J.V. FOIX · 2006. 12. 21. · nó a J.V. Foix. Por esta razón el autor inició a partir de 1925...

5
VIOLA GAMÓN va escriure a la re- vista antiartística lleidatana ART un article memorable a escala internaci- onal en què alertava que l’escultura surrealista topa sempre amb el con- dicionant de la forma. La matèria i la forma limiten l’automatisme dels sur- realistes. L’única sortida, al seu parer, és la pràctica de l’objecte trobat, ve- ritable metodologia viable per l’en- contre atzarós. Viola va expressar una idea i una solució que va fer fortuna. Hans Arp, per exemple, no era ben bé un escultor surrealista, però els ob- jectes dalinians de funcionament sim- bòlic sí. Desvetllaven mecanismes si- milars als de l’escriptura i la pintura. L’objecte trobat va ser el camí dels escultors surrealistes. Molts anys més tard, André Breton va publicar un text també emblemàtic: Langue des Pier- res. Era l’any 1957. Breton deia que més excitant encara que la troballa d’objectes als encants era la recerca de pedres a la naturalesa. Trobar pe- dres singulars provocava una excita- ció a la manera d’una il·luminació. Aquesta recerca tenia encara més pul- sió si es realitzava conjuntament amb alguna altra persona per compartir la iniciació. El professor Joaquim Molas va re- cordar-ho aquesta primavera a Llei- da, amb motiu de les Jornades Vila- dot, referint-se a les Pedres que Gui- lem Viladot va convertir en poemes l’any 1957. Molas, amb coneixement de cau- sa, explicava que ell mateix va acom- panyar Foix en les seues excursions pel Cap de Creus, a la recerca dels fa- mosos Poemes de pedra que, més tard, Foix va exposar a Barcelona l’any 1961. Ara, aquests poemes foixians s’ex- posen a Lleida, per iniciativa de l’Au- la Màrius Torres, que els presenta a la seu dels serveis territorials de Cul- tura de la Generalitat, conjuntament amb l’edició d’un llibre, que serà de referència. Aquesta iniciativa que s’in- augura demà, dia 4, aplega la totali- tat dels poemes de pedra. Seguint la metodologia surrealis- ta, aquests objectes naturals trobats no són escultures, sinó pomes. Foix do- tava l’objecte de la consideració po- ètica. Poètica era l’acció i el desig, en- cara que la formalització pogués sem- blar escultòrica. Aquests poemes de pedra han for- mat part del reconeixement a l’obra foixiana, i sempre han estat presents a les exposicions i estudis sobre la se- ua poesia. Mai, però, com ara, s’han presentat en la seua totalitat, amb es- tudis paral·lels sobre el seu origen i intencionalitat. La singularitat d’aquests poemes de pedra rau, a més, en la seua mor- fologia referent al Cap de Creus, d’una banda, i en la versemblança amb els títols que Foix proposa. Les seues troballes semblen morfologies del poema, tenen imatges físiques que reconeixem, imatges determinades que acoten la nomenclatura. Hi ha també el desig de Foix d’ex- posar-ho, de lliurar-ho del plaer per- sonal de la recol·lecció i traslladar-ho a la dimensió pública, amb la condi- ció d’objecte que depassa la intimi- tat del poeta. L’Aula Màrius Torres fa així un pas important a l’aportar a la comunitat d’entusiastes de J.V. Foix un docu- ment, l’exposició i el llibre, que que- darà de referència. J.V. FOIX POEMES DE PEDRA Text: Josep Miquel Garcia Foto: Estudi Nix LA SALA dels serveis territorials de Cultura obre demà l’exposició de poemes foixians. 22 LECTURA · 3 de desembre del 2006

Transcript of J.V. FOIX · 2006. 12. 21. · nó a J.V. Foix. Por esta razón el autor inició a partir de 1925...

  • VIOLA GAMÓN va escriure a la re-

    vista antiartística lleidatana ART un

    article memorable a escala internaci-

    onal en què alertava que l’escultura

    surrealista topa sempre amb el con-

    dicionant de la forma. La matèria i la

    forma limiten l’automatisme dels sur-

    realistes. L’única sortida, al seu parer,

    és la pràctica de l’objecte trobat, ve-

    ritable metodologia viable per l’en-

    contre atzarós.Viola va expressar una

    idea i una solució que va fer fortuna.

    HansArp, per exemple, no era ben bé

    un escultor surrealista, però els ob-

    jectes dalinians de funcionament sim-

    bòlic sí. Desvetllaven mecanismes si-

    milars als de l’escriptura i la pintura.

    L’objecte trobat va ser el camí dels

    escultors surrealistes. Molts anys més

    tard,André Breton va publicar un text

    també emblemàtic: Langue des Pier-

    res. Era l’any 1957. Breton deia que

    més excitant encara que la troballa

    d’objectes als encants era la recerca

    de pedres a la naturalesa. Trobar pe-

    dres singulars provocava una excita-

    ció a la manera d’una il·luminació.

    Aquesta recerca tenia encara més pul-

    sió si es realitzava conjuntament amb

    alguna altra persona per compartir la

    iniciació.

    El professor Joaquim Molas va re-

    cordar-ho aquesta primavera a Llei-

    da, amb motiu de les Jornades Vila-

    dot, referint-se a les Pedres que Gui-

    lem Viladot va convertir en poemes

    l’any 1957.

    Molas, amb coneixement de cau-

    sa, explicava que ell mateix va acom-

    panyar Foix en les seues excursions

    pel Cap de Creus, a la recerca dels fa-

    mosos Poemes de pedra que, més tard,

    Foix va exposar a Barcelona l’any

    1961.

    Ara, aquests poemes foixians s’ex-

    posen a Lleida, per iniciativa de l’Au-

    la Màrius Torres, que els presenta a

    la seu dels serveis territorials de Cul-

    tura de la Generalitat, conjuntament

    amb l’edició d’un llibre, que serà de

    referència.Aquesta iniciativa que s’in-

    augura demà, dia 4, aplega la totali-

    tat dels poemes de pedra.

    Seguint la metodologia surrealis-

    ta, aquests objectes naturals trobats no

    són escultures, sinó pomes. Foix do-

    tava l’objecte de la consideració po-

    ètica. Poètica era l’acció i el desig, en-

    cara que la formalització pogués sem-

    blar escultòrica.

    Aquests poemes de pedra han for-

    mat part del reconeixement a l’obra

    foixiana, i sempre han estat presents

    a les exposicions i estudis sobre la se-

    ua poesia. Mai, però, com ara, s’han

    presentat en la seua totalitat, amb es-

    tudis paral·lels sobre el seu origen i

    intencionalitat.

    La singularitat d’aquests poemes

    de pedra rau, a més, en la seua mor-

    fologia referent al Cap de Creus,

    d’una banda, i en la versemblança

    amb els títols que Foix proposa. Les

    seues troballes semblen morfologies

    del poema, tenen imatges físiques que

    reconeixem, imatges determinades

    que acoten la nomenclatura.

    Hi ha també el desig de Foix d’ex-

    posar-ho, de lliurar-ho del plaer per-

    sonal de la recol·lecció i traslladar-ho

    a la dimensió pública, amb la condi-

    ció d’objecte que depassa la intimi-

    tat del poeta.

    L’Aula Màrius Torres fa així un pas

    important a l’aportar a la comunitat

    d’entusiastes de J.V. Foix un docu-

    ment, l’exposició i el llibre, que que-

    darà de referència.

    J.V. FOIXPOEMES DE PEDRA

    Text: Josep Miquel Garcia � Foto: Estudi Nix

    LA SALA dels serveisterritorials de Culturaobre demà l’exposicióde poemes foixians.

    22 LECTURA · 3 de desembre del 2006

  • SEGREDimarts, 5 de desembre del 2006GUIA54

    La pel·lícula‘Salvador’opta avuit premisBarcelona de cine

    GUARDONS

    Andorra diu queentraria al MNACsi aconsegueixcontrapartides

    ART

    � ANDORRA LA VELLA � El cap delGovern d’Andorra, AlbertPintat, va dir ahir que An-dorra estaria disposada a en-trar al patronat del MuseuNacional d’Art de Catalunya(MNAC) depenent de lesprestacions econòmiques quesuposés. Era la resposta delPrincipat a la proposta del di-rector del Centre Unesco deCatalunya,Agustí Colomines,perquè el país pugui partici-par en la gestió de les pecesde l’art romànic andorrà queestan al museu barceloní. Famesos, el Govern d’Andorrava anunciar que reclamariales peces a aquest país queactualment es troben al Mu-seu Nacional d’Art de Cata-lunya, quan estigui construïtel museu nacional, tot i quePintat ja va reconèixer queserà difícil.

    Naix unaplataformacultural a la Seu

    ORGANITZACIONS

    � LA SEU D’URGELL � La plataformaCultura B del Pirineu es pre-sentarà avui a la Seu d’Urgellcom un col·lectiu cultural quenaix de la iniciativa de dife-rents veïns de la comarca del’Alt Urgell amb l’objectiu defomentar les diferents facetesde l’art i la cultura de la zo-na, tot i que amb voluntat deprojecció més enllà del terri-tori pirinenc.

    La programació s’iniciaràdijous a l’Escorxador amb elconcert de Kinto Morao i Na-raina.

    � BARCELONA � Salvador, de Ma-nuel Huerga, és, amb vuit no-minacions, el film favorit alsPremis Barcelona de Cine,que es concediran el dia 19en una gala al Gran Teatredel Liceu. Després de lapel·lícula que rememora lavida de Salvador Puig An-tich, dos cintes més opten acinc premis, El triunfo, deMireia Ros, i Tu vida en 65minutos, de Maria Ripoll.Salvador competirà pels pre-mis a la millor pel·lícula, di-recció, guió, fotografia, mun-tatge, música, direcció artísti-ca i interpretació masculina(Daniel Brühl).Altres pel·lí-cules que competeixen sónYosoy la Juani, de Bigas Luna;Tirant lo Blanc, de VicenteAranda oFebrer de SilviaQuer.

    Els‘Poemes depedra’de J.V.Foix,a LleidaPer primera vegada es veuran en unmateix espai les 24 peces visualsque va crear el poeta català

    EXPOSICIONS FINS AL DIA 31 DE DESEMBRE

    L’exposició es podrà veure durant tot el mes a Cultura.

    MAITE MONNÉ

    � LLEIDA � La delegació dels serveisterritorials de Cultura de la Ge-neralitat acull des d’ahir l’expo-sició Poemes de pedra del poe-ta J. V. Foix, organitzada perl’Aula Màrius Torres, en el quesegurament serà un dels últimsactes institucional del fins aradirector dels serveis territorialsde Cultura, Antoni Llevot, jaque el seu successor s’ha de co-nèixer aviat.

    S’ha de recordar que desprésde la composició del Governsorgit de les eleccions del dia 1de novembre, Cultura deixa deser una cartera socialista perpassar a les mans dels republi-cans.

    La instal·lació mostra per pri-mera vegada en un mateix espailes vint-i-quatre pedres que en

    algun moment van constituir lacol·lecció particular del poeta.De fet, dinou estaven exposadesa la Fundació J.V. Foix, però lescinc restants estaven a les mansd’alguns dels amics del poeta.Així mateix, l’exposició tambécompta amb sis escultures mari-nes de l’artista.

    Tot aquest material de creació,que suposa les últimes obres in-èdites de Foix, es presenta aLleida juntament amb fotografi-es, material bibliogràfic com au-tògrafs o primeres edicions, aixícom textos recitats pel mateixpoeta.

    Els Poemes de pedra de Foixsorgeixen en la segona dècadadel segle XX amb el movimentde les avantguardes. Com moltsaltres artistes, es va sentir fasci-

    nat pel paisatge del cap deCreus, on va començar a reco-llir algunes pedres. Una vegadarecollides, les col·locava sobreuna base, escollia acuradamentla forma que presentarien, i elsposava títols que els donavensentit, a semblança dels nomsque han posat els homes als ac-

    cidents geogràfics al llarg de lahistòria. Així mateix, aquestespedres han anat canviant de po-sició durant els anys. La dispo-sició que donava Foix a les pe-dres estava concebuda noméscom a possibilitat, ja que segonsel punt de vista o la llum potcanviar el seu sentit.

    CULTURA

    Tremp s’omple de teatre idansa amb cursos i actesper a tots els públics

    ARTS ESCÈNIQUES ILIACAN ORGANITZA LES JORNADES

    � TREMP � El teatre i la dansa seranels protagonistes a Tremp elspròxims dies 7, 8 i 9 de desem-bre, quan se celebraran les pri-meres Jornades de Moviment iArt Escènic del municipi, orga-nitzades per l’ajuntament i lacompanyia de dansa Iliacan peratansar aquest art als veïns de lalocalitat.

    Segons Álvaro de la Peña, di-

    rector d’Iliacan, “les jornadesestan obertes a tothom qui vul-gui disfrutar del teatre i la dan-sa, o simplement per a qui tin-gui curiositat a conèixer experi-ències noves a partir del gest i eltreball corporal”.

    Algunes de les activitats pro-gramades per a aquestes jorna-des són les acrobàcies aèries, laimprovisació o el bodypercussi-

    Les jornades es van presentar ahir a Tremp.

    HÉCTOR POLIDO

    on (crear ritmes a través del mo-viment del cos). Totes les pro-postes es portaran a terme entreelTeatre La Lira i el pavelló mu-

    nicipal d’esports i hi haurà unespai dedicat a tallers per alsmés petits, informa Héctor Pu-lido.

  • CULTURA58 la MañanaMARTES 5 DE DICIEMBRE DE 2006

    BARCELONA AGENCIASLa Fundación Caixa de Catalunya rememora des-de ayer en una exposición en la Pedrera la retrospec-tiva que Picasso realizó en 1960 en la Sala Gaspar de Barcelona a través de fo-tografías, imágenes filma-das del NO-DO, recortes de prensa y obra realizada por el propio Picasso.

    El comisario de la ex-posición, el crítico de ar-te J.F.Yvars, explicó que aquella exposición “legen-daria” de Pablo Picasso fue “un verdadero aconte-cimiento cultural, social y político”.

    La Pedrera recuerda una retrospectiva que Picasso realizó en 1960 en Barcelona

    LLEIDA F. G.El paisaje del Port de la Sel-va y del Cap de Creus fasci-nó a J.V. Foix. Por esta razón el autor inició a partir de 1925 una serie de recorridos a pie y en barca por esta zona. En su trayecto el poeta de Sarrià recogió una serie de piedras con la que elaboró una co-lección de esculturas visua-les que, desde ayer, se pue-

    den ver en la delegación de Cultura en una exposición or-ganizada por el Aula Màrius Torres de la UdL.

    La muestra, titulada Poe-mes de pedra, se ha realiza-do con la colaboración de la Fundació Foix y es un testi-monio de primer orden para conocer una de las facetas más desconocidas del poe-ta y de su tarea de investiga-

    ción artística. Además de los Poemes de pedra, la exposi-ción se acompaña de diver-sos textos que sirven para contextualizar la obra de Foix en el ámbito de investigación artística que practicaban los

    surrealistas y con el trabajo realizado por Miró i Dalí. La muestra también exhibe ma-nuscritos y primeras edicio-nes de las obras de Foix, ade-más de algunos poemas en prosa y documentos sono-

    ros en los que el autor con-vertía en protagonista de su obra los parajes del Cap de Creus.

    Xavier Macià destacó que esta exposición también re-presenta la primera presenta-ción pública del Aula Màrius Torres a través de J.V. Foix, uno de los grandes nombres de la literatura catalana. “Es-coger a Foix también signifi-ca apostar por una concep-ción muy abierta de la litera-tura y el arte”, dijo Macià, que también destacó que la acti-vidad del Aula Màrius Torres enlaza con la vitalidad cul-tural que representaron los años 30 para Lleida y Cata-lunya en general. Paralela-mente a la exposición, el crí-tico de arte Josep Corredor-Matheos ofrecerá una confe-rencia y una visita guiada a la muestra el próximo día 12 a las 12.00 horas.

    Lleida exhibe por primera vez toda la colección de ‘Poemes de pedra’ de J.V. Foix

    ANNA CARRIÓN

    La exposición se inauguró en la delegación de Cultura

    ■ LLEIDAFrancesc Guillaumet

    Con motivo del 70 aniversa-rio del inicio de la Guerra Ci-vil, la sala Cristòfol del Museu Morera inaugurará esta tarde a las 19.00 horas una exposi-ción fotográfica de Humber-to Rivas en la que el autor ar-gentino muestra las Huellas de la Guerra Civil a través de los escenarios y las personas que vivieron la contienda bé-lica.

    La exposición, producida por Cultura y que se abrirá con una charla de Víctor Torres y Lluís Permanyer, tiene como punto de partida los escena-rios de la Guerra Civil donde se produjeron los aconteci-mientos más crudos del epi-sodio bélico del 36. Belchite

    o Corbera d’Ebre, dos de las poblaciones más castigadas por la batalla del Ebro, son al-gunos de los escenarios de los que se sirve Humberto Ri-

    vas para crear su exposición. Pero de los muros, ruinas y escenarios que fueron pro-tagonistas de aquellos días, el fotógrafo argentino tam-

    bién se centra en otros pun-tos del país, como los refu-gios y puntos de observación del Ejército en Lleida, Barce-lona, Isil, Cabo de Gata y Ma-taró. Los espacios que fueron protagonistas del conflicto y en los que se produjeron fu-silamientos se combinan con los retratos de las personas que vivieron el conflicto civil. “Más que buscar a los perso-najes, los he encontrado”, di-jo Rivas, que también expli-có que se sirve de la fotogra-fía en blanco y negro porque le gusta esta técnica. El fotó-grafo argentino, que llegó a España en 1976, incluye en esta exposición una serie de imágenes que tomó a partir de 1998.

    El director del Museu Mo-rera, Jesús Navarro, recordó que en el MNAC también se puede ver actualmente una exposición de Humberto Ri-vas, por lo que afirmó que pa-ra conocer la obra del artis-ta se puede recurrir ahora en Lleida y Barcelona. El conce-jal de Cultura, Xavier Sàez, destacó que la muestra in-augura la sala Cristòfol co-mo espacio de exposiciones temporales del Morera debi-do al traslado de la pinacote-ca al Casino Principal. Sàez también apuntó que espera que pronto se puedan iniciar las obras del nuevo museo. El delegado de Cultura, An-toni Llevot, destacó la mues-tra como una buena iniciati-va para la recuperación de la memoria histórica.

    Humberto Rivas rescata las ‘Huellas’ de la Guerra Civil a través de la imagen

    El fotógrafo expone sus instantáneas en la sala Cristòfol del Morera

    La muestra abre este nuevo espacio provisional del Morera

    SÍLVIA BÚTIA

    Los retratos y las ruinas centran la fotografía de Rivas

    MADRID AGENCIASEl grupo de teatro Els Joglars estrena hoy en Madrid Con-troversia del toro y el torero, la “primera obra íntima escrita en 45 años” por el director de la compañía, Albert Boade-lla, en la que Xavier Boada y Ramón Fontserè interpretan a una res y un matador como los dos extremos del debate taurino.

    En este “diálogo teatrali-zado”, el dramaturgo Albert Boadella se ha basado en las controversias, “formas para-teatrales que se hacían entre los siglos XV y XVIII en las que dos contendientes defendían cada uno pareceres diame-tralmente opuestos”, según explicó en la presentación de esta nueva obra teatral.

    Ramón Fontserè encarna

    a “un torero muy mayor” y el “personaje más exótico” que ha interpretado el actor cata-lán, Premio Nacional de Tea-tro por Daaalí; por su parte, Xavier Boada da vida al toro, para lo que ha necesitado de un tiempo de “observación de este bicho contundente de belleza extrema” para imitar-les “la mirada y los sonidos” que emite.

    Els Joglars presentan su lado más intimista con ‘Controversia del toro y el torero’

    P. R.

    Enric Ribera y Pilar Rius dirigen esta revista virtual

    LLEIDA L. M.El escritor especializado en temas de turismo y gastro-nomía, Enric Ribera, y su es-posa, Pilar Rius, han colga-do en internet su nueva re-vista virtual www.rutasvia-jeras.com, una publicación dedicada al mundo del tu-rismo y de la gastronomía a nivel internacional.

    La revista está configura-da por varias secciones so-bre la temática de la cultu-ra del viaje, destacando la información sobre hoteles, restaurantes, viajes, vinos, bodegas, productos de ca-lidad, reportajes, actos, fe-

    rias, concursos y un apar-tado de opinión.

    Este número de la revis-ta presenta diversas ru-tas turísticas por Mendoza, San Luis, Polonia, Capado-cia, Alsacia, Rumanía, Siria, Carintia, Colombia y la Lo-zère. En la sección de res-taurantes, la revista virtual ofrece una entrevista con la cocinera Carme Ruscalle-da, uno de los nombres más destacados de la cocina ca-talana, y una visita al singu-lar restaurante tinerfeño El Covacho, uno de los puntos destacados de la cocina del archipiélago canario.

    La revista ‘Rutas viajeras’ divulga la gastronomía y el turismo a través de internet

    OBERT CADA DIA

  • Son of Dave, durante su actuaciónD. LACHAS

    RAMON SÚRIOServicio especial

    RENNES. – Aunque este año sehayan reducido las músicas de raízy los antaño abundantes afroameri-canos, en la ecléctica programación

    del festival Transmusicales de Ren-nes sigue habiendo espacio para to-das las músicas. Debe de ser de lospocos festivales europeos centradosen el mundo emergente y alternati-vo que programa música pop-rock,tecno y étnica.

    La jornada del viernes empezócon acento africano gracias al grupode Sierra Leone Refugee Allstars,banda fundada de manera precariaen un campo de refugiados, cuyosmiembros pudieron volver a su de-vastada tierra para grabar en Free-town Living like a refugee, un discoque mezcla reggae, sonidos tradicio-nales e infecciosas guitarras y queahora promocionan con el apoyo desir Paul McCartney. El doble cartelde La Cité se completó con una de-cepcionante Nicole Willis y sus revi-valistas The Soul Investigators, ungrupo orquestal con poblada sec-ción de metales que se esfuerza (envano) en hacernos creer que su revi-sión del soul de los años setenta esuna cosa auténtica cuando no pasade mero neo acid-jazz.

    El festín nocturno del Parc Expoempezó a las nueve de la noche, conel escenario Hall 9 lleno de genteávida por comprobar qué daba de síla enésima ultra novedad del brit-pop. Se trataba de Klaxons, un cuar-teto que todavía tiene pendiente deeditar su primer álbum. Los singlesprevios muestran a un grupo algoverde pero de buenas maneras, conun dance-rock de gruesas líneas debajo y logrados estribillos corales.Tuvieron más público que todo unAlbert Hammond Jr. y, dado que es-tá al caer en Barcelona, sólo decir

    que el Strokes en excedencia suenamejor incluso que su banda, cuandosu grupo se pone en plan muro detres guitarras eléctricas, que no enlos compases acústicos a lo beatle.

    En el Hall 4, la sala mediana, lle-gamos a tiempo de escuchar las bue-nas maneras y la escasa imagina-ción del trío neo-mod The Bishops.Tras ellos llegó uno de los mejoresmomentos de la noche, con el increí-ble feeling del bluesman futurista ca-nadiense Son of Dave. Un tipo quesale al escenario trajeado a la mane-ra de Spirit para, con la única ayudade armónicas, su voz, una maraca yritmos sampleados en directo, crearun fascinante entramado rítmicoque puso en trance a la audiencia.En su único álbum, 02, aplica esta

    rotunda terapia de choque a temaspropios y versiones de Rollin'andtumblin o Mannish boy. En un regis-tro totalmente diferente tambiénfue excelente la actuación de TheBooks. El dúo demostró con la ayu-da de guitarra acústica, chelo y mú-sica programada que son unos orfe-bres del pop-folk electroacústico.

    El supuesto glamour pop del gru-po mixto The Long Blondes, se po-drá comprobar muy pronto en Bar-celona, pero los de Sheffield honranal pop sofisticado de su ciudad, eseque encarnan Pulp y The HumanLeague, aunque a su cantante KateJackson le pierda por momentos elsíndrome Katrina and The Waves.c

    Rennes propone una ecléctica vueltaal mundo a través de todas sus músicasn Lo mejor de la jornada del viernes del festivalTrans de la ciudad francesa fue el bluesmanfuturista canadiense Son of Dave, que actúa conla única ayuda de armónicas y una maraca

    Gustaron los Sierra LeoneRefugee Allstars, bandafundada en un campo derefugiados y apadrinadapor sir Paul McCartney

    Una exposición reúne por primera veztodos los ‘Poemes de pedra’ de J.V. Foix

    PAU ECHAUZ

    LLEIDA. – J.V. Foix acostumbra-ba a pasar los meses de verano en ElPort de la Selva, cautivado por lamorfología del Cap de Creus. De es-ta fascinación, fruto de sus numero-sas excursiones a pie por la costa oen barca, nacen los Poemes de pe-

    dra, objetos encontrados o escultu-ras visuales, como prefería llamar-las el poeta: piedras que le recorda-ban animales o figuras fantásticas.Foix las dispuso en una base de ma-dera y las tenía distribuidas por sucasa. Una exposición en la sala delDepartament de Cultura en Lleidalos muestra ahora por primera vez

    juntos, hasta el 31 de diciembre.Organizada por el Aula Màrius

    Torres en colaboración con la Fun-dació J.V. Foix, la exposición reúnelos 19 poemas que se conservan enla Fundación y los cinco que perma-necen en manos privadas, todos re-galo del poeta. Sólo faltan dos, unoque se da por desaparecido y otro,de propiedad particular, que no seha podido incorporar, aunque delque se incluyen fotografías. Lamuestra incorpora asimismo los ob-jets trouvés que J.V. Foix conservó alo largo de su vida, así como docu-mentación que ayuda a contextuali-zar la atracción que sentía el poetade Sarrià hacia unos objetos que lerecordaban un barco de vela, unaserpiente, un dragón o una lechuza.

    Con motivo de la exposición, elAula Màrius Torres también ha pu-blicado un libro a cargo del profesorJoan R. Veny-Mesquida en el que sereproducen y documentan todos lospoemas de piedra y otros objetos deJ. V. Foix. El volumen incluye tex-tos de Joaquim Molas y Ramon Sal-vo Torres y las fotografías son deLourdes Jansana.c

    44 LA VANGUARDIA C U L T U R A DOMINGO, 10 DICIEMBRE 2006

  • ■ LLEIDAAnton Not

    El primer temps de J. V. Foix fou el temps de les avant-guardes històriques. Els is-mes se succeïen amb velo-citat elèctrica reclamant una renovació radical de la figura de l’artista i del paper i les ca-racterístiques que havien de definir la creativitat en la no-va època històrica occidental. Un temps caracteritzat com a revolucionari que ha perviscut fins a l’actualitat com a mínim en el gest, segons explicava el tot just guardonat poeta Jaume Pont en una entrevis-ta al programa de La Manya-na TV L’Atlàntida. Els experi-ments d’avantguarda han es-tat molt discutits en èpoques posteriors, però és innegable que es va inaugurar tota una nova actitud respecte a l’art que encara es deixa sentir en el present.

    A pesar de l’enfrontament obert amb la tradició dels mo-viments d’avantguarda, tan-tes vegades explicitat ens els manifestos programàtics pu-blicats, mai ningú deixa de ser un nan sobre les espatlles del gegant de la història. S’ha assenyalat reiteradament que moltes propostes desenvo-lupades pels avanguardis-tes provenen d’idees ja for-mulades anteriorment. Una d’elles és la voluntat d’acon-seguir aproximar totes les arts mitjançant un sincre-tisme integrador per cre-ar una obra total, fusió de plàstica, literatura, música. Aquesta idea és del tot vi-gent quan Foix comença a publicar textos literaris i a involucrar-se en el món de l’art a través de figures com Miró o Dalí i partici-pant en publicacions peri-òdiques com L’Amic de les Arts (1926-1928).

    Un dels versos més cèle-bres de Foix és el conegut M’exalta el nou i m’enamo-ra el vell citat com una sentèn-cia exemplificadora d’una de les directrius presents en tota l’obra del poeta, la reconcilia-ció de les dualitats conceptu-als amb què moltes vegades és pensada la realitat. L’ex-posició J. V. Foix. Poemes de pedra, organitzada per l’Aula Màrius Torres de la Universi-tat de Lleida i instal·lada a la seu dels Serveis Terriorials del

    Departament de Cultura fins a finals d’aquest mes de de-sembre, és una mostra extre-ma de proposta conciliadora: el poema, el text, que tot i les característiques físiques, ja siguin gràfiques o auditives que el caracteritzen, sempre és revestit de certa levitat, ad-quireix la solidesa i rotunditat materials de la pedra.

    En la tradició dels objec-

    tes ready made de Marcel Duchamp, Foix es deixa se-duir pels suggeriments de les formes de les roques fins a elaborar una col·lecció de vint-i-quatre poemes de pe-dra, dinou dels quals es con-serven a la fundació que porta el nom del poeta, mentre que cinc d’ells es coneixen per re-ferències documentals.

    L’exposició també comp-

    ta amb sis objectes més, de material diferent, que el poeta va conservar com a obres d’art i que encaixen també en la línia concep-tual del ready made o l’ob-jet trouvé.

    El poeta que volia recon-ciliar raó i follia també va voler fusionar el verb poè-tic i les arts visuals experi-mentant amb la poesia ob-jectual. Aquest aspecte de la seva obra s’havia man-tingut en un segon pla, una circumstància que l’Aula

    Màrius Torres de la Universi-tat de Lleida contribueix de-finitivament a modificar amb l’exposició de les obres, una publicació en forma de llibre i una altra en format CD, així com una xerrada de l’espe-cialista José Corredor- Mat-heos.

    Es desvetlla a Lleida una imatge nova d’un dels grans noms de la poesia catalana.

    Entre la literatura i l’autobiografiaEl darrer llibre d’Imma Monsó és un equilibri narratiu entre realitat i ficció novel·lesca P. 59

    Josep Minguell a l’Espai Cavallers L’artista plàstic presenta en una exposició la seva personal visió de la terra de l’Urgell P . 60

    Nou disc del cantautor Xavier RibaltaOriginari de Tàrrega, Xavier Ribalta ha publicat un disc dedicat a la poesia de J. Margarit P. 58

    [És quan dormo que hi veig clar] · J.V. FOIX

    la MañanaDIUMENGE 17 DE DESEMBRE DE 2006 57ATEnEU

    LLEIDA A.N.L’Aula Màrius Torres i l’especialitzada edito-rial lleidatana Punctum han unit esforços per editar conjuntament un llibre que acompleix la funció de catàleg de l’exposició però que per la seva naturale-sa està cridat a perviu-re com una publicació independent. El volum de gran format, val a dir que es tracta d’una edi-ció excel·lent, com to-tes les que apareixen sota el segell Quadra-tí, inclou un text de pre-sentació a càrrec de Joaquim Molas, un as-saig de Joan R. Veny-Mesquida i fotografies dels poemes de pedra i els objets trouvés sig-nades per Lourdes Jan-sana, així com algunes imatges diverses i els textos en traducció a l’anglès.

    En paral·lel a la mostra, es publica un llibre-catàleg

    Un J. V. Foix inèditS’exposen per primera vegada tots els ‘Poemes de pedra’ conservats

    Visitants de la mostra contemplen les peces el dia de la inauguració ANNA CARRIÓN

    Cartell anunciant de l’exposició AULA MÀRIUS T.

    La relació de J.V. Foix amb

    la creació artística és prou coneguda, però s’havien difós poc els seus

    propis poemes escultòrics

    L’exposició es pot visitar fins al 31 de desembre

    als Serveis Territorials del Departament

    de Cultura de la Generalitat de

    Catalunya