KARPE DIES

23LA REVISTA DE LIES ESCULTOR EN FRANCESC

BADIAFOIOS ALBALAT ALBUIXECH

JUNY DE 2016

PROMOCI 2n BATXILLERAT 2016MOLTA SORT!!!!!!

KARPE DIES 23

GRADUACI 2n BATEl passat dia 27 de maig tingu lloc lacte de graduaci dels alumnes de 2n de Batxillerat.Com s tradicional, lacte compt amb la presncia dels alcaldes de Foios i Albuixech idels familiars de tots els graduats. Desprs dels parlaments de la directora i de les duestutores ( ngela Murria i Anna Carbonell), aix com dels dos alcaldes sels va fer lliuramentdel diploma, tot concloent lacte amb un refrigeri oferit per lAmpa.

ENHORABONA!!!!!!!!!

KARPE DIES 23

SETMANA CULTURAL

RESPIRAR ( Vicent Prez, 2n A )

Respirar las palabras verso averso,sospechar las alas del caballo,arar las tierras con las uasencontrar el nosotros en uno mismomatar el silencioconstruir torres de significadodibujar el alma de la materiacrear sentido en la devastacinromper el acero con los dientesnavegar en ceida sin vientoescuchar la sombra de la vida.

Yo me busco en el desconcierto.

VIU LA LITERATURA! LITERATURA VIVAEnguany, al voltant de lemblemtica data del 23 dabril, shan concentrat tot un seguit dactivitats relacionades amb el mn delllibre i de la literatura. Histries, personatges i poemes han eixit dentre les pgines de paper per exhibir-se provocadorament alsulls, a loda i a la imaginaci dels alumnes i de les alumnes fora de les aules. Han sigut contacontes, recitals, teatre. A ms a ms,ens hem passejat per biblioteques i per la Fira del Llibre. Els Departaments de Llengua i Literatura han volgut agafar-nos de la mper ajudar-nos a travessar per una estona a laltra banda de lespill.

Visita a la Biblioteca de MelianaEls nostres alumnes de 1r ESO reberen una sessi de formaci dusuaris de bibliotequeson pogueren comprendre la importncia de saber accedir a la informaci, tant mitjanantels llibres com mitjanant Internet. A ms, tingueren loportunitat de traures el carnet dela Xarxa de Lectura Pblica Valenciana (XLPV), que els facilita la cerca de llibres, udiosi vdeos a travs de la web sense moures de casa. Els alumnes que volgueren tragueren,el mateix dia de la visita, un llibre que els serviria com a lectura de la 3a avaluaci.

Pilar Bueno,una professional amb vocaci i entrega, atengu acada un dels cinc grups dels/de les nostres alumnes de 1rESO.

Domingo Chinchilla tre-balla per a jvens i peradults. ltimament lhempogut vore actuar, per ex-emple, al Festival del Ca-banyal ntim i alsespectacles sempre in-novadors de Ca Revolta.

Recital potic dels alumnes i les alumnes de2n ESO a la Casa de la Cultura de FoiosEl nostre alumnat celebr un recital del llibrede poesia que havien treballat en classe, lan-tologia La rosa de los vientos, on es barreja-ren tamb poemes treballats des de Valencii Angls. Lacte adquir una dimensi especialgrcies a la msica instrumental que acompa-ny la lectura de poemes i que va ser interpre-tada pels mateixos alumnes amblassessorament de la professora de msica.

Visita a la Biblioteca de Sant Miquel dels ReisLany del 4t centenari de la mort de Miguel de Cer-vantes, lalumnat de 3r ESO i 1r Batxillerat assiti-ren a la representaci dels seus Entremeses,interpretats per actors amateurs de la seua edatque els ensenyaren que tothom, ells mateixos,poden fer teatre i viure la literatura que estudienen els llibres. La posada en escena va ser a la Bi-blioteca de Sant Miquel dels Reis, la qual visitarendesprs de la representaci.

Conferncia sobre el poeta Miguel Hernn-dezMs enll del paper, 2n de Batxillerat hapogut ampliar la perspectiva destudi de dosdels monogrfics de literatura del temari, amblassitncia a la representaci de Luces debohemia al Teatro Olympia, i amb la confe-rncia dun especialista sobre Miguel Hernn-dez.

Domingo Chinchilla conta i re-cita per a 2n i 4t ESOLactor Domingo Chinchilla fuun contacontes per a jvensamb un seguit dhistries curio-ses i sorprenents. Ens va sor-prendre aix mateix amb unrecital de poemes coneguts iestudiats per lalumnat,acompanyats de msica i vehiculats amb la realitza-ci dun graffiti.

Jesucristo Riquelmeofer una anticonfe-rncia, amb incor-poraci de recursosteatrals i audiovisu-als amb qu copscerterament laten-ci dun pblic jove.

KARPE DIES 23 EN CONJUNT

Enguany hem comprovat que el teatre grec va ms enll de la representaci duna obra literria clssica.En aquest cas, hem utilitzat la representaci i les capacitats d'expressi dramtiques per a treballar con-tinguts com la llengua, la literatura o la mitologia... sabeu com ho hem fet? Aquesta s la histria dunprojecte que per a nosaltres va comenar en laula de grec del nostre institut.Complementant el llibre de text, les excursions o els treballs en grup, la representaci es va convertir enun dels pilars de les classes. Els estudiants vam assumir el paper dherois i ssers mitolgics i de poetesantics... El lmit el posava la nostra imaginaci!A ms a ms, tota l'activitat sha dut a terme duna manera divertida i amena en qu les rialles i els bonsmoments estaven assegurats. Per aix, pensem que es tracta d'una manera de fomentar la participaciactiva dalumnat i professorat que ofereix una alternativa de treball que s'hauria d'incloure com a baseen el dia a dia de linstitut, deixant enrere el seu paper de simple activitat extraescolar.I parlant de la nostra obra, enguany hem representat una versi prpia del mite de Prometeu, que furtel foc als dus per a entregar-lo als hmens. Per hem anat molt ms enll. Ens hem preguntat qu hanfet els humans amb el foc, amb eixe smbol del progrs. I hem viatjat amb Prometeu a travs de la His-tria, a la recerca de raons per a creure en la humanitat. Potser un excs de filantropia, potser un excsdoptimisme en temps de crisi, per finalment hem trobat un bon grapat de motius per a sentir-nos viusEn Conjunt!Alumnat de Grec de 1r de Batxillerat

En primera persona (testimonio de un actor)

Los pasados 21 de abril y 5 de mayo la Cooperativa EnConjunt represent la obra teatral (Promet-heus). Para llegar a este punto tuvimos un largo ao de

ensayos, excursiones, etc. En un principio, el guin que tenamos era diferente al original, que sufri mo-dificaciones a medida que avanzaba el curso. A lo largo de los meses, adems de empezar a ensayarlo ycoger los tonos y la manera de interpretarlo, el guin fue tomando forma (sobre todo porque haba que co-ordinarse con el grupo de francs), empezamos a preocuparnos por el vestuario, hacamos cambiosNuestro mayor problema fue un cambio in extremis en el guin, ya que, de repente, tuve que asumir elpapel del protagonista. Despus de este retoque necesario, hicimos una excursin a los jardines delTuria con el grupo de francs para grabar un vdeo que formaba parte del espectculo. En los dos mesesque quedaban para la representacin, el guin segua cambiando y nuestro mayor problema era que nopodamos ensayar todos los grupos participantes a la vez. An as, al final conseguimos pulir las escenasms complicadas para que todo saliera bien. Despus de la primera representacin, nos preparamos mejorpara la segunda, destinada al pblico en general: mejoras en el vestuario, matices en la vocalizacin Engeneral, lo pasamos muy bien a pesar de los nervios y, sin duda, volveramos a repetir.

Erick Lleonart Montalt, Griego 1 Batx.

EN CONJUNT

#PrimaveraEducativaI un diumenge assolellat del mes de maig decidrem pujar al metro i deixar-nos caure pel Complex Es-portiu-Cultural La Petxina de Valncia per a exposar el nostre projecte i contar la nostra experincia.Vam compartir el bo i millor de la nostra cooperativa i vam aprendre i agafrem idees dels instituts dAl-csser i de Crevillent, que tamb mostraren els seus treballs. Una experincia diferent i enriquidora pera tancar un any inoblidable!

Alumnes de Fonaments i administraci d'empreses

Desprs d'un any de dur treball i sense garanties que el projecte anara a eixir endavant, em sent or-gulls d'haver participat; ja que al veure la representaci final del teatre per al pblic general, es veucom tot el treball al llarg del curs ha donat el seu fruit.La satisfacci de veure com un projecte comenat de zero i dut a terme pels alumnes, amb l'ajuda delsrespectius professors ha sigut recolzat per entitats pbliques i privades, i amb xit. Alberto Tamarit. Hem obtingut una gran experincia amb aquest projecte. Ens ha costat esfor, per hem aconseguit,el resultat que volem. Un gran projecte.

Sandra Hornero

Mi experiencia en el proyecto ha sido totalmente innovadora. Nos ha servido para ver el funcionamientode una empresa real y darnos cuenta de cmo es el da a da, desde la perspectiva del mundo laboral.Es gratificante ver cmo tu trabajo de un ao se ve reflejado de esta forma, y no slo, en una nota deexamen

Mara Molins

KARPE DIES 23 EN CONJUNTLopinion des lves de 1bac du projet En Conjunt

Nous avons reprsent la pice de thtre Promthe aux Enfers cets une activit quiest parfaite pour apprendre le franais et amuser les specta-teurs.

Ral C.En Conjunt - Promethe aux enfers

Je vais parler de la pice de thtre que les lves de franaiset grec nous avons jou le 22 avril pendant la semaine culturelle de notre lyce, pour tousdes lves et le 5 mai pour la famille et certains amis. Ce projet a fait que nous apprenions parler devant un public avec aisance et aussi travailler en groupe.

Mireia D.

Le thtre a t une trs bonne exprience parce que nous avons appris beaucoup de cho-ses, par exemple, avons amlior notre franais. Nous avons aussi appris un peu plus pho-ntique et de franais. Notre groupe, nous avons amliorl'organisation et notre travail.Jai aim beaucoup, jespre le refaire l'anne prochaine.

Jaume N.

En conjunt Les lves de 1Bac de Grec et de Franais nous avons prpar tout le cours une pice dethtre pour la reprsenter la semaine culturelle pour que les professeurs et les lvesprofitent le travail que nous avons fait. Durant tout ce temps jai travaill en quipe et jai ttrs bien dans ce projet.

Nerea.T

KARPE DIES 23

Visite au Tribunal de las Aguas -2ESO Histo-ire-Go-Franais. Tout au long de lanne scolaireles lves du groupe plurilingue en franais ontralis des activits pour complter et largirleurs connaissances en Histoire-Go et en fran-ais.

LA VIE

La vie est bonheur Tout le monde doit aimerUne fois dans la vieVoil la libert

Dans la petite cabane de bois,a sent l'odeur caf Et au feu de la chemine C'est la vie

La vie est savoir et libertLa vie est lumire et amitiLa vie sent simplement terre mouille

Le rouge est la couleur de la vieElle symbolise le coeur de l'amitiLa libert et le parfum du souvenir

Tout le monde aime le bonheurTout le monde aime l'amourMais la vie n'est pas seulement celaTout le monde veut avoir le bonheurTout le monde veut avoir l'amourMais tout le monde ne pas le pouvoir

(Pome collectif)Les potes et potesses de 2n Bac :Enric Badia,

Nagore Barahona, Daniel Cataln, Aitor Mansilla, Bianca Pinziaru

Les lves de 1ESO ont assist aux II Rencontres de thtre en franais. Cest un rendez-vous, o tousles lves participants, acteurs ou spectateurs, ont eu loccasion de partager la magie du thtre et la ftedu Franais avec des histoires diffrentes.

FLICITATIONS !! BRAVO Marina Rubio et Paula Ros de 2ESO. Nos lvesde franais ont gagn le2e Prix Ex Aequo dans lacatgorie Collage duXI Concours de produc-tions en langue franaise,organis par lAPFVAL encollaboration avec lInsti-tut franais de Valencia.La crmonie de la Re-mise des prix sera LInstitut franais de Va-lencia le 11 juin 2016.

LA GAULIBRIE

KARPE DIES 23

UN DE POESA

El pasado 12 de enero, todos los grupos de 4 de la ESO junto con los alumnos de 1 de Bachilleratorealizamos diferentes actividades relacionadas con el mundo de la poesa en compaa de dos poetas:Andrs Navarro y Rafael Espejo.Por la maana, el grupo de 1 de Bachillerato, realizamos un taller potico en el que se mostraron unaserie de fotografas que hicieron pensar a ms de uno. Al pasar las imgenes, se nos preguntaba sobreel significado que estas tenan para nosotros. A continuacin, nos pidieron que nos repartiramos engrupos y nos entregaron unos objetos que al principio nos dejaron un poco extraados. Nos pidieronque realizramos estructuras con ellas y tuvimos que aclarar al resto de la clase el significado quetenan estos objetos para nosotros. Andrs y Rafael se mostraban en todo momento cordiales y cola-boradores, ofreciendo explicaciones claras, lo que nos hizo sentir muy a gusto. Se puede decir que fuetodo un placer poder compartir esa experiencia con ellos.Despus, los alumnos de 4 y 1 de Bachillerato asistimos a un Recital Potico que tuvo lugar en laCasa de la Cultura de Foios. Los poetas nos deleitaron con poemas escritos por ellos y por diversospoetas latinoamericanos y espaoles. Trataron los temas del amor, la angustia, el sexo, la traicin, elengao, la esperanza, la ilusinAndrs y Rafael nos contaron que a los 17 aos empezaron a plasmar sobre un papel sus sentimientosde adolescentes. Estaban muy satisfechos de su trabajo y queran seguir con lo que amaban: la Poesa.Por otra parte reconocieron que eran muy poco conocidos, aun desempeando el mismo trabajo queotras personas famosas como, por ejemplo, David Bustamante. La clara diferencia est en que unabuena letra acompaada de una msica vende ms que un poema. En el turno de preguntas que nosofrecieron, explicaron que la poesa no es solo rimar, no: la Poesa muestra una musicalidad que ellector debe captar junto a los sentimientos que desprenden las palabras exactas (que describen unacompleja realidad anmica, fsica...) escritas en el poema.Al final del recital tuvimos la suerte de que se prestaran a una entrevista para indagar un poco ms eneste mundo de la poesa que para muchos es bastante misterioso:

KARPE DIES 23

Qu significa la poesa para vosotros?-Andrs: La poesa, aunque no me d dinero, es lo ms importante de mi vida. Mediante el lenguajeme pongo a contar mis recuerdos, intento generar un movimiento duradero en la cabeza del lector.-Rafael: Una manera de capturar el estado de nimo y expresar los recuerdos y sentimientos que hasexperimentado en cualquier momento de tu vida. Con esto podemos reflexionar sobre ellos, interpre-tndolos de diferentes maneras.

Pensasteis en dedicaros solo a la poesa?-Andrs: No solo lo he pensado: de hecho me dedico principalmente a eso, pero pese a ello he tenidoque estudiar diseo grfico y arquitectura.-Rafael: La poesa no te proporciona un sustento econmico estable ya que se vende muy poco. Haymuy pocos compradores y parte de las ganancias van a la editorial.

Qu hacis para inspiraros a la hora de escribir?-Rafael: Intento recordar las cosas cotidianas, las que hago y veo da a da y las plasmo en el papel.Para m los poemas no se escriben sino que se transcriben. Por lo tanto, sentarse delante del folio uordenador y esperar a que se te ocurra algo no es hacer poesa.-Andrs: A m lo que ms me ayuda es viajar. A menudo viajo a Portugal, en especial a Oporto y tam-bin he viajado a Brasil varias veces. Viajar es lo que me hace que me surjan las semillas de ideaspara escribir . En mi opinin, sentarse delante del papel sin ninguna idea previa no basta para escribirun poema.Qu poetas os han influido ms?-Andrs: Oliverio Girondo, un poeta argentino; Elizabeth Bishop, una poeta norteamericana y a ambosnos atrae mucho la poesa sueca.-Rafael: Mis principales referentes han sido Jos Watanabe y Fabio Morabito.

Hasta qu punto influye ser poeta en vuestra vida?-Andrs: Tengo un estilo de vida sin rutina. A veces me levanto a las 4 de la maana para leer poesa yrelatos.-Rafael: No creo en el trabajo y como dijo un poeta, el verdadero trabajo de un poeta es el ocio Gra-cias a la poesa he cambiado la manera de ver las cosas.

Los nuevos poetas que estn surgiendo, creis que lo estn haciendo bien?-Andrs: En mi opinin muchos de ellos no conocen la cultura ni la tradicin literarias y tienen un voca-bulario muy pobre.-Rafael: Creo que deberan tener ms en cuenta su entorno y fijarse en l.

Vais a publicar ms libros?-Andrs: Pronto voy a publicar uno y adems estoy preparando otro con Rafa de microrrelatos.-Rafael: Yo he publicado uno hace unos meses y estoy planeando empezar otro.

La maana junto a los poetas fue muy gratificante. Nos dimos cuenta de que habamos sido muy afor-tunados por haber participado en una experiencia tan interesante y sorprendente, sobre un mundo queparece apartado o menospreciado: la Poesa.

4: Alejandro Sez, Jaime Ruix, Jos Luis Martnez, Sergi Dez, Silviu Manolescu, Tatiana Chamn yVctor Rodrigo.

ENTREVISTA

KARPE DIES 23

ANTICS ALUMNES...

XARRADA DANTICS ALUMNES DE LIES ESCULTOREN FRANCESC BADIA

El dia 7 dabril va tindre lloc a lIES Escultor en Francesc Badiala segona edici de les Jornades dAntics Alumnes. Per se-gona vegada vaig tindre loportunitat de tornar al centre delqual guarde tants bons records per a participar en aquestesJornades. Per en aquesta ocasi, lactivitat va tindre un com-ponent noveds, al servir com a carta de presentaci de lAs-sociaci dAntics Alumnes de lIES; constituda amb lobjectiudorganitzar activitats daquest tipus com jornades, confern-cies i reunions i per a servir denlla entre tots aquells estu-diants que hagen sigut alumnes de lIES i, a ms, aquells queencara ho sn.

Els antics alumnes que participrem en la Jornada intentremdonar a conixer als actuals estudiants de Batxillerat les nos-tres respectives experincies abans deixir de linstitut, tant enlmbit dels Cicles Formatius com de lmbit universitari. Comidees o consells principals, intentrem transmetre el fet que,per a aconseguir un mateix objectiu, existeixen molts caminsdistints, tots ells perfectament vlids. A ms, el fet que unavegada deixat enrere linstitut, una gran part dels coneixe-ments que adquirisquen dependran, en bona part, de lesseues ganes de formar-se, de la seua curiositat i del seu propiinters. Les universitats, per exemple, ofereixen cursos i se-minaris sobre tot tipus de matries, el que suposa una font deconeixement complementari al qual moltes vegades, per noinformar-se, no es t accs. Es va parlar tamb de la possibi-litat de realitzar prctiques fins i tot abans dhaver finalitzat elsestudis i de la gran importncia que t en la actualitat el co-neixement de llenges estrangeres.

Com a conclusi a tindre en compte per aquestes noves ge-neracions que es troben a punt de comenar una nova etapaen les seues vides (i que prompte podran entrar a formar partde lAssociaci), limportant s que es formen, sense importaren quin camp, a travs de quina via o en quant de temps, per-qu tot coneixement o experincia adquirit s vlid i neces-sari. Lorena MercaderAssociaci d'antics alumnes de l'Ies Escultor En FrancescBadia

KARPE DIES 23

ROAD TO IRELAND The feeling is indescribable. Dublin is so prettyWe had a beatiful experience. People from Dublin were really nice. We were very lucky because the weather was very warmduring our stay.We have a lot of memories of our trip and I think the trip was awesome because it is another country, another way of life and Iconsider it most rewarding.And I know all of us have beautiful and good fun memories so now Dublin is our second home.That's all I had to say. Thanks for reading me!By Samuel Moret 3r C

OUR TRIP TO IRELAND

We were very impatient and excited to travel to Dublin. Whe the plane took off,we were very scared and nervous because we wanted to arrive as soon aspossible.When we arrived ther, our families were waiting for us and then they took us toour homes in Dublin. Once there we went to classes and we learnt a lot of things about Ireland.After dinner, at 19:00, we stayed with our families in the living room and we watched films with them.We visited a lot of museums and castles. We also learnt how life os there.It has been a fantastic and unforgettable experience!

By Lidia Milln, Selena Tortajada and Quique Albert, 3rd A

DUBLIN

We went on 17th April between 24th April to Dublin, Ireland. During that weekwe learned lots of things that we didnt know about Ireland. On the weekdays,we always had special activities organized by the leaders and then we had les-sons about Ireland. Local people were very friendly with us and they helped usif we didnt know anything or how to get to a place. We visited lots of places suchas museums, monuments and even beautiful and unique landscapes. And I haveto say that we spent and incredible time together.

By Sarah Quiles, 3rd C

DUBLIN, IRELAND.

The 3rd year of Secondary we went on a school trip in Dublinfrom 17th April to 24th April. We were met by an Irish memberof the school at the airport and then we met our host families.In the mornings, we had various activities and in the afternoons,we had Enghish classes.

On the first day, we went treasure hunting. It was enjoyable!The following day, we visited The Viking Museum, the St PatrickCathedral and Dublin Castle.On 20th, we spend the day in a coastal town called Malahide.Obviously, we didn't swim because the weather was terrible!The following day, we visited an old house, where you could seehow people used to live long ago in Dublin.On the day before our departure we went to Howth which wason a cliff. We were able to admire the beautful Irish landscape.On the 24th, in the morning we spent a few hours walking in thebiggest park in Europe. In the afternoon, we rushed to theairport for our flight home. We arrived in Manises at about tenat night.

In my opinion, it was an incredible trip. I have learned how tocommunicate in English. However, I still prefer Spanish food. Ihave enjoyed the trip so much that I hope to go back soon.

By Alexandra Pla. 3rd C

KARPE DIES 23

L'alumnat de 3r d'ESO, acompanyat pels pro-fessors Jordi Barcelona i Honorato Ros anarenl'11 d'abril al circuit de Xest per fer una activitatde Seguretat Vial.

L'activitat va consistir en una xarradasobre seguretat vial, com a vianants; una prc-tica dels continguts impartits abans en un cir-cuit urb, anant a peu o en cotxes a pedals;un recorregut en bicicleta per una rplica a es-cala del circuit i una visita guiada a les princi-pals installacions del circuit.

Durant la visita vam poder veure comentrenaven diversos equips de Frmula 3000des d'un balc VIP, dels que es lloguen agrans empreses i aquestes els deixen alsclients ms importants.

SEGURETAT VIAL AL CIRCUIT RICARDO TORMO DE XEST

KARPE DIES 23

CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LHORTA NORD

En el XIII concurs de fotografia per a es-tudiants daquest any el nostre institut haresultat guanyador amb la fotografia quetrobareu a la contracoberta de la revista.Lautora de la foto s la nostra alumnaLdia Milln Benlliure de 3r de lESO. Siobserveu al llistat de guardonats hi podreuveure que el nostre IES ha estat molt benrepresentat. Enhorabona a tots i totes i,especialment, a les professores, Ana i Ll-cia.

EXPOSICI A LENTRADA DE LIES

KARPE DIES 23

PARTICIPEM...TROBADA DESCOLES EN VALENCI AL PUIG

El passat 17 dabril tingu lloc a la localitatdel Puig la tradicional Trobada dEscoles enValenci on el nostre IES demostr les seueshabilitats en la creaci de ninots fets ambrotllets de cartr.Prviament, al llarg del curs, havem partici-pat en el concurs del SAMBORI i vrem dis-senyar el cartell que ens representava (elteniu ac al costat ) grcies a la collaboracidel departament de dibuix. Grcies a tots elsparticipants i fins la segent Trobada.

LA SEGENT SEMBLA QUE SERA ALBALAT DELS SORELLS!!!

KARPE DIES 23

VIATGE A ANTELLA ALUMNAT DE 2n i 3r d'ESOEls dies 19 a 21 d'abril, un total de 43 alumnes, majoritriament de 2n d'ESO, amb els professorsd'Educaci Fsica Jordi Barcelona, Honorato Ros i Vctor Corell, hem pogut gaudir d'activitats tandiverses i divertides com piragisme, pont tibet, tirolina, tir amb arc, rocdrom, 4x4 i iniciaci ala 'taula' en l'Assut d'Antella. Ens han tractat molt b. Hem fet tamb activitats nocturnes, com ara,lamagatall pel parc. Ens agradaria moltssim tornar a fer aquest viatge.

Alba Badia i Raquel Cataln (1r ESO)

KARPE DIES 23

ENS GRADUEM...Els alumnes de segon de FP Bsica de lespecialitat dInformtica i Oficina del nostreinstitut que han superat tot el curs, estan realitzant l'ltim mdul formatiu corresponenta la Formaci en Centre de Treball (FCT) en diferents entitats i empreses de la co-marca:

Carla Muoz en lAjuntament de Foios, realitzant tasques dinformtica doficina; An-drs Rubio, en lempresa Rpc's Sistemas Informticos dAlmssera, realitzant tas-ques de muntatge i reparaci dordinadors; Pedro Judas en lAjuntament de Museros,realitzant tasques dinformtica doficina; Cristian Caete en lempresa Ipgest de Foios,realitzant tasques de muntatge, reparaci dordinadors i desplegament de xarxes in-formtiques; Rubn Cava, en el Collegi Pblic Toms Albert dAlbuixech, realitzanttasques dinformtica doficina, reparaci dordinadors i collaboraci en lensenyamentdinformtica dels alumnes del centre.

Una volta superen el mdul (esperem que s ;-)), obtindran el ttol que els permetrcontinuar els seus estudis en un Cicle Formatiu de Grau Mitj. Enhorabona a tots!!!

Carla Muoz a lAjuntament de Foioscollaborant en la introducci dedades dins de la gesti del Bonome-tro per a jubilats.

Andrs Rubio enlempresa Rpc's Sis-temes InformticsdAlmssera collo-cant un disc dur enuna torre dordina-dor.

Cristian Caete installant una targeta de xarxa.

KARPE DIES 23

LLENGUA I TICSEls alumnes de 1r dESO C i D hem experimentat nous formats tecnolgics per a treballar dife-rents aspectes dels llibres de lectura llegits durant el curs que ja sacaba. Aix, LES RONDALLESVALENCIANES dEnric Valor es convertiren en magnfics cmics digitals grcies a lAPP Story-boardThat ( www. storyboardthat.com ). Els treballs els tenim exposats a les nostres aules. Lasegona lectura ( EL RELLOTGE MECNIC de Phillip Pullman ) ens permet treballar amb Prezii les seues meravelloses presentacions dinmiques ( www.prezi.com ) per els alumnes tambrealitzaren BOOKTRILERS, tant per a explicar captols o largument del llibre complet, comper a publicitar-lo i convidar a llegir-lo. La tercera lectura es divid en dues magnfiques novellesde Raquel Ricart ( VAN PLOURE ESTRELLES i EL QUADERN DNGELA ). Ac ens hem atrevitamb la publicaci a la VIQUIPDIA duna part de larticle dedicat a lautora: hem explicat un poclargument de les obres i hi hem incls fotografies de lautora i de les portades de les obres.Com que hem contactat amb ella ens ha passat ms informaci sobre obres i premis rebuts fapoc i li hem completat la seua informaci a la xarxa. Aix, hem publicat a la xarxa perqu qual-sevol lector ho puga veure al llarg del mn mundial!!!

KARPE DIES 23

LLEGIM...EL DIARI VIOLETA DE

LA CARLOTALa Carlota s una xiqueta que acaba de fer 14 anys. Eixe dia la seua iaia li regal un diari rosa ambuna taca morada. Li va comentar que era perqu escriguera els seus pensaments, el que li havia pas-sat, etc Quan es va adonar que no utilitzaria el diari, va aparixer la seua altra iaia Ana, que era feminista,liva comentar que podia fer-ho daltres temes com per exemple, la violncia de gnere. Carlota li vadir que per qu li deia aix, li va contestar que li ho deia perqu el color violeta est referit a la lluitacontra la violncia de gnere. La va convncer i amb lajuda della i la seua mare anaven omplint poca poc el diari. Anava posant exemples de situacions del dia a dia on ella observava que es produa masclisme: comquan a un xiquet se li diu nena per crrer poquet o per ser sensible i al ser una paraula de gnerefemen li pot molestar. Altre exemple de Carlota s quan a vegades es considera que les dones sols poden tindre una qualitat:un fsic atractiu, o quan en la publicitat ixen models esqueltiques com a exemple de dones perfectes. Carlota tamb sadona dalgunes injustcies com que a les dones ens paguen entre un 20% i un 50%menys que als homes o que el 70% de la gent pobra sn dones.Per acabar amb la violncia de gnere varen crear al seu institut lA.C.O.M.I (associaci contra els

models impostos) perqu creuen que canviant les actituds dels xics i de les xiques aconseguirem unmn millor.

Opini personal : Crec que el llibre est molt xulo de llegir perqu s molt interessant i tensenyamoltes coses sobre el masclisme que ens costa reconixer. Tamb magrada Carlota perqu s unaxiqueta interessant i atrevida.

KARPE DIES 23

Utilitzant un programa dedici dimatges vectorials i a base de figures bsiques relacio-nades mitjanant operacions booleanes lalumnat de 4t dESO ha fabricat aquest exrcitclon (o no tan clon) que seria lenveja del mateix Darth Vader...

DEP. DINFORMTICA: CREACIONS

Utilitzant un programa dedi-ci dimatges vectorials iamb total llibertat a lhoradutilitzar ferramentes, la-lumnat de 1r de batxilleratimplementa el tpic joc de les5 diferncies. No es aprecia-ble per cada diferncia enrealitat est ubicada en unacapa distinta. Com queaquestes capes es podenmostrar o ocultar, les difern-cies es fan patents per al ju-gador que no ha aconseguittrobar-les.

KARPE DIES 23

Ja quedava poc per a les vacances i els alumnes estaven nerviosos per les notes i a ltima hora ja estaven cansants detot el dia. Quan va arribar Gerard carregat amb carpetes i llibres es va seure, va descarregar tot i quan ja estava preparat pera comenar, Francesc va dir:

-Gerard, estem cansats, em pots posar alguna pellcula o un vdeo?-No, hui vull parlar d un tema molt important que afecta les dones - va dir Gerard.-Ohh !!!! -va dir tota la classe.

Gerard va fer com si no haguera sentit res i ell va continuar.

- Haveu sentit alguna vegada parlar de la violncia de gnere?- S, en la tele i en la rdio he sentit parlar de dones mortes per la violncia de gnere - va dir Paula.- Haveu pensat quantes dones moren a l any per culpa de la violncia de gnere?- Jo crec que a lany passat varen morir ms de 70 dones - va dir Marc. - Qu dius! Com van a ser tantes dones?va dir Alfred seran unes 30 aproximadament.-No, t ra Marc, l any passat van morir 73 dones va dir Gerard.

Alfred es va quedar bocabadat quan li va dir aix Gerard. Gerard li va ensenyar als alumnes una llista de dones mortesamb la data de la mort i la causa . Totes havien mort per culpa de la violncia de gnere i havien sigut assassinades per lesseues parelles o exparelles. Tots es van quedar pensant com les seues parelles o les seues exparelles feien aix. Gerard li vapreguntar:

- Xics i xiques com penseu que se senten les dones que pateixen aquest problema?- Jo crec que se senten inferiors va dir Ral - Jo crec que, a ms de sentir-se inferiors, tamb maltractades -va dir Carmen- Exactament, aix se senten les dones i de manera que els homes se senten amb ms poder que elles -va dir Gerard

Gerard va comenar a explicar que lhome no ha de tindre ms poder que la dona ja que tots tenim els mateixos drets.I el professor va preguntar:

- Alg coneix alguna dona o alg que haja mort per culpa de la violncia de gnere?

- Bo. Ma tia va morir per culpa de la violncia de gnere-va dir Carmen.- Podries contar-nos el que va passar? va dir Gerard.- Era un 24 de setembre quan ma mare i mon pare van decidir fer-li una visita als meus oncles, per quan vam arribar ensvam trobar ma tia estesa a terra morta i el meu oncle all amb un ganivet a les mans i tot ple de sang va contar Carmen

Tots es van quedar sense paraules per la histria que escoltaven i fins i tot el professor.

- Aquesta histria s molt dura per a vosaltres. Vinga anem a continuar ara amb unes preguntes que ens queden per contestarsobre aquest tema tan important. A vore lltima pregunta.

- Com podrem ajudar les dones que pateixen la violncia de gnere?- Aquest conflicte ha dacabar i una manera s ajudant les dones a ser ms fortes, i aix, que elles ho puguen superar ja que sdifcil superar-ho - va dir Ral.

Sona la sirena i tots comencen a arreplegar i anar-sen.

I Gerard diu:

-El prxim dia continuarem amb aquest tema tan interessant !!!!!!

ROCO JUREZ GALLENT 2n. E S O - C

DIEM NO A LA VIOLNCIA DEGNERE

KARPE DIES 23

I EL FUTUR DE LIESDurant els dies 28 i 29 dabril i 5 i 6 de maig ens visitaren els alumnes de sis que seran els

nostres alumnes de 1r dESO del curs vinent. BENVINGUDESBENVINGUDES II BENVINGUTSBENVINGUTS ALAL VOSTREVOSTRE FUTURFUTUR CENTRE.CENTRE.

CEIP REI EN JAUME DE FOIOS

CEIP MARE DE DU DEL PATROCINI DE FOIOS

CEIP TOMS ALBERTALBUIXECH

CEIP EL CASTELLALBALAT DELS SORELLS

KARPE DIES 23

MANIFEST CONTRA TOTES LES FBIES SEXUALS POSSIBLES

ACTIVITATS DIVERSES...

VISITA A LOCTUBRE VISITA AL CENTRE HISTRIC, 2n ESO

EXPOSICI DE TREBALLS DE DIBUIX DE 4t dESO

KARPE DIES 23EIXIM...

4t i 1BAT VISITEN EL BALC ( I MOLT MS ) DE LAJUNTAMEWNT DE VALNCIA

COLLITA DENCISAMS DE LHORT

BON ESTIU

AQUEST NMERO 23 DE LA REVISTA KARPE DIES HA ESTAT POSSIBLE GRCIES A LA COLLABORACI DE LAMPA DE LIES I LES REGIDORIES DE COMUNICACI I JOVENTUT DE

LEXCM. AJUNTAMENT DE FOIOS

C