L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.cat · Reuníts en lo local de I1 Associació los Srs. Torrcnts ... la...

16
L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ASSOCIA CIO CA TA L A NIS TA D 1 EXC URSIONS CIEN TÍFICA S ÍNY IV. BARCELONA 3O HE NOVEMBKR DE 1881 NÚM. Z7. CONDICIONS DE LA 1'UBUCACIÓ ASSOCIACIO CATALANISTA ll' EXCliKSIOXS CIENTÍFICAS. Conforme prevenen los articles 12 y 17 del Reglament se convoca ais senyors associats á Junta general ordinaria pera lo día 12 del vinent De- sembré, á dos quarts de nou de la vetlla, en lo local de 1" Assocíació; y se "ls posa en coneixement que se elegirán ais que hagin de desempenyar los cárrechs de Presiden!, Vice-Prcsídent, Trcsorer, Secretan segon y dos Vocals quals cárrechs se provehirán per dos anys, tenintse d' elegir ade- mes, per sois un any, los cárrechs de Secretan primer y tres Vocals per dimissíó respectiva deis senyors Masriera, Pau, Tarrats, y Osona. Barcelona 3o de Novembre de i88t.—P. A. de la J. D., Lo Secretar] segon, PKI.EGIIÍ CASABES Y GRAMATXES. CONFKRKNCIAS. Día 9 Desembrc.—Importancia que té pera Catalunya la armonía di capital ab lo travall —D. Pere Company Fages. _ ,0 -. —Noticia hisíórich-artística de la iglesia del Carme d _ 3 O _ —Los clássichs catalans.-D. Claudi Omarch.

Transcript of L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.cat · Reuníts en lo local de I1 Associació los Srs. Torrcnts ... la...

L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIA CIO CA TA L A NIS TA D1 EXC URSIONS CIEN TÍFICA S

ÍNY IV. BARCELONA 3O HE NOVEMBKR DE 1881 NÚM. Z7.

CONDICIONS DE LA 1'UBUCACIÓ

ASSOCIACIO CATALANISTAll ' EXCliKSIOXS CIENTÍFICAS.

Conforme prevenen los articles 12 y 17 del Reglament se convoca aissenyors associats á Junta general ordinaria pera lo día 12 del vinent De-sembré, á dos quarts de nou de la vetlla, en lo local de 1" Assocíació; y se"ls posa en coneixement que se elegirán ais que hagin de desempenyar loscárrechs de Presiden!, Vice-Prcsídent, Trcsorer, Secretan segon y dosVocals quals cárrechs se provehirán per dos anys, tenintse d' elegir ade-mes, per sois un any, los cárrechs de Secretan primer y tres Vocals perdimissíó respectiva deis senyors Masriera, Pau, Tarrats, y Osona.

Barcelona 3o de Novembre de i88t.—P. A. de la J. D., Lo Secretar]segon, PKI.EGIIÍ CASABES Y GRAMATXES.

CONFKRKNCIAS.

Día 9 Desembrc.—Importancia que té pera Catalunya la armonía dicapital ab lo travall —D. Pere Company Fages.

_ ,0 - . —Noticia hisíórich-artística de la iglesia del Carme d

_ 3O _ —Los clássichs catalans.-D. Claudi Omarch.

SESSIONS.

Dia f. Desembre.-Sessió preparatoria de 1' excursió á San Fost y Ca-banyes.

mimslralius y reglamcntans, en Ja que *s fara laelecció deis cárrechs de la Junta Directiva.

™ 15 ~—r ~—3cssio preparatoria ce la visita á las coleecions deD. Salvador Armet y Ricart.—Lectura de la Me-moria de la excursió á Vílafranca del Panadcs yOlcrdula, per D. Joan Cardona.

KXCURSIONS.

— ,8 _ —Visita á las coleccions de D. Salvador Armct y Ricart.Socis ENTAATS DURANT LO MES DE NOVEMBUK.

D. Joan Caballé.» Alexandre Planella.» F. Xavier Garriga.» Joseph Obiols y Amigó.n August Montruit y Garriga.» Francisco Farras.» Joseph Rabassó y Aleu.» Joan Vial.» Joseph Ciervo.» Francisco Falgary Elfas.>. Enrich Farras y Xarlan.» Adolf Bruzada.» LluisM.'Angelón y Coll.

i*vuv RKAL AUDIENCIA Y DIPUTACIÓ PROVINCIAL)

h dia fí de Novembre de iWi.

Reuníts en lo local de I1 Associació los Srs. Torrcnts, AulésCollyGasch, Gispert, Puga, Arólas, Llorens, Rossinyol, Malncz, Catarineu, Grau y Casades (P. y L.), se dirigíren á las

del i

— 71!) —

ni al palau de 1" Audiencia ab 1' objecte de verificar una Alotable edifici.

En primer lloch contemplaren la delicada fatxada del carrer dellüsbe, admirant los calats de l'anpit dividit per lo precios quadroescultural del Sant Jordi, y los travallats pinacles, al peu de cadaun deis quals son de veure las ben talladas gárgolas que sombre-jan la ratlla d1 archs ojivals adornats dé lóbuls y sostinguts percapritxosos modillons.

Lo primer pati no decau en interés, malgrat sas petitas propor-cíons. A má dreia hi corra la galería ó passadís de la fatxada y1' anpit se veu adorna! per rossons calats, sostenint aquella unascom llargas cartelas esgrahonadas en degradado que presentan enla part anterior capritxosas figuras. En l o m u r que ve paralel éila porta d' ingrés, que s: está actualment restaurant y en que s' hiacaba d' obrir un nou finestral de bon estil, s' h¡ veu unaporteta, damunt de la qual hi lia una peslanya, adornada de fu-llatge, que acaba un polit floró. En la pan superior d' aquestafaixada s' hi veu una galería com las que adornan los demés patisdel edifici.

Un espayós passadís posa en comunicado lo citat patí y la ga-lería y escala principáis de 1' Audiencia. Los archs de gran volada,del propí passadisT adornats de pnms baquetons, s' apoyan en losmurs laterals ais que hi van adheridas primas columnetas de flore-jais capitells, campejanthi entre elis un petít escut ab la creu deSaní Jordi. A má esquerra exísteix lo veslíbul y rica escala mo-derna de la Diputado, ab un hermós reixat que divideix la pande edílid que ocupa aquet Cos administratiu, ab lo que té V altTribunal del territori.

Res tan precios com lo pati y escala principal de 1' Audiencia.L' art ojival en sa última época ha deixat en cll lo model mesrich que existeix en Catalunya.

Una preciosa escala puja á la galería del primer pis. La bara-na de pedra se veu dividida per rosetons, com formant una.rallla de requadros, quals divisions son acusadas per petitas águ-ilas ó pinacles, venint á comensar en un pedestal poligonal da-munt del que hi ha un precios floró. La ratlla que forma la bara-na y los esgrahons s'acusan per uns petits iríanguls, dintre decad1 un deis que hi han esculturadas figúrelas, animáis y floratjes.

- 7 r 6 ~

La galería ojival en forma de claustre la constituheixen archsapuntáis, sostinguts per columnas de marbre extrema 'ament pri-mas. Lo anpit en que s' apoyan se veu ndornat per rossetons fla.mí-gers caláis, seguint llis lo mur, excepte la galería paralela al carrerde Sant Sevcr en la qual las columnas s' assentan en uns pcdestalspracticáis en 1' anpit presentan! en sa pan inferior diversas escul-turas. Aquesta galería se veu sostinguda peí' archs que venen apo-yats en unas cartelas iguals á las del primer patí, adornadas abrodellas y escuts de Sant Jordi, rigurant penjants en ells.

Maravilla y sorprén ert 1' ángul N, 1' aparent falta d' apoyo dela galena, pu¡x que 'ís archs que forman 1' ángul venen a' reunir-se en un capitell sospés al ayrc, sense columna. Aquesta pan noes ojival, sino del Renaixement, conlorme 's nota en las columnasdel replá de 1' escala. No menys s' admira com se sosté la gale-ría superior apoyan tse en las vincladissas colurnñas d ¿ la pnnci~"pal. Mes distrauhen d' aquest temor admirables travalls de 1' an-pit format d' arquéis trilobats, los lleugers pínacles de fina cres-tería y las capritxosas y ben esculturadas gárgolas, que miran abo-cantse en lopati. Es unestudi curiosissim lo de las diversas figurasgrotescas y los imaginaris animáis que representan, detalláis de mámestre.

Lo primer que 's contempla, després d' haver pu¡at 1' escala totembadalintse lo visitant en las admirables bdlesas del pati, csl'in-comparable fatxada de la capella de Sant Jordi, existent en 1'ángulN. de la galería. Es una maravellosa obra de filigrana de pedra.Présenla la porteta ojival flanqueada per dos pilans que terminanen al ts pi nací es" a sos dos costa ts s obran d uas ti n es tras Í una y QI—tre adornadas ab un luxo estremat de detaíls. Calats los espaysque forman las ojivas; reixadasgarlandas de flors y fullatj:s; entrelas columneias y 'ls baquets, movible crestería tro vallada ab itii—nuclositat increíble; retalláis florons y primíssims fils y arest^s enlos pilans y pinacles. La part de mur que va de la pona y finestra,fins ¡i lacoronisa, queda adornada per un com tapis de pedra formatper ondulants y graciosíssims trevalls fiamijats. La cornisa es unmaravellós modelo d' escultura, y 's veu partidii per gárgolas abespays en los que sembla que 's mohen per lo vent los ramatgesafiligranáis que 'ls adornan. Al costal dret de tan poneniosa obrahi ha una graciosa pórtela ab un rossetonet en sa part superior.

Qualre portas s' obran en lo raur N. O.; tres que comunicanab lo pati deis taronjers y 1' altre ab las Salas. Presentan de n o -table lo tipo de transido ojival y renaixement, y ostentan de-talls y figúrelas notables; mes ab especíalitat una d' ellas surmon-tada per unu estatueta eqüestre de Sant Jordi ab lo llcgendarídrach.

Per úhirn, la galería paralela á la de la capella, reduhida á mesde la mitat d1 ampiada que teñen las restants, présenla una granporta del Renaixement, adornada ab dos notables medallons quecontenen alts relleus y altrcs bells detalls; y mes al mitx de la pa-ret, se veu una portera ojival ab gran pestanya adornada de ricacrestería y precios fioró, sostinguda per dos bustos. A abdós costatsde tan tiermosa porteta, s' obran esbeltíssims finestrals, quals tri—lobats Uindars sostenen un parell de columnetas extraordinaria-ment primas.

Fínalment la paret paralela al gran saló de Sant Jordi res pre-senta de notable, com no sía lo portal corinti que dona ingrés alesmentat siti A son costat corresponent á la parct de la Capellas' ha obert modcrnament una porta de marbres que comunica abla nova escala de la Diputado.

Entraren á la Capella de Sant Jordi. Aquesta conté duas parts,.edificadas respectivament en diferents épocas. La primera es deltemps de la faixada y presenta sa volta ó cúpula estrellada, ab vuytclaus en que 's venen á reunir los baquetona deis archs, apoyatsen los ánguls per cartelas esculturadas. En las claus hi ha los es-cuts de Catalunya y de Sant Jurdi, y en la principal es de veure1' estatua del Pairó de Catalunya, cavallcr en fogós corcell. Lasparets están tapadas per dos grans lapissos del xvi.

Lo presbiteri, afegit alguns sigles després de feta la capellapresenta cúpula, quals arclis formers acaban en uns capitells co-rintis sense columnas. L' escut Real d' Espanya campejü en ditacúpula. Res cridaría 1' esment en tan moderna obra, si no fóssen losquatre grandiosos tapissos del xvi que tapan las parets y lo preciosdosser de brocat y vellut vermell ab 1' escut de Sant Jordi brodaten diferents punts y ab hermosos floratjes obra del mateix sigle,que xupluga lo altar. Aquest conté un bell reliquiari de platadaurada tancatdintre una escaparata de crestall y fusta de caoba,de qual materia son los esgrahons y mesa del mateix altar. Lo

_ 7 i 8 -

paviment es cobert per califas, algunas ci'ellas amigas y de pro-cedencia oriental.

Es un lloch pié de reculliment y d' imponent severitíit, que s'avenen molí bé al siti pié de recorts históríclis.

En la sagrisiía 's guarda un tresor d' art y d' arqueología. Enprimer lloch 1'admirable tapís brodar d' or y pedras preciosasfigurant lo Sant Cavaller deslliurant á lu donzella del fer drach,seizons \n vel Ja 1 legenda* obra nqu tssima del sigl e -iv o ual des**cripció mereís un llibre; després io rícb tern de vellut vermell,brodat d' or y sedas ab imaginaria ds Sants; algunas casullas,draps y frontals deis colore de Rúbrica, travallut ab riquesa ybon gust y que contan uns quatre sigles de existencia. En quantá joyas es de veure un bellíssim reliquiarí de plata daurada y pe-dras preciosas, del mes pur estil gótích, obra del xv, y un cálzer ycanadellas de¡ propi metall, fets en lo xvu, notables modelos d*orfebrería antiga. A mes un missal de i52i ab estampas y lletrasespitáis policromadas y dauradas, é impres perfectament. I-n Jamateixa sagrístía hi ha un fragment d' una taula gótica, obra deprincipia del xv, que représenla lo Devallamentde la Creu. Llasti-ma gran que s* bagues panit, com una fusta qualsevol, tan notabJepintura. Per últim es curiosa la font de la Sagristía, ab un caracte-rístich jerro de llamó.

Visitada la Capella s' entra en Jo pati deis taronjers, que malgratalguns acieféssis presenta una bellesa extremada.

A dreta y esquerra del meteix existeixen unas galerías en lo pláterreno compostas de archs ojivals sostinguts per columnas demarbre roig d1 estil corinti. Sois Ja de la esquerra es descoberta.Lo restant segueix lo mur lliü, y demunt d' ell hi corra la galeríaalta, quals quadradas fincsiras son flanquejadas per pilans pris-mátíchs que acaban ab pinacles, y al peu deis quals una munióde gárgolas tan mes hermós lo conjunt.

Scguidament foren visitadas las antigás cambras deis Brassos 6Estaments del General de Catalunya, avuy Snlas de Justicia. En JaSala del Tribunal en pié, adornan las paréis cinquanta tres qua-dros, pintáis en los sigles xvn y posteriors, que representan losReys Goths Ataiilf, Wamba y Rodrigo, segueixen Cario Magno,Ludovico Pió, Caries lo Calvo y després los Coimes Bara, Rernat,Wifret y h'nalmcm los Comies Soberans de Barcelona, los Reys

de la Casa d' Austria y ' l s de la actual dinastía tins á Isabel II.En aquesta sala hi ha un gran dosser de vellut vermell ah 1' escuid' Espanya y uns banchs de lo mateíx, de la época de Felip V.

En las Salas i.* y 2.' de lo Civil cridan 1' esmeril uns grans ta-pissos, tal vegada flamenchs, que portan la fetxa de 1574 ab 1'ana-grama ó marca del fabrican!, los quals son apedassats ab trossosd' altres tapissos molt mes antichs; mes á' un m»do tan inconside-rat que alguns d1 ells han quedat pitjor que estavan. La Sala delo Criminal presenta dos grandiosos tapissos, ben conservats, abuna munióde figuras que encara teñen los colors vivissims; abdósportan en 1' orla superior una llarga llegenda llatina, y adornatsarnés ab los escuts de la Diputado Catalana. Lo enteixínat d1

aquesta Sala es notable, dividir en vuyt grans requadros. Nomenys ho es '1 que esisteix en la galería del pati deis taronjers, deque s' ha parlat dividit en requadros y enriquit ab trevalls de tallay daurats. En lo fris hi han dos ángels que sostenen i' escut deSant Jordi. Una alire Sala, avuy partida en aposento d' armarisy passadís pera anar á las Salas, es notable per son enteixinat, sasponetas y tinestrals.

Es per demés dir que alguns adeféssís é impropias pinturas ro-ban bona pan del efecte artístich del palau; mes malgrat aixó, es611 la mellor joya deis sigles xv y xvt que avuy coma Barcelona ytal vegada Catalunya.

No fou oblidada la pan d' edifici que ocupa la Diputado Pro-vincial, que si bé no hi ha que admirar las bellesas arquitectóni-cas de la v^lua de las de 1* Audiencia, no obstant, presenta lo no-table y grandiós saló de Sant Jordi ab sa altissima cúpula, y lasenteixinadas dependencias de la casa, restauradas abun gust exce-lent; debent fer menció del saló de sessions, la escala y lo vcstíbul.

A mes pogueren contemplar las capdalt* obras de Fortuny LaBatalla de Wad-Ras; V Odalisca, 11 contino y altres; los retaulesde St. Aleix, del Gremi antich d' Argentera; lo quadro del mala-guanyat Sans; 1' estatua del Dante de Sunyol; lo Embarch deisVoluntarte, de Padró; la Tentado de Judas, de Gómez; lo Testa-méntele Ferran d1 Antequera de Casanovas y altres de modernspintors.

Mes de duas horas dura la visita, de la que 'n quedaren plena-ment satisfets los socis que á la mateixa concorregueren.

EXCURSIÓ

Á STA. MARÍA Arma A (Santíga) i:s LO VALLAS¡o dia 13 de Novembre de 1881.

Reunits en I' estado del ferro-carril de Barcelona á Fra'nsa nos-tres consocis Srs.-Cardona, Auléstia, Vergés, Sacancll y Casa des(P.) pera verificar dita excursió, surtíren en lo tren de las 6 y 3ominuts en direcció á Mollei, ahont arriváren a las 7 y 10 mi-nuts.

Embolcallats completament perla baixa boyra durant lo trajéetedesde Moneada á Santa Perpetua de Moguda, no fou pos'sible fer-se cárrech de las perspectivas del cami ni de lo que 'ls rodejava.

A Mollet trasbordaren pera pendre lo tren de Caldas, que" ab 10minuts Jos porta al dit poblé de Sta. Perpetua. L'estació está sepa-rada cosa d' un quart y mitx del poblé per medí de 1 aniplissimariera de Caldas, Una típica casa del sigle xvn. ab redó portal ado-vellat y doble vessant en la teuiada, advertí que s1 entrava en lacitada poblado de Sta. Perpetua, la qual presenta per aquell in-dret lo ampie carrer de Barcelona ab dos rengles de plátans y quasitotas las casas de recieni construcció.

La part antiga del poblé presenta alguns carrers d' especial y ve-, lia fesomia, una regular plassa y en éllü 1' iglesia parroquial.

La boyra, que allá envers fas nou, s' esbarguí del tot, permetc;ferse cárrech de las aforas del poblé. Aquest se trova situat en unapetita eminencia, de las moltas que per tois indrets atravessan loValles, veyentse arreu niigrats hoscos de pins, escampadas page-sins y camps subjectes á tota mena de conreus. L1 horisó se veulimiíat per lo Moniseny al N.; per lo Sant Llorens del Munt yMontserrat á O.; per lo turó de Moneada al S. y per las montanyasde la costa al E.

L' iglesia parroquial del poblé de Santa Perpetua de Moguda resabsolutament notable presenta en son exterior. Son interior té departicular la ñau central, de las tres en que está partida, que peresser sa volta Ueugerament apuntada parla de l'aniiguetat que con'ta. Tres archs semicirculars posun en comunicado dita ñau ab lade la dreta, y un gran ardí de 10 metros d1 ampiada dona pas á lade V esquerra. Abduas naus foren alegidas modernament.

En ellas h¡ ha alguns altars, que com lo major, perianyen aissigles xvu y xvm, que res teñen de particular. No obstant, son dig-nes d' esment sis requadros col-locots tres á tres en las parets late-rals del presbheri, procedenis lal vegada del antich retaule, querepresentan passos de la vida y maniris de Sta. Perpetua, notablespinturas de principis del xvi y especialment inieressanis pera 1' in-dumentaria. Las portas deis costáis del retaule major, que sem-blan d'igual procedencia que 'ls dits requadros, representan dosSants Apostols, sobre fondos daurats, trovantse la corresponent á1'Epístola apedassada per un fragment que porta pintadas duasSantas y part d' un S. Roch, formant requadrets.

Foren vistas á mes duas bonicas creus góticas del xvi, de diferentslamanys y abduas de plata y una petita Imatge d' igual mctall; yunas casullas de rich sati blanch ab brodats d' or de principis delsigle passat.

En 1' arxíu de la parroquia 's conservan dos missals, un proce-dent d'un Conveni deCanuixos, fetá Lyon en 1713 y altredel xvu,alguns rotllos de pergamins del xv que conténen testaments y es-cripturas y un curios llibre dit la Consueta de la parroquia, en queconsta que en 1178 fou consagrada 1' iglesia; tot lo quii fou ama-blement ensenyat per lo Rnt. Mossen Antón Anglada, Rector deSta. Perpetua.

Alas 12 menos i5 minuts sonian de Sta. Perpetua en direccióá Saniiga, passant per lo camí carreter que decantanise envers áPonent porta fins al esmemat punt, deventse salvar una petitaserra y passar dos torrents, alashoras completament scchs. Al capde mitja hora arrivarem á Santíga.

Aquet Uoch que ab prou feynas conta unas 200 ánimas, dependel poblé de Sta. Perpetua, y sas cassas se trovan escampadas peítérme. Sois al costut de l'iglesia hi ha una grandiosa casa moderna,avans Castell deis comies de Robles y Senyors de Salva, y algunasültres casas de pagés.

L' iglesia, que té á sos costáis lo cementiri y un vell campanarrománich en pan renoval, presenta una senzilla portadeta, y en laIlinda esculpit 1' any 1574 ab dos escuts de Catalunya, y damuntd' ella un ninxoab un petita Imatge de María, tal vegada d'aquellany.

L'interíor presentí! duas naus; sent d1 observar la volta ab sos es"

treps y clau que sostenen lo Chor. La ñau principal es lleugera-ment apuntada com obra que es cíel sigle xn, termenant ab lo cir-cular ábside. Ab posterioritat fou anyadida á ma dreta una segonañau, á la que hi comunican tres archs; y una ca pella á ma esque-rra dedicada á la Verge de 1' Eura.

Los retaules son poch notables, y lo ma¡or pertany al xvn. Enlo sol de 1' iglesia s' hi pot llegir una lauda de pedra d' uti metrode llarga per 70 cents, d'alta que diu: «Asci jau mosen mateu-rovi-»ra rector de quesla^=asglesia apeguades ¡as retxas e !altar=»afeta consegrar la sglesiajina sos dias=á X de Febrer lány m-y/cccc 1. xxxx vi.» Al peu hi ha un escut ab un arbre. Altres lápi-das, menys notables segons s1 ens informa, son tapadas per lo mo—dern enrajolat.

La venerada Imatge Antiga apenas se pot veure per rahó detrovarse amagada dintre una campana ó embut de cartró damuntdel que s' h¡ posan los vesiiis de la Verge, privant d1 aquesta sortpoder contemplar la vella escultura y iixar ab cenesa á 1'épocaque periany.

La tesia, de rígidas y pronunciadas radias, y una diadema bas-tant alia, com un casquet, que la corona, donan indicis pera po-der afirmar que tal vegada pertany al sigle xn, época de la iglesia.

Detrás del barroch retaule major, en unas de las fustas, son d'admirar tres figúrelas d' ángel tocant instruments fetas ab notableperfecció y bon. colorit; peu't fragment del antich retaule, que ha-bia d' esser precios jutjant per la mosira, per estranya casualitatalli colocada.

Lo aliar té un antich frontal de pedra ab un relleu que repre-senta la Verge deis Dolors, quals figuras se trovan barbament pin-tadas; á mes un altre frontal de satí vermell, brodat d' or y sedasde colors, figurant lo Naixcment, ab dos escuts nobiliaris y florat-jes, obra del xv, y alguns altres mes moderns.

En la sagristía 's guarda-va una antíga creu de plata que fou ro-bada fá 20 anys, y avuy sois hi ha una caldereta, una Pau y unaImatge, tot de plata, perteneixents ais sigles XVII y xvm.

En I1 arxiu se conservan un bon aplech de antichs pergamins,sent lo primer un del sigle xn, y altres del sin, xiv y xv contenintescripturas de donacions, establimems y censos; y en La Consueta

de I' iglesia, entre altres curioshais, se consigna que aquella fouconsograda en 1193.

Lo molí amable y complascent Sr. rector Mossen Joseph Farros,que ab viti interés complasqué ais excursionistas, no volgué des-pedirse d' ells sense haverlos obsequiat ab un frugal refrigeri, pertot lo que se li donan las mes merescudas mercés.

A las 2 menos i5 minuts surtían nostres consócis de Santigeu,acompanyats un bon tros per lo Rnt. Sr. Rector, dirigintse direc-tament envers Llevant pera contemplar 1' amiga torra dita la Fer~russa. Aquesta exísteix en un pati d'una moderna finca propia delSr. Llongueras de Barcelona, y encara que fou en gran purt es-motxada, y posteriorment ni afegiren un altre pis, la pan vella dela maieixa indica bástanla antigüela!.

Retornats los excursionistas á Sta. Perpetua, diñaren á las 4 áCan Morctas de la plassa, y á un quart de 6 se dirigíren d 1' esta-ció de Mollet. Una admirable posta de sol y després la mes com-plerta fosca los aeompanyá h'ns al dit punt, aliont hi arriváren álas 6 tocadas^ debent esperar 1* ulum tren dcscendent CJUC *ls reior-ná á nostra ciutat á las vuyt de la nit.

COMUNICACIONS.

—De la Real Acadcr

monumentals de las passadas edats, y agrahint lo zel de la ASSOCIACIÓ.—De la Academia provincial de Bellas Arts de Barcelona responent

á una indicado semblant; en la qual se congratula del bon cuidado de VAfsociACió y trobant fundadíssitnas las rahons en que aquesta s' apoyapera procurar la conservado d ac^uell artisticli temple^ manKÍcsta haberresolt diricir^c per sc^ona vedada y ob tsl niotiu al Gobern de S M.

— 7*4 ——De D. Salvador Vila, en nom de la Junta de restaurado de la iglesia

de Sta. María de Balaguer responent á la felicitado de la CATALANISTA ydonant compte del estat de dita obra, aíxís com deis proposits de portar-la á felfs lerme y d' assegurarla, per medi de la declaració de monumentnacional que *s gestionará de que puiía ult'un día. tornar a vcures en pc~

NOVAS

Lo día 26 del present mes celehrá la CATALANISTA una vetllada literaria

la vetlla s' obrí la sessió baii la presidencia de D. Joseph d' Argullol, abassistencia de un gran nombre d' associats, y ocupant llochs de distinciólos ilustres senyors D. J. Talliende Cabarrús, ex-consul de Fransa,yDonRamón de LuancOb en representado de la Real Academia de Cienciasnaturals y Arts. Lo Sr. President eiposá breument la importancia que te-nia pera 1" A-SSOCIACUS lo recort que se celebraba y lo pensament que ve

talans celebres. Manifestá que a tesa la importancia científica de FraAgustí Canyellas, la Junta Directiva había acordat designarlo aquest anypera que son retrato fos colocat en la sala de sessions de 1' ASSOCIACIÓÍDesprés de son parlamcnt pasa S descubrir lo retrato de Canyellas posant-se en peu tots los assistents y essent saludada sa aparició ab una espon-idnea salva d aplausos, L.o sabi cátala aparéis vcstit ab lo hjbit de rcli—giós trinitari, essent deguda la obra pictórica al aprofitat pinzell del joveD. Segimon Ribo.

D. Joseph Ricart y Giralt fou lo encarre^at de dará coneixerla biografíauei eminent matenvitich y ccocraf, y en un escr&t pie de oportunas y e»c~vadas Consideracions, ana describint los rasgos mes caracteristichs de saicsomia rnoral y de son amor á la ciencia á la fe" v á la patria' La con™currencia remercíá al Sr, Ricart per lo travall que acabava de llegir enobsequi de un deis mes famosos catalans del principi d' aquest sigle.

SeguC la lectura de composicions en prosa y en vers a'guns de ellas

inéditas, deis senyors Mili y Fontanals, Calvet, Ubach y Vinyeta, Rieray Bertrán, Masriera, Verdú, Company y Agulló. Lo Sr. Tallien de Ca-barrús, en obsequi i la festa, declama ab acert y valentía alguns frag.

ments de la concurrencia, que sortí agradablement complascuda déla

nyats del fotógrafo senyor Mas, trcgueren copia déla antiquíssíma imaljetrobada en 804, trets los vestits de roba que la cuhreisen. Aqueixa foto-grafía havía sisut demanada al 1 • Fita, per un sabi extranicr que s estáocupant en una ¡mportant obra d' arqueología. Tregueren ademes duaspreciosas vistas, una de la ermita posada al miij del single com un niu d'aligas y altra de la iglesia bizantina de Sant Pere de Momgrony, que es

Gracias al zel ilustrar, del actual Párroco de Gombrcny, s' están allí

regut hcrmitatjo com per la reparcelo del teniple bizantíT que riavia sutert

bastant per deixadcsa deis homes y per la inclemencia del temps. Lo es-

completa, y ajudat en sa empresa per los devots, especialment per un pia-

dos comerciant de Gombreny, senyor Joan Vilalta, aficionadíssim á la

que portará á bon terme aqueixas obras que per ser allí dalt mes costosasson mes meritorias. Ab amor y perseverancia tot se logra, n

<[Ja que de rcparacio ti un anticli monument acabem de pnrlar, senade desit]0f que algu s apiades ti una bonica empella bizantina Que ni haaprop de la I'abordfa de la Pobla de Lillet, que si fins ara havia resistir a!insult del temps y al abandono, no tardaría en arruinarse, puig hi faltala porta y han caygut moltas lióse tas de la teulada. Aquesta capella

ser una perfecta rotunda, ab son petit ábside, de qual tipo no'n coneixémcap d1 ahra entre las moltas iglefias bizantinas que hem vist á Catalunya.Si altre niotiu no bi hacues, aouest sol recomanana 1a la seva conserva"ció; y esperém que '1 senyor Paborde de la Pobla hi pendra las conve-nients providencias pera evitar la desaparició d' una capella oblidada quees una joya del art cristiá. Ara com ara es cosa de poch cost la reparado,quan mes tart tai volta 1a no s hi iora ít temps.n

Posteriorment lo mateix periódich dona la grata noticia .d' haverse cir-culat 1' ordre pera procedir á la reparació deis citats desperfeetcs.

«Hem sen ti t assegurar á persona que pot estar ben enterada, despresó.* haber cscoltat los pcrsistctits rumors de que s ha fet eco la prcmpsaT

da de riostra Catedral- Desde * momentT nos na crioat 1 atenció QUC nohaventse sino comensat, y encara timidsmerit, la restaurscio del interior,se pretenga de cop y volta realisar una obro de tal magnítut ó importan-cia, sense que púhlicüment s* hagen donat, per qui correspon, garantías

ma arquitectónich. Nosaltres estím segurs de que 1' Iltre. Capítol, al de-cidirse a posarla en vías de- execució, naura demanat lo concurs de facul^Tatms de reconeguda competencia! y no podem menos d íiplaudir^ peraltra part, son bon zel en favor de la terminació de nosíra RÜSÍILCQ; tnés;está segur de que basta '1 talent y la práctica d' un artista, pera teñir s'u-ncients QsratitiQs d acert en un trevall deis mes diifcils ouc s najan let uBarcelona en aquest sígle^ 'Creu que no están reserváis pera aquestoscassos los concursos públicbs ó privats en que vingan á contendir tots los

la opínió ilustrada conegui ab antclació la que va á ferse, y puga la bonacrítica ajudaral autor?

Usixant per suposat que s cumplirán los tramits legáis^ respecte la san_cío que ucuÉien donar a aque^t, corn a tots los demes projectes referentea monuments públíchs, las superíors Academias, crídem la atenció delIltre. Capítol sobre la trascendencia d1 aquellas preguntas, confiant enque allunyará de sf la responsabilitat de no hnver pres á temps las midas,pera assegurarse de que la obra nova ques* intenta rcalisaren nostraScu,sia digna de la que ns llegaren las passadns edats. >i

Del Correo Catalán:«Lo lint. D. Francisco de P. Pujol capella degá de Picra ha lingutla fe-

lis idea de fer treurc copias fotograiicas de la miraculo^a imatcc del San—tíssim Crist que *s venera en la iglesia d' aquella parroquia, al oh|ecte deque puga estimarse lo m¿rit d* aquella antiquíssima obra de 1* art bí-zantf, despullada de las prendas ab que la ha adornada la pietat del lidels.i ambe na tet treure copias totográncas de las celebres banderas- que

de la casulla de ün tern que s1 atnbuheix ú la generositíit del mateix Iíey.Aquestas banderas, que fins avuy, segons tenim entes, estaban pochmenys que oblídadas en un recó de la Sagristía. ahont se las menjava lapols, teñen, no obstant, un gran valor histórich que ha sopigut estimarlo

lo propi donador, Manresa 1881.acto, per lo propi donador, Manredelcgal á Igualada: 2 monedas de

¡1. Per D. Jaume Ser

firmada per los diferents llochs del Principal en j5Cg y un raanuscrit ti-tulat Crida feta en Igualada en 1405. Per D. Elias Rogent: Apuntes his-tórico críticas sobre S. Cugat del Valles; Acta de la sessió pública cele-orada per la Academia ds Sellas Arts d acuesta provincia- Per 13. Fre-derich Llebaria: Diario del Gobierno de Cataluña y Barcelona desdeEnero de I 8 I 3 al 1814, escrit en castellá y francés. Per la Academia bi-dé su preciosa vida, escrita en verso por D. Fermín Calleja y Puertas-Pbro., Lérida 1881, Descubrimiento importantísimo en el Santuario deSania María de Linares, per lo lint. P. Joan Bautista Moga y Mora, dela Companyfa de Jesús. Cedit per D. Eduart f amaro: Un pot d' apoteca-ridelsegteXVI. l'cr lo Centre Catalanista Provensalench: Primer cer-tamen liierari celebrat en dit Centre lo dia 11 Novembre 1880, Barcelo-na 1881. Per lo Ral-Penal de Valencia: Discurs del President D. RafelFerrer y liignc, ,881. Proceden! de 1' escursió á Sta. María Amiga (San.tiga): Goigs de la gloriosa Sta. Perpetua; Goigs de Nostra Sra. la Antiga:Goigs de Nostra Sra. de 1' Eura. Per D. Juli E. Tarrats: ofrenda á ¡osjóvenes católicos liberales, por Monseñor de Segur, Barcelona 187S; Fio-

Filosofía popular por el M. 'R . V. FiPer D. Joaquim Salarich: al.

is de Caldetas. Per D.antigási l X

r D.gsigle XIV procedents de Cabrera de

i hi

s Pas-

:abot: Unagr( Casades: Uní

rell, Barcelortrovada en laslecció de mimposta y c

itaró. Per D. Joseph M. de Mas yCasas: Meparte primera de los Hebreos ó judíos, per lo propi donador. Per D. Ar-thur Cuyas: Estudio sobre ¡a emigración en los Estados-Unidos y brevesapuntes para la aplicación del sistema á ¡a Isla de Cuba per lo propi do-nador, Nova-Yorck 1881. Per D. Felip R. Oribe: Páginas Uruguayas

album de poesías coleccionadas con algunas breves notas,]1or D. Alejan-uro Magarmos Cervantes, Monte video 107 S. ler D. J oseph M. Roura jMemoria presentada a la Asamblea general legislativa por el Sr. Minis-tro interino de relaciones extrangeras, Montevideo 1SS1. Per Mr. VíctorLiéutaud, delegat á Marsella, La Cour d' amour composici$ musical deMr. M. Andrau y Uetra del donador, Marsella, 1881. Per D, FranciscoTorras: Planches du Dktionnaire de Physique de Mr. Brisson; Historiasagrada, Barcelona (789; La Cindadela inquisitorial, por D. Joaquíndel Castillo, Barcelona iS35; Svmma de la Theologla Moral y Canónicapore lP .F . Hcnrique de Villalobos, Barcelona 11)4071641,2 tomos-Adquirit per 1' Associació: Diccionario biográfico universal por D. J. R.París 1873. Per D. Juli E. Tarrats: Fuente amarga mineral, salina pur-ganta, sulfatada sódica, fría de Rubinat, Barcelona 1880; Etude medícalesur les eaux minerales de Vidry; Tres goigs. Per D. Sadurní Ginesta Sa-las delegar á Tarragona: Atlas de España y sus posesiones de Ultramarpor D. Francisco Coello; Naciones de Arqueología Española, por D. Joséde Manjarrés Barcelona 1864Í ¿^ Indicador arqueológico de Tarragona,

liíTiosas dadas en la iglesia de la Merced de Barcelona durante la cuares*ma de 1878, por el Rdo. P. D. Eduardo Llanas, Pbro. 187S; Gntgs enalabansa del gloriós^rtfcSant Magí; Converses tingudes entre los hon-rats pagesof catalana dhornenats lo un Jaurne y lo altre Antón sobre lospunts mes importants de la actual defensa de Catalunya, Vilanova 1842;y 1 o cartrons contemnt diierents cuadros sinópticos nistórichs. Per la

tes histórico críticos por D. Elias Rogent, Barcelona 1881. Per Don Mi-quel Torroella y Platja, delegat á Filó: Manuscrit del segle xvn. PerU. Igtfasi Melé: Discurso pronunciado en la solemne inauguración delcurso de 1R67 d 18Ü8, en la Universidad de Valencia por D. Josc MaríaGuillen, Catedrático de física en la facultad de ciencias, Valencia 1867.PQKD. Joaqutm (¡uasch: Una espasa de las que usaban los catcdrátichsde la facultat de Medicina de Barcelona com agregáis á la Real Casa.Per D. Narcís Oüer: Un tros de pissarra labrada de Bolbir (l'uigcerdái,y tres coleópteros. Per D. Salvador Ar#et y Ricart: una nombrosa co-lecció de marischs.