La Universitat Autònoma de Barce-lona lamenta profundament la pèrduad'Antoni Caparrós, rector de la Uni-versitat de Barcelona des de 1994,mort el dia 28 de maig. La seva dedicació a la Universitat ila seva honestedat han estat unexemple per a tota la comunitat uni-versitària. La seva desaparició dei-xa un gran buit.La formació dels joves, la creació deconeixement i la lluita per una societatmés justa han estat els eixos de la se-va vida, plena i generosa. En aquestsdies de dol per a la Universitat, vo-lem que el seu exemple i el seu tarannàoptimista, així com la seva aferrissadadefensa de l'autonomia universitària,siguin un estímul permanent per a totsnosaltres.

Homenatge a Adalberto Ferrández

El 31 de maig, la comunitat univer-sitària va retre un emotiu homenat-ge de record a Adalberto FerrándezArenaz, professor del Departamentde Pedagogia Aplicada, que va morirel mes d'abril passat. La sala d'actesde la Facultat de Ciències de l'Edu-cació es va quedar petita per donarcabuda a la gran quantitat de personesvingudes des d'universitats d'arreu. A l'escenari de la sala, van pujar-hirepresentants de tots els estamentsuniversitaris: dels departaments, dela Facultat de Ciències de l'Educació,de la Facultat de Filosofia i Lletres,del món acadèmic i investigador, delPAS i dels estudiants.

juny-juliol 2001 / núm. 148

a Junta de Govern de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona(UAB), en la reunió del dia 23 demaig, va elaborar un document

sobre l’avantprojecte de Llei Orgànica d’U-niversitats (LOU), que reproduïm tot seguit: «La Junta de Govern manifesta el seu des-acord amb aspectes essencials de l’avant-projecte de Llei Orgànica d’Universitats i,en conseqüència, demana al Ministeri d’E-ducació, Cultura i Esports que obri un pro-cés formal de debat crític i participatiu so-

Debat crític sobre la LOUL organitzar una tancada permanent a la Fa-

cultat de Filosofia i Lletres i una acampadaa la Plaça Cívica. El dia 31 de maig, es va ta-llar l’autopista. L’assemblea que va tenir llocel dia 6 de juny va elaborar un manifest enel qual denunciava la mercantilització delconeixement, la retallada de participació de-mocràtica en els òrgans de govern de la uni-versitat, entre altres qüestions, alhora que pro-posava una universitat plenament democràticai popular amb finançament públic total i la gra-tuïtat global dels estudis.

Acampada estudiantil contra l’avantprojecte de Llei Orgànica d’Universitats.

bre la reforma de la legislació universitàriaamb l’objectiu d’aconseguir un documentconsensuat abans de presentar-lo a la sevaaprovació parlamentària. En aquest sentit,es compromet a elaborar i a fer públiquespropostes alternatives que renovin el seu com-promís de servei públic davant la societat.Insta totes les parts que han d’intervenir enel procés de discussió, elaboració i aprovaciódel projecte de llei a defensar el principiconstitucional d’autonomia universitària.En aquest sentit, considera necessària la re-conversió de l’avantprojecte de llei en un textcentrat en la definició dels aspectes bàsicsdel règim jurídic de les universitats.Demana al Parlament de Catalunya que eme-ti el seu judici sobre les línies generals de l’a-vantprojecte de llei, particularment en aquellsaspectes que eventualment puguin afectarles competències estatutàries en matèriad’educació superior».L’avantprojecte de llei presentat per la ministraPilar del Castillo ha provocat una allau de pro-testes que van des de les declaracions denombrosos rectors fins a la mateixa CRUE iels estudiants, que en algunes universitats jahan iniciat accions concretes. A la UAB es va

La Junta de Personal Docent i Investigadortambé va fer un comunicat molt crític el dia23 de maig, alhora que demanava la dignifi-cació de les retribucions del personal uni-versitari.Un acte significatiu va ser el que es va ferel dia 8 de juny a la sala d’actes de la Fa-cultat de Ciències Econòmiques i Empre-

sarials, convocat per la Comissió Delega-da del Claustre per a la Reforma Institu-cional, en el qual van parlar diversos pro-fessor, estudiants i membres del PAS. Es vaadquirir el compromís de continuar llui-tant per una llei que no limiti l’autonomiauniversitària, i es va demanar que la uni-versitat sigui plenament democràtica i pú-blica, que estigui al servei de la societat, ique el seu tret més característic sigui la qua-litat.

La Universitat està de dol

Autònoma 148 20/6/01 15:50 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

Juny-juliol 2001 · Núm. 148

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Qualitat acadèmica

Universitat d’estiu 2001 3

La dona a la universitat 5

La UAB serà pionera

en la fabricació

de microxips de DNA 5

Les tres estacions

científiques 7

Espai d’informació

sobre salut 9

Estudi Índex UAB

sobre activitat turística 10

Debat sobre

la innovació docent 12

Fòrum d’educación el marc de la perma-nent preocupació de laUniversitat Autònoma deBarcelona per la qualitat

de la docència, l’Institut de Ciènciesde l’Educació va organitzar un fòrumd’ensenyament a les instal·lacions dela Casa de Convalescència, a principisde juny. Sota el títol La Qualitat del’Ensenyament a l’Espanya d’Avui, au-toritats i professionals de l’educacióes van reunir, els dies 8 i 9 d’aquestmes, per intentar prendre-li el pols alsistema educatiu actual i perfilar-neles perspectives d’evolució.

Erector de l’Institut de Ciències de l’E-ducació, Joaquín Gairín, va arrodo-nir la intervenció inaugural convidanttots els presents a començar a cons-truir el sistema educatiu del futur mit-jançant el debat.A partir d’aquí es van desenvolupardues jornades d’intensa discussió so-bre la realitat educativa. El catedràticde psicologia evolutiva de la Univer-sitat Complutense de Madrid, ÁlvaroMarchesi, va llançar les primeres ide-es al foc del debat. Marchesi, un delspares de la LOGSE, va descriure, a ni-vell teòric, les condicions necessàriesper a un ensenyament de qualitatamb una premissa: millorar l’educacióde tots els alumnes i aconseguir, alhora,un professorat il·lusionat amb la sevatasca. Per a l’assoliment d’aquest ob-jectiu, el catedràtic de psicologia evo-lutiva va destacar la necessitat d’unaimplicació coordinada tant del cen-tre educatiu com de la família i del’administració. El secretari generalde la FERE, Ángel Astorgano, va tan-car la primera jornada del fòrum ambuna semblança del centre educatiude qualitat. Sis característiques, segonsell, el definirien: consolidació de lacomunitat educativa, definició d’unaidentitat pròpia i diferencial, com-promís global amb els alumnes, cons-ciència de la seva responsabilitat,obertura a l’entorn, i evolució constant.La segona jornada va estar marcadapel treball en taules rodones. Abans,però, el director de la Fundación Ho-gar i membre permanent del ConsellEscolar de l’Estat, Roberto Rey, va es-calfar els motors amb una ponènciasobre el contracte de qualitat. Rey vaapuntar la dificultat de mesurar laqualitat des d’una lògica comercial iva fer un intent de definir-la com elcompromís dels professionals per con-solidar un bon servei educatiu. En elcamí cap a la consecució d’aquest ob-jectiu, la formació permanent i inte-gral dels docents va ser la clau devolta on van acabar coincidint elsplantejaments dels integrants de lesdues taules rodones que van ocuparel matí. Entre els ponents que van enriquir eldebat van destacar el degà de la Fa-cultat de Ciències de l’Educació de laUAB, Joan Pagès; els representantssindicals del professorat Josefina Pu-jol, de CCOO, i Jaume Graells, de FETE-UGT; i la professora de Sociologiade la UAB i directora de PlanificacióEducativa de l’Institut Municipal d’E-ducació de l’Ajuntament de Barcelo-na, Teresa Eulàlia Calzada, entre d’al-tres.

Les diverses veus reunides a la Casade Convalescència van esgrimir unaconsigna unànime: la necessitat d’untreball constat i coordinat de totesles instàncies implicades per assolir laqualitat òptima del nostre sistemaeducatiu. Segons el vicerector deCampus i de Qualitat Ambiental, Ma-nel Sabés, que va inaugurar les jor-nades, la voluntat dels educadorsaplegats en el fòrum deixava palèsque, malgrat la dificultat d’aquest rep-te, s’està avançant en el bon camí. I ésque la comunitat universitària del’Autònoma sempre ha destacat per laseva sensibilitat vers l’imperatiu dela qualitat docent, com va recordarIsidoro González, director de l’InstitutSuperior de Formació del Professoratdel Ministeri d’Educació, Cultura i Es-ports. «És un honor», va destacar elrepresentant del Ministeri, «venir aparlar de qualitat d’educació a l’Autò-noma, el far que tots els que està-vem preocupats per l’ensenyamentseguíem en els temps de l’Escola deSant Cugat i de Rosa Sensat». El di-

Álvaro Marchesi.

Junta de Govern

La Junta de Govern que va tenirlloc el dia 24 de maig passat vaaprovar la convocatòria de pla-ces de cossos docents i el re-glament de l’Escola Tècnica Su-perior d’Enginyeria.Es va aprovar també l’adhesióde la Universitat Autònoma deBarcelona a l’informe presentatper CCOO en relació amb la Llei8/2000, de 22 de desembre,que reforma la Llei 4/2000 dedrets i llibertats dels estrangersa Espanya i la seva integraciósocial.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 2

3Informació

Universitat d'Estiu 2001n any més, l’Institut deCiències de l’Educació(ICE) organitza la Uni-versitat d’Estiu amb una

oferta de cursos que s’adreça espe-cialment a dos tipus de públic: elsuniversitaris de primer i segon cicle,i qualsevol persona amb una culturaequivalent o superior a la del batxi-llerat. La Universitat d’Estiu s’inscriu en unconjunt d’iniciatives preses a la Uni-versitat per facilitar i donar continguta l’exigència dels currículums uni-versitaris de cursar un 10 % d’assig-natures fora de l’àmbit d’especialit-zació de la carrera triada i perpotenciar el caràcter d’universitatde campus de la UAB. Així doncs,aquests cursos estan inclosos en l’o-ferta de crèdits de lliure elecció de la

U Universitat Autònoma de Barcelona(un crèdit per cada deu hores decurs). Entre les novetats d’aquest anydestaquen:Tres cursos en què la docència s’o-fereix en llengua anglesa (Beyondthe Screen: the Texts that Inspiredthe Films; Environment and Society,i Mandarins, Mystics and Samurai.An Introduction to Chinese Culture). Dos cicles de conferències sobre segu-retat alimentària i nou periodisme. Ampliació de l’oferta de cursos a Bar-celona ciutat (Casa de Convalescèn-cia). Els cursos s’imparteixen en dues seusdiferents: del 9 al 13 de juliol, a la Ca-sa de Convalescència-UAB (Sant An-toni M. Claret, 171, Barcelona), i del 16al 20 de juliol, al campus de Bella-terra.

El període de matriculació és del 21de maig al 22 de juny de 2001 a l’ICE.Les inscripcions poden formalitzar-sepersonalment, per correu, per fax i perInternet mitjançant el web de la Uni-versitat d’Estiu. D’altra banda, a la Guia de Cursos d’Es-tiu de l’any 2001 de l’Institut JoanLluís Vives (IJLV), s’hi pot trobar in-formació de més de sis-cents cursos,que es realitzaran en prop de seixan-ta localitats diferents del nostre àmbitlingüístic, molts dels quals reconegutscom a crèdits de lliure elecció per partde les universitats. Per facilitar la mo-bilitat dels alumnes de les universi-tats de l’IJLV, s’ha convocat, de nou, elPrograma d’Ajuts a la Mobilitat DRAC-Estiu. Per a més informació, consulteuel web de la Universitat d’Estiu a l’adreçawwwwww..bblluueess..uuaabb.. eess//iiccee//

om cada any, el Serveid’Idiomes Moderns(SIM) ofereix cursosd’idiomes i de conver-

sa per a tots els nivells, per al juliolde 2001. Els que vulguin estudiaranglès es poden inscriure als nivells1, 2, 3, 4 i 5, i als nivells mitjà iavançat de conversa. El SIM tambéoferirà classes d’alemany i francèsper al nivell 1 i el nivell mitjà de con-versa i classes de nivell 1 d’italià. El SIM també ha elaborat cursosper a estrangers de català i espanyola nivell elemental, i de conversa denivell mitjà d’espanyol. La matricu-lació estarà oberta del 2 al 27 de ju-

liol. Com a novetat d’enguany, el SIMha organitzat dues estades de tressetmanes al University of DurhamLanguage Centre (Anglaterra), quehan tingut molt bona acceptació.Per obtenir més dades consulteussii..uuaabb..eess//ssuuaabb224444ww//El Servei d’Activitat Física (SAF) tam-bé ha presentat els cursos de juliol,que són els de Tècniques de RelaxacióAplicades a l’Ensenyament, Entre-nador d’Iniciació al Bàsquet, Mètodesi Sistemes d’Entrenament de la Na-tació i programes de fitness aquàtici d’iniciació a la formació en mitjamuntanya. La matriculació és del 22de maig al 22 de juny. El SAF ha in-

corporat la possibilitat de practicartennis, fly surf i descens de barrancs.Les inscripcions per a aquests es-ports són de l’11 al 22 de juny.

Cursos d’idiomes i d’activitat física al campus

C

Geogr@fia en xarxa: primera carrera virtual a la UAB

Bre

u

La UAB oferirà, a partir del pròxim curs, la Llicenciatu-ra de Geografia per mitjà d’Internet. Geogr@fia en xar-xa és la primera titulació homologada, de primer i de se-gon cicle, que la UAB ofereix de forma no presencial. Lallicenciatura es nodreix de l’experiència de l’equip docenti investigador de diferents departaments de la univer-sitat, i s’adreça a estudiants i professionals d’àmbits di-versos que demanen una sòlida formació en geografiaconjugada amb totes les possibilitats de les tecnologiesde la informació i la comunicació. La preinscripció es potfer a l’Oficina de la Preinscripció de la Generalitat de Ca-talunya o mitjançant Internet: pprreeuunniinneett..ggeennccaatt..eess//La Llicenciatura de Geogr@fia en xarxa ofereix unadocència de qualitat, rigorosa i multidisciplinària, i l’ad-

quisició de fonaments sòlids per a la immersió en les no-ves formes de treball que reclama la societat de la in-formació i la comunicació.La titulació de Geografia a la UAB està orientada aaquells estudiants i professionals que busquen una for-mació multidisciplinària entorn de l’ordenació del territori(gestió i planificació urbanística i ambiental, desenvo-lupament local i regional, etc.), el món contemporani, elsestudis de població i migracions, l’anàlisi de regions ur-banes, els estudis d’àrees de muntanya, els estudis degènere, l’ànalisi i la diagnosi ambiental del territori(agendes 21 i usos de sòl), els nous sistemes d’informa-ció geogràfica (bases de dades referides a cartografiadigital) i el desenvolupament local.

Per a més informació podeu consultar l’adreça bblluueess..uuaabb..eess//~~ssssaaff2244//

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 3

4 Informació

Per un campus més sosteniblel Centre d’Estudis Am-bientals de la UAB va presentar, el 17 de maig passat, el document

«Diagnosi ambiental del campus»,emmarcat dins del procés de l’Agen-da 21, a la Facultat de Medicina de laUniversitat Autònoma de Barcelona.

E na posterior discussió d’aquestes da-des amb la comunitat universitària, idel suport d’experts en les diferentsmatèries. El document constitueix el punt departida per elaborar un pla d’accióper posar en pràctica una bona polí-tica ambiental al campus de la UAB.Aquesta anàlisi de la problemàticaambiental del campus serà discutidaen tres consells. El primer ja ha tingutlloc, i els altres dos es faran l’octubrei el novembre d’aquest any. Els consellsestan formats per vint membres de lacomunitat universitària: vuit estu-diants, cinc professors, cinc membresdel PAS i algun representant d’altresàmbits universitaris. D’aquests consellssorgiran definides les línies d’actuacióper aconseguir una major sostenibi-litat del medi ambient al campus de laUAB. En l’informe sobre la situaciómediambiental del campus, es des-taca l’augment progressiu de l’espaiedificat fins a arribar a convertir la UABen una nova ciutat-universitat. Alho-ra, l’estudi ha detectat una presèn-

cia massiva i creixent del vehicle pri-vat motoritzat, fet que comporta elcol·lapse dels accessos i costos medi-ambientals. Respecte dels recursos,«Diagnosi ambiental del campus» re-flecteix un creixement en el con-sum elèctric a causa de l’augmentd’edificis, instal·lacions i aparellselèctrics, mentre que el consumd’aigua i de gas natural s’ha man-tingut estable. D’altra banda, undels punts que més preocupa elsexperts és la planificació d’estruc-tures al voltant del campus, les qualspoden afectar-ne la biodiversitat.Es tracta de la influència de l’en-torn en l’espai natural. Aquests sónaspectes que es tindran en compteen el futur pla d’acció.L’Agenda 21 va ser aprovada a lesconferències de l’ONU, a la Cimera dela Terra de Rio de Janeiro, i té l’ob-jectiu d’aturar la degradació am-biental del planeta. El document del’Agenda 21 convida cada entitat lo-cal a adaptar-la a les seves pròpiescaracterístiques.

La presentació es va difondre a travésde multivideoconferència a les quatreunitats docents hospitalàries de laUAB: Hospital de la Vall d’Hebron,Hospital del Mar, Hospital de la San-ta Creu i de Sant Pau i Hospital «Ger-mans Trias i Pujol». «Diagnosi ambiental del campus» ésel resultat d’un procés de recollidade dades durant el curs 1999-2000, d’u-

objectiu d’aquesta jor-nada va ser facilitar informació sobre les di-ferents possibilitats

d’autoocupació i creació d’empre-ses en el sector del medi ambient alsalumnes de quart curs de la Llicen-ciatura de Medi ambient de la UAB.L’acte va tenir lloc el 30 de maigpassat i va ser organitzat pel Centred’Estudis Ambientals de la UAB il’Associació Catalana de CiènciesAmbientals, formada per estudiantsi llicenciats en els estudis de MediAmbient. La presentació de les jor-nades va ser a càrrec de Lluís Fer-

Creació d’empreses sobre medi ambientrer, vicerector adjunt al rector de laUAB; David Saurí, director del Cen-tre d’Estudis Ambientals de la UAB,i Sergi Miquel, president de l’Asso-ciació Catalana de Ciències Am-bientals. Josep Maria Surís, director de la Fun-dació Empresa i Ciència i del pro-grama Trampolí Tecnològic de laUAB, va explicar als assistents elProjecte Gènesi, que consisteix a do-nar suport a la creació d’empresestecnològiques. Aquest projecte esva posar en marxa el gener passat iconsisteix en el seguiment i la tuto-ria de les iniciatives que arriben a

la Fundació Empresa i Ciència, i en lacanalització dels ajuts que propor-ciona el CIDEM a les empreses tec-nològiques. Les ajudes són a nivell deserveis (cerca de nous socis, estu-dis de mercat...) i de recursos hu-mans. Així, s’ajuda l’emprenedor aaconseguir desenvolupar un projec-te sòlid que pugui ser presentat aun finançador. El Projecte Gènesi està tenint molt d’èxit, ja que s’han presentat deuiniciatives al CIDEM, de les quals se n’ha aprovat tres que pertanyen alssectors de la bioinformàtica, la ve-terinària i les telecomunicacions.

L’

Premi de Gestió Mediambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona

Bre

u

La Cambra de Comerç de Sabadell ha atorgat a la Universitat Autònomael Premi Cambra en la categoria de Gestió Mediambiental. Els premisdistingeixen empreses, entitats i persones per la seva trajectòria o ac-tuació rellevant en diferents camps: internacionalització de l’economia,indústria i serveis, gestió mediambiental, urbanisme i transports, co-merç i persona. S’han atorgat dos premis per categoria, a proposta de les diferents co-missions de la Cambra i amb suggeriments d’altres entitats. La deci-sió ha estat ratificada pel comitè executiu i el ple de la Cambra. El ve-redicte del jurat va ser: Premi Cambra al Mèrit Exportador: Nupik

Internacional, SA / Piel Color, SA; Premi Vallès a la Indústria i els Ser-veis: Yamaha Motor España, SA / Cadena Joma’s, SL; Premi Cambraal Comerç Interior: Hotel Urpí, SCP / Coordinadora d’Associacions deComerciants del Vallès Occidental; Premi Cambra a la Gestió Medi-ambiental: Hueco Pack, SA / Universitat Autònoma de Barcelona;Premi Cambra a l’Urbanisme i Transport: Salas 92 Associats, SL /Transports de Sabadell, SCCL; Premi Cambra a Persona: Sr. Pere Si-nard i Romeu. El vicerector de Campus i de Qualitat Ambiental, Ma-nuel Sabés, recollirà el premi el dia 5 de juliol, en el transcurs del so-par dels Premis Cambra.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 4

ota el títol Belles Sirenes,Vídues Negres i Damesde Ferro. Construcció delsEstereotips de Gènere

als Mitjans de Comunicació, es vanfer unes jornades de reflexió i dis-cussió sobre l’ús i la reproducció de cli-xés de gènere en el llenguatge usatpels mitjans de comunicació, els dies8 i 9 de maig, al Col·legi de Periodis-tes de Catalunya i a la Facultat deCiències de la Comunicació de la UAB.La trobada va ser organitzada pel De-partament de Periodisme de la Fa-cultat de Ciències de la Comunicacióde la UAB, el Col·legi de Periodistes deCatalunya i l’Associació de Dones Pe-riodistes de Catalunya. Durant dosdies, professionals del periodisme irepresentants del món acadèmic es vandedicar a analitzar les últimes líniesd’investigació, i a reflexionar a partirde la pròpia experiència dels assis-tents.El primer dia, les jornades es van cen-trar en l’anàlisi sobre el tractamentmediàtic que reben les dones políti-

5Informació

Sques. L’encarregada d’exposar el te-ma va ser la diputada socialista i ex-ministra de Cultura, Carmen Alborch,qui va assenyalar que els vells clixés s’ac-centuen quan es fa referència a do-nes dedicades a l’activitat política. Enla relació entre els mitjans de comu-nicació i les polítiques, Carmen Alborchva insistir en el fet que la dona que esdedica a la política ha de ser conscientque «sempre serà qüestionada pel seugènere i ha d’aprendre a conviure ambaixò». L’exministra va afirmar que la min-sa representació de la dona en els mit-jans, la trobem tant en els contingutsde la informació com en la seva ela-boració. Per a Carmen Alborch, la so-lució d’aquesta qüestió exigeix que lesdones, partint de la seva experiència per-sonal, elaborin un cos teòric i, sobretot,que augmenti la presència de dones pe-riodistes.Un altre dels temes destacats que esvan tractar a Belles Sirenes, VíduesNegres i Dames de Ferro és la situacióde les dones periodistes a les redac-cions. Els càrrecs continuen en mans

Estereotips de gènere als mitjans de comunicació

El càrrecs continuen en mans dels homes.

Consuelo Flecha, Cristina Brullet i M. Antonia García de León.

l Seminari d’Estudis de laDona (SED) ha volgutposar a debat les pràc-tiques sexistes i de des-

igualtat de gènere a la institució uni-versitària. Amb aquest objectiu, elSED va organitzar el simposi Univer-sitat, Gènere i Poder, el 25 de maig pas-sat. Durant tot un dia, es van analit-zar les línies d’investigació en aquestcamp, i es van discutir diferents ini-ciatives preses per millorar la situacióde la dona en la societat.Consuelo Flecha, membre del De-partament d’Història de l’Educació ala Universitat de Sevilla, va recordarcom van ser els inicis de la presènciade les dones a la universitat, fet queva considerar com un «pas més del cor-rent femení de reclamar espais que,al llarg de la història, no se’ls havia as-signat». El primer cas de presència femeninaa les aules universitàries a l’Estat vaser l’any 1872, quan una jove va deci-dir estudiar a la Facultat de Medicinade Barcelona. Segons Consuelo Flecha,a finals del segle XIX, el món femení con-tinuava definint-se per l’emoció i labiologia, i l’escola era un privilegi per

La dona a la universitat

a la dona. Per aquest motiu, per a lesdones accedir al saber acadèmic era«introduir-se en espais físics on nohavien d’entrar».Consuelo Flecha va considerar l’ex-periència de les primeres università-ries com un trencament amb la vo-luntat d’excloure-les d’un espai que, en

la societat industrial, s’estava con-vertint en un condicionant del des-envolupament. Flecha va concloureafirmant que les estudiants univer-sitàries pioneres «van contribuir auna ampliació progressiva d’un ho-ritzó de possibilitats per a altres ge-neracions que les van seguir».

E

dels homes i, encara avui, el nombre d’homes presents en una redacció con-tinua sent superior al de les dones.Aquestes són les conclusions a quèvan arribar les professionals partici-

pants en la taula rodona, en què se’lsva plantejar si les dones havien de«ser un d’ells o mantenir la diferència».Totes van expressar el seu desig de sernomés professionals del periodisme.Les jornades les va presentar JuanaGallego, directora de l’estudi «Meca-nismes de transmissió d’estereotips degènere a la premsa d’informació ge-neral», que recentment ha estat guar-donat pel Consell de l’Audiovisual aCatalunya amb el premi a la investigaciósobre la comunicació de masses, dinsde la XIII Edició dels Premis a la In-vestigació.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 5

l microxip de DNA és unaeina potentíssima i dedesenvolupament moltrecent que permet ana-

litzar simultàniament la resposta detots els gens d’un organisme davantsituacions diverses. El conjunt de gensd’un organisme es comporta de ma-nera totalment diferent segons lescondicions a què està sotmesa cadacèl·lula, el teixit del qual forma part,i el moment concret del cicle cel·lularen què es troba. Això fa que cadacèl·lula fabriqui un conjunt específic

6 Recerca

E

La UAB serà pionera en la fabricacióde microxips de DNA

gia Molecular de la UAB consisteixen un robot que fabrica els microxipsde DNA i un lector de fluorescència quepermet llegir i analitzar els resultats.Els microxips de DNA fabricats pelservei de la UAB permetran, en poqueshores, l’anàlisi simultània del com-portament sota diferents condicionsexperimentals d’uns trenta mil genscom a màxim, arranjats en matriussobre un suport semblant al porta-objectes d’un microscopi. Amb aques-ta densitat, es podria analitzar tot elgenoma humà mitjançant només unúnic portaobjectes. L’objectiu immediat del grup de re-cerca que ha instal·lat el laboratori, en-capçalat pel professor Joaquim Ariño,és fabricar xips amb el genoma com-plet del llevat Saccharomyces cere-visiae (el llevat comú d’ús culinari),amb uns sis mil gens, per tal d’inves-tigar la resposta global del genoma delllevat davant diferents situacions, id’oferir-los a la comunitat científica quehi treballa. El genoma d’aquest llevatés el més accessible i té molta im-portància per als científics, ja que ésun dels organismes eucariòtics (lesseves cèl·lules tenen els cromosomesagrupats en un nucli i envoltats per unamembrana) més senzills i més estu-diats. L’anàlisi del genoma del llevat per-met entendre el comportament deles cèl·lules d’altres organismes su-periors i té una importància especialen l’estudi del cicle cel·lular i altresprocessos biològics rellevants. El ser-vei també estarà obert a la fabricació

a terme un projecte que implicarà lafabricació de microxips amb gens deratolí, per la qual cosa ja disposend’una biblioteca de més de quinze milcDNA de ratolí, generada pel NationalInstitute of Aging (NIA, NIH).El procés de fabricació d’un microxipcomença amb la preparació de mos-tres de DNA de cadascun dels gens quees vol analitzar d’un organisme. El ro-bot s’encarrega de la deposició i fixacióde quantitats molt petites de cadas-cuna d’aquestes mostres sobre unsubstrat de vidre, de tal manera quela mostra corresponent a cada genocupa un lloc específic en una ma-triu minúscula. El procés requereix molta precisió il’absència total de pols i de contami-nants, ja que la separació entre elsdipòsits de DNA que corresponen a ca-da gen és d’uns 200-300 micròmetres(mil·lèsimes de mil·límetre). Un copfabricat el microxip, els investigadorsel posen en contacte amb DNA que s’-ha generat in vitro a partir de prepa-racions de RNA mitjancer provinentde les cèl·lules de l’organisme que esvolen estudiar. Les cadenes de DNA ge-nerades in vitro, que corresponen no-més als gens actius sota les condi-cions en què es troben les cèl·lules, escombinen només amb els dipòsits deDNA complementaris de la matriu(procés d’hibridació). Els punts de lamatriu que s’han combinat destaquensobre un fons fosc quan són excitatsmitjançant un detector confocal defluorescència i processats per un sis-tema informàtic que en permet la in-terpretació. D’aquesta manera, lescoordenades dels punts brillants de lamatriu informen sobre quins genssón actius en les cèl·lules analitzadesi en quina mesura. La informació d’expressió gènica pro-porcionada pels microxips de DNA ja ténombroses aplicacions en medicina,com el descobriment de nous gens as-sociats a patologies hereditàries, eldiagnòstic diferencial de malalties de di-fícil assignació, la detecció de la sus-ceptibilitat genètica a diferents tipusde càncer, el seguiment de l’impactedels tractaments de radioteràpia oquimioteràpia sobre els tumors, l’estu-di del potencial terapèutic i dels possi-bles efectes secundaris de fàrmacs, ladetecció de gèrmens patògens pre-sents a la sang i a les vies respiratòries,a més d’importants aplicacions en laindústria alimentària o en el controlmediambiental, entre d’altres.

La informació d’expressió gènica proporcionada pels microxips de DNA

ja té nombroses aplicacions en medicina.

de proteïnes per a cada situació queregeix el seu comportament. Si béfins fa pocs anys aquesta activitats’havia d’analitzar de forma indivi-dual per a cada gen, els microxips deDNA permeten observar de formaglobal quins gens són més o menys ac-tius (quins estan codificant per pro-teïnes i en quina mesura) en cadascunade les situacions de la cèl·lula. La Universitat Autònoma de Barcelonaha instal·lat el primer dispositiu a Ca-talunya que permetrà la fabricacióde microxips de DNA, l’eina més po-tent per a l’anàlisi del genoma d’un or-ganisme. El nou laboratori estarà in-tegrat dins el Servei de Seqüenciaciód’Àcids Nucleics de la UAB i s’obrirà

a grups de recerca i a empreses de bio-tecnologia. El dispositiu instal·lat al De-partament de Bioquímica i de Biolo-

de microxips de DNA amb el contin-gut genètic d’altres organismes. De fet,els investigadors ja preveuen portar

Anna Barceló, directora tècnica del Servei, manipula el robot que fabrica els microxips.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 6

7Recerca

Nomenaments

Els nomenaments que s’han produït recentment en l’àm-bit acadèmic són: la professora Gemma Cànoves i Valienteés directora del Departament de Geografia des del dia1 d’abril passat; el mateix dia, el professor Manuel Álva-rez i Gómez es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Uni-versitària d’Estudis Empresarials de Sabadell. El pro-fessor Jordi Barbé i García és responsable del

Departament de Genètica i de Microbiologia a partir deldia 1 de maig d’enguany; també l’1 de maig el professorFrancesc Espinet i Burunat va passar a dirigir el Depar-tament d’Història Moderna i Contemporània.Finalment, en l’àmbit de l’administració i serveis, JordiRojas i Rodríguez és vicegerent de Recerca des del dia10 de maig passat.

a Universitat Autònomade Barcelona genera con-tínuament grans quanti-tats de coneixement cien-tífic. Per tal d’apropar tot

aquest coneixement al públic, s’han en-degat els cicles de conferències Les 3 Es-tacions Científiques a la UAB, on els in-vestigadors de la Universitat Autònomade Barcelona comparteixen amb els as-sistents les seves activitats de recercad’una manera divulgativa i entenedo-ra, i aborden temes científics d’actuali-tat des de la seva posició d’expertesa. El dijous 17 de maig, Alfredo Ruiz Pa-nadero, catedràtic del Departament deGenètica i de Microbiologia, va pronun-ciar la conferència «El genoma humà: unaperspectiva evolutiva», amb la qual vainaugurar el primer dels cicles: La Pri-mavera Científica a la UAB. El doctorRuiz Panadero va exposar les particu-laritats del genoma humà que han es-tat revelades per la seva seqüenciaciócompleta, tot plegat des d’una pers-pectiva evolutiva. En paraules d’Alfredo

Les tres estacions científiques L

Ruiz, «el genoma humà no és el dis-seny més o menys perfecte i acabatd’un enginyer, sinó un producte de l’e-volució que mostra clarament les petjadesde la selecció natural i la contingènciahistòrica».El catedràtic de Ciència Política JoanSubirats va pronunciar la conferència «Ex-clusió social: noves paraules per a vellsproblemes?», el dijous 31 de maig. Pera Subirats: «L’escenari en què es vaconstruir l’estat de benestar ha anatquedant enrera. El concepte d’exclusiósocial engloba la pobresa però vol anarmés enllà, vol descriure la impossibilitato dificultat intensa per accedir als me-canismes de desenvolupament personali d’inserció sociocomunitària i als siste-mes preestablerts de protecció». Subi-rats va descriure els diferents componentsde l’exclusió social i les vies que es di-buixen per lluitar contra ella.El camí cap a la teràpia gènica de la dia-betis a través de l’experimentació ambanimals transgènics va ser el tema ex-posat per la doctora Fàtima Bosch, ca-

tedràtica del Departament de Bioquí-mica i de Biologia Molecular de la UAB.A la conferència «De la manipulaciógenètica en animals a la teràpia gènica»,pronunciada el dijous 17 de juny, FàtimaBosch va incidir en les diferents es-tratègies que el seu grup de recerca haafrontat des que, l’any 1990, va endegarel seu primer projecte de recerca a la UABamb la finalitat de manipular ratolinsgenèticament perquè produïssin insuli-na. «Des de fa uns quants anys», afirmaFàtima Bosch, «hi ha una gran prolife-ració de grups de recerca que afrontenla diabetis des del punt de vista de la mo-dificació genètica, però quan nosaltresvam començar va ser un enfocamentmolt original». La pròxima conferència, «Arqueologiaa Síria. Origen de l’agricultura i de la ra-maderia», a càrrec de Miquel Molist,professor del Departament de Ciènciesde l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB,tindrà lloc el dijous 14 de juny a les 7 dela tarda, a l’aula 7 de l’edifici UAB-CasaConvalescència.

n total de tretze empre-ses i organitzacions rela-cionades amb la sanitatanimal ja formen part del

Consell Assessor del Cresa (Centre deRecerca en Sanitat Animal UAB-IRTA). L’acte de signatura del conveni va te-nir lloc el dia 16 de maig, a la sala de jun-tes del Rectorat de la Universitat Autò-noma de Barcelona, i van ser-hi presentsel doctor Carles Solà, rector de la UAB;el doctor Josep Tarragó, director generalde l’IRTA; el doctor Mariano Domingo,director del Cresa; com també els re-presentants de les empreses i de les or-ganitzacions del sector que ja formenpart del consell assessor: Bayer, Aso-vac, Elanco Valquímica SA, FederaciónAvícola Catalana, Grup Sanejament

Tretze entitats al CresaU Porcí, Laboratoris Hipra, Ovislab, Fecoc,

Fundació Vall, Laboratoris Calier SA, No-vartis Sanidad Animal SL, PharmaciaAnimal Health i SP Veterinaria. Cadascuna de les entitats signantsaportarà 2,5 milions de pessetes anualsal llarg dels pròxims cinc anys, per talde donar impuls a les activitats delCresa. El director general de l’IRTA i vicepre-sident del Cresa va presentar les basesde la col·laboració de les empreses enel consell assessor, les quals ajudarana «fer crèixer i consolidar el Cresa». Mariano Domingo, director del Cresa,va exposar la situació actual del Cen-tre, que al llarg del primer any d’acti-vitats ha facturat prop de divuit mi-lions de pessetes en serveis a les

empreses. Actualment, el Cresa dis-posa de vint investigadors adscrits ide tres investigadors contractats pel ma-teix Centre. Domingo preveu que, l’any 2003, el Cresa disposarà de dot-ze investigadors propis, set personesde suport a la recerca i tres personesmés de suport administratiu, a mésd’un important volum d’investigadorsadscrits.L’edifici del Cresa, actualment en cons-trucció, estarà equipat amb barreresde bioseguretat 3 i, per tant, incor-porarà elements de la tecnologia mésavançada que el convertiran en undels edificis públics de recerca en sa-nitat animal més segurs de tot l’Estat.La inauguració està prevista per amitjan any 2002.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 7

l Consell d’Estudiants dela Facultat de Traducciói d’Interpretació de la UABva organitzar, el 15 de

maig, les Jornades de Debat i Re-flexió Pobles i Cultures. Una Solucióper al Segle XXI.Josep M. Terricabres, filòsof i con-trovertit pensador, va ser convidatper parlar sobre l’autodeterminació a

8 Informació

Comprendre l’Àfrica del Nordtica» entre l’àrab, el bereber i el francès.En relació amb el context polític i le-gal d’aquestes llengües, Mohand Til-matine, professor de la Universitat deCadis, va exposar que el bereber maino ha estat reconegut com un idiomapel poder polític, i que aquest fet ha pro-vocat la degradació i la desigualtatd’aquest idioma vers l’àrab, l’idioma do-minant. La reivindicació del bereber com acultura, llengua i societat va començarals anys vuitanta, gràcies al movimentassociacionista, i fins al 1991 no vaaconseguir firmar un pacte per a la di-versitat lingüística marroquí i bere-ber com a qüestió nacional. Això va do-nar fruit, i el 1997 es va formar elComitè de Coordinació Nacional, on es

van agrupar els berebers de tot elmón per primer cop, i que va desem-bocar en el Congrés Mundial Berebera la ciutat de Nassir. A partir d’aquí, esva aconseguir que el bereber fos mésrespectat pels mitjans de comunicació.També es va idear un projecte d’en-senyament d’aquest idioma, i s’estàlluitant per incloure’l en la Constitucióamb cooficialitat amb l’àrab. La jornada Comprendre l’Àfrica delNord Avui va ser organitzada pel Cen-tre d’Estudis Internacionals i Inter-culturals (CEII) de l’Autònoma, amb lacol·laboració de l’Institut Català de laMediterrània d’Estudis i Cooperació(ICM), el Col·legi de Periodistes de Ca-talunya i el Centre Internacional dePremsa (CIP).

Autodeterminació al segle XXICatalunya i als Països Catalans, i elsproblemes per dur-la a terme. Terri-cabres va començar el seu discursamb el plat fort: descrivint els obsta-cles per a l’autodeterminació. Un d’ellsés que «els ciutadans no tenim ni idead’allò que suposa la sobirania indivi-dual. Un grup d’individus poden dis-cutir sobre la seva vida, si són lliures;nosaltres no ho som». Segons Terri-cabres, l’autodeterminació no és undret concedible per part del poderpolític, ja que els estats-nació consti-tuïts no volen perdre poder i per aixòhi ha problemes, per exemple, perconcedir competències a les autono-mies.En el seu darrer llibre, Raons i tòpics:catalanisme i anticatalanisme, hi ex-posa l’article primer de la carta fun-dacional de l’ONU, on es ressalta quetots els pobles tenen dret a reconèi-xer el seu poder i determinar la seva

Esituació política. Partint d’aquestaafirmació, Terricabres va dir que l’au-todeterminació «està reconeguda perals pobles colonitzats, però i per aCatalunya? Un poble que no existeixno pot reclamar res, però si no re-clama l’autodeterminació, no exis-tirà». L’autodeterminació va ser votadapel Parlament de Catalunya, «peròencara hi ha la necessitat que els or-ganismes oficials ho reconeguin», vamanifestar Terricabres. Catalunya ja és reconeguda com a uni-tat política i poble, però no ha aconseguitl’autodeterminació, i Terricabres es-pecula que és perquè hi ha «poca visiódemocràtica al món i Espanya està enclar retrocés. La democràcia s’ha de de-fensar amb les dents; la llibertat i l’au-todeterminació, també. La negació deles llibertats i el dret a l’autodetermi-nació és un retrocés en el creixementde la humanitat».

Josep M. Terricabres i Joaquim Sala-Sanahuja.

a Facultat de Traducció id’Interpretació de la UABva acollir part de la jor-nada Comprendre l’Àfri-

ca del Nord Avui, el dia 10 de maig.L’objectiu d’aquesta trobada va serdonar a conèixer la situació lingüísti-ca, política i cultural del nord d’Àfrica.A la taula rodona «Diversitat lingüís-tica i democràcia», es va discutir lasituació sociolingüística de les llen-gües en contacte al Marroc. Els po-nents van destacar les desigualtats ales quals està sotmesa la llengua i lacultura bereber enfront de la llenguaoficial del país, l’àrab. Segons HassanAkioud, professor de la Universitat deBarcelona, el conflicte lingüístic al Mar-roc ha provocat «una barreja lingüís-

L

Globalitzar la solidaritat

Bre

u

La globalització va ser el tema que la Facultat de Ciències Polítiques ide Sociologia de la UAB va posar a discussió el 30 de maig passat. Vi-cenç Fisas, titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans, i Pe-pa Roma, autora del llibre Jaque a la globalización, van apropar als es-tudiants el seu punt de vista sobre el nou panorama mundial i globalitzat.Vicenç Fisas va descriure la situació mundial actual com un momentde crisi ecològica, política, social i cultural. Fisas considera que es trac-ta d’una circumstància que està comportant l’agreujament de la pobresai les diferències socials. Per aquest motiu, va dir, es fa necessari crear«una nova ètica planetària que permeti restablir el respecte a tots elséssers humans». Per aconseguir el canvi en la manera d’entendre i apro-ximar-nos al futur, Vicenç Fisas creu imprescindible tenir sempre pre-sents tres principis bàsics. Per poder afrontar el nou món globalitzat,

el titular de la Càtedra Unesco va assenyalar necessari respectar el prin-cipi de responsabilitat, que es basa a «assumir les conseqüències detotes les accions i exigir responsabilitats», conjuntament amb el prin-cipi de solidaritat entre generacions i la recuperació del sentit de jus-tícia.La periodista Pepa Roma es va manifestar en el mateix sentit que Vi-cenç Fisas, i va afirmar que la població ja s’ha adonat de la necessitatde trobar una nova manera de gestionar la solidaritat i afrontar la glo-balització. Segons Pepa Roma, el més essencial és buscar la via ade-quada per restablir la convivència entre la col·lectivitat.Pepa Roma és l’autora del llibre recentment publicat Jaque a la glo-balización. Un llibre que, segons la mateixa autora, mostra una nova sen-sibilitat en el món que està fent possible globalitzar la solidaritat.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 8

Espai d’informació sobre salut

n un ambient acollidor ifestiu, el Cor i l’Orquestrade la UAB van oferir, comcada any, el ja tradicional

Concert de Primavera, el 23 de maigpassat. L’escenari que es va escollirper a la celebració del concert va serl’Auditori de la Facultat de Filosofia iLletres de la UAB, que pràcticamentva omplir el seu aforament.L’acte va començar amb l’actuaciódel Cor, que va regalar als assistentsun ampli repertori treballat al llarg deldarrer semestre. La interpretació vaconsistir en un recull de cançons va-riades. Incloïa cançons d’autors re-presentatives de la cultura catalana(«Madrigal»), també cançons tradi-cionals d’arreu («Abuada» i «La cal-ma del mar»), i cançó humorística(«Insalata italiana»). El Cor de la UABes va crear l’any 1982, quan una co-lla d’alumnes i professors de la UABes van animar a formar una coral a laFacultat de Medicina. Al llarg d’a-quests anys, l’activitat del Cor de laUAB s’ha vinculat estretament a la Uni-versitat, i sempre ha estat formatper alumnes, exalumnes, professorsi personal d’administració i serveisde la Universitat Autònoma de Barcelona.

9Informació

E

l Xiringu és un espai d’in-formació sobre drogues,sexualitat, trastorns ali-mentaris i altres temes

de salut, dirigit als estudiants de laUAB. Malgrat que ja fa dos anys quefunciona, la inauguració oficial vatenir lloc el 24 de maig passat, a cà-rrec dels voluntaris d’El Xiringu, la vi-cerectora d’Estudiants de la UAB,Mercè Izquierdo, el director generalde Drogodependències i Sida de la Ge-neralitat de Catalunya, Joan Colom,i Xavier Ferré, de la Fundació Saluti Comunitat. El Xiringu subministra informació i as-sessorament de manera anònima,confidencial i gratuïta, sense cap in-tenció moralista, prohibicionista, niculpabilitzadora. Segons Mercè Iz-quierdo, l’objectiu és l’educació «del’atenció a la salut, saber com funcionael cos i saber com no perdre l’auto-nomia». Els voluntaris han estat for-mats en temes de salut i treballen dinsdel Programa de Salut de la Funda-ció Autònoma Solidària. La FundacióSalut i Comunitat dóna suport pro-

Concert de PrimaveraEl Cor va cedir l’escenari a l’Orques-tra, que va oferir una petita mostrad’obres del segle XX, sempre procu-rant que hi figuressin autors cata-lans al costat d’altres de més o menysrenom universal. L’Orquestra de laUAB és el col·lectiu més jove delsGrups Culturals Estables de la UAB.Es va formar al llarg del curs 1996-1997, arran de l’activitat, durant elcurs 1995-1996, d’un grup cultural–Espai de Música Clàssica– dedicat ala promoció de la música clàssica.Va ser llavors quan es va veure quepodria tenir èxit un projecte com elque ha donat lloc a l’Orquestra.El Cor i l’Orquestra de la UAB, ambla col·laboració de solistes vocals i ins-trumentals vinculats a l’Autònoma,van posar la guinda al Concert dePrimavera amb la interpretació con-junta del Magnificat de Vivaldi.El Concert de Primavera va repre-sentar l’adéu a Joaquim Miranda,que durant vuit anys ha estat el di-rector del Cor de la UAB, i a Joan Ca-sals, que fa cinc anys va assumir ladirecció de l’Orquestra. Tots dosabandonen la seva trajectòria al Cori l’Orquestra de la UAB, respectiva-ment, però continuaran el seu lligamamb l’Autònoma exercint la seva

Efessional, en àmbits de prevenció i d’a-tenció de la salut, als estudiants ials professors d’aquest servei de laUAB. Mercè Izquierdo va manifestarque «ha estat un encert de la UAB dotar-se de la Fundació Comunitat iCiència perquè té una capacitat d’ac-tuació més àgil, menys rígida». Aquesta fundació col·labora amb laXarxa Europea per a la Prevenció deles Drogues i, en concret, amb el pro-jecte Away From Home (Lluny de Ca-sa), el qual pretén informar els uni-versitaris sobre el perill de les drogues.Segons Xavier Ferré, de la FundacióSalut i Comunitat, «s’ha d’informarels estudiants universitaris sobreaquests temes, perquè després delsseus estudis seran càrrecs públics,professionals de la salut..., tindranun rol important en la societat».Aquest programa s’està aplicantamb èxit a diferents universitatsd’Anglaterra, de Grècia i d’Aleman-ya, amb el suport de la Direcció Ge-neral de Salut i Protecció dels Con-sumidors de la Comissió Europea.Qualsevol estudiant pot contactar

amb els voluntaris d’El Xiringu a l’E-difici d’Estudiants, a la plaça Cívi-ca, on disposen d’un despatx perpoder atendre els interessats amb ab-soluta intimitat. Altres maneres d’ac-

activitat docent a la Facultat de Cièn-cies de l’Educació. Joaquim VallvéCordomí s’encarregarà, a partir d’a-ra, de la direcció tant de l’Orques-tra com del Cor de la UAB. Amb elConcert de Primavera d’enguany,

també s’acomiada com a coordina-dora del Cor Conxita Graells, queseguirà la seva tasca de gestió econò-mica a la Facultat de Ciències de l’Educació.

cedir-hi són el telèfon (93 581 34 55),l’adreça d’Internet www.site-b.org, i cada dilluns, de les 11 a les 17 h, albar de la plaça Cívica, i els dime-cres, de les 19 a les 21 h, al frankfurtde la Vila Universitària.

Un moment de l’actuació del Cor de la UAB.

El dia 24 de maig es va inaugurar El Xiringu.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 9

10 Extensió universitària

Participació a Tecnomeeting 2001L’Agència de Promoció d’Activitatsi Congressos (UAB-Campus) estarà

present, amb estand propi, a la ter-cera edició de Tecnomeeting. Aquestsaló internacional dels congressos,les convencions i els incentius té llocal palau número 4 del recinte firalde Barcelona, del 27 al 29 de juny.Un any més, l’Agència presentarà to-ta l’oferta d’espais i serveis de laUAB per a la celebració d’esdeve-niments, tant la del recinte del cam-pus com la de l’Edifici UAB-CasaConvalescència. La tercera ediciód’aquest saló professional preveu lacelebració d’un fòrum de con-ferències i debats, una àrea de de-

Més activitat a BarcelonaUn conveni signat entre la UAB i laFundació Universitat Autònoma deBarcelona ha obert les portes a una ma-jor presència de l’activitat acadèmi-ca a les aules de l’Edifici UAB-CasaConvalescència, situat al recinte del’Hospital de Sant Pau de Barcelona.Aquest conveni s’ha realitzat amb laintenció que els espais d’aquest edifi-ci de la UAB puguin acollir més activitatsdels membres de la comunitat uni-

versitària. Amb aquest acord, les por-tes de la Casa Convalescència s’obrena la programació de cursos de l’Escolade Doctorat i de Formació Continua-da de la UAB, a més dels que ja des-envolupava la Fundació Doctor Ro-bert, Centre de Formació Avançada enCiències de la Salut i de la Vida. Tan-mateix, altres actes organitzats permembres de la comunitat università-ria de la UAB gaudiran d’unes excep-

cionals condicions tarifàries esta-blertes per la Fundació UAB. Els temesrelacionats amb l’Escola de Doctorati de Formació Continuada es canalit-zen a través de la seva administra-dora. Els membres de la comunitatuniversitària que estiguin interessatsa programar actes i activitats a l’Edi-fici UAB-Casa Convalescència s’hande posar en contacte amb la directo-ra de Promoció de la UAB.

Tot en IP a la F2iLa F2i organitza el seminari Tot enIP: Veu, Dades i Multimèdia per laXarxa Internet. Dins de les activitatsde formació i informació progra-mades per a aquest any per la Fun-dació Indústries de la Informació-F2i, cal destacar un seminari sobre

un tema de gran interès i actuali-tat com és el de la telefonia perInternet. A la inauguració del se-minari Tot en IP: Veu, Dades i Mul-timèdia per la Xarxa Internet, queva tenir lloc a la seu de la F2i, al’edifici Cestic, situat a l’avinguda

de Francesc Macià de Sabadell, el dijous 7 de juny, va participar-hiMontserrat Llinés, vicerectora deTecnologies de la Informació i de laComunicació de la UAB i presiden-ta de la comissió delegada de la F2i.

mostració i l’espai d’exposició. Lesactivitats del fòrum es des-envolupen a les sales del Palau deCongressos de Barcelona, mentreque l’espai d’exposició, on els pro-veïdors del mercat congressual na-cionals i internacionals mostren laseva oferta de productes en aquestàmbit, es concentra al palau nú-mero 4 del recinte de Montjuïc.L’àrea de demostració s’instal·laràa les diverses sales del Palau deCongressos. L’Agència de Promociód’Activitats i Congressos s’ubicaràal nivell 5, estand 20.

Estudi Índex UAB d’Activitat TurísticaL’Escola Universitària de Turisme ide Direcció Hotelera de la UAB ha co-ordinat, per segon any consecutiu,l’elaboració de l’estudi titulat ÍndexUAB d’Activitat Turística, efectuat alDepartament d’Economia Aplicadade la UAB per l’equip dirigit pel ca-tedràtic d’Economia Aplicada Jo-sep Oliver i Alonso. L’estudi incloules previsions sobre el sector turís-tic a Catalunya corresponents aaquest exercici. Les previsions del’Escola Universitària de Turisme i deDirecció Hotelera de la UAB per al’any 2000 a Catalunya apuntavenun indicador del 8,2 %, xifra lleu-gerament inferior a l’enregistrada,

que ha estat del 8,0 %, però quese situa com la segona més eleva-

da des de principis de la dècadadels noranta.Pel que fa a les marques turístiques,pràcticament el 80 % de l’activitat esconcentra a la Costa Brava, a Barce-lona i a la Costa Daurada. No obs-tant això, la Costa Brava i la CostaDaurada han enregistrat lleugerespèrdues, que han estat absorbidesper la Costa del Maresme, la Costa delGarraf, per la Catalunya Central, perla marca de Barcelona i el Pirineu i Pre-pirineu. El treball de l’Escola Univer-sitària de Turisme i de Direcció Ho-telera de la UAB, dirigit per JosepOliver, es presentarà oficialment a finals d’aquest mes.

Josep Oliver.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 10

11Extensió universitària

Trobada Internacional de DretLa Universitat Autònoma de Barcelonaha estat l’amfitriona de la Trobada In-ternacional de dret judicial Power andthe Rule of Law: Visions Compara-des, que va tenir lloc els dies 8 i 9 dejuny, a Sitges. La sessió inaugural es va fer a la Ca-sa de Convalescència de Barcelona, eldijous dia 7, a un quart de 8 del vespre. El president del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya, Guillem Vi-dal, la directora general de Relacionsamb l’Administració de Justícia, As-sumpta Palau, i el rector de la UAB,Carles Solà, van participar en l’acted’inauguració d’aquestes jornades

amb una semblança del panorama ju-rídic català.El professor de la UAB Antoni Serra-no va presentar les jornades, i el pre-sident del Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya, Guillem Vidal, va feruna anàlisi crítica de la situació actualde la justícia, i va recordar les limita-cions pressupostàries amb què es tro-ba tant el funcionament com l’apli-cació de les reformes recentmentpactades entre el PP i el PSOE.La trobada, organitzada per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Califòrnia a Berkeleyi la Universitat de Montpeller I, vaaplegar importants jutges i juristes

dels Estats Units, de França, d’Ale-manya, de Portugal, com també ex-perts de l’Estat que van prendre elpols a la justícia internacional en unmoment en què el sistema judicial es-panyol es troba en primera línia del’actualitat. D’entre els vint-i-cinc ponents quevan rubricar les jornades, cal desta-car diverses figures, com els jutgesamericans Edward Becker, LaurenceSilberman i Stephen F. Williams, o personalitats del món jurídic espanyol,com el president del Tribunal Cons-titucional, Pedro Cruz Villalón, o Ra-món Sáez, vocal del Consell Generaldel Poder Judicial.

Jornada sobre informació de SalutLa Fundació Doctor Robert celebrauna jornada sobre Informació de Sa-lut, Mitjans de Comunicació i Orga-nitzacions Sanitàries.La Fundació Doctor Robert va orga-nitzar, el 19 de juny, a l’aula magna del’Edifici UAB-Casa Convalescència,una jornada destinada als profes-sionals dels mitjans de comunica-ció, quadres directius, professionalssanitaris i responsables de departa-ments de comunicació d’institucionssanitàries, amb l’ànim de crear unfòrum de debat obert i interactiu en-tre els professionals dels mitjans decomunicació i aquells que desenvo-lupen funcions assistencials, docents,de recerca, direcció i gestió dins de

les institucions sanitàries. La jorna-da Informació de Salut, Mitjans de Co-municació i Organitzacions Sanitàriesha estat organitzada amb la col·la-boració de l’Instituto Novartis de Co-municación en Biomedicina, entred’altres. Els objectius d’aquesta tro-bada eren analitzar els factors queincideixen en l’oferta i la demandad’informació sobre salut als mitjansde comunicació i en el seu impactea la societat, examinar la repercus-sió dels progressos biomèdics i tec-nològics i la seva relació amb elsprofessionals de la salut i els mit-jans de comunicació, i revisar elscriteris d’avaluació, gestió i comu-nicació del risc i les relacions entre

les institucions sanitàries i els mitjansde comunicació.

L’estiu a la Vila i als espais de la UABL’activitat i l’ocupació a la Vila Uni-versitària no disminueixen a l’estiu.El treball dels directors de la Vila, del’Agència de Promoció i de l’Hotel fo-menta les estades i la programacióde l’estiu i de les activitats als diver-sos espais de l’Autònoma. Conven-cions, congressos, seminaris i troba-des esportives ocupen les instal·lacionsuniversitàries un cop ja han marxat elsestudiants de vacances.La Convenció de Microsoft que té lloca Barcelona comporta l’allotjamentd’unes dues-centes persones a la Vi-la de l’1 al 7 de juliol, mentre que unsseixanta assistents al Congrés d’An-tropologia Biològica ocuparan diver-sos apartaments de la Vila, habita-cions de l’hotel i sales de les facultats. En l’àmbit esportiu, cal destacar l’or-ganització del Campionat Europeu

Interuniversitari de Futbol 7 i l’Euro-sportring, a les instal·lacions espor-tives de la UAB. El primer partit por-tarà uns deu equips de futbol, ques’allotjaran al campus de la UAB, men-tre que durant l’Eurosportring, cam-pionats juvenils de futbol d’arreu delmón, s’allotjaran a la Vila unes mildues-centes persones. També s’a-llotjaran a les instal·lacions de la UABels esportistes del Campionat del Mónde Doctors i Metges.Del 13 al 15 de juliol tindrà lloc la reu-nió de treball dels joves emprene-dors de les Joves Cambres de Cata-lunya. Els assistents s’allotjaran al’Hotel Melià Confort Campus i a la Vi-la Universitària. La reunió anual delssindicats d’estudiants es farà a l’Autò-noma del 28 de juliol al 4 d’agost.Entrant ja al mes de setembre, del 12

al 15, l’Edifici UAB-Casa Convalescènciaacollirà el VI Congrés Internacional deDidàctica de les Ciències. Reptes de l’Ensenyament de les Ciències enel Segle XXI. També en aquest edifici tindrà lloc,durant els dies 20 i 21 de setembre, la I Reunió de la Secció de Cirurgia Vi-deoassistida de l’Asociación Españo-la de Cirugía. Del 19 al 22 d’aquestmes, l’Hotel Melià Confort Campusacollirà l’Electronic Structure of Che-mical Reactivity, i del 27 al 29, el 6è Con-grés i Precongrés de l’Associació Ca-talana de Diabetis, amb la participaciód’unes vuit-centes persones.Gràcies a l’acord establert entre laUAB i l’agència de viatges Usit Unli-mited, cal destacar les múltiples re-serves de turisme juvenil d’arreu d’Europa.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 11

a Declaració de Bolonya,l’espai europeu d’educaciósuperior i l’organitzaciódels estudis universitaris

van ser els temes centrals de les V Jornades l’Autònoma i la innovaciódocent, que van tenir lloc el 5 de junypassat, al Centre de Convencions Ho-tel Campus.Guy Haug, senior adviser de l’Asso-ciació d’Universitats Europees, va pro-tagonitzar la intervenció més destacadaa l’hora d’aportar el significat i lesperspectives de futur de la Declaracióde Bolonya. Haug va parlar sobre elsprincipals aspectes de la Declaracióde Bolonya, de la qual va destacar que«fa més fàcil la mobilitat dels estu-diants i dels graduats perquè les es-tructures deixen de ser rígides, malgratque la mobilitat dels professors enca-ra no ha rebut prou atenció». Haugva afegir que les universitats seranmés competitives dins del context eu-ropeu i s’augmentarà l’eficiència, l’a-tractiu i la qualitat dels sistemes edu-catius europeus. Guy Haug va apostarper igualar el currículum i els títolsque s’obtenen a les llicenciatures i quees cursin en un màxim de quatre anys. La Declaració de Bolonya és, alhora, unaconseqüència i una contribució al pro-cés d’integració europea de l’educaciósuperior. Els sis països que encara nol’han signat (Albània, Bòsnia-Herce-govina, Croàcia, Xipre, la Repúblicade Macedònia i la República de Iu-goslàvia) hi han mostrat molt d’in-

L

12 Informació

Debat sobre la innovació docentterès, especialment per les reformesestructurals i l’agenda de canvi a Eu-ropa que suposa la Declaració. Peracabar, Haug va indicar les direccionsde futur de la Declaració de Bolonya,després de les conferències de Sala-manca, que van tenir lloc el març pas-sat, i les de Praga, que van tenir lloc elmaig de 2001. Així, el futur del pro-cés de Bolonya i de l’educació superioreuropea estarà lligat al principi se-gons el qual els estudiants europeustenen el dret i la necessitat d’estudiarcarreres que puguin ser utilitzadeseficientment a la resta d’Europa i, a més,les institucions d’estudis superiors iels governs han de vetllar per acon-seguir tots els objectius de Bolonya. La delegada del rector per a AssumptesInternacionals de la Universitat deDeusto, Julia González, va centrar la se-va exposició en els crèdits europeus. A la segona part d’aquestes jornadeses van tractar les diferents experièn-cies acadèmiques en relació amb laDeclaració de Bolonya. El vicerector deCoordinació d’Estudis de la UPC, Joa-quim Olivé, va explicar els diferentsprojectes que ha dut a terme aques-ta universitat. El degà de la Facultat deFilosofia i Lletres de la UAB, Pere Ysàs,va remarcar les experiències d’aquestafacultat, i es va centrar en les mencionscom a mecanisme innovador. El degàde la Facultat de Ciències, Antoni Mén-dez, va fer una anàlisi rigorosa de lesdiferents opcions que es poden pren-dre en el marc de Bolonya. Joan Cla-

vera, degà de la Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials, i Joa-quim Ferret, degà de la Facultat deDret, van destacar els avantatges dela titulació conjunta d’ADE i Dret. En úl-tim lloc, el degà de la Facultat de Ve-terinària, Martí Pumarola, va descriu-re el procés d’adequació d’aquestafacultat a les normatives europees i tot

allò que suposa per a l’augment de laqualitat de l’ensenyament.A les V Jornades l’Autònoma i la In-novació Docent, també van participar-hi alguns professors que van posar demanifest la necessitat de racionalitzarels plans d’estudis sense respondre ainteressos particulars i aprofitar la Declaració de Bolonya per anar cap a una estandardització europea.

Joosseepp MMaarr iiaa RRiieerraa iiGGaassssiioott, cap del Ser-

vei de Publicacions, haestat guardonat amb elPremi de Novel·la de laVila d’Ascó (Ribera d’E-bre), per l’obra El foratnegre. En aquest nou lli-bre, Josep Maria Rierapresenta la història d’unprofessor visitant de laUAB dedicat a l ’estudidel tràfic d’esclaus quefamíl ies catalanes vanfer durant el segle XIX.El forat negre serà pu-b l icada per l ’ed itor ia l El Mèdol.

Ivvaann TTuubbaauu ii CCoommaammaallaa,professor del Departa-

ment de Periodisme i deCiències de la Comuni-cació, ha estat el gua-nyador de la Viola d’Ar-gent dels CXLI I I JocsFlorals, que enguany hanestat dedicats al poeta ipolític Víctor Balaguer.El professor Tubau vaser guardonat pel seupoemari Des d’un altresegle. L’obra és un viat-ge per la seva v ida a través d’una òptica pro-vocadora i s’hi abordendiversos temes.

Joorrddii SSoorrtt ii VViiññaass, es-tudiant de doctorat

del Departament de Físi-ca, ha estat el guanyadordel Premi Porta i Jué dela Societat Catalana deFísica, corresponent al’any 2001. Aquest premili ha estat concedir a Jor-di Sort pel treball Endu-riment magnètic induïtper l’acoblament ferro-m a g n è t i c - a n t i f e r r o -magnètic en el sistemaCo-NiO preparat per a lamòlta mecànica. El PremiJordi Porta i Jué va serinstituït l’any 1962.

Juuaannaa GGaalllleeggoo ii AAyyaallaa,professora de l De-

partament de Periodis-me i de Ciències de laComunicació, ha estatguardonada amb el pri-mer premi dels XIII Pre-mis a l a Invest igac ió sobre Comunicació deMasses , convocat pe lConsell de l’Audiovisualde Cata lunya . H i han participat Elvira Altés, M. Eugènia Melús, Jau-me Soriano i Maria JoséAntón, becària de For-mació del Personal In-vestigador.

Guy Haug va parla de la Declaració de Bolonya.

Autònoma 148 20/6/01 15:51 Página 12