BALC

Ó DE L’EMPORDÀPALA

U-SAVERDERA

L’ermita de Sant Onofre, ja citada el 1362, està emplaçada a uns 400 metres d’alçada i és visible des de tota la plana empordanesa. Fou aixecada pels feligresos al segle XIV

en un lloc de devoció i pelegrinatge on els palauencs anaven a suplicar bon temps per salvar les collites. Explica la llegen-da que un pastor va trobar una imatge de Sant Onofre en una cova propera a aquest indret, que la va baixar fins a l’església del poble i que, l’endemà, la imatge ja tornava a ser a la cova. Admirats pel prodigi, els feligresos van bastir aquí l’ermita a la seva advocació. Cada any, per la segona Pasqua, els palauencs fan una romeria fins a aquesta ermita, acompanya-da d’un dinar popular i d’una ballada de sardanes. Si sou visitants, no deixeu de fer l’excursió a peu de Palau a Sant Onofre, per un corriol d’uns 2 km que surt del cos-tat del restaurant Terra Nova.

La ermita de Sant Onofre, ya citada en 1362, está empla-zada a unos 400 metros de altura y es visible desde toda la llanura ampurdanesa. Fue levantada por los feligreses

en el siglo XIV en un lugar de devoción y peregrinaje dónde los vecinos de Palau iban a suplicar buen tiempo para salvar las co-sechas. Explica la leyenda que un pastor encontró una imagen de Sant Onofre en una cueva próxima a este lugar, que la bajó hasta la iglesia del pueblo y que, al día siguiente, la imagen ya volvía a estar en la cueva. Admirados por el prodigio, los feligreses levan-taron aquí la ermita. Cada año, por la segunda Pascua, los vecinos del pueblo hacen una romería hasta esta ermita, acompañada de una comida popular y de sardanas. Si sois visitantes, no dejéis de hacer la excursión a pie de Palau a Sant Onofre, por un sendero de unos 2 km que sale de al lado del restaurante Terranova.

3

VISITEU TAMBÉ....

Les quines. Las quinasEl salt de l’aigua. La cascada

Excursions a cavall. Excursiones a caballo

Mireu l’itinerari que hi ha marcat a la pàgina 18 d’aquesta guia, si voleu fer l’excursió a peu des de Palau-saverdera a l’ermita de Sant Onofre.

Mirad el itinerario que hay marcado en la página 18 de esta guía, si queréis hacer la excursión a pie desde Palau-saverdera a la ermita de Sant Onofre.

Sant Onofre, la llum blanca de Palau 1

NUCLI ANTIC

NUCLI ANTIC

URBANITZACIÓ DEL MAS ISACH

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14a Sant Salvador, pel coll del mosquit

q

2

LLOCS D’INTERÈS TURÍSTIC

15

4

Si voleu gaudir d’una impressionant col·lecció d’objectes antics, heu de contactar amb el sr. Francis-co Caussa (tel. 972 53 02 81) perquè us obri les por-

tes de casa seva, al carrer de l’església número 3. Tota una vida dedicada al col·leccionisme us permetrà observar, en-tre altres coses: càntirs, gerres, orinals, ceràmiques diverses, objectes de vidre, cornetes, microscopis, podalls, tisores, rasclets, màquines de collir olives... Entre els objectes més curiosos hi ha: un maridet (braser de ceràmica que mantenia l’escalfor sota les faldilles de les dones), una màquina elèc-trica per fabricar esclops, cadires de sis potes, un guant per desgranar panotxes i un meteorit.

VISITEU TAMBÉ....

El Carnaval. El carnavalMonument a la família pagesa.

Monumento a la familia payesa

Barraca de paret seca. Barraca de pared seca

A Palau-saverdera trobareu l’únic poblat Neolític (4.600a.C) recuperat i visitable de tot Catalunya. El ja-ciment està format per una cabana reconstruïda i per les

restes de cinc cabanes originals. També hi ha cisternes, sitges i fogars, que donen una idea dels canvis que va comportar el pas del Paleolític al Neolític, de la vida nòmada a la sedentària, de la pesca i la cacera a l’emmagatzematge dels recursos naturals. El poblat va ser descobert el 1987 quan s’obrien els primers carrers de la urbanització del Mas Isach. Aquí s’hi han trobat peces de ceràmica, eines fetes de roca polida i útils de sílex. El poblat està emplaçat al carrer Bèlgica, molt a la vora del límit amb Pau. Si el voleu visitar, contacteu amb l’Ajuntament.

En Palau-saverdera encontraréis el único poblado Neolíti-co (4.600a.C) recuperado y visitable de toda Catalunya. El yacimiento está formato por una cabaña reconstruida y

por los restos de cinco cabañas originales. También hay cisternas, silos y hogares, que dan una idea de los cambios que comportó el paso del Paleolítico al Neolítico, de la vida nómada a la se-dentaria, de la pesca y la caza al almacenamiento de los recursos naturales. El poblado fue descubierto el 1987 cuando se abrían las primeras calles de la urbanización del Mas Isach. Aquí se han encontrado piezas de cerámica, herramientas hechas de roca puli-da y útiles de sílex. El poblado está emplazado a la calle Bélgica. Si lo queréis visitar, tenéis que contactar con el Ayuntamiento.

5La roca del Duc.La roca del búho real Els gegantons de Palau.

Los gigantes de Palau

Museu rural de Can Caussa. El museo rural de Can Caussa

El museu rural de Can Caussa2 El poblat neolític de Ca n’Isach 3

Si queréis disfrutar de una impresionante colección de objetos antiguos, debéis contactar con el sr. Francisco Caussa (tel. 972 53 02 81) para que os abra las puertas

de su casa, en la calle de la Iglesia número 3. Toda una vida dedicada al coleccionismo os permitirá observar, entre otras cosas: cántaros, jarros, orinales, cerámicas diversas, objetos de vidrio, cornetas, microscopios, tijeras, máquinas de co-sechar aceitunas... Entre los objetos más curiosos hay: un ‘maridet’ (brasero de cerámica que mantenía el calor debajo de las faldas de las mujeres), una máquina eléctrica para fa-bricar zuecos, sillas de seis patas, un guante para desgranar mazorcas y un meteorito.

6 Els castanyers de la muntanya. Los castaños en el monte L’ermita de Sant Onofre.

La ermita de Sant Onofre

Plaça del Trull.La Plaza del ‘trull’

Antiga torre de defensa que es va aixecar per protegir el primer castell de Palau, que estava situat per sobre de la plaça Major, entre el rec del Sant Pare, el carrer de

la Plaça i el carrer del Rall. Era una torre aïllada, que a final del segle XIV es va annexar al segon castell de la població, cone-gut popularment com el castell de Can Mèssio, aquest ja situat per sota de la plaça Major. L’any 1855, la torre es va reformar per col·locar-hi el rellotge que li dóna el nom. L’any 1970 es va arrebossar i emblanquinar i, a final dels 80, va recuperar la façana de pedra vista. Durant uns anys, es va fer servir aquesta torre com a punt de venda de peix. Actualment és de titularitat municipal i el seu rellotge continua marcant les hores a la part alta del poble.

L’escut dels Vilarig, família noble que va viure al castell de Palau durant l’Edat Mitjana, està escolpit en una pedra propera a la torre del rellotge.El escudo de los Vilarig, familia noble que vivió en el castillo de Palau durante la Edad Media, está esculpido en una piedra próxima a la torre del reloj.

Plaça Mirador: balcó de l’Empordà 5

VISITEU TAMBÉ....

Aquesta plaça és un homenatge als 21 palauencs que van morir durant la Guerra Civil i és per això que hi ha un monument de Bonaventura Ansón, on estan gravats

els noms de tots els veïns del poble que van morir per causa bèl·lica entre el 1936 i el 1939. La plaça és també una fantàsti-ca talaia des d’on es pot contemplar una esplèndida síntesi del paisatge empordanès: el mar, amb la badia de Roses en primer terme; la plana, amb el protagonisme indiscutible dels Aigua-molls de l’Empordà, i la muntanya, pràcticament tota dins del parc natural del Cap de Creus.

La torre del rellotge4

Antigua torre de defensa que se levantó para proteger el primer castillo de Palau, que estaba situado por encima de la plaza Mayor, entre el torrente del Sant

Pare, la calle de la Plaza y la calle del Rall. Era una torre ais-lada, que a finales del siglo XIV se anexó al segundo castillo de la población, conocido popularmente como el castillo de Can Mèssio, este ya situado por debajo de la plaza Mayor. En 1855, la torre se reformó para colocar el reloj que le da el nombre. En 1970 se rebozó y se pintó de blanco y, a fina-les de los 80, recuperó la fachada de piedra vista. Durante unos años, se usó esta torre como punto de venta de pescado. Actualmente es de titularidad municipal y su reloj marca las horas en la parte alta del pueblo.

7Piscina municipal. Piscina municipal Poblat neolític de Ca n’Isach.

Poblado neolítico de Ca n’Isach

Vi de la Cooperativa.Vino de la Cooperativa.

Esta plaza es un homenaje a los 21 palauenses que mu-rieron durante la Guerra Civil y por esto hay un monu-mento de Bonaventura Ansón, dónde están grabados los

nombres de todos los vecinos del pueblo que murieron por causa bélica entre el 36 y el 39. La plaza es también una fantástica atalaya desde dónde se puede contemplar una espléndida síntesis del paisaje ampurdanés: el mar, con la bahía de Roses en primer término; la llanura, con el protagonismo indiscutible de los Ai-guamolls de l’Empordà, y la montaña, prácticamente toda dentro

del parque natural del cabo de Creus.

8

VISITEU TAMBÉ....

Barraca a la muntanya. Barraca en la montaña Antigues pedreres del Mas Isach.

Antigua cantera del Mas Isach

Preparació del ranxo de Carnaval.Preparación del ‘ranxo’ de carnaval

El primer castell de Palau (s. X) estava situat per sobre de la plaça Major, entre el rec del Sant Pare i el carrer de la Plaça. Ocupava el que havia estat can Mericano (avui

un edifici d’apartaments amb una botiga a la planta baixa); i moltes de les cases del carrer Pallars: el pati de can Soler, can Massot, can Domènech i Can Xerina. En el mateix carrer, a la banda del rec, encara es conserva, molt reformada, una de les torres defensives. El carreró que hi ha darrera de la carnisseria era, possiblement, el camí d’accés principal a la fortalesa. El creixement urbanístic de la zona fa molt difícil trobar vestigis del castell. Algunes de les pedres de l’antiga edificació es van fer servir per construir les cases de la vora. A la plaça, hi ha dues vetes metàl·liques entre les llambordes del terra que mar-quen la presència, avui soterrada, de l’antiga muralla.

El primer castillo de Palau (s. X) estaba situado por encima de la plaza Mayor, entre el torrente del Sant Pare y la calle de la Plaza. Ocupaba lo que había sido can Mericano (hoy

un edificio de apartamentos con una tienda en la planta baja); y muchas de las casas de la calle Pallars: el patio de can Soler, can Massot, can Domènech y Can Xerina. En la misma calle, al lado del torrente, todavía se conserva, muy reformada, una de las torres defensivas. El callejón que hay detrás de la carnicería era, posiblemente, el camino de acceso principal a la fortaleza. El crecimiento urbanístico de la zona hace muy difícil encontrar vestigios del castillo. Algunas de las piedras de la antigua edifi-cación se usaron para construir las casas cercanas. En la plaza, hay dos tiras metálicas entre los adoquines del suelo que marcan la presencia, hoy sepultada, de la antigua muralla.

L’única torre visible del primer castell de Palau, dins d’una propietat particular. En primer terme, pedres que podem suposar que integraven la fortalesa.

La única torre visible del primer castillo de Palau, dentro de una propiedad particular. En primer término, piedras que podemos suponer que integraban la fortaleza.

El primer castell, el de can Mericano6

El segon castell de Palau es va aixecar entre els segles XIV i XV per ordre dels senyors de Vilamarí. La fortalesa es va annexar al que avui coneixem com la Torre del Rellot-

ge, que era una construcció defensiva del castell primitiu. Els Vilamarí van vendre el castell als Vilarig (1548) i aquests van esculpir el seu escut en una pedra que encara avui és visible. Va passar a mans dels Lanuza i dels comtes de Plasència, però el castell va anar perdent importància estratègica. Al s.XVIII ja estava arrendat a uns masovers que l’explotaven com una heretat rural i això va comportar els primers canvis estructurals. Al se-gle XX el castell fou adquirit per particulars. Als anys 60, es va aixecar un bloc de pisos sobre el que havia estat el pati d’armes. La Torre del Rellotge i dues torres rodones integrades dins d’una propietat privada són l’únic testimoni de l’antiga fortalesa.

9Un olivar del sector del Sacrés.Un olivar dels ector del Sacrés L’entrada de la Cooperativa.

La entrada de la Cooperativa

Sarcòfag de Bernat II de Vilamarí.Sarcófago de Bernat II de Vilamarí

El segon castell, el de can Mèssio 7

El castell ocupava l’àrea que marca la línia verda.

El castillo ocupaba el área que marca la línea verde.

c/ P

alla

rs

c/de

la P

laça

rec

Plaça Major Nota: La informació d’aquestes dues pàgines està basada en la hipòtesi que planteja Arnald Plujà en els seus llibres ‘Palau-saverdera. Mil anys de senyors i pagesos’ i ‘Els Vilamarí i

el castell de Palau-saverdera’. Un altre historiador local, Àngel Roig, defensa, en el seu llibre ‘Palau-saverdera i la seva història’, que a Palau va existir un sol castell. La información de estas dos páginas está basada en la hipótesis que plantea Arnald Plujà en sus libros ‘Palau-saverdera. Mil anys de senyors i pagesos’ y ‘Els Vilamarí i el castell de Palau-saverdera’. Otro historiador local, Àngel Roig, defensa, en su libro ‘Palau-saverdera i la seva historia’, que en Palau existió un solo castillo.

El segundo castillo de Palau se levantó entre los siglos XIV y XV por orden de los señores de Vilamarí. La fortaleza se anexó a lo que hoy conocemos como la Torre del Reloj, que

era una construcción defensiva del castillo primitivo. Los Vilamarí vendieron el castillo a los Vilarig (1548) y estos esculpieron su escudo en una piedra que todavía hoy es visible. Pasó a manos de los Lanuza y de los condes de Plasencia, pero el castillo fue per-diendo importancia estratégica. En el s.XVIII ya estaba arrendado a unos vecinos que lo explotaban como una heredad rural y esto comportó los primeros cambios estructurales. En el siglo XX el castillo fue adquirido por particulares. En los años 60, se levantó un bloque de pisos encima de lo que había sido el patio de armas. La Torre del Reloj y dos torres redondas integradas dentro de una propiedad privada son el único testigo de la antigua fortaleza.

11

En el hotel de entidades, calle Nou 49, encontraréis la sala Vilamarí, un espacio dedicado a la historia del pueblo y muy particularmente, a las gestas de la alcurnia Vila-

marí, señores de Palau durante la Edad Media. Encontraréis aquí una imponente reproducción del sarcófago de Bernat II de Vilamarí (1448-1516), capitán general del ejército marítimo de la corona de Catalunya y Aragón. Vivió en el castillo del pueblo y es un personaje clave para entender la expansión catalana por el Mediterráneo. Combatió naves turcas, persiguió corsa-rios, participó en la Guerra Civil catalana y luchó en el norte de África a las órdenes del cardenal Cisneros. Su abuelo, Bernat I de Vilamarí (1403-1463) fue el responsable de la conquista de la isla griega de Castellroig, a 100 kilómetros de la isla de Rhoda, que marca el límite oriental de la expansión catalana por el Mediterráneo.

A l’hotel d’entitats, carrer Nou 49, trobareu la sala Vila-marí, un espai dedicat a la història del poble i molt par-ticularment, a les gestes de la nissaga Vilamarí, senyors

de Palau-saverdera durant l’Edat Mitjana. Trobareu aquí una imponent reproducció del sarcòfag de Bernat II de Vilamarí (1448-1516), capità general de l’exèrcit marítim de la corona catalanoaragonesa. Va viure al castell del poble i és un perso-natge clau per entendre l’expansió catalana per la mediterrània. Va combatre naus turques, va perseguir corsaris, va participar a la Guerra Civil catalana amb un setge al port de Barcelona i va lluitar al nord d’Àfrica a les ordres del cardenal Cisneros. El seu avi, Bernat I de Vilamarí (1403-1463) va ser el responsable de la conquesta de l’illa grega de Castellroig, a 100 quilòmetres de l’illa de Rhodes, que marca el límit oriental de l’expansió catalana per la mediterrània.

La sala Vilamarí, a l’hotel d’entitats 9

10

És un temple de planta basilical amb tres naus paral·leles i tres absis semicirculars d’estil romànic llombard. L’església es va bastir entre els anys 1022 i 1070 sobre una antiga vila

romana i ha experimentat importants transformacions. El 1899 es va afegir un pòrtic a sota del campanar i es va tapiar la primitiva porta d’accés lateral. Una gran reforma feta el 1981 va servir per enderrocar aquest pòrtic i per recuperar l’accés per l’antiga porta lateral. L’església està dedicada a Sant Joan Baptista i és per això que el poble celebra la Festa Major d’estiu cada 29 d’agost, quan es commemora la degollació d’aquest sant. Si voleu visitar l’església per dintre, contacteu amb l’Ajuntament i us hi acompanyaran.

Templo de planta basilical con tres naves paralelas y tres ábsi-des semicirculares de estilo románico lombardo. La iglesia se levantó entre los años 1022 y 1070 sobre una antigua villa ro-

mana y ha experimentado importantes transformaciones. En 1899 se añadió un pórtico debajo del campanario y se tapió la primitiva puerta de acceso lateral. Una gran reforma hecha en 1981 sirvió para derri-bar este pórtico y para recuperar el acceso por la puerta antigua. La iglesia está dedicada a Sant Juan Bautista y por esto el pueblo celebra la Fiesta Mayor de verano cada 29 de agosto, cuando se conmemora la degollación de este santo. Si queréis visitar la iglesia por dentro,

contactad con el Ayuntamiento y os acompañarán.

VISITEU TAMBÉ....

La Festa de les Flors.

La fiesta de las flores

El pont del Mas Oriol.El puente del Mas OriolLa Fira del paisatge.La Feria del paisaje

L’església romànica de Sant Joan8

12 Dues cases del carrer Nou. Dos casas del carrer Nou Fita a la muntanya.

Mojón en la montaña

VISITEU TAMBÉ....

La Cooperativa Agrícola de Palau-saverdera es va consti-tuir el 1933 i inicialment es va estructurar en tres sec-cions, una dedicada a l’oli; l’altra als cereals i la tercera, al

vi. El 1955, un any abans de la gran glaçada que va acabar amb bona part de les oliveres, la meitat dels pagesos palauencs esta-ven afiliats a la Cooperativa i aquell any es van obtenir 122.419 litres d’oli. Avui la Cooperativa està especialitzada únicament en la producció d’oli i compta amb una quarantena d’associats. La producció oscil·la entre els 50.000 litres del 2011 i els 22.000 litres del 2012. A la botiga de la Cooperativa podeu comprar-hi oli, vi i tota mena de productes de la terra. A l’hivern, està oberta de dilluns a dissabte de 9h a 13h i de 15h a 19h i els diumenges i festius de 9.30h a 13.30h. A l’estiu, està oberta de 9h a 21h.

La Cooperativa Agrícola de Palau-saverdera se constituyó el 1933 e inicialmente se estructuró en tres secciones, una de-dicada al aceite; otra a los cereales y la tercera, al vino. En

1955, un año antes de la gran helada que acabó con buena parte de los olivos, la mitad de los campesinos palauenses estaban afiliados a la Cooperativa y aquel año se obtuvieron 122.419 litros de aceite. Hoy la Cooperativa está especializada únicamente en la producción de aceite y cuenta con unos cuarenta socios. La producción oscila entre los 50.000 litros del 2011 y los 22.000 litros del 2012. En la tienda de la Cooperativa podéis comprar aceite, vino y toda clase de productos de la tierra. En invierno, está abierta de lunes a sábado de 9h a 13h y de 15h a 19h y los domingos y festivos de 9.30h a

13.30h. En verano, está abierta de 9h a 21h.

13La festa de la Vellesa. La fiesta de la Vejez Menhir dels escalons d’en Poet.

Menhir de los ‘escalons d’en Poet’

La celebració de Halloween.La celebración de Halloween.

L’aigua de la font de Dalt és un atractiu de primer ordre per a moltes persones que vénen de fora, la recullen en garrafes i se l’emporten cap a casa. És una aigua de gust

neutre i de gran frescor, que agrada a tots els paladars, tot i que no té cap garantia sanitària. L’aigua brolla en una deu propera i arriba fins a la font a través d’una canalització artificial soterra-da. La font ja existia el 1771 perquè aquesta data està gravada en una roca propera a la canella, però els seus orígens es perden en la història. Fins que no es va inaugurar la xarxa pública que porta l’aigua a les cases, la font de Dalt, juntament amb la font Mallola, eren llocs habituals d’abastament d’aigua per a molts palauencs. Destaca en aquest espai un abeurador i un safareig públic, que reben les aigües sobrants de la font.

El agua de la Font de Dalt es un atractivo de primer orden para muchas personas que vienen de fuera, la recogen en garrafas y se la llevan a su casa. Es un agua de gusto neutro

y de gran frescor, que gusta a todos los paladares, a pesar de que no tiene garantía sanitaria. El agua brolla en un manantial próximo y llega hasta la fuente a través de una canalización artificial ente-rrada. La fuente ya existía en 1771 porque esta fecha está grabada en una roca próxima al caño, pero sus orígenes se pierden en la historia. Hasta que no se inauguró la red pública que lleva el agua a las casas, la Font de Dalt, junto con la Font Mallola, eran lugares habituales de abastecimiento de agua para muchos vecinos. Desta-ca en este espacio un bebedero y un lavadero público, que reciben

las aguas sobrantes de la fuente.

La font de Dalt, aigua cobdiciada 11

Sureda de la Roja.Alcornoques en la Roja

La Cooperativa 10 La Cooperativa, entitat històrica

14

VISITEU TAMBÉ....

La cova de les encantades. La cueva de las encantadasEl camp de futbol municipal.

El campo de futbol municipal

Benvinguda als Reis Mags.Recepción a los Reyes Magos

L’Ajuntament de Palau-saverdera és un edifici de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, que es va inau-gurar el 13 de maig de 1920 i que es va fer servir com

a escola, amb alguna interrupció, des de l’any de la seva inau-guració fins a 1999. L’any 1994 van començar les obres per convertir l’edifici en la Casa de la Vila i l’escola es va traslla-dar, temporalment, al Centre Cívic. El 5 de febrer de 2005 es va inaugurar el nou ajuntament, amb l’immoble completament adaptat a les noves necessitats. L’horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres, de 8h a 14h. Podeu contactar-hi a través del telèfon 972 55 23 37 o a través del correu electrònic: ajun-tament@palausaverdera.cat

La piscina municipal de Palau-saverdera, anomenada La Fresca, està situada a l’avinguda del Mas Oriol, entre l’escola i el camp de futbol. La instal·lació està oberta

des dels primers dies de juny fins al setembre. Hi ha servei de bar i de restaurant i és el lloc on es concentra la majoria de la gent a l’estiu per passar una bona estona. Habitualment s’hi celebra la revetlla de Sant Joan i bona part dels actes de la Fes-ta Major d’estiu (29 d’agost). Compta amb un vas d’aigua de 25 metres de llarg i un altre, de menor fondària i llargada, per a nens i nenes. Trobareu en aquesta instal·lació espais ombrí-vols i assolellats, segons els vostres preferències, vestidors per canviar-vos i unes esplèndides vistes a la plana.

15Caseta de la pedrera de Queraps. Casita de la cantera de Queraps El castell de Sant Salvador.

El castillo de San Salvador

Dolmen del Mas Bofill.Dolmen del Mas Bofill

Piscina municipal ‘La Fresca’ 13L’Ajuntament, a les antigues escoles12

El Ayuntamiento de Palau-saverdera es un edificio del arquitecto Francesc de Paula Nebot, que se inauguró el 13 de mayo de 1920 y que se usó como escuela, con

alguna interrupción, desde el año de su inauguración hasta 1999. En 1994 empezaron las obras para convertir el edificio en la Casa de la Villa y el colegio se trasladó, temporalmente, al Centro Cívico. El 5 de febrero de 2005 se inauguró el nue-vo ayuntamiento, con el inmueble completamente adaptado a las nuevas necesidades. El horario de atención al público es de lunes a viernes, de 8h a 14h. Podéis contactar a través del teléfono 972 55 23 37 o a través del correo electrónico: ajuntament@palausaverdera.cat

La piscina municipal de Palau-saverdera, denominada La Fresca, está situada en la avenida del Mas Oriol, entre el colegio y el campo de fútbol. La instalación está abierta

desde los primeros días de junio hasta septiembre. Hay servi-cio de bar y de restaurante y es el lugar dónde se concentra la mayoría de la gente en verano para pasar un buen rato. Habi-tualmente se celebra la verbena de San Juan y muchos actos de la Fiesta Mayor de verano (29 de agosto). Cuenta con un vaso de agua de 25 metros de largo y otro, más pequeño y menos hondo, para niños. Encontraréis en esta instalación espacios sombríos y soleados, según vuestras preferencias, vestuarios para cambiaros y unas espléndidas vistas a la llanura.

VISITEU TAMBÉ....

Explica la llegenda que una reina mora que vivia al castell de Sant Salvador de Verdera es va veure perduda per l’avenç de les tropes cristianes durant la reconquesta i

va decidir saltar daltabaix amb el seu cavall blanc. Una altra versió de la mateixa llegenda diu que va ser una reina cristiana, la qual, en una situació similar a l’anterior, però amb els papers invertits, va decidir saltar amb el seu cavall per l’espadat. Una tercera versió diu que va ser una filla del comte d’Empúries, enamorada d’un pastor de la muntanya, qui va preferir saltar, abans que fer front a la reprimenda del seu pare per haver-se enamorat d’una persona tan humil. En qualsevol cas, les nits

d’estiu, quan no bufa cap vent i regna la calma, encara es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena de la noia.

Explica la leyenda que una reina mora que vivía en el castillo de San Salva-

dor de Verdera se vio perdida por el avance de las tropas cris-tianas durante la reconquista y

decidió saltar al vacío con su caballo blanco. Otra versión de la misma leyenda dice que fue una reina cristiana, la cual, en una situación similar a la anterior, pero con los papeles invertidos, decidió saltar con su caballo por el barranco. Una tercera versión dice que fue una hija del conde de Ampurias, enamorada de un pastor de la montaña, quien prefirió saltar, antes que hacer frente a la reprimenda de su padre por haberse enamorado de una persona tan humilde. En cualquier caso, las noches de verano, cuando no sopla ningún viento y reina

la calma, todavía se pueden escuchar los la-mentos del alma en pena de la chica.

Sant Salvador i el salt de la reina14

16 L’església, per dintre. La iglesia, por dentro

Barraca-dolmen a la muntanya.

Barraca-dolmen en el monteFesta de la carn de perol. Fiesta de la ‘carn de perol’

Aquest castell el va construir el comte d’Empúries el 1283. En el segle IX existia el castell de Verdera, que tradicionalment s’havia situat a la base de la construcció que veiem actualment. No obstant això, investigacions arqueològiques recents, situen aquest primitiu castell molt a la vora del coll de mosquit.

Este castillo lo construyó el conde de Ampurias en 1283. En el siglo IX existía el castillo de Verdera, que tradicionalmente se había situado en la base de la construcción que vemos actualmente. Sin embargo, investigaciones arqueológicas recientes, sitúan este primitivo castillo muy cerca del collado del ‘mosquit’.

Els aiguamolls de l’Empordà 15

17La gorga de la Timba. La poza de la Timba Salt amb parapent.

Salto en parapente

Concert al Jazztabé.Concierto en el Jazztabé

La part baixa del terme està integrada dins del Parc Natu-ral dels Aiguamolls de l’Empordà. Antigament, bona part d’aquestes terres havien estat sota les aigües d’un gran

estany, però l’home va anar transformant aquesta zona inundada en camps aptes per a l’agricultura i el pasturatge. Va ser amb aquesta voluntat transformadora que es van obrir molts dels recs que avui encara existeixen, com el rec Madral, que marca el límit de Palau-saverdera. Si voleu explorar la zona, podeu aparcar el cotxe en el nucli de les Torroelles (on hi ha el restaurant Els Ai-guamolls) i caminar fins a l’estany de Vilaüt. Si no equivoqueu el moment, veureu flamencs, cigonyes, martinets, bernats pescai-res, agrons i moltes aus que us aniran sortint al pas.

La parte baja del término municipal está integrada dentro del Parque Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Antigua-mente, buena parte de estas tierras estaban bajo las aguas

de un gran estanque, pero el hombre fue transformando esta zona inundada en campos aptos para la agricultura y la ganadería. Fue con esta voluntad transformadora que se abrieron muchos de los cursos de agua que hoy todavía existen, como el ‘rec Madral’, que marca el límite de Palau. Si queréis explorar la zona, podéis aparcar el coche en el núcleo de las Torroelles (donde hay el restaurante Els Aiguamolls) y andar hasta el estanque de Vilaüt. Si no equivocáis el momento, veréis flamencos, cigüeñas, garcetas comunes, garzas reales, garzas blancas y muchas aves que os saldrán al paso.

Sant Salvador i el salt de la reina

Sortirem de l’aparcament que hi ha al costat del restaurant Terranova, a la part alta del

nucli urbà. Saldremos de la esplanada que hay al lado del restaurante Terranova, en la parte alta del casco antiguo.

Ermita de Sant Onofre. Hi ha una font, on podreu omplir la cantimplora. Ermita de San

Onofre. Hay una fuente donde podréis llenar la cantimplora.

Zona d’esbarjo del mas Ventós. Zona de recreo del mas Ventós.

Itinerari megalític de la sureda (mireu pàgina 23). Itinerario megalítico de la sureda (mirad

página 23)

RUTES PER CAMINAR

18

6km

1

2

3

4

L’ermita de Sant Onofre, amb la penya del Fitor, al darrera.

La ermita de San Onofre, con la peña del fitor detrás.

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

1

2

3

4Rec d

e les T

rilles

Rec d

e San

t Ono

fre

NUCLI

Palau - Sant Onofre - Mas Ventós - Palau

Rec del Pas estret

Rec d

el M

as V

entó

s

1

2

34

5

6

Sortirem des de la urbanització de Bellavista. Salimos desde la urbanización de Bellavista.

Travessarem el Mas Fumats pels carrers Almeria, Alacant i Eïvissa, després agafarem un

corriol que comença a pujar. Cruzaremos el Mas Fu-mats por las calles Almeria, Alacant y Eïvissa. Luego cogeremos un sendero que empieza a subir.

Després de fer tota la carena, arribarem al cas-tell de Sant Salvador. Después de recorrer toda

la cresta, llegaremos al castillo de Sant Salvador.

Des de Sant Salvador, podem baixar al monestir de Sant Pere de Rodes. Desde Sant Salvador

podemos bajar al Monestiro de San Pedro de Roda.

Ermita de Santa Helena i poblat medieval de Santa Creu de Rodes. Ermita de Santa Helena y

poblado mediaval de Santa Creu de Rodes..

El mas Ventós. Aquí comencem a baixar cap a Palau, on arribarem al barri de la Ciutat. El mas

Ventós. Aquí empezamos a bajar hacia Palau, donde entraremos por el barrio de la Ciutat.

1

2

3

4

5

6

12km

19

Rec

del s

alt

de l’

aig

ua

Rec

de

Car

aps

Rec

del

B

ach

Rec

del

Mas

Ventó

s

NUCLI

MAS ISACH

BELLAVISTA

MAS FUMATS

La carena de la serra de Verdera

Barra

nc d

e

la fe

bros

a

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

El monestir de Sant Pere de Roda, ja dins del terme del Port de la Selva.

El monasterio de San Pedro de Roda, ya dentro del término del Port de la Selva.

20

Sortida des de la urbanització de Bellavista. Seguim el carrer Balmes fins al final. Salida

desde la urbanización de Bellavista. Seguimos la calle Balmes hasta el final.

Deixem a l’esquerra el camí que puja cap a les pedreres de Caraps. Dejamos a la izquierda el

camino que sube hacia la cantera de Queraps.

Quan arribem a la fondalada del rec, seguim recte i travessem el torrent. Deixem a l’esquerra

el camí que travessa el rec una mica més amunt i que porta cap a la urbanització del Mas Fumats. Cruzamos el torrente y seguimos recto. Dejamos a la izquierda el camino que cruza el torrente un poco más arriba y que nos llevaría hacia la urbanización de Mas Fumats.

Arribem a un camí ample i girem a la dreta. Si giréssim a l’esquerra, aniríem a la urbanització

del Mas Boscà. Llegamos a un camino ancho y gira-mos a la derecha. Si dobláramos a la izquierda iríamos a parar a la urbanización del Mas Boscà.

Fem un parell de metres per la carretera Gi-610, que uneix Palau amb Roses, i agafem un camí

asfaltat que puja. Hacemos un par de metros por la carretera Gi-610, que une Palau con Roses, y cogemos un camino asfaltado que sube.

Tornem pel camí de la Creu (asfaltat) fins a la rotonda d’entrada a la urbanització de Bellavista.

Volvemos por el Camí de la Creu (asfaltado) hasta la rotonda de entrada a la urbanización de Bellavista.

1

2

3

4

5

6

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

1

2

3

4

5

6

En el sector del Sacrés hi ha bona part dels olivars treballats de Palau-saverdera.

En el sector del Sacrés hay la mayoría de los olivares trabajados en Palau-saverdera.

5,6km

BELLAVISTA

NUCLI

Barranc de la

Febrosa

Rec del serrat

del nin

Rec d

el sa

lt de

l’ai

gua

Rec d

e ca

p de

term

e

Rec d

e Car

aps

Rec d

el S

acré

s

MAS BOSCÀ

Un tomb pels olivars del Sacrés

Sortida des del carrer la Muntan-yeta de la urbanització del Mas

Bohera. Quan el carrer fa una corba pronunciada ens enfilem cap a la mun-tanya per una zona de vegetació baixa. Salida desde la calle Muntanyeta de la urbanización del Mas Bohera. Cuando la calle hace una curva pronunciada, empezamos a subir hacia la montaña por una zona de vegetación baja.

Seguint el corriol que passa per sota d’una propietat arribarem

a un bosc de suros centenaris amb un escampall de roques granítiques i diverses barraques de pedra seca.

Siguiendo un sendero que pasa por debajo de una propiedad particular llegaremos a un bosque donde se mezclan alcornoques centenarios, rocas graníticas y diversas barracas de pared seca.

Si aneu ben preparats per obrir-vos pas entre la bardissa i baixeu

seguint el curs del rec des de la sureda de la Roja, arribareu a l’espectacular gorga de la Timba (pàgina 17). Si vais preparados para abriros paso entre la maleza y bajáis siguiendo el curso del torrente, llegaréis a la espectacular poza de la Timba (pág. 17)

1

2

3

Suros i roques granítiques es barregen en el sector de la Roja.

Alcornoques y rocas graníticas se mezclan en el sector de la Roja.

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

21

500m

URBANITZACIÓ DEL MAS BOHERAURBANITZACIÓ DEL

MAS ISACH

Rec

del

m

as O

riol

c/ la muntanyeta

La sureda del Bach

12

3

Rec

del

Ba

c

DÒLMENS I MENHIRS

22

El dolmen de la Devesa El dolmen de la Devesa

El dolmen del mas BofillEl dolmen del mas Bofill

URBANITZACIÓ DEL MAS ISACH

c/Anglaterra

c/Anglaterra

c/Bèlgica

1

2

Itinerari megalític del mas Isach

3

En aquest punt del carrer Anglaterra, hi ha un camí que s’enfila cap a la

muntanya. L’agafem. En este punto de la calle Anglaterra hay un camino que sube a la montaña. Lo cogemos.

Per darrera d’un xalet, hi ha un petit co-rriol marcat amb groc que hem d’agafar.

Deixarem a la dreta el camí que porta cap a les antigues pedreres. Por detrás de un chalé, hay un pequeño sendero con marcas amarillas que tenemos que coger. Dejaremos a la derecha el camino que lleva hacia la antigua cantera.

En un punt enlairat, trobarem el dolmen de la Devesa. Un cop visitat,

començarem a baixar cap als xalets del carrer Anglaterra per un corriol. En un punto eleva-do, encontraremos el dolmen de la Devesa. Una vez visitado, empezaremos a bajar hacia las casas de la calle Anglaterra por un sendero.

Molt a prop de la tanca d’una casa, hi ha el dolmen del mas Bofill, que està

parcialment reconvertit en barraca d’olivar. Muy cerca de la verja de una casa, encontra-mos el dolmen del Mas Bofill.

2Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

1 3

4

4

El dolmen de la muntanya d’en Casellas és fà-cilment accessible des de la carrerada que porta

al mas Ventós. El dolmen de la montaña de Casellas es fácilmente accesible desde el camino que lleva de Palau al Mas Ventós.

Trobarem la petita cista de la sureda uns metres abans d’arribar al dolmen. Encontraremos

la pequeña cista de la sureda, unos metros antes de llegar al dolmen.

El dolmen de la sureda és el més gran que hi ha a la muntanya de Palau-saverdera. El dolmen

de la sureda es el más grande que hay en la montaña de Palau.

El dolmen de la sureda II està situat molt a prop d’un pi que hi ha a pocs metres del rec. El

dolmen de la sureda II està situado cerca de un pino que hay a pocos metros del torrente.

1 23

4

1

2

3

4

El dolmen de la muntanya d’en CasellasEl dolmen de la montaña de Casellas

23

Itinerari megalític de la sureda

El dolmen de la Sureda I.El dolmen de la Sureda I.

La cista de la Sureda.La cista de la Sureda.

El dolmen de la Sureda II.El dolmen de la Sureda II.

Rec del Bac

c/Ciutat

Rec

del M

as

Ventó

s

cam

í del M

as

Ventó

s

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

Rec del Pas estret

El menhir d’en Poet.El menhir de Poet.

Dolmen dels escalons d’en Poet. Dolmen de los ‘escalones de Poet’.

Paradolmen I dels escalons d’en Poet. Paradol-men I de los ‘escalones d’en Poet’.

Molt a prop d’un pi, trobem el menhir dels escalons d’en Poet. Muy cerca de un pino, en-

contramos el menhir de los ‘escalones de Poet’.

Paradolmen II dels escalons d’en Poet. Paradol-men II de los ‘escalones de Poet’.

Dolmen de la Fontasia. Dolmen de la Fontasia

1

2

3

4

5

El dolmen de la Fontasia.El dolmen de la Fontasia.

El dolmen dels escalons d’en Poet.El dolmen d’els escalons d’en Poet’.

24

Itinerari megalític de la Fontasia

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

Rec

de la

Fonta

sia

Rec

de le

s Tr

illes

cam

í de S

ant

Onofr

e

camí de S

ant Onofre

NUCLIB

ELLA

VIS

TA

Rec

de V

eta

Negra

Deixem a la dreta un camí obert recentment i trenquem pel següent camí que ens porta cap al

barranc de la Febrosa. Dejaremos a la derecha un camino abierto recientemente y cogemos el siguiente camino que nos lleva al barranco de la Febrosa.

Paradolmen dels Sinols. Està situat al capdamunt d’un turó rocallós. Paradolmen de Sinols. Está

situado encima de una loma rocosa.

Dolmen de la Febrosa. Tram difícil per la vegeta-ció. Sense perdre alçada, passem per damunt de

la capçalera del rec i arribarem al megalit. Dolmen de la Febrosa. Tramo difícil por la vegetación. Sin perder altura, pasaremos por encima de la cabecera del torrente y llegaremos al dolmen.

Dolmen de la Febrosa II. Dolmen de la Febrosa II.

25

1

2

3

23

4

Itinerari megalític de la Febrosa-Sinols

El paradolmen dels Sinols.El paradolmen de Sinols.

El dolmen de la Febrosa I.El dolmen de la Febrosa I.

URBANITZACIÓ DE BELLAVISTA

Bar

ranc

de

la F

ebro

sa

4

1

Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos el track a través de www.palausaverdera.cat

El dolmen de la Febrosa II.El dolmen de la Febrosa II.

1

2

34

5

Sol, en parella, en família o amb amics trobaràs a Palau-saverdera un refugi per relaxar-te i per oblidar l’estrès quotidià, per respirar un aire fresc procedent

del Cap de Creus, per abraçar amb la teva vista des del Canigó fins el mediterrani i tota la plana de l’Alt Empordà. Amb els seus paisatges, la seva història i la seva gent Palau-saverdera sempre està en moviment amb la seva actitud muntanyenca, amb la seva gent de tracte fàcil. Si-tuació geogràfica privilegiada que situa Palau-saverdera a la falda de la Serra Verdera i que permet al visitant gaudir de l’aire, de la terra i del mar. La combinació entre l’altura i l’accessibilitat fàcil per a tots, per fer excursions, per conèixer la història megalítica del poble. La seva proximi-tat a molts punts emblemàtics ho converteix en una base interessant per gaudir de les teves perllongades vacances. Així que el viatger podrà trobar una oferta diversa: excur-sions, dormir, menjar, música en viu i altres activitats.

La situació socioeconòmica actual, situa al sector turístic en un paper cada vegada més protagonista dintre de l’activitat econòmica del país en general i la de Palau-saverdera en concret. Els motius per a publicar aquesta guia són molts però la primera i la més important és la de contribuir significativament al desenvolupament i manteniment d’un sector turístic més competitiu, millorant la seva sostenibilitat des del punt de vista ambiental, econòmic i social. La segona, és la de conjuminar una aliança sectorial entorn a Palau-saverdera i en la qual també participen altres empreses. Aquesta cooperació no s’inspira només des del sentit geogràfic i econòmic que té Palau-saverdera sinó des de la identitat, la pertinèn-cia i des de la filosofia i la fermesa que la marca “Balcó de l’Empordà” té el potencial que es mereix.Vagi el meu agraïment a totes les persones que han fet possible aquesta publicació i esperem que aquesta guia us sigui útil i que us ho passeu la mar de bé.

Hem fet aquesta guia perquè volem donar a conèi-xer el nostre poble al màxim de gent possible i, a la vegada, volem ajudar a totes les empreses i

particulars que treballen a Palau-saverdera a tirar enda-vant en aquesta situació complicada que travessem.Som un poble petit, però tenim idees i inquietuds de poble gran. Pensem i decidim mirant el nostre present i també el nostre futur. Aquesta guia és una bona mostra d’aquesta actitud.

Com a alcalde, us convido a conèixer Palau-saverdera, un poble petit, tranquil i acollidor, amb els mateixos serveis que podria tenir una gran ciutat. Els palauencs tenim la sort de viure en un poble amb unes vistes privi-legiades a la plana empordanesa, a la muntanya i al mar, i és precisament per això que som coneguts arreu com el balcó de l’Empordà.

Estem situats a 5 minuts del mar i a menys d’un quart d’hora de poblacions com Figueres o Cadaqués, enmig del Parc Natural del Cap de Creus i del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. A més a més, l’oferta comercial de Palau-saverdera es tan variada -ho podeu comprovar vosaltres mateixos a la segona part d’aquesta guia- que no us caldrà sortir del poble per satisfer cap necessitat.

Si us interessa la prehistòria, no podeu deixar escapar la visita a Palau-saverdera. Juntament amb la gran quantitat de dòlmens i menhirs que trobareu a la muntanya podreu visitar també el poblat neolític de Ca n’Isach, un assentament únic a Catalunya, que ens ensenya com era la vida dels nostres avantpassats ara fa més de quatre mil anys.Per tot això, i per moltes raons que des-cobrireu vosaltres mateixos, us esperem a Palau-saverdera.

Som

el balc

ó d

e l’e

mpord

à · S

om

os

el balc

ón d

el A

mpurd

án Hemos hecho esta guía porque queremos dar a co-

nocer nuestro pueblo al mayor número de gente posible y, a la vez, queremos ayudar a todas las

empresas y particulares que trabajan en Palau-saverdera a tirar adelante en esta situación complicada que atrave-samos. Somos un pueblo pequeño, pero tenemos ideas e inquietudes de pueblo grande. Pensamos y decidimos mirando nuestro presente y también nuestro futuro. Esta guía es una buena muestra de esta actitud

Como alcalde, os invito a conocer Palau-saverdera, un pueblo pequeño, tranquilo y acogedor, con los mismos servicios que podría tener una gran ciudad. Los palauen-ses tenemos la suerte de vivir en un pueblo con unas vis-tas privilegiadas a la llanura ampurdanesa, a la montaña y al mar, y es precisamente por esto que somos conocidos en todas partes como el balcón del Ampurdán.

Estamos situados a 5 minutos del mar y a menos de quin-ce minutos de poblaciones como Figueres o Cadaqués, en medio del Parque Natural del cap de Creus y del Parque Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Además, la oferta comercial de Palau-saverdera es tan variada -lo podéis comprobar vosotros mismos en la segunda parte de esta guía- que no os hará falta salir del pueblo para satisfacer ninguna necesidad.

Si os interesa la prehistoria, no podéis dejar escapar la visita a Palau-saverdera. Junto con la gran cantidad de

dólmenes y menhires que encontraréis en la mon-taña podréis visitar también el poblado neolítico de

Can n’Isach, un asentamiento único en Catalunya, que nos enseña como era la vida de nuestros

antepasados hace más de cuatro mil años. Por todo esto, y por muchas razones que descubriréis vosotros mismos, os espera-mos en Palau-saverdera.

Per q

uè visita

r Pala

u? · ¿P

or q

ué visita

r Pala

u?

Solo, en pareja, en familia o con amigos encontrarás en Palau-saverdera un refugio para relejarte y para olvidar el estrés cotidiano, para respirar un aire fresco

procedente del Cap de Creus, para abrazar con tu vista desde el Canigó hasta el mediterráneo y toda la llanura de l’Alt Empordà. Con sus paisajes, su historia y su gente Palau-saverdera siempre está en movimiento con su actitud montañera, con su gente de trato fácil. Situación geográfica privilegiada que ubica Palau-saverdera a la falda de la Sierra Verdera y que permite al visitante disfrutar del aire, de la tierra y del mar. La combinación entre la altura y la accesibi-lidad fácil para todos, para hacer excursiones, para conocer la historia megalítica del pueblo. Su cercanía a muchos puntos emblemáticos lo convierte en una base interesante para disfrutar de tus prolongadas vacaciones. Así que el viajero, podrá encontrar una oferta diversa: excursiones, dormir, comer, música en vivo y otras actividades.

La situación socio-económica actual, sitúa al sector turístico en un papel cada vez más protagonista dentro de la actividad económica del país en general y la de Palau-saverdera en concreto. Los motivos para publicar esta guía son muchos pero la primera y la más importante es la de contribuir sig-nificativamente al desarrollo y mantenimiento de un sector turístico más competitivo, mejorando su sostenibilidad desde el punto de vista ambiental, económico y social. La segunda, es la de aunar una alianza sectorial entorno a Palau-saverdera y en la cual también participan otras empresas.

Esta cooperación no se inspira sólo desde en el sentido geográfico y económico que tiene Palau-saverdera sino desde la identidad, la pertinencia y desde la filosofía y la firmeza de que la marca “Balcó de l’Empordà” tiene

el potencial que se merece.Así mi gran agradecimiento a todos los que han hecho posible la publicación y esperemos que esta guía os sea útil y que os lo paséis la mar de bien.

1

4

9

8

28 29

Restaurant Nou FusionTel: 972 53 07 27www.nou-fusion.com

Bar restaurant Cal PintorTel: 645 11 00 70

Bar restaurant Ca la JúliaTel: 972 53 02 93

Restaurant AiguamollsTel: 972 55 20 63 / 699 17 49 87www.restaurantaiguamolls.com

Restaurant Can CarriotTel: 972 53 02 79http://restaurantcancarriot.com

Restaurant RhodasTel: 972 55 20 62http://restaurant-rhodas.es

Restaurant CapuccinoTel: 972 53 04 77

Restaurant TerranovaTel: 972 53 03 04www.terranova.cat

Bar restaurant Optimum Pàdel Centerwww.optimumpadel.comTel: 972 53 19 90

Bar restaurant del Centre CívicTel: 972 53 09 03

¿Dónde comer? Otros servicios

3

6

7

8

1

2

3

4

5

6

7

8

92

4

5

7

1

2

3

4

Supermercat Ayter Can RafaletTel. 972 53 02 17

Supermercat Can RamisTel: 972 53 02 32

Fleca Can BertaTel: 972 53 02 89

Carnisseria Can BarrotTel: 972 53 03 15

Botiga de la CooperativaTel: 972 53 02 04

¿Dónde comprar?1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

12

3

5

6

7

9

10

11

12

10

10

Niu de Sol / Hotel ruralTel: 972 55 21 95 / 671600303www.hotelruralpalau.com

Residència de Pagès Mas La TorreTel: 972 25 54 53www.maslatorre.com

Turisme rural El cau de PalauTel: 972 55 21 95 / 671600303www.hotelruralpalau.com

Turisme rural ca l’EnricTel: 629 38 76 40 www.turismoruralcalenric.com

L’hostalet de PalauTel: 972 53 04 02www.jazztabe.cat

¿Dónde dormir?1

2

3

4

5

5

Ocio nocturnoPiano bar JazztabeMúsica en directe els divendres Tel: 972 53 04 02www.jazztabe.cat

1

1

13

FarmàciaTel: 972 53 03 92

La CaixaTel: 972 55 27 73

Banc PopularTel: 972 55 20 58

EuropalauResidència per a la Tercera EdatTel: 972 55 21 30www.europalau.com

Perruqueria CargolTel: 972 55 25 50

Perruqueria JessyTel: 646553943

Hípica Aiguamollswww.haiguamolls.comTel: 639787732

Pistes de pàdel Optimumwww.optimumpadel.comTel: 972 53 19 90

AjuntamentTel: 972 55 23 37ajuntament@palausaverdera.cat

Serralleria-taller Reina

Piscina La Fresca www.lafresca.org

Fusteria CargolTel: 972 53 02 42

Serveis immobiliaris Sant Onofre Tel: 972 55 24 57

13

AJUNTAMENT DE PALAU-SAVERDERA

c/ Nou, 15Tel 972 55 23 37

ajuntament@palausaverdera.catwww.palausaverdera.cat

PALAU-SAVERDERA

Barcelona

FigueresRoses

Girona

AP-7

Figueres

PALAU-SAVERDERA

Castelló d’Empúries

Roses

Cadaqués

Llançà Port de la Selva

Vilajuïga

Garriguella

AP-7

a F

ranç

a

N-260

AJUNTAMENT DE PALAU-SAVERDERA / TEL. 972 55 23 37 / ajuntament@palausaverdera.cat