!"#$"

%&()%*+

Lo sefaradim, lo askenasim, lo provenals, lo sar fatim, pashut katalanit o millor dit, en catal: No som sefardites, ni asque nasites, ni provenals, ni francesos, simplement catalans. Aix ens hagus dit un jueu de tradici catalana si li hagussim dit que ell era sefardita. Shaguera sentit encara ms estranyat si hagus llegit molts dels textos que parlaven i parlen de la dispora sefardita que al llarg de molts anys. Textos fets des de la conscincia castellana i espanyola moderna on sha tractat als jueus que van ser expulsats de la Pennsula ibrica com un tot i amb una sola identitat sefardita assimilada a la identitat espanyola moderna. No som sefardites, una afirmaci que segurament sobtaria a molts espanyols i tamb a molts jueus sefardites actuals a vegades massa avesats tamb a deixar-se enlluernar pels mitjans de comunicaci i els tpics.

Arran del 500 Aniversario el 1992 i tot el movime nt mitificador dels sefardites i per molt de temps va semblar com si la identitat catalana no exists en els jueus expulsats del Principat el 1492. Saprofitava la creena popular danys de propaganda duna unitat sefardita unida a la iden titat espanyola, una identitat, recordem-ho que al segle XV no existia, i que encara ara, permeteu-me el judici de valor- segueix sense existir.

Una comunicaci en francs presentada al II Congrs per a lEstudi dels Jueus en els Territoris de Llengua Catalana de 2004 per la professora Florence Touati-Wachsstock de la Universitat Hebrea de Jerusalem i titulada La Alacha en Catalogne: un lment constituent de lidentit judeo-catalane (La Alakh a Catalunya: un element formador de la identitat judeo-catalana) donava les traces per a saber una mica ms aquesta Llei Jueva aplicable a Catalunya.

Nosaltres seguirem el fil daquesta comunicaci per a, estudiar, ampliar, refer, superar i excedir-la en aquest article-conferncia que tanca la Festa del Llibre del 2015 a la Ciutat de Barcelona per part de la Llibreria del Call de Khabad a Catalunya, una festa del Llibre i Sant Jordi que enguany coincideix tamb amb el 4 dIar de 5775 Iom Hatsmaut (El Dia de la Independncia dIsrael).

Al llarg daquest article/conferncia, intentarem veure com lhalakh, la llei hebrea, ser el moll de los que conformar la ide ntitat judeo-catalana. Fixint-se que he dit la llei i no pas la llengua. No, no ho ser la llengua catalana, que tamb per menys i tampoc ho ser la territorialita t ms enll de tenir els seus orgens al Comtat de Barcelona i La Marca Catalana .

LAlakh t com subjectes els individus de la comunitat i la mateixa comunitat en s: el nostre subjecte seran doncs els jueus catalans i la seva organitzaci. Aix doncs, ens trobarem davant un desenvolupament propi de la llei hebrea per part dels rabins de la comunitat catalana i el recull dels seus usos i costums.

Per tal de fer el recorregut histric i aprofitarem la comunicaci de la professora Florence Touati-Wachsstock per a rescatar definitivament la existncia duns usos i costums, nusakh i minhakh i duna llei (halakh) catalans que suportin i desenvolupin la identitat dels jueus catalans duna manera nica i diferenciada des dels mateixos orgens de la comunitat a Barcelona i la seva extensi.

Sobre la llei, cal dir que lhalakh codifica cadas cun dels actes de lindividu i de la comunitat. Selabora constantment, i safegeix al llarg dels temps a la ja existent ms que no es modifica, selimina o es revoca lanterior. A la Dispora, des de la destrucci del Segon Temple a mans dels r omans a lany 70 de lEra Comuna, els rabins no han deixat de rellegir i de interpretar els textos, creant el que podem anomenar jurisprudncia rabnica.

Les condicions de la vida quotidiana de cada territori i comunitat, a ms dels esdeveniments de la histria sn els que forgen les noves circumstncies, i impulsen als rabins a reexaminar els textos de la Mishn i del Talmud La Tor balPe (Tor Oral)-, que en un principi havien esta t prohibits descriure, per que amb la destrucci del Temple i el galut (dispo ra), els rabins van autoritzar junt amb totes les seves discussions i comentaris, conformant els continguts de la Mishn i el Talmud. Una definici del Talmud du na forma rpida, simplificada i senzilla ( Dels dos, tant el Babl de Babilnia- com el Jerusalmi de Jerusalem-). La llei Oral , escrita i els seus comentaris.

Tenim doncs ara la Tor Oral escrita per a que els costums no es perdessin desprs de la destrucci del Beit HaMikdash ( Temple) i la dispora que va suposar lesmentada destrucci; i dels comentaris que diferents savis van anar fent fins al segle XI, i que a un cant de la Medit errnia allunyat dEretz Israel uns jueus anaven fent de manera prpia.

Veurem tamb que fins hi tot en aix, els jueus catalans seran una mica especials, donat que per procedncia de la comunitat conserven molta oralitat en la seva especificitat, ms que altres comunitats jueves. Per aquesta causa haurem danar a buscar el seu reconeixement en molts documents daltres comunitats jueves no catalanes que ja en el seu moment parlaven dels jueus catalans.

La societat jueva catalana va ser particularment productiva en el camp de la halakh. Hi van treballar alguns dels ms grans comentaristes de la tradici jueva, com ara Mosh ben Nakhman, el RAMBAN, Iom Tov Ishbili, Salom ben Adret, Isaac ben Sheshet i tants daltres que avui esmentarem per que no sn objecte especfic daquest article/conferncia.

Comencem pel marc territorial primigeni de la Comunitat Jueva Catalana.

La Marca Catalana, o Marca hispnica com lanomenen els espanyols, determinar un context territorial propi inicial. U n context propi en que els jueus catalans anomenaran a la resta de la Pennsula Ibrica, entesa com a marc territorial: Sefarad; referint-se al territori ocupat pels musulmans i posteriorment per castellans, aragonesos i dems pobles.

Aquesta apreciaci, no s balad, i durant molts anys va ser ignorada. La defensa modernament; entre daltres, Eduard Feliu, especialista en temes hebraics i president de la Societat Catalana dEstudis Hebraics, traspassat lany 2009. Feliu va polemitzar, en els seus darrers estudis, sobre la no adscripci dels jueus catalans dins dels territoris anomenats Sefarad, que segons ell i daltres estudiosos seria un terme que noms inclouria els territoris musulmans de la Pennsula Ibrica i com hem dit desprs shi avindrien a definir-sen tamb els jueus de Castella i lArag. En concret Feliu diu s una clara distorsi histrica utilitzar el topnim Sefarad per emmarcar a tot el territori peninsular, igual que utilitzar el gentilici sefardita per designar a tots els jueus que vivien als diferents regnes de la Pennsula Ibrica a ledat mitjana. No es pot utilitzar aquesta terminologia indiscriminadament i referida als jueus de zones que no varen ser mai territori de Sefarad en poca medieval.

Molts investigadors actuals ja fa temps que utilitzen la terminologia Sefarad de mode correcta i aix ho demostren en nombrosos articles en que aclareixen els aspectes ms decisius del perqu no es pot incloure a tota la Pennsula o al que s actualment Espanya dins daquest topnim. Alguns daquests investigadors sn Ariel Toaff, Simon Schwarzfuchs, i tamb lEduard Feliu i B. Z. Benedikt, aquest ltim autor diu clarament en el seu llibre Merka ha-Tor be-Provence publicat a Jerusalem en el 1985, que els savis jueus catalans no eren considerats en absolut com a savis de Sefarad.

Des de la invasi del rabs, Sefarad, era el nom he breu per designar les terres musulmanes dAl ndalus. Els regnes cristians del N ord eren genricament

pels jueus les terres dEdom (cristians), com molt b diu Maimnides en el Mishn Tor, a ms de tenir cada regne el seu nom especfic: Castella, Arag, Navarra, Lle, etc.

Anem ara a la part cristiana, a la part dEdom que deia Maimnides.

Cal dir que els catalans cristians anomenen Espanya hispnia, llatina- a les terres dels rabs. s a dir trobem el mateix conce pte i com a mostra la traducci que fa Joan Segura Valls, prevere de San ta Coloma de Queralt pel fa de la venda del seu castell per part del Compte Borrell i on defineix amb qui llinda. Lany 22 del regnat del rei Franc Lotari, dia dels idus de juliol, que correspon al 15 de juliol de lany 975, el comte de Barcelona Borell... vengueren a Guitart el Castell de Queralt. Jo, Borrell, comte ... venem a tu Guitart, el Castell de Queralt amb totes les seves dependncies... El castell... est edificat a lextrem de la nostra Marca, davant els lmits dEspanya per la banda doccident... Histria de Santa Coloma de Queralt, Joan Segura Va lls, Prevere, Refosa i ordenada en la ampliaci per Joaquim Segura Lamich , Tercera edici , 1984. ISBN.- 84-505-0632-8

Hi ha un parallelisme entre el concepte territorial Espanya i Sefarad anteriors, bviament ; per s un error, com b diu Feliu, tra slladar-ho a la actualitat destat modern espanyol. El fet es que sovint des de lEspanya actual es practica aquesta mena didentitarisme no solament en aquests termes , si no en tants daltres, no s si a vegades de mala fe o per simple desconeixement.

Tot i que el marc territorial que es dna per part de Feliu a Sefarad s correcte, veurem que lautor no encerta de manera plena en els aspectes finals per a definir la especificitat dels jueus catalans. De moment ho deixarem aqu i ho reprendrem ms endavant.

Definits els marcs territorials el comtat de Barce lona, com expressi de la Marca i les seves terres dexpansi-, tornem a la p roducci de vida jueva, que s el que defineix la constant duna comunitat.

Ser jueu s ser i fer, el jueu santifica el temps. La existncia mateixa i la producci cultural defineixen la judeitat, i no pas les pedres que deixen quan marxen o quan han estat expulsats dun territori. Per aix anirem a buscar els documents amb els seus pensaments que ens hagin deixat i els comentaris que sobre ells shan fet altres comunitats jueves o, si s el cas, els seus vens no jueus.

Apropem-nos a quins sn o poden ser els elements qu e conformen el marc per a que aquesta extraordinria productivitat que va s er la vida jueva a Catalunya, o millor dit vida jueva catalana, perqu cal dir-ho, va ser vida jueva catalana, tamb es va desenvolupar en altres localitzacions territorials on desprs trobem jueus amb el que ells mateixos anomenen costums ca talanes.

Intentarem esbrinar com s possible que, a diferncia daltres terres, els jueus catalans esdevinguessin a tenir una tradici prpia nica i diferenciada; que definiran com especficament catalana i diferent de la dels seus germans jueus de les terres provenals, castellano-sefardiques, franceses i rabs.

Per a copsar aquest fet ens traslladarem al segle XII i XIII al Principat de Catalunya, i en concret a Barcelona i per extensi tot el Principat, Provena, Serfat (Nord de Frana) , Sefarad (Castella i altre s regnes peninsulars) i lOrient. En aquest recorregut ens fixarem en la controvrsia sobre Maimnides. Una controvrsia molt ben explicada per professor Josep Ribera Florit de la Universitat de Barcelona en la seva comunicaci La Controvrsia Maimodiniana a Provena i Catalunya presentada tam b al II Congrs per a lEstudi dels Jueus en els Territoris de Llengua Catalana de 2004.

Mosh ben Maimn, Mamnides o com el coneixem ms sovint els jueus RAMBAM-, s una figura cabdal i nica en la tradici jueva. De fet encara diem que De Mosh a Mosh no hi ha ning ms gran que Mosh , referint-nos al primer Mosh, a Mosh Rabenu que va rebre la Tor (La Llei) a la muntanya del Sinai .

El Mor Nebukhim El Guia-Mestre- dels Perplexos s bsicament el centre del debat, per tamb el Mishn Tor ( la segona To r , una codificaci de lleis abastssima), totes dues obres del RAMBAM. La resurrecci corporal, la immortalitat de lnima o la vinguda del Messies s exposen a la llum de la ra filosfica grega. Pel RAMBAM, es tracta de trobar e l desllorigador racional de la tradici jueva. En aquest marc es produeix a Catal unya una controvrsia que excedir el nostre territori i que ajudar a donar carcter halkhic, de llei, a la tradici dels jueus catalans.

No ens podem estendre massa, tot i que seria molt interessant, en el que va suposar la polmica. Per s que hem de dir que va comenar a Catalunya, extenent-se a Provena via Llenguadoc i ms enll a Tsarfat (Nord de lactual Frana) i tamb a Sefarad (Arag i Castella i altre s territoris). Que sinicia el segle XII-XIII i que sestn fins al XIV.

Recordem que la implicaci poltica al segle XII-XI II de Catalunya amb la Provena, per dret dinstic dels Comtes de Barcelon a, fa que els contactes dels jueus del Principat siguin ms intensos comercialment amb els del Nord que no pas amb el que els jueus catalans anomenen Sefarad; per aix la disputa sobre RAMBAM fa que aflorin problemes entre tradicions diferents per contacte com veurem quan analitzem el llibre Maguen Avot (Escut dels nostres pares) del Rab Menahem ben Salomon Ha-Meiri de Perpiny.

Tornem a la controvrsia: Mentre que a lOrient Eg ipte i altres terres- on vivia RAMBAM don era Naggid (Cap) de la Comunitat Jueva fins que hi va mor als 66 anys el 1204, en una generaci les discussions v an quedar esvades i

decantades del costat del RAMBAM, a Catalunya la cosa, com hem dit, lallargassa prcticament fins els assalts a les co munitats i els assassinats del 1391 i la desaparici del Call de Barcelona. Tot pl egat 150 anys llargs. Discussi llarga que, com ja hauran endevinat, s prpia de la nostra tradici jueva, per tamb de la catalana, i en el cas dels jueus catalans, sembla que ho ser doblement.

Entenguem ara la part poltica de la controvrsia: A Catalunya els Nesim, una classe aristcrata dins dels Jueus de Barcelona ten en el favor de la Cort dels Comtes de Barcelona i Reis dArag. Els Nesim diue n tenir les seves arrels ens els primers jueus vinguts a Catalunya des de Babilnia, abans hi tot de la destrucci del Segon Temple. Aquests privilegiats j uguen fort a favor del racionalisme mentre que per altra banda lescola Cabalista de Girona i Barcelona amb Mosh Ben Nakhman Nakhamnides o com el coneixem nosaltres El RAMBAN i la burgesia tradicionalista jueva, shi oposen en diferents graus, quedant RAMBAN com a conciliador final de la situaci. Recordem que RAMBAN era cabalista a Girona per de lescola de Barcelona i que tenia el favor de la Cort tamb. No s el nostre objecte entrar a dirimir els nusos de la controvrsia, per si que ens cal dest acar dues coses:

Primer- Notar la dura carta que Sheshet Benbeniste, metge dels Comtes de Barcelona i reis dArag Alfons I i Pere I, va llan ar contra Mer Abulafa de Toledo a finals del segle XII en que els ridiculitzava pels seus comentaris sobre el Mishn Tor del RAMBAM sobre la immortalitat de lnima. Aquest fet marca la diferncia de comprensi de la llei entre les du es comunitats. Malgrat tot cal dir que a Catalunya mateix, la controvrsia tamb tenia lloc, no ens enganyem, per que poc a poc va arribat a punts de fussi. A Castella, malgrat podrem pensar ser ms propers culturalment al RAMBAM que era Andalus i sefardita com ells, la seva aristocrcia s conservadora, mol t conservadora i no veu b el RAMBAM, tot i que ara el sefardisme turstic el reivindiqui brandadament.

Segon- Que per origen dels Nesim, i aix s una hiptesi, em va fer pensar que podien seguir quelcom semblant el Nussakh lAlep Mustaarabim de Sria i Irak que originalment tenia una manera diferent de culte, i que figura en un llibre doracions diferent anomenada Matzor Aram Soba. Segons el Professor Ezra Fleischer, s evident que t semblances amb ritus sefardites no estndard, i concretament ell nomena que sassembla especficament el catal [ http://en.wikipedia.org/wiki/Mustaarabi_Jews ] en lloc de al ritus normatiu castell sefardita. I mireu, ves per on , ja tenim el catal anomenat com un ritus diferent del sefardita estndard en lestudi compar at.

Daquesta manera trobem el ritus catal ms semblant al de les terres de Babilnia ms que al del costat de casa seva a Castella i que com a castell- es defineix com a sefardita.

Ens podem estendre una mica per explicar ms el que eren, suposaven i origen dels Nesim donat que en ells est bona part del nu cli especfic dels jueus catalans. Per aix anirem a buscar indirectament el que en va dir al segle XII Beniamn de Tudela en el seu viatge relatat al Se fer masaot ( Llibre de Viatges) escrit entre els anys 1159 i 1173 de lera comuna. Al llibre parla del seu pas per Catalunya (Tortosa-Tarragona-Barcelona-Girona). El seu pas per Barcelona el descriu aix:

Hi ha all una santa comunitat, homes savis i inte lligents, i grans prnceps com el gan R. Sheshet i R. Shealtiel, R. Shelom i Abraham b. Khasdai. s una ciutat petita i bonica assentada sobre la vora de la mar a la qual vnen amb mercaderies comerciants de tot arreu: Grcia, Pisa, Gnova, Siclia, Alexandria dEgipte, dEretz Israel, dfrica i tot s els confins.

Fixem-nos que Beniamn de Tudela es refereix als jueus de Barcelona com Nesim guedolim (Grans prnceps) , es refereix a la famlia Sheshet recordeu que nhem escrit/parlat abans- i concretament al seu cap Rab Sheshet lanomena Ga com els de Babilnia-. Un ga, gran rab que llavors tindria uns 28 anys, encara jove, i el nom del qual era Sheshet ben Isaac ben Iossef Benveniste i que podeu trobar tamb anomenat com a Perfect de Pratis i va ser metge del llavors ja vell Compte Ramon Berenguer IV, mort el 1162 de lera comuna i que desprs seria metge dels comtes-rei Alfons I i Pere I . Esmenta tamb que duien el ttol de Nass (prnceps) a laljama i la Cort dels Comtes de Barcelona. Rab Sheshet va ser un dels primers defensors del RAMBAM.

No vull deixar de citar un altre notable que tamb esmenta en el seu llibre el nostre viatger i al qual tamb qualifica de Prncep. Es tracta de Rab Abraham ben Khasdai, el nom del quel era Abraham ben Shemuel ha-Levi ben Khasdai. Membre duna altra famlia de notables jueus de Barcelona que es repetir fins la fi de lAljama de Barcelona el 1391. Com he dit abans, va ostentar el ttol de Nass com diversos membres de la seva famlia. Va ser poeta i traductor, i com a tal, va traduir el Sefer hamitzvot del RAMBAM. Sobretot s conegut per la seva versi hebrea de conte rab Barlaam i Josafat , que va titular en hebreu Ben ha-melekh we ha-nazir (ms o menys , El Princep i el Monjo). Va ser un empedret defensor del RAMBAM, redactant, al costat de seu germ Iehud la seva famosa carta a les comunitats de Castella, Lle, Arag i Navarra contra la crema dels llibres del RAMBAM.

No ens podem estendre ms, per potser aix ser un a bona excusa per a poder asseurens un altra dia per a parlar extensament dels jueus de Barcelona i els seus prnceps.

Anem ara cap a terres dels turcs i uns segles ms tard, concretament a la Salnica del segle XVI.

A Salnica el 1527 trobem que sens parla novament del ritus catal practicat per expulsats catalans amb el ttol de Matzor lenussakh Barcelona minhag Catalunya (Matzor segons els costums de Barcelona i estil de Catalunya); per, de moment, deixem aparcada aquesta data aqu.

Recapitulem: Hem trobat un Matzor segons els costums de Barcelona i estil de Catalunya i, amb la mel a la boca, ho hem deixat aqu, per ens prometem tornar a la data i reprendre el fil ms endavant.

Retornem a la comunicaci de la professora Florence Touati-Wachsstock . Segons ella determina; lestudi de la halakh a Cat alunya s una font histrica a dos nivells: primer, ens informa sobre lespecificitat de la prctica catalana; desprs, lanlisi daquesta especificitat ens permet detectar els mecanismes interns de les comunitats catalanes. Nosaltres seguirem un raonament similar en el nostre discerniment.

Florence Touati relata una particularitat excepcional: A la majoria de les comunitats jueves, tant asquenazites com sefardites, la pregria de Kol Nidrei obre el dia solemne del dia del perd, de Kipur. Av ui s generalitzat arreu obrir el dia de Kipur amb aquesta declaraci, per no en aquella poca per part dels jueus catalans.

El Kol Nidrei data de lpoca dels Gueonim babilni cs i per tant hauria de ser perfectament coneguda pels jueus catalans. Es troba a partir del segle IX, i des del principi, va constituir un problema per als rabins. En la versi original, aquesta oraci s una anullaci dels vots i jurame nts realitzats al llarg de lany anterior; recordem que moltes vegades els jueus eren obligats a abjurar de la seva fe i que aix la feia molt popular. Per popul ar no vol dir que sigui alkhicament correcta; i aix ho observaren i ho fe ren notar les autoritats rabniques catalanes.

Anem ara Tzarfat , a terres dasquenasites on Jacob ben Meir Tam Rabenu Tam (sincer), un tosafista del segle XI comentari sta del Talmud-, net de Rashi i que ja hem dit va viure al nord de Frana, precon itzava un canvi de text fent que lanullaci de vots i juraments es refers al futur, s a dir, als quals es pronunciessin durant el nou any i que podrien ser incomplets per descuits i no als vots i juraments fets i incomplerts en el passat, s a dir, durant lany immediatament anterior. Aix Kol Nidrei ja no seria, des daquesta perspectiva, una anullaci dels vots , sin una mena de condici que sels imposa als vots i juraments futurs i que constitueix una sortida per a qualsevol que els incompls sense voler.

Malgrat tot aix no resolia la qesti, i alguns ra bins seguien considerant Kol Nidrei com un minhag taut, s a dir, un costum errni, contrari a la halakh, i nombrosos rabins de lEdat Mitjana van intentar prevenir qualsevol possibilitat duna mala interpretaci daquesta oraci. Segons e ns explica en el seu article

la Professora Florence Touati-Wachsstock, el rab Isaac ben Sheshet RIBASH Valncia/Barcelona/Alger- a la seva responsa nmero 394, es va dirigir a un dels seus deixebles que, aparentment, socupava duna comunitat la localitzaci, lamentablement, desconeixem. Es tract a duna comunitat aragonesa segurament. Sigui com sigui, no era Catalunya, es tractava duna poblaci poc instruda que podria ser Calataiud, ja que ell com a Rab hi va ocupar el lloc de dirigent.

El fet s que aparentment, aquesta comunitat havia conservat la versi antiga de Kol Nidrei, que parlava dels vots i juraments pronunciats en el passat, i el jove rab havia imposat el canvi del passat al futur. Isaac ben Sheshet el felicita per aix, detalla les mltiples dificultats que planteja aquest s i conclou que, tot i els canvis del text de loraci, s preferible no dir-la en absolut, a fi de no incrrer en un descuit en matria de vots i juramen ts. A continuaci, afirma que a tot Catalunya no es diu. Conclou la seva responsa aconsellant al seu deixeble que aconsegueixi que la seva comunitat accepti, a poc a poc, el text modificat, i desprs, que suprimeixi completament ls daquesta declaraci.

Lafirmaci dIsaac ben Sheshet de que el costum a Catalunya s no dir Kol Nidrei s contundent i clara. Diu explcitament que no es recita a tot Catalunya. Aix tenim que Catalunya seria excepcional en aquest sentit, donat que ls de Kol Nidrei era generalitzat arreu. Ara b, recordem que desprs del 1391 el RIBASH Rab Isaac ben Sheshet- va haver dexilar- se a Alger Arglia-.

Marxem cap a Alger, a Algria, i mirem de veure quins ritus trobem en aquesta ciutat i si podem saber si deien o no Kol Nidrei. Segons trobem al llibre Sefardes de ayer y de hoy: 71 retratos Escrit pe r Richard Aaiun, Ham Vidal Sephiha diu textualment en el pla religis, a Alger coexisteixen dos ritus diferents, el minhag alharn i el minhag malakhim, que corresponen , respectivament, al ritual de Barcelona i al de Mallorca. Aix doncs a Algria els dos costums principals, a banda dels locals, a partir del 1391 sn catalans.

Ara anem als Estats Units , on segons Joachim Martillo, Comentarista principal de Dorchester, Massachusetts lAmram Gaon en la seva edici del Sidur anomena de necis el costum de recitar el Kol Nidrei (" shetut minhag "). Maltgrat tot diu, per era costum de recitar la frmula en diversos terrenys de la dispersi jueva, i s clar aix mateix del Sidur dAmram amb s generalitzat ja en el seu temps a Espanya, per la prctica ganica de no recitar el Kol Nidrei va perdurar i mai sha adoptat en el catal o al ri tual dAlgria (7) No ens ho podria dir ms clar. Tenim ja diferncies clares sobre Nussakh i Minhakh en dues comunitats. El 1391 els jueus catalans i mallorquins que sexilien a Algria porten els seus usos i costums http://tabletmag.com/jewish-life-and-religion/144083/kol-nidre-community . De moment tornem a deixar el fil dArglia aqu, amb la promesa de que no ens oblidarem dels nostres germans jueus catalans dArgel i Or ms endavant.

En aquest mateix sentit, Nissim de Girona, tot i admetent la validesa del Kol Nidrei en la formulaci futura, escriu: "Sembla que aquesta s la intenci dalgunes comunitats que diuen Kol Nidrei el dia de Kipur, s a dir, anullar els vots que siguin pronunciats desprs ... ". Seguint amb Nissim de Girona, lautor Abraham Gross a GERONA: A SEPHARDIC CRADLE OF JEWISH LEARNING AND RELIGIOUSITY distingeix entre el Min hag Girona i el Minagh Barcelona, pel que fa a les Selikhot que els de Barcelona comencen pel 25 dElul i els altres sen van a Rosh Hashan ( Cap dAny). Aquestes diferncies entre la mateixa Catalunya lliga amb les discussions del Segle XIII que han parlant abans i que tenen en RAMBAM una bona excusa i que reprendrem ms endavant quan tornem a parlar del Maguen Avot.

Malgrat tot mirat des de fora del Principat el Minhag catal es veia ben slid. En tornarem a parlar ms endavant.

Marxem ara a Sefarad, a Castella, a la capital jueva sefardita per excellncia: Toledo, on el rab Iacob ben Asher a la primera meitat del segle XIV, afirma sobre el Kol Nidrei a la seva gran obra halkhica a nomenada Arba Turim(literalment Quatre Fileres http://docsetools.com/revista-digital-educacion-tecnologia-educativa/contenido-13595.html per ms coneguda simplement com a Tur) : "el costum de dir-ho ja sha difs per tot arreu" . Tan generalitzat era dir Kol Nidrei que aquesta era la percepci que tenia per tampoc sabia el qu passava a Catalunya. Una afirmaci daquesta ndole ens mostra clarament que Catalunya era efectivament lexcepci que confirmava la regla, i que ja sabem tamb tenia ara a Alger un altre feu portat per catalans.

Ja que estem posats amb el Kol Nidrei, podem continuar i avancem ja a lexili definitu i dic exili expressament i de manera cons cient- dels jueus catalans a partir del 2 dAgost del 1492 ( 9 de Av de 5252 de maleda memria). Amb la dispora un dels destins dels catalans via Liorna s er, entre daltres, Algria i tamb Salnica on hi trobarem un veritable garbuix de costums i usatges.

Retornem cap a Salnica i reprenem el fil del Matzo r del segle XVI.

Durant lltima dcada del segle XV i fins ben entrat ja al segle XVI i fins hi tot XVII; Salnica va servir com un refugi per als exil iats jueus que fugien de la Pennsula Ibrica i Itlia. El marr cronista portu gus Samuel Usque, descriu Salnica com la seu de la consolaci per a les trib ulacions dIsrael (Ferrara 1553), com la configuraci regional de la dispora Sefarad on: "el major nombre dels fills perseguits i desterrats dEuropa i daltres llocs shi han reunit i han estat rebuts amb amorosa benvinguda, com si fos la nostra venerable mare, Jerusalem ". Els nouvinguts, juntament amb els askenasites que havien arribat abans i els Jueus romaniotes nadius, conformen fins a una trentena de comunitats independents a Salnica.

El 1391 es funda ja a Salnica la Maiorka (sinagoga dels Mallorquins) , el 1492 trobem la Katalan Iakhan (Catalana Vella) i al final del segle XVI la Katalan Khadakh (Catalana Nova) i la Maiorka Shen ( Segona Mallorca) o la dels Penendits ... Com veieu fins hi tot all els Jueus catalans tenien diferncies per acabar anant a diverses sinagogues. No hi ha res nou sota la cap del sol. http://www.wikilingua.net/ca/articles/h/i/s/Historia_de_los_jud%C3%ADos_de_Sal%C3%B3nica_93b7.html

Cada component daquest mosaic de comunitats de tot el mn jueu, mant els costums i tradicions que porten amb si dels seus molts i diversos punts dorigen. Tornem al Matzor Catal de Salnica. A la pgina web que venia el Matzor catal a Internet diu textualment: Precisament el 1527, Jueus catalans que havien fugit daquesta provncia espanyola (NOTEM que ara parla en termes de provncia actuals) i la seva principal ciutat de Barcelona, per tal de conservar la seva identitat histrica, publiquen aq uest Mahzor per Rosh HaShan i Iom Kippur. On shi diu aix: "El treball es va completar en la viglia de la Gran Fast (Iom Kipur), el 9 Tishri 5287 = 16 setembre 1526 aqu a la ciutat de Salnica, sota la sobirania del nostre me stre, el gran rei, el sult Solimn, per la seva ms Gran Glria, a cura del jo ve Moiss Soncino a la casa del noble Don Abraham Senior, a instncies dels sup ervivents de lexpulsi de Catalunya, especialment la slvia Eliezer Shimoni, que la llum de la Tor brilli sobre ells, vegi la seva prognie i en la durada dels seus dies ".

Estem davant un document excepcional que ens assegura est fet segons el Nusakh de Barcelona i Minhag Catalunya (Ordre doracions segons el ritual de Barcelona i personalitzat de Catalunya), Salonika: Moiss Soncino, 1526. Que est fet a instncies dels supervivents de lexpuls i de Catalunya ( no de Sefarad i encara molt menys dEspanya). Aquest matzor tampoc t el Kol Nidrei, com tampoc el t el Matzor catal del Segle XIII editat tamb segons el ritus catal i tampoc el t la traducci del Sid ur al catal del Segle XV trobat a Barcelona al segle XIX (El Siddur en catal dels conversos jueus ( S.XV) C onservat a la Reial Acadmia , Transcripci i comentaris de Jaume Riera i Sans, Barcelona MCMXCIII ISBN 84-6008697-6)

Les peculiaritats de lAlakh catalana es van perfi lant i encara continuen. Per aix ara, en el nostre viatge imaginari, anem a Per piny i retornarem a comentar sobre el Maguen Avot :

A la comunicaci Magen Avot de Menahem B. Salom Ha-Meir: Catalans du Nord , Catalans du Sud del professor Grard Nahon de la Sorbona de Pars, tamb presentada al II Congrs per a lEstudi dels Jueus en els Territoris de Llengua Catalana del 2004 (1) ens parla del Minhag de les Qehilot Catalunya respecte a les Minagh Galilotenu que impera a la Provena i senyala que dins el Maguen Avod (Escut dels nostres Pares) sexpliquen les diferncies clares respecte dels Catalans, i es queixa que desprs de la Disputa de Barcelona presidida pel Comte-rei Jaume I i que porta el RAMBAN a lexili, molts cabalistes de lescola de Girona i Barcelona deixebles seus, que arriben a

Perpiny porten altres costums i que concretament recousen ces coustumes . Posarem solament alguns exemples de diferncies significatives que donen carta de natura nica als jueus catalans i els seus costums:

A Perpiny recitaven , Ha-melekh Ha-neeman (El seu acrnim s popularment AMEN, el rei fidel) abans de la Shem; els que segu ien el costum de Barcelona, no, ja que consideraven que trencava loraci, actualment solament es diu en privat i al final de la Shem quan es res a solo sense minin com ja feien llavors els catalans- . Els catalans no saturaven entre toc i toc de shofar per Kipur. A Catalunya la pregria de Maariv (nit) solament es diu quan han sortir les tres estrelles al cel, mentre que a Perpiny diuen la Shem i lAmid a la sinagoga, simplement ja quan es fa fosc. A Catalunya si Purimcau un diumenge, el desdejuni dEstar savana a dijous, a ls altres llocs encara es feia divendres. .. Per tant veiem algunes de les diferncies amb els provenals.

En quant a la vida a casa, el Minhag catal permet menjar formatge desprs de consumir aus. A Catalunya s molt estricte en examinar els llegums, per permet per motius de viatge menjar fabes, solament fabes, cuites per no jueus. Es tracta dun tema complex de halakhot de bishul goi; de menjar cuinat per un no jueu per que es podria menjar tamb cru i que com a menjar no s considerat com a com.

Tornem ara a Jerusalem amb la Professora Florence Touati-Wachsstock. En el tractat de Ketubot, el Talmud ens informa de les lleis relatives a les set benediccions nupcials que es diuen durant els set dies desprs de la celebraci del matrimoni. Les condicions per a dir aquestes benediccions sn la presncia de deu homes necessaris per formar una assemblea m inian- i la presncia duna cara nova, s a dir, dun home que no hagi estat present durant la celebraci del matrimoni. Normalment, els rabins co nsideren que tamb cal un dinar, perqu ladagi diu: "No hi ha alegria sense menjar". En el seu comentari del Talmud, el RAMBAN ens informa del costum segen t:

I el costum del poble s a dir les set benediccions divendres, que s el primer dia del matrimoni en els nostres pasos i (tamb) el shabat en tornar de la sinagoga. I alguns diuen que s un error, ja que aquestes benediccions no poden ser recitades llevat que sigui durant un dinar, desprs de la benedicci de la fi del menjar ... i certs savis han impedit que el poble practiqui aquest costum. No cal actuar aix, ja que aquest costum del poble s Tor.

Ms endavant el RAMBAN ens detalla ls del que es tracta:

Per Shabat, quan el nuvi surt de la sinagoga, es treu a la nvia de la seva cambra i els dos es colloquen sota la Khup i es d iuen les Berakhot benediccions- abans de lpat perqu s una gran alegria, ja que el poble salegra. I fins i tot si es van dir les benediccions divendres, es tornen a recitar

en Shabat perqu es compta amb el fet que ser impo ssible que no sigui present en Shabat una persona que estigus absent la viglia.

En el costum que ens descriu el RAMBAN, hi ha dos punts de halakh que plantegen una dificultat: el fet que les benediccions no siguin pronunciades durant un pat i el fet que es diguin les benedicci ons sense tenir la certesa de comptar amb la presncia duna cara nova.

No ens entretindrem amb les respostes del RAMBAN en aquests dos punts. El que s important retenir aqu s que el Shabat que segueix al casament s locasi duna celebraci popular i informal. Tot e l pblic est convidat a venir a alegrar els nuvis i aix, sense que els esperi un d inar. El ms probable s que hagi estat aquest carcter informal duna cerimnia religiosa, ja que es tractava de dir unes benediccions, el que va molestar a alguns rabins. I el RAMBAN, aqu va defensar aquest s popular. Aquest mateix costum ens lassenyala tamb Iom Tov Ishbili. Conegut amb lacrnim de RITBA,i que va viure a finals del segle XIII i a principis del segle XIV a Barcelona, on va ser el deixeble de Salom ben Adret, i desprs a Saragossa, on va ser el rab. EL RITBA ens informa del mateix costum en termes similars i el situa, segons les seves prpies paraules, "a Catalunya i en altres llocs". Aquest costum el coneixien tamb els rabins asquenazites, que el condemnaven. Malgrat tot, els rabins asquenazites parlaven della com un s de lpoca dels Gueonim, que no coneixien directament, i amb tota seguretat, aquest va ser el seu origen. Tornem a trobar doncs que els Catalans conserven un altre costum dels temps dels Gaons de Babilnia, antiqussim, viu popularme nt i defensat ara ja per RAMBAN. Aquest costum era antic, y probablement, noms va perdurar a Catalunya. Lafirmaci de RAMBAN que aquest costum popular era Tor significava que no solament era conforme a la halakh, sin tamb que era tan autntic com lhalakh mateixa, la qual, segons la tradici, com ja hem dit, s la Tor oral que li va ser lliurada per Du al Poble d Israel, per la m de Mosh a Ar Sina al mateix temps que la Tor escrita. Lexp ressi "aquest costum s Tor" s una frmula coneguda i molt utilitzada, so bretot pels rabins asquenazites que amb ella buscaven defensar i protegir el minhag, el costum. Una frmula que tamb s emprada pels rabins medievals catalans. El mateix RAMBAM la fa servir tres vegades en els seus diversos escrits. Els rabins catalans es van erigir en defensors de la prctica popular i segurament s aix el que explica que aquest costum i daltres noms hagi perdurat de manera significativa al Minhag de Catalunya.

Pel que fa als casaments encara tenim dues prctiqu es ms que voldria esmentar i que sn especfiques de Catalunya, aques tes ja en les alakhot ms jurdiques, de dinim (de jutges) i de dret de famlia. Es tracta del siiur i lharaiuts.

Quan un jueu es casa escriu la Ketub que queda en propietat de la seva esposa. La ketub estableix els termes econmics de l dot si nhi ha, laportaci de bens, en cas de divorci aix com el sustent de la famlia i els fills. A Catalunya trobem que la ketub est complementada p er aquestes dues figures jurdiques singulars. En concret a banda de la ketub es signava en document separat , el Setar haraiut, literalment en catal responsabilitat que obligava al retorn dels bens de dot de la dona a la seva famlia dorigen si aquesta moria sense descendncia, o b directament als fills si en tenia. Per altra banda regulava tamb lincrement de bens matrimonials i el seu repartiment i es designava a dues persones honrades de lAlkhama per a determinar-ne el repartiment en els diferents casos de mort. Estem davant clarament de que el dret dels jueus catalans anava ms enll duna separaci de bens i una manera molt clara tractava de deixar protegida la famlia. Per que fa al siiur era una assegurana sobre els bens de la ketub tamb molt singular en els usos i costums de Barcelona.

Gabriel Secall al seu opuscle Generalitats i notcies histriques sobre les noces dels jueus a les comarques de Tarragona en els segles XIII-XV http://www.raco.cat/index.php/QHT/article/viewFile/94471/148806 malgrat el seu desconeixement pals de la majoria i sentit dels costums i tradicions jueves, ens porta la segent i important cita: captols matrimonials del 1492, en un dels seus apartats redactats en catala, hi trobem una referencia a Iassegurana de la Ketub i el Siiur, sota aquest context i en Catal : ...Item en altra carta promet lo dit Boniua Mandil que atemps de noces fara fer a Juceff son fill Carta de Assegurament de dot appellada quesubba vessiur a us e costum de Bacchinona ... Per si aix fs poc Iom Tom Assis a Els Jueus de Santa Coloma de Queralt, Associaci Cultural ba ixa Segarra-Santa Coloma de Queralt ISBN: 84-922675-1-8 Pg, 31 ens diu textualment que en una altre contracte que data del mateix any les dues parts es posen dacord en forma dhaharaiut. Si la parella que es casava tenia fills abans que la quantitat fos duplicada, calia designar dues persones de confian a perqu dictaminessin que passava amb lhaharaiut, en la lnia del que hem explicat el el pargraf anterior. Per altra banda a el mateix Iom Tov Asis cita a ADRET,III, 17, on es diu:Baer I p 1067-1070 "...el siiur era corrent en aquest pas..." Un matrimoni contret... el 1416, regulava els afers de Ketub i siiur dacord amb els costums i la prctica de Barcelona, corrent entre els jueus" , aix que el Minhag i Nussakh Barcelona eren prctica generalitzada i part del dr et com, de lHalakh Catalana.

A tenor del que avui ens interessa, el ms important del cas del 1492 que ens comenta Gabriel Secall i del 1416 de Iom Tov Asss sn les dates en les que ens diu que aix passa, que el 1416 ho fan en catal i amb carcters llatins i no amb escritura aljamiada i que es fa sota els usos i costums de Barcelona quan ja des del 1391 la Comunitat de Barcelona no existeix. Hem de tenir clara que

parlem duna extensi per a tot Catalunya daquests usos i ms enll els jueus catalans sels enduran a lexili.

Tornem a larticle de la nostra professora Florence Touati-Wachsstock. Molt encertadament afirma que aquests dos exemples de prctiques especficament catalanes, un que van imposar els rabins al poble ( el de no dir Kol Nidrei) i una altra que era un costum del poble defensada pels rabins ( la de noces), podem concloure que hi havia una forma dharmonia i fins i tot de dileg entre la comunitat jueva a Catalunya i els s eus mestres.

Anem a veure quins els fonaments daquest dileg?

Isaac ben Sheshet, a la responsa num. 37, ens dn a, al parer de la nostra professora, una pista important, a travs del que constitua, als seus ulls, un exemple oposat al de la comunitat catalana. Es tractava de la comunitat aragonesa. Aquesta responsa tractava de loraci de Mussaf per al dia de Rosh Hashan, loraci que supleix els sacrificis del Te mple des de la seva destrucci. En principi, es tracta duna oraci que cada un diu individualment. Malgrat tot, el costum s que una vegada que loraci ha estat recitada individualment, el sheliakhqui porta la direcci de loraci- la recita una altra vegada en veu alta per a tota la comunitat.

Aparentment, el destinatari de la responsa es trobava a Arag, on constata que loficiant deia loraci del Mussaf amb el pblic, i no en dos temps, sent el primer loraci individual. La pregunta que se li v a plantejar a Isaac ben Sheshet va ser, doncs, la de saber si aquest costum era correcte o si era reprensible,i si en aquest cas caldria corregir-lo. Aquesta va ser la resposta:

No hi ha dubte que el costum convenient s que lassemblea la digui primer i que loficiant a la vegada la digui en veu baixa, per tal de complir el seu deure de resar. Desprs cal que loficiant repeteixi loraci en veu alta (...) Tal s el costum a Catalunya i en els llocs on hi ha gent instruda en la Tor. No obstant aix, a lArag, no s aquest el costum. I quan era a Saragossa, vaig impedir aquest costum a la sinagoga en qu vaig resar. Per a ells va ser molt difcil canviar aquest costum. A ms, fa ms o menys 25 anys, el rab Khasdai fill del rab Salom, que la seva memria sigui una benedicc i, em va explicar que durant la seva visita a Castella, va passar per Fraga i va observar aquest mateix costum. Va declarar que calia eradicar-lo, per la gent de Fraga no va acceptar les seves paraules. Li van dir que fins i tot si era un gran savi, ells opinaven que la gent gran que havien institut aquest costum eren ms savis que ell. Va ser aix que el rab Khasdai va prendre la decisi de no intentar mai ms eradicar un costum en una comunitat en la que la seva autoritat no fos reconeguda.

Aix la especificitat del Nussakh Catal es va perf ilant diferent dels aragonesos que queden molt ms assimilats, encara que amb alguna diferncia, pels sefaradites de Castella; per alhora radicalment di ferents dels jueus catalans.

Com ja he recalcat en un altre punt daquesta conferncia/article, el fet de ser minoritaris demogrficament i altres circumstncies que explicarem ms endavant fa que els usos catalans hagin estat no solament menystinguts, sin ignorats per sefarditlegs espanyols durant molts anys. Segurament, com tantes coses inherents a Catalunya no interessava senyalar per la seva especificitat, i de pas, aquesta mateixa identitat singular dels jueus no nha estat una excepci. s el cas entre molts daltres de Los Judos de Espaa, Historia de una Dispora (1492-1992) Editorial Trotta, Quinto Cenetenario. Fundacin Amigos de Sefarad. ISBN: 84-87699-61-8 o de blogs com https://perurealfonso.wordpress.com/2009/03/15/una-bibliografia-judeo-catalana/

Tornem, en el nostre viatge cap a Algria per a copsar la importncia daquesta herncia catalana tradicional i la seva transmissi popular. Ens ho illustra particularment b la segent responsa que tamb ens aporta la professora Florence Touati-Wachsstock . Es tracta duna responsa que es troba atribuda a Shimon ben Zemakh Duran, per que en realitat va se r escrita per Abraham ibn Taoua, un dels seus descendents, que va viure a Alger Algria- ms o menys entre els anys 1510 i 1580. Uns savis de Fes li preguntaven sobre una prctica que havien observat en la seva ciutat i que els semblava contrria a les Halakhot de Shbat. Els savis deien que havien seg uit de prop el tema en els llibres i van citar el Talmud i els majors responsables de la presa de decisions del mn sefardita, s a dir, RAMBAM, Isaac Alfasi, Asher ben Iekhiel de Toledo i el seu fill Jacob ben Asher; i afirmen que tots soposaven a la prctica en qesti. Heus aqu la resposta dAbraham ibn Taoua:

Spiguen que nosaltres som exiliats de Catalunya i que en aquests pasos on hem estat dispersats per les nostres culpes, seguim els usos que tenien els nostres pares a Catalunya. I vosts saben que els rabins de Catalunya, sobre la base de lensenyament es fonamenten tots els usos de les comunitats, sn RAMBAN, el rab Salom ben Adret, el rab Aaron Hal evi de Na Clara, Rabenu Nissim, i altres rabins eminents de cada generaci . I s aix, encara que les seves decisions no sempre shan difs ni shan publ icat. s per aix que no conv dubtar dels usos daquestes comunitats, encara que un no pot trobar cap menci explicita daquests costums en els llibres, ja que aquests usos provenen daquests grans khakhamim (savis).

Cal recalcar que en primer lloc, el fet que se li fes una pregunta aix a un rab del Nusakh Catal al segle XVI, quan molts jueus de tota la Pennsula Ibrica havien immigrat al nord dfrica desprs de lexpulsi de 1492, ens mostra que

els jueus catalans, minoritaris, es distingien per les seves prctiques. Per a aquests rabins de Fes, era clar que les autoritats que reconeixien i que consultaven eren rabins com ara RAMBAM o Isaac Alfasi, i no les autoritats catalanes. Per la pregunta plantejada fa lefecte que la comunitat catalana sofegava, atrapada entre els nombrosos jueus de la resta de la Pennsula Ibrica i els jueus locals. El principi de la resposta dAbraham ibn Taoua s revelador: comena precisant aquest origen catal i fins cita els noms de les autoritats catalanes, demostra que potser no est s egur que els seus interlocutors spiguen seu origen (aix s el que p ensa la nostra professora) Jo opino al contrari, que segurament els cita per donar fortalesa a les seves raons i fets.

El que s ms notable encara s la seva afirmaci que la halakh catalana no existeix necessriament per escrit, el que implica que noms els jueus dorigen catal, possedors, per tant, duna tradici oral, com ja tenien els Nesiim, els Princeps de Barcelona; una classe aristcrata que t enien els seves arrels ens els primers jueus vinguts a Catalunya, sn capaos de jutjar la prctica dels catalans. Aix equival a dir que ning que no sigui docte en la Halakh Catalana ha de qestionar cap costum dels jueus cat alans.

Sigui com sigui, daquesta responsa es desprn una confiana sorprenent del rab en la tradici oral i en leducaci halkhica dels jueus catalans. Per a ell, els jueus catalans saben el que fan i el seu missatge als rabins de Fes s clar: deixin-los (deixin-nos) tranquils, ja que no estan tractant amb uns qualssevol, sin amb uns exiliats de Catalunya, hereus duna tr adici preciosa.

I recalco, exiliats de Catalunya, ho diuen els dArgel com tamb ho diuen i hem pogut llegir, expulsats de Catalunya, els jueus catalans de Salnica. Mireu quin sentiment tenen aquests jueus, que lluny de casa seva expulsats i exiliats pels seus mateixos vens, segueixen definint-se com a catalans.

Arribats fins aqu solament voldria fer una pinzellada respecte a la llengua dels jueus catalans. s evident que la seva llengua dus com i de vida diria era la catalana; la destudi lhebreu; per, a ms la llengua catalana va esquitxar i enriquir tamb els seus textos destudi. Com a exemple vull posar el Sefer HaKhinukh ( El libre de LEducaci ) Una obra refer ida a lestudi dels 613 Preceptes. Tot i que la identitat de lautor s desconeix, se sol identificar amb Rab Aharon Halevi savi Barcelon del Segle XIII. No s clar qui el va escriure, per malgrat tot el que est clar que s qui va esc riure lesmentat llibre era catal ja que va fer prstec a lhebreu de nombroses paraules catalanes com polgar (arcaisme de lbul de fetge), ventrai ( vent rell/pedrer duna au) el biret (peix conegut tamb com a lluerna), genoi (genoll), etc . Un prstec de llenges romanxs que tamb el va fer Rashi del francs cap a lhebreu al segle X-XI de lera comuna.

No parlar dels textos aljamiats, escrits en catal per amb carcters hebreus, donat que sn coneguts i comuns entre els qui els i nteressa la cultura jueva i que donaria per estar aqu fins a la matinada. De lescritura de textos en catal i carcters llatins amb paraules hebrees ja nhem don at exemple amb els jueus de Santa Coloma i Tarragona dels qu hem parlat/escrit abans.

Finalment s que vull fer per una menci a un fet que vaig descobrir fa poc i que em va semblar curis. La participaci de jueus catalans en un funeral destat al comte-rei Joan II a la Vila de Cervera on es diu que reciten cantirelles en roman (bviament en catal): La m ort del Comte de Barcelona Joan II el 20 de gener de 1479 , va fer que en el cam del cos a Poblet on va ser sepultat es passs per la Vila de Cervera on el dia 9 de febrer els jueus feren un ofici en hebreu i desprs "els jueus honorables cantaren tres o quatre cants de condol ("cantirelles") en roman... "Copi at de "El Museo Universal" any I, nm 5 copiat del Llibre verd del Racional de Cervera que comena el 1448 i acaba el 1675 i reprodut a lobra ja citada Histria de Santa Coloma de Queralt, Joan Segura Valls, Prevere, Refosa i ordenada en la ampliaci per Joaquim Segura Lamich. Aix doncs Jueus catalans tamb resaven part (piutim/cantirelles) en llengua catalana , la mateixa que els altres ciutadans del pas.

Com a jueu que avui viu a Catalunya i tamb catal dorigen familiar remot, no els puc ms que dir que mhe emocionat ms duna vegada quan posava en solfa aquestes dades. He de dir-los per que avui e l Nussakh amb el qual reso s el Nussakh Ari de Khabad de Barcelona, i lArizal ( Rab Isaac de Llria), de beneda memria, va viure al segle XVI. De seguida vaig pensar que ell, que era dels ms grans savis cabalistes del moment hauria de saber del Nussakh Catal. Vaig voler creure que en la seva poca ell va veure els jueus expulsats catalans i en vaig voler saber si el mateix Arizal en va dir alguna cosa.

Dit i fet, ho vaig trobar a lobra el Dr. Joseph Davis, The Reception of the Shulhan Arukh and the Formation of Ashkenazic Jewish Identity, AJS Review 26.2 (2002): 251276 on esmenta citant a Kham Vital, el seu deixeble i qui va escriure tot el que de lArizal sabem. Diu aix: Un punt de vista diferent va ser representat a Safed per un erudit jove nascut a Egipte a una famlia asquenaz-Sefardita mixta: R. Isaac de Llria, lAri ZL. En un curt comentari, Isaac de Llria diu haver recomanat a cada comunitat de Jueus mantenir els costums dels seus avantpassats. Pel que fa a les moltes diferncies en les oracions. . . entre minhag Sefarad, el minhag Catalunya, minhag Askenas, i aix successivament. . . va dir que al cel hi ha dotze finestres corresponents a les dotze tribus, i que les oracions de cada tribu pugen per una porta diferent que s especial per a aquesta tribu. . . . per tant s apropiat que cada persona saferri a lordre de les oracions dacord als costums dels seus avantpassats, ja que encara avui ning sap de si descendeix duna tribu o una altra, pot ser, que els seus avantpassats es vagin aferrar a aquests costums com a

descendent daquesta tribu o una altra. . . i que les seves oracions no pujaran a menys que es diguin en aquests costums .

Els puc assegurar, que desprs de llegir les paraules de lArizal de beneda memria i veure que clarament esmentava expressamen t i coneixia el Minhag Catalunya, no em podia estar de pensar que quan en Daniel Santillo responsable daquest espai que avui, dia del Llibre, ens acull i Rab David Libershon de Khabad em van confiar-me preparar aquesta confernciamhavien posat un repte; per tamb un gran kabot ( honor) i sobretot una gran simkh (alegria) en cada cosa que anava trobant i d escobrint. Cal esmentar que va ser Daniel Sherr qui va posar les mans den Daniel Santillo, el document de la Professora Florence Touati-Wachsstock. Res s casual i, avui, retrobar un passat com a tots plegats, ens fa recordar uns germans jueus hereus duna tradici esplendorosa com ells mateixos deien des d Arglia. Aquesta conferncia es va comenar a gestar el dia de Purim del 5775 a la ciutat de Barcelona, i com ja he escrit i dit, no va ser casual.

Avui del Nussakh dels Catalans en queda ben poc, el que els he explicat i poca cosa ms. Els darrers jueus catalans que sorganitzaven encara segons els costums dels que hem parlat avui van desaparixer fa ja poc ms de 70 anys a Salnica a mans dels nazis, Iemakh Shemo Vezikhr ( " - que el seu nom sigui esborrat del record). Els Jueus catalans i els seus costums, havien sobreviscut 500 anys, avui els recordem amb honor i orgull, avui sn tamb la nostra memria.

No vull acabar per daquesta manera tan trista, i no ho vull fer, perqu segur que ells tampoc ho voldrien. Ells que sempre van portar Barcelona al cor. I sent a Barcelona, ho far amb unes paraules de Rab, o permeteu-me millor, el Nass, El Prncep Isaac ben Sheshet ja a principis del Segle XV recordant la desfeta de les Aljames de 1391. Linsigne rab prenent unes paraules del Talmud referides a Jerusalem va dir amb el ms gran elogi que es pot fer de Barcelona: "Laire de Barcelona fa savis els seus fills" per alhora, sabedor que no podria tornar mai desprs de la destrucci del call, va escriure aquest poema amb el que acabo:

La meva terra ms tancada

eternament amb forrellats.

La porta ha estat banada

i hem restat desconhonats.

Tota planta shi s marcida

i la ciutat de lesplendor

jeu profanada i aterrida.

(Extret de LA CULTURA HEBREA A LA BARCELONA MEDIEVAL, Eduard Feliu)http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/viewFile/105185/134329

Text acabat a Madrid-Valls-Barcelona el 28 del mes dAdar de 5775

GLOSARI:

Amid.- Literalment posat dret , es refereix al conjunt de les 18 benediccions , oraci principal al conjunt dels tres resos diaris.

Edom.- En el nostre context es refereix las hereus de lImperi Rom i els cristians.

Gueonim.- plural de Ga, caps de les grans acadmies jueves orientals, el perode dels Gueonim a Babilonia abarca els anys 589 y el 1038 de lera comuna.

Matzor.- Llibre amb compilaci singular doracions per a un a o ms festes.

Minian.- Conjunt necessari per a loraci completa, format per 10 homes jueus ms grans de 13 anys

Mussaf.- Literalment Oraci Addicional que es fa desprs de la lectura de la Tor en determinades festes.

Nesim.- Plural de Nas, literalment prncep, per tamb no table duna comunitat.

Selikhot.- Resos del perd, es fan el mes dElul fins a Kipur

Jueus romaniotes.- Jueus que van quedar a la part grega de lImperi Rom.

Shem.- Literalment Escolta, s una pregria principal que es diu al mat i a la nit.

Sheliakh.- Literalment enviat, en el nostre cas , la person a que condueix loraci del minian.

(1) II Congrs per a lEstudi dels Jueus en els Territoris de Llengua Catalana , Institut Europeu de la Mediterrnia. IS BN: 84-393-6431-8

Matzor minagh catal segle XIII

Matzhor Nusakh de Barcelona i Minhag Catalunya (Ordre doracions segons el ritual de Barcelona i personalitzat de Catalunya)

Reproducci de dues pgines de la traducci al cata l del Sidur que conserva la Reial Acadmia Catalana de elles Arts de Sant Jordi. Publicaci El Siddur en catal dels conversos jueus ( S.XV) Conservat a la Reial Acadmia , Transcripci i comentaris de Jaume Riera i Sans, Ba rcelona MCMXCIII ISBN 84-6008697-6