JUSHCIASOCIALAny III - Epoca III Barcelona, 18 dé març de 1933 Num. 89

Organ de la Unió Socialista de Catalunya

Ells o nosaltres!I/explotació impúdica dels tristos

successos de Casas Viejas per partdels radicals i de les desferres delsp»rtits monèrqtolcs, ha vingut a- pale-sar dues coses ben concrètes 1 d'unagravetat que solament la classe obre-ra, en nom de la qual s'aixeca aques-ta bandera, pot barrar el pas a fi qued'ací a poc temps no haguem de so-frir un nou despotisme : la primera

d'ella és qtte'hï hsr encara prou sal-vatges que, sota un uniforme, són ca-paços de desacreditar un règim i d'es-fondraï-lo' amb el rebrotament de lavergonya dé les antigues Juntes de De-fensa; la segona, l'existència cada diamés perfilada d'una força feixistit-zàrit que caurà damunt la classe obre-ra hispànica com ha caigut damunt lescostelles del proletariat alemany.

El Reichstag de 1871 ençà

Aii

tutflft

m

.' V V V V V. » nrww

o t t t 11 v w v vfWWWW

t t i t ' t . v virr vi nrwwrm-, r j j- | | , v y

[t 111•MHMB

¿L±±rag^

mi1828

' • - • - ' ï î JLV v v^^^_ . . . _ • iinrwrr»!f)#4/4/''//'//'0*MD [f f t 1 V V

A, .n· ¿:y -ff •(/'-/ •'/ v/

nvmnrwnénirapv -v *v/ i/ '/'''s/ fy ̂ r t 1 ! t_ . . ^. , _ - ««^m mïï

X*******- ¿f $ J? * * # *

'AXWtt/tii-t ^^¿rXjç.<frJ?4?-J?4p

Heus ací, segons aquest interessant gràfic extret d'un periòdic alemany, lacomposició del Parlament alemany i revolució dels partit« que l'han integrat«n les èpoques principals de la seva història.

Cada figura representa el 5 % del total fleís diputats i la Uni» verticaliassenyala el 50 %. Les tres sagetes indiquen els diputats socialistes; la falç i elmartell, els comunistes; la lletra V. els socialistes unitaris; la creu, els cen-tristes catòlics; la lletra V, els populistes; la D, els demòcrates; la. band» de,tres colors, els nacionalistes, i l'esvàstica, els nacional-socialistes. Les figurestotalment negres indiquen els petits partits.

Com ha vençut HitlerQuan a l'endemà de les eleccions legislatives alemanyes del 5 de majrç cone-,

guérem els resultats que tes agències oficials ens transmetien, el nostre primermoviment instintiu d'estupor fou guanyat immediatament per un movimentlògic de desconfiança. Malgrat la censura, la repressió i el terror a què es veie-ren sotmesos els partits socialistes durant el període de propaganda electoral,tosa que podia fer preveure una minva en llurs resultats, les xifres en favorque acusaven els partits nacionalistes eren totalment inversemblants. L'eviden-cla d'una mixtificado monstruosa de la voluntat popular saltava als ulls. I allòque no passava d'una suposició, per bé que abundantment fonamentada, havingut confirmada per les dades i per les comprovacions ulteriors. Les següentsratlles, reproduïdes d'un periòdic alsacià que les rep d'un coresponsal particu-lar, ens revelen la immensa mixtificado que s'amaga sota la victòria feixista:

«Per a les eleccions del Reichstag, del 5 de març, foren distribuïdes unagran quantitat de candidatures especials. . Aquestes candidatures autoritzavenllurs posseïdors a anar a votar a un collegi qualsevol, malgrat no fos el queper raó cl« llur domicili els correspongués. Després s'ha sabut que nombrososmembres de les tropes d'assalt i de les formacions de protecció han fet ús.d'aquesta facultat de vot.

Per altra banda s'ha comprovat que quan els hitleriana amb uniforme vo-lien dipositar llur candidatura especial, no els era exigida, com era obligatori,cap peça d'identitat. Per tant, no és impossible que les autoritats policíaquesnacionaJ-socialistes hagin donat als partidaris provats de llur «Führer»,facilitant-los en quantitat aquestes famoses candidatures, la possibilitat d'exer-cir diverses vegades llur dret de votant i d'assegurar d'aquesta manera l'èxitelectoral nacional-socialista.

¿Qui pot imaginar-sc, per exemple, que a la Prussià Oriental, aquest paísbastant extens i en el qual en certs indrets la població es troba bastant es-campada, on, en conseqüència, tota agitació elctoral topa amb grans dificul-tats; on és impossible d'arribar fins a tots els habitants, qui pot imaginar-se,doncs, que en aquesta provincià, el 98'8 % de tots els electors hagin complertllur d*ure electoral?

La participació a les eleccions en aquesta província ha estat sempre apro-ximadament el 5 % de la mitjana dels votants del Reich. Aquesta vegada, ha.ultrapassat de prop del 9 % la mitjana del Reich, que és aproximadament el*90 ',!. Això és increïble.

Aquestes mateixes constatacions poden fer-se en altres circumscripcions elec-torals purament rurals, per exemple, en la marca de Posen (Prussià Occiden-tal), la circumscripció electoral núm. 5 de Francfort-sobre-l'Oder, on de 1.080.000electors, n'haurien votat 1.011.000.

Un altre exemple encara, a Pomerània, on sobre 1.200.000 electors inscrits,han anat a votar 1.264.000.

Sols l'Institut d'Estadística del Reich de Berlin, ens podria explicar aquestaanomalia declarant que, ultra els electors inscrits a Pomerània, que han votaten la proporció del 100 "o, 80000 altres electors que no pertanyen a la circums-cripció han votat per mitjà de les, famoses candidatures especials...»

L'aberració que les forces més sus-pectes de la vella Espanya monàrquicallancen en aquests njoments gravís-sims als quatre punís cardinals sotal'apel·lació que la República ha d'éssergovernada pels republicans,' .ultra lainsincerità! més desvergonyida Amagal'atemptat més traïdor q.ue dintre ppcsdies o setmánas farà córrer novamentsang innocent com en el passat 10d'agost.

Qui no vulgui treure partjt, de certessclaraciòrts i de certes actituds, és quebada amb la badoqueria de l'irrespon-sable o bé està complicat en el vastcpmplpt, ,que ^esfà a l'espectativa d'unaoportunitat que les forces obreres de laPenínsula i lá gent d'avançada facili-tàrem amb la nostra desorganització sino anem de pressa a formar les cèl-lule? d,q defensa.,,.

Vivim uns moments de perill j nohem de fer solament literatura davantels atacs de la reacció. Per oposar-sea l'avenç i al triomf dels assassins deles llibertats tan penosament conquis-tades, han de facilitar-se totes les avi-nenteses i cal obrar i produir-se ambel màximum d'honradesa i de desigsd'aplanar totea les dificultats.

Aquests darrers d>es el Bloc Obreri Camperol ha llançat un crit d'alarma,que malgrat no ésser en alguns puntsjust del tot amb els socialistes espa-nyols, cal que no quedi com un do-cument més. Així ho entén «El Socia-lista» en una editorial que ha dedicata comentar les facècies del veli agentprovocador Alejandro Lerroux,

Es hora de decisions valent« ï d'ac-tituds ciares. Prieto ens deia diumengequè a una banda hi calia arreconartots els contrarevolucionaris 1 de l'al-tra mobilitzar tots els republicansi revolucionaris de debò. No hi cabenmatisos ni barreges perilloses. Revolu-ció o contrarevolucló. Més clar enca-ra : Ells o nosaltres. Feixisme o lliber-tat. SI la dictadura fos una necessitatindefugible, primer la nostra, la de laclassé'obrera, a la dels capellans, mi-litaristes i dels terratinents. Les mi-grades conquestes de la República noens les hem de deixar arrabassar, costiel que costi.

La consigna en aquestes hores greusha d'ésser aquesta : Penjar sobre lamarxa els aficionats a dictadors. 81el 14 d'abril una mà misteriosa ha-gués agafat el telèfon i hagués co-municat a tots els pobles de la rutaMadrid-Cartagena el pas del dèspotaexiliat (?) a Fontainebleau, el poblehauria estalviat tot d'una els incon-venients, d'un procés polític que ha-gués pogut fer bellugar les potènciesi ens estalviaríem de penjar els quies sublevaran contra la República ila Revolució.

El Front de Bronze, que a Alemanyano ha servit de res, cal que el formemnosaltres tot seguit i fer-lo actuar ambeficàcia, puix que s'acosten hores greusen què haurem de vendre cara la nos-

Defénsa dels pistolersEl míting antifeixista que la

U. S. C. celebrà diumenge pas-sat, a l'Iris Park, va ésser unèxit. El local —• molt vast — eragairebé ple d'un públic entusias-ta. Un espontani — un d'aquellsespontanis tan perillosos com elque recordava a Balbontín quela C. N. T. l'havia votat — vavoler parlar. El vam deixar par-lar, com sempre deixarem parlartothom que ho faci en termes cor-rectes, i això va arrodonir l'èxit.

Una de le« coses que va diraquell ciutadà — altrament bonapersona —, intentant replicar alcompany Mira, va ésser que NOTOTS els pistolers de l'Únics'havien passat al «Lliure», per-què encara en queden a la F.A. I.

Aquest argument va fer moltaimpressió. Una impressió, és clar,no gaire falaguera per a l'espon-tani.

Ni per als pistolers.

tra existència política i àdhuc la per-sonal, la reacció es descara i es dispo-sa a atacar perquè veu que la Repúbli-ca, per l'esquerrisme dels millors delsseus homes, porta a la pràctica traduïtsçn. lleis, postulats que malgrat la sevatimidesa lesionen interessos que escreien eterns contra tota norma dejustícia. I posa en joc tots els pre-textos, per immorals que siguin, perobstaculitzar l'aplicació de la ReformaAgrària i per fer impossible l'aprovacióde la Llei de Congregacions. A aquestasituació monstruosa col·labora d'unamanera decidida la minoria radical.

Per afany vanitós de poder, Alejan-drp Lerroux és capaç de vendre's laRepública, puix que no altra cosa seriael govern a les seves mans. Govern queseria la instauració d'una dictadura,de moment republicana per les difi-cultats que trobaria en defraudar elpoble i que acabaria sota els esperonsd'ún general que preparés la restaura-ció monàrquica. Malaurat destí el d'al-guns homes!

Però l'exemple d'altres pobles i la ferevolucionària de les masses farà im-possible aquest atemptat a la decèn-cia si els homes capdavanters complei-xen amb el seu deure. El cor ens diuque en aquests moments el compliransense rebutjar cap de les col·labora-cions que saben que els seran ofertessense vacil·lació des de les fileres delproletariat.

AMADEU BERNADO

EXISTEIXEN A EUROPA 10.255CEMENTIRIS DE GUERRA, AMB1.427.712 TOMBES PARTICULARS I79.712 FOSSES COMUNES.

EL FEIXISME PENSA AUGMEN-TA» AQUESTES TRÀGIQUES XI-FRES.

LLUITANT CONTRA EL FEIXIS-ME LLUITAREM C O N T R A LAGUERRA-

En defensa de leslleis laiques

Sembla un fet evident que tant ala Comissió de Cultura com al Patro-nat Escolar de l'Ajuntament de Barce-lona, hi ha una majoria absoluta d'e-lements d'esquerra. Malgrat això, mal-grat que aquesta majoria sembla queestigui disposada a 1er complir les lleislaiques de la República — ho han diten les lluites aferrissades contra lesdretes, des de la premsa, des de latribuna i des dels parlaments — po-dem afirmar que, no fa molts dies,ALTRA VEGADA s'han portat nom-brosos lots de llibres de lectura des-caradament confesionals, de religió ca-tòlica, a les escoles de. Patronat Esco-lar de l'Ajuntament de Barcelona.

Nosaltres, lògicament, no ens ho ex-pliquem.

¿Si la majoria és d'elements d'esquer-ra, que defensen el laïcisme, almenysexteriorment, com és que ALTRA VE-GADA, repetim, ?,s compren llibres con-fessionals pels nostres infants'! ¿Se-rà, potser, que els elements col·la-boradors de les oficines tècniques deCultura de l'Ajuntament, abusant dela confiança dels regidors esquerristes,sabotegen l'obra laicitzant de la Repú-blica1!

¿I com això ha ratet possible quepassés sense que els Directors de lesescoles, que tenen una dobla represen-tació al Patronat Escolar, no hagindonat la veu d'alerta en defensa delrespecte que mereix l'esperit dels in-fants, en, defensa de Jes lleis del país ien defensa de l'esperit del poble, tanexplícitament demostrat amb l'adveni-ment de la Republicà"!

Davant de tot això tan inexplicable,però possible si no hi ha control, de-manem així, sena.ttame.nt, a les auto-ritats corresponents, que comencin perfer retirar de les Escoles del Patronat,i probablement de lei municipals, elsllibres que pel seu confessionalisme sónantipedagògics, tota vegada que no sónrespectuosos amb la personalitat delsinfants i resulten il·legals, tota vegadaque vulneren la Constitució de la Re-píjblica, i són, fins i tot, desvirtuadorsde la voluntat popular, tan magnífica-ment demostrada l'abril del 31.

A l'interior:SINDICALISME I ORDRE PU-BLIC,

per Jover Bruinu

NOTES POLÍTIQUES,per Granier-Barrera

MATEMÀTIQUES SOCIALS,per B. Farne'

LA CREACIÓ D'UNA DIVISA-OR INTERNACIONAL.

RESPONSABILITATS IProposicions presentadesper la minoria de la U.S. C. al Parlament.

EE. UU.,per Ulisses

REPORT DEL GRUP PARLA-MENTARI CONSTITUENT ALII CONGRÉS GENERAL DELA U. S. C.

ETC., ETC.

NUMERO . J C ricS O L T « 19 l»&9iPREUS DE SUBSCRIPCIÓTrimestre. . . 2*50 ptes.Semestre . . . 4'50 „Any . . . . . 8'QO „

Redacció i Administració:Portat er rissa, 30, pral.

Després delple de laC. R. T.

En el comentari que dedicàveml'altra setmana al Congrés delsSindicats de la ConfederaciónRegional del Trabajo, ja pre-vèiem que els seus resultats serienl'afirmació del predomini anar-quista.

Cal, a aquest respecte, precisarun extrem interessant. Quan diemel predomini anarquista conside-rem que els Sindicats o delega-cions que no segueixen la majoriadel Congrés no són anarquistes.Que aquelles delegacions que esrefugien en una interpretació suigeneris de l'anarquisme, fent-lacompatible amb el movimentobrer, no pensen en anarquista.Cal que tots els obrers s'en con-vencin : l'anarquisme no té res aveure amb el moviment obrer i lalluita de classes.

Apart d'aquest extrem, conden-sat en la pregunta de si fins i totel personal dels tallers de «Soli-daridad Obrera» havia d'ésserd'afinitat ideològica, ço que de-mostra que després de Sant Ig-nasi, els anarquistes tenen l'ex-clusiva dels eufemismes d'encunyJesuitic ; després d'aquesta qües-tió, n'hi havia dues d'extraordi-nària gravetat : el cas de Sabadelli l'informe de l'administrador ded Soli».

En el moment que escribim nosabem si en definitiva els Sin-dicats de Sabadell tràiran elsseus companys de tendència i in-gressaran, en les condicions hu-miliants de la ponència, al si delmoviment anarquista de la C. R.T. Per les deduccions que podenfer-se dels debats i de les conclu-sions del Congrés, el determinide Sabadell no té més que un va-lor accessori.

Car la situació, després d'a-(segueix a la pàg. 2)

Pag. 2 J u s t i c i a Social i

M O V I M E N TS I N D l CAL N o t e s p o l í t i q u es

Sindicalisme i ordrePúblic

Per raó del caràcter de duresa i in-transigència que oiereixen les lluitessocials, ben sovint s'ha produït el íetque, en plena lluita, allò que era unproblema tie reivindicacions de classees convertis en un problema de poli-cia. I pel que fa referència a Catalu-nya, no ha estat un problema de po-licia aplicat a les lluites socials en ge-neral, sinó. concretament, als Sindi-cats obrers.

Amb la República calia esperar uncanvi de conducta, o almenys un estilnou d'intervenció policiaca. Ara, ambmotiu dels darrers esdeveniments decaràcter anarquista, declarem de se-guida que, pel que respecta a l'actitudde les autoritats, no hi ha hagut nicanvi ni novetat. L'ordre públic, si fano fa, és entès de la mateixa manerapel nou com pel vell règim.

Hem de parlar ací d'un aspecte deli-cat dels contactes que s'han hagutd'establir entre el socialisme i les for-ces governamentals. El socialisme hade declarar que no té res de comúamb els governants republicans pelque fa referència a l'organització, ac-tuació i manera de dirigir la policia.I els governants republicans han depensar que val més que no arribi elmoment en què les discrepàncies ad-quireixin un to agut, ja que, d'altramanera, una República que solamentha adquirit sentit de la disciplina ide la democràcia per la intervenciódels socialistes, podria veure esvair-seaquesta virtut, deixant d'ésser, pràc-ticament, una «res pública».

Deixem de banda el cas de CasasViejas, per jutjar el qual no hi haprou amb les informacions de la ler-rouxada fanjulista, i fixant-nos enl'actitud que han observat les autori-tats en el període que podríem anome-nar de la post-repressió. Perquè japrescindim d'analitzar els casos con-crets de crueltat o de possibles extra-limitacions dels agents de l'ordre enple moment repressiu, ja que una ve-gada s'ha produït un moviment de vio-lència és impossible mesurar l'abastde les ordres que puguin donar-se, imolt menys demanar equanimitat aningú.

A tot arreu, quan es produeixen al-darulls i alteracions de la pau social,passa poc més o menys el mateix. I en-cara que les nostres institucions haginde tendir a, la perfecció de procedi-ments, no serem tan infantils de creu-re que es pot arribar d'avui a demàa un estat de coses normal, car ma-lauradament la perfecció no és d'a-quest món. Però a tots els països que-da ben diferenciat el que és persecu-ció de suposats deliqüents del que sóncol·lectivitats socials i, per tant, con-flictes socials.

No era necessari dissoldre els Sin-dicats obrers després del cop de màconcebut amb els peus que intentarenels anarquistes, el dia 8 de gener pas-sat. I no havien de clausurar-se, pri-mera perquè aquests no intervingue-ren per a res en la protesta; segon,perquè així es feia el joc als que te-nien responsabilitats, car la clandesti-nitat els permet d'amagar la cara, itercer, perquè, per damunt de tot, hiha una cosa que cal mantenir : i és elrespecte a tot principi d'associacSió,tingui o no tingui aspectes dubtosos.D'altra manera, ens anirem acostu-mant a Jugar amb conquestes fona-mentals de caràcter civil súpeditant-les a les subtilitats advocadesques oals malhumore policíacs.

Que no vinguin les autoritats ambel pretext que els Sindicats anarquis-tes viuen constantment fora de la llei.El principi d'associació no ha de pa-gar la ineptitud de les autoritats repu-blicanes de passar dos anys sense sa-ber per quin procediment decantar-se per a resoldre el problema del fun-cionament dels nostres Sindicatsobrers.

RAMON JOVER BRUFAU

Després del Ple de la C. R. T.(Ve de la pàgina 1)

quest Congrés, queda ben clara,l'els anarquistes ni és un com-pany l'administrador de «Soli)),ni són considerats obrers si prè-viament no es fan anarquistes, elstreballadors que integren els Sin-dicats de Sabadell.

I ací ens trobem. Què faran elsmilitants, representants a Catalu-nya, d 'una sana tendència d'o-rientació sindical ? El nostre puntde vista és confirmat pels fets. Elmoviment sindical de Catalunyaja no existeix. No calen equívocsni vacil·lacions. S'imposa l'obrade crear de nou els nostres Sin-dicats, tal com anunjfiàvern en elnostre manifest, .¿m

Rumor« da crisiTal com vam anunciar, aques-

ta setmana els rumors de crisi hancomençat més tard que la passa-da. Llavors va ésser dimarts :aquest cop ha estat dimecres.

La setmana que ve començarandijous.

RadicalismeAra van sortint co»es molt cu-

rioses. Resulta que l'alcalde deCasas Viejas — l'home que va ca-llar — era radical. El delegat pin-toresc i aprofitat del governadorde Cadiz era radical. El jutgeque ha fet empresonar Menéndezera radical...

Potser, amb tants radicalismes,ens tornarem radicals tots ple-gats. Però serà de debò.

Els cavallers i les cavalleriesDiu que uns quants militars es

volen sublevar — altra vegada?— en sentit monàrquic. Parlen dedies i d'hores, i fins anuncien queen faran de crespes abans d'apa-rèixer aquestes ratlles...

Recordem, una vegada més,que la pena de mort subsisteixper als delictes militars.

Això vol dir que hi ha moltesmaneres de suprimir l'exèrcit, i,per tant, de donar la feina fetaa les conferències del desarma-ment.

Aquestes conferències calmosesi inútils haurien de plegar per asempre si ens fos facilitada l'oca-sió d'acabar amb els militarets,els militarots, les militarades i elmilitarisme.

AlemanyaHeirinch Mann, Albert Eins-

tein, Alfred Kerr, Henri de Man,Max Reinhardt, Thomas Mann,Gottfried Keller, Bernard Keller-mann, tants i tants d'altres intel-lectuals d'anomenada universalhan abandonat Alemanya d'untemps ençà, i aviat no quedarana aquell país sinó analfabets desegon grau, farcits de Kultur ide lletra gòtica, arrenglerats alpas de l'oca.

Aquest és l'ideal de tots els dic-tadors. Suprimir la Cultura ambsentit humà i imposar dogmesferrissos.

¿ Per què la necessiten, unacultura ? Per a cometre crims nocal.

EquilibrisPerquè parlem de u la reor-

ganització i la unió sindicalssobre una base democràtica»,se'ns ha enfadat una mica el set-manari dels «trenta». Sembla, encanvi, que hauríem d'estar d'a-cord tots plegats en un punt tanclar... I, a falta d'arguments mi-llors, ens diu que volem crear unanova central sindical i que els sig-nants del manifest sindical mili-tants de la U. S. C. eren nomésuna dotzena. I a base d'això afir-ma que no en sortirem.

Ens permetrem dues recti!ica-cions de fet (les opinions delstrenta no ens preocupen). En pri-mer lloc, no volem crear una cen-tral sindical nova que s.gi'i untercer en discòrdia i que compli-qui encara més l'embull i la des-organització dels obrers. En se-gon lloc, els signants del mani-fest eren cinquanta (fins ara noels havíem comptat), la majoriaconeguts per haver actuat i finstingut càrrecs en Sindicats obrers.

Si la U. S. C. es proposava decrear una central sindical pel seucompte, ho podria fer, ho faria ien paus. I no se n'amagaria. Peròaixò, a part d'ésser -ontrari a unacord del primer Congres delPartit, no beneficiaria en res lacausa dels obrers de Catalunya.No ho volem fer,, doncs ; i ¿s clarque no en sortirem si no ho volemfer.

Aquesta és precisament la dife-rència nostra amb els cl renta»,amb la F. A. I., amb el B. O. C.i amb tants altresì grupets qus es

volen repartir les despulles delsSindicats per a aconseguir unsvots o unes quotes. Nosaltres NO

xfcNS VOLEM APODERAR dela C. N. T. ni de res, en to: nien part. Volem, al contrari, ser-vir la causa obrera, far que elsobre® — tots els obrers, no laU. S. C. — disposin d'una cen-tral sindical.

tPer a fer política, ja terúm elPartit i ens en sabem servir.

La perennitat de MarxEl ciriquantenari de la mort de

Marx ha! assolit á tot el mon, itambé a Catalunya, una gran res-sonància. Al costat de les veusautoritzades dels pensadors for-mats a la seva escola, els doctri-naris burgesos de tota mena tam-bé han hagut de retre un culteforçat a l'actualitat del seu nomi a la persistència de la seva em-prempta.

No val la pena de discutir prò-lixament les crítiques dels comen-taristes burgesos — aquells queconsideren que el liberalisme voldir combatre el socialisme. Al-trament Marx mateix ja haviaexaminat i classificat les argu-mentacions que encara li oposen.

Val la pena, sí, de recordarque els punts més impressionantsde les previisons de Marx, finsara els més desmentits i ridiculit-zats pels seus detractors, tenenuna confirmació dramàtica i dià-ria en els milions d'obrers en aturforçós i en el desgavell generalde l'economia capitalista. Concen-tració de capital i extensió de lamisèria són una realitat indefugi-ble, com ho és, en el terreny del'especulació, el determinisme eco-nòmic, admès avui per homes taneminents del camp liberal burgèscom 'l'historiador Guglielmo Fe-rrerro.

La premsa pairalLa Véu de Catalunya ha anun-

ciat reformes. Estem segurs quepodrà realitzar tota mena de pro-gressos materials amb els dinersdels financiers i dels terratinentsde la Lliga. No esperem, en can-vi, cap renovació de llenguatge od'idees. Fins la gent procedentd'altres sectors que s'hi incorporaagafa una pàtina encarcarada quel'esterilitza del tot.

Al contrari : diríem que la Veu,no atrevint-se a comerciar direc-tament amb la sang de Casas Vie-jas com algun dels seus confra-res, accentua la tònica reaccio-nària per a ajudar monàrquics ianarquistes, secundats pels radi-cals. Dimarts mateix va aparèixeramb un text mereixedor d'antolo-gia. Un editorial defensant elsregidors elegits per l'article 29,és a dir, una defensa dels únicscacics monàrquics que queden aCatalunya. Un comentari de Ma-nuel Brunet •— sempre tan inefa-ble — dient que si a Sabadell i ala Corunya havien aterrat unescreus de terme era perquè els dis-cursos d'Azafia excitaven a fer-ho, i que Déu ho tenia destinat.Un article de l'indocumentat Jo-sep Pla explicant el conflicte ra-bassaire sense saber-ne un borall.L'n altre editorial i una informa-ció alarmistes a propòsit dels atra-caments. Un discurs del SantPare dient que Espanya «ha de-clarat la guerra a Déu» (¿què fala Societat de Nacions davantaquest esperit imperialista ?). Una

mica de brou a la «victòria»d'Hitler en les «eleccions» muni-cipals i altres cóseles. Per fi, unarticle signat per J. E. (¿serà eljove i culte diputat Joan Èstel-rich ?) presentant el ministred'Instrucció Pública del GovernBerenguer, el xiroi Elies Tormo,com un amic de Catalunya alqual devem un gran agraïment.(Molt més, no cal dir-ho, que aMarcel·lí Domingo, que des delmateix lloc va donar categoriaoficial a l'idioma català, cosa quenosaltres sempre agrairem encaraque en siguem contraris polítics.)

Potser tornarà a ésser de modadir que a la Lliga JM*, cap tot-hom...

El Lleó número 13Ja que la Veu ens ha fet es-

mentar el «Sant Pare», que diuenels catòlics romans, parlarem d'undels seus antecessors : Lleó XIII.La setmana passada titllàvem de«bajanades ensucradetes» la sevafamosa encíclica Rerum Novarum(traduïda anys enrera al català,per cert no massa bé, per un catò-lic confessional). I alguns amics,àdhuc companys d'idees, no s'hansabut estar de comunicar-nos quel'expressió els semblava forta.

Tothom sap que, segons el dog-ma judaico-romà, el Papa és in-fal·lible quan parla ex-caíhedra, iper tant quan publica Encícliquesper a fixar punts de doctrina.Anem a mirar doncs, de l'Encícli-ca esmentada els seus arguments.Deixem estar la forma literàriad'aquella «veu de Déu», encaraque ella solà faci dubtar de l'e-xistència de l'Ésser Suprem. (Enefecte, costa força d'admetre queDéu tingui «n estil tan mediocre.)

Anant als arguments veuremde seguida que la infal·libilitatqueda a molt mal lloc. Lleó XIIIcombat el Socialisme, en aquelldocument, pel sistema curiós icar als burgesos de desfigurar-lo.Diu que nosaltres volem repartirtota la propietat de la terra, perparts iguals, entre tots els seushabitants ; i que aquest reparti-ment serà desequilibrat de segui-da, que els homes no tenim ne-cessitats iguals, ni produïm igual,etc., per a combatre la suposadarepartimenta. Després — i potserabans i tot, perquè la idea no ésgaire original —, tots els burge-sos han divulgat amb fruïcióaquesta concepció grotesca del so-cialisme : <da repartidora». Peròningú que té una mica de cervellno s'ho arriba a empassar.

Jaurès va dir una vegada queaquesta idea del socialisme erapròpia d'un imbècil o d'un mal-vat. I Jaurès, ponderat i sever,tenia raó. Els nostres adjectiuspecaren tal vegada de moderats,i els amics poden triar, dels deJaurès, aquell que els semblaràmés adequat per al Lleó núme-ro 13.

GRANIER-BARRERA

NO KS OPOSANT EL NACIONA-LISME AL NACIONALISME, ELPROTECCIONISME AL PROTEC-CIONISME, ELS ARMAMENTS ALSARMAMENTS QUE ES CONJURA-RÀ LA CATASTROFE POLITICA IECONÒMICA QUE S'ACOSTA. SINÓORGANITZANT MES QUE MAI LARESISTENCIA INTERNACIONALDELS TREBALLADORS CONTRAEL MILITARISME I EL FEIXISMEI LLUR SOLIDARITAT INDESTRUC-TRUCTIBLE EN LA LLUITA PERLA SALVACIÓ COMUNA.

VANDERVELDE

M O V I M E N TCOOPERATIU

Í.̂ .̂ X·í··X·̂ ··X·í·í·í·í·í·í·OOí·̂ ^X·í·í·í·̂ O í̂··l·í··J··t··I··ï··X··ï··J··Ï··Ï·í··Ï··̂ ·Ï··í·j;

ar Cerveseria "La Polsaguera"" Casa Quintet

NOTA) Mi afiliat« de la U. S. C.«e'l« farà un descompte del 10 *|.mitjançant la presentació del carnet

Menjars casolans esplèndidamentservits á preus sumament econòmicsExcel·lent degustació de cervesaamb les seves corresponents tapesBSMERÀT servei en tota menad'aperitius, licors, cafè, xocolata, etc.Estació i sala d'espera de la linea

d'Autocars de Martorell"La Polsaguera"

».frc-fr·x··x··x··r··x··XK-x«:-**«'*****«**

L'Editorial Cooperativa Po-pular

Com a resultat d'una reunió de de-legats cooperatius celebrada diumengepassat a la «Unió Cooperatisi» Barce-lonesa», la Cooperativa Obrera d'ArtsGràfiques, s'ha convertit en una As-sociació mixta d'obrers 1 de col·lectivi-tats que portarà el nom d'«EditorialCooperativa Popular». L'obra que esproposa anar realitzant la nova enti-tat, comprèn els següents aspectes :Impremta, per a la qual ja es comptaamb la instal·lació que fins avui hapertangut a la Cooperativa d'Arts Grà-fiques; editorial i llibreria. Les col·lec-tivitats adherides fins ara són les Co-operatives de consum «Unió Coopera-tista Barcelonesa», «La Previsora», «LaFlor de Maig», «Model del Segle XX»,la cooperativa de producció de rajoles«La Redentora», la Federació de Co-operatives de Catalunya, etc.

Per una cooperativa socia-lista da llibreria

Entre un grup de militants de laU. 8. C. ha nascut la idea de crearuna Cooperativa de llibreria per a úsde tots els militants del Partit i detots aquells altres individus que s'hivulguin adherir. Es porten bastantavançats els treballs d'organització idintre breus dies apareixerà la cridai les bases per a la constitució d'aquestorganisme, que vindrà a afegir un nouaspecte a la vida complexa de la UnióSocialista de Catalunya.

L'objectiu primordial que anima elsiniciadors d'aquesta cooperativa és lade facilitar als obrers de Catalunyal'adquisició d'obres per mitjà d'un des-compte immediat sobre el preu i deformar alhora un fons col·lectiu quepermeti la creació d'una central d'e-dicions socialistes, pes del seu co-mençament aquesta nova cooperativaformarà part de ¡'«Editorial Coopera-tiva Popular».

Ma t e mat i q M«*socials

La vaga és una arma que, esgrimi-da amb oportunitat, dóna i ha donatexcel·lents resultats, però quan una va-ga es fa llarga i per tant s'eternitza,és — entenem nosaltres — un armatie dos talls que, per l'un s'osoa en to-par amb la resistència burgesa i perf altre fereix a qui l'esgrimeix, això és,el propi vaguista.

Hi han oficis, grans indústries, trans-ports, etc., en els quals, per raó natu-ral i a causa de la nostra imprevissióo Incapacitat constructiva, no es potlluitar contra el capital i la burgesiasi no és mitjanant la vaga, però àd-huc en aquest cas, entenem, la va-ga ha (Tèsser tan curta com digna-ment sigui possible. En canvi, hi hamolts altres oficis en els quals es potlluitar contra la burgesia, fent-li lacompetència, això és, erigint-se els tre-balladors en propis fabricants i comba-tre la burgesia amb les seves pròpiesarmes. A tal efecte, avui volem posardavant dels ulls dels vaguistes í de totsels treballadors — per si ells no hi hanpensat — aquestes semilles regles demultiplicar, que estan a l'abast de tot-hom, no sols per fer-les, siitó per por-tar-les a bon terme, si és que real-ment volem emancipar-nos i dignifi-car-nos.

Suposem, per un moment, que elstres mil ebenistes que estan en vaga,guanyaven, uns amb altres, un jornalde 12 pessetes : 12 x 3,000 = 36,000pessetes diàries. La vaga fa divuit set-manes, que dura : 18 setmanes x 6 dies- 108 jornals x 36,000 pessetes =3.888,0000 (tres millions vuit-centes vuitmil pessetes) que els tres mil obrershan deixat de guanyar. Aquesta xifraens fa rodar el cap.

Si aquests tres mil obrers ebenistes,un cop acabada la vaga, es permetes-sin el luxe de cotitzar una pesseta set-manal, col·lectivament, es trobarienamb el producte de 62 setmanes x3,000 obrers o pessetes — 156,000 pes-setes al cap de l'any. Amb aquestaquantitat es podria iniciar un tallercooperatiu, amb tots els perfecciona-ments tècnics i que podria donar tre-ball a molts obrers t demostrar la pos-sibilitat d'aquestes millores que avui esreclamen, especialment la setmana de44 hores.

Heus ací el que nosaltres entenemque és un dels millors camins que s'o-fereixen a la classe treballadora per ala seva emancipació, sinó en la sevatotalitat, almenys en una part ben im-portant.

Als vaguistes i a tots els treballa*dors correspon ara estudiar-ho i prac-ticar-lo.

B. FARRS

Perruqueria a domiciliTallar i ondular . l'50 Ptes.Tallar 0*75 "Eaorlura • P. Igléslaa, 32, 2-n 1.'Telèfon 23169 • Barcelona

J u s t i c i a S o c i a l Pag. 3

L L E G I N TLA PREMSA

La creació d'una divisa-or internacional

La creació d'una moneda interna-cional basada sobre un patró contrôlâttambé internacionalment és un delspunts del nostr eprograma mínim coma qüestió prèvia i indispensable per aremeiar els mals econòmics que pateixavui el món. En això tots, burgesos isocialistes estan d'acord. En el que nohi ha acord i resta encara — i hoserà per molt temps — un problemaobert, és sobre la naturalesa d'aquestpatró. L'or continua emportant-se en-cara els sufragis de la majoria, per tiéque limitant les seves prerrogatives,condicionant-lo cada dia més. Enaquest aspecte és interessant de co-nèixer el que diu l'economista anglèsJ. M. Keynes, en el «Berliner Tage-blatt» del 14 de febrer:

«En 1923 vaig dir que el patró-orera ja una reliquia bárbara. Si això eraveritat deu anys enrera, ¿es pot pre-tendre avui que el patró-or tingui al-gun esdevenidor, quan no ha respostni a les esperances dels seus propisamics? Això no vol dir pas que l'orno ocupi cap lloc en el sistema mo-netari del futur. Una reliquia bàrbaraque està lligada a una gran tradició ique posseeix un gran prestigi, pot tenirun valor convencional o simbòlic si ésintroduïda en el quadro d'un nou sis-tema. Les transformacions d'aquestaclasse són la característica regular delscanvis que tenen lloc sense revolució.

En el futur, els bancs centrals conti-tinuaran, com ho han fet en el passat,mantenint reserves or per protegir llursdivises 1 per fer front a una balançadesfavorable internacional del comerç,a no ésser que Is químics no acon-segueixin descobrir un mètode econè-mic de procurar-se l'or que es trobaarreu de la natura en petites quanti-tats o que no es descobreixi el mitjàde fabricar or artificialment. Heus aciuna reserva important que cal fer.

Els avantatges d'una divisa que fluc-tua per als països que formen part delgrup de la lliura esterlina.—Es evidenta. tothom que els països que han aban-donat el patró or es troben en una po-sició extraordinàriament favorable.Tant és així que hom pogué creure quellurs veïns, gelosos d'aquest avantatge,s'apressarien a seguir llur exemple. Mesha passat tot el contrari. La faula dela guineu que ha perdut la cua es tro-ba contradita. Quan el representant dela Tresoreria britànica aparegué a Gi-nebra sense aquest apèndix per trobar-hi les altres guineus que portaven cuesd'or, se li féu saber que no es podiadiscutir res fins que no tornés a dur elseu apèndix habitual. La guineu an-glesa, però, era massa murria i es negaa portar aquesta càrrega fins quees trobés en mesura de fer-ho. Així,després d'haver fet grans lloances delsavantatges teòrics de les cues, començàa explicar que U caldrien ungüents,reconstituents i la influència guarido-ra del temps abans d'estar en condi-cions de portar la càrrega de la quals'havia desprès i declarà que, en pri-mer lloc, hi hauria d'haver un millo-rament de l'estat dels galliners.

Entretant, tota la pressió de la di-plomàcia s'exerceix a favor de la res-tauració del patró or.

Els desavantatges per a la resta delmón que és manté sobre una base-or.—Anglaterra ha de comprendre, abansque res, que les condicions existents,per satisfactòries que 11 puguin ésser,són molt pertorbadores per als seusveïns, que es mantenen encara sobrela base-or i que, en conseqüència, hande suportar la càrrega principal im-posada per la diferència existent entreles divises. A més, cal considerar lesgrans dificultats amb què toparienels seus veïns si volguessin se-guir el seu exemple. A França,,perquè és el darrer balua/d delcomplexe-or, a Europa central per-què d'ençà de l'època de la forta in-flació, totes les experimentacions enmatèria de divisa són esguardadesamb molta desconfiança i als EstatsUnits a causa de les dificultats legalsde les obligacions-or i encara a causadels enormes obstacles psicològics.

Anglaterra, per consegüent, ha d'es-tudiar la possibilitat d'un compro-mis. L'únic compromís possible, en lescircumstàncies presents, seria que An-glaterra es comprometés a no deixarfluctuar el valor-or de la lliura de mésde 5 per cent durant els pròxims 12mesos, a condició que no hi hagi unanova baixa important dels preus-or deles matèries durant aquest període,quan fixi el tipus del canvi. Aquestafixació es faria tenint en compte eltipus actual i el tipus mitjà del mesprecedent.

Nova distribució de l'or per mitjàd'una divisa-or internacional. — S'ad-met encara, d'una manera general, queés necessària una altra condició abansde poder estudiar el retorn, àdhuc in-condicional, al patró-or. Cal una dis-tribució més équitable de les reservesor mundials. Al meu criteri, hi haun mitjà pràctic d'arribar a aquestresultat, i és la creació d'una ins-titució internacional d'emissió, els bit-llets de la qual estarien basats sobrel'or i igualats en valor a l'or. Aquesta

La U. S. C. al Parlament de Catalunya

Responsabilitats!Proposicions presentades per la nostra minoria

D E LC A R

MN

E UE T

il Banc de CatalunyaEls Diputats que sot asignen tenen

l'honor de presentar al Parlament deCatalunya la següent proposició :

«Anomeni's una Comissió parlamen-tària de set membres, per tal de quèinvestigui les causes de la suspensióde pagaments del Banc de Catalunya,com s ha procedit i es procedeix en laliquidació del passiu, situació actuali legal de l'estalvi confiat a l'esmen-tada institució, responsabilitats crimi-nais, civils i polítiques dels seus Di-rectors, administradors i assessors. LaComissió parlamentària donarà a co-nèixer ei resultat de la investigació iles seves conclusions al Parlament, elmés tard durant la primera quinzenadel mes de juny pròxim.»

Palau del Parlament, 22 de febrerde 1933.

Joan Comorera, Joan Fronjosà, Car-les Gerhard, Estanislau Ruiz Ponsetii Manuel Serra i Moret.

Les responsabilitats politi-quea I administratives

Els Diputats que subscriuen, tenenl'honor de sotmetre a la consideraciódel Parlament de Catalunya, la se-güent proposició per al nomenamentd'una Comissió parlamentària catala-na de responsabilitats :

Primer.—Que pel Parlament de Ca-talunya, es nomeni una Comissió com-posta d'onze Diputats, a íi d'escatir iexigir a totes aquelles persones, enti-tats u organismes que hi hagin pogutincórrer, les responsabilitats polítiques0 de gestió administrativa que hagincausat danys materials o morals a Ca-talunya.

Segon.—Una llei votada pel Parla-ment de Catalunya, assenyalarà lesfacultats, atribucions i competència dela Comissió parlamentària catalana deresponsabilitats.

Barcelona, 2 de febrer de 1933.Joan Comorera, Joan Fronjosà, Car-

les Gerhard, Estanislau Ruiz i Ponseti1 Manuel Serra i Moret.

Projecte de lleiPresident de la Generalitat de Ca-

talunya.Sigui notori a tots els ciutadans de

Catalunya, que el Parlament ha aSfH-cionat la següent

LLEIArt. Ir.—El Parlament de Catalunya

atorga a la seva Comissió de respon-sabilitats, la missió d'instruir quantesdiligències estimi oprtunes per adepurar i exigir al seu dia a les per-sones, organismes o entitats, les res-ponsabilitats polítiques i de gestió ad-ministrativa en què haguessin pogutincórrer i que hagin causat dany mate-rial o moral a Catalunya.

Art. 2n.—La competència de la Co-missió s'estén a enjudíciar els següentspunts concrets desenrotllats a Cata-lunya :

A) Responsabilitats -polítiques : Con-comitàncies, enteses i cooperació delshomes representatius o particulars deCatalunya, relacionades amb l'adveni-ment de les Dictadures i amb l'exer-cici de les mateixes. Obra repressivade què foren objecte els ciutadans queno es conformaren amb els Governsdictatorials.

B) Responsabilitat de caràcter so-cial : Pistolerisme i qüestió social, an-teriors al tretze de setembre de 1923.

C) Responsabilitats administrati-ves: Per la gestió en les corporacionspúbliques o entitats oficials de Catalu-nya. Liquidació de la Mancomunitat.

funció podria ésser assumida pel Bancde .Pagaments Internacional o, millorencara, per una nova institució inter-nacional que es creés amb el dret d'e-metre bitllets fins a un suma, perexemple, de 20.000 milions de marcs,que tots els països s'apressarien a ac-ceptar com equivalent legal en or ique es podrien posar a la disposiciódels bancs centrals de tot el món coma divisa adicional (com a fons de re-serva en cas de necessitat urgent) encanvi d'obligacions-or de llurs propisgoverns a un tipus d'interès nominal ien proporció a llurs necessitats nor-mals d'or. Es podria també preveureigualment una estipulació per a la re-tirada gradual dels bitllets si els preusultrapassen un cert nivell. Es podria,encara, imposar una altra clàusula,la que tots els països participantsi que rebin aquesta garantia, han d'a-nul·lar totes les restriccions imposadesa les divises i suprimir totes les barre-res duaneres que s'oposen al comerç in-ternacional. Si s'augmentés amb aques-ta suma les reserves reals d'or del món,la majoria dels països es trobarien enla possibilitat de fer un retorn condi-cional al patró-or.

Heus ací una política que obtindriarealment resultats tangibles. ¿Quinaés l'alternativa? El perill d'esfondrar-se gradualment en un caos més ter-rible.»

Art. 3r.—Si en el curs de les inves-tigacions arribessin a coneixement dela Comissió fets que es creguessin de-lictius i no estiguessin compresos oíntimament relacionats amb aquellsla depuració dels quals els és atribuï-da per aquesta llei, els posaran en co-neixement del Ministeri fiscal perquèinsti el procediment que correspon-gui.

Art. 4t.—La Comissió de responsabi-litats nomenada pel Parlament de Ca-talunya, designarà del seu sí, llur Pre-sident, dos Vice-Présidents i tres Se-cretaris. Podrà, així mateix, nomenarPonències i Sub-comissions, aquestesen nombre de tres membres, les qualspodran, per acord del Ple de la Co-missió, estar investides de totes o partde les facultats del mateix, que sónles que es determinen en aquesta llei.

Art. 5è.—La Comissió sols estaràobligada a subjectar-se als preceptescontinguts en la totalitat del capítolquart, llibre II, títol V i en els ar-ticles 416, 418, 424, 425, 435, 436, 439,443, 444, 450, 459, 468, 479, 484, 606,507, 508, 559, 560, 561, 569 i 584, totsde la llei d'enjudiciament criminal,amb el ben entès que les atribucions,facultats i deures que en ells es refe-reixen als Tribunals i Jutges, quedenvinculats a la Comissió parlamentà-ria.

Art. 6è.—La Comissió tindrà facul-tat per a reclamar directament totsels antecedents i elements que estiminecessaris per al compliment de la se-va missió a totes les autoritats, funcio-naris, organismes 1 centres de qualse-vol ordre, àdhuc els eclesiàstics, i detes entitats particulars.

Podrà reclamar, en qualsevol mo-ment, sumaris, auts 1 expedients, ambsuspensió de terminis, sense perjudicid'un tercer.

El Jutge o autoritat corresponent nopodrà, en cap cas, deixar de complirl'ordre de remissió del sumari o expe-dient, ni d'executar les diligències sol-licitades.

Així mateix, tindrà facultats per areclamar directament l'auxili de totsels funcionaris de la policia judicial,per al compliment de la missió queels està conferida.

Art. 7è.—La Comissió podrà adoptarquantes mides precautòries estimi con-venients en persones i coses, per as-segurar l'efectivitat de les pressump-tes responsabilitats, sense perjudici deposar aquestes mesures en coneixe-ment del Parlament, sempre que, perla seva importància, així ho acordi laComissió.

Art. 8è.—Els acords de la Comissiósón executius, i en contra d'ells nocabran qüestions de competència nirecurs de cap mena, excepte el de re-forma davant la mateixa Comissió i eld'apel·lació davant el Parlament en unsol efecte.

Art. 9è.—Acabada la instrucció dediligències en cada cas, s'articularan

els càrrecs que, a juí de la Comissió,es dedueixin contra persona o perso-nes determinades, i immediatamenïes comunicarà als inculpats, donant-los-hi vista de l'expedient, i senya-lant-los-hi un termini prudencial pera la seva contestació i per a l'aporta-ció de les proves que estimin d'interèsper a la seva defensa.

Des d'aquest moment podran exercirel seu dret de defensa per sí mateixos0 designant lliurement persona o per-sones, siguin o no advocats, que elsrepresentin o defensin.

Art. 10.—Acabada la instrucció decada expedient, la Comissió elevarà ala Cambra la proposta de responsabi-litat, en la qual es senyalarà en cadacas el Tribunal que a juí de la Comis-sió hagi de sancionar els fets.

Quan la naturalesa dels fets, perla qualitat de les persones responsa-bles, el Parlament acordi conèixer perell mateix en aquelles, la Comissió de-signarà del seu sí les persones encarre-gades de defensar llur proposta, quenecessàriament seran diferents de lesque hagin intervingut en la instruc-ció.

Art. 11.—La Comissió podrà citar aqualsevol membre del Parlament, sen-se que aquest, a pretext de la seva im-munitat parlamentària, pugui negar-se a comparèixer ni a declarar.

Art. 12.—El President de la Comis-sió, i en el seu defecte el Vice-Prési-dent que el substitueixi, serviran d'òr-gan de relació entre la Comissió i elParlament de Catalunya.

Davant el Govern i les altres autori-tats, la representació de la Comissiócorrespondrà al seu President, als Vi-ce-Présidents o als Presidents de Sub-comisisons, acompanyats sempre d'undels Secretaris.

Art. 13.—La competència, autoritat1 atribucions de la Comissió s'estén atot el territori de Catalunya. Per alcas de fer-se necessària alguna infor-mació o reclamació d'antecedents oelements provatoris prop d'autoritats,funcionaris, organismes o entitats dequalsevulla ordre de fora de Catalu-nya, la Comissió es posarà en relacióamb la Comissió de responsabilitatsnomenada per les Corts Constituents.Si en la depuració d'algun fet, la Co-missió cregués que ja hi entén la Co-missió de Responsabilitats nomenadaper les Corts Constituents, aquella tra-metrà a aquesta un informe-denúnciaamb tots els elements provatoris, a fique puguin adoptar-se les mesuresque cregui convenient i fer efectivesles responsabilitats contretes. Per tant,mano a tots els ciutadans de Catalu-nya que cooperin al compliment d'a-questa llei i a tots els Tribunals i Au-toritats que la facin complir.

Palau del Parlament, 22 de febrerde 1933.

Joan Comorera, Joan Fronjosà, Car-les Gerhard, Estanislau Ruiz i Ponsetií Manuel Serra i Moret.

EE. UU.Hi ha, als Estais Units, més

de dotze milioni, d'obrers sensefeina. La gran república nord-americana pateix la crisi mésgreu que. la història ha registrat.his desvagats van en munionsd'un Estat a l'altre a ¿a recercade treball i no ¿assoleixen. Lacomplicadíssima màquina delsEE. UU. està fent fallida.Falla, allí com pertot, el sistemacapitalista. Falla, entre altresmúltiples causes, no solamentper ésser fonamentalment injust,sinó per haver arribat a les mà-ximes conseqüències amb les se-ves vi/res astronòmiques i la sevaentronització del dòlar.

El mecanisme excessiu, pro-duït pel capitalisme exagerat,també està en crisi, per no dir enbancarrota, l tot per què? Perno haver donat un xic de margea la individualitat, a la persona-litat, a aquest íntim fur humàque potser no tott.a les races sen-ten de la mateixi manera. Potserels EE. UU. no són a posta persentir ben bé les necessitats i lesprerrogatives de la individuali-tat — perfectament compatiblesamb les doctrine: socialistes —.Potser pateixen, per aquest cos-tat, la mateixa inadaptació quela U. R. S. S. En tot cas, lamanca de respecti: als furs de laindividualitat no deu ésser deltot estranya a la -formidable cri-si que pateixen actualment ehEE. U U. i les conseqüències dela qual són difícils de calcular.

ULISSES

La conferènciaobrera de l'atur

PER A

RentarNetejarDesinfectar

FÀCILMENT, RÀPIDAMENT

ECONÒMICAMENT

DÓNA

SATISFACCIÓ COMPLETA

PAQUETS DE 1 i 2'70 PESSETES

NO HI HA SOSA, NI ESCATES, NI SABÓ

FILL D'E. BRUGUERA • Avinguda 14 Abril, 383 - BARCELONA

forçósEn la darrera sessió de la «Confe-

rència Obrera de l'Atur Forçós» va és-ser nomenat el representant de laU. S. C. per a formar part del Comi-tè Permanent. EI nostre representant,que era el company Folch i Capdevila,va fer constar que no podia acceptarel càrrec perquè ja havia fet constar,en ésser nomenat pel Comitè Organit-zador, que la seva missió acabaria des-prés de la celebració de la Conferèn-cia. Va convenir-se que acceptava in-terinament i que el Comitè Executiu dela U. S. C. decidiria en definitiva.

El Comitè Executiu ha pres l'acordde ratificar la renúncia i, en conse-qüència, el company Folch ha presen-tat la dimissió del seu càrrec.

El Comitè ha tramès al Comitè Per-manent la carta següent :

«Comitè Permanent de Relacions.Conferència Obrera de l'Atur Forçós.

»Companys: El Comitè Executiu d'a-questa U. S. C. ha ratificat l'acord, japres anteriorment, confirmant la di-missió del nostre representant, el com-pany R. Folch i Capdevila, com a vo-cal d'aqueix Comitè Permanent deRelacions. El caràcter evidentmentdemagògic — al nostre entendre —d'alguna de les conclusions aprovadesens obliga a confirmar l'esmentadadimissió que ja havia estat acordadaen data anterior a la celebració de laConferència.

»Malgrat això, aquesta U. S. C. con-tinua adherida a la Conferència i enella ostentarà la nostra representació,com fins ara, el mateix companyFolch i Capdevila, amb el ben entèsque per a totes les decisions i tots elsactes d'aqueix Comitè — compatiblesamb el nostre punt de vista de pro-pugnar a favor de les reivindicacionsimmediatament realitzables — troba-reu en nosaltres uns decidits col·labo-radors.

»Visqueu molts anys.»Unió Socialista de Catalunya. Co-

mitè Executiu.»

SI LA PRODUCCIÓ COOPERATI-VA NO HA DE RESTAR UN ESQUERI UN PARANY; SI HA ÍDB REEM-PLAÇAR EL SISTEMA CAPITALIS-TA; SI LES SOCIETATS COOPERA-TIVES HAN DE REGULAR LA PRO-DUCCIÓ NACIONAL SOBRE UNPLA COMÚ, SITUANT4A SOTALLUR PROPI CONTROL I POSANTFI A L'ANARQUIA CONSTANT I ALES CONVULSIONS PERIÒDIQUESQUE SON LES CONSEQÜÈNCIESINEVITABLES DE LA PRODUCCIÓCAPITALISTA, ¿QUE SERÀ AIXÒ,DONCS, SINÓ EL COMUNISME, ELCOMUNISME POSSIBLE?

KARL MARX(La guerra civil a Trança.)

Pag. 4 J u s t í c i a Soc i a l

Amb Marx contra el feixisme

El Míting deldia 12

¡Diumenge, dia 12, es celebrà al ci-nema Iris Park, el míting organitzatper la Federació Comarcal de Barce-lona, de la U. S. C., en commemoraciódel einquantenari de la mort de KarlMarx i a favor del Iront únic obrercontra cl feixisme internacional.

Presidi el company Rossell i Monta-ner, qui, després de declarar obert l'ac-te, cedi la paraula al company JoverBrufau.

L'orador, després de fer resaltar lasignificació commemorativa de l'acte,posà de relleu el valor idealista i emo-cional de la tesi marxista que laburgesia pretén negar. Pel contrari,censura a aquesta d'estar desproveïdade tot ideal d'humanitat, atenta sola-ment a la defensa d'uns interessos.

Estudià somerament les diverses eta-pes del moviment marxista des de laseva iniciació fins l'estat actual de l'or-ganització capitalista i s'estén en con-sideracions sobre la situació de la polí-tica espanyola, afirmant que el socia-lisme constitueix la més sòlida ga-rantia per a la realització de totes lesconquestes socials.

Parlà a continuació el companyFolch i Capdevila, qui exposà l'estatde l'economia política a l'època deMarx. Digué a continuació que el co-mençament del socialisme quelifícatde sentimental es caracteritzà en eldarrer terç del passat segle per la des-trucció de màquines i mitjans de pro-ducció, i expressà la necessitat que elsbeneficis i avantatges que s'obtinguinper mitjà de les conquestes de la cièn-cia siguin destinades a favor de laclasse proletària.

Combaté el conreu del sentiment depàtria, segons concepció burgesa, queno és altra—digué—que el foment del'imperialisme per a destruir violen-tament els progressos del proletariati el sentiment de classe. Acabà el seudiscurs advocant per la unió de totsels obrers, posant de relleu el paperpreponderant que poden jugar elsSindicats en aquest sentit.

Seguidament féu ús de la paraula eldoctor company Emili Mira. Començàel seu discurs rendint homenatge a lamemòria de Marx.

Negà que la doctrina socialista hagiretrocedit com diu la burgesia, sinóque davant la seva força cada diacreixent, el capitalisme s'ha organit-zat militarment per tot arreu.

Analitzà les dues branques proce-dents de la ideologia marxista. Censu-rà les tàctiques comunistes 1 anarquis-tes, ja que—segons l'orador—, per esta-blir amb eficàcia un règim socialista,és prèviament necessari un períoded'organització i de preparació i l'exis-tència d'una conciencia socialista.

Digué que la burgesia, per a defen-sar-se del marxisme, conrea sentimentsque poden enderrocar aquell esperit,tais com la intoxicació patrioteristadels infants.

Afirmà que a Catalunya no pot te-nir èxit en els actuals moments unarevolució com la que ha realitzat Rús-sia, a causa de la psicologia especialdel nostre poble, i digué que la faltad'una conciencia socialista entre elproletariat del nostre país ocasiona unadepressió total o unes reaccions espo-ràdiques convulsives, sense cap resul-tat constructiu 1 eficaç.

Acabà el seu discurs demanant launió dels proletaris de tots els països.

En acabar el seu discurs el companyMira, un espectador demanà la parau-la. Se 11 concedi i pujà a la tribunadels oradors per a rebatre els argu-ments del company Mira contra l'a-narquisme. Aquest contestà després iquedà acabat l'incident, que no tinguémés importància. El públic aplaudí eldoctor Mira.

Finalment, va fer ús de la paraulael company Joan Comorera.

Posà de relleu el fracàs de la civi-lització capitalista perquè la humani-tat ha superat la tècnica i l'ètica del'organització econòmica actual. S'im-posa una organització i una civilitzaciónovea.

Digué que cal evitar que el períodede transició entre el rògim capitalis-ta i el socialista sigui massa llarg.

Afirmà que la tàctica de provocar unestat de desesperació en les massesobreres per a aconseguir millor unasituació propícia a una revolució so-cial no ocasiona altra cosa que dicta-dures i repressions sagnants.

Digué que és necessari emplaçar lalluita de classes en el moment que in-teressi el proletariat i mai en el mo-ment que interessi la burgesia.

Digué, per acabar, que la civilitza-ció socialista germinarà molt més rà-pidament i amb més força que el quedeixa preveure la suposada tradicióanàrquica del nostre poble.

Tancà l'acte el company Rossell iMontané, qui resumí els discursos ievocà la memòria de Salvador Seguí.

Tots els oradors foren molt aplau-dits pel nombrós públic que omplia lasala del cinema.

EL MATRIMONI BURGÈS ES, ENREALITAT, LA COMUNITAT DE LESDONES CASADES.

KARL MARX

Unió Socialista de Catalunya f ¿a '"m»,<**•**.Mfr j .ft

II Congre» Generalde la U. 3. C.

Les Seccions de la U. S. C. sónconvocades al II Congrés Gene-ral de la U. S. C., que tindràlloc a Barcelona, els dies 14, 15i 16 d'abril, per tractar el se-güent

ORDRE DEL DIA

I. Vàlidament de creden-cials.

II. Reglament de Discussió.III. Constitució del Congre«.IV. Informe de Comitè Exe-

cutiu.V. Informe del Grup parla-

mentari constituent.VI. Informe del Grup parla-

mentari català.VII. Informe de l'ex-Conseller

d'Economia l Treball.VIII. Ponència Sindical.

IX. Ponència Municipal.X. Ponència Cooperativa.

XI. JUSTÍCIA SOCIAL, diari.XII. Projecte d'unificació del

Socialisme a Catalu-nya.

XIII. Proposicions.A cada Secció li correspon un

delegat per dret propi i un altreper cada 25 cotitzants o fraccióde 25.

Les proposicions han d'éssertrameses al C. E., el més tard, el3 d'abril.

Secretari General.Joan Comorera

II Congrés ordinaride la F. C. de

BarcelonaLes Seccions de la Federació

Comarcal de Barcelona són con-vocades al seu II Congrés or-dinari que tindrà lloc els dies25 de mar« 1 1 1 2 d'abril, a l'es-tatge de la Secció del DistricteVIU.è i Montmany, 24, Gràcia),d'acord amb el següent ordre deldia:

I. Validació dels títols deDelegats.

II. Constitució del Congrés.III. Nomenament de les Po-

nències.IV. Reforma dels Estatuts.V. Informe dels regidors.

VI. Informe de la Junta Exe-cutiva.

VII. Programa mínim muni-cipal.

VIII. Proposicions.El Secretari de la J. E.,

F. Rossell i Montané

Report del grup parlamentari consti-tuent al II Congrés General de la U.S.C.

Companys !Poques paraules ens hauran de bas-

tar per la redacció del nostre report.No escauria en un document d'aquestcaràcter l'enumeració dels treballs queels diputats de la U. S. C. al Parlamentde la República han fet al servei delsnostres ideals, dels interessos de lajustícia i a profit de les nostres orga-nitzacions en oculta labor a les Co-missions Parlamentàries i en la di-recta gestió a les oficines ministerials.Es coneguda de tots els companys ques'han acostat a nosaltres denunciant-nos un atropellament o demanant-nosque activéssim la tramitació d'un ex-pedient o la resolució d'un afer queafectava col·lectius interessos.

Creiem que el Congrés ha de jutjarespecialment la nostra tasca parla-mentària i tampoc aquesta no hauràd'ésser ressenyada ací detallament perésser coneguda de tots els companysper les informacions de la premsa dià-ria. Altrament, durant tot el períodede la discussió de l'Estatut de Catalu-nya, «Justícia Social» publicà setma-nalment les llistes dels diputats cata-lans presents al Parlament de Madrid,i saben els nostres companys que capaltra de les minories catalanes donàmillor mostra de la seva voluntat decorrespondre a la confiança del poble,superant ni igualant el percentatged'assistència de la minoria de la U.S. C. Els llocs que pel Grup Parla-mentari català ens foren assenyalatsaleshores, foren ocupats per nosaltresamb l'entusiasme i la lleialtat que po-sem, per imperatiu de consciència so-cialista, en tots els nostres actes. Isempre que als caps de setmana, quanels diputats de Catalunya retornavena la llar, restava a Madrid una tascaurgent per realitzar, no va faltar maiun o altre dels companys de la nostraminoria per salvar el compromís dedarrera hora, pensant en l'eficàcia del'acció col·lectiva i vetllant pel presti-gi total de la representació catalana.Les actes de les comissions parlamen-tàries i les del grup català donen fe.sí més no, de la nostra bona voluntat.Creiem, doncs, que ens podem estalviarara la tasca — sempre poc grata quanes tracta de glossar i posar en valor

Mítings i Conferenti««AVUI

Conferència del company Suleta», a •la Riba.

Tema : «Socialisme.DEMÀ

Conferència del company Fronjos%a Solsona

Tema : «L'acció sindical a Catalu-nya».

Gran míting de propaganda soflia-lista a la Secció de Molins de Rei, ados quarts de quatre de la tarda.

Oradors : Josepa Boira, Maria Pi dePolch, Elionor Serrano, E. Granier-Barrera, Joan Forment.

Curs de cooperacióAvui, dissabte, a les deu del vespre,

tindrà lloc a la Secció del Distociesetè (Sans, 73), la tercera de les con-ferències del curs de Cooperació orga-nitzat a càrrec del company Ardiaca.El tema de la conferència d'aquestatercera sessió és : «Cooperació i Sin-dicalisme».

Dilluns, dia 20, a les nou del vespre,es començarà de nou aquest cuis a l'es-tatge central de la U. S. C., sota elpatronatge de la Secció d'Horta. El-tema que desenrotllarà aquest dia elcompany Ardiaca és el d'«Orígens-( iprincipis de la Coperació».

Secció Districte IHAquesta Secció celebrarà avui, a les

deu del vespre, Assemblea ordinària pertractar de l'ordre del dia del II Con-grés Comarcal de la F. C. de Barce-lona. Es pregada l'assistència de totsels militants.

Secció Districte IVEn l'Assemblea ordinària de la Sec-

ció, tinguda el dia 15, en la qual estractà de l'ordre del dia del II Con-grés de la Comarcal, quedaren nome-nats delegats per al dit Congrés elscumpanys Santaló, Monpel, Ferrés,Ardiaca, com a titulars, i Castilla iMartí com a suplents.

activitats pròpies — de descriure l'obracau company Josep Xfrau ai ConseiliNacionai de Cultura, la del companyManuel Serra i Moret a la Comissióde Keionna Agrària, la del companyuaíael Campalans a la Ponència Mixtade Finances i la de tots tres a lesComissions Parlamentàries, a ies Sub-comissions de l'Estatut de Catalunyai als debats parlamentaris. Tothom potsaber que si l'Estatut de Catalunyaaprovat pel Parlament de la Repúbli-ca discrepa essencialment en algunsaspectes d'aquell que el nostre poblenúvia plébiscitât, no es pot atribuirresponsabilitat de cap mena als dipu-tats de la U. S. C. I tothom sap tam-üé que si aleshores foren els nostreshomes els que extremaren les collec-tives exigències reivindicatives no hoferen pas moguts per cap esquifit im-puls de xoví nacionalisme, sinó, tot al-trament, pel llur afany d'alliberar lajoventut catalana de la feixuga obses-sió d'un plet polític, per tal de deixar-li l'esperit lliure per vibrar amb lesinquietuds universals i obrir definiti-vament la ruta 'del Socialisme a lanostra terra.

Finalment, per clowe aquest-reportesquemàtic, ens interessa remarcar que— per raó del nombre limitat dels com-ponents del nostre Grup — dins lamecànica del Parlament espanyol nopodem tenir qualitat de minoria in-dependent. Els nostres càrrecs en lesComissions i les nostres interven-cions en els debats ens han vingutassenyalats com a membres inte-grants de la minoria catalana que es vaformar a l'hora de la discussió de l'Es-tatut. En constituir-se la F. I. R. P. E.,vàrem creure que havíem que restaral marge del nou agrupament parla-mentari, tot i seguir prestant al Go-vern el nostre ajut, com hem finsavui, en tot allò que, al nostre criteri,serveix per consolidar el nou règimi assegurar el sentit laic, esquerrà idemocràtic de la República.

Barcelona, 14 de març de 1933.Pel grup de la U. S. C. al Parlament

de la República:R. Campalans, M. Serra i Moret, Jo-

sep Xirau.

Secció Districte VIIEs convoca a tots els afiliats d'aques-

ta Secció a l'Assemblea extraordinàriaque tindrà lloc demà, diumenge, a les10 en punt del matí, a l'estatge social,Sans 73 (Bar Royal) per a tractar delsegüent ordre del dia :

I.—Congrés de la Federació Comar-cal.

II.—Congrés General del Partit.III.—'Nomenament de delegats.

La Secció de Cultura general d'a-questa Secció ha organitzat uns cursosde Llengua catalana i de Matemàti-ques que tindran lloc, respectivament,els dimarts i divendres de cada set-mana, de 9 a 10 del vespre. La matrícu-la a aquests cursos és gratuita pelssocis de la U. S. C. i d'una pesseta ambcinquanta,cèntims per cada curs perals no soojs,

Secció del Poble NouEs convoca tots els afiliats d'aques-

ta Secció a l'Assemblea extraordinà-ria que tindrà lloc demà, diumenge, ales 10 en punt del matí, a l'estatge so-cial (Almogàvers i Luchana) per atractar del següent ordre del dia :

I.—Congrés de la Federació Comar-cal.

II.—Congrés General del Partit.'lü-Mr-Nomenament de delegats.

Joventut Socialistade Catalunya

Curs d'AlemanyEl curs d'alemany organitzat per la

Joventut Socialista de Catalunya, acàrrec del camarada Dr. Rudolf Stress,començarà el dilluns, día 3 d'abril i esdonarà tots els dilluns, dimecres 1 di-vendres, de dos quarts de vuit a dosquarts de nou del vespre a l'estatgecentral de la U. S. C.

Per a inscripcions, al company Rull,administrador de JUSTÍCIA SOCIAL ien cada Secció el company represen-tant de la comissió organitzadora dela J. S. C. Quota mensual del curs :5 pessetes. Mètode : Gramàtica OttoSauer.

Continua els seus treballs la Comis-sió Organitzadora de la J. S. C. Ac-tualment s'està redactant el projected/Estatuts i el·laborant l'estructura orrgànica de l'organisme. Es confia poderconvocar dintre breus dies l'Assembleaconstitutiva de la Joventut.

ICrèdit iP; • • /

revisió

SOCIETAT COOPERATIVACOTI», 678, i.er - Tel. 16871

TL'objecte de la Societatu practicar la coope-ració en el crèdit,l'estalvi 1 la previsiósuprimint el lucre enaquestes a c t i v i t a t s

El company Sunyol ha substituït elcompany Mates en la representaciódel Districte setè, en el si de la Co-missió organitzadora de la J. S. C.

Junta del Ceni ElectoralEls Secretaris de la Junta del Cens

de la Federació Comarcal de Barcelo-na són convocats a la reunió que tindràlloc el proper dijous, dia 23, a les noudel vespre, per a tractar d'assumptesd'interès. El Secretari, A. Fàbregas.

Penya U. S. C. d'escacsPer al proper diumenge, dia 19, a les

quatre en punt de la tarda, tindranlloc les següents partides :

Monpel-Rull.Blanquer-Ferrer.Virgili-Capdevila.Nota : Són convocats per a l'esmen-

tat diumenge, a les sis en punt, totsels companys socis, a l'Assemblea Ge-neral Extraordinària que tindrà llocper la constitució de la Junta Directi-va. — Pel C. O. provisional, E. Monpel.

ÜÜ Per a guarir la TOS preneu

| L'AIXAROPM POLIBALSAMIC "GIOL"ü aprovat i recomen« í pelaf principals Doctora.

Es ven a Pies. 4,OS el fiascoen totes les apotecariea

^%3w£tt£e

NIALET . T.«,. | «Jfut IV, 1281130 - BARCELONA

Subscripció proengrandiment de

JUSTÍCIA SOCIALCompany !La U. S. C. necessita per a molt

aviat un diari i el tindrà. Però entre-tant això no arriba, necessita d'unamanera inajornable engrandir JUSTÍ-CIA SOCIAL. Les quatre pàgines de JUS-TÍCIA SOCIAL són insuficients per re-collir els múltiples aspectes de la vidade la U. S. C. arreu de Catalunya,cada dia més àmplia i més complexa.Ultra això, s'han de deixar forçosa-ment desatesos importants aspectes dela vida económica i política nacionali internacional.

Amb els ingressos actuals de JUSTÍ-CIA SOCIAL és impossible continuar elsassaijos de números de sis paginesque hem vingut fent. La «Crònicaparlamentària», que tan bona acolli-da ha trobat per part dels nostre»militants, es troba en perill de des-aparició si no aconseguim reforçar elsingressos del setmanari. Cal, doncs,un esforç de tots per assegurar la con-tinuació de les sis planes de JUSTÍCIASOCIAL.

A tal fi, el grup d'«Amics de JUSTÍCIASOCIAL» t'invita a contribuir a la subs-cripció oberta pro-engrandiment delsetmanari, a base de quotes mensualsde la importància que permetin elsteus mitjan».

Company : necessitem la teva quota.Estem segurs que la donaràs.Cada Secció organitzarà el seu grup

d'amics de JUSTÍCIA SOCIAL i recolliràles quotes, que centralitzarà a mansdel company Rull, administrador.

Tots per JUSTÍCIA SOCIAL!Tota pel Socialisme!PRIMERA LLISTA DE QUOTES

MENSUALSFolch Capdevila 5'— ptes.Comorera Solé 5'—- »Roure Torent 5'— »Xirau (Josep) 5'— »Ardiaca Ales 2'50 »Granier Barrera 2'50 »Coloma Chalmeta 5'— »Saleta Llorens 5'— »Fronjosa' Salamó 5'— »Ruiz Ponseti 5'— »Rull 2'50 »Vilardebo 0'50 »Botella 5'— »Mussoles Cases 2'50 »Ferrés Ribera 5'—. »

Total 6&'60 ptes.

Comitè Sindical d«Catalunya

Ram d« la Metal·lúrgiaTal com estava anunciat, el passat

diumenge se celebrà l'Assemblea delsobrers pertanyent« a la metal·lúrgia,en la qual es llegiren els Estatuts peranar a la constitució del Sindicat del'esmentat ram. Després d'un llarg de-bat, la Comissió es féu càrrec de totesles esmenes que s'hi aportaren i assa-bentà a l'assemblea que a partir delproper dilluns els estatuts estarien jacorregits i a disposició de tots els com-panys.

Quedaren nomenats per a formarpart de la Comissió els companys Ma-teu, Domnguez, Jové, Viladomat, Oat-nau, Sotué i Llobera.

Es satisfactori poder constatar queaquesta Assemblea es veié molt con-correguda, cosa que portà a l'esperitdels que hi assistiren el convencimentque a no trigar gaire serà aquestaorganització aquella en que la classetreballadora veurà la veritable defen-sora de llurs interessos.

LA BURGESIA NO POT REGNAR,PER4JÜE NO POT ASSEGURAR L'E-XISTBNC1A AL SEU ESCLAU, FINSI TOT DINTRE LES CONDICIONSDEL SEU ESCLAVATGGE! ES VEUOBLIGADA A DEIXAR-LO CAUREEN UNA SITUACIÓ TAL QUE LICAL NODRIR-LO PER COMPTES DEFER-SE NODRIR PER ELL. LA SO-CIETAT NO POT CONTINUAR EXIS-TINT SOTA LA SEVA DOMINACIÓ,LA QUAL COSA ES IGUAL COMDIR QUE LA SEVA EXISTÈNCIAHA ESDEVINGUT INCOMPATIBLEAMB EL DE LA SOCIETAT.

KARL MARX(Manifest Comunista.)

C. O. D. A. G.—RoTselló, 84- Tel 35490