Karl Heinrich Marx LhomeLa filosofia marxiana depn en gran part de la seva visi sobre la naturalesa de lsser hum. Per a Marx no existeix una essncia humana en general: lhome es fa a si mateix, a travs de la histria, en la societat i transformant la Naturalesa: lhome produeix lhome, a si mateix i laltre home (...). Igual com s la societat mateixa la que produeix lhome en tant que home, aix tamb s produda per ell (...) Tota lanomenada Histria universal no s una altra cosa que la producci de lhome pel treball hum....Lhome est per transformar la naturalesa, i anomena a aquest procs de transformaci "treball" i la capacitat per transformar la natura fora de treball.El treball posa lhome en relaci amb la Naturalesa i amb els altres homes: la Naturalesa apareix com la seva obra i la seva realitat. Igualment, pel treball lhome construeix la societat i entra en relaci amb els altres, de tal forma que lessncia humana no s alguna cosa abstracta inherent a cada individu, s, en la seva realitat, el conjunt de relacions socials.Lalienaci humanaMarx pensa que la tasca de la filosofia consisteix a eliminar lalienaci radical de lhome.Marx diferencia entre diferents tipus d'alienaci. En el Manuscrits se centra en lalienaci del treballador en la societat capitalista. s en el treball on lhome, en principi, hauria de realitzar-se com a home, per sota el capitalisme, les relacions socials de producci, entre treballadors i capitalistes, sn condicionades a travs de les mercaderies, incloent-hi el treball, el qual s venut i comprat en el mercat.Per tant, en les condicions de treball assalariat sesdev exactament el contrari: el que es produeix s lalienaci de lhome. Lalienaci es dna en quatre aspectes:

1. Pel que fa al producte del seu treball: aquest s lobjectivaci del seu treball per en convertir-se en capital daltres, apareix davant el treballador com a un sser estrany, com un poder independent, que el treballador no domina.

2. Pel que fa a la seva prpia activitat: per al treballador es mostra lexterioritat del treball en el fet que aquest no s seu sin dun altre, que no li pertany, que quan hi s no es pertany a si mateix sin a un altre (dem, p. 109), de tal manera que el treball aliena el treballador respecte de si mateix.

3. Pel que fa a la naturalesa: aquesta apareix com si fos una cosa aliena al treballador, com propietat dun altre.

4. Pel que fa als altres homes: lhome, a diferncia dels animals, no solament s capa de treballar per a si mateix i les seves prpies necessitats, sin tamb per als altres i per a la transformaci del mn; per en el treball alienat es talla tota la relaci amb la Naturalesa i amb la humanitat: cadasc treballa per a si mateix.

Marx conclou que la propietat privada s la conseqncia del treball alienat. Per aix, Marx considera que noms el comunisme ents com a supressi de la propietat privada- donar pas a leliminaci de totes les alienacions de la humanitat. El sentit de posseir ha de desaparixer perqu lhome pugui alliberar tots els altres sentits fsics i espirituals i es pugui relaciona amb les coses per amor a les coses, i no simplement per tenir-les.La ideologiaLa ideologia s definida per Marx com aquella distorsi de la realitat que pretn reflectir el que no s; justament, all que fan els burgesos i les religions. Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, s producte del mode de producci dominant, o infraestructura econmica. Es tracta duna relaci dialctica on la praxi determina la teoria, per la teoria conseqentment es veu reflectida en la praxi.La dialcticaMarx presenta la seva dialctica com una inversi de la dialctica hegeliana.El materialisme dialctic comena amb una tesi (estat inicial histric) i una anttesi que comena a qestionar la veracitat i condici de la tesi actual. En el moment en qu l'anttesi s recolzada per una bona base ideolgica i es mobilitza la ciutadania, es produeix una crisi social o conflicte. El resultat del conflicte sanomena sntesi, per en el fons, com que la histria s un canvi constant, tota sntesi no s ms que una nova tesi. Per exemple, LEstat absolutista de l'Antic Rgim s una tesi, a la qual apareix una anttesi

anomenada Ilustraci. Quan s'enfronten, es produeix la crisi de la Revoluci Francesa, que donar com a sntesi l'Estat liberal. Alhora l'Estat liberal capitalista, tindr com a anttesi al socialisme cientfic o comunisme, que desembocar en un altre conflicte (Revoluci Russa),... i aix successivament. En aquest el conflicte entre la burgesia, o la possedora de les forces de producci, i el proletariat la dinmica provocar que el capitalisme caigui per les seves contradiccions. Amb tot Marx elabora la teoria de la revoluci, on detalladament indica els passos a seguir: conscincia de classe, revoluci, dictadura del proletariat i comunisme.El materialisme histric.

El materialisme de Marx soposa a lidealisme de Hegel perqu afirma la prioritat de lsser sobre el pensament. El materialisme de Marx implica la negaci de lautonomia de les idees respecte a les condicions materials de lexistncia humana, i implica tamb el carcter dialctic i histric daquesta base material. Aquest materialisme troba la seva millor expressi en el materialisme histric, el qual va ser definit per Engels com la concepci de la histria que veu la fora impulsora de la societat en el desenvolupament econmic de la societat, en les transformacions del mode de producci i de canvi, en la consegent divisi de la societat en classes socials i en les lluites daquestes classes entre si. Leconomia s el motor de la histria i els canvis en la producci sn els detonants pel canvi dun perode a un altre.Marx, afirma que lestructura econmica constitueix la base real de la societat. Aquesta estructura est constituda per les relacions de producci, que sn les relacions que sestableixen entre els homes amb la seva situaci respecte de les forces de producci. Jurdicament sexpressen mitjanant les relacions de producci, i el treballador noms posseeix la fora de treball (les relacions sn diferents en un rgim desclavitud que en un de servitud).El concepte de forces productives comprn el treball (o fora de treball) i els mitjans de producci. Les forces productives es mouen dintre del marc format per les relacions de producci. Constitueixen un sistema dinteracci entre elements humans i materials que intervenen en el procs de treball. Les forces productives expressen la manera com els homes es relacionen amb la naturalesa, la qual manera canvia segons el desenvolupament daquestes forces. El desenvolupament de les forces productives repercuteix directament en la complexitat de la gamma professional i, duna manera indirecta, en el marc de les relacions de producci i en la sobreestructura que modifiquen gradualment o b desborden en un moment donat. Quan el desenvolupament de les forces productives topa amb obstacles seriosos en el marc de determinades relacions de producci i de la seva corresponent sobreestructura poltica sorgeixen crisis socials i poltiques molt profundes.[9]Els mitjans de producci sn la terra, els recursos naturals i la tecnologia que sn necessries per la producci de bns materials.Les relacions de producci fan referncia a les relacions socials i tcniques en les quals els homes hi intervenen i utilitzen aquests mitjans de producci. En darrer terme, el factor que decideix sobre les relacions de producci s el de les forces productives i del seu desenvolupament: sempre que aquestes es desenvolupin b en el marc dunes determinades relacions de producci, aquest marc experimentar adaptacions. En canvi, quan el marc esdev un obstacle, les forces productives acaben per desbordar-lo.Lestructura econmica determina o condiciona la superestructura constituda per les formes de conscincia o formes ideolgiques, que sn el conjunt de representacions (idees, imatges, mites...) i valors duna societat en un moment donat. La ideologia dominant en cada moment correspon a la ideologia de la classe tamb dominant. Com a tal, tendeix a justificar lestructura econmica del moment present.En la societat capitalista, la superestructura burgesa capitalista (Estat, poltica, religi, moral, art...) s alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. El conflicte esclata grcies al desenvolupament normal de les forces productives, les quals ja no troben el marc adequat sin nicament traves- en les relacions de producci; daquesta manera sinstaura una fase de revoluci social que transforma tamb la superestructura ideolgica. Es comprn, doncs, que Marx penss que el desenvolupament del sistema capitalista de producci conduiria inevitablement a la superaci de la societat burgesa i de la propietat

La histria de tota la societat fins ara s la histria de lluites de classes. Home lliure i esclau, patrici i plebeu, senyor i vassall, amo i fadr, en una paraula, opressors i oprimits, han estat en un antagonisme constant, han sostingut una lluita ininterrompuda, ads dissimulada, ads franca, una lluita que acabava cada vegada amb una transformaci revolucionria de tota la societat o amb la destrucci comuna de les classes en lluita.

privada.En conclusi, la Histria s conduda (no nicament, per s principalment) pel desenvolupament de les forces de producci, la principal de les quals s el treball hum. En definitiva, s lhome, el treballador, lactor principal de la histria. Per aquesta histria noms pot avanar al preu de contradiccions i lluites. I en aquesta lluita les forces de la conscincia de classe exerceixen un paper important.(Font: Viquipdia).