los antiguos” - Pèrdua d’espais que algunes entitats senten com a propis (Club Petanca, Casal Sentimiento Andaluz...). - Por a esdevenir un barri marginal (si només hi accedeix gent amb poc nivell adquisitiu)

Font: elaboració pròpia a partir de les entrevistes. La preocupació dels veïns i veïnes del Cros per qui acabarà venint a viure al barri s’expressa en de desitjos recollits textualment de les entrevistes com ara: “que vinguin famílies de classe mitjana” o “que venga gente trabajadora”. En qualsevol cas, s’apunten alguns criteris per a l’adjudicació dels habitatges de protecció oficial, bàsicament:

a) temps de residència a Argentona, per tal d’afavorir que els joves del barri puguin establir-s’hi, i que hi accedeixi població de classe mitjana del centre;

b) diversificació de perfils de població: joves, gent gran, persones immigrades...; per tal de prevenir la formació de ghettos.

23

2.4. Propostes sorgides del diagnòstic A continuació recollim les propostes d’actuacions de millora del barri que han sorgit de les entrevistes realitzades. Les hem agrupat per grans blocs temàtics: territori (urbanisme, mobilitat i medi ambient) i societat –incloent les referents a economia; i hem mirat de ser exhaustius i fidels al termes en què han estat formulades pels diferents actors socials.

2.4.1. Propostes sobre territori

a) Propostes sobre urbanisme (infraestructures) Es van proposar un seguit d’actuacions destinades a millorar les infraestructures del Cros. Les sintetitzem a continuació:

• arreglar les filtracions als pàrquings soterrats • arreglar les clavegueres • trasplantar les palmeres a jardineres més grans • vetllar per a què no es produeixin esfondrament al Carrer Argentona. A causa de

les mines d’aigua, hi ha tremolors quan passen els camions • millora dels problemes d’humitat i de caldera dels vestidors del camp d’esports • habilitar un accés al pas de vianants que permet travessar del Cros a la gasolinera • augmentar l’agilitat en les actuacions previstes en el Pla de Barri • cal treure el transformador del bloc 7, situat sota el bar El Loro • condicionament i manteniment dels bancs de les places • centre cívic9. • edificació d’un equipament esportiu (alguns proposen un petit poliesportiu) • reserva d’espai per a centres de culte (en previsió del creixement de la població

del barri) • instal�lació d’una piscina al barri • millora dels espais públics: augmentar les zones

de parc i d’espais verds. Habilitar més espais per seure. Dignificar els passadissos.

b) Propostes mediambientals En l’àmbit de medi ambient, del treball de camp dins la primera fase es van obtenir les següents propostes:

• millorar la neteja, especialment dels passadissos 9 Les diverses aportacions recollides a les entrevistes parlen d’un casal social amb espai per a dones, homes i nens (es fa referència a Can Morros, centre cívic del barri de Cerdanyola), on s’hi pugui fer activitats diverses. Es fa demana que inclogui gimnàs per a les dones, aules per estudiar i fer formació, espais per jugar...

24

• aprofitar els fort sentiment de pertinença al barri, per promoure el reciclatge de deixalles

c) Propostes sobre mobilitat En l’àmbit de mobilitat, les propostes realitzades per a ésser contemplades en el Pla de Barris són:

• Millorar la connexió entre el Cros i el centre d’Argentona. Cal dignificar la carretera del Cros al poble: fer-lo més agradable i més àmplia.

• Caldria que el policia de barri controlés l’aparcament i els cotxes abandonats. • Que es posin d’acord els Ajuntaments per resoldre el problema d’aparcament de

la Ctra. de Cabrera. • Servei d’autobús. Prolongar el servei d’autobús a tots els dies de la setmana. Que

l’autobús que passa per les urbanitzacions passi també pel Cros. • Obrir un carril bici. Es podria parlar del “camí del colesterol”. La gent té bicis i no

hi ha molts robatoris. • Entrada d’ambulàncies. De vegades, les ambulàncies no poden entrar als blocs,

perquè l’encarregat de l’Associació de veïns de tenir les claus no hi és.

2.4.2. Propostes sobre societat

a) Propostes econòmiques (formació, inserció laboral, comerç...)

• Tenir en compte l’augment de l’atur (sobretot a la construcció i al tèxtil) • Conciliació vida familiar-vida laboral:

- Buscar un espai de l’Ajuntament i adaptar-lo per a ludoteca. Es demana que s’ofereixi un servei de ludoteca per poder acollir infants en hores soltes.

- Millorar el centre obert. Ampliar-lo per acollir infants des dels 3 anys. - Servei flexible els dissabtes al matí, per

estades esporàdiques

• Pla de reinserció laboral de les dones. Cal partir del fet que no hi ha cap dona amb estudis universitaris, només 3 o 4 amb formació professional superior, i el fet que la gent amb estudis se’n va del barri.

• Servei d’orientació sobre formació i ocupació al barri. Lloc on es pengin oportunitats de treball. Borsa de treball com al SEMPRE al centre d’Argentona.

• Recursos per a la recerca de feina per a joves: orientadors laborals, escoles taller per a joves que no s’han tret el graduat escolar.

• Possibilitats d’accedir a l’ocupació que genera el propi Ajuntament, feines com ara formar part de brigades municipals, com ara la de neteja. Millor accés a la informació.

25

• Habilitar una sala d’ordinadors i oferir classes de suport10. • Fer classes d’alfabetització digital. • Formació ocupacional (de temes que tinguin interès per a la població del Cros).

Fer les classes a l’escola del barri. • Pal�liar el dèficit de coneixement del català. Cal tenir en compte que el nombre

de famílies catalanoparlants és molt baix11. • Comerç de més qualitat i més divers. Punt d’informació al barri sobre els serveis a

comerciants i emprenedors.

b) Propostes sobre serveis socials, cultura, lleure i altres àmbits.

• Millors activitats extraescolars i serveis com ara el d’acollida matinal • Cal canviar la imatge del barri12. • Accés asfaltat a les instal�lacions on hi ha el Centre obert, el Camp Municipal

d’Esports, el Casal Sentimiento Andaluz el Club de Petanca. • Potenciar l’esport: oferir activitats als joves. Davant la constatació que

actualment no hi ha cap equip de futbol al barri (n’hi havia arribat a haver 3) hi ha gent interessada a promoure la formació d’un equip de futbol base.

• Cal condicionar un local per fer-hi teatre. Al barri hi ha molta afició al teatre, des de fa anys. La Comissió de Festes fa teatre per la Festa Major, amb voluntariat del barri.

• Obertura d’un centre per a la gent gran, de proximitat. • Espai per a joves. Es proposa un lloc més cèntric (en relació a l’Espai Jove): “al

costat del col�legi estaria bé, perquè no molestaríem els veïns” –diuen un grup de joves. Prenen com a referent el Casal de Joves d’Argentona, quant a condicions i activitats: “tallers de cuina, hip-hop, collars..., a l’estiu sortides a pobles, colònies... Un lloc on hi puguin anar tots els joves, sense límit d’edat”. Valoren especialment que hi hagi algú que posi ordre (monitor/a). Ara van al locutori o s’estan pel carrer i els veïns es queixen del soroll que fan.

• Activitats per a joves13. Algunes idees: esplai portat per joves del barri, escola d’estiu on es faci repàs, idiomes...

• Obertura de l’Associació de Veïns als joves (“Que l’AVV faci reunions obertes als joves, per escoltar les propostes. Segur que el barri milloraria”, deien un grup de joves entrevistats).

• Falta un espai d’estudi –apunten altres veus. No hi ha biblioteca, ni ordinadors suficients i els infants i joves han d’anar al locutori, que és molt petit i hi ha els nens més petits jugant.

• Educador de carrer. 10 Hi ha 4 o 5 dones, la majoria de l’AMPA, que estan fent estudis secundaris o per accedir a la Universitat via l’Institut Català d’Esenyament Secundari a Distància (IOC) i demanen un suport presencial. 11 Com ha observat una de les persones entrevistades, representant de l’AMPA, el dèficit en coneixement del català és un problema per a segons quins tipus d’ocupació, com ara dependents de comerç, que impliquen tracte amb el client, sobretot, del centre d’Argentona. “La gent no és gaire conscient d’això, perquè no s’hi ha trobat: a Cerdanyola no és una necessitat”. Com constaten altres entrevistats, s’havien fet cursos al Centre Obert, amb bastant participació, sobretot d’immigrats estrangers. 12 Aquesta proposta arriba de l’equip directiu de l’escola del barri, des d’on s’està treballant en aquesta línia, amb la implicació del professorat. 13 Alguns joves han expressat que troben a faltar les activitats que organitzava l’Espai Jove, ara tancat, com anar a la Platja, al Corredor, al Castell d’en Burriac, etc.

26

• Fer més activitats conjuntes amb les altres escoles d’Argentona. • Educació ciutadana: instal�lació de plafons informatius a les places, informant del

que valen les coses: mobiliari urbà, arranjaments... • Buscar la implicació de les empreses de l’entorn en el desenvolupament del Cros

c) Propostes de seguretat

• Per a la vigilància dels infants, es suggereix que el policia de barri faci horari de tarda.

• Vigilància més freqüent per part de les patrulles de policies. Més control policial del tema droga

27

3. Elaboració de propostes: les taules ciutadanes

3.1. Taula de participació integral: constitució

El 18 de març es va celebrar a l'escola del barri de Sant Miquel del Cros la primera trobada de la Taula de participació integral del Pla de barri, en què, a més de constituir-se aquest espai participatiu, es va donar a conèixer els resultats del diagnòstic social sobre el barri. A més, es va aprofitar la convocatòria per a fer els primers grups de treball per discutir i validar les propostes sorgides de la diagnosi, a més de poder formular-ne de noves. Val a dir, que es va aconseguir un nivell de participació força alt. Mentre l'assistència a la presentació dels resultats de l'estudi va superar la setantena de persones, els grups de treball en van reunir unes 50. Aquí presentem els resultats d'aquests grups de treball. En primer lloc, es descriu la composició, dinàmica i temes de debat de cadascun dels tres grups que es van formar (2 de l'àmbit sociourbanístic, i un de l'àmbit social). Després es presenten en un quadre-resum totes les propostes sorgides del procés de diagnosi i de treball en grups. Aquests grups continuaran la seva tasca de concreció i priorització de propostes en noves reunions previstes per al mes d'abril. Després seran els professionals de les diferents àrees municipals els encarregats de vehicular i donar forma tècnica a aquelles propostes. Els projectes resultants d'aquesta fase de programació passaran pel vistiplau del l'equip de govern i seran presentats, de nou, a la Taula de participació integral, veritable espai de participació ciutadana del Pla de barris del Cros.

a) Grup de treball: Territori (Urbanisme i Medi ambient)

Grup A Composició Nombre de participants: 15 persones (aproximadament) Perfil: En el taller van participar 2 persones de la junta directiva de l'Associació de Veïns. Persones majoritàriament castellanoparlants (1 persona va participar en català). Grup d'edat: Adults majors de 35 anys. Situació sociolaboral: Treballadors (1 persona va expressar estar en situació d'atur), mestresses, persones grans. Nivell d'argumentació concret, a partir de fets quotidians relacionats amb dificultats en l'aspecte territorial-ambiental. Conducció Jordi Pascual i Sandra Barreto Dinàmiques

� Recordatori de les propostes sorgides a través del diagnòstic i recollida de noves propostes d'intervenció per a la millora del barri.

28

� Cada persona opinava sobre les propostes que podien generar major interès i urgència de solució.

� Enfront de la dicotomia català-castellà, inicialment es pacta amb el grup l'opció d'escollir la llengua amb la qual cadascun pogués expressar-se de manera òptima.

Temes de debat

� Millores en el servei d'autobús. Respecte a la línia d'Argentona-Mataró, que passa pel barri, es proposa augmentar la freqüència de pas.

� Necessitat de millorar els accessos de les ambulàncies als blocs en cas d'urgència. � S'està en desacord amb la proposta recollida en el diagnòstic de preveure i

facilitar l'accés a un espai per a culte. � No s'accepta la proposta de piscina, es visualitza una necessitat de compartir

espais públics, però en el marc de necessitats comunes, espais de conversa, medi ambient sostenible i activitats culturals per a tots.

� Disposició d'una biblioteca en el Centre Cívic. � Plaça Pablo Picasso: millora de la plaça en termes de bancs i altres equipaments. � Clavegueram: problemes de neteja i inundacions, quan plou es produeixen

filtracions en Carrer Argentona blocs 2-4-5. Filtracions en els aparcaments. � Rampes d'accés. Inclosa la que cal construir per a accedir al pas de zebra que va a

la gasolinera. � Millora dels túnels: neteja, pintat i drenatge. � Jardins: més espais verds i preservació de les palmeres. � Millores en serveis de neteja. El tema de la brutícia que causen els coloms apareix

com un tema del que ningú es fa responsable. � Proposta de barbacoa en espais comuns, la gent argumenta fortament que aquests

no són els interessos del barri. � Cultura de reciclatge i problemes d'escombraries, no s'arriben a acords, es

responsabilitza novament a persones alienes al barri i a gent del col�lectiu gitano, sense arribar a un consens de solució d'aquesta problemàtica.

� Contínuament es fa esment de la necessitat de seguretat instaurada a partir d'un control policial dintre del barri.

� La gent no està d'acord amb la proposta de fer més Carril Bici del barri vers l'exterior, ja que molts manifesten que la gent de la comunitat té cotxe. En tot cas, es contempla com una qüestió d'oci.

� En la part social una de les veïnes del barri comenta la presència de pautes de consum de marihuana en el barri, en el Bloc 1.

� Aspectes del mal ús d'aparcament de cotxes, ningú es responsabilitza i es generen atribucions constants a gent aliena al barri.

� Hi ha continus desacords enfront de la diferenciació de l'espai públic i l'espai privat, en temes relacionats amb la neteja, responsabilitats de danys i manteniments de places, entre d'altres. Una solució plantejada es refereix a la possibilitat d'instaurar en el barri una figura de mediació veïnal per part de l'Ajuntament.

Procés

� Es va assolir la participació de la majoria dels assistents del grup, tenint en compte que l'objectiu era validar amb la comunitat les propostes de millora del

29

barri en l'àmbit de territori, extretes del diagnòstic, i alhora generar noves idees. � L'exposició d'idees va ser dinàmica, tot i que no es va avançar a l'hora d'aprofundir

en alguns temes, sobretot dels referents a la diferenciació de responsabilitats en alguns incidents de l'ús d'espai públic i privat.

� El grup es mostra optimista enfront del procés d'implementació de la Llei de Barris en la seva comunitat i la possibilitat de participar en la presa de decisions referent a això. Tots s'inscriuen per a la pròxima taula de Territori (Medi ambient i Urbanisme)

Grup B Composició Unes 10-12 persones. Majoritàriament, gent gran, amb alguns adults joves (uns 35 anys), amb l'aportació puntual d'uns nens, un dels quals eren fills d'una persona del grup. Entre els participants, van destacar per la informació de què disposaven, una persona membre de la junta de l'Associació de Veïns i el president del Club de Petanca del Cros. Conducció Marta López Dinàmica

� Recordatori de les propostes sorgides a través del diagnòstic. � Recollida de noves propostes d'intervenció per a la millora del barri.

Temes de debat

� Per a la major part dels participants, el principal problema és el tema de les filtracions d’aigües. En canvi, d'altres van manifestar que aquest tema no afecta tothom, només la gent que té pàrquing, per la qual cosa no tothom el considera prioritari.

� Uns nens també es van apropar i van demanar de fer la seva aportació: consideren que cal una biblioteca i un supermercat.

En les següents propostes tothom estava bastant d’acord:

� Filtracions dels pàrquings i clavegueram. Tancar abans les juntes de dilatació. Millorar les sortides dels blocs i desaigües fluvials

� Il�luminació de la carretera del Cros al centre d'Argentona

� Que l'autobús (línia centre Argentona-Cros) passi també els caps de setmana

� Tenir present habilitar aparcaments quan es facin les obres

� Arreglar els respiradors dels pàrquings dels blocs 1 i 2 (s'hi acumula la brutícia). Bombes d'aigua sense sortida.

� Problemes amb els baixants (que l'Ajuntament obligui)

� El Cros ha de tenir dues sortides per llei

� Millorar les rampes de la Plaça Sant Miquel. Fer-ho accessible.

30

� S'està d'acord amb el reciclatge, però no pas amb les sancions. Es un greuge comparatiu amb relació als camions de fora, que vénen a llençar objectes voluminosos.

� No volen al barri la fàbrica de ciment (Cabrera), ni els escorxadors (general i d'aus), per les molèsties que ocasionen (soroll, pudors...).

� Cal tenir en compte els problemes que ha comportat el carril bici (accidents). Caldria connectar els diferents carrils bici vetllar pel seu manteniment.

� El desnivell entre la rotonda i l'Avinguda Mediterrani fa que la parada del bus s'inundi.

� Hi ha camions que no respecten la prohibició d'entrar en el barri, malgrat la senyalització.

� Habilitar espais d'aparcament durant les obres

� Més vigilància

Procés

� Tothom va poder dir la seva, tot i la tendència a parlar més de les persones més informades. Es va fer alguna ronda per a què tothom pogués parlar.

� Es van plantejar tots els temes dels àmbit temàtics, tot i que les propostes sorgides es van centrar, principalment, en les propostes urbanístiques.

b) Grup de treball: Societat (Economia, cultura i lleure) Composició Nombre de participants: unes 30 persones (aprox.) Perfil:

• majoria de dones (d'entre 40 i 50 anys). • 4 joves (d'uns 20 anys): 3 nois i 1 noia. • Assistència (no prevista) del Regidor i la cap d'àrea d'Educació i Benestar Social. • Directora, cap d'estudis i una mestra de l'escola del Cros.

Conducció Ester Fuster Dinàmica:

• Recordatori de les propostes sorgides a través del diagnòstic. • Recollida de noves propostes d'intervenció per a la millora del barri.

Temes de debat:

• Necessitat de comptar amb un comerç de qualitat i divers en productes bàsics de consum: carn, peix, fruita i verdures. També es debat la necessitat de comptar amb algun supermercat.

• Hi ha una desconfiança envers la possibilitat de la implicació de les empreses de l'entorn en el desenvolupament del Cros.

• S'insisteix en la necessitat de comptar amb una borsa de treball descentralitzada.

31

Es planteja que el SEMPRE es desplaci les vegades que calgui al Cros i que es gestionin borses de treball al PIJ i al futur Centre Cívic.

• Es reclamen classes de suport i d'inserció laboral per a dones, però també per a homes.

• Els àmbits de formació ocupacional preferents són el de comerç i d'auxiliar de geriatria, ja que es considera que la majoria de dones del Cros tenen competències instrumentals molt adients per inserir-se en aquests àmbits.

• Es formula també la demanda d'una major presència de metges d'atenció primària i de metges especialistes.

• Es reclama un casal de joves on aquests es puguin reunir i que compti amb la presència de monitors. Es planteja la possibilitat de fer un ús compartit de l'espai del casal de la gent gran (els joves manifesten resistències a aquesta proposta). També es planteja, per part de la regidora de Serveis Socials, la possibilitat de comptar amb l'assessorament i un acompanyament inicial en el procés d'autogestió del casal per part dels mateixos joves.

• Es planteja amb insistència la demanda majoritària de cursos de català. Aquest punt permet reprendre la proposta d'obrir l'escola al barri. Als cursos de català s'hi afegeixen les següents propostes: informàtica, formació ocupacional, aeròbic, tai-txi i ioga. Les propostes semblen tenir una bona acollida per part de la directora de l'escola, present a la taula de participació.

• Es planteja també la necessitat de fomentar el civisme i la cura pel mobiliari urbà.

Procés:

• Poca participació inicial. La participació es va animant cap al final del procés. • Inicialment, la presència del regidor i la regidora provoca resistències a la

participació. Prenen molt protagonisme en la canalització dels temes de debat i els deriven cap a qüestions relatives al Pla d'Àrees Residencials Estratègiques.

• Els debats al voltant del casal de joves i l'obertura de l'escola al barri són els temes que susciten més debat i entusiasme en la participació.

Acollida de propostes:

• Cap d'àrea de Benestar Social: apunta la possibilitat d'iniciar un procés de formació i acompanyament inicial a l'autogestió del casal de joves per part d'una educadora contractada per l'Ajuntament.

32

PROPOSTES TERRITORI

Propostes sobre urbanisme Propostes sobre medi ambient

• Mantenir l’espai públic net per part de la ciutadania • Fomentar la cultura del reciclatge, a partir del sentiment d’estima al

barri. Promocionar el reciclatge, sense sancionar (queixes dels camions de fora que vénen a llençar deixalles voluminoses)

• Fer fora del barri la fàbrica de ciment, l'escorxador i AES (?) per la contaminació i molèsties ocasionades (soroll, pudor)

• Preservar l'arbrat (palmeres...) • Regular la població de coloms

• Nous equipaments: - poliesportiu - centre cívic (on s’hi pugui fer teatre i activitats per a joves, gent gran, adults...). Que aculli un servei de biblioteca i serveis municipals desentralitzats (OAC) - espai de culte (un dels grups l'ha considerat una qüestió d'interès privat) - piscina (es considera prescindible) - biblioteca

• Arreglar filtracions aparcaments subterranis. Tancar les juntes de dilatació • Arreglar respiradors dels pàrquings dels blocs 1 i 2, on s'acumula brutícia.

Donar sortida a les bombes d'aigua. • Arreglar clavegueres. Resoldre els problemes amb la riera darrera l'escola. • Arreglar mines d'aigua C/ Argentona • Condicionament i manteniment dels bancs • Canviar les jardineres de les palmeres (posar-les més grans), no treure-les • Millores vestidors camp de futbol (caldera i humitats) • Treure el transformador del Bloc 7 (sota Bar El Loro) • Resoldre els problemes amb els baixants (que l'Ajuntament obligui els

veïns) • Arreglar els desaigües fluvials i, en especial, tenir en compte les sortides

dels blocs • Evitar que la parada del bus i la zona Avda. Mediterrani-rotonda s'inundi • Senyalització: pas de camions malgrat la prohibició • Instal�lar bancs a la Plaça Picasso • Acondicionament tunels • Posar tanques a la zona de jocs infantils de la plaça del costat de l’escola,

i posar-hi un sorrall. Senyalització de prohibit entrar gossos • Mantenir amfiteatre (és l'única cosa que queda dels orígens del barri)

Propostes sobre mobilitat

• Millorar la carretera que uneix el Cros amb el centre d'Argentona. Millora de la il�luminació.

• Accés asfaltat al Centre Obert i Camp d’Esports i al futur poliesportiu • Millorar accessibilitat al pas de vianants • Accessibilitat de les ambulàncies fins als blocs (claus cadenes

disponibles) • Fer accessibles les rampes de la Plaça Sant Miquel • Aparcament Carretera Cabrera (fer respectar els guals i pas de zebra) • Bus (Argentona-Cros) tots els dies de la setmana i amb freqüència de

pas de mitja hora. • Que passi pel Cros l’autobús que uneix les urbanitzacions amb centre

d’Argentona • Carril bici. Cal fer-ne manteniment i connectar els diferents circuits • Habilitar aparcaments quan es facin les obres • El Cros ha de tenir dues sortides per llei

33

PROPOSTES SOCIALS Propostes econòmiques (formació, inserció laboral...) Propostes culturals (educació, lleure, esports...)

• Comerç de més qualitat i més divers (comerços bàsics: carn, peix, fruita. També botiga de roba i mitjanes superfícies: supermercat

• Implicació de les empreses de l’entorn en el desenvolupament del Cros • Borsa de treball descentralitzada (SEMPRE). • Formació ocupacional (fer-la a l’escola). Cursos de comerç i d'auxiliar

de geriatria. • Afavorir la conciliació vida familiar-vida laboral • Ludoteca: acollida d’infants per hores (dissabtes matí inclosos) • Ampliar la franja d’edats que atén el Centre Obert: 3-12 • Pla d’inserció laboral de les dones (i dels homes) • Classes de suport per a les dones que vulguin estudiar • Alfabetització digital (aula d’ordinadors al Centre Obert, d’accés

lliure)

• Oferta d’activitats extraescolars i servei d’acollida familiar • Cursos de català • Habilitar un espai d’estudi • Escola d’estiu per a infants i joves • Fer més activitats conjuntes amb les escoles d’Argentona • Promoure l’esport: equips de futbol, arts marcials • Esplai fet pels joves del barri. Casal de joves amb monitors. Formació

en autogestió. • Activitats de lleure al carrer (Educador/a de carrer) • Obrir l’escola al barri. Fer-hi cursos de ioga, defensa personal, català,

informàtica, tai-txi, aeròbic, formació ocupacional.

Seguretat

• Més vigilància policial. Augmentar la franja horària del policia de proximitat

• Control tràfic de droga

Altres propostes

• Educació ciutadana: plafons al carrer indicant el valor de les obres, del mobiliari urbà... Foment del civisme (manteniment dels espais públics, neteja, excrements de gossos...)

• Que l’AVV faci reunions obertes als joves, per escoltar les propostes • Més atenció mèdica (increment d'especialistes). • Creació d'un servei de mediació veïnal

Nota: les propostes que apareixen en color verd van ser proposades o remarcades als grups de treball oberts a la Taula de Participació Integral (18.3.09). Les propostes en rosa han estat efectuades a posteriori i a títol individual (foren contrastades en les següents sessions de treball de les taules temàtiques).

34

35

3.2. Taules de participació temàtiques

Després de la Taula de participació integral celebrada el 18 de març, es va iniciar un treball d’elaboració de les propostes sorgides durant la diagnosi i de les que s’hi afegiren a aquella mateixa sessió. Per a dur a terme aquest tasca, es van formar dues taules temàtiques: una sobre temes de territori, que inclou propostes en urbanisme, medi ambient i mobilitat; i una altra sobre temes socials, comprenent qüestions econòmiques, culturals i de seguretat, entre d’altres. Aquestes taules han estat formades per veïns i veïnes del barri de Sant Miquel del Cros, amb el suport tècnic de professionals municipals i de la Fundació Desenvolupament Comunitari. L’objectiu general d’aquestes taules ha estat promoure una política de democràcia participativa i de corresponsabilització per tal de millorar la qualitat de vida al barri. Més concretament, amb aquestes sessions es perseguia:

- Aportar criteris i elements per a la priorització de les propostes; per exemple, ordenar les propostes en funció de la seva viabilitat i d’altres criteris (necessitat, disponibilitat de recursos, emmarcament dins del Pla de barris...)

- Aclarir les responsabilitats de cadascun dels agents (veïns, administració local, altres nivells de l’administració, empreses...) a l’hora de plantejar i executar les diferents actuacions.

- Promoure la implicació directa dels i les participants a l’hora de tirar endavant les actuacions.

A continuació s’expliquen les dinàmiques realitzades i els resultats assolits durant les sessions del 27 i 29 d’abril.

a) Taula de Territori. Resum dels grups de treball

A la sessió celebrada el 27 d’abril de 2009 al CEIP El Cros, hi van participar unes 20 persones. En primer lloc, la Regidora de Participació Ciutadana, Assumpta Boba, es va adreçar als assistents per explicar el marc i els objectius del procés participatiu, inserit en el Pla de Barris de Sant Miquel del Cros. Una de les persones assistents va demanar concreció de les actuacions d’aquest Pla. La Regidora va explicar que, en breu, es reunirien amb els representants de les comunitats de propietaris de pisos i aparcaments afectats per les filtracions de la Plaça Picasso, per concretar l’inici de les actuacions de millora d’aquesta qüestió. A continuació, es va explicar la dinàmica de treball de la sessió. Es va acordar treballar en paral�lel dos grups, un dedicat a les propostes de l’àmbit urbanístic i l’altre a les dels àmbits de medi ambient i mobilitat. En ambdós, es tractava de prioritzar les propostes sorgides anteriorment, així com reflexionar i establir les responsabilitats dels diferents actors en la posada en pràctica d’aquestes respostes, mitjançant un tècnica inspirada en el fluxograma. La sessió va comptar amb l’assessorament tècnic de l’arquitecte Pau

36

Rosselló i l’assistència de les tècniques de l’Oficina tècnica del Pla de barri, Agnès Cabot, i de l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament, Marta López. A continuació, detallem la mecànica de treball i els resultats obtinguts en cadascun d’aquests grups.

Grup de treball: Urbanisme

Composició del grup Van participar-hi 10 persones, dels quals 6 dones i 4 homes, entre edats que anaven aproximadament dels 30 als 70 anys. Hi havia dos membres de la junta de l’Associació de Veïns i una dona d’origen magrebí. Conducció del grup Jordi Pascual (Fundació Desenvolupament Comunitari) Dinàmiques Es va iniciar la sessió de treball, recordant les propostes sobre urbanisme i infrastructures sorgides durant la sessió anterior i del diagnòstic. En segon lloc, es va passar a discutir i validar les dues propostes que havia fet arribar una veïna a l’Oficina Tècnica i que no havien estat debatudes col�lectivament. Després es va proposar que cada participant prioritzés una o dues propostes. Finalment, ja en grup es va definir el nivell de responsabilitat dels diferents actors (comunitat veïnal, Ajuntament, empreses, altres administracions) en la realització de les propostes. Propostes tractades

• Arranjament de: - clavegueres - mines d’aigua (C/ Argentona) - filtracions dels aparcaments (tancar juntes de dilatació)

• Mobiliari urbà: - Bancs: condicionament i manteniment - Bancs a la Plaça Picasso

• Nous equipaments: - Poliesportiu - Centre cívic:

� Biblioteca � Serveis municipals

• Millora dels vestidos del camp de futbol • Treure els transformadors del bloc 7 • Evitar inundacions aprada del bus • Arreglar:

- Respiradors pàrquings - Desaigües pluvials

• Condicionament tunels • Arreglar baixants • Posar una tanca i millorar el parc infantil del costat de l’escola (proposta nova)

37

• Matenir l’amfiteatre de la Plaça Sant Miquel del Cros (proposta nova)

Resultats a) Noves propostes En primer lloc, es van debatre les dues propostes noves, que van ser exposades per la persona que les havia presentat. Es va estar d’acord en el tancament i millora del parc infantil del costat de l’escola, tot indicant que caldria que estiguessin tots així (com ja passa amb el de la Plaça de les Moreres). En canvi, la proposta de conservar l’amfiteatre, pel seu valor simbòlic sobretot, va ser més discutida (hi havia qui considerava que era un obstacle visual i físic molest). Finalment, es va acordar proposar una consulta ciutadana sobre aquest punt. Es recollí una nova proposta: marcar les places d’aparcament en superfície al C/ Mediterrani. S’ha passat aquesta proposta al grup que tracta temes de mobilitat. b) Priorització de propostes Aquesta fou l’ordre de propostes més votades:

1. Arreglar les filtracions del pàrquings i tancar les juntes de dilatació. 2. Arreglar baixants 3. Arreglar clavegueres 4. Acondicionament dels túnels 5. Treure els transformador del bloc 7 6. Centre cívic 7. Posar bancs de la Plaça Picasso 8. Tancar i millorar el parc infantil del costat de l’escola

Sobre el fet de prioritzar de forma unànime el tema de les filtracions als aparcaments, es justifica en termes de seguretat i pel perill d’esfondrament que suposa (“Vivimos encima”). També consideren perillós els temes relacionats amb la canalització de les aigües (2, 3 i 4) i el transformador elèctric esmentat. Sobre els parcs infantils, s’apunta que caldria diversificar els elements lúdics, per fer-los aptes per infants de totes les edats. Creuen que caldria ampliar el parc del costat de l’escola (hi ha espai i es podria fer), i aprofitar l’ombra dels arbres (“así tendríamos parque de verano y parque de invierno”). Pel que fa a la proposta de col�locar bancs a la Plaça Pablo Picasso, s’argumenta que facilitaria l’estada a persones que tenen costum de fer vida fora (qui ho diu pensa en la població gitanas, però també en “nosotros”). En canvi, es va desestimar la proposta de fer actuacions per evitar les inundacions de l’estació d’autobús, per considerar que l’ARE en preveia un nou emplaçament. c) Assignació de responsabilitats En el següent quadre reproduïm els elements dels quals es varen debatre i definir responsabilitats:

38

En aquesta part de la dinàmica de grup, fou important el rol de l’arquitecte responsable del Pla de Barris, perquè va informar de les responsabilitats legals dels propietaris i dels recursos disponibles per part municipal. En concret, va informar que el Pla preveu arranjar 3 places per resoldre el tema de les filtracions, començant per la Plaça Picassos. Cada part costarà uns 80.000-90.000 €. Sobre aquesta qüestió es considera clau convocar els presidents d’escales i d’aparcaments afectats. Pel que fa a la qüestió del transformador, l’arquitecte va explicar que el projecte del Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE) preveu la instal�lació de nous transformadors i que una possibilitat seria habilitar un espai on col�locar-los tots, tot i que això suposaria perdre part de zona verda o per algun altre ús. Respecte al tema dels baixants, tot i quedar clar que és responsabilitat dels veïns, el fet d’haver-se fet una intervenció recent en les façanes, sense adequar-se correctament els baixants, es considera una oportunitat perduda. Grup de treball: Mobilitat i Medi Ambient Composició del grup Malauradament, els temes de “política dura” com ara urbanisme, desperten major interès entre els veïns ja que molts estan afectats pel filtracions als pàrquings. Això va fer que el grup de mobilitat i medi ambient es quedés amb menys d’un terç dels assistents, ja que només vam comptar amb la presència de cinc dones d’entre 40 i 50 anys, una d’elles d’origen immigrant però que va marxar amb antelació. Per tant, el grup no era gens representatiu de la realitat, la qual cosa va condicionar els resultats assolits.

De qui depèn URBANISME Veïnat

- Consulta sobre l’amfiteatre

- Arranjament tunels

- Baixants

- Filtracions (arranjaments interiors)

- Consell de centre (cogestió del centre cívic)

Ajuntament

- Filtracions (arranjaments en superfície) - Arreglar clavegueres (C/ Argentona)

- Parcs infantils

Altres nivells de l’administració o actors externs (empreses...)

- Transformador bloc 7 (ARE?) - Centre cívic (construcció)

39

Conducció del grup Silvia Hernández i Sandra Barreto (Fundació Desenvolupament Comunitari) Dinàmiques

� Inicialment es van recordar, amb un paperògraf, les propostes d’actuació sorgides de la diagnosi i de la sessió anterior del grup de treball de mobilitat i medi ambient.

� A continuació, es va debatre de forma col�lectiva a quins actors podien implicar les diverses propostes, per tant es tractava d’atorgar responsabilitats.

� Finalment, cada participant va prioritzar una de les propostes de cada àmbit, mobilitat i medi ambient.

Propostes tractades Medi Ambient:

• Mantenir l’espai públic net per part de la ciutadania • Fomentar la cultura del reciclatge, a partir del sentiment d’estima al barri.

Promocionar el reciclatge, sense sancionar (queixes dels camions de fora que vénen a llençar deixalles voluminoses)

• Fer fora del barri la fàbrica de ciment, i els escorxadors per la contaminació i molèsties ocasionades (soroll, pudor)

• Preservar l'arbrat (palmeres...) � Regular la població de coloms

Mobilitat:

• Millorar la carretera que uneix el Cros amb el centre d'Argentona. Millora de la il�luminació.

• Accés asfaltat al Centre Obert i Camp d’Esports i al futur poliesportiu • Millorar accessibilitat al pas de vianants • Accessibilitat de les ambulàncies fins als blocs (claus cadenes disponibles) • Fer accessibles les rampes de la Plaça Sant Miquel • Aparcament Carretera Cabrera (fer respectar els guals i pas de zebra) • Bus (Argentona-Cros) tots els dies de la setmana i amb freqüència de pas de mitja

hora. • Que passi pel Cros l’autobús que uneix les urbanitzacions amb centre d’Argentona • Carril bici. Cal fer-ne manteniment i connectar els diferents circuits • Habilitar aparcaments quan es facin les obres • El Cros ha de tenir dues sortides per llei

40

Resultats a) Atorgament de responsabilitats

De qui depèn MOBILITAT Veïnat

-Accessibilitat de les ambulàncies: augmentar la

distribució de les claus i responsabilitzar als

presidents de les comunitats dels edificis de l’entorn.

- Habilitar aparcaments quan es facin les obres: com

es tracta d’una qüestió puntual es va acordar anar a

aparcar més lluny.

Ajuntament

-Accessibilitat de les ambulàncies: instal�lar pivots

automàtics.

- Habilitar aparcaments quan es facin les obres:

augmentar la permissivitat alhora de posar multes per

aparcarment.

-Augmentar la freqüència dels busos: informació dels

busos existents.

- Aparcament Carretera Cabrera (fer respectar els

41

Altres nivells de l’administració o actors externs (empreses...)

-Dues sortides (ARE). -Millorar il�luminació i carretera que uneix el Cros amb el centre d'Argentona (Generalitat)

Ajuntament

- Fomentar la cultura del reciclatge - Preservar l'arbrat (palmeres...) - Regular la població de coloms

Pel que fa a la mobilitat, es va detectar una manca de coneixement i d’interès pels problemes. D’entre ells, els que van donar més lloc a debat van ser: l’accessibilitat de les ambulàncies i els autobusos. Pel que fa a l’accessibilitat de les ambulàncies als edificis es va demanar la instal�lació d’uns pivots automàtics enlloc de fixos, per tal que quan es produís alguna urgència no

Altres nivells de l’administració o actors externs (empreses...)

- Fer fora del barri la fàbrica de ciment, l'escorxador.

De qui depèn MEDI AMBIENT Veïnat

- Mantenir l’espai públic net.

- Fomentar la cultura del reciclatge

- Preservar l'arbrat (palmeres...)

- Regular la població de coloms

42

calgués anar a buscar les claus. Tot i així, si fos molt car, les participants van manifestar com a alternativa augmentar el nombre de claus i corresponsabilitzar als presidents de les comunitats de veïns dels edificis del voltant. Però en cap cas volien baixar els pivots de forma permanent perquè ho havien fet amb anterioritat i la gent aparcava els cotxes allà, obstaculitzant l’accés. Respecte a l’increment de la freqüència horària dels autobusos i la major comunicació amb el centre d’Argentona es va fer una demanda imperant. Però degut al treball realitzat pels tècnics, que van fer un càlcul aproximat de l’augment del cost del bitllet, una de les participants va reconèixer que ella agafava l’autobús diàriament i anava gairebé buit, per tant no era una necessitat. El que sí va demanar és que circulés els dissabtes al mig dia perquè així la gent que treballa al centre d’Argentona pugui anar a dinar a casa. Pel que fa als temes de medi ambient es va produir major debat ja que era on se centraven les preocupacions principals de les participants. Inicialment, el tema del reciclatge va acaparar l’atenció. Tot i que el gran problema el traslladaven a la gent i empreses provinents de fora que deixaven grans quantitats de brossa al Cros, les participants van reconèixer una manca de cultura del reciclatge a les seves llars. Enfront d’això, proposaven la realització d’una campanya de sensibilització i informació per part de l’Ajuntament mitjançant tallers i xerrades a l’escola Sant Miquel del Cros. No obstant això, en la següent dinàmica de la priorització, el reciclatge no el van tenir en compte. Respecte al fet de fer fora a les empreses de ciment i l’escorxador es va produir un consens en què no era el moment més adequat per destruir llocs de treball, i a més es va reconèixer la millora en un 75% de reducció de la pols i de les males olors. Pel que fa als coloms, tothom va manifestar unànimement la disconformitat amb la situació actual ja que generava molta brutícia i pudor. Per tal de buscar solucions, es va imaginar un escenari límit on es matessin a tots els coloms, i les participants estaven tant enfadades que es van manifestar d’acord amb aquesta opció. Tot i així, finalment van reconèixer que hi havia gent que els donava de menjar, per tant la solució que es va proposar va ser multar a qui donés de menjar als coloms, i fer una campanya de sensibilització per tal d’evitar que els donessin de menjar. Finalment, la preservació de l’arbratge a l’entrada del barri també va despertar gran interès perquè és un signe d’identitat i pertinença. Van acceptar el fet de canviar la ubicació d’aquest arbratge però no d’eliminar-ho. b) Priorització de les propostes Les propostes de més votades a menys van ser les següents (les propostes de la 4 a la 7 van quedar empatades): 1. Regular la població dels coloms 2. Preservar l’arbratge (palmeres...) 3. Accessibilitat de les ambulàncies als edificis. 4. Augmentar la freqüència dels autobusos (almenys els dissabtes al migdia) 5. Fer accessibles les rampes de la Plaça Sant Miquel. 6. Millorar l’enllumenat i la carretera que uneix el Cros amb el centre d’Argentona.

43

7. Fomentar la cultura del reciclatge. Cal destacar sobretot que es va fer èmfasi en les propostes 1, 2 i 3, la resta despertaven menor interès. En part, com s’ha comentat, pot ser degut a la composició sociològica del grup, format per dones que passaven força temps a casa i els preocupaven els problemes de neteja.

44

b) Taula de Societat. Resum del grup de treball

El passat 29 d’abril es va celebrar a l’escola del barri Sant Miquel del Cros una trobada de la Taula de Societat del procés de participació emmarcat al Pla de Barri, on es va treballar a partir de les propostes d’actuació sorgides del diagnòstic i de l’anterior grup de treball sobre aquest àmbit realitzat en el marc de la Taula de participació integral. Partint d’aquestes propostes, doncs, aquesta sessió consistí a atorgar el protagonisme als ciutadans per tal que fessin noves propostes i les prioritzessin en base a una sèrie de criteris, com per exemple la necessitat o urgència de la problemàtica, la viabilitat econòmica i tècnica, les competències, la generació i potenciació d’efectes positius, etc. En aquesta sessió es va comptar amb la presència de tècnics i col�laboradors municipals per tal de donar a conèixer els processos que, emmarcant-se en la Llei de Barri, ja estan en funcionament. Així doncs, en primer lloc, la tècnica de participació ciutadana responsable del Pla de Barris va explicar les activitats dutes a terme: El concurs de dibuixos a l’escola el dia de Sant Jordi, on els nens havien de dibuixar allò que creien que en el seu barri era deficitari, per tal de fer-los també partícips del projecte. Amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica del Barri, trencar la “mala” imatge actual i donar a conèixer els assoliments i mèrits propis, s’han realitzat: Sortides al centre d’Argentona, Xerrades intergeneracionals i exposicions de fotografies a l’escola Sant Miquel del Cros. A continuació, es va informar que una dona del barri que està cursant un mòdul de comerç i màrqueting, realitzaria les seves pràctiques a l’Ajuntament, on mitjançant una diagnosi prèvia per conèixer el funcionament de la Unió de Botiguers i la realitat del municipi, elaboraria una proposta de Pla de Dinamització Comercial de forma participativa amb els comerços locals. Després, la tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament d’Argentona va explicar la proposta d’actuació engegada d’obrir un centre de joves autogestionat per part dels mateixos joves. En primer lloc, cal la constitució com a entitat juvenil per tal de poder demanar ajuts i autogestionar l’espai. És un procés lent perquè hi ha molts aspectes a tenir en compte. Els joves que l’hauran d’autogestionaran han de fer uns cursos de formació en autogestió, a més s’han de tenir en compte els horaris, caldran fitxes d’inscripció per tothom, i pels menors d’edat, a més, una autorització dels pares. És una bona iniciativa que s’aprofitarà per aconseguir una major implicació dels joves en les activitats municipals com ara la Festa Major, la Mostra d’Entitats, etc. Finalment, es va presentar la nova figura del policia de proximitat, ja que una de les majors preocupacions del barri és la seguretat i la manca de vigilància. L’objectiu principal de l’agent és controlar i disminuir el tràfic i el consum de drogues, així com oferir mediació als problemes veïnals que hi pugi haver. Aquest servei ha experimentat una millora, ja que ha augmentat el nombre d’hores dedicades al barri en un 30%.

45

Grup de treball: Societat

Composició del grup Nombre de participants: 21 persones, de les qual 13 eren dones i 8, homes. Perfil: El grup va ser força representatiu, ja que va haver presència de l’associació Sentimiento Andaluz, de l’AMPA, individus no associats però que representen col�lectius com la gent gran i les mares. No obstant, sí que va faltar representació dels joves. Conducció Jordi Pascual Dinàmiques

� Recordatori de les propostes. � Cada persona prioritza una o dues propostes i dóna la seva argumentació de

perquè aquelles propostes generaran major interès i urgència de solució. � En grup s’assenyalava el nivell de responsabilitat dels diferents actors en la

realització de les propostes. Temes de debat Propostes econòmiques:

• Comerç de més qualitat i més divers (comerços bàsics: carn, peix, fruita. També botiga de roba i mitjanes superfícies: supermercat

• Implicació de les empreses de l’entorn en el desenvolupament del Cros • Borsa de treball descentralitzada (SEMPRE). • Formació ocupacional (fer-la a l’escola). Cursos de comerç i d'auxiliar de

geriatria. • Afavorir la conciliació vida familiar-vida laboral • Ludoteca: acollida d’infants per hores (dissabtes matí inclosos) • Ampliar la franja d’edats que atén el Centre Obert: 3-12 • Pla d’inserció laboral de les dones (i dels homes) • Classes de suport per a les dones que vulguin estudiar • Alfabetització digital (aula d’ordinadors al Centre Obert, d’accés lliure)

Propostes de seguretat:

• Més vigilància policial. Augmentar la franja horària del policia de proximitat • Control tràfic de droga • Controlar els voltants del circuit.

Propostes culturals:

• Oferta d’activitats extraescolars i servei d’acollida familiar • Cursos de català • Habilitar un espai d’estudi • Escola d’estiu per a infants i joves • Fer més activitats conjuntes amb les escoles d’Argentona • Promoure l’esport: equips de futbol, arts marcials • Esplai fet pels joves del barri. Casal de joves amb monitors. Formació en

autogestió.

46

• Activitats de lleure al carrer (Educador/a de carrer) • Obrir l’escola al barri. Fer-hi cursos de ioga, defensa personal, català,

informàtica, tai-txi, aeròbic, formació ocupacional. • Obrir una biblioteca al Cros.

Altres

• Educació ciutadana: plafons al carrer indicant el valor de les obres, del mobiliari urbà... Foment del civisme (manteniment dels espais públics, neteja, excrements de gossos...)

• Que l’AVV faci reunions obertes als joves, per escoltar les propostes • Més atenció mèdica (increment d'especialistes). • Creació d'un servei de mediació veïnal

Procés

� Es va aconseguir la participació de tots els assistents del grup. Tots van fer

públiques les seves preferències i es van aportar noves propostes: controlar els voltants del circuit pel que fa a la part de seguretat; i obrir una biblioteca al Cros, en referència a les propostes culturals.

� La dinàmica de priorització va servir per reflectir les principals preocupacions reals del barri, i va quedar de la següent manera (de més a menys important): 1. Control del consum i tràfic de drogues. 2. Augment de l’atenció mèdica especialitzada. 3. Obrir l’escola al barri per realitzar cursos. 4. Impartir cursos de català, i obrir un Espai jove. 5. Implementar educació ciutadana al carrer. 6. Elaborar un Pla d’inserció laboral.

� El grup mostra una preocupació més amplia pels temes socials que no pas pels econòmics, cosa que queda reflectida en la priorització.

47

4. Elaboració de les propostes: les comissions tècniques

Després de la diagnosi i de les propostes de millora del barri de Sant Miquel del Cros formulades per veïns i veïnes del barri de Sant Miquel del Cros, en el marc de les Taules de participació integral (18.3.09) i de les taules temàtiques de Territori (27.4.09) i de Societat (29.4.09), corresponia als professionals municipals de donar resposta de la viabilitat tècnica a aquelles propostes. Les comissions tècniques són, doncs, espais de treball transversal on professionals dels serveis de diferents àmbit municipals, desenvolupen projectes d’intervenció, a partir de les propostes plantejades per la ciutadania en el marc d’aquelles taules. En la sessió del 3 de juny, es va convocar professionals de l’àmbit social en sentit ampli14. Hi van assistir tècnics de serveis personals, d’educació, d’esports, de joventut i igualtat, i de promoció econòmica15. Aquest és el pas preparatori i previ a l’aprovació per part de l’equip de govern del pla d’actuacions sorgides del Projecte d’intervenció integral de Sant Miquel del Cros, sorgit del procés participatiu.

4.1. Elaboració de les propostes socials econòmiques (Formació, Inserció Laboral…)

a) Propostes prioritzades per la ciutadania de Sant Miquel del Cros

• Elaboració d’un Pla d’Inserció Laboral (Descentralització del SEMPRE)

El servei amb un marc d’actuació més clar sobre aquesta proposta és el SEMPRE, el qual confronta la visió ciutadana sobre una possible descentralització del servei, tenint en compte que, per a la realització d’actuacions d’inserció laboral es fa necessari comptar

14 Pel que fa a les propostes de l’àmbit de territori, es va decidir treballar-les directament amb l’arquitecte assignat al Pla de Barris, les que feien referència a temes urbanístics, i les propostes de medi ambient i mobilitat, amb els tècnics municipals respectius. Vegeu, a l’apartat C de l’annex, un recull de les propostes treballades. 15 En concret, van participar-hi les següents persones: - Tècnica d’Educació: Anna Petit - Tècnica de Formació: Anna Sánchez - Tècnic d’Esports: Gil Mas - Tècnica d’Instal·lacions Esportives: Anna Maria Diaz - Educadora Social (Centre Obert): Miriam Pérez - Tècnica de promoció econòmica: Anna Alonso - Tècnica del SEMPRE: Mònica Bertan - Tècnica de Joventut i Igualtat: Mercè Pérez - Cap d’administració de Serveis Personals: Fàtima Gallemí - Directora CEIP Sant Miquel del Cros: Mireia Rumià Van excusar la seva assistència Mercè Alòs, coordinadora de Benestar Social, Oriol Colomer, tècnic de Cultura i Festes, i Santiago González, policia de barri. A més, hi assistiren, Marta López, tècnica de participació, i Agnès Cabot, tècnica del Pla de barri.

48

amb recursos com manuals, espais de formació, ordinadors amb accés a internet i altres accions concretes. Des del SEMPRE es proposa, doncs, les següents mesures:

� Crear un espai d’autoconsulta laboral16.

Es tracta d’oferir un servei similar al Club de la Feina des del barri, que inclogui un professional amb perfil d’insertor i orientador –prioritàriament resident al Cros-, accés a internet i informació sobre ofertes laborals (que poden ser compartides amb altres espais com els PQPI –Programes de Qualificació Professional Inicial- o l’Espai Jove). En canvi, els serveis d’assessorament tècnic es continuarien fent des de l’espai actual de SEMPRE.

L’emplaçament de l’espai d’autoconsulta seria a l’Oficina Tècnica del Pla de barri, amb un horari d’atenció al públic de matins (9-13 hores). Es planteja la possibilitat que aquest professional faci també altres tasques dins de la comunitat, relacionats amb la formació. Recursos disponibles: - SEMPRE (Programes de orientació professional, espais d’assessorament, entre d’altres). - Adequació de la seu actual de l’Associació de Veïns i de la Comissió de Festes per a habilitar-hi l’Oficina Tècnica del Pla de Barris. - Espais d’anuncis d’oportunitats laborals com ara: Centre Obert (PQPI). Recursos necessaris: - Recerca de recursos financers (Subvencions de Formació Ocupacional). - Manuals d’orientació laboral. - Ordinadors amb accés a internet. - Persona amb formació d’insertor i orientador laboral. - Treball en xarxa amb altres espais com ara el PQPI o l’Espai Jove, entre d’altres.

b) Altres propostes • Classes de suport a dones que vulguin tornar a estudiar

Es planteja la necessitat d’un recurs formatiu per a totes les persones, no tan sols per a les dones. Ara bé, cal tenir en compte la qüestió de la conciliació entre la vida familiar i la laboral, per tal de programar adequadament la qüestió dels horaris. Es considera que aquest recurs hauria d’oferir-se en el marc d’una Escola d’adults. Atesa la inexistència d’aquest servei a nivell d’Argentona, es proposa que s’obrís una Escola d’Adults al Cros que donés cobertura a tot el municipi.

16 Marquem amb un punt les propostes sorgides de la Taula de participació integral i de les taules temàtiques, i amb un fletxa les noves propostes aparegudes en l’espai de la comissió tècnica.

49

� Crear un Escola per a adults de formació reglada a Argentona (ubicada al Cros)

Oferir espais de formació paral�lels a la formació escolar dels fills. Abans d'iniciar formació, és necessari realitzar processos d'orientació laboral i projectes de vida, per a inscriure a les persones en espais formals o informals de capacitació depenent les expectatives i les fites personals. Recursos disponibles: - Centre Obert: formació ocupacional i informàtica. - Possibilitat d’ocupar aules del CEIP El Cros (disponibilitat d’aules de 3 a 5 de la tarda). D’altra banda, cal dir que a l’escola del barri s’havien fet cursos de català per a adults, amb força èxit, organitzats per l’AMPA.

• Cursos de català i alfabetització digital

Encara que aquesta proposta no va ser prioritzada en les Taules de participació ciutadana, és un eix transversal que possibilita altres espais de millora a partir del Pla de Barri. Mentrestant, Benestar social ha demandat contínuament l'obertura d'aquests espais com una necessitat prioritària dels habitants del municipi, i en el cas del barri Sant Miquel del Cros, encara més per ser una comunitat castellanoparlant en la seva majoria. Per la seva banda l'alfabetització digital, com s'ha evidenciat, és una base per al desenvolupament d'altres propostes de formació i d'inserció laboral, pel que es constitueix com un altre tema prioritari.

� Crear una Escola per a adults amb èmfasi en la formació de català

Aquesta proposta es conjugaria amb la possibilitat de crear cursos a distància i amb la necessitat d’impartir, en una primera fase, els cursos d’alfabetització digital. Recursos Disponibles: - AMPA: com a possible promotora de cursos de català. Aules del CEIP El Cros. - Centre Obert: Aula d’ordinadors oberta els matins. - Consorci de Normalització Lingüística: 9.000 €, aproximadament. Recursos necessaris: - Finançament des de la Diputació o d’altres entitats. - Manteniment i organització d’espais propis, sobretot en el tema de l’alfabetització digital.

• Formació ocupacional a l’escola del barri.

Aquesta iniciativa ha de tenir en compte els interessos laborals de les persones des d'una visió de procés, desenvolupament i promoció. Per a això cal preveure quines són les necessitats formatives existents, tenint en compte que els temes que apareixen com a prioritaris en la diagnosi del barri són la formació a joves i a dones. D’altra banda, cal tenir en compte l’actual oferta formativa dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) que es fan al barri, per tal de prevenir solapaments. A partir d’aquí, els àmbits municipals implicats són les àrees de Promoció Econòmica, Educació i de

50

Joventut i Igualtat. En aquest sentit aquesta acció se suma a la proposta de creació d'una escola per a adults. Recursos Disponibles: - Formació en noves tecnologies per a joves des del VELCRO (setembre), el que implica que ja hi ha una infraestructura física creada. - Convocatòria de treball al barri.

• Comerç de més qualitat i més divers

Es planteja la continuïtat de les accions de dinamització dels comerços del barri, iniciades a partir de les pràctiques de Susana López, estudiant d’un cicle formatiu sobre comerç i màrquting. Es formula una nova proposta:

� Oficina de gestió.

Habilitació, en el nou espai destinat a l’Oficina de Barri, d’un punt d’informació i de dinamització comercial del barri. Recursos Disponibles: Veïna del barri que, en el seu cicle formatiu, està realitzant pràctiques que incideixen en la promoció del comerç de més qualitat a partir de la creació de xarxes amb la Unió de Botiguers d’Argentona i d’altres recursos. Recursos del Pla de Barri. Recursos necessaris: Oficina de gestió (en procés). Contractació d’una persona que gestioni l’oficina dins del barri.

4. 2. Elaboració tècnica de les propostes sobre seguretat

a) Proposta priortizada per la ciutadania de Sant Miquel del Cros

• Més vigilància policial. Es constata la necessitat de més seguretat en horaris de vespre i nit, i el cap de setmana. Es planteja, com a nova proposta:

� Treball en xarxa entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra.

La nova proposta parla de coordinació entre les accions per part d'aquests agents, no solament a nivell del barri de Sant Miquel del Cros, a través de la creació d'equips de proximitat. Això implica al seu torn la col�laboració amb altres espais del municipi, tals com recolzament en esdeveniments esportius.

51

Recursos disponibles:

- Policia de barri (Horari de matí i dues tardes) - Equip de proximitat (2 policies)

2.3. Elaboració tècnica de les propostes culturals

a) Proposta prioritzada per la ciutadania de Sant Miquel del Cros • Obrir l’escola al barri

Aquesta proposta contribueix a la construcció d’identitat que el barri s’ha forjat a través de l’escola. De fet, l’escola ja té aquest caràcter obert al barri i ja s’hi fan activitats on participen adults i nens. Per exemple, actualment el Centre Obert hi fa activitats algunes tardes, en horari extraescolar. Es proposa generalitzar i institucionalitzar l’obertura del pati de l’escola les tardes, com ja es fa en altres centres Bernat de Riudemeia i a la pista de Madà. Aprofitant aquesta intervenció, al parc ubicat al costat de l’escola s’hi podrien instal�lar les pistes de petanca que actualment estan dins el camp de futbol i tancades al públic. Amb aquesta nova ubicació quedarien emmarcades en una zona lúdica i esportiva, oberta i accessible a tots els veïns del barri. Això enllaça amb una proposta feta en la Taula de participació sobre l’àmbit de territori sobre instal�lació d’un parc infantil i adequació d’aquest espai. Es planteja, així mateix, la possibilitat de buscar recursos externs per a disposar de dinamitzadors esportius (programa “Patis oberts”, de la Diputació de Barcelona). Es planteja una nova proposta:

� Escola esportiva

Actualment, la Regidoria d’Esports ja ofereix aquest programa al veïnat del Cros –igual com es fa a la resta del municipi. Ara bé, donat que en anteriors cursos no ha quallat un grup d’infants que s’apuntés i seguís amb regularitat aquesta activitat, es tracta de buscar el suport en la difusió i en la dinamització per part d’entitats o agents del barri, per tal d’ampliar l’oferta de lleure per a infants i joves. Recursos Disponibles: Obertura de l’escola. Programa “Escola esportiva”, de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament Recursos necessaris: Monitors/es titulats/des. Possibilitat de demanar subvenció dins el programa “Patis oberts” de la Diputació. Suport a la difusió de les activitats per part d’entitats i agents del barri.

52

• Espai Jove

És una proposta complexa en la mesura que hi ha una història de tancament d'espais de joventut en el barri de Sant Miquel del Cros en complement amb els dèficits de formació que presenta aquest col�lectiu a nivell d'aquest barri. És necessari un acompanyament tècnic d'aquests processos que alhora contempli d’altres escenaris de treball amb joves. Mentrestant, en el barri ja s'està constituint aquest espai, no obstant això d'entrada no pot ser un espai autogestionat, però sí amb un alt nivell d’implicació dels joves en el disseny i la programació de l’espai. En aquest sentit, els passos iniciats des la l’Oficina tècnica del Pla de Barri per donar suport a la constitució d’una associació juvenil al Cros poden facilitar tot aquest procés.

• Educador de carrer

Es tracta d’un recurs necessari a Argentona en general, per prevenir l’exclusió de joves amb risc. Ara bé, al Cros, especialment, fa falta entrar al carrer, per accedir als joves de més de 12 anys, que és el col�lectiu que presenta més desatenció i menys recursos. També es planteja la possibilitat de fer una part de la jornada dels professionals del Centre Obert al carrer (1/4), tot i que aquest servei atén, bàsicament, infància de 6 a 12 anys. Es proposa la possibilitat fer un:

� Curs de formació de monitors de lleure

Es contempla com una oportunitat, per les necessitats detectades en el barri, i per la disponibilitat manifestada per joves que hi viuen d’apuntar-s’hi. Es podria fer pràctiques al menjador de l’escola o en els casals d’estiu. En general, aquestes actuacions requereixen, com a recursos: Recursos Disponibles: Curs que ofereix l’Àrea de Joventut (finals d’any) Grup de joves interessats, que estan fent passes per constituir-se en associació. Centre Obert i AMPA com a entitats que podrien involucrar-se en aquesta formació, per exemple, acollint alumnes en pràctiques. Recursos necessaris: Personal qualificat per a la dinamització dels joves del barri. Figura polivalent. Adequació d’un espai de trobada i d’activitats destinades a públic juvenil (Espai jove).

b) Altres propostes

• Promoure l’esport

Es planteja integrar aquesta actuació amb les relacionades amb la dinamització socioeducativa dels joves del barri. Així, caldria estudiar les necessitats (no només d’esports, sinó socials, culturals i educatives) dels nois i noies del veïnat compresos

53

entre els 13 i els 18 anys i, fer una proposta conjunta (vegeu propostes relatives a fer una escola esportiva i disposar d’una figura d’educació de carrer).

• Construcció d’un poliesportiu

Es tractaria de pensar-hi els usos i les activitats que podries encabir. Com ha de ser aquest centre esportiu en base a la realitat i necessitat del barri i d’Argentona. Des de la Regidoria d’esports es creu que més que un pavelló, el que el veïnat necessita és una pista poliesportiva descoberta (POL 3) en la qual s’hi puguin practicar diferents esports de manera reglamentària (futbol, bàsquet, handbol, voleibol, etc), a més de tenir un ús lúdic i social. Recursos disponibles: Els previstos en el projecte de l’ARE

• Millora dels vestidors del camp de futbol

Sembla que amb la construcció del futur poliesportiu compartiran vestidors amb el camp de futbol. Tot i fer arranjaments superficials als vestidors actuals, caldria tenir en compte la substitució dels actuals acumuladors d’aigua calenta per una caldera amb suficient capacitat per donar cobertura a l’aigua necessària i calefacció (actualment no n’hi ha). Caldrà plantejar-se la possibilitat de poder instal�lar una consergeria i un bar per donar servei als ciutadans. Les àrees municipals concernides per aquesta actuació són Esports i Territori.

• Fer manteniment i connectar diferents circuits del carril bici

Dins el Pla de barri hi ha una partida prevista per carril bici de 30.720 €, però parla de l’arranjament carril bici i connexió amb municipis de Cabrera i Mataró. Els participants en la Taula Integral van parlar d’altres alternatives de vial on poder habilitar un carril bici (la carretera fins Argentona és un exemple). Abans d’intervenir en el carril bici que va del veïnat del Cros a Cabrera, caldria millorar el vial que va del veïnat a Argentona, fent intervencions d’arranjament, enllumenat, neteja, i fins i tot plantejar la possibilitat d’instal�lar-hi una barana. Caldrà valorar si amb aquests diners es pot intervenir en el tancament (en cas que s’estimi oportú) del circuit de motocròs, així com la instal�lació d’un panell normatiu. Àrees implicades: Esports, Sostenibilitat, Territori i Mobilitat.

• Implicació de les empreses de l’entorn del barri en el seu desenvolupament

Tot i que es tracta d’una proposta plantejada pensant, bàsicament, des d’un punt de vista econòmic, es suggereix incloure també el patrocini d’activitats esportives, com a manera d’establir relació amb les empreses del polígon i també per implicar els comerços. Es proposa des de l’Àrea d’Esports com una actuació a llarg termini.

54

� Repensar el Centre Obert de cara a l’obertura d’un Centre Cívic.

Es valora la funció històrica del Centre Obert com a espai formatiu i dinamitzador social de primer ordre, que hauria de complementar-se amb els serveis oferts des del Centre cívic que està previst construir-se al barri, amb el projecte de l’ARE. En el futur, el Centre Obert podria esdevenir un espai de formació professional i ocupacional, tot i que actualment no està adaptat.

� Espais Municipals en el barri de Sant Miquel del Cros.

Cal afavorir els vincles entre el centre d’Argentona i el barri. Entre altres qüestions, es valora prioritària la millora de comunicacions entre ambdós.

� Complementarietat Llei de Barri- ARE

Necessitat d'un treball en xarxa connectat amb necessitats i visions des dels dos plans, que són complementàries i transversals en els canvis socials que es pretenen. L'objectiu general en si ha de ser: afavorir a través del nivell urbanístic dinàmiques de cohesió social dintre del municipi d'Argentona.

Conclusions de la sessió amb tècnics de l’àmbit social Del conjunt de la sessió, es desprenen un seguit d’idees força, que val la pena remarcar. En primer lloc, la comissió tècnica ha certificat el que ja apareixia en la diagnosi i en les taules com un dels temes més rellevants del Pla de barri a nivell social: la posició de feblesa de la joventut dintre del barri, però també, tot i que en menor mesura, dins del municipi d'Argentona. A partir d’aquí, es fa necessari un treball en xarxa des de les diferents entitats que aborden el tema de joventut, per a permetre realitzar accions connectades i globals que permetin respondre a les necessitats d'associació, formació i inserció d'aquest col�lectiu. Bona part de les propostes desenvolupades per la comissió tècnica van en aquesta direcció. En segon lloc, la formació per a adults és un tema que cada vegada pren més rellevància en les demandes de la comunitat i alhora en les accions dels serveis d'atenció, que necessiten establir programes sobre la base de ciutadans i ciutadanes amb formació i competències amb relació a les demandes quotidianes a nivell laboral i social. Això es fa palès en el cas del barri del Cros, si atenem a la majoria de propostes fetes per la ciutadania, centrades en l’àmbit formatiu i d’inserció laboral. Ara bé, l'Escola de Formació per a Adults és una necessitat no solament del Barri de Sant Miquel del Cros, sinó una demanda general per al Municipi d'Argentona. En tercer lloc, però no per això menys important, es posa l’accent en la interconnexió del Cros i la resta del municipi, com a mitjà per a millorar el nivell de vida de la seva població i, en general, la imatge del barri. Així, es contemplen actuacions en dos sentit complementaris: la descentralització de serveis ubicats exclusivament fins ara al centre de la vila i, tant o més important, la ubicació en el Cros d’equipaments destinats a donar servei a la població argentonina sencera. Paral�lelament, les propostes

55

urbanístiques han d'acompanyar els processos de promoció social a través del millorament d'espais públics i equipaments. A partir d'això ha de prevaldre la visió d'integració del Barri de Sant Miquel del Cros amb el centre d'Argentona. D’altra banda, s’han suggerit millores concretes pel que fa a l’aspecte urbanístic, en particular, en el condicionament (enllumenat, pavimentació, voreres...) de l’accés al Centre Obert. Es suggereix la possibilitat que un grup de pràctiques dels PQPI puguin contribuir a fer-hi millores (per exemple, en la instal�lació elèctrica de l’enllumenat). Finalment, es proposa la creació d’una comissió tècnica del Pla de Barri com a espai estable de coordinació entre àmbits municipals per al seguiment i desenvolupament de les actuacions, amb una periodicitat de trobada mensual; així com la d’una comissió de barri, formada per ciutadania voluntària, que es reuniria trimestralment.

56

5. Validació política i devolució de les propostes Com a colofó del procés participatiu iniciat la tardor del 2008, a propòsit del Projecte d’Intervenció Integral o Pla de Barri de Sant Miquel del Cros, l’equip de govern de l’Ajuntament d’Argentona, va presentar, en convocatòria oberta a la gent del barri, la seva resposta a cadascuna de les propostes plantejades i elaborades per les taules ciutadanes i les comissions tècniques. Prèviament, s’havia presentat aquesta full de ruta, en comissió informativa, a tots els grups municipals. Per tant, es pot considerar aquesta culminació del procés com un compromís en ferm de l’Ajuntament per porta a terme les actuacions previstes, ja sigui dins del marc del Pla de Barri o dins del context d’altres intervencions, com ara el Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE). En la Taula de participació integral –recordem-ho, espai participatiu per excel�lència de tot el procés, on hi estaven convocat tot el veïnat del Cros- celebrada el 30 de juny de 2009 a l’escola del barri, es va presentar, doncs, el que ha de ser el full de ruta de les polítiques públiques a Sant Miquel del Cros per als propers cinc anys. L’objectiu d’aquesta sessió fou, doncs, explicar a la ciutadania quines actuacions proposades per la ciutadania es duran a terme i amb quin període de temps, quines altres resten pendents de resolució, perquè afecten altres actors (comunitat de veïns i veïnes, Generalitat) i quines altres es veuen inviables i per què. Es va tractar, doncs, d’una sessió de retorn a la ciutadania del resultat sorgit arran de les seves propostes i del seu treball de debat i deliberació. En la sessió del dia 30 de juny, hi van assistir 35 veïns i veïnes del Cros. Aquí recollim, la resposta que l’equip de govern –representat per l’Alcalde, Pep Masó, i la Regidora de Participació, Assumpta Boba- va exposar als veïns, així com el resultat de l’avaluació que les persones assistents a la sessió van fer d’alguns aspectes del procés participatiu.

5.1. Resposta a les propostes sorgides del procés participatiu

Recollim a continuació el document presentat a la ciutadania del Cros a la Taula de participació integral del dia 30 de juny, que conté la resposta del govern municipal a cadascuna de les propostes plantejades i consensuades per les taules ciutadanes temàtiques i desenvolupades per les comissions tècniques. Les propostes d’actuació estan agrupades per àmbit temàtic i apareixen definides a nivell de resultat que es vol assolir, els recursos previstos, els agents que s’han d’implicar en la seva execució, així com el termini de realització. El quadre distingeix les propostes que l’Ajuntament es compromet dur a terme (en color verd), les que resten pendents de resoldre, perquè depenen d’altres agents (color taronja) i les que es veuen inviables, tot indicant-ne el motiu (color vermell). Del total de 43 propostes elaborades, 29 han estat acceptades i planificades, 12 estan pendent de recerca de recursos externs i de negociacions amb tercers, i només 2 s’han considerat inviables.

57

58

Quadre 5. Resposta de l’equip de govern a les propostes sorgides del procés de participació del Pla de Barris de Sant Miquel del Cros.

1 Economia

Elaborar un Pla d’Inserció Laboral que acosti els serveis del SEMPRE al barri

Creació d'un servei d'autoconsulta similar a un Club de Feina a l'oficina del Pla de Barri (tindrà un espai habilitat amb ordinadors), dinamitzat per un orientador o insertor, però es considera que l'assessorament personalitzat hauria de continuar centralitzat. També es parlar de desenvolupar formació ocupacional al barri aprofitant la convocatòria de "Treball als barris"

L'Oficina del Pla de Barri tindrà un espai adequat per a dur a terme aquesta tasca, però per a la formació ocupacional també es pot aprofitar l'escola i el Centre obert. El personal es pot assumir amb el pressupost assignat al projecte per aquesta tasca, però també es buscaran altres vies de subvenció

SEMPRE, Pla de Barri

2009 -

2 Economia Cursos d'alfabetització digital

Creació d'un espai per a formar en alfabetització digital a l'Oficina del Pla de Barri i altres punts disponibles al barri

Espai amb ordinadors i personal dinamitzador-formador per a dur a terme aquesta tasca. S'aprofitarà la convocatòria de Treball als barris. Punt TIC a l'Oficina del Pla de Barri i aprofitament infraestructura existent a d'altres espais

SEMPRE, Educació, Joventut, Pla de Barri

2009-

3 Economia Comerç de qualitat i divers

S'ha començat a treballar en un pla de dinamització comercial i s'han emprès algunes accions puntuals. Es considera important continuar amb aquesta línia d'actuació.

Pressupost dins llei de barri per a dinamització comercial. Cal preveure l'afectació de l'ARE en aquesta qüestió. Es demanarà personal tècnic per aquest tema aprofitant la convocatòria específica "Treball als barris"

SEMPRE, Unió de Botiguers, Pla de Barri, Urbanisme

2009-

4 Economia

Buscar la implicació de les empreses de l’entorn del barri en el seu desenvolupament

Prospecció d'empreses, servei d'assessorament a empreses ubicat al barri, patrocinis, etc. També es contempla la possibilitat d'aprofitar la construcció d'un futur equipament al barri amb l'ARE per a ubicar un viver d'empreses al barri que donés servei a tot Argentona

Començar a desenvolupar aquesta línia d'acció dins el Pla de Barri. Creació d'un futur equipament amb l'ARE

SEMPRE, Pla de Barri, Territori, Generalitat

mig termini

59

5 Educació Formació per a reprendre els estudis

Cursos de català adaptats a les necessitats del veïnat, informàtica, formació reglada , etc. S'ha valorat la possibilitat de tenir una Escola d'Adults ubicada al Cros que donés servei a tota Argentona, però es considera que es pot començar a treballar en una oferta formativa similar, però sense arribar a ser Escola d'Adults per problemes d'homol·logació i cost.

Pla de Barri i aprofitar els espais existents al barri (Centre Obert, Oficina Pla de Barri, CEIP). Aprofitar recursos del Consorci de Normalització Lingüística

SEMPRE, Educació, Pla de Barri, Generalitat

2010-

6 Educació Sala d'estudi

Habilitar un espai destinat a l'estudi . Es podria encabir dins aquelles actuacions que van encaminades a l'aprofitament dels espais al barri

Aprofitament de l'escola i el futur Centre Cívic Educació, Pla de Barri, Joventut

2010

7 Educació Creació d'una ludoteca que també obri els dissabtes al matí

S'està estudiant la posibilitat de tenir un espai educatiu conjunt per pares i fills, però no una ludoteca

Pendent aprovació projecte d'Infants i família Educació, Pla de Barri, Benestar Social

2010-

8 Educació Obrir l'escola al barri

Aprofitament dels espais de l'escola. Generalitzar i institucionalitzar l’obertura del pati de l’escola a la tarda , com ja es fa en altres centres.

Programa “Patis oberts” de la Diputació de Barcelona

CEIP Sant Miquel, Educació, Pla de Barri, RRHH, Esports

2010-

9 Esports Activitats extraescolars

Escola esportiva al CEIP de Sant Miquel del Cros. Instaurar només dues categories (les superiors) i cercar les complicitats d'entitats i agents del barri per a la difusió i compromís amb el projecte.

Monitors/es titulats/des (es farà un cicle formatiu al Centre Obert per a monitors esportius). Suport a la difusió de les activitats per part d’entitats i agents del barri.

CEIP Sant Miquel, Educació, Pla de Barri, RRHH, Esports

2010-

10 Esports Promoció de l'esport i establiment d'una zona esportiva al barri

Pista poliesportiva descoberta (POL 3) en la qual s’hi puguin practicar diferents esports de manera reglamentària (futbol, bàsquet, handbol, voleibol, etc), a més de tenir un ús lúdic i social.

Zona esportiva amb l'ARE. La construcció d'aquest equipament també contribuirà a renovar els vestidors del camp de futbol

Esports, Territori, ARE

2013

60

11 Igualtat Formació i capacitació per a dones

Projecte dones… a tot Cros! que persegueix la creació d’un espai de trobada, diàleg, coneixement, formació i lleure adreçat a totes les dones del barri de Sant Miquel del Cros, amb l’objectiu de fomentar la seva participació i promoció personal i social.

Les entitats del barri conjuntament amb el Pla de Barri han presentat un projecte adreçat a dones per a treballar en aquest sentit

Entitats, Pla de Barri, Igualtat, Benestar Social, Educació, SEMPRE

2009-2010

12 Joventut Espai per a joves al barri

Creació i dinamització d'un espai per a joves. Demanda sorgirda dels mateixos joves que han près la iniciativa i volen participar activament en la definició de l'espai per a joves. Es considera molt important que aquest espai estigui tutel·lat i dinamitzat per professionals.

Contractació de personal aprofitant la convocatòria Treball als barris.

Benestar Social, Joventut, Pla de Barri, Educació

2009-

13 Joventut Cursos de monitors de lleure per a formar a joves del barri

Es contempla com una oportunitat per les necessitats detectades en el barri, i per la disponibilitat manifestada per a joves que hi viuen d’apuntar-s’hi.

Organització de cursos de monitors per a tot el municipi des de l'Ajuntament

Joventut, Pla de Barri

finals 2009

14 Benestar Social Joves en situació de risc

Educador de carrer que pugui fer el seguiment i acompanyament als joves en situació de risc.

Contractació de personal aprofitant la convocatòria Treball als barris (es considera compatible que aquesta figura pugui complir la funció de dinamitzador de l'espai per a joves i d'educador de carrer).

Joventut, Pla de Barri, Benestar Social, Educació

2009-

15 Benestar Social

El paper del Centre Obert

Centre Obert que sigui per infància en risc social . La franja d'edat està per concretar. Per altra banda, replantejament de les activitats que es desenvolupen al Centre Obert i l'aprofitament d'aquest equipament com l'antesala del futur Centre Cívic.

Benestar Social, Educació

mig termini

16 Seguretat Més seguretat en horaris de vespre i nit, i al cap de setmana

Més seguretat en horaris de vespre i nit, i al cap de setmana. Des de l'Ajuntament s'està treballant en la creació d'un equip de proximitat que donaran servei a tot el municipi, més les rondes habituals

Destinació a tres policies a serveis de proximitat (1 al Cros)

Seguretat 2009-

61

17 Seguretat Control tràfic de drogues Control i prevenció drogues. Es considera que també cal actuar a nivell de prevenció i sensibilització en la matèria

Pla de Drogues de la Generalitat. Formar part de la Comissió de Drogues de la Xarxa Xairadó. Creació taules de consens per a l'oci nocturn (recurs que ofereix la Generalitat) més el protocol d'actuació existent actualment.

Seguretat, Pla de Barri, Educació, Benestar Social, Joventut, Salut

18 Salut Increment servei de pediatria

Es considera que el servei actual compleix la demanda existent al barri

Es podria estudiar la possibilitat d'ampliar aquest servei a partir de l'augment poblacional amb l'ARE i els equipaments previstos

Salut, Generalitat

llarg termini

19 Participació Educació en l'ús de l'espai públic

Creació d'un servei de mediació veïnal Projecte per a formar agents mediadors treballant conjuntament amb les comunitats de propietaris, l'AAVV i altres entitats

Pla de Barri, Participació, Seguretat

2009-

20 Urbanisme

Arranjament clavegueram i tenir present les mines d'aigua

Reordenació i millora xarxa de sanejament. Adequació i urbanització del c/Argentona mitjançant clavegueram nou, urbanització i pavimentació

Pressupost Pla de Barri - C/Argentona i ARE - l'AV. Mediterrani

Pla de Barri, Territori

projecte 2009,

execució 2010

21 Urbanisme Problemes filtracions Arranjament en superfície de les filtracions: Pl. Pablo Picasso, Pl. Sant Miquel del Cros i altres

Pressupost Pla de Barri Pla de Barri, Territori

2009-2011

22 Urbanisme Arranjament de les filtracions interiors

Cal una impermeabilització adequada de les terrasses superiors privades

Comunitat de propietaris Veïnat

23 Urbanisme Arranjament baixants edificis

Estudiar la reconnexió amb la xarxa de clavegueram

Comunitat de propietaris Veïnat

24 Serveis i Manteniment

Arranjament dels túnels interiors dels pisos

Acondicionament de les parets (pintura i il·luminació)

Pressupost Pla de Barri. Convocatòria Treball als barris

Pla de Barri, Territori

2009-2010

25 Companyia d'Aigües Subministrament aigua

Renovació i millora de la xarxa pública i les escomeses d'aigua als blocs de pisos

Pressupost Pla de Barri Pla de Barri, Territori, Aigües

projecte 2009-10, execució 2010-11

26 Serveis i Manteniment

Manteniment jardineres palmeres de la Joan Vilanova

Condicionament i manteniment jardineres (revestiment)

Pressupost Pla de Barri Pla de Barri, Territori

2009

27 Serveis i Manteniment

Tancament i millora parc infantil al costat de l'escola

Tancament parc infantil Pressupost Pla de Barri Pla de Barri, Territori 2010

62

28 Serveis i Manteniment

Bancs a la Pl. Pablo Picasso

Establiment de bancs de formigó o alternativa, doncs no poden ser fixes perquè a sota hi ha un pàrquing

Pressupost Pla de Barri. Pla de Barri, Territori

2010

29 Companyia electricitat

Treure transformador elèctric del bloc 7

S'està estudiant una possible nova ubicació amb les obres de l'ARE

ARE Territori, ARE, companyia elèctrica

llarg termini

30 Urbanisme Centre Cívic Creació d'un futur centre social polivalent amb el futur ARE

ARE Territori, ARE 2013

31 Urbanisme Zona esportiva Pista semicoberta POL 3 al costat del camp de futbol. També es milloraran les instal·lacions de vestuari amb les obres

ARE Territori, ARE, Esports

2013

32 Urbanisme Inundacions Av. Mediterrani a la parada del bus.

Nova urbanització Av. Mediterani amb l'ARE i reubicació parada autobus

ARE Mobilitat, ARE 2012

33 Urbanisme Arranjament respiradors del pàrquing dels blocs 1 i 2

Malgrat els respiradors són responsabilitat veïnal, s'està estudiant mesures d'intervenció

Pressupost Pla de Barri, Comunitat de propietaris Veïnat, Pla de Barri

pendent

34 Serveis i Manteniment

Millora accessibilitat als pasos de vianants i rampes

Accessibles rampes Pl. Sant Miquel del Cros i pas de vianants davant benzinera

Pressupost Pla de Barri Pla de Barri 2009-2011

35 Urbanisme Asfalt accés Centre Obert i camp d'esports

Negociació Generalitat amb l'ARE ARE ARE, Ajuntament

pendent

36 Urbanisme Acondicionament Av. Molí de les Mateves

Negociació Generalitat per la titularitat del vial Generalitat, Ajuntament Generalitat, Territori

pendent

37 Mobilitat Habilitar aparcaments quan es facin les obres de l'ARE

Pendent plantejament ARE ARE ARE, Mobilitat 2011-2013

38 Mobilitat

Aparcament carretera Cabrera: fer respectar guals i pasos de vianants

Continuar aplicant la normativa Ajuntament Mobilitat 2009-

39 Mobilitat Control pas de camions Ja hi consta una prohibició de pas, cal mantenir el control

Ajuntament Mobilitat 2009-

63

40 Mobilitat

Més transport públic: Pas de l'autobus pel Cros que uneix urbanitzacions amb el centre d'Argentona. Augmentar la freqüència de pas dels autobusos pel Cros.

No es considera viable Generalitat, Ajuntament Mobilitat, Generalitat

41 Sostenibilitat Fer manteniment i connectar diferents circuits del carril bici.

El projecte contemplava el carril bici que uneix Cabrera-Cros-Mataró, però es considera prioritari el vial que uneix Argentona-Cros

Pressupost Pla de Barri, Ajuntament, Generalitat

Pla de Barri, Esports, Mobilitat, Sostenibilitat, Territori, Generalitat

pendent

42 Participació Consulta popular amfiteatre

Procés participatiu de definició dels espais de la Pl. Sant Miquel del Cros i consulta sobre el mateniment o no de l'amfiteatre

Pressupost Pla de Barri Participació, Territori, Pla de Barri

2009-2010

43 Participació Espais de seguiment del projecte

Creació d’una comissió tècnica del Pla de Barri com a espai estable de coordinació entre àmbits municipals per al seguiment i desenvolupament de les actuacions, de trobada mensual; una comissió de barri , formada per ciutadania voluntària i entitats, trimestral.

Participació, Pla de Barri

2009-

64

65

5.2. Avaluació global del procés La sessió de retorn dels resultats finals del procés participatiu per disseny del Pla de Barri, va servir també per a què les persones assistents –moltes d’elles, participants actius durant al procés- poguessin posar nota a alguns aspectes de l’actuació participativa, concretament:

- convocatòria de la ciutadania a les diferents sessions de treball - diagnosi prèvia del barri - sessions de formulació i elaboració de propostes amb veïns i veïnes del barri - resposta final de l’Ajuntament.

Els resultats han estat els següents:

Taula d’avaluació participativa. Nombre de vots personals per a cada nota o valor Les

convocatòries (cartells, mails, cartes...)

Estudi del barri (diagnòstic)

Sessions de treball amb veïns i veïnes

Resposta de l’Ajuntament

PROGRESSA ADEQUADAMENT

8

6

7

10

NECESSITA MILLORAR

0

0

0

2

Font: Reproducció del mural que va servir per a què els participants en la sessió de devolució fessin la seva valoració sobre diferents aspectes del procés participatiu. A més d’aquests indicadors d’avaluació del procés participatiu del qual aquesta memòria dóna compte, volem considerar també dos paràmetres més. Es tracta de la dimensió quantitativa i qualitativa de la participació ciutadana. En el cas del procés dut a terme al barri del Cros, hi han participat 98 veïns i veïnes del barri, la qual cosa significa més del 10 % (10,45 % exactament), la qual cosa significa un percentatge considerable, en aquest tipus de programes. Ara bé, junt a la quantitat de persones que s’han implicat voluntàriament, aportant hores i dedicació en l’elaboració de propostes de millora del barri; hem de valorar també la diversitat de les persones que han participat i la seva representativitat respecte als diferents grups socioculturals que conformen la població del Cros. En el cas del gènere, hem de dir que han participat un percentatge notablement superior de dones que dones, superior al 6 dones per cada 4 homes. Pel que fa a la participació dels grups d’edat, tot i que hi ha hagut majoria de població adulta, també hi ha participat gent gran i joves –tot i que aquests darrers en menor mesura. I, finalment, també hi hagut diversitat pel que fa a origen de la població, ja que a una majoria de participants autòctons, s’hi ha afegit persones d’origen immigrats (procedents del països nord-

66

africans i de l’Àfrica Occidental, principalment). Malauradament, no hem comptat amb la intervenció directa de cap persona de la comunitat gitana, tot i que s’hi se’ls va incloure en la mostra d’entrevistes.

67

6. A tall de conclusió: el Pla de barri del Cros, un full de ruta per a la transformació del barri Tot i que en una memòria que pretén donar compte dels passos seguits durant el curs 2008-2009 per obrir el disseny del Projecte d’Intervenció Integral de Sant Miquel del Cros a la participació ciutadana, no correspongui extreure conclusions, ni anar més enllà de la descripció metòdica de les aportacions fets pels diferents participants en els procés (veïns i veïnes, professionals dels serveis i representants polítics) i del treball de diagnosi i dinamització de la participació feta per un equip de la Fundació Desenvolupament Comunitari i les professionals de l’Oficina Tècnica del Pla de Barri i de l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Argentona; no volem cloure el present document sense destacar el moment en què es troba l’esmentat projecte i els principals reptes als quals ha de respondre. El barri del Cros es troba davant d’un moment clau de la seva història –i els veïns i veïnes en són perfectament conscients, com hem constatat a la part de diagnosi-, a causa de la transformació de la seva fisonomia que han de desencadenar –que estan produint ja- dos importants projectes: l’esmentat Pla de Barri, i el Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (més conegut per les sigles ARE). Davant de l’oportunitat de millora per al barri que pot suposar aquesta transformació, el procés participatiu descrit aquí ha aportat un parell de resultats, el primer més tangible que el segon:

a) una relació de propostes consensuades entre una representació significativa del veïnat, constrastades i desenvolupades pels professionals dels serveis municipals, i amb el compromís d’ésser portades a terme de part de l’actual equip de govern municipal; però també,

b) la posada damunt la taula –o la presa de consciència, per dir-ho més pretenciosament- dels reptes als quals haurà de donar resposta aquest procés de canvi.

Aquests reptes són, principalment i al nostre entendre, sis:

1. Millor integració del barri en el seu entorn immediat. La diagnosi ha permès constatar un gran sentiment d’identitat i de pertinença dels veïns i veïnes de Sant Miquel del Cros, però alhora un nivell d’aïllament alt, especialment preocupant en relació amb la població de la resta d’Argentona, presidida per la desconfiança mútua. És per això que les actuacions han de comptar amb aquesta necessitat d’aproximar les poblacions de dins i de fora del barri, per trencar amb el seu aïllament. En aquest sentit, la política de descentralització de recursos municipals i d’ubicació d’alguns serveis generals estratègics (com ja passa actualment amb l’escola bressol o com podria succeir amb l’obertura d’una escola d’adults) esdevé clau.

68

2. Qualificació dels recursos humans del barri. El propi veïnat ho posa de manifest quan reclama més recursos formatius: classes de català, d’informàtica, formació ocupacional... Es tracta de millorar el nivell educatiu de la població del barri, sensiblement baix entre les dones. En un moment de recessió econòmica, la formació dels recursos humans pren major significança. Per això són de destacar les propostes d’apropar recursos per a la formació i la inserció laboral ja existents, i buscar-ne de nous.

3. Ús compartit dels espais i equipaments públics. El potencial associatiu del barri, fins ara centrat en un conjunt d’entitats molt centrades cadascuna en el seu àmbit i funció, sense quasi experiències de cooperació entre si, esdevé insuficient per afrontar una nova etapa per al barri, en què la dotació de millors equipaments i recursos públics exigeix una gestió més compartida dels espais i dels mitjans. Això vol dir donar un salt de qualitat en les relacions entre associacions i d’aquestes amb les institucions. Cal avançar cap a una cultura de la cogestió (institucions i societat civil) dels equipaments públics i del treball en xarxa (col�laboració multilateral).

4. Millora de les relacions intergeneracionals. Reactivar el rol del jovent. Si mirem els diferents sectors de població i observem els recursos públics a què tenen accés, així com les entitats que canalitzen i promouen els seus interessos, constatarem que hi ha un sector clarament desafavorit i que pateix un cert relegament: el jovent. En efecte, mentre la gent gran (més encara amb la creació d’una associació de gent gran l Cros i l’obertura d’un casal de la gent gran), i la gent adulta (homes i dones) tenen les seves entitats i els seus espais; i també la infantil, amb el Centre Obert, a més de l’escola; els i les joves reclamen espais propis per desenvolupar activitats del seu interès. D’altra banda, la diagnosi ha permès constatar com les relacions entre gent gran o adults i joves constitueixen un dels focus de fricció convivencial al barri, al qual cal prestar atenció. A més, hi ha la qüestió clau del lleure, que no deixa de ser una activat educativa més, i que al barri presenta clares mancances. Per això resulta decisiva la incorporació dels joves en els equipaments i recursos amb què el vol dotar el barri del futur; però també la posada en pràctica d’actuacions pensades pel jovent (recursos per a la inserció laboral, foment de l’associacionisme juvenil, educació de carrer...).

5. Barri intercultural. Com hem vist, la convivència entre grups socioculturals diversos al Cros presenta diversos plans: les relacions entre paios i gitanos, les relacions entre autòctons i immigrats de països extracomunitaris, les relacions al voltant de la identitat catalana... Més enllà de les friccions que, més o menys puntualment, es puguin donar entre membres d’aquest grups, pensem que el Pla de Barri ha d’enfrontar un problema d’inclusió social, ja que, la tendència d’alguns d’aquest grups és a no participar, a quedar fora de les dinàmiques pròpies de la comunitat majoritària. Això es dóna a nivell associatiu –no hi ha associacions representatives de les minories i els membres d’aquestes tampoc estan associats habitualment a les entitats existents-, però també a

69

nivell de comunitats de veïns –tot i que sobre aquest punt tenim menys informació; o directament en les convocatòries que el propi procés participatiu ha generat i de les quals podem donar fe aquí. Per tant, la preocupació d’incorporar les persones de minories ètniques del barri a la planificació i posada en marxa de la transformació del barri, hauria de ser constant, fins que calgui.

6. Canvi de cultura política: de la reivindicació per les infraestructures i serveis bàsics, a la construcció de comunitat

La conjuntura i les perspectives de futur del barri no són avui les mateixes que en els anys de formació i consolidació del Cros, quan les mobilitzacions per aconseguir una línia d’autobús o la canalització de les aigües pluvials constituïen autèntiques demostracions de força i unitat del veïnat. No és que no hi hagi reptes que enfrontar, ni un avenir pel qual valgui la pena esforçar-se, però la complexitat de l’escenari actual –en què la concurrència dels recursos públics sembla garantida- obliga a establir un altre tipus de relacions entre els actors de la comunitat –les diverses entitats, els diferents grups que la conformen- i els actors institucionals –professionals que treballen al barri i per al barri, representants polítics, alguns dels quals sorgits del veïnat. Cal pensar segurament més en clau de governança compartida dels recursos públiques i de corresponsabilitat entre societat civil i institucions, que no pas en una confrontació de forces entre uns i altres. Això també implica un canvi de cultura política per part de les forces polítiques locals i del propi Ajuntament. En definitiva, les actuacions previstes per al Cros durant els propers quatre anys –entre les quals hi ha les 43 propostes presentades, com a retorn del procés, per l’equip de govern a la ciutadania del barri el passat 30 de juny- hauran de conjugar-se per tal de fer front a aquests reptes, si es vol assolir una transformació profunda i sostenible del barri. És, doncs, el full de ruta que mena vers el Cros del futur.

70

Annex

A) Guions de les entrevistes

1. Guió d'entrevista amb professionals

Presentació El barri de Sant Miquel del Cros és beneficiari del Programa de Millora de barris i àrees urbanes d'atenció especial (o directament: Llei de Barris) de la Generalitat. Aquest programa implica actuacions de desenvolupament social i urbanístic del barri. L'Ajuntament d'Argentona vol que aquest procés sigui el màxim de participatiu. És per això que ha contractat la Fundació Desenvolupament Comunitari per portar a terme aquest procés participatiu A la primera fase, volem conèixer qui és qui al barri i donar a conèixer aquest projecte. És per això que estem fent entrevistes a persones coneixedores del barri. La informació recollida és anònima i confidencial. Preguntes

1. Dades bàsiques. 1.1. Nom i cognoms: 1.2. Sexe: 1.3. Edat: 1.4. Càrrec: 1.5. Servei: 1.6. Àrea:

2. Visió del barri de Sant Miquel del Cros (diagnòstic) 2.1. Població 2.2. Serveis i recursos 2.3. Problemàtiques 3. Dades del servei 3.1. Principals línies de treball (programes, actuacions) 3.2. Incidència del servei al barri de Sant Miquel del Cros - Programes específics per a la població del Cros? - Programes generals amb incidència al barri? - Usuaris del Cros: perfils (distints que els d’altres zones d’Argentona?)

71

3.3. Participació en programes transversals. Amb quines altres àrees municipals es coordina. 3.4. Participació en processos participatius. Quins i liderats per qui? 4. Actors socials 4.1. Entitats amb les que col�labora des del seu servei i tipus de col�laboració: - Associació de Veïns Cros - Comissió de Festes - Casal Sentimiento Andaluz - AMPA CEIP Cros - Club Petanca Cros 4.2. Col�laboració amb serveis que tenen la seu al barri del Cros i ús d’equipaments públics que hi ha en aquest barri: - CEIP del Cros - Centre Obert (6-12 anys) - Espai Jove (13-18 anys) - Consultori mèdic - Policia - Serveis Socials - Altres serveis

4.3. Ús d'espais públics del barri per part del seu servei: - Places - Pista esportiva - Altres

5. Propostes de millora

- A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres

6. Implicació en el PII del Cros

2. Guió d'entrevista amb representants d'entitats Presentació El barri de Sant Miquel del Cros és beneficiari del Programa de Millora de barris i àrees urbanes d'atenció especial (o directament: Llei de Barris) de la Generalitat. Aquest programa implica actuacions de desenvolupament social i urbanístic del barri. L'Ajuntament d'Argentona vol que aquest procés sigui el màxim de participatiu. És per això que ha contractat la Fundació Desenvolupament Comunitari per portar a terme aquest procés participatiu.

72

A la primera fase, volem conèixer qui és qui al barri i donar a conèixer aquest projecte. És per això que estem fent entrevistes a persones coneixedores el barri. La informació recollida és anònima i confidencial. Preguntes

1. Dades de la persona entrevistada.

1.1. Nom i cognoms: 1.2. Sexe: 1.3. Edat: 1.4. Ocupació: 1.5. Lloc de naixement: 1.6. Temps de residència al barri:

2. Dades de l'entitat: 2.1. Nom de l'entitat: 2.2. Any de fundació: 2.3. Objectius de l'entitat: 2.4. Activitats 2.5. Socis de l'entitat 2. 6. Altres figures (simpatitzants, col�laboradors...) 2.7. Organització

3. Relacions amb altres actors socials 3.1. Entitats a les que està vinculat/da la seva entitat i tipus de vinculació: - Associació de Veïns Cros - Comissió de Festes - Casal Sentimiento Andaluz - AMPA CEIP Cros - Club Petanca Cros 3.2. Relacions amb l'Ajuntament d'Argentona:

� Àrea amb qui manté relacions � Tipus de relacions (que rep/que dóna)

3.3. Relacions amb altres administracions 4. Serveis i equipaments públics i ús que en fa: - CEIP del Cros - Centre Obert (6-12 anys) - Espai Jove (13-18 anys) - Consultori mèdic - Policia - Serveis Socials - Altres serveis

73

5. Ús d'espais públics: - Places - Pista esportiva - Altres

6. Fets signficatius de la història del barri 7. Dates importants en el calendari local: festes. 8. Punts forts del barri - A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres 9. Punts febles del barri (problemes) que veus al barri - A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres 10. Propostes de millora - A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres 11. Vols participar en el Projecte d'Intervenció Integral de Sant Miquel del Cros?

• Assistint a la Taula de Participació Integral (reunió inici i final del procés)? • Participant en les comissions de treball (2 reunions a cadascuna): a) comissió d'urbanisme b) comissió sobre economia, societat i comunitat

• Rebent informació del procés

Dades de contacte: Nom i cognom representant Nom de l'entitat Adreça postal e-mail Telèfon de contacte

74

3. Guió d'entrevista amb ciutadania del barri Presentació El barri de Sant Miquel del Cros és beneficiari del Programa de Millora de barris i àrees urbanes d'atenció especial (o directament: Llei de Barris) de la Generalitat. Aquest programa implica actuacions de desenvolupament social i urbanístic del barri. L'Ajuntament d'Argentona vol que aquest procés sigui el màxim de participatiu. És per això que ha contractat la Fundació Desenvolupament Comunitari per portar a terme aquest procés participatiu A la primera fase, volem conèixer qui és qui al barri i donar a conèixer aquest projecte. És per això que estem fent entrevistes a persons coneixedores el barri. La informació recollida és anònima i confidencial. Preguntes

1. Dades bàsiques. 1.1. Nom i cognoms: 1.2. Sexe: 1.3. Edat: 1.4. Ocupació: 1.5. Lloc de naixement: 1.6. Temps de residència al barri:

2. Actors socials 2.1. Entitats a les que està vinculat/da i tipus de vinculació: - Associació de Veïns Cros - Comissió de Festes - Casal Sentimiento Andaluz - AMPA CEIP Cros - Club Petanca Cros 2.2. Serveis i equipaments públics i ús que en fa: - CEIP del Cros - Centre Obert (6-12 anys) - Espai Jove (13-18 anys) - Consultori mèdic - Policia - Serveis Socials - Altres serveis 2.3. Ús d'establiments privats: - Supermercat - Carnisseria halal - Farmàcia

75

- Administració de Loteria - Bars: quins - Caixa Laietana 2.4. Ús d'espais públics: - Places - Pista esportiva - Altres 2.5. Grups informals: Com s'agrupa la gent al Cros? Per origen, per afinitats ideològiques, per blocs? Enumera alguns grups significatius.

3. Fets signficatius de la història del barri

4. Dates importants en el calendari local: festes.

5. Punts forts del barri - A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres

6. Punts febles del barri (problemes) que veus al barri - A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres

7. Propostes de millora - A nivell urbanístic - A nivell econòmic - A nivell social - A nivell cultural - Altres

8. Vols participar en el Projecte d'Intervenció Integral de Sant Miquel del Cros?

� Assistint a la Taula de Participació Integral (reunió inici i final del procés)? � Participant en les comissions de treball (2 reunions a cadascuna): a) comissió d'urbanisme b) comissió sobre economia, societat i comunitat � Rebent informació del procés

76

B) Guions de les sessions de treball

1. TAULA DE PARTICIPACIÓ INTEGRAL (18.3.09)

1. Benvinguda, a càrrec d’Assumpta Boba, regidora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Argentona. 5’

2. Presentació de l’estat actual del Projecte d’Intervenció Integral de Sant Miquel del

Cros (Pla de barri), a càrrec d’Agnès Cabot, tècnica del Pla de Barri. 5’

3. Exposició dels resultats de la diagnosi social sobre el Cros, a càrrec de Jordi Pascual, sociòleg de la Fundació Desenvolupament Comunitari (FDC). 20’

4. Enumeració de les propostes de millora del barri sorgides a la diagnosi, per àmbits

temàtics, a càrrec de l’equip tècnic de la FDC i de l’equip tècnic de l’Àrea de Participació de l’Ajuntament. 20’

5. Se servirà un berenar, preparat pels alumnes del Programa de Qualificació

Professional Inicial (PQPI) de forneria. 10’

6. Treball en grups temàtics d’unes 10-12 persones (previstos fins a 4 grups). Els àmbits temàtics podrien ser:

a) Urbanisme i espai públic b) Medi ambient i relacions amb l’entorn (accessibilitat, comunicacions...) c) Educació i economia: formació, inserció laboral... d) Comunitat, cultura i lleure En cada grup es tractarà de: - recollir noves propostes d’intervenció per a la millora del barri - ordenació de les propostes, segons si són pensades per ser portades a terme

a curt (any en curs), mitjà (any següent) o llarg termini (més enllà 2010). - Voluntariat per a desenvolupar les propostes en comissió o grup de treball 30’

7. Exposició en plenari dels resultats de cada grup. 30’ 8. Votació del lema i del logotip del Pla de barri, a partir de l’exposició de frases i

dibuixos fets durant la proppassada Festa de l’arbre. Es repartiran gomets entre els participants en la Taula (2 gomets per al logo i 2 per a lema: votació ponderada, es podran posar el dos en una opció o repartir-se en dues). 10’

9. Comiat i explicació de la continuació del procés. 5’

Durada de la sessió: 2 hores i 15 minuts Lloc: CEIP Sant Miquel del Cros

77

2. SESSIÓ SOBRE TERRITORI 1. Benvinguda i explicació dels objectius i metodologia de la sessió (10’) 2. Formació de grups de treball (la idea és que en cada grup hi hagi, unes 8-12 persones). Si arribés més de 25 persones, s’obriria un tercer grup. Es podria dividir la tasca de cada grup per àmbits temàtics (5’):

- grup de treball sobre urbanisme - grup de treball sobre medi ambient i mobilitat (si escau, es dividirà en dos: grup

sobre medi ambient i grup sobre mobilitat) Cada grup tindrà assignat una tècnic dinamitzador (Fundació Desenvolupament Comunitari). 3. La dinàmica de treball en cada grup serà la següent:

a) El/La dinamitzador/a recorda les propostes sorgides de la diagnosi i de la sessió anterior en l’àmbit temàtic del grup. Aquestes propostes es presentaran de forma sintètica i agrupades en un paperògraf i estaran a la vista de tots/es (5’). Es tractaran dues qüestions:

- Nivell de responsabilitat dels diferents actors en la realització de les propostes - priorització de propostes: criteris i arguments b) Responsabilitat en les actuacions. Es proposa al grup de treballar amb un

quadre que permeti distingir el grau de proximitat/control/responsabilitat per a portar a terme cada proposta. El/La dinamitzador/a planteja les propostes o blocs de propostes una per una i es van col�locant en el quadre. Quan es tracta d’un bloc de propostes o d’una proposta complexa, es pot distingir entre diferents aspectes; per exemple, en el cas de “Nous equipaments” es pot plantejar “De qui depèn (de qui és responsabilitat): a) el seu disseny, b) la seva execució i c) seva gestió

Temps: 30’ c) Priorització de propostes. Es tracta que es plantegi quines propostes són

prioritàries i per què (criteris de priorització). La dinàmica consistirà en: - El/La dinamitzador/a planteja alguns criteris que podem utilitzar per decidir quines

propostes donem preferència: criteri de proximitat (o capacitat d’influència), de necessitat, de viabilitat (disponibilitat de recursos: econòmics, tècnics, humans...), de generació d’efectes positius... 5’

- cada participant apunta en un paper 1 o 2 propostes que creu que cal prioritzar i les raons (5’)

- Posada en comú dins del grup. Cada participant diu la proposta o propostes i el motiu. El monitor marca amb un palet cada proposta prioritzada (20’)

78

- Visió de conjunt dels resultats de la priorització individual i comentari general (s’obre la paraula per si algú vol fer algun aportació al conjunt). S’escull un portaveu per a fer la posada en comú al plenari (10’)

4. Posada en comú (25’) 5. Explicació de la continuació del procés participatiu i tancament de la sessió (5’) La sessió comptarà amb el suport assessor de l’arquitecte Pau Rosselló, i de les tècniques de participació i Pla de Barris, Marta López i Agnès Cabot.

3. SESSIÓ TEMÀTICA SOBRE SOCIETAT 1. Benvinguda i explicació dels objectius i metodologia de la sessió (10’) 2. Formació de grups de treball (la idea és que en cada grup hi hagi, unes 12-15 persones, 20 persones com a molt). Es podria dividir la tasca de cada grup per àmbits temàtics (5’):

- grup de treball sobre economia - grup de treball sobre cultura i altres

Cada grup tindrà assignat una tècnic dinamitzador (Fundació Desenvolupament Comunitari). 3. Cada grup col�loca dins del quadre (vegeu pàgina següent) les diferents propostes recollides en la sessió anterior. Cal que el dinamitzador orienti el grup vers la reflexió sobre (30-):

- nivells de responsabilitat del veïnat/administració local/altres nivells de l’administració

- relacions causa-efecte entre actuacions: “si fem això, afavorirem allò altre...” 4. Posada en comú (15’) 5. Establiment de línies d’actuació, tot relacionant unes propostes amb d’altres (20’) 6. Debat sobre priorització, mirant d’argumentar les línies d’actuació proposades, en base a criteris clars (40’). Aquí serà clau la intervenció d’algú coneixedor de les competències i recursos de les diferents àrees municipals (Fàtima)

79

Quadre de treball TAULA SOCIETAT Àmbit d’influència

ECONÒMIQUES CULTURALS ALTRES

Immediat (Veïnat)

Proper (Ajuntament)

Llunyà (Nivell administració superiors)

4. SESSIÓ AMB TÈCNICS DE L'ÀMBIT SOCIAL (3.6.2009)

• Introducció i emmarcament de la sessió, a càrrec de l'equip tècnic del PII de Sant Miquel del Cros. (5')

• Explicació de la dinàmica de la sessió, a càrrec de l'equip de FDC. (5')

• Exposició (en base al model de fitxa d'actuació) per part dels tècnics de la resposta de viabilitat a les propostes sorgides de les taules temàtiques de participació: a) Propostes prioritzades que entren en el marc del Pla de Barris b) Propostes no prioritzades Pla de Barris c) Altres propostes que considerin oportunes per a la millora del barri (abordatge de temes estructurals) S'iniciarà la dinàmica amb la intervenció dels professionals que hagin omplert la fitxa. Si hi ha propostes recollides que no han sorgit, es plantejaran una per una. Per tal de poder tractar els tres apartats de propostes (a, b i c), es dedicarà un màxim de 45 minuts per apartat.

Durada de la Taula 2,5 hores (de les 9.30 fins a les 12 hores).

80

MODEL DE FITXA D'ACTUACIÓ

Proposta

Recursos ja disponibles

Recursos necessaris que manquen

Agents implicats

Temporalització

5. TAULA DE PARTICIPACIÓ INTEGRAL (30.6.09). Sessió de devolució (resposta a les propostes sorgides del procés participatiu)

1. Benvinguda i presentació de la sessió, a càrrec d’Assumpta Boba, regidora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Argentona. 5’

2. Exposició dels resultats del treball amb tècnics dels serveis municipals i amb l’equip

de govern, a partir de les propostes d’actuació recollides per la Taula de participació i les comissions ciutadanes (45’, aproximadament). A càrrec dels tècnics:

a. Actuacions de societat: per definir b. Actuacions de territori: Pau Rosselló, arquitecte.

3. Preguntes i comentaris. Torn obert de paraules (30’, aproximadament).

81

4. Explicació de la continuació del Pla de barri, a càrrec d’Agnès Cabot, Tècnica de

l’Oficina del Pla de Barri (5’).

5. Comiat i agraïment, per Assumpta Boba, regidora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Argentona (5’).

Durada de la sessió: 1 hora i 30 minuts Lloc: CEIP Sant Miquel del Cros

82

C) Fitxes tècniques sobre les propostes de territori

Proposta

PRIORITZADA: Filtracions (arranjaments en superfícies, pàrkings)

Recursos ja disponibles

Partida pressupostaria 1.01.01 Actuació espais lliures entre blocs. Any 2008+2009 (18.000€+70.000€) zona Pablo Picasso Any 2010 (88.000€) zona pendent de decisió Any 2011 (90.246€) zona pendent de decisió Projecte i licitació en marxa per a l’any 2009 Projecte pendent de decisió política i decidir si l’elaboren els tècnics municipals i es busca externament.

Recursos necessaris que manquen

Cap, només cada any anar tenint els diners indicats a l’expedient BAE2007006, partida 1.01.01 Actuació espais lliures entre blocs.

Agents implicats

Llei de Barris, i tècnics municipals poder tramitar tota la documentació necessària.

Temporalització

Obres l’any 2009 Obres l’any 2010 Obres l’any 2011

Proposta

PRIORITZADA: Arreglar clavegueram del C/Argentona

Recursos ja disponibles

Expedient BAE2007006, partida 1.09.01 Adequació i urb. c/Argentona i Mediterrani, imports: Any 2008 (30.000€) insuficient per actuar Any 2009 (16.000€) insuficient per actuar Any 2010 (94.400€) sumant imports dels anys 2008 i 2009 es podrà actuar realitzant un nou clavegueram al carrer d’Argentona. Per decisió política les actuacions es concentraran al carrer d’Argentona donat que el futur ARE del cros actuarà sobre l’Avinguda Mediterrani Any 2011 (90.000€) actuacions d’acabats del carrer d’Argentona.

Recursos necessaris que manquen

Cap, només cada any anar tenint els diners indicats a l’expedient BAE2007006, partida 1.09.01 Adequació i urb. c/Argentona i Mediterrani.

Agents implicats

Llei de Barris, i tècnics municipals poder tramitar tota la documentació necessària. Mes projecte realitzats per tècnics extern o pels tècnics

83

municipals, si així ho considera l’ajuntament

Temporalització

Projecte Any 2009 Obres any 2010-1011

Proposta

PRIORITZADA: Tancar i millorar el parc infantil del costat de l’escola

Recursos ja disponibles

Pot ser amb els fons de la llei de Barris.

Recursos necessaris que manquen

Cal definir de quina partida pressupostaria caldria treure l’import. Proposta: Adequació i urbanització C/Argentona i Avda Mediterrani, import aproximat 10.000€ com a màxim

Agents implicats

Els tècnics municipals poden fer el mini projecte i tirar en davant . Cal decisió política

Temporalització

Pot estar fet en pocs mesos (4 aproximadament)

Proposta

PRIORITZADA: Posar bancs a la plaça Pablo Picasso

Recursos ja disponibles

Cal definir de quina partida pressupostaria caldria treure l’import. Donat que hem sembla que la partida 1.04.01 està esgotada. Proposta: Adequació i urbanització C/Argentona i Avda. Mediterrani, import aproximat 5.000€ com a màxim

Recursos necessaris que manquen

Els tècnics municipals poden fer el mini projecte i tirar en davant . Cal decisió política. No podran ser fixes, i segurament s’haurà de parlar d’elements de formigó o similar

Agents implicats

Els tècnics municipals poden fer el mini projecte i tirar en davant . Cal decisió política

Temporalització

Pot estar fet en pocs mesos (4 aproximadament) sobretot si es prioritza la opció de prefabricats

Proposta

Arranjament de mines d’aigua. No es prioritari

Recursos ja disponibles

Depèn de l’ajuntament i com vulgui distribuir els diners de la Llei de Barris. En principi a l’actuar al Carrer d’Argentona es podran desviar els plecs d’aigua que es formen a la plaça Sant Miquel del Cros i evitar en part la seva formació

Recursos necessaris Primer cal tenir fets els desaigües/clavegueram del carrer

84

que manquen

d’Argentona. No hi ha solució possible sense aquesta actuació prèvia.

Agents implicats

Els tècnics municipals poden fer el projecte

Temporalització

Projecte 4 mesos obra clavegueram 6 mesos. L’ideal seria fer l’obra el 2010

Proposta

Condicionament i manteniment dels bancs existents i de les jardineres de les palmeres. No es prioritari

Recursos ja disponibles

Es podrien agafar diners de les partides dels espais lliures entre blocs per a actuar en aquest punts. Però cal que la ciutadania triï en quins recursos cal gastar els diners

Recursos necessaris que manquen

Cal triar on van destinats el diners de la partida: 1.01.01 espai lliures entre blocs. En principi es prioritza les actuacions al paviment i si queden recursos s’actuaria a les jardineres i bancs existents.

Agents implicats

Ajuntament

Temporalització

Si queden recursos es faria al 2011

Proposta

Senyalització pas de camions malgrat la prohibició. No es prioritari

Recursos ja disponibles

En aquets moments ja existeix la prohibició de pas

Recursos necessaris que manquen

Seguiment per part de la policia municipal del compliment de la normativa vial.

Agents implicats

Ajuntament, policia municipal

Temporalització

Sempre. Es d’aplicació diària

Proposta

Transformador Elèctric situat al bloc nº7 volen desplaçar-lo fora de l’edifici. Proposta Prioritzada

Recursos ja disponibles

No hi ha recursos disponibles a l’Ajuntament en aquest moments. Es podria plantejar amb l’ARE

85

Recursos necessaris que manquen

Caldria una negociació a tres bandes entre l’ajuntament, la Generalitat/INCASOL i la companyia elèctrica per a pactar un desplaçament de la ubicació actual del transformador. Sempre suposaria un cost important per a l’ajuntament. Doncs a totes les urbanitzacions i actuacions actuals s’està seguint el criteri d’encabir els transformadors en edificis plurifamiliars. Probable cost: perdre vivendes protegides de la promoció

Agents implicats

Ajuntament (Territori i Salut), Generalitat/Incasol, Companyia elèctrica

Temporalització

Impossible fer-ho abans del 2012

Proposta

Nous Equipaments: Construcció de Centre Cívic (Biblioteca i serveis municipals). Proposta Prioritzada

Recursos ja disponibles

Punt de la negociació del ARE del Cros, en principi ja existeix la voluntat per part de l’Ajuntament de fer la construcció

Recursos necessaris que manquen

L’ajuntament haurà de definir amb mes detall qui tipus de Serveis municipals es poden prestar en el nou edifici.

Agents implicats

Ajuntament, ARE (Incasol)

Temporalització

Planificació 2009-2010. Construcció 2011-13 entrada en servei posterior al 2013

Proposta

Construcció de Equipament: Poliesportiu. No és prioritari

Recursos ja disponibles

Punt de la negociació del ARE del Cros, en principi ja existeix la voluntat per part de l’Ajuntament de fer la construcció.

Recursos necessaris que manquen

Cal definir el tipus d’edifici i els paràmetres de disseny que permetin fer el projecte.

Agents implicats

Ajuntament (Esports, Territori), ARE Incasol

Temporalització

Planificació 2009-2010. Construcció 2011-13 entrada en servei posterior al 2013

86

Proposta

Millora dels vestidors del camp de futbol. No es prioritari

Recursos ja disponibles

Dins de l’àmbit de l’ARE, hi ha la proposta de fer la construcció del poliesportiu que comparteix-hi vestuaris amb el camp de futbol. Si es confirma els vestuaris serien nous de trinca.

Recursos necessaris que manquen

Cal confirmar l’acord dins del marc de l’ARE i definir les bases del projecte.

Agents implicats

Ajuntament (Esports, instal·lacions esportives, territori, ARE/Incasol,

Temporalització

Planificació 2009-2010. Construcció 2011-13 entrada en servei posterior al 2013

Proposta

Evitar que la parada del bus i la zona Avda Mediterrani s’inundin. No es prioritari

Recursos ja disponibles

Dins de l’ambit de l’ARE, hi ha la proposta d’ampliar de una a tres les línies de Bus que accedeixen al Cros. L’estudi de mobilitat indica un augment de la circulació a la rotonda que recomana el desplaçament de la parada a l’interior de l’avinguda Mediterrani.

Recursos necessaris que manquen

Cal confirmar confirmar nova ubicació de la parada dins del marc de l’ARE i definir les cotes de rasants definitives en funció del projecte d’urbanització.

Agents implicats

Ajuntament, ARE/Incasol.

Temporalització

Planificació 2009-2010. Construcció 2011-12

87

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Consulta popular sobre l’amfiteatre de la plaça Sant Miquel

Recursos ja disponibles

Dins de l’àmbit de la Llei de Barris, hi ha uns diners que es podrien destinar a millorar l’amfiteatre i facilitar l’ús o a enderrocar-lo. En funció de que determini la votació popular.

Recursos necessaris que manquen

Els recursos son limitats, si s’inverteixen en enderrocar i arreglar l’espai es deixaran d’utilitzar en altres zones dels espais lliures entre blocs. Partida 01.01.01. Que en teoria estava prioritzada per a arreglar els paviments i les filtracions

Agents implicats

Ajuntament (participació, territori), veïns

Temporalització

Votació 2009. Projecte 2010. Construcció 2011

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Arranjament dels Túnels

Recursos ja disponibles

No existeix partida pressupostaria a la llei de Barris designada per a aquest efecte.

Recursos necessaris que manquen

Es un espai propietat dels veïns, com a exemple col·locar les galeries comercials que existeixen a Barcelona. Pots caminar per l’interior d’aquestes i tens tot de botigues. Però cal que els propietaris les arreglin i condicionin amb els seus diners.

Agents implicats

Ajuntament pot donar llicencia d’obres. O pot fer requeriments es cas d’existir defectes de seguretat i salubritat, però no te obligació de pagar res de les actuacions.

Temporalització

Decisió 2009, actuacions 2010-11

88

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Arranjament dels Baixants

Recursos ja disponibles

No existeix partida pressupostaria a la llei de Barris designada per a aquest efecte.

Recursos necessaris que manquen

Es conseqüència d’una obra privada promoguda per les comunitats de propietaris dels edificis, que es va finalitzar infringint les normes del bon construir. Avocant les aigües pluvials cap a les places en lloc de seguir amb el sistema ja existent de desaigües per l’interior dels edificis i abocant a la xarxa general

Agents implicats

Els veïns haurien de plantejar-se refer els desaigües. Els desperfectes que ocasionen es veuran reduïts en el moment que les impermeabilitzacions estiguin arreglades.

Temporalització

Pendent dels Veïns

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Arranjament de Filtracions Interiors

Recursos ja disponibles

No existeix partida pressupostaria a la llei de Barris designada per a aquest efecte. No confondre amb les filtracions a les places o perímetres. Aquesta reclamació veïnal fa referència a les filtracions a l’interior dels locals, i dels passadissos i túnels. Així com dels patis interiors dels edificis.

Recursos necessaris que manquen

Es conseqüència d’una degradació molt important de la impermeabilització existent per causa d’una falta TOTAL de manteniment per part de la comunitat de propietaris. Pot afectar greument l’estructura de l’edifici si no s’actua a mig termini.

Agents implicats

Els veïns haurien de plantejar-se refer les impermeabilitzacions. Els desperfectes que ocasionen es veuran reduïts en el moment que les impermeabilitzacions estiguin arreglades.

Temporalització

Pendent dels Veïns

89

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Arranjament dels Respiradors del Pàrquing dels blocs 1 i 2

Recursos ja disponibles

No existeix partida pressupostària a la llei de Barris designada per a aquest efecte.

Recursos necessaris que manquen

Es conseqüència d’una doble faceta. Per una part es podria arreglar amb diners públics la part estètica donat que son elements arquitectònics que es podrien encabir als espais lliures entre blocs. Però per una altre part, la dimensió i secció dels mateix es insuficient per a complir les renovacions d’aire que caldria

Agents implicats

Els veïns haurien de plantejar-se refer les instal·lacions del pàrquing contractant un enginyer per actualitzar la llicencia d’activitats

Temporalització

Pendent dels Veïns

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Millorar accessibilitat als passo de vianants

Recursos ja disponibles

Dins del pressupost d’arranjament de la plaça Pablo Picasso es pensava actuar en el pas de Vianants del Camí del Mig. Facilitant la construcció d’una rampa d’accés. Tots els passos de Vianants de l’Avinguda Mediterrani quedaran anul·lats i refets nous en la urbanització que està inclosa a l’ARE. Els passos del Carrer d’Argentona es podrien refer en el moment que dins la llei de Barris s’actuï per a fer el clavegueram.

Recursos necessaris que manquen

Partides 1.05.01 Obres d conversió en zona de vianants. I partida 1.09.01 Adequació i urbanització C/Argentona

Agents implicats

Tècnics municipals fent el projecte d’urbanització i comprovant el compliment de la llei d’accessibilitat.

Temporalització Projecte 2009-10. Obres 2010-11

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Fer accessibles les rampes de la Plaça St. Miquel

Recursos ja disponibles

No existeix partida pressupostària a la llei de Barris designada per a aquest efecte.

Recursos necessaris que manquen

Les Rampes compleixen normativa. La queixa veïnal es un tema estètic i d’acabats

90

Agents implicats

Tècnics municipals en els últims retocs dels detall de la urbanització del carrer d’Argentona

Temporalització Final 2010-11

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Accés asfaltat al Centre Obert I Camp d’Esports i al futur poliesportiu

Recursos ja disponibles

No existeix cap partida, ni a la llei de Barris ni dins de l’ARE

Recursos necessaris que manquen

S’hauria de plantejar fer amb recursos de l’ajuntament. I amb projecte per part dels tècnics municipals

Agents implicats

Territori. Decisió política

Temporalització Projecte 2010. Obres 2011-12

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Que passi pel Cros l’autobús que uneix les urbanitzacions amb el Centre d’Argentona.

Recursos ja disponibles

No contemplat amb l’ARE ni llei de barri.

Recursos necessaris que manquen

Fer el projecte per part dels tècnics municipals. Recursos per pagar el cost. Entenem que fins que l’ARE no provoqui un augment de població costarà molt que es pugui fer.

Agents implicats

Mobilitat, empresa autobús

Temporalització 2012

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Habilitar aparcaments quan es facin obres.

Recursos ja disponibles

Pendent del plantejament d’urbanització de l’ARE

Recursos necessaris que manquen

Primer es necessari tenir el projecte d’urbanització de l’ARE, però la ratio de plaça d’aparcament soterrani per habitant es molt superior a la dels centres històrics dels cascs antics i no fa preveure uns gran problemes.

Agents implicats

Territori, mobilitat

Temporalització 2011-13

91

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Habilitar dues sortides al Cros per llei

Recursos ja disponibles

El plantejament d’urbanització de l’ARE ja ho reflecteix i ha estat en exposició pública

Recursos necessaris que manquen

Així es farà en el moment que es comencin les obres.

Agents implicats

Tècnics municipals ,amb tècnics ARE

Temporalització 2011-13

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Accessibilitat de les ambulàncies als edificis

Recursos ja disponibles

Només cal retirar la cadena existent

Recursos necessaris que manquen

Control policial de compliment de la normativa d’aparcament de vehicles.

Agents implicats Policia municipal, Manteniment i Serveis

Temporalització Inmediata

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Augmentar la freqüència de pas dels autobusos.

Recursos ja disponibles

L’estudi de mobilitat realitzat per l’ARE, i la quantitat de població indiquen que un augment de la freqüència implica un augment molt important del preu del bitllet. (aprox 9€ per bitllet si es vol el pas cada 30 min els 7 dies a la setmana)

Recursos necessaris que manquen

O augmenten els usuaris/població o augmenta el preu unitari del bitllet

Agents implicats Companyia de bus/transport ajuntament/generalitat

Temporalització Fins al final de les obres del ARE, inviable.

Proposta

PROPOSTA PRIORITZADA: Millorar l’enllumenat i la carretera que uneix el Cros amb el Centre d’Argentona

Recursos ja disponibles

Cap. Només es contempla millorar l’enllumenat en la zona del barri. Partida pressupostaria de la Llei de Barris 01.03.01 Implantació del sistema de telegestió de l’enllumenat públic (import total 5.273€)

92

Recursos necessaris que manquen

Es impossible fer front a una despesa com la que fan referència a il·luminar tota una carretera, que a sobre es propietat de la Generalitat. En el moment que es procedeixi a urbanitzar tota la seva longitud es podrà fer però poden passar 40 anys

Agents implicats Generalitat

Temporalització Sine Die

Proposta

PROPOSTA No prioritzada: Aparcament Carretera Cabrera, fer respectar els guals i els passos de vianants.

Recursos ja disponibles

Aplicació normativa codi de circulació

Recursos necessaris que manquen

Policia municipal

Agents implicats Policia municipal

Temporalització immediat

PARTIDA PRESSUPOSTARIA NO INCLOSA EN PROPOSTES VEINALS

PARTIDA

Reordenació i millora xarxa de sanejament 1.07.01 import total de 307.200€

Recursos ja disponibles

35.000 any 2008 89.400 any 2009 93.400 any 2010 89.400 any 2011 Actuació al carrer d’Argentona i a la plaça de Sant Miquel del Cros

Recursos necessaris que manquen

Fer projecte amb els tècnics municipals durant l’any 2009 i fer les obres al 2010 i remats al 2011

Agents implicats Tècnics municipals + decisió política

Temporalització Projecte 2009-10. Obres 2010-11

PARTIDA PRESSUPOSTARIA NO INCLOSA EN PROPOSTES VEINALS

PARTIDA

Renovació i millora del subministrament d’aigua 1.08.01 import total de 286.720€

Recursos ja disponibles

20.000 any 2008 62.000 any 2009 120.720 any 2010 84.000 any 2011 Actuació al carrer d’Argentona i a la plaça de Sant Miquel del Cros

93

Recursos necessaris que manquen

Fer projecte amb els tècnics municipals durant l’any 2009 i fer les obres al 2010 i remats al 2011

Agents implicats Tècnics municipals + decisió política

Temporalització Projecte 2009-10. Obres 2010-11

PARTIDA PRESSUPOSTARIA NO INCLOSA EN PROPOSTES VEINALS

PARTIDA

Adequació i urbanització C/Argentona 1.09.01 import total de 230.400€

Recursos ja disponibles

30.000 any 2008 16.000 any 2009 94.400 any 2010 90.000 any 2011 Actuació al carrer d’Argentona i a la plaça de Sant Miquel del Cros

Recursos necessaris que manquen

Fer projecte amb els tècnics municipals durant l’any 2009 i fer les obres al 2010 i remats al 2011

Agents implicats Tècnics municipals + decisió política

Temporalització Projecte 2009-10. Obres 2010-11