L’entrevista aAlberto PeonL’entrevista aAlberto Peon

Juliol 2015

aquest mes estrenarem nova WEB! ... www.agafam.cat

Ansietat de rendimentAnsietatde rendiment

Llenceria per a Cavernícoles Llenceria per a Cavernícoles

L’entrevista aGrau Baquero

L’entrevista aGrau Baquero

Cuida de la teva esquena amb la Back-Check del

Dr. Wolff

Cuida de la teva esquena amb la Back-Check del

Dr. Wolff

Maquillatge de DIA

Maquillatge de DIA

aquest mesestrenarem nova web!

...

www cat

Sumari

Direcció: Joan GarcíaDisseny Gràfic: Enric RuizCorrectora ortogràfica: Neus Sebastian

Publicitat: 660608200Informació info@agafa.catweb: www.agafam.catDipòsit legal: B 15124-2015 Mail al Director: director@agafam.cat

3

Ansietat de rendiment

Cuida de la teva salut i del teu benestar

al Fisioclub amb el Pilates Reformer

L’entrevista aAlberto Peon

L’entrevista aGrau Baquero

Llenceria per a Cavernícoles

Maquillatge la de DIA

5

616

10

1220

Ansietat de rendiment

Diversos participants de concursos expressen dir-se a si mateixos “Tranquil” abans de sortir a escena; també els que són a punt de presentar un treball final davant els jutges i companys; els que estan per iniciar una competició amateur o d’alt rendiment; inclús abans de passar a fer una entrevista; etc., molts coincideixen a repetir-se a si mateixos: “Tranquil…” Realment els ajuda a estar tranquils? És molt probable que en comptes d’ajudar-se a si mateixos, s’estiguin dient una paraula que funciona de forma contradictòria malgrat la bona intenció. Si t’identifiques i t’has quedat amb cara de signe d’interrogació, segueix llegint, perquè la propera vegada que et succeeixi, puguis intentar in-troduir una nova estratègia per gestionar la pressió, la sensació d’afrontar un repte, la sensació d’ansietat.Què passa en el moment que ens comencem a sentir excitats? Quan estem per realitzar el que és significa-tiu per a nosaltres, no podem estar en un estat igual que si estiguéssim fent una tasca de rutina. Ja notem que comencem a tenir sensacions activadores, co-mença a pujar el ritme cardíac que s’acompanya d’un pensament, que pot ser positiu, negatiu o d’omissió al pensament, tapant-ho per dir un “tranquil” i a més ho intentem arreglar amb un “estaràs bé”. Alguna vegada el teu cos ha respost automàticament com si es trac-tés d’apagar una bombeta, com si es tractés de dir una paraula màgica, dient-te solament “tranquil, estaràs

bé”? Això més aviat, et distreu d’un probable pen-sament del tipus “i si em surt malament?” “I si no ho aconsegueixo?”. És molt important aprendre a distingir-ho i canviar-ho, per no sabotejar el teu millor rendiment.A l’intentar tapar-la, el cervell rep una senyal con-tradictòria, “com em dic tranquil mentre que el meu cos està excitat davant un moment de repte personal, no hi ha volta enrere i ho he d’afrontar.” Com ja hem dit abans no estaràs tranquil com si estiguessis fent una tasca de rutina i no estaràs bé com si estigués descansant a la platja, per tant, no demanis més estar tranquil en una situació així, que llavors et pots posar més nerviós. Millor, per-mete’t sentir aquesta sensació! La pots normalit-zar, identifica-la i fes-la teva, pots suportar la in-comoditat!, i no, no estaràs tranquil… seria més aviat estrany estar en un estat de tranquil·litat de cara a alguna cosa tan important per a tu. Viu-ho, assumeix-ho i no t’exigeixis fer-ho perfecte. Obtenir informació és la primera fase per acon-seguir un canvi, però no ho és tot, és necessari entrenar; com qui va al gimnàs a entrenar per to-nificar-se, si voleu aprendre’n més, us convido a entrenar-vos per gestionar les vostres emocions, l’ansietat de rendiment pot disminuir i canviar-la per una emoció sana i funcional.

“Tranquil…”Realment ens ajuda a estar tranquils?

Carolina Rincón | PsicòlogaNúmero de Col·legiada 20.436

Envia la teva suggerènciaa columna@agafam.cat

5

La meva vocació per l’hostaleria va començar en un bar familiar, servint cerveses, copes de vi... Sóc d’aquestes persones que m’agrada aspirar a alguna cosa més. Em vaig adonar que l’hostaleria era el meu ofici; vaig començar com a cambrer en un bar de barri, a Frankfurt, fins que un dia a casa em vaig posar a cuinar i em vaig adonar que m’agradava la cuina, després de 8 anys de cambrer. Vaig començar a cuinar a casa, em vaig adonar que anava fent cosetes molt bones, ja veia que se’m donava bé. Llavors vaig començar a buscar feina com a ajudant de cuina.

L’entrevista a

Alberto Peon

Tot amant de la gastronomia recorda una experiència, un moment que va suposar un canvi en la forma de percebre la cuina....Tinc molts records de la cuina, per exemple vaig estar molt de temps dedicat a netejar pebrots rostits, i això em va marcar molt i em vaig adonar que el pebrot rostit és un producte a la cuina que a mi m’aporta moltes coses. Avui en dia, uns dels meus plats forts són els arrossos i els faig amb pebrot escalivat. Als cuiners, de vegades, a l’estar molt temps amb un producte, fa que vegis que aquest producte combina amb tot, i a mi és una de les coses que em va marcar a la cuina.

6

No va ser gens fàcil. Jo sóc dels cuiners que, tot i tenir escola, he après a base del “carrer”, de treballar amb cuiners antics que no t’ho posen fàcil.

Vaig començar d’ajudant, pelant patates, fregant olles, el típic quan un comença. Un dia em vaig atrevir i em vaig presenta com a cuiner i a partir d’aquí vaig començar a pujar fins que vaig iniciar l’escola, a l’escola Hofmann, per a mi actualment és una de les millors acadèmies de cuina. En el meu cas, l’escola em van ensenyar a saber contrastar sabors, el color d’un plat... anteriorment ho feia sense adonar-me’n. Faig tot tipus de cuina, m’agrada sobretot la cuina d’autor, que és per la que jo em vaig decantar, precisament l’estudi final que tinc és de cuina d’autor. Realitzo també cuina mediterrània, i en general, tot ti-pus de cuina.

Vostè realitza sobretot cuina d’autor; hi ha alguna altra cuina que li agra-daria fer?Toco tot tipus de cuina, però no he tingut l’oportunitat de realitzar cuina japonesa ni cuina xinesa, lamenta-blement el menjar japonès i el menjar xinès si no ets japonès o xinès en els restaurants no et solen agafar, no tenim la possibilitat com en el restaurant espanyol que et dóna més oportunitats, ells són més tancats. Lamentablement en els restaurants japonesos els cui-ners espanyols no tenim molta acceptació.

Com veu la seva evolució a la cuina?Impressionant, no m’estic quiet, fins a dia d’avui he passat per diversos llocs. Sóc una persona que estic en un lloc, miro la nevera i veient els ingredients faig un plat en el moment. Així que la meva evolució sobretot d’un any i mig fins al dia d’avui és impressionant.

Quin diria que és un dels seus plats favorits?Són els arrossos, no només perquè m’encanten, sinó perquè m’agrada cuinar-los, a més són un dels meus plats forts, puc tocar tot tipus d’arrossos, rissottos ....

Amb quins productes li agrada treba-llar a la seva cuina?Els productes frescos. M’agrada treballar més el peix que la carn, perquè m’agrada tocar el peix, saber si ve fresc, des de que t’ho porten a la cuina fins que ho serveixes. T’ho porten sencer, ho neteges, el talles, el fileteges...

Alimentació, salut i gastronomia són tres pilars del mateix concepte, es combinen bé a la cuina actual?Si, si que combinen bé, això de dir “vaig a un restaurant a dinar i estic a dieta...” Avui dia la gent que està a die-ta pot sortir a un restaurant perquè tenim un gamma extensa de productes, no fa falta menjar un fricandó, pots menjar-te un rèmol a la planxa, millor que això no et menjaràs un bistec de vedella, i si, és una fusió que combina força bé.

7

8

Què opina del poder mediàtic dels cuiners actuals?És molta publicitat, perquè els cuiners mediàtics avui en dia ni cuinen, després estem els cuiners que no arribem a fer el salt. Aquests cuiners, tipus Ferran Adrià, cuiners que han cuinat molt; jo els veig cuiners de bolígraf i paper, molta me-sura, molt càlcul, etc. realment, tu vas a menjar al “Bulli” -com ha anat molta gent- i surts amb gana. El tipus de cuina amb explosions, tot és molt bonic, molt elegant. D’altra banda, estem els cuiners de nivell mitjà-alt, jo em considero que estic en un nivell alt de la meva cuina; a l’hora de cuinar, anem treballant en restaurants bons, fem el que podem i ens quedem allà, dins d’un nivell de gent si que som coneguts.

De què serveixen les Estrelles Michelin?Hi ha moltes maneres de mirar-ho, el 80% de la gent no ho veu rendible. Jo, a dia d’avui, un restaurant amb Estrella Michelin tampoc el veig rendible, ja no perquè no es facturi, facturar es factura, agafes prestigi, però puc garantir que hi ha un percentatge bastant alt d’Estrelles Mi-chelin que ni es coneixen. A dia d’avui els que es coneixen són David Muñoz, Ferran Adrià, San-ti Santamaria, Juan María Arzak i els germans Roca. Es coneixen perquè tenen les càmeres da-rrera, són cuiners amb un poder adquisitiu molt alt. Jo crec que et dóna una qualitat a tu perso-nalment, et dóna un “caché”, i després a nivell de restaurant, et dóna un “caché” més personal que de restauració.

Quin any va obtenir una Estrella Michelin?Jo vaig obtenir l’Estrella Michelin l’any 2008, treballava en un restaurant a Terrassa, el res-taurant és molt conegut a nivell nacional...

Ens podria donar una recepta?Carpaccio de cogombre amb llagostins cruixents i pebre vermell fumat.Tallem el cogombre a làmines fines, agafem un llagostí cuit, el piquem molt molt finet, l’arre-bossem i el fregim. Col·loquem la base de co-gombre a sota, posem el llagostí per sobre cruixent quan ja aquest fred, oli d’oliva fort, pe-bre vermell fumat i fem una picada molt fineta de ceba tendra i mostassa dolça.

Entrevista Agafa’m

jo

vefus

teria@

gmail

.com

6

18 22

5 929

Pol. P

la de

Les G

avarr

eres,

Bloc 2,

Nau 6,

ÒDENA

Darrera del CARPI

A fisioclub estem especialitzats en entrenaments personals en grups reduïts per adap-tar-nos al màxim a les teves necessitats. Tenim aparells de diagnosi d’última generació per personalitzar al màxim el teu entrenament.

La Check Back és una màquina multifuncional de mesurament per l’anàlisi científica de la capacitat d’esforç dels diferents grups musculars. Existeix una correlació de forces entre els extensors i els flexors. En la persona sana, els extensors toràcics són més forts que els flexors. Els pacients afectats per malalties de l’esquena es caracteritzen per una força màxima significativament menor dels exten-sors toràcics en comparació amb les persones que tenen la seva esquena sana.

La Check Back identifica i quantifica els dèficits i desequilibris musculars existents. Les dades de referència del programa informàtic garanteixen una avaluació fiable de l’estat muscular de la persona sotmesa a estudi.

Tenint en compte que el Pilates es centra en la postura dels músculs centrals que aju-den a mantenir l’equilibri del cos i que són essencials per mantenir la columna verte-bral, aquests exercicis alineen la columna, tonifiquen la musculatura interna i eviten mals d’esquena.

Sobre la base dels resultats obtinguts a l’estudi de l’esquena, l’entrenador defineix els exercicis a realitzar més adients per a cada persona i d’aquesta manera corregeix aquests dèficits i desequilibris musculars que ens provoquen els mals d’esquena.Pilates Reformer no només és immillorable com a mètode d’entrenament sinó també com a suport a la rehabilitació física de tot tipus.

Carles JusteEntrenador personal

Envia la teva suggerènciaa columna@agafam.cat

Cuida de la teva esquena i de la teva salut al fisioclub amb la Back-Check del Dr. Wolff

10

nolorsticks.com

info@nolorsticks.com

Nolor Stick’s es una marca d’stick’s de la comarca (Capellades) amb una àmplia varietat.

Fabriquem productes de qualitat a bon preu, i a la nostra botiga online a part d’stick’s trobaràs més equipament relacional amb l’Ok Patins.

salsasonclubdebaile

665 768 144

Ballem?

Classes de salsa cubana, bachata i rueda casino.Servei de ludoteca.

Stick’sR

Pressupostos sense compromís

Stick’sR

Pressupostos sense compromís

Stick’sR

Pressupostos sense compromís

Stick’sR

Pressupostos sense compromís

Stick’sR

Pressupostos sense compromís

tenim aparells de diagnosi d'última generació

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA QUÀNTICA

a

- Funció dels pulmons

- Funció del fetge

- Funció dels ronyons

- Funció del pàncrees

- Funció de la vesícula biliar

- Malalties òssies

- Densitat mineral dels ossos

- Sucre a la sang

- Greixos a la sang

- Anàlisis cardiovasculars i cerebrovasculars

- Funció de l'aparell digestiu

- Problemes de pròstata

- Problemes ginecològics

- Malalties del pit

- La pell

- Malalties reumàtiques dels ossos

- Elements: Ca, Fe, Se, Pb, Zn, vitamines

- Funcions dels nervis cerebrals

- Sistema endocrí

- Sistema immunològic

- Nivell de matèries tòxiques

Tijana Postic Bijavica · Infermera · Tel. 679134588 · C/Àngel Guimerà, 2-4 Manresa

on vaig desenvolupar el treball de fi de carre-ra. En aquell moment vaig haver-ho de fer en anglès, cosa que va potenciar molt la pràctica de l’idioma. També vaig poder “experimentar” amb l’alemany, de manera que al tornar després dels 6 mesos d’estada allà, em podia defensar parlant en aquest idioma. Va ser una època inte-ressant, vaig fer moltes activitats acadèmiques i culturals i va ser unes de les experiències que recomanaria a tothom que estigues estudiant.

Si no hagués estudiat Enginyeria Industrial, què li agradaria ha-ver estudiat?M’havia plantejat estudiar Telecos, però la bran-ca de telecomunicacions semblava una cosa molt específica i Enginyeria Industrial semblava una opció molt més genèrica, cosa que ha aca-bat sent així per a mi. He estant fent una mica de tot, he tocat des de la part de frigorista, part d’instal·lacions elèctriques a fàbriques, igual que també he tocat programació d’autòmats per fer funcionar les màquines. A la universitat hi vaig començar fent una assignatura de tecno-logia de processos paperers en el qual tocava tot el que és maquinària de l’industria paperera

Sóc nascut a Girona. Vaig estudiar Enginyeria Industrial a la UdG i vaig fer el projecte final de carrera a Alemanya. Després vaig estar 3 anys i mig en una empresa de maquinària i instal·la-cions pel sector alimentari, desenvolupant tasques en diferents àmbits; per exemple, em dedicava a fer instal·lacions frigorífiques per les empreses alimentàries, de les quals havíem de dissenyar tota la instal·lació en quant a conduc-tes, dimensionant-la i així poder controlar l’as-secatge de pernils i formatges. Posteriorment, vaig accedir a la Universitat com a professor ajudant per fer-hi el doctorat. Actualment sóc professor contractat a temps complert pel Consorci Escola Tècnica d’Iguala-da, que és un centre adscrit a la Universitat Po-litècnica de Catalunya (UPC).

Quina és l’experiència més grati-ficant que recorda de la seva èpo-ca d’estudiant? Potser la part més gratificant de l’època d’es-tudiant era que sempre que acabàvem els exà-mens teníem una setmana o setmana i mitja lliure, a més de les vacances d’estiu. El que em va marcar més però, va ser l’experiència d’anar d’Erasmus a Alemanya. Vaig estar a Darmstadt, una petita ciutat al sud de Frankfurt am Main,

L’entrevista a

Grau Baquero

12

13

i, essent part del departament d’enginyeria mecà-nica, estic donant l’assignatura de sistemes mecà-nics, de manera que he tocat una miqueta de tot del que havia estudiat a la carrera.

En què consisteix el treball de Sots-director d’Estudis?Actualment, a més a més de ser professor i donar classes sóc Sotsdirector d’Estudis, que bàsicament és qui s’encarrega de controlar i vetllar perquè els estudis que es realitzen a nivell universitari, es pu-guin fer de forma correcta. Això implica que la meva feina suposa, per exemple, preparar els horaris per al curs vinent, usant la càrrega docent que tenim els professors -que ens ve donada a través del con-sorci- intentar repartir-la de la millor manera amb les limitacions i indicacions de la part de la direcció acadèmica. Amb això, confeccionar uns horaris que intentin estar ben adaptats tant a alumnes com a professors i preparar també tot el que és el curs de l’any vinent; la guia docent, el calendari acadèmic, l’horari de pràctiques i d’exàmens, que procurem publicar-los abans de la matrícula perquè els estu-diants i professors es puguin organitzar el proper any. Acaba sent una feina força organitzativa, i al-hora tinc una altre feina de “relacions públiques”

amb els estudiants que volen entrar als nostres graus, que és la part que porta feina en quant a reconeixements de crèdits que han fet a altres titulacions, ja siguin nacionals o estrangeres per tal de veure quines assignatures s’assimilen a les nostres i poder-les reconèixer.

Quines Titulacions ofereix el Campus Universitari d’Igualada?Actualment, com a titulacions oficials del campus tenim el Grau en Enginyeria Química i el Grau en Organització Industrial, a part d’aquests també s’està donant com a estudi oficial el Màster en Enginyeria del Cuir que és un Màster podríem dir únic al món. En aquest, som un referent interna-cional. A part d’això, tenim titulacions no oficials –postgraus-, dels que hi ha diversa oferta que es va renovant any rere any.De cara a l’any vinent, oferim una doble titulació: el Grau d’Organització Industrial més el d’Adminis-tració i Direcció d’Empresa, que hem anomenat ADE Industrial. És una doble titulació on es veu la vessant com a enginyer i es veu la part econòmica de l’administració i direcció d’empreses.Per altra banda, també tenim com a nova titula-ció per a l’any vinent -no dins l’Escola d’Enginyeria

14

d’Igualada, sinó en el marc del Campus Universitari d’Igualada-, el Grau en Infermeria, en aquest cas per la Universitat de Lleida. Tenim aquesta novetat pel proper any on hi haurà un grup d’estudiants de 40 a 44 alumnes, que podran començar al setembre amb instal·lacions noves i equipades. A més a més, tenen el complement que poden desenvolupar les pràcti-ques en el CAP, Hospital i centres Sociosanitaris com a qualsevol altre titulació d’infermeria, però a més a més, també podran realitzar pràctiques al 4DHealth, que és un centre de simulació creat a partir de l’antic Hospital d’Igualada on s’innova per augmentar la se-guretat del pacient.

Com veu la Universitat a 5 anys vista? Quins projectes tenen pels pròxims anys?A hores d’ara una mica incerta, pel fet de la durada de les titulacions de Grau, amb la proposta que s’ha fet fa relativament poc de passar-les a 3 anys. Quan es van adaptar a l’Espai Europeu d’Educació Supe-rior, es va optar des del Ministeri d’Educació de fer titulacions de 4 anys més màster, però s’han trobat

que pràcticament a tota Europa s’estan desenvo-lupant titulacions de 3 anys més 1 o 2 anys espe-cífics de Màster per tal d’especialitzar. Ara s’està intentant rectificar, però quan fa només 6 anys que s’han començat titulacions de grau. És un període molt curt i està suposant un debat molt intens de si les titulacions es poden conservar tal i com estan o no. Sembla, per les últimes infor-macions que tenim, que es deixa a potestat de les universitats de poder decidir si continuen a 4 o es passen a 3 anys, però encara no hi ha res clar, i d’aquí a 5 anys no sé com estarà el mapa de titulacions.Tenim alguns projectes, però encara no se’n pot parlar massa... Tenim algunes possibles titula-cions que es podrien realitzar aquí al Campus Universitari d’Igualada, estan en una fase molt prematura, però s’està intentant desenvolupar noves titulacions per tal que aquest Campus pugui créixer, no només en titulacions, sinó en qualitat i en recerca que és el que ajuda a les em-preses de la zona també a innovar i per tant po-der-se situar bé en el mercat, cosa que afavoreix tant les empreses com els nostres estudiants.

Entrevista Agafa’m

Llenceria per a Cavernícoles

Falten dues hores per a la meva cita, m’aixeco del sofà i començo el ritual, com així l’anomeno

“Obro l’armari i miro entre tots els penjadors el modelet que vull lluir al sopar. Costa decidir-se pel que ho posposo i me’n vaig a la dutxa.

Allà segueix el procés més molest, cal estar perfecta per a l’ocasió. Com no em va donar temps a reservar hora per depilar-me amb cera, hauré d’usar la maqui-neta d’afaitar, porta una es-tona deixar la pell perfecta i, si pot ser, sense cap tall dels que s’escapen i et deixen marca a la pell.Després passem al cabell, les cabelleres els encanten, però el procés és també complicat, rentar-lo bé, des-enredar-lo, la mascareta, etc.Llest!, ara assecar-me bé i

hidratar la pell per estar el més suau possible.Mentre, el rellotge va co-rrent i haig de controlar que no em passi de l’hora acor-dada.Amb la tovallola enrotllada al cap, surto oliosa de cre-ma hidratant per tot el cos, obro el calaix de la roba in-terior i hi busco un conjunt de sostenidor i tanga. És de color negre amb detalls en daurat, tinc la lliga a joc i ara només falta veure quines mitges em poso: aquestes mateixes! Negres però molt finetes, gairebé no es noten

16

i queden molt sensuals.Passem al vestuari, segueixo mi-rant els penjadors i passant ves-tits, en trec dos que em ve de gust posar-me. Els deixo sobre el llit.Mentre els miro, em poso la llenceria, les mitges l’últim i amb molta cura, són tan fràgils que es trenquen fàcilment. Em miro al mirall, estic genial. Em poso el primer vestit. És negre, molt simple però amb un escot interessant, l’esquena és desco-berta. És elegant però no m’aca-bo de sentir còmoda... Passem

al segon, aquest –vermell- em ve més de gust. Perfecte, em veig increïble amb el vestit ajus-tat, marca el just i necessari sense ser massa vulgar ni massa seriós.Em trec la tovallola del meu ca-bell i començo el procés d’asse-cat i condicionament de la cabe-llera, que si escuma pel cabell, assecador una bona estona per donar volum al rínxol. La calor que dóna aquest petit artefac-te és increïble, la meva cara està vermella de la calor però per fi he acabat, estic morena

17

no necessito passar per xapa i pintura, per la qual cosa no em maquillaré.Falta l’últim detall per estar per-fecta!

El calçat i la bossa, difícil elecció també, sabata de taló sempre estilitza més, però el pla és més còmode. Primera cita: millor sa-bata alta. Toca patir una estona, diuen que “per presumir, fa fal-ta patir”.

Última mirada al mirall. Estic perfecta. Rellotge apuntant a

l’hora fixada, surto volant per la porta.”Aquest curt relat vol deixar clar que una dona es vesteix per agradar-se a si mateixa evidentment, però en una cita, el que li agrada és seduir visualment a la persona que acabi la nit amb ella.Per això mateix, si hi ha homes llegint aquest article, els agrairia enca-ridament, que posin una mica d’atenció al tema de la llenceria i prepa-ració que, la persona amb la qual compartirà una tòrrida nit, ha estat meditant i gestionant aproximadament unes dues hores de mitjana.

Moltes vegades ens sentim to-talment decebudes, quan un home, arribat el moment, arren-ca sense subtilesa tot el que amb tanta cura hem preparat per a la nostra cita, tornant a l’estat més primari de l’ésser humà, ho ano-

Xaray| Sexualitat Envia la teva suggerènciaa columna@agafam.cat

18

menarem la procreació.Després ens queixem de les calces-faixa, els sostenidors color carn (no hi ha cosa menys morbosa al món), que si no s’ha depilat en dies, que si les calcetes de cotó de diari, etc.

Senyors, presteu atenció als detalls, tots sortirem beneficiats!

Maquillatge de DIA

Avui explicarem com fer un dels molts maquillatges de dia i, en concret, farem un maquillatge pel matí.

En l’article anterior vam explicar com preparar la pell per abans del maquillatge. Un cop tinguem la pell preparada, ens posarem mans a l’obra amb el maquillatge.

1 En primer lloc ens aplica-rem una prebase per protegir la nostra pell. Haurem de tenir en compte que no tingui sili-cona i que sigui el més natural possible, d’aquesta manera la podrem utilitzar diàriament, sense danyar-nos la pell. La podrem aplicar directament amb la mà.

El maquillatge de dia és molt natural, sense excessos i pràcticament només busquem realçar subtilment el nostre rostre.

2 Un cop ens hem aplicat la prebase, ens aplicarem el corrector. Sempre del nostre to de pell o un to més clar per donar lluminositat a la zona. L’utilitzarem en crema o líquid depenent de la ullera que tinguem. Si la teniu fosca, us aconsello utilitzar-lo en crema ja que té més cobertura i, si la teniu poc marcada, amb un corrector líquid n’hi haurà suficient. L’aplicarem amb un pinzell sintètic perquè ens quedi millor i no malgastem el producte. Quan haguem acabat, el fixarem: bé amb la pólvora de maquillatge gris que és el fixador de corrector o amb una ombra color pell per a què perdi la textura líquida i no se’ns mogui

20

3 Com a base de maquillatge utilitzarem una mousse ja que és molt lleugera o també podem utilitzar una base líquida amb poca cobertura. La mousse l’aplicarem amb esponja i si utilitzem base líquida ho farem amb la mofeta (brotxa de maqui-llatge. Així ho repartirem uniformement, ho farem més ràpid i trigarem només 1 minut. Un cop ha-guem acabat la fixarem amb una pólvora de maqui-llatge translúcida que no ens dóna color.

4

21

En els ulls ens aplicarem una ombra clara color pell amb un pinzell d’ombres (de péls) i després ens farem l’eye liner.

Com sabem quin “Eye liner” ens queda millor per al nostre tipus d’ull?

Hi ha molts tipus d’ulls, però la nostra finalitat sempre serà crear l’ull ametllat que és “l’ull perfecte”. Us deixo unes pautes perquè pugueu detectar quin tipus d’ull teniu i així saber com treure-li partit.

· Si el nostre ull és ametllat: farem un eye liner únicament seguint la forma del nostre ull.

· Si el nostre ull és descendent: buscarem mar-car l’alçada creant un eye liner més gruixut de la cua de l’ull.

· Si el nostre ull és ascendent: farem un eye li-ner recte perquè doni la sensació que és una mica més baix.

L’Eye liner el farem amb líquid o amb crema, el que més ens agradi. Primer tensarem l’ull i sempre l’utilitzarem amb el pinzell de costat, així ens serà més fàcil i ens quedarà genial.

Per acabar d’emmarcar l’ull ens posarem màs-cara de pestanyes i definirem una mica la cella amb un llapis o amb ombra de celles. Si utilit-zem l’ombra, l’aplicarem amb el pinzell del ce-lles bisellats (queda més natural).

Tania Hernandez Maquilladora Professional

Envia la teva suggerènciaa columna@agafam.cat

22

4 Per acabar, ens aplicarem el coloret i el labial.

El coloret l’aplicarem en els pòmuls anant des de l’altura de la cella fins gairebé l’alçada del nas de forma molt subtil, així aconseguirem un look molt natural però amb els trets del nostre rostre mar-cats. Ens serà molt fàcil si fem servir una brotxa de coloret. La diferenciarem de la resta perquè és gruixuda però bisellada.

I de labial ens aplicarem un to nude. Primer, utilit-zarem un perfilador de llavis del mateix to que el labial, ens emmarcarem el llavi i ens el maquilla-rem sencer perquè així, quan ens apliquem el labial a sobre, ens quedarà molt més bonic i ens durarà molt de temps.

Això és tot, és molt senzill i trigarem màxim 10 mi-nuts en maquillar-nos. Molta sort i a practicar!

En el pròxim número de la revista explicarem com fer-nos un maquillatge de tarda.

23

“Fer negocis sense publicitatés com picar-li l’ullet a una noia en la foscor.

Tu saps que ho estàs fent, però ningú més se n’adona”

Britt Steuart

anuncia’t...info@agafam.cat

Pròximament Fisioclub Igualada · C/Galícia, 7 · 08700, Igualada · T. 688212677

Fisioclub Manresa · C/Àngel Guimerà, 2-4 · 08240, Manresa · T. 688212677

fitness&salutSom un centre innovador, apliquem tècniques noves i tenim aparells de diagnosi d’última generació i un ampli ventall de professionals experts que t’ajuda-ran en qualsevol àmbit de la salut i l’exercici físic.