L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIA CIO CA TAL ANÍS TA D' EXC VRSIONS CIE.X TÍFICA S

ANY III, BARCELONA 3I DE OCTUBRE DE 1880 NÚM. 24.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

íaa eo'muniTaciona y en las llibreringe Verdaguer, teiidó y Purera, y F*ejfp. ' ' * ' " *

TORNS DE CONFERENCIAS

Día 12 Novembrc 1880. —Nocions de Arqueología, ocupanse de la "Ar-

mería.»—D. Eduart Támaro.

— 19 id. id. ^Fotografía aplicada á las excursión1;.—0. Mc-

ribert Mariez curren a.

— 3 Desembre 1880 — Id. id.

— 10 ij. id. — Historia de la Taquigrafía. — Pero Company

Fagcs.

SESSIONS Y EXCURSIONS

Novcmbrcda iSHn

Dia 7. — Visita al arxiu del Real ratrimoni.— 18. — Sessió preparatoria de la excursió á Olesa de ISonasvalls,— 20 y 11.—Excursió á Olesa de Bonasvalls.— 26 — Quart aniversari de la fundació de la Socíetat. — Sessió pública

dedicada al distingit excursionista D. Caries de Gimbernat.colocantse son retrato en la galería de excursionistas célebresiniciada per 1' Associació.

— 28 ~- Visita á la colecció de grabats de D. .Icroni Faraudo.

Descmbre de 1880

Dia 2. —Sessió preparatoria déla excursió á Martorell y al Castell duS. Jaume.

— 5. — Excursió á Martorell y al Castcll de S. Jaume.

D. Ramón Coll y Gorma.n Rafcl de Luna y Rey.» Joseph María Comas y Pitxot.» Joaquirn Gisperc.>i Salvi Martí.» Pere Llansá.•> Emíli Sayéy Moya.» Miquel Bassas y Casanovas.

» Albert Pujol.JI Domingo Pujadas.» Joseph Lazzoli y Comas.

« Joseph Oriol Armengol.» Ferrán Coll y Soler.

SOCIS DEÍ.EGATS.

D. Joseph Parera, á Gélida,» Vicents Piera Tossetti, á Girona.» Louis Fromm, á Pforzheim (Alemanya).» Fritz Kunz, á id. (id.)» Louis Pirasset, á Genéve (Suissa).n Joaquim Garríga, á Banyolas,» Narcts Poudevida, á St. Hílari Sacalm.» Pío Rajna, á Milán.Exm. Sr. Comte Alejandre de Luhawsky, á Viazma (pr

de Smolenska, RUÍ

EXCURSIÓ PARTICULAR AL CANIGÓ(PIBINEUS OIUUNTALS) T.S LOS Di\s 20 AL 2j D1 AGOST I88O.

Los excursionistas que eran nostres consocis Srs. Cristies y Ro-dríguez d' Alcántara (Mekior) sortiren de Barcelona lo dia 20 álas 7 del malí per la vía de Fransa detenintse á Gualba, ahont vi-sitaren lo notable Salt. Lo día següent se dirigiren á Figueras,ahont emprengueren lo camí de Fransa per lo Perthus, arribanthiá dos quarts de set de la tarde, continuant lo viatje envers Boulouahont feren nit. admirant de pas lo acciderttat del camí, la pers-pectiva del tort de Rclle-garde y la vista del agegantat Canigü.

Lo dia 22 sortiren de Boulou, punt ahont embrancan Jas car-reteras de Perpinyá á Catalunya y del primer de dits puntsá Ame-lie-les-Buins, passant per Ceret y detenintse á Amelie y Arles,ahont visitaren sas duas esglesias d' arquitectura románica qualscampanars sos verdaderas joyas del art. Desde aquesta població sedirigiren á Prats de Molió, passant sempre vora lo riu Tech y en-tre frondosos boscos de castanyers y Uadoners, arribunthi a Jas 6de la tarde. Pochs moments després de 1' arribada y mentres losexcursionistas sortian de visitar la esglesia d1 estil románich, se des-encadena una inesperada tempestat que los obliga á refugiarse en1' Hotel Maillard ahont s' hi hospedaren. L' cndemá. per la inse-guritat del temps, no sortiren de Prats fins á las 3 de la tarde, anantá fer nit á la Molina, casa la mes enlairada del Canigó per la ves-sant Sud, passant per la poblado rura! de S. Salvador vorejant loPerdigóla. Aquest camí es lo mes deliciós que trobaren en sa as-censió al Canigó. Difícilment se'n troba un altre tant abundanten contrastos, puix que una vegetació espléndida y capritxosa detant en tant está ínterrompuda per grandiosos Frocams y perpoétichs efectes d' aigua que en abundancia y soroll marejadoraniman aquest conjunt digne de ser visitat. Lo dia 24 a las 3 deJa nit deixaban la Molina y pujaren fins al Plá de Guillem. Du-rant lo camí, lo crepúscul y la sortida del sol los sorprengueren,scnse que la mes Ueugera boyra servís de destorb ais extensos pano-ramas que se 'ls presentaban á la vista. A las 6 arribaren á dit plá.Desde aquest, 1' espectacle es imponent; seveu la grandiosa cadenapirenaica de la Maladetia á la mar, per damunt la qual s' ovira loMontserrat, Montseny y altres principáis montanyas del costat deCat

de;Gud'e... r - c, —-bertas per ditas boyras, las quals no deixaren la montanyalo dia. Prop la una de la tarde arríváren los excursionistas á Cas-teil, primer poblé del Conflent baixant del Canigó y pcch tempsdcspixs á Vernet bonich punt de banys d' aiguas sulfurosas en loque s" hi está terminam un gran hospital ab tois los adelantos mo-derns.—Lo dia 25 sortírcn de Vernet en direcció á Prades, passant

~ 5i6 —

per Cornelia y Vilafranca, plassa fortificada, ab esglesia de notableportada románica, y bonichs finestrals gótichs en casas partículas,per 1'estil deis que taru abundan á Catalunya, arribant á mujatarde A Prades que té en sa esglesia un campanar románich; cssentI1 interior del temple com casi be tots los que visitaren durant laexcursió, restaurat modernament ab un gust deL tot oposat al dela primitiva construedó. L' endemá soniren de Prades enversPerpinyá ab lo ferro-carril, ahont se detingueren un dia pera vi-sitar sa Catedral, Museus de Bellas arts y d'Historia natural, 1'antich palau deis Reys d' Aragó y altras cosas notables, retornan:á Barcelona lo dia 27.

EXCURSIÓ PARTICULAR AL COSTABONA Y ALTRIiSLLOCHS NOTABLES DEL P I R I H K U OKIKNTAL.

La efectuaren en lo passat Agost nostres consocis D. C. A. Tor-ra, y D. E. Snnyol.

Soniren de Camprodon á las 4 del matí y en lloch d' empen-dre via direciament cap al Costabona se dírigiren, seguint semprela vorera esquerra del Ter, á Llanas.—20 minuts de Camprodon.—Posseheix la poblado una antigua esglesia de pur estil románich,notable espedalment per sa portada, ábside y un frontal del altarmaj'or. Segueixlo camíperla dreta del Ter y al costat de vertsprats y espessas vernedas. A la esquerra en un aislat y espadat pe-nyal s' alsa lo poblé de La Roca-—25 minuts.— Sant Martí de Vi-lallonga. Esglesia també románica. Continua lo camí per la ma-teixa vorera del Ter; lo paisatge es sempre brillam y expléndit; sedeixa á la esquerra lo camí que conduheix á Tragurá y Nuria perComa de Vaca; mes tan se deixa també á la esquerra y á 1' altrepart del Ter lo pintoresch Santuari del Catllar.—1 hora 3o mi-nuts.—S' atravessa '1 Ter y 's penetra en Set Casas, poblado róne-ga y d' aspecte original, encar que miserable. Al sortir de Set Ca-sas torna á passarse á la rorera esquerra del Ter. De Set Casas potferse en 3 horas 1' ascenció al Costabona, per lo coll de Pal. Se se-gueix per la Valí de Carlat en lo fons d' enlayradus carenas. A laesquerra en una aspre vessant destaca lo bosch d' abets de Cara, alfons s' ovira lo Grá de Fajol y á la esquerra y mes al enfront laComa d' Orri. A la dreta s' alsa lo feresiech single deXurriguera.

Lo camí va pujant y decantantse al N., Ja vegetado va dcsaparei-xent y comensa ja á irobarse la rosa deis Alpes, lo Ter se llensa perentre rocas formant brumosas cascatas.—i hora 3o minuts.—Es-tret de Murens. Lo riu y lo camí passan justos per un estret con-gost format per abruptes montanyas. La de la esquerra es lo espe-dat Grá de Fajol que 's presenta gran é imponent. Lo Uoch esaterrador, lé una sublimitat que espanta. Passai lo estret se segucixper la coma de Murens. La vista no abarca méi que extensas yamenassadoras singleras, estimbats barranchs, penyals y rocas demisterioras formas y lo Ter cayera remorós per éntrelas penyas,com obrintse pas violcntament. Se divisa al enfront, Coma Armaday al tbns lo Puig deis Lladres.—iS minuts.—Font del Sauch,aigua rica y fredíssima. Se deixa lo Ter y s' empren Ja pujada deisHospiuleis. en extrem fatigosa y penible y en direcció E. N. E.—15 minuts.—Plá deis Hospitalets; se vá ascendint sempre; lo cerclede montanyas se dilata, Jo panorama s' engrandeix á cada pas, messempre imponent y ferestech, Plá gran de Murens. A Ja dreta s'obra al fons lo coll de Portella. Se segueix pujant sempre per can-sat pedregam. Plá d1 Umbriaga. Costejant sempre 's remonta perdessobre lo Puig deis LJadres y—i hora—s' arriba á ULL DK T E H —5 hons 3o minuts dasde Camprodon.—Eran las onze quan hi ar-ribaren, haventse detingut en Se: Casas y en la Font del Sauch.

Lo Ter naix entre unas rocas; sa aigua es puríssima, crestallinay fona y tan freda que sois se pot teñir per contats segons la máposada en s;>n viver. Naix dessobre 'i Puig deis Lladres y al peudel Puig deis Bastiments, un deis mes enlayrats de aquells Piri-ncus, rival del Puigmal y del Costabona, al qual poiser excedeix enelevado. Deu son ñora, segons veus del poblé, á esseHa primerapunta del Pirineu que o/iran los barcos ó bastiments desde altamar. Lo paisatge que envolta á Ull de Ter hem dit já que es gran-diós y selvatge. Li priva la vista, del S. al S. O., la inmensa y e n -layrada massa del Grá de Fajol, que mostra sas tres enaspradaspuntas; al O. s' obra lo coll de la Marrana que uneix lo Grá deFajol ab lo Puig deis Bastíments que s' alsa al O. N. O.; al N. loClot de ia Regalina; al N- E. la singlera de la Portella; al E. N. E.lo coll de la Portella de Mantel, al E. la serra del Plá de Can Ma-gra; al S. E. Coma Armada y se dilata 1' horison peí S. E. fins áovirarse al lluny lo Montseny y las serras de Collsacabra.

En lo Grá cié Fajol y á poca distancia d' Ull de Ter s1 hi veyauna brillant congesta de neu.

Desde Ull de Ter peí coll déla Marrana se pot anar á Nuria.En sent dalt del Coll se segueix per Aiguots Podrits.cn díreccióN . O . , veyentse lo naixcment del Fresser. S' empren dcspnisla fatigosa pujada de Tira Pits y se segueix la carena per la fronte-ra, veyent, á la dreta en lo fons d' un cercle de montanyascscam-pats los estanys de Carensá, á la esquerra y també ais peus Comade Vaca y miis al lluny la valí del Fresser y al enfront los pichsdel Gegant y de la Dona. Se segueix sempre la carena baixantsedesprés per una rápida costa al Santuari Nuria. Per lo trajéete senecessitan unas 5 horas. Desde Ull de Ter, per Esquena d'Ase, locoll del Gegant y gorja de Carensá, pot anarse en unas 6 horas áMontlluis.

A mitj día deixáren Ull de Ter pera continuar la excursió.Faldejant 1' ampie cerclc de montanyas, atravessant los anome-

nats plans d' Umbriaga y de Murens y empreñen! despres unu fati-gosa pujada, se guanya lo coll de la Portella.—45 minuts.—Vistaexpléndida cap A la vessant francesa. S' enira en lo extens Plá deCan Magre, lo mes gran del Pirineu, a la elevado d' uns 2000 me-tres, lenint prop de 2 horas de extensió en direcció E. á O. For-ma lo límit de las duas nacions. Se segueix Jo citat plá del qual sedisfruta de la vista panorámica deis mes enlayrais pichs deis Piri-neus orientáis, ovirantse entre ells y al E. la inmensa massa delCanigó; per un coll infranquejablc se veu al fons la ferestega valíde Carlat, abans recorreguda.— 1 hora i5 minuts. — Se ovira endirecció al E. Prats de Molió y la valí del Tech. Se presenta al en-front lo Costabona. Se deixa la carena y per «na rápida baixada s'arriba—15 minuts—á ULL LE TECH.

Torna á empendres la pujada, 15 minuts: coll de Pal.Del coll de Pal pot anarse en 2 horas 3o minuts á Sctcasas y en

í horas á Camprodon.Del coll de Pal íi Costabona la pujada es molt dreia y obliga á

cada pas á descansar pera introduhir aire ais pulmons. Pujont sensdescansar pot guanyarse en 3o minuts la distancia del coll de Palal COSTABONA. (2464 metres.)

La visia de que 's disfruta desde '1 Costabona es de las miís be-llas, per sos deialls, del Pirineu. Per sa especial situado formant

lo nos a ri o n t s ajuman en a q u e 11 I n el r c t totas Jos estriba cioiis delPinneu, competeix, scus esser tan elevar, en son panorama, ab lodel Puigmal y ab lo del Canigó. La ramificado pirenaica queaquest forma, orrenca també del ñus de Costabona ; així es que lamontanya que 'ns ocupa aparenta bon xich mes avull de son pichla forma d' una estrella. Tota la cima de la montan; a y sas ves-sants altas están cobertas de gleva.

Balitaren lo Costabona per lu part S. y seguíren envoltantla peraguanyar son costal E. lo mes espadat de la montanya.—3o minuts.—FONTS DEL RIUTORT. Una porció de fontsarreu escampadas y bro-llant d' entre la gleva que cubreix la montanya, donant naixemental citut riu, que s' uneix ab lo Ter á Camprodon.— 3o minuts.Col! de Sisern ó de Pere Feu. Baixada rápida á la valí del Tecb.*—~3o minuts."—Se seguejx 1 aspre gorja Q acucst riLi encaixonatentre espadadas singleras de pelat rocam.— i hora 3o minuts —BANYS DE LA PRESTE.

Era entrada de fosch quan hi arribaren, quarts de vuyt, despres 'de tan llarga y penosa ¡ornada. Fercn nit á la Preste pera retornar1' endemá de bon matí á Camprodon.

Soniren 1' endemá ¡segon dia) lo camí mes recte cap á coll Pre-gón, un deis mes difícils de pujar del Pirineu. Son escalamcnt espertosíssim. De la Preste al coll—i hora i5 minuts.—Del collPregón se baixa á Espinalbell—3o minuts. De Espinalbell á Mo-lió—3o minuts.—Molió posseheix una esglesia románica ab bellaportada y ab una esbelta torra quadrada. De Molió A Camprodon— i hora.—Lo camí es delitosíssim entre prats y vernedas, seguintsempre per prop del Riutort.

EXCURSIÓ PARTICULAR A TARRASSA

Los socis Srs. Casassa, Col! y Masríera (Anhur) emprenguerená las 10 del matí, del dia citat, una excursió particular ab objectede traure varis croquis y visitar las preuhadas joyas arqueológicasd e S . PeredeTarrassa.

Després de visitar detingudament I1 esglesia parroquial y d' ad-mirar las magnificas imatges de marbre, representan! á Jesucristjacent, y ais apóstols S. Pere y S. Thomas, com així també á las

Tres Murías, obras totas de acabada pcrfccció y notable travall;quals noiablcs imatges se troban cuasi abandonadas en un terrapléd' un del altars latcrals; pujaren á la torre campanar, ahont dis-frutaren d' un colp de vista encisador y sorprenden! al ovirar totalu verda y delitosa planura del Valles. Veneren ab satisfácelo lacolococio d' un nou pulpit msgnincament esculpturat d1 es tilgótieh florit, d 1' esquerra del altar del Sagrament, y que es unaacabada óbrela, recomanable per son estil senzill y elegant y per saexecució perfecta.

En 1' amiga parroquial de S. Pere foren amablement rebuts pernostre soci delegat lo Dr. Reverent D. Joaquín Sala y Viver y perlo jove vicari de la indicada esglesia, quins s' apresuraren á pro-porcionar ais excursionistas tota mena de comoditats pera '1 mellorefecte de llurs travalls y s'afanyarenab gust en mostrarlos totquannotable y digne d' esser esmentat se troba en las vellas parroquiasde la antiga ligara.

En la capella de Santa María vegeren la notabilísima ¡matgebísantina que la repres-nta, admirant de passada las preciosas lápi- .das romanas y la típica y especial construcció de las naus y cú-pula central. Visitaren també l'altra capella de S. Miquel, ahontcrida poderosament llur atencióla esbelta columnada d1 estil mo-resch, que tant perfectament se conserva encara. Un gótieh retauledel segle XIV y 1' antich temple ob'ert sobre 'ls fonaments y que

jectes que consideraren dignes d' esser esmentuts degudament.En la esglesia de S. Pere admiraren la bella pica que abans se

trobava en lo centre de la galería de S. Miquel, y que servia sensd ubte pern lo oa tei& per inmersioi ve y eren aixi rncteix un altre re —táule gótieh trossejat yafegit á un ahur de barroca construcció ydos preciosos canalobres molt notables, coneguts ja deis amonis de1' art y 1' arqueología, per haver figurat en la exposició d' arts sun-tuarias que en I1 any 1868 se celebra á Barcelona.

Després d' haver tret varis dibuixos d' aquestas preuhadas ¡ovasd1 art y d' havar siguí galanament obsequiáis per la famila del sociSr. Coll ab un espléndit diñar, en lo que 's brinda per la prospe-ritat y bon nom de la «Catalanista,» retornaren los espedicionarislo mateix dia 19 á nqstra ciutat, molt satisfets de tant interessanty aprontada excursió.

EXCURSIO PARTICULARÁ LA MAKE DE DEL- DE ROCACOUBA.

La verificaren lo dia 24 de Setembre lo soci resident En ArturOsona y los socis delegáis de Banyolas, En Pere Alsius y lo Rvnt.Joaquim Garriga, Pbre.

Sorliren á las 6 del matí passant per la «Font Pudosa», prop dequal delitosa font medicinal se pren la carretera vehinal que con-dueíx á Puiarnol passant per lo mas Congost (!/i de hora de Ban-yolas y á 180 metros d' altitut). En est punt se trova lo petít riuMatamos, que en poca distancia s1 repassa 5 vegadas, per seraljí molí estreta la valí, cual fondo per enter ocupa lo Hit del riu,que te sas marges adornadas per alts pollancres y las inmediatasvertents per espessas selvas de pins, roures y scculars alzinas, abpront ben csploiadas per sos amos, ¿os que recoinanan ais de vas-tados de nostra nquesa forestal.

Quedan á la esquerra del riu los espadáis turón1;, hont teñenson setí las mes de las.espargidas masías del indicat poblé de Pu-j-arnol y algunas antiquissimas ermitas com la de Sant Maurici, lade Sant Patllari y la sufragánea de Cals, de cap de las quals nostoca ocuparnos, ja que no passarcm per sas inmediacions, diguentsois de la parroquial del repetit poblé de Pujarnol, que pertany safábrica al ordre romanich, á judicar per son aspecte, apreciar á re-gular distancia á benefici de las ulleras queponavan, ordre deconstrucció comú per lo vist en eixas encontradas.

Pujant per las aspres vertents alcansaren la altitut de 240 me-tros sobre del mar, ab cosa de '/, hora mes de carní, repassant perquinta y última vegada 1' indicat riu, al peu de una gran y hermo-sa cascada, descansaren un poch en la poética font del «Salt d' EnVila» que regala al excursionista ab sas frescas y cristallinas ai-guas. Seguiren tot seguit costejant la pendent de la montanya pe-ra conseguir al cap de '/, hora lo collet de Pujarnol, á 420 metresd' altitut, cristianament senyalai, per un aniich Padró coronat soncim ab lo símbol de la nostra redempció. En eixpunt ab tot de es-tar enclós entre monianyas se disfrutan las mes xamosas perspec-tivas; en la cloterada de la valí disputant lo lloch al impetuós Ma-tamos, se veuhen alguns molins y petitas masías; en las vertents delas montanyas ricas casas, centro d1 explotacions forestáis y pecua-

rias; al extrem inferior ó S. E. de la collada com per una ¡ispitllc-ra, se descubreix lo golf de Rosas, lo Pirineu Oriental en sa regiómarítima y la plana de Casiclló d' Atnpurias y per 1' extrem supe-rior oposat, comensan á divisarse las vehínas valls y cordillerasendosas entre Rocacorba y Canigó. En efccte pujant la rápidapendent que desde'1 citat Collet y P.idró de Pujarnol se segueixfins alcansar ab '¡thora mes (girani uns 70 graus al Sud) lo colletd' en Negre ó de Vicrt, que franquejan los vehins de Mitras peraaíiar á Cjírona, d 5oo metros dT altitut. De ahont se domina la her-mosa valí de Sant Miquel de Campmajor, las altas crestas de Pi-nestras ¡destacant prop del cím, un gros penyal, dít «Roca-mitj-dia», blanquejat ab cals, pera indicar ais senzills habitanis de Japetita encontrada, ab la declinado del sol, la hora dd ápat y des-cans de sas rudas fatigas), las montanyas de Sant Julia del Mont,yde la Marc de Deu del Mont y bona paít de la Garrotxa ampur-

En lo mentat Collet, caiguda en mitj del estret camí. trovarenuna grossa pedra, qnal anterior us no sapigueren descubrir. Saforma es la de una pirámide truncada de base quadrangular de25 X 3o centímetres de superficie y de altura 110 centímetres;mostrant en la superficie de son decapiiat vértice una petita picade i5 X 'o centímetres de superficie per 10 de profunditat. Per lodit, aquella sorrenca pedrassa de rustich iravall no podia ser fila,ni tampoch debia estar destinada a ocupar, invadintlo, tant estretcamt, essent probable que allí caigucs de la vertent superior de lamontanya, en la qual no hi ha, ni pareix haverhi hagutcasa al-guna.

Del collet d 'en Negre seguint la carena déla montanya, allímolt pelada, se va ab '/, hora al Rourc gros á ; t o metros d'altilut.De la dita masía y de la rica font próxima, se descubreix ab ma-jors detalls encare, lo panorama abans descrit. En lu font sedivídeix lo camí, lo de la marrada ó de la dreta passa per unaantiquissima ermita dedicada á Sant Nicolau, rustich temple decarácter bisantí, en qual presbiteri h¡ ha un altar de gust barrochen sa armadura y de taulas ó pinturas góticas en los plafons, queportan [ab faltn de propietut en lo conjunt, pero ab alguna reco-menables detalls] los principáis misterís de nostra Santa religió,com lo Naixement y'la adoració deis Magos, destacantse en lo cen-

trc del aliar, una moderna imatge de Sant Nicolau, de pessim gustartistich. Per qualsevol d' eixos dos camins se dirigeix ]a vista en-vers á mitjdia, seguint la carena passant per unas frescas y crista-lunas fonts, se trova al cap de una hora curta lo collet de Godayaltítut de 85o mctrcs, que li serveix de pona un petit plá conegutper Plá d' En Martí ó d' En Benis, ahont arrenca lo desfiladerode las Ponellas, cami de Pulol 4 Girona, partió de las ayguas delTer y del Fluviá; per abdu.-s vertems pasan diversos camins ; perlo de llevant, los de Camós, Palol y Víert y per ponent lo de Gra-nollcrs, de Rocacorba y San Esteve de Llémana, com també pereixa part comunica ab Amer.

Ja no queda mes á fer que la última etapa, secció de la pujada:eixii es del tot inaccessible per la vertent de llevant, essent precísdar la volta pera guanyar la oposadaper medí de un c;imí deliciós,que qual una llarga cornisa cubería per frondosos faigs, roures y

suspés en ¡o espay sobre grans despenyaderos, obrini á la vista delespectador, un esplendent panorama que limita al Sud io Mont-seny, y á Ponent, Lo Far, La Salut, Ayats y Puigsacalm deixant en-tre eixaa últimas montanyasy la nostra, la hermosa valí de Hosto-les,part interessantíssima de la comarca volcánica de eixa provincia.Distret per tanta bellesa, en toi fixa la vista lo camínant, menys enla montanya que costeja y eixa distraccíó lo fuvoreix en certa ma-

de un navio, assotüt per furiós temporal, en actitut de salvar lasbravas onas, las envesteix furiós ab sa tallania proa, desafiant losdesencadenáis elements. A 960 metres sobre lo nivell del mar setrova la esglesia de la parroquia rural de la Mare de Deu de Ro-cacorba, formada sois per quatre diversas casas de pagés, semat locíiat temple sobre la enlayrada y capritxosa roca ja descrita; esgle-sia de construcció del sigle passat que res ofereix de particularmenció compensant la falta de gust y mcrit arquitectónich de lafábrica, ab la belíesa del panorama que ofereix á la vista del excur-sionista,

Al Sud: se domina lo Pía de Gerona o de la Selva que limitanlo gegantí Montseny, Sant Miqucl de Solterra, Portabarrada y loFur. Al Oest: la valí de Hostoles y la del Pluvia, Finestras y la

4Salud. Al Non: Ayats, Puigsacalm y los Pirincus, coronats per JoPuigmal, Puig-Perich y Costabona; mentrcs que al Nort-Esi: s*Ovíra !a Garrotxa tins A las montanyas de Bassegoda y lo Canigó;y al Est: toi I1 Ampurdá limitat per la Mare de Deu del Mont, losPirineus de Cabrenys y Bellcgarde, hrts á Sant Pere de Roda, Capde Rosas y la mar, rins Sant Scbastiá de Palafrugell.

ii.n loaI tar ino]or se venera la mure de 13cu titular essent cixade fusta vestida, sense lo menor mérit artístich; al costat esquerradel altar, sobre la porta de la sacristía posada en un petit ninxo á12 pams del nivell del plá de 1' esglesia, está colocada la primitiva«M«re de Deu de Rrxacorba» de uns dos pams d1 alsada senseproporcions, esculpida en marbre. (Está sentada portant lo filletal bras). No es possible poder precisar la ¿poca en que ÍOLI escul-tarada pero ss podría assegurar que es anterior al renaixement.

En dit Sanmari. ve¡erem un pergamí tan ben conservat, quepareix escrit d' ahir. Es una butlla del papa Clement.

Del Santuari baixant al Collet, sota la gran roca, ab menys dejo minuis se guanya lo Pich de «Puigou», punt culminant de laCordillera de Rocacorba á IOOO metros d' altitut. En lo dit cim, ámes de la esmentada vista general descriía, que tant bé s' o viradel Santuari, se pot veure ub perfecció, la gran linea de monta-nyas, que uneíx lo Montseny ab los Pirineus; per Cerdans, Pía delas Arenas, St. Miquel de Solterra, Porta barrada, Coll Nafre,Sant Maní de Cantaliops, Lo Far, Puigsacalm, Capsacosta y Cos-labona. Retornaren al Santuari y terminat 1' apat despres de daral Sr. Rector regent D. Joseph Bataller las mes espressivas graciasper la molt obsequiosa hospiíalitat que 'ls dispensa, baixaren ab5 minuts á la estreta y fosca cova, ahont la mare de Deu fou tro-bada, la qual no ofereíx res que mentarse pugui, y prenent lo ma-leix camí descrit ja en la pujada, fent alto á la font del RoureVJTOS, pera refrescar las norias ab sa tan deliciosa uigua, y unabona parada á la pintoresca font d' En Vila, pera finir la tasca abun petit refrigeri, ab menys de 4 horas desde Rocacorba, baixaremá la pintoresca vila de Banyolas.

Los excursionistas recomanan á En Miquel Planas de la Fontpudosa, que coneix millor que ningú la encontrada de Rocjcorba,essent un regular cuyner y sobre tot molt amable y"complacent enextrem, circunstancias dignes de estima en tot guia.

COMUNICACIONS

tradah tinch un gran plahcr en dar de ¿II coneixemcnt cumplint lo deberQue tincn per mon tito! Je soci dclcsat en la ciutat tic Manrcsa y amicnentussiast a de dar a conei jeer líi despullas o tic de lo passat conserva riostratérra, evitar si es possible sa total desapancio y dar llocb, <L las personasautorisadas per son saber a que pucan aclarir las tenebras que emboles—lian la major part deis fulls de nostra historia patria.

A uns tres kilómetres de la ciuiat de Manrcsa, á la dreta del lloch enque se agermanan lo Llobregat y Cardoner, davant per davaxit de laplanura que un jorn vegé alsarse superba la famosa Tort'c del BveMy,testimoní mut pero eloquent de la dominació Romana y que la ignoran-

^ yel nivcll del riu un turó, que pelat en lo hivern, veu en lo temps de la

al caminant ab los riqufssims fruyts qu' endolfan son paladar y apagan la

Donchs béT en la cima d' cix turonet, no Fa molts anys cubert d7 cspdsboscatje, al arrancarse 1' arbreda pera la plantació de ceps, fou descubertauna pesada llosa malhauradament trencada y perduda que deixá en des-cubert un buit capas pera per ell passar un home, y posa á la vista unespay de uns cuatre meires cuadrats de base per cinch d' altura, afectant laforma d' un cono truncat, mole ben cimentadas sas paréis y guardant enson fons unas despullas de ferro, que per la descripció donada per lo pagésque las trobá y vensue á un manya com a ferro vcll, es segur que no eranmenys que la armadura d* un guerrer Roma, per qual cnterrament foutal volta oberta aquella sepultura en lo bell cim del turonet.

p'cta la descuberta y abandonada QUÍ sap si per fortuna, com examinat¡o llocli fa sospitar la existencia d altres restos de no menys importancia,entench que no serian perduts los travalls de unas escavacions ben diri-jidas y com lo duenyo del terreno lo reputat metje d" esta, lo Sr. Sola, tója desitjos de ferho, no estaría per demés que la Assocíació, tenint conei-xemente de la existencia de tal joya, se posís de acort ab lo esmentatDrODietan Dfira donar felis terme y fer mes proíitosos los travalls, de&~tinant la manera millor pera ser conservat lo descubert pera delectado-deis amants de ls arqueología y honrar con se merc^xen los recorts d* unJlunyahir.—Deu lo guard molts anys. Manresa 3o de Agost de 1880.—Lo soci delegat, JAUME MONRÁS.

Sr. Presidcnt de la Associació Catalanista d1 excusions científicas.

Eri vista del OTICJO de v. de techa 10 de jumo ultimo dando noticia QCque se trataba de derribar lo que queda de la antigua Colegiata de Vila-bertran, en esta provincia» y escitando el celo de esta Comisión para queprocurara impedirlo, la misma, con fecha 12 de julio próximo pasado sediriEio al Sr. Gobernador de la provincia para que pidiera informes soo^eel particular al Sr, Alcalde de aquella villa, reservándose obrar en conse-

El informe dado por dicha autoridad, es como sigue :« El Alcalde de Vilabertran con fecha 22 del actual, me dice lo que si-

gue. = En contestación á la comunicación de V. S. de fecha 2 del actualmanifestándome QUC el vice-"Presidente de la Comisión de monumentoshistóricos y artísticos de esta provincia, dice que llegó á su noticia de que

que fue" monasterio de esta población, debo decirle : que nada de particu-lar puedo informar á V. S. sobre dicho asunto por no haber oído á nadie

roquia al objeto de preguntarle si sabia ó había oído de&ralgo del asuntoque se me pide informar, y me Contestó negativamente. •= 1 para losefectos convenientes remito la presente información en contesta de la deV. S. de fecha 4 de los que cursan. Lo que traslado á V. S. para su cono-cimiento en contestación a su ohcio de 12 de julio ultimo^ B

En su consecuencia, no habiendo resultado exactas las noticias de esaAsociación respecto al mencionado monumento, este Cuerpo ha creído

y satisfacción.Dios guarde á V. muchos años. — Gerona, i3 de setiembre 1880. — El

Vkc-Prcsiáente, JOAQUÍN PUJOL Y SANTO. —P. A. de la C. El Vocal Se-cretario, JOAQUÍN BITET Y SISÓ.

Sr. Presidente de la « Assocíació catalanista d' eicursions científicas. »

NOVAS.Han visitat darrerament lo local de la nostre ASSOCÍACIÓ, los professors

de la facuhat de Medicina de París Mrs. Debove y Charcot; lo diputat dela Assamblea francesa, Mr. Lionvillc; lo membre de la Societat geográfi-ca de Montpellier, Mr. Chavannier; lo professor de Literatura románicaen r Instituí de Milán, Cav. Pió Rajna; y íinalment nostre respectarlesoci honorari Mr. Alexandre Vezian, professor de Geología y degá de la

Lo premí oíert per la Diputacíó provincial de Zamora al mcllorprojec—le de decorado de la sala de sessions de son palau, lo ha guanyat nostresoci delegat á Madrid, lo pintor D. Ramón Padró. Rebi nostre estimatarnicli la mes coral enhorabona per lo nou llorcr que acaba de recollir.

Lo ilusirat enginyer del eos de minas D. IJuis Marian Vidal acaba depublicar una intcressant ressenya sobre las minas de carbo que la Socie~

la provincia de Lleyda, en 1' ángul ahont se juntan las de Saragossa yTarragona.

men científica, artístich y literari, en honra y gloria del'sacrátfssim Corde Jesús. A est objecte, s' ha ja publica! lo corresponent cartel!, tirmatper la Comidió organisadora, de la que n' es President nostre digne socidelegat Ntn?. Sr. Grau y Vallespinós. Vintiun son los premis oferts corres-ponem^ •! *!'lurents temas d1 historia, arqueología, literatura, teología ̂mnr.il. [liiiinr.i, esculptura, música y arquitectura. Los premisofcrts pera

mellor Oda di Cor de Jesús.

Lo dia 17 del present méi. tingué lloch ab la deguda solemnitat y as-sistencia del Excm. Sr. Ministre de Foment y autoritals superiors de lasprovincias de Barcelona y Girona, la inaugurado del camf de ferro de

que puga tenir pera lo desarrollo deis interesaos generáis del Principal,

Actualmorit s esta portant ú terme en ia magnlhca e^slesia de RiostraSenyora deis Reys en lo Pf, una notable obra qual es 1?elevacíó de sonaltar major pera posarhí un hasament que variant las proporcions de!coniunt dom nova visualitar al oiival retaule y al meteix temps al presbi"

Aquesta operado que s' efectuará alsant en pds tot lo retaule te ja pre-cedents, puix consta que per duas vegadas fou alsat lo retaule major de laCatedral de Barcelona, y mes modernament, segons encara n'restan testi-

oiival fou alsat tot lo que avuy forma son basament á obrai

V.n los pnmers días del corrent Octubre ha sigut comensada per la partde la portalada de Sant Ivo, la renovado del malmés y desigual pavt-ment de la Catedral de Barcelona, posantse novas llosas d" igual mida yde bona pedra de Montjuích.

lian siguts cedits á 1' Associadó los objectes y obras segiients:Per D. Pere Alsius, soci delegat á Banyolas: varis exemplars de Num-

mulites procedents de Rocacorha. Per D. Caries García Vilamala: 17 goigsdiversos Per lo Club Alpin francais: Annuaire du Club alpin franjáissixidme année 1879, París J88O. Per D. Gayetá Cornet y Mas: tres exem-

plars del permís del Rey concedit ais Administrado! s del Hospital generaltle Sia. Creu pera fer 1' cstracció á favor deis pobres mala]i% Barcelona1700 (1 excmplar en Cátala, altre en Uatí y altre en francés); l.'/"j7tr de laperspectiva é iluminación de la fachada de la Real Casa Lonja que en losdias festivos en que se celehró la Proclamación del Señor D. Carlos IV,adornó la Real Junta l'articutar de Comercio, y Consulado de Barcelona,frente del Real Palacio Idibuix da Montaña 1779, grabat de Moles]; Unsegell de lacre vermcll ab la llegenda en lletra gótica mitj esborrada, dela que sois se pot llcgtr fra trun' minorum aragonie, y duas figuras, unati un Sant, asenollada, ab un llibre a la mu y altre assentada donant Jabenedicció, las quals. ensemps aue la d' un colom, están dessota d' undosserct gotich.Per lo Sr. Rector de Gélida: una colecció de fóssils d'aquella encontrada. Adquints per la Associació: Goigs de N ostra Senyo-ra de la Font Santa quaís se cantan en sa capella y parroquial esglesia deSant Pere del Castell Je Subirats; Goigs de la peregrina Nostra Senyorade la Font de la Salut. que 's cantan en la sua capells en la parroquialesglesia de Sant Tere de Gélida. Per lo Sr. Tánwo: Un grabat al lioix,original •' ell metéis, de la lapida de fundació de Santa Marin de la Mary del sepulcre de 1' Ardfaca de la mctetxa, liernat Lull. Per los Srs. DonPclem í Candes y D. Pascual Godo: Uns fragments de cerámica empun-ta mi': HIT; irosos d' estalactitas; un tros de cuarzo y un fóssil. Per lo se-ii)(ir UicJÜ, ?«ci delegat á L' Escala: Un pes roma. Per lo Sr. D. Josephl'íidi y M.irií: Un tros de march de metall ab dibuixos procedent de lasruinas ¿' limpurias. Per D. Francisco Cañé, soci delegat á L' Escala: Unamoneda de plata Empuritana. Per D. Pelegrí Casades: Una moneda decoure catalana. Per lo Sr. Pau las següents toiograffas: Ábside Je t;i Cütc-dral de Milán; part lateral de la meteixa; detalls de campanary dmlls dela part superior lateral; fatxada de la Catedral de Como; Estatua de SnntBartomeu d1 Agrate, y lo grupo en raarhre de Canova existent á C.idc-nabbia (llach de Como). Per Mr. Alejandre Vdzian, soci honornri: liulle-tttis ^nums. 1 a 'j inclusiu] QC la scction QU ifttfct dm C^lnt? A'ptti I'i'txiicfits'.L.cs cháiwes de ttiotita&nes, estraetc del Anuart del Club Alpm l''ríinc:íisde 1878, del.propi donador (dos cxemplars). Per D. Vícens Piera Tossctti:La electricidad explicada siicintaiftente según l&s teorías wns modernasde la física, per lo propi donador, Girona 1878. Per lo Sr. MiU y Fonta-na!s IManel) los següents opúsculs d'¿llmateix: Lo strmó d*En Mtintaner.Montpeller MDCCCI-XXÜ; Notas sobre la influencia de la literatura italianaen lacutalana, Barcelona 1877; Poetes ¡yriques catalans, París 187S;El Canto de la Sibila en lengua de Oc. Per lo Sr. Faura: un quadernetab exemplars botánichs titulat: Flora del Mont Perdu.

ERRADASF_n la

erificad

ressenya de la excursió 4 S. Miquel del Fay, Montsenyy Gualba.a per lo senyor Olivó y publicada en lo núm. 22, se digu¿ equi-ent per error d' estampa que '1 campanar de la Catedral de Vichegle vi debent dir del segle XT.

rientáis efectuada per lo Sr. Osona, los caixistas consignaren 1.440

aneroide de dit excursionista marca 1,040 metros.

Imprenta de «La RenaixenBa», Xucla, 13, Ijaisoa.