L' habitatge a Roma

download L' habitatge a Roma

If you can't read please download the document

Transcript of L' habitatge a Roma

  1. 1. L'habitatge a Roma
    • La domus
    • 2. La villa
    • 3. La insula
  2. 4. La domus
    • s la ms caracterstica casa unifamiliar romana, tot i quenoms una minoria de famlies benestants podien posseir-ne una.
    • 5. Tenia un o, com a molt, dos pisos, i molt poques obertures exteriors.
  3. 6. La domus
    • L'entrada, el uestibulum, tenia un petit espai arrecerat abans de la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.
    • 7. Els espais que quedaven a cada banda, si estaven de cara a l'exterior,podien llogar-se a d'altres persones com a tabernae.
  4. 8. La domus
    • El primer espai al qual s'accedia era l'atrium, un pati central que alhora servia per deixar entrar la claror, distribuir els espais i recollir l'aigua a l'impluvium grcies al pendent cap a l'interior de l'obertura del sostre (compluuium).
  5. 9. La domus
    • Solia haver-hi una capelleta consagrada als lars (lararium).
    • 10. El tablinum, el despatx del pater familias, on rebia les visites, estava situat al fons de l'atri, separat per una cortina.
  6. 11. La domus
    • Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
    • 12. El triclinium era el menjador, on es menjava ajagut.
    • 13. La cuina (culina) ni la comuna (latrina) no tenien un emplaament fix.
  7. 14. La domus
    • Moltes cases tenien un jard (hortus) a la part posterior.
    • 15. A partir del segle II a. C., la domus es va anar sofisticant, i l'hortus es convetrt en un sumptus peristylum (peristil), era un jard envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant podem trobar un menjador d'estiu, altres habitacions, etc.
  8. 16. La domus
  9. 17. La insula
    • A les grans ciutats la majoria de gent vivia en cases de pisos de lloguer agrupades en illes (insulae), semblants a les cases modernes, de fins a tres o quatre pisos.
  10. 18. La insula
    • Es construen al voltant d'un pati interior i tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati, de maneraque devien eren molt sorolloses.
  11. 19. La insula
    • Hi havia poques habitacions i sense s fix. Els lloguers eren cars i molts rellogaven cambra, amb la qual cosa encara hi vivien ms estrets.
  12. 20. La insula
    • Moltes no disposaven de conduccions d'aigua ni latrines.
    • 21. Com que les construen amb materials barats, com la fusta, el perill d'ensorrament o incendi era constant.
  13. 22. La villa rustica
    • Era l'edifici central d'una explotaci agrcola. Al voltant del pati hi havia els habitatges dels esclaus, els estables, el galliner, graners, cellers, etc.
  14. 23. La villa rustica
    • L'amo tenia sovint una part de la uilla rustica habilitada com a residncia ms o menys luxosa.
  15. 24. La villa urbana
    • Algunes famlies benestants posseen villes en llocs de la gran bellesa.
    • 25. Aquestes ja no sn explotacions agrries sin que tenen ll'nic objectiu de ser residncies de vacances de luxe.
    • 26. Podien tenir tota mena de comoditats.
  16. 27. La villa urbana
    • L'estructura podia ser molt diversa.
    • 28. Solia accedir-se pel peristil. Les habitacions s'agrupaven en edificis diferents comunicats entre si per passadissos coberts.
    • 29. L'envoltaven horts, petits boscos i jardins.
  17. 30. La villa urbana