L A J O I E R I A Proposta monogràfica a càrrec de Núria Calsapeu.

1.INTRODUCCIÓ.El disseny de joies és l'ofici de crear, fer, fabricar o dibuixar joies.

L'ensenyament de fabricar-les és una formació totalment pràctica.

La joieria ha evolucionat molt en les últimes dècades i ja no hi ha normes ni limitacions. La premissa més universal és que una joia s'ha de poder portar però en qüestió de materials i tècniques tot s'hi val. Aquest fet fa que l'aprenentatge artístic d'aquest ofici és cada vegada més ample i ens condueix cap a un món ple de creativitat i espontaneïtat.

En aquest monogràfic aprendran joieria amb cera perduda per descobrir les infinites possibilitats del món del modelatge. Aquesta tècnica, permet sense disposar de la maquinària que exigeix la joieria tradicional, fantàstics resultats.

Partint d'algunes de les tècniques amb cera com són la cera dura i la líquida, entre d'altres, el monogràfic pretén que l’alumne descobreixi aquest fascinant món creatiu per poder realitzar les seves peces de joieria.En el monogràfic es desenvolupen una sèrie de procediments que pretenen facilitar la utilització de material reciclat i/o retrobat que permeten ajudar a treballar l’atzar, la combinació i la des-contextualització dels objectes.

És important que l’alumne/a vegi que tothom pot ser capaç de realitzar peces de joieria. El curs opta per una nova capacitació i una seguretat en vers el fet creatiu. En aquest sentit em comprometo personalment a fomentar i potenciar l'auto confiança necessària per a l’aprenentatge d’aquest ofici.

La meva taula de joieria amb eines al calaix després d'haver-hi treballat i a primer pla una de les màquines per realitzar peces directament amb metall. En aquest monogràfic veurem vàries possibilitats d'utilizar altres tècniques més senzilles per acabar construint joies.

2. CONTINGUTS.

Tal com hem dit anteriorment treballarem algunes de les tècniques més senzilles de cera per introduir a l’alumne/a al món de la joieria.

Totes les tècniques que treballarem s'anomenen indirectes, és a dir, tècniques on l'alumne no treballa directament amb el metall. El modelatge de cera permet la realització de joies i objectes amb relativa facilitat i immediatesa. Per treballar aquesta tècnica no es requereixen previs coneixements de joieria.

Començarem amb la cera dura per tal que entenguin tot el procés i sobretot els quedi clar el treball de volum de cada peça. Els conceptes de tallar amb serra d'arquet, llimar i esmerilar seran claus perquè prenguin consciència dels passos a seguir per donar forma a la peça.

Seguirem amb tècniques de degoteig en les quals el protagonista continua sent la cera però aquí la treballem líquida. Podem construir un suport rígid i posteriorment adherir cera fosa. Aquí l'alumne podrà experimentar vàries tècniques espontànies i d'assaig-error. Per últim, acabarem amb el treball d'objectes trobats que ens serviran de motlles.Cada tècnica anirà acompanyada d’una proposta. Hauran de realitzar esbossos i amb ajuda de la professora se’n triarà el definitiu per tal de treballar a la cera. No tots els treballs es portaran a fondre. Se'n triaran tres en total per tenir-los i treballar-los a plata.

Per cadascuna de les tècniques que s’aniran introduint s'ensenyaran diversos treballs de joiers com René Lalique ( modernista ), Alexander Calder ( artista i joier ) i actuals com Enric Majoral ( joier i empresari ) i Imma Gibert ( joiera i professora a l'escola La Llotja ) entre altres.

Diversos treballs on es pot veure en blau la peça de cera i al costat la peça ja fosa en metall.

2.1.CERA DURA.

La cera dura es treballa variant un bloc compacte. Es necessita una serra i diverses llimes Per les seves característiques es pot soldar amb facilitat i també treballar amb facilitat amb freses i espàtules.

Anell construït amb cera dura a punt per poder portar a fondre.

LA CERA DURA- EXERCICIS PROPOSATS.

Anell

Ensenyarem a esbossar idees d'anells senzills per tal d'entendre le volum de la peça.A partir d'una barra de cera primer haurem d'aprendre ajustar la mida de l'interior i posteriorment amb un punxó dibuixar la forma i els detalls que vulguem i anar treballant amb les diverses llimes per tal de treure el material i donar forma a l'anell desitjat.

Penjoll

Explicarem les característiques bàsiques que ha de tenir un penjoll i farem esbossos per tal de triar-ne un i executar-lo amb cera.

Amb un bloc compacte dibuixarem la forma del penjoll i tornarem a treballar a base de treure material.

Material necessari:

- Serra d'arquet

- Llimes

- Cera dura

- barra de cera

- Paper de vidre

- Fulls DINA4

EL PROCÉS DE FUNDICIÓ.El procés de fundició abarca des del model en cera fins el resultat final en metall. Es necessita un

equip de micro fusió i és per això que la majoria de joiers ho envien a un fonador especialitzat. El model que realitzem en cera ha de quedar clar que és la base per poder fer una o vàries còpies en metall. Per això hem de fer èmfasi a deixar-la en perfecta estat ja que qualsevol defecte queda reproduït en el motlle per fer les còpies.

Dels dos treballs realitzats amb cera dura triarem el que ens agradi més i el portarem a fondre per tal de treballar a la classe següent amb metall. Aprendrem a donar un perfecta acabat a la peça amb metall i soldar en el cas que falti afegir algun complement.

Diversos motlles fets amb silicona

2.2.TÈCNIQUES AMB CERA LÍQUIDA

Denominem tècniques líquides al conjunt de tècniques on treballem amb cera calenta. La base pot ser guix o fang o directament la cera.

L'adhesió de la cera sobre una base sòlida permet crear resultats molt diversos. Aquestes tècniques es caracteritzen per les seves textures i pels seus efectes matèrics.

Dibuix amb paper vegetal i adhesió de la cera.

TÈCNIQUES CERA LÍQUIDA-EXERCICIS PROPOSATS

Amb paper vegetal.

Amb un paper vegetal es dibuixa la peça que volem. Amb la tècnica del degoteig de cera es va reseguint el dibuix realitzat. Quan la cera es torna massissa es treu del full i s'acaba de polir les superfícies per portar a fondre.

Amb guix o fang.És una tècnica d'adhesió. Primer hem de crear una base sòlida amb fang o guix. Fer-hi les formes i textures que volguem i dexar-ho assecar. Quan tinguem la base ben seca afegim la cera líquida. Finalment, arrenquem la cera del motlle quan està seca acabaem de polir i ja està a punt per fer-ne un motlle.

Amb motlles trobats.

Amb qualsevol superfície texturada com per exemple la meitat d'una anou podem realitzar una peça de joieria. Aquí es jugarà molt amb l'observació d'objectes que ens aportin textures interessants. Com en els casos anteriors la cera l'afegirem perquè quedi adherida i agafi tota la forma de l'objecte triat.

Material.

- Cera

- Paper vegetal.

- Escalfador.

- recipient

- fang o guix

- llimes

- paper esmeril

- freses

- objectes texturats

2.3.ACABATS DE PECES.

Aquest punt l'afegeixo perquè quedi clar que després de treballar cadascuna de les tècniques s'haurà de triar tres peces de cera per portar a fundició i aconseguir la peça en metall. Si s'ha fet bé la feina a cera només haurem de tallar els bevedors de les peces i acabar de polir la peça a mà amb diferents mides de paper de vidre.

Material

- Serra d'arquet - Llimes- Paper de vidre

Aquesta és una de les meves peces totalment acabada i polida.