la PalancaDESEMBRE 2003 Núm. 261 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

La variant, en projecteLa variant, en projecte

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEl canvi

NOTICIARIBreus. La Marató a Artesa i a Vilanova

MUNICIPISCubells i l’Any Internacional de l’Aigua DolçaCubells dins del patrimoni miner de Catalunya

PARLEN LES ENTITATSNou logotip per “Atura’t i gaudeix”

ESPORTSResultats de bàsquet i de futbolOriol Badia, una promesa del ciclisme

LA NOGUERA

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campana d’obús. Consideracions (part 5)

VIATGESTurquia: els europeus d’Àsia

INFORMEEfectes meteorològics i ambientals del iodur de plata

TEMA DEL MESLa variant d’Artesa, en projecte

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECATelecentre a la Biblioteca

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSActivitats solidàries

POESIANadal 2003Tots som germansA vosaltres, els oblidats

CARTES A LA REDACCIÓS’ha acabat el bròquil!!!... Ah, i també la pastanagaLa BruneteTudela existeix, encara som vius

IN MEMORIAMVa fer un any de la mort del Jaume. Ricard Montfort.Homes que han deixat petjada: el Lao

MÚSICA, MESTRE!Audicions a l’Aula Municipal de Música

PROGRAMA D’ACTIVITATS DE NADAL 2003A ARTESA

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

HUMOR

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

IMATGES D’AHIRPlaça Major de Vilanova. 1921

La variant, en projecte

El passat 10 de desembre es va re-alitzar la presentació del projectede la variant d’Artesa de Segre. Usen fem cinc cèntims.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

10

13

14

17

18

21

22

24

29

30

31

32

35

38

41

42

44

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE NOVEMBRE

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 15: Alexandre Solé i Galceran (87 anys),

natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 12: Jana Galceran i Cardona, filla de Josep i de Mariadia 26: Jordi Porta i Solà, fill de Josep M. i de M. Rosa

Defuncions:dia 4: Marcel·lí Bernaus i Coromines (79 anys),

natural de Vilanova de Meiàdia 5: Josep Cuders i Parramon (73 anys),

natural d’Artesa de Segredia 11: Estanislau Monsonís i Pijuan (84 anys),

natural d’Artesa de Segredia 13: Jaume Solé i Gilabert (73 anys),

natural d’Artesa de Segredia 1: Jacint Solé i Solsona (70 anys),

natural de Tudela de Segredia 20: Maria Puig i Canosa (82 anys),

natural d’Artesa de Segre

Matrimonis:dia 8: Marcelo Sinca i Espinal (d’Artesa)

Natalia Mokrishcheva (de Rússia)

Meteorologia

L�Agenda

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià

Activitats de les festes nadalenques a Artesa:Veure informació detallada a la pàg. 41

Meteorologia

NOVEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer,d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 9,5ºTemperatura màxima: 19º (dia 18)Temperatura mínima: -1° (dia 27)Amplitud tèrmica màxima: 17° (dia 5: màx. 18° i mín. 1°)Amplitud tèrmica mínima: 0° (dia 12: màx. 11° i mín. 11°)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 14 mm (dia 10)Total precipitacions: 46 mm

Municipi d’Alòs de Balaguer

Temperatura màxima: 20° (dia 5)Temperatura mínima: 0° (dia 28)Precipitació màxima: 20 mm (dia 10)Total precipitacions: 49,8 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 17 mm (dia 10)Total precipitacions 43 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 9,3°Temperatura màxima: 20,4° (dia 5)Temperatura mínima: -1,1° (dia 28)Dies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 15,2 mm (dia 16)Total precipitacions: 65 mm

OCTUBRE (pendent)

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 12,6°Temperatura màxima: 26,8° (dia 1)Temperatura mínima: 0,9° (dia 25)Dies amb precipitacions: 15Precipitació màxima: 28,8 mm (dia 17)Total precipitacions: 149 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

El canviEls resultats de les passades eleccions al Parlament de Catalunya vandeixar un panorama polític molt obert, amb diferents possibilitatssobre quin podria ser el futur Govern de la Generalitat. Al final, go-vern tripartit d’esquerres amb Maragall de president. La desaparició del president Pujol de la primera línia política i elcanvi de color en el Govern, després de 23 anys, seran motius mésque suficients per a què en el futur la història pugui parlar amb totaseguretat d’un abans i un després de Jordi Pujol. Deixant de banda el sentiment polític que pugui tenir cadascú itenint en compte que més d’un no estarà gens satisfet amb el pacted’esquerres, la veritat objectiva és que el canvi té molts aspectespositius: gent nova al poder, aire nou i idees noves als diferents de-partaments, “neteja” democràtica pel que fa a càrrecs de dubtosanecessitat i eficàcia... Aquest punt, algú el podria rebatre dient queels socialistes també fa molts anys que governen en ajuntaments idiputacions i que comparteixen els defectes esmentats amb CiU. Ipotser no li faltaria raó... Per als ciutadans i ciutadanes del municipi d’Artesa de Segre, amés, s’ha produït un fet que ha estat motiu d’alegria general, segonshem pogut constatar en nombroses converses sobre la nova situaciópolítica del país. I és que per fi podrem veure saltar de diverses “ca-dires” l’indesitjable alcalde d’una població veïna al qual se li haviasentit dir en cercles íntims que “als d’Artesa, ni aigua”. Pel que fa al nou govern, cal esperar una millora general des delpunt de vista social; ja que es tracta de tres partits d’esquerres (tot ique cada cop les distàncies entre esquerra i dreta són menors). Arabé, des del punt de vista nacional aquest pacte pot suposar un fre pera les aspiracions d’incrementar el grau d’autogovern (amb un partitque té forts vincles a Madrid, o sigui, amb el PSOE); tot i que aixòpot ser bo de cara a l’aprovació del nou Estatut. Per altra banda, CiU no ha sabut encaixar bé el pacte d’esquerres,potser perquè ja donava massa per fet l’anomenat pacte nacionalistaCiU-ERC. De fet, resulta fàcil d’entendre que després de tants anysels costi d’assumir la dura realitat: ara ja no tindran el poder i hand’estar a l’oposició. Mentrestant, a Artesa molta gent diu que no n’encertem ni una.Després de tenir 12 anys ERC a l’Ajuntament, mentre CiU manava ala Generalitat; quan canvia el color polític del consistori i hi entraCiU, a la Generalitat passa al revés. Hauríem, però, de deixar unaporta oberta a l’esperança i pensar que no hauria de tornar a passar elmateix. Almenys, d’entrada, hem de deixar un marge de confiança alnou govern català i confiar també en la capacitat de gestió del nostreconsistori, on també hi ha representats dos dels partits signants delpacte (concretament, 5 regidors sobre 11). En definitiva, hem de mirar de no ser tan negatius sobre els efec-tes del canvi a Artesa, que els artesencs en sabem molt de veurel’ampolla mig buida.

Col·laboradors/es del mes: Gimnàs Altis, Josep Roqué, Associacióde Comerç i Serveis, Jordi Regué, Ramon Cotonat, Centre Excursi-onista de Balaguer, Ramon I. Canyelles, Joan Giribet, Ramon Polli-na, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, IES Els Planells, Sícoris,Delfí Solé, Jordi Españó, Carme Barril, Rafa i Richard Córdoba, JordiAlins, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Noticiari

Pasqual Maragall, nou President

Pasqual Maragall va ser investit nou President de la Generalitat deCatalunya el passat 20 de desembre, substituint Jordi Pujol. El lí-der del Partit dels Socialistes de Catalunya va ser escollit amb elsvots a favor del seu partit, d’Esquerra Republicana de Catalunya id’Iniciativa per Catalunya-Verds i els vots en contra del PP i CiU.PSC, ERC i IC formaran un govern tripartit amb Carod-Rovira deConseller en Cap i Joan Saura de Conseller de Relacions Instituci-onals. Després de vàries setmanes de negociacions, ERC va deci-dir-se pel govern tripartit en comptes del pacte amb Convergènciai Unió, que després de 23 anys deixarà el govern del país i passaràa l’oposició. A la imatge, Pasqual Maragall i Josep Galceran, regi-dor socialista a l’Ajuntament d’Artesa.

El CUDOS col·loca un pessebre a Sant Mamet

Membres del club esportiu CUDOS van col·locar un pessebre al’ermita-refugi del cim de Sant Mamet (Alòs de Balaguer), el pas-sat diumenge 14 de desembre. Aquest s’ha convertit ja en un actetradicional quan arriben les festes nadalenques. Una trentena depersones va pujar caminant, corrent, en bici o en cotxe al cim deSant Mamet, on després de muntar el pessebre van gaudir d’unbon esmorzar.

Mor un noi brasiler a l’inhalar gasosUn noi de nacionalitat brasilera establert a Artesa, va morir el pas-sat 15 de desembre a l’inhalar el monòxid de carboni del vehicleen què estava junt amb un amic seu. L’accident va succeir sobre les

deu de la nit, quan els dos joves estaven dins d’unpàrquing situat al carrer Àngel Guimerà d’Artesa.Estaven escoltant música dins el cotxe amb elmotor encès i la calefacció engegada i quan vansortir van caure desplomats al terra per la inhala-ció dels gasos que s’havien acumulat al garatge.El noi brasiler Wanderley P.J., de 21 anys, va moriri l’altre noi, Mario S.G., de 23 anys i natural deGalícia, va ser rescatat per un veí del bloc, JosepValero, que va veure com sortia fum del garatgeon estaven els joves. La ràpida actuació d’aquestciutadà i la proximitat al CAP van permetre queel jove Mario salvés la vida, i va ser traslladatd’urgència a l’Hospital Arnau de Vilanova deLleida.

Sanitat instal·la màquines de preservatiusLa Direcció General de Drogodependències i Sidade la Generalitat de Catalunya ha instal·lat mà-quines dispensadores de condons a preus econò-mics en 13 localitats de Lleida. Aquesta mesurapretén frenar l’avanç de la sida entre joves hete-rosexuals, que és un dels principals grups de riscquant al contagi de la malaltia. Les màquines hanestat instal·lades en llocs de molta concurrènciajuvenil, com pubs, sales de festa i discoteques. Lainiciativa compta amb dos tipus de màquines dis-pensadores, les exclusives d’aquest producte i lesmàquines de tabac que, a més, dispensen condons.A Artesa, s’ha instal·lat una màquina d’aquest úl-tim tipus, concretament al Pub Jack’s.

Creació de Creu Roja la NogueraDurant els mesos de novembre i desembre CreuRoja d’Artesa, juntament amb Creu Roja de Ponts,s’han fusionat amb Creu Roja de Balaguer, for-mant així la Creu Roja de la Noguera, que tindràcom a seu central la capital de la comarca. CarolBlàvia, coordinadora de la Creu Roja (abans deBalaguer i ara de la Noguera) es va reunir amb lesassistents socials i amb diferents institucionsd’Artesa i de Ponts per tal de parlar de les neces-sitats de les dues localitats. En un principi, i ana-litzades aquestes necessitats, s’actuarà en el sec-tor de la infància i l’adolescència.

Les petjades de dinosaure a la UNESCOVuit jaciments d’empremtes de dinosaure de lescomarques del Pallars Jussà i la Noguera formenpart de la candidatura espanyola a la UNESCOperquè siguin declarats Patrimoni de la Humani-tat. En aquesta candidatura també s’hi inclouenjaciments situats a 5 comunitats autònomes més.Si la petició prospera, la declaració s’atorgarà l’es-tiu de 2005 i significarà la protecció i difusiód’aquest patrimoni natural. Recordem que a Artesa(a la Vall d’Ariet) hi ha un d’aquests jaciments,

7

la P

ala

nca

Noticiari

que compta amb desenes de petjades fossilitzades de dinosaure.

Lliurament de les subvencions del pla Leader

El passat 10 de desembre quatre empresaris del municipi d’Artesavan rebre de mans del batlle Domènec París el xec corresponent ala subvenció del pla Leader Plus. Aquest pla compta amb fonseuropeus i està gestionat pel Consorci del Montsec; potencia no-ves iniciatives empresarials a la zona del Montsec i pot subvencio-nar fins a un 30% de la inversió. Jesús Palacios (Fusteria Jesús),Dolors Puigpinós (Jambo Idiomes), Jordi Conejero (Formatgeriesde Clua) i Xavier Cases (Auto-Xami) van rebre diferents quanti-tats econòmiques que els ajudaran a donar una bona empenta alsseus negocis (recent creats o remodelats segons els casos).

El mercat d’Artesa, en perill?El nucli de l’Hostalnou, agregat al municipi de Vallfogona deBalaguer, acull des del passat 7 de desembre un mercat dominical.Aquest nou mercat és competidor directe del d’Artesa de Segre iestà organitzat per l’associació gitana de Balaguer amb el suportde l’ajuntament de Vallfogona. En un principi semblava que aquestcertamen comercial podia fer perillar el mercat d’Artesa, tot i queen els tres diumenges que portem, han coexistit amb èxit els dosmercats noguerencs. El mercat de l’Hostalnou compta amb un cen-tenar de parades i el d’Artesa manté, fins al moment, la cinquante-na de parades que té des de fa un parell d’anys. El que sí hi hahagut és la presència de nous mercadistes, donat que algunes para-des han preferit el d’Hostalnou deixant el mercat artesenc a altresque abans no hi tenien cabuda. El temps dirà si aquests dos mer-cats poden coexistir o algun ha de plegar. A favor del d’Artesa hiha que és un mercat molt consolidat i que la nostra ciutat ofereixals visitants una sèrie de comerços locals molt competitius i dinà-mics (roba, calçat, electrodomèstics, joies, carnisseries, pastisseri-es, alimentació, mobles, etc.) que l’Hostalnou no té.

Seat ha fet 50 anysLa marca automobilística Seat ha complert 50 anys aquest any 2003.El dia 13 de novembre de 1953 es presentava oficialment el Seat1400, tot i que s’havia començat a fabricar uns mesos abans. Seatva néixer arran dels acords entre l’Instituto Nacional de Industria(INI), Banco Urquijo i la marca italiana Fiat. S’ubicava la factoriaa Barcelona per la seva tradició industrial i la seva competitivitat i

amb el pas dels anys esdevindria el motor de laindustrialització catalana i espanyola del tempsfranquista. A finals dels 70, Fiat abandonava Seat,que durant uns anys seria una marca independent;una forta crisi a mitjans dels 80 debilita Seat iVolkswagen compra la majoria d’accions. Els mo-dels 600, 850, 124, 127, 131, Ronda, Ritmo,Málaga, Ibiza, Toledo, Córdoba, León etc. hanmarcat una època a casa nostra.

25è aniversari de la Festa dels MúsicsCoincidint amb la festivitat de Santa Cecília (22de novembre) els músics artesencs van reunir-seper sopar i celebrar la seva festa. Una trentena demúsics i acompanyants van retrobar-se en aquestaniversari tan assenyalat; i és que la idea de reu-nir-se va sorgir ara fa 25 anys i des de llavors hohan fet ininterrompudament. Artesa de Segre, tra-dicionalment, ha estat un poble de músics i or-questres. Als anys 50 hi havia els grups musicals“David Fusté y su ritmo” i “Ritmos Modernos”que amb el pas dels anys es fusionarien per for-mar “Nuevos Ritmos”; posteriorment trobem elsemblemàtics “Duo del Segre” i Joan Carbonell.Aquests conjunts musicals han amenitzat nom-brosos balls a les nostres contrades i han portat elnom d’Artesa arreu de la geografia catalana. A laimatge, el grup “Nuevos ritmos”.

www.lapalanca.org

9

la P

ala

nca

Noticiari

La Marató a Artesa de Segrel diumenge 14 de desembre,Artesa es va bolcar amb la

Maratò de TV3 un any més, dedica-da aquesta vegada a l’estudi de lesmalaties respiratòries cròniques. El Gimnàs Altis de la nostra locali-tat va organitzar al local social de laDàlia Blanca, per 4t any consecutiu, unfestival d’aeròbic. Després d’unes pa-raules de la Mercè Nogués i del Sr. Al-calde, la Dra. Montse Coma va fer unaexposició d’aquestes malaties, acompa-nyant-ho de diapositives i una cinta devídeo. Després d’això va començar el fes-tival, on tothom va posar-hi gran èm-fasi, des dels més petits de 3 anys finsal grup del Gim-Or, volent ser solida-ris amb la participació en aquest festi-val. Es van ballar cançons actuals ambdiferents estils: aeròbic, steps, funky,salsa, gimnàstica rítmica i exhibició depas doble de ball saló. Per acabar, esva ballar una nadala amb tots els moni-tors i els alumnes del gimnàs, mentreels menuts van poder animar fent bom-bolles de sabó i gaudint de la neu queva caure al escenari. A la mitja part esva fer un sorteig d’un joc de maletes,un servei d’estètica i un cap de setma-na a la neu per a dues persones. La gentd’Artesa va participar omplint el localde gom a gom i fent la seva aportacióeconòmica, la qual es va entregar ínte-grament a la Fundació de la Marató. Latramesa dels diners es va fer el mateixdia al vespre, en acabar la recaptació,que va arribar als 2.100 euros. Volem donar les gràcies a tots elscol·laboradors que van ajudar a ferposible aquest festival: Ajuntament,Emissora Municipal, Dàlia Blanca, Per-ruqueria Spill, Estètica Altis i ViatgesIltrida de Balaguer. I també a la gentque desinteressadament va voler fer unbar a la mateixa sala, ajudant a augmen-tar els diner recollits, als que van actu-ar i a tothom en general. Tots junts vam passar una tarda di-ferent, gaudint de l’espectacle i essentsolidaris amb l’estudi de les malatiesesmentades.

Gimnàs Altis

Sopar a Vilanova per la Maratón any més, Vilanova de Meià tam-bé va contribuir a la festa solidà-

ria que significa la Marató de TV3. Mitjançant un sopar organitzat perl’Associació de Dones Coma de Meià,celebrat a la Sala d’Actes de l’Ajunta-ment, es van poder recollir un total de1.500 euros. Aquest sopar va tenir llocel 7 de desembre i va comptar amb unanombrosa participació: 118 persones. Ja fa uns quants anys que l’Associa-ció de Dones organitza aquesta activi-tat, que compta amb la col·laboració de

l’Ajuntament. Les dones d’aquesta en-titat, a més de preparar el sopar, realit-zen una rifa d’una panera de Nadal i detreballs manuals que han anat preparant. En la recent passada edició de la Firade la Perdiu ja van recollir 2.700 eurosamb la venda de diversos productes:melmelada, ratafia, mistela, coques... itambé manualitats. En aquesta ocasióels diners es van destinar a la lluita con-tra el càncer.

Ramon Giribet i Boneta

E

U

10

la P

ala

nca

Municipis

Cubells i l’Any Internacional de l’Aigua DolçaAjuntament de Cubells, junta-ment amb l’Associació Cultural

“Terres del Marquesat” van volercommemorar “l’Any Internacionalde l’Aigua Dolça”, celebració patro-cinada les NACIONS UNIDES iaprovada per 148 països, que té coma finalitat el sensibilitzar l’opiniópública de la importància d’un ússostenible dels recursos hídrics. Dins del marc de “Les Jornades Eu-ropees del Patrimoni”, celebrades persegon cop en aquest municipi, es vapronunciar una conferència àudio-visu-al sobre “L’aigua a Cubells: L’aigua,un bé escàs i les solucions aportadespels cubellesos”. Primerament, hom va fer una revi-sió dels diversos tipus de subministra-ment d’aigua que els cubellesos hanutilitzat al llarg del temps (basses; pousi cisternes; fonts públiques; abeuradors;distribució, primer tan sols a peu decasa i més tard ja per tota la casa, etc.).Aquesta evolució abraça la major partde la història escrita de Cubells i laTorre de Fluvià, és a dir, des de l’EdatMitjana fins als nostres dies. Es dónauna descripció d’algunes de les basseso cisternes més significatives: bassa dePedrissa, que fou la subministradorad’aigua potable des de l’edat mitjanafins l’any 1932; nova bassa municipald’aigua de 12 milions de litres de ca-pacitat, inaugurada l’any 2001; els di-pòsits municipals de Cubells i de laTorre de Fluvià, les Fonts de Sant Juliài del Pouet, hi trobem alguns pous i cis-ternes de notable interès, entre els qualscal remarcar la cisterna de Cal Pol, pot-ser un dels primers exemples de sub-ministrament d’aigua a nivell a “peu de

finestra”. La passejada virtual per aquests in-drets ens ha permès copsar que el mu-nicipi posseeix un ric Patrimoni Natu-ral i d’Arquitectura Popular, en bonestat de conservació i que cal preservarper les generacions futures. Acabada aquesta passejada, es fa unaintroducció sobre el cicle de l’aigua,seguit d’una explicació sobre els diver-sos usos de la mateixa i de la necessitatque el seu grau de qualitat ha de refe-rir-se als usos als que es destina.Aquests són variats i amb nivells d’exi-gències i de composició diversos. Les dades de con-sum de l’aigua perhabitant i any, alsdiversos estats de laUnió Europea, ensmarquen una claradistinció en els usosde l’aigua destinatsa l’agricultura entreels països del nord icentre d’Europa(Suècia, Noruega,Alemanya, Irlanda,Bèlgica...), amb pocconsum d’aigua des-

Bassa de Pedrissa Nova bassa d’aigua potable, a l’Alzina, el dia de lainauguració

Font del Pouet, en una Visita Cultural

Alguns dels participants de les Jornades Europeesdel Patrimoni davant de la cisterna de Cal Pol

tinada a l’agricultura, que a més a mésestà estabilitzat i els països situats mésal sud (Grècia, Espanya, Itàlia iPortugal), amb un consum majo-ritàriament destinat a usos agrícoles iamb una tendència que ha augmentatfortament, malgrat el seu estat crònic

Diversos usos de l’aigua- Producció d’aigua potable- Consum i usos domèstics- Fins industrials- Fins agrícoles

RecConsum dels animals

- Activitats recreativesContacte primari amb l’aiguaContacte secundari

- Vida aquàtica, cal considerar dos aspectesEspècies sensibles a la contaminacióEspècies tolerants a la contaminació

L’

11

la P

ala

nca

Municipis

Bibliografia1Web: http://reports.eea.eu.int/signals-2000/en/page013.html/#fig042 Josep ROQUÉ I BUSCATÓ: “APORTACIÓ DELA DECANTACIÓ LAMEL·LAR A LA MILLO-RA DEL MEDI AMBIENT”, IV Simposio Latinosobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad,Vilanova de Meià, mayo del 2003, C-19, pp 211-230

de deficiència hídrica. Això ens porta a parlar de les diver-ses estratègies per reduir el consum del’aigua en l’agricultura (rec gota a gota,xerojardineria, utilitzar aigües residu-als o purins depurats, utilització de l’ai-gua del mar en zones desèrtiques, etc.). Una de les amenaces amb què s’en-fronta la nostra espècie és la creixentcontaminació del nostre entorn, que estradueix en una disminució de la quali-tat de les nostres aigües; la qual cosaamenaça la nostra salut i limita el nos-tre creixement, alhora que posa en pe-rill la major part dels nostres ecosiste-mes. Es repassen els diversos agents con-taminants del sistema hídric: biològics,físics, fisicoquímics i químics), aixícom les diverses fonts de contamina-ció: agrícola-ramadera, domèstica, plu-vial, industrial, residual i atmosfèrica,i les diverses opcions que podem rea-litzar per pal·liar l’efecte negatiu del’acció antròpica.

Cubells dins del patrimoni miner de Catalunyal dia 6 de novembrees va celebrar al

museu de Geologia deBarcelona (Parc de laCiutadella) la presenta-ció del llibre El Patri-moni miner de Cata-lunya. Guia de Mines iMuseus de Geologia iMineria. La presentació del lli-bre va estar a càrrec dediverses autoritats del món geològic iminer de Catalunya:- Alícia Masriera, directora del Museude Geologia i del conjunt de museus

del Parc de la Ciutadella- Josep M. Mata-Perelló,catedràtic del Departa-ment de Mines de la Po-litècnica de Manresa- Rosa Serra, directoradel Museu de Cercs- Josep M. Sala, alcaldede Cardona- Albert Mitjà, directorgeneral d’Energia i Mi-nes

Hom va fer èmfasi en la importànciadel llibre presentat com a eina de di-vulgació didàctica i cultural del patri-moni miner de Catalunya, que en l’ac-tualitat es pot visitar al nostre país.El llibre presentat està pensat comeina de formació en l’àmbit escolarper ajudar a conèixer i estimar elnostre ric patrimoni geològic i mi-ner, alhora que servirà per a poten-ciar turística i culturalment una sè-rie de zones d’interès geològic i mi-ner que han estat recentment condi-cionades per al seu us cultural i tu-rístic.

E

Com a recomanació final i a manera deconclusió podem dir1 :- Mai com en l’època actual l’acció del’home havia posat en perill, en un grautan elevat, la sostenibilitat del nostreentorn, inclosa la de la nostra pròpiaespècie.- De tots els subsistemes naturals (aeri,terrestre, biològic o aquàtic), el que pre-senta més problemes de contaminacióa llarg termini és l’aquàtic, ja que és enaquest on en un interval de temps méso menys llarg hi van a parar total o par-cialment els contaminants alliberats enels altres subsistemes.- Una bona gestió mediambiental ha defonamentar-se, preferiblement, en laminimització dels residus.- Sols l’esforç conjunt de ciutadansmotivats, d’industrials emprenedors iresponsables i de polítics escrupolosos,ens pot portar vers el tan desitjat i ano-menat creixement sostenible.

Josep Roqué i Buscató

És una satisfacció pel poble de Cu-bells el fet d’estar-hi present com a re-presentant de la comarca de la Nogue-ra. En el seu patrimoni d’arqueologiaindustrial i minera, en el llibre hi po-dem trobar una descripció de les restesd’un antic forn de guix, operatiu fins amitjans dels anys 50 i d’una teuleria dela que consta documentació els seglesXVII i XVIII, i que en l’actualitat espoden visitar amb un guia oficial del’Ajuntament de Cubells.

Josep Roqué i Buscató

Forn de Guix de CubellsTeuleria del s. XVI-XVII de Cubells

Jerarquia de les diverses opcions degestió ambiental (de millor a pitjor)

PrevencióEliminació complerta de la generació de residusReducció en origen, MinimitzacióReducció del residu mitjançant canvis en procésReciclatgeReutilització i reciclatge dels residus com a matè-ria primera, recuperació de components o gene-ració d’energiaTractamentDestrucció, detoxificació, neutralització, dels re-sidus convertint-los en substàncies menys peri-llosesAbocamentEmissió dels residus al medi ambient de formacontrolada, pot implicar la reducció del volum,encapsulació, tècniques de control, etc.

13

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Logotip per “Atura’t i gaudeix”l passat 1 de desembre, la Juntade l’Associació de Comerç i Ser-

veis d’Artesa de Segre es va reunirper tal d’escollir el logotip de l’eslò-gan “Atura’t i gaudeix”. El Jurat estava format per CarlosAbad (director del CEIP Els Planells),Ramona Solé (directora de l’IES ElsPlanells), Tània Caubet (presidenta deles Artesenques Actives), Cristina Díaz(representant del CENG), RamonGiribet (representant de La Palanca),Núria Armengol (presidenta del’AMPA del CEIP Els Planells) i elssegüents membres de la Junta: AntonioGutiérrez (president), Montse Amorós,Jaume Alàs, Jordi Lanchas, MontseVall (secretària), Teresa Vall, SílviaCardona, Maribel Vilapriñó, Joan Ca-mats i Eva Camats. Van actuar com a

àrbitres de l’acte el Sr. Domènec Parísi Artigues i el Sr. Xavier Joval i París. El logotip més votat és obra de SílviaPoch i Garcia, guanyadora dels 300euros, que va rebre el premi el diumen-ge 14 de desembre de mans d’algunsrepresentants de la Junta, acompanyatsde l’alcalde d’Artesa. La Junta valora positivament la quan-titat de projectes que es van presentaral concurs i la seva validesa artística.Des d’aquí volem agrair i felicitar totsels participants. L’Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre i Comarca us desitjamolt bones festes.

Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

Activitats infantils

L’Associació de Comerç i Serveis haorganitzat diferents actes per a lamainada durant les vacances deNadal:- Dies 22, 23 i 24 de desembre, visi-ta del Pare Noel. Dilluns 22, a laCtra. de Tremp. Dimarts 23, a la pla-ça de les Escoles Velles. Dimecres24, al C/ Bisbe Bernaus. Els tres dieses donarà berenar a tots els assistents.- Dissabte 3 de gener, de 6h a 8h dela tarda, Festa Infantil a la DàliaBlanca. Hi col·labora l’EmissoraMunicipal de Ràdio, que farà con-nexions amb la festa a través del pro-grama del Trident. Us hi esperem a tots!

Sílvia Poch rep el premi del president de l’ACS,Antoni Gutiérrez, acompayada per l’alcalde,Domènec París, i el membre de la Junta de l’ACSJaume Alàs. Foto: Miquel Regué

www.acsartesa.com

E

14

la P

ala

nca

Esports

BÀSQUET

CENG

Campionat Catalunya masculí 3a categoriaDe la jornada 11 (30-11-03) a la 13 (21-12-03)

CENG Coop. Artesa - CB Cervera 80 - 75CENG Coop. Artesa (descans)CENG Coop. Artesa - CB St. Ramon N. 88 - 92

Territorial sènior masculíDe la jornada 10 (30-11-03) a la 12 (21-12-03)

CENG Calvet - Arenes Bellpuig 54 - 71CB Bellvís - CENG Calvet 63 - 45CENG Calvet - CB Almacelles 42 -64

Jornada 10 (30-11-03)

Cadet masculí Promoció nivell A (1a fase)CB Borges - CENG Coop. Artesa 76 - 44

Pre-infantil masculíAuto Estèreo Lleida - CENG Jubete 66 - 50

Cadet femení Promoció nivell A (1a fase)CENG Altis - Sedis Bernadí 40 - 71

Infantil femení Promoció (1a fase)CENG Màsters - Sedis Fustes Grau 36 - 71

De la jornada 4 (30-11-03) a la 5 (14-12-03)

Mini masculí (1a fase)Pamodín Lleida - CENG Miró 68 - 28CENG Miró - CN Tàrrega 34 - 52

Mini femení (1a fase)Pamodín Lleida - CENG Macià 59 - 09CENG Macià - CN Tàrrega 20 - 23

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

De la jornada 10 (30-11-03) a la jornada 13 (21-12-03)

Juvenil 1a divisióCE Artesa S. – Cervera 4 - 3CE Artesa S. – Pardinyes 2 - 1CE Artesa S. - EFAC Almacelles (pendent) 3 - 7Balaguer - CE Artesa S. 4 - 1CE Artesa S. – Tàrrega 0 - 3

Cadet 1a divisióEFAP - Orgel·lia 3 - 5Guissona - EFAP 6 - 1EFAP - Magraners (pendent) 7 - 1EFAP - Bellpuig 6 - 3Les Garrigues - EFAP 4 - 1

Infantil 2a divisióMollerussa - EFAP 0 - 4EFAP - Bellpuig 3 - 1EFAP – AEM SE 1 - 2Baix Segrià - EFAP 8 - 1

Aleví 1a divisióEFAP – Pobla de Segur 1 - 4UE Lleida - EFAP (suspès)Tremp - EFAP 2 - 1EFAP - Agramunt 3 - 0

De la jornada 6 (30-11-03) a la jornada 9 (21-12-03)

BenjaminsEFAP – Balaguer 4 - 3Rialp - EFAP 5 - 2EFAP - Guissona 2 - 2Orgel·lia - EFAP 5 - 0

De la jornada 7 (7-12-03) a la jornada 8 (14-12-03)

PrebenjaminsEFAP - At. Segre 1 - 8UE Lleida - EFAP 7 - 0

Resultats de bàsquet i futbol

FUTBOL

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 12 (30-11-03) a la jornada 15 (21-12-03)CE Artesa - Cervera 2 - 1 (Aubets i Sergi Beltran)Bordeta - CE Artesa 2 - 3 (Ricard Martínez 2, Aubets)CE Artesa - Cervià 1 - 1 (Ricard Martínez)Gimenells - CE Artesa 0 - 1 (Ricard Martínez)

15

la P

ala

nca

Esports

Oriol Badia, una promesa del ciclismel jove artesenc Oriol Badia iRiart, de 16 anys, en poc temps

s’ha convertit en un dels millors es-portistes sobre dues rodes de les co-marques lleidatanes. Tot i que l’Oriol va començar la sevavida esportiva amb el futbol, fa uns cincanys va deixar la pilota per agafar labicicleta. Des d’aleshores ha seguit unaprogressió que l’ha portat a assolir fi-tes importants dins l’esport del ciclis-me, tant en bicicleta de muntanya comen carretera. Primer va córrer a les files del clubartesenc CUDOS, mentre que aquestaúltima temporada ho ha fet en el MotoClub Segre, de Ponts, que aplega ungrup de joves promeses del ciclisme dediferents localitats, entre els quals tam-bé hi ha un dels “companys de fatigues”de l’Oriol, el Joan A. Gili de Montsonís.En les curses de carretera, però, encara

Una cursa de carretera del Campionat de Lleida, a Aitona

L’Oriol lluint la samarreta de campió provincial debicicleta de muntanya

La prova Selenika, de muntanya, va aplegar més de1000 participants

corrien sota el nom de CUDOS, ja queel club pontsicà està especiatlitzat enbicicleta de muntanya. Una vegada arribat el temps de fred,passat Tots Sants, els ciclistes acabenla seva temporada oficial, tot i que so-vint participen en curses de caire localo trofeus puntuals. En la recent acaba-da temporada, es pot afirmar sense capdubte que l’Oriol ha assolit un bon ni-vell de competitivitat, reflectit en elsbons resultats obtinguts. L’Oriol ha participat, en la categoriacadet, en desenes de proves i ha recor-regut milers de quilòmetres sobre labicicleta. En el quadre adjunt es pre-senta un resum dels seus bons resultats. Des d’aquestes línies desitgem al’Oriol que continuï en aquesta línia iuna bona temporada 2004. Bona sort imolts èxits!

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos cedides per Ramon Badia

E

RÀDIO ARTESA91.2 FM

Bicicleta de muntanya- Campionat de la Selva (3 proves): subcampió- Campionat de Lleida (6 proves): subcampió- Campionat ANBASO (8 proves): campió- Campionat territorial de Lleida: campió- Campionat de Catalunya: 19è classificat

Carretera- Campionat de Lleida (6 proves): campió- Campionat de Catalunya contrarrellotge: 26è classificat

17

la P

ala

nca

La Noguera

Programa ProderEl dia 27 de novembre, al Consell Comarcal de la Noguera,es va informar dels nous expedients aprovats per la JuntaExecutiva del Consorci del Montsec, uns trenta-tres en total,amb una subvenció d’uns 900.000 euros. Amb aquestes ac-tuacions es generaran seixanta-vuit llocs detreball, així com el manteniment i consolida-ció dels ja existents. Dels trenta-tres expedi-ents aprovats, vint són a Balaguer i la restaestan repartits entre altres municipis. Les fi-nalitats dels projectes van des de la creaciód’un centre logístic de productes agraris,l’obertura d’una residència per a la terceraedat, un estudi d’arquitectura, ampliacions derestaurants, una perruqueria o un estudi defotografia.

Bellmunt tindrà una bàscula novaL’ajuntament de Bellmunt d’Urgell ha co-mençat aquest mes de desembre la construc-ció d’una nova bàscula municipal, ja que la que existeix ac-tualment al municipi ha quedat obsoleta i és de difícil accésper als camions, ja que és dins del nucli urbà. Aquestes obreses realitzen en uns terrenys d’uns vuit-cents metres quadratsi la bàscula tindrà uns 18 metres quadrats de llarg per 3,5d’ample. El seu funcionament serà totalment electrònic, du-rant les 24 hores del dia, mitjançant un sistema automàtic demonedes.

Fira de productes artesanals a ÀgerEl cap de setmana del 6 i 7 de desembre va tenir lloc a Àgerla setena edició de la Fira de productes tradicionals delMontsec i artesanals, on s’hi va poder veure una bona mos-tra de les especialitats de la contrada i s’hi van fer una sèrie

d’activitats, entre les quals destaca la presen-tació de l’àlbum La Col·legiata: treballs derestauració, en què hi han participat autorslocals. El diumenge també es va poder veureuna exhibició de tir amb arc organitzat pelClub d’Arquers Montsec d’Artesa.

Vallfogona contra el càncerL’Associació Local de la Lluita contra el Càn-cer de Vallfogona de Balaguer ha portat a ter-me, per sisè any consecutiu, tot un conjuntd’actes informatius i lúdics per tal de recollirfons per la lluita contra el càncer. Entre al-tres actes, destaca el dinar de germanor quevan celebrar el passat 7 de desembre. Es tracta

d’un acte de caràcter popular que es porta a terme a la SalaSocial Poliesportiva i que inclou la preparació de la cassola.El diners recaptats per la venda de tiquets del dinar es desti-nen a l’Associació Catalunya Contra el Càncer de Lleida.

Pessebre vivent de CamarasaJa s’estan ultimant els preparatius per a l’onzena edició delpessebre vivent de Camarasa. Aquest any els dies de repre-sentació seran el 26 i 28 de desembre i l’1, 4 i 6 de gener apartir de dos quarts de set de la tarda. Aquest any l’organit-zació ha augmentat el nombre d’escenes representades res-pecte als anys anteriors. El recorregut és d’un quilòmetreaproximadament, amb 24 escenes a l’interior de les cases ila resta a l’aire lliure.

Térmens ofereix accés gratuït a internetEl municipi de Térmens comptarà amb el servei de comuni-cació gratuïta sense cable amb l’engegada del projecteTérmensWireless. L’Ajuntament de Térmens ha procedit ala instal·lació al Centre Cultural Sant Joan de les tres prime-res antenes i els dos primers servidors. Aquesta iniciativa,desenvolupada des de l’àrea de Noves Tecnologies del con-sistori que dirigeix el regidor Jordi Oronich, oferirà aquestservei a tots els veïns del terme municipal en un radi de 13quilòmetres.

Anna M. Vilanova

Activitats del CentreExcursionista de Balaguer

Diumenge 11 de gener- Esquí de fons a Lles de Cerdanya.- Possibilitat de fer també Raquetes de neu i/o Trineusde gossos.- Inscripcions abans del 6 de gener (Francesc Sumalla,699 942 934).

Divendres 16 de gener- Sopar de tots els socis, i qui ens vulgui acompanyar,amb motiu de la Presentació del 75è Aniversari del Cen-tre Excursionista.- Inscripcions abans del 6 de gener (Mila, 699 380 151,de 20h a 23 h).

Diumenge 18 de gener- Ruta de la Pau (4a etapa).- Inscripcions i pagament fins el 8 de gener (FrancescAntillach, 616 110 851, de 21h a 22h). Diumenge 25 de gener- 75è Aniversari. Raquetes de neu a la Serra del Cadí.- Inscripcions abans del 20 de gener (Elvira Carbonell,617 910 071).

18

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Esglésies amb campana d’obús. Consideracions (part 5)rribats a l’equador de la descrip-ció de les esglésies del nostre mu-

nicipi amb campana d’obús, faremuna aturada motivada per una do-ble necessitat. En primer lloc per pairuna mica aquest tema, ja que la in-tenció inicial d’utilitzar les campanescom a fil conductor per recórrer al-gunes esglésies del nostremunicipi ha esdevingutquelcom més que un sim-ple motiu de curiositat. I,en segon lloc, he de con-fessar que em cal unamica més de temps per acompletar les investiga-cions sobre l’origen de les campanesque presentaré a les properes edici-ons d’aquesta publicació. Analitzant la realitat actual, hom creuque la inicial provisionalitat que tingue-ren aquestes campanes ha esdevingutuna quotidianitat que ha acabat aban-donant, al capdamunt d’algunes de lesnostres esglésies, un tros de bomba quees va penjar com a pedaç, molt proba-blement amb la intenció de substituir-les per veritables campanes en un fu-tur, potser, pretesament pròxim. Aquestabandó junt amb la manca d’utilitat,deguda a la pèrdua del costum de co-municar-se amb tocs de campana, hanfet perdurar aquests elements que, comdeia en el capítol primer d’aquests arti-cles, ens recorden la cruesa delsbombardeigs que va viure el nostre ter-ritori i, també, perquè no dir-ho, l’es-poli que varen patir les nostres esglési-es. Malgrat tot, el pas del temps generahistòria i dóna valor a les coses aco-modant-les al lloc on corresponen. Pen-so que aquest és el cas de les nostrescampanes sobre les que, a la vista delcontingut d’aquest treball en tot el seuconjunt, no me’n puc estar de proposara les autoritats de la batllia l’encàrrecd’un estudi per valorar la viabilitat dedeclarar-les com a elements d’interèsdel nostre municipi, com a mínim a ni-vell turístic. En aquest sentit cal teniren compte que després d’haver fet unprimer inventari de la comarca, he po-gut constatar que el nombre de campa-

nes d’obús penjades als campanars detota la Noguera, actualment no arriba ala quinzena, de les quals, prop de lameitat estan dins del terme municipald’Artesa de Segre i la resta, excepte unparell o tres, les trobem en els termescolindants al nostre municipi. Sobreaquesta qüestió, en el darrer capítol de

la sèrie es presentarà la distribució do-cumentada de les campanes d’obús queencara avui es poden veure a la comar-ca noguerenca. La projecció que han tingut aqueststreballs publicats a La Palanca, per unapart, i per una altra els contactes realit-zats per a trobar respostes a les pregun-tes que es van produint en la investiga-ció sobre l’origen i l’evolució de lescampanes, han generat una expectacióque en cap moment hauria imaginat.Fins i tot alguns mitjans de comunica-ció han volgut fer-ne ressò. He de dir, o més aviat escriure, queels moments més reconfortantsd’aquest treball es produeixen, sensecap mena de dubte, quan arribo acontactar amb les persones que ara fa

més de seixanta anys varen protagonit-zar les troballes i penjaments d’aques-tes campanes. Per la meva part és lagratificació del resultat d’una recercaque en alguns casos ha estat molt labo-riosa; per part dels protagonistes, en elmoment de l’entrevista arriben a un re-trobament amb el propi passat i quan

rememoren aquells ins-tants, que són els seus, hepogut veure en aquests ho-mes la humil i sana il·lusióde la satisfacció d’haverajudat a forjar algunes deles pàgines de la nostra his-tòria local, sense haver-ho

pretès i ni tan sols imaginat. Tractant el tema amb persones vin-culades al camp de l’arqueologia, haaflorat més d’un cop a la conversa lavaloració d’incloure-les com a peces del’anomenada arqueologia de la guerracivil. El cert és que són elements bèl·-lics que, a més de merèixer el seu estu-di com a enginy tecnològic degut a laocurrència d’alguns artesencs de pen-jar-les als campanars, des de la guerraençà han format part dels monumentsarquitectònics de la nostra contrada,convertint-se en motius del nostre pa-trimoni municipal i, per extensió, co-marcal. En l’intercanvi d’escrits amb el Dr.Francesc Llop i Bayo, antropòleg, au-tor de diversos articles i publicacionssobre el món de les campanes i mem-bre del Gremi de Campaners de Valèn-cia, a partir d’una petició que li vaigfer per a l’ampliació d’informació so-bre la campana de Baldomà manufac-turada a la Foneria Manclús de Valèn-cia, referint-se a les nostres campanesd’obús em feia avinent aquest text: Estracta d’un conjunt únic de “campa-nes” que ha de ser ben estudiat, i pro-bablement protegit, per la seua raresai acaba el seu llarg i aclaridor escrit di-ent amb la seva notació de València:No sé si he aportat alguna novetat alsvostres treballs, però us assegure queel conjunt esmentat d’obusos és degran interès. Tot i que el contacte amb aquest eru-dit en l’estudi de les campanes i el seu

Campana del Santuari de la Mare de Déu de laVedrenya

Dr. Francesc Llop i Bayo, antropòleg: Estracta d’un conjunt únic de “campanes”que ha de ser ben estudiat, i probablementprotegit, per la seua raresa

AA

19

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

entorn va ser per tractar sobre una cam-pana de les que podríem anomenar“convencional”, el cas és que no tantsols em va aportar alguna novetat, sinóque em va obrir un amplíssim ventallde camps d’estudi per desenvolupar. Tant és així, que a mesura que avan-ça el treball de recerca es troben novespossibilitats que requeriran futurs es-tudis i, també, la valoració d’aquestsinstruments com a quelcom més quesimples ogives d’obús que pengen delscampanars. A mode d’exemple, caldriatreballar les formes de fixació i el su-port que les sustenta; ja que en cada cassón diferents i influeixen de maneramolt important, pel que hem pogutcomprovar, a la tonalitat de les matei-xes, amb dependència de les formes, elsmaterials i la combinació d’aquests. Calveure també a què obeeix la col·locacióal costat esquerre de l’església en elscampanars de doble cloquer, amb l’úni-ca excepció del cas de Tudela. Els ti-pus, formes i longitud dels batalls i laseva subjecció podrien ser motiu d’es-tudi pel que respecta a la sonoritat deltoc. També seria interessant conèixer sien igualtat de fixació el so d’aquestsinstruments registra la mateixa tonali-tat en cada un d’ells. Un altre àmbit perestudiar serien els tipus de tocs quepermeten aquestes campanes, la cober-tura espacial que abasten i la seva rela-ció quant a similituds i diferències res-pecte dels sons de les campanes con-vencionals. En un altre ordre de coses,seria convenient fer un estudi sobre lestrajectòries dels diversos atacs aeris ila situació dels llocs on es varen trobarles bombes a la nostra comarca, i com-provar si en altres zones atacades aques-ta circumstància es repeteix. Des de la seva vessant d’especialis-tes en el tema, el cert és que els mes-

Nota:Fins al moment he pogut localitzar lespersones implicades en la troballa detots els obusos de les esglésies en estu-di del nostre municipi. No és així pelque fa a la que correspon al Santuaridel Salgar. En aquest cas, després deparlar amb les persones relacionadesamb aquest lloc i els propietaris de lesmasies properes, no he trobat cap ras-tre per seguir. Des d’aquestes pàginesdemano si hi ha alguna persona que entingui notícies. Si és així, em potcontactar a través del correu electrònicricanyelles@a-fotogracia.org o bé altelèfon 93 491 16 91 en horari comer-cial.

Campana de l’Església de Sant Pere de Tudela deSegre

tres campaners poden obtenir en el nos-tre municipi un nou camp per estudiari, perquè no, potser pretenent una micade protagonisme turístic d’Artesa deSegre dins de l’àmbit de les terres deLleida, promocionar l’originalitat de lesnostres campanes. Certament, després de veure el va-lor que entesos i profans han donat aaquests caps d’obús i a la vista de lagran quantitat de llocs i monumentshistòrics, en molts casos singulars, quedormen al nostre municipi no puc mésque pensar que si els poguéssim mos-trar de manera ordenada, podríem lluirun dels llocs turístics més representa-tius del país. Però potser aquest és unaltre tema.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

Capítols publicats Part 1.- Introducció i Santa Maria.Vernet Part 2.- Església de l’Assumpció.Baldomà Part 3.- Sant Bartomeu. Valld’Ariet Part 4.- Sant Gil. Folquer Part 5.- Article amb consideraci-ons sobre aquest treball

Pròxims capítols Part 6.- Santuari de la Mare deDéu de la Vedrenya Part 7.- Església de Sant Pere.Tudela de Segre Part 8.- Santuari de la Mare deDéu del Salgar Part 9.- Resum d’esglésies ambcampana d’obús a la Noguera

www.artesadesegre.net

21

la P

ala

nc

a

Viatges

Turquia: els europeus d’Àsiaquest país no és només part dela història europea, sinó que ha

estat barreja i pas de moltes i moltescultures i civilitzacions, les emprem-tes de les quals es superposen i con-viuen. És una mica xocant trobar esglésiesa Turquia. El fet és que ha constituïtuna part del bressol europeu, des quel’imperi Romà es va disgregar en l’Im-peri d’Orient i el d’Occident. L’Imperid’Orient no va durar molt, però el d’Oc-cident sí, essent Bizanci la part mésimportant. Aquesta civilització és unaperfecta desconeguda, amb una quan-titat d’estudis i referències força reduï-da, tot i que es va dedicar total-ment a la religió cristiana. A Turquia hi vaig aterrar abansde la crisi que ara els impregna,fins i tots abans dels terratrèmols que esvan escaure ara fa també uns quants anys. Els turcs són àrabs, en certa manera,però des que el seu patriarca N’ataturcva instaurar que tots els escrits fossinfets amb lletres llatines, un fenomenmolt important va succeir. El que vapassar és que, en comptes d’utilitzar elsgrafismes àrabs, la gent va passar a ferús de lletres com les nostres per a re-presentar els sons. D’aquesta manera,més endavant, quan les criatures varenposar-se a estudiar els nostres idiomes,els va ser tot més fàcil. També, per uneuropeu que volti pel país, reconèixeruna adreça li és relativament fàcil, per-què ho pot llegir. L’imperi otomà va ser un imperi moltimportant, que va durar força anys entota la zona mediterrània, i si no recor-dem les batalles del “manc de Lepant”. Bé, tot això ve a compte perquè aTurquia es poden trobar algunes esglé-sies cristianes, encara que transforma-des a mesquites. I això ha succeït unesquantes vegades, mentre els diferentsinvasors de diferents cultures anaventransformant els estris, edificacions i es-glésies a la seva pròpia conveniència. Va ser, doncs, l’imperi de Bizanci elque va fer una església, amb una formarelativament mesquitoide, amb figures,pintures i similars, al centre d’Istambul.Després van venir les altres invasions,

i aquesta església, la Santa Sofia, vapassar d’unes mans a unes altres, es-borrant-ne les figures o pintant al da-munt. És una església peculiar perquèno només té cúpules com una mesqui-ta, sinó que també té una amfiteatreaccessible ben bé al bell damunt delcavall, amb escales grans, amples imolta gastades pel temps i les ferradu-res d’aquests cavall, quan pujaven aescoltar missa. Durant l’ocupació aràbiga final, da-vant mateix de la Santa Sofia, es vaconstruir la mesquita blava, la qual erasimilar, però es va fer més gran, per asuperar la grandesa de la Santa Sofia.

Molt més engalanada, amb riqueses, itota estorada (vull dir que està plenad’estores per a poder resar els àrabs) espot visitar i és immensa i impressionant. És curiós de pensar que es va fernomés per enveja i per a superar l’an-terior, la qual cosa demostra que, permolts anys que passin, nosaltres conti-nuem sent els mateixos, persones ambsentiments bons i dolents. L’altra visió imponent d’Istambul ésel canal, en el qual si tu hi navegues,pots dir: “A la meva dreta, Europa, i ala meva esquerra, Àsia”; depenent ésclar si navegues amunt o avall. Això,de fet, ho va dir un escriptor. L’estretdel Bòsfor, on es va rodar una pel·lículade James Bond, també separa diferentsbarris d’Istambul, i fa de baló d’oxigenper una ciutat tan carregada de trànsitcom de contaminació i també de gent.Els ferris travessen el canal contínua-ment, com a transport per la gent que vaa treballar; i la vista, des de dalt de l’ho-tel intercontinental, és fantàstica i asse-quible per a qualsevol que es vulgui pa-gar un cafetó dalt de tot de la terrassa. Amés dels ferris, pel canal hi passen vai-xells de gran tonatge, que van a Ucraïna,a Mariupol, a portar mercaderies. La ciu-tat propera que els seguidors delMortadelo coneixeran és Sebastopol. El peix del Bòsfor és de gran quali-tat, i una de les menges més importants

que hom pot provar a Turquia. El peixmés trobat és el turbot, “rodaballo”,encara que n’hi ha d’altres. Els turcs són molt competitius. En-tre ells pràcticament no es toleren. Hiha cercles de rics que van a guettos, isobretot presumeixen dels contractesque han fet amb els europeus. Segura-ment això està canviant últimament,però resulta curiós observar com pot sertan important per a ells simplement co-municar-se amb nosaltres. I el trànsit a Istambul és insuportable.Tanta gent junta no pot estar en un lloc.S’ha d’intentar evitar les hores puntes,però tot i així és desmesurat.

Quant al Basar d’Istambul, elqual és imprescindible visitar, hipodem trobar tantes curiositats ianècdotes que es fa difícil de re-

copilar-les. Una de les més explicadesés que els venedors, quan senten unaparaula teva, es llencen a reconèixer elteu país d’origen. Ens confonen bastantamb els italians, però sempre hi ha al-gun llestet que al cap d’un moment co-mença a desitjar-nos bon dia, dir quesom catalans i què tal està Barcelona.És realment bonic d’experimentar. Elque no és tan còmode és regatejar. Nor-malment els preus estan inflats fins a 3vegades el que ells estan disposats avendre. O sigui que toca aguantar unsbons 20 minuts per a fer una compra alpreu que toca. És clar, 20 minuts mul-tiplicats per tots els productes que no-saltres podem desitjar, vol dir que enun matí et pots quedar bastant cansatde voltar i regatejar, i total per a com-prar tres coses. El recinte està cobert, i és realmentbonic de veure les arcades amb moltscarrers petits i força botigues, amb pro-ductes de tot tipus, des de joies, jocs dete, guitarres, espècies... bé, de tot... iestores, és clar. Bé, visitar Istambul és altament re-comanable i una alegria pels ulls i perla ment, i a més una manera de reco-nèixer la nostra cultura encara que si-gui de lluny. Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

AA

Pots dir: “A la meva dreta, Europa,i a la meva esquerra, Àsia”

22

la P

ala

nca

Informe

Efectes meteorològics i ambientals del iodur de plataIntroduccióLa història del iodur de plata començaals anys quaranta, als laboratoris de laGeneral Electric Company (NovaYork), on el químic Irving Langmuirconcentra els seus esforços en la pro-ducció artificial de pluja, amb la inten-ció de fertilitzar grans extensions deterrenys desèrtics. És aleshores quan,experimentant amb un núvol de labo-ratori, s’adona que perquè plogui fafalta o bé una disminució dràstica de latemperatura a l’interior del núvol detempesta (via tèrmica) o bé la presèn-cia de partícules en suspensió al vol-tant de les quals es puguin formar lesgotes de pluja o gel (via col·loidal).L’any 1946 aconsegueix la primera plu-ja artificial. La via tèrmica es porta a terme,majoritàriament, injectant diòxid decarboni sòlid (conegut com a gel sec oneu carbònica) a –78ºC a la part mésalta del núvol de tempesta amb l’ajutd’avions. La via col·loidal implica augmentarel nombre de partícules sòlides (de di-àmetre inferior als 0,0001 mm) permetre cúbic d’aire respecte les partícu-les de pols naturals, de manera que s’in-crementi la quantitat de nuclis sobre elsquals es pugui condensar el vapor d’ai-gua. Dins d’aquesta segona via és ons’emmarca l’ús del iodur de plata (AgI).

Efectes meteorològics i ambientals Avui dia les coses han fet un gir in-esperat. Descartada la via tèrmica pelsseus elevats cos-tos, sorprenent-ment, en les mansexclusives del’Agrupació deDefensa Vegetal(ADV) Terres dePonent, el iodur de plata fa gairebé 30anys que s’aplica, de forma experimen-tal, amb la intenció de lluitar contra lapedra, no pas per produir pluja. A més,s’ha optat per potenciar les tècniquesd’aplicació d’aquest producte més eco-nòmiques i, per tant, menys segures: elscremadors fixos de base terrestre. Els defensors d’aquesta tècnica ar-

gumenten que no és contaminant i quela seva acció preventiva contra les pe-dregades és, estadísticament parlant,eficaç, elevada i exempta d’efectes se-cundaris indesitjables. Les considera-cions que els permeten fer aquestamena d’afirmacions són, bàsicament,cinc:1- El iodur de plata és altament insolu-ble en aigua i, per tant, és un producteno contaminant.2- Encara que el iodur de plata fos con-taminant, les quantitats alliberades almedi són prou baixes com per garantirla seva innocuïtat.3- L’estructura cristal·lina hexagonal deles partícules de iodur de plata afavo-reix el creixement dels nuclis de gel a

la seva superfície, tot aconseguint unincrement de la velocitat dels proces-sos de nucleació que conduirà a la dis-minució de la grandària de la pedra(més pedres, però més petites).4- La tècnica del iodur de plata no potprovocar mai una disminució de lesprecipitacions locals en l’àrea d’apli-cació.

5- Si l’eficiència del mètode encara noés la desitjable és perquè no hi ha unaxarxa prou estesa de cremadors i, pertant, cal ampliar-la (en contradiccióamb 2). El Col·lectiu Antiiodur de Plata, encanvi, té formada una opinió molt di-ferent sobre l’estat d’aquesta qüestió, iels seus arguments són els següents:1- L’Organització Meteorològica Mun-dial (OMM) no ha reconegut mai ofi-cialment l’eficiència del iodur de platapel que fa a la modificació artificial delcicle hidrològic, i fins i tot el Butlletíde la Reial Societat Americana de Me-teorologia no deixa de publicar articleson es constata la poca fiabilitat del mè-tode.

2- L’ADV Terresde Ponent no ha fetpúblic ni un sol es-tudi d’avaluació del’impacte ambien-tal de les seves ac-tivitats, relatives a

l’ús del iodur de plata. El Col·lectiu, encanvi, està elaborant l’esmentat estudibasat en dades de camp sobre els cre-madors, i els resultats preliminars indi-quen que el iodur de plata no és tan in-nocu com l’ADV pretén fer creure al’opinió pública: en condicions atmos-fèriques adverses, la dispersió de iodurde plata des dels cremadors pot conduir

No hi ha unanimitat d’opinions competents sobre elssuposats beneficis meteorològics que el iodur de platapot aportar al sector agrícola

23

la P

ala

nca

a la producció d’episodis de contami-nació per partícules en suspensió, me-talls pesants i vapor de iode, altamentirritant per a les mucoses i les vies res-piratòries. A més, si la combustió queté lloc als cremadors no és completa,cal considerar les emissions addicionalsd’acetona i d’altres productes orgànicsde combustió incompleta (PCI).3- El iodur de plata és un producte fo-tosensible, és a dir, la radiació solar eldescompon a un ritme prou alt, de l’or-dre d’un 10% per hora. En aquestescondicions, queda invalidat l’argumentde l’acció positiva de l’estructura he-xagonal del producte, atès que la des-composició abans esmentada tambén’altera l’estructura cristal·lina.4- Les estadístiques elaborades en elperíode 1976-2000 mostren, sense capdubte, un augment sostingut dels diesde pedregada anuals.5- Les elevades temperatures assolidespels cremadors de iodur de plata podenarribar a descompondre fins a un 15%

del producte abans d’abandonar el cre-mador.6- Hi ha evidències clares que l’ADVfa servir mitjans aeris per a la sembrade núvols de desenvolupament verticalamb iodur de plata, prohibits per llei aCatalunya. En aquestes condicions éspossible avortar el procés de desenvo-lupament del núvol sembrat, tot inhi-bint la precipitació posterior. Només ésuna qüestió de temps demostrar l’exis-tència dels esmentats mitjans aeris il·-legals.

Conclusions· Cada vegada és més evident que nohi ha unanimitat d’opinions compe-tents sobre els suposats beneficismeteorològics que el iodur de platapot aportar al sector agrícola.· En canvi, els efectes negatius per almedi ambient són ben delimitats, esconeixen tant el conjunt de processosfisicoquímics que afecten el iodur deplata quan és alliberat a l’entorn com

el tipus d’impacte ambiental que origi-na.· Preventivament, doncs, seria aconse-llable l’aplicació del Principi de Pre-caució i, en conseqüència, aturar l’úsgeneralitzat del producte.· Es fa necessari demanar a l’ADV Ter-res de Ponent que potenciï mètodes al-ternatius per a la lluita contra les pe-dregades, enlloc d’augmentar sense fretant el nombre de cremadors com ladurada anual de la campanya.· La sembra de núvols amb iodur deplata mitjançant l’ajut d’avions ésuna pràctica il·legal que pot fer min-var les precipitacions. Tot i que l’ADVTerres de Ponent nega rotundamentaquesta pràctica, les evidències apun-ten en sentit contrari.

Ramon Pollina TarrèsMembre del

Col·lectiu Antiiodur de Plata

Informe

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

La variant d’Artesa, en projectea uns quants anys que s’ha establert la política deconstruir variants en aquells punts de la geografia

on el trànsit de cotxes, camions, etc. és molt abundant.Aquests projectes, que comporten un desplegament im-portant d’infraestructures i obres tenen com a finalitatprincipal treure el volum més important de trànsit quepassa per dins les poblacions, facilitant així la vida enaquestes. El dimecres dia 10 d’aquest mes de desembrees va presentar la que probablement serà la variantd’Artesa, fet que constata que ja està en camí.

La presentació de la variant

Sobre la possibilitat de fer la variant a Artesa ja feia tempsque se n’estava parlant, i durant aquest mes de desembre,després de rigorosos estudis sobre el terreny, ha sigut quans’ha fet la presentació de la que és, segons els resultats delsestudis, l’alternativa de pas més vàlida. Així doncs, el dime-cres dia 10 de desembre va tenir lloc a la sala d’actes del’Ajuntament d’Artesa de Segre la presentació d’aquest pro-jecte. Van realitzar-la Jordi Benet, Cap de Carreteres de laprovíncia de Lleida, Jordi Follia, Director General de Carre-teres de la Generalitat de Catalunya, i Domènec París, alcal-de de la nostra localitat. Aquest últim va ser qui va encetarels parlaments, presentant als altres dos vocals i introduintel tema del qual s’anava a parlar. Va comentar que aquesta

variant ha aixecat una mica de controvèrsia per les conse-qüències que podria tenir en la població. Des de l’Ajunta-ment, però, creuen que a llarg termini aquesta obra serà be-neficiosa, ja que aquesta comportarà treure el trànsit pesantd’una de les vies de pas més importants. Seguidament parlà Jordi Follia, que va ressaltar els ob-jectius d’aquest projecte. El primer és treure el trànsit dedins de la ciutat perquè no sigui una interferència en la vidaurbana, millorant així la qualitat de vida d’aquesta. El segonés recollir el trànsit que prové de Tàrrega i Balaguer i por-tar-lo fins a Ponts, sense la necessitat que passi pel mig de lapoblació, amb el consegüent benefici per als conductors.

F

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

El traçat de la variantUna vegada aclarits els objectius, Jordi Follia començà aparlar de l’estudi realitzat. S’han valorat exhaustivament totesles alternatives possibles per a construir la variant. D’aques-tes, se n’han extret quatre. El cos central de la variant estàdeterminat, ja que el projecte contempla que passi paral·lelal canal. Les entrades i sortides de la variant són les quepoden fer variar el seu recorregut. L’entrada venint deBalaguer començaria als magatzems del Perotxes i podriapassar per davant de Mobles Ros (opció 1) o per darrera elturó d’Arcom (opció 2). La sortida direcció Ponts contem-pla dues possibilitats més, per sobre de les granges del Julià(opció 3) o per sota d’aquestes (opció 4). Les diferents com-binacions de les entrades amb les sortides conformen lesquatre opcions (veure fotomuntatge). De moment els tèc-

nics es decanten per l’opció de més al sud (o sigui, entrada 2i sortida 4), a l’espera de les al·legacions. Els accessos a la ciutat d’Artesa des de la variant serientres: un accés per la carretera de Balaguer. L’altre per la car-retera de Tàrrega, més central i on s’hi construiria una ro-tonda a dos nivells. Per últim, hi haurà l’enllaç amb Ponts,que tindrà el que s’anomena forma de trompeta. Tots tresaccessos possibilitaran l’entrada a la població. De l’estruc-tura de la carretera comentà que serà de dos carrils (un percada sentit), de 10 metres d’amplada en total. El vorals,d’acord amb la legislació vigent, seran d’1,5 metres cadas-cun. Va deixar molt clar també que serà una variant ambcontrol d’accessos, és a dir, es tindran en compte els caminsadjacents. Per tal de salvar el Senill, es construirà un pontd’uns 80 metres de longitud. El nus de la variant es trobarà ala zona del polígon (en aquest punt de la presentació, l’al-calde d’Artesa intervingué demanant que es faci una reorde-nació del polígon, aprofitant les obres de la variant i que elnus d’aquesta s’escaurà en aquesta zona). El Director Gene-ral de carreteres va concloure la seva intervenció dient queel pressupost d’aquest projecte és de 9,2 milions d’euros.

Què passarà a partir d’ara?Després de parlar Jordi Follia, començà el seu parlamentJordi Benet, que va explicar el procediment que s’establirà apartir d’ara. Primer de tot, es posarà aquest projecte a l’abast

Fotomuntatge: Sobre imatges ortofotogràfiques s’ha sobre-posat els diferents traçats de la variant. El resultat és unabona aproximació

La combinació de les entra-des 1 i 2 amb les sortides 3 i4 conformen les 4 alternati-ves de la variant. El tramcentral serà el que marca elplànol (paral·lel al canal)

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

de tota la població, mitjançant la seva publicacióen el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya). Aquest projecte presentat, consta dedos documents: un d’aquests és el traçat que tin-drà la variant, l’altre document és l’estudi de l’im-pacte ambiental que preveuen que tindrà en lazona. Una vegada publicat, s’obre el període d’unmes en el qual es poden fer totes les al·legacionsal projecte (en aquest cas el període serà tot elmes de gener). Passat aquest primer mes, s’obri-rà un altre període d’un mes en el qual l’adminis-tració també aportarà les seves al·legacions. Uncop finalitzat aquest període, s’analitzaran les al·-legacions rebudes. Per a fer-ho, se n’estudiaranles seves possibilitats tècniques per saber si espoden tenir en compte. En el cas que siguin via-bles es faran els canvis pertinents. Quan totes les al·legacions hauran sigut analit-zades es redactarà un expedient que s’had’entregar al Departament de Medi Ambient dela Generalitat. Aquest departament és l’encarre-gat de dictaminar l’impacte medioambiental quetindrà la variant en la zona i redactarà el que s’ano-mena una declaració d’impacte, on indicarà qui-nes són les mesures correctores per tal que el pro-jecte sigui mediambientalment acceptable. Acteseguit, el Conseller d’Obres Públiques farà la re-visió del projecte. Un cop revisat i realitzats elscanvis pertinents, és redactarà el projecte cons-tructiu, que ja és el definitiu. S’obrirà llavors unperíode en el qual s’engega el procés de licitaciód’expropiació dels terrenys, pas que portarà acomençar a construir l’obra. Tot el procés comentat, des de la sortida delprojecte al DOGC fins al moment en què estiguia punt de començar a construir, sol durar entre 1any i mig i 2 anys. Així doncs, es preveu que lesobres de la variant d’Artesa comencin a principisdel 2005.

La Palanca

Valoracions sobre la variantÉs llei de vida que les carreteres principals es vagin treient del’interior de les poblacions. Un gran volum de trànsit crea reten-cions, amb la conseqüent pèrdua de temps per als conductors iamb el perill que això pot comportar per als vianants (vehiclescirculant a gran velocitat i camions de matèries perilloses pas-sant arran dels habitatges, etc.). Al costat positiu trobem que elpas d’una carretera per l’interior dels nuclis urbans dóna vida alspobles (més ambient i més moviment econòmic per als comerços iserveis, que fan una bona caixa amb el que deixa la gent de pas). Arribats al punt que les administracions tenen molt clara lanecessitat de construir variants, s’han de pensar alternatives perno perjudicar l’activitat econòmica dels comerços. Aquí hi en-trarien idees com crear àrees de servei prop de les variants ambla possibilitat que alguns comerços hi poguessin traslladar la sevaactivitat (la dificultat radica en què el cost d’això és inassumibleper la majoria); fer una bona promoció de la ciutat a nivell publi-citari (per exemple, col·locant cartells vistosos a la variant) oreorientar l’activitat a les noves necessitats (amb ajudes i sub-vencions públiques) seria una bona solució a la pèrdua esmentada. El projecte de la variant, segons el nostre punt de vista i eld’algunes persones consultades, és un projecte “coix”. El motiude la “coixera” és que la nova variant no contempla una sortidacap a la carretera de Tremp. I això té la seva importància perquèhi haurà vehicles que hauran de seguir passant per dins d’Artesaper anar a Comiols i Tremp i, sobretot, perquè denota que laGeneralitat ha deixat de banda aquesta via de comunicacions queanys enrera era el pas natural de la plana de Lleida als Pallars, afavor de la carretera del Doll i de la carretera que va de Ponts aFolquer. L’administració tenia l’oportunitat de potenciar aquesteix però s’ha decantat pel que passa per Ponts, esmerçant unaquantitat d’esforços i diners públics per crear una carretera queve a substituir una que existeix, funciona i és millor. Gran part de la ciutadania també es pregunta per què es treuprimer la carretera de dins d’Artesa abans que de Ponts, Oliana oAgramunt, per posar alguns exemples. Ni la C-14, ni la C-26 sóncarreteres que començen o acaben a Artesa, així doncs, la majo-ria es pregunta per què començar pel mig, i justament per Artesa?Quin pla d’actuació ha previst l’administració per aquestes duescarreteres en qüestió de variants? Això denota una mala planifi-cació per part de la Generalitat o, sent malpensats, unes intenci-ons partidistes o sectorials. Per tant creiem que, abans de parlar de cap variant, primercaldria haver fet una pla d’actuació de la realització de les dife-rents variants per tot el traçat d’amdues carrereres (C-14 i C-26)tenint en compte perillositats, embussos... i pel que fa a la vari-ant d’Artesa creiem que és imprescindible i de justícia la realit-zació de l’enllaç a la carretera de Tremp, retornant al fragmentde carretera d’Artesa a Folquer la denominació i la importànciaque li pertoca. I amb tot això no estem dient no a la variant,donat que és una cosa lògica, sinó que estem demanant que esfacin les coses com cal.

La Palanca

27

la P

ala

nca

Tema del Mes

Enquesta als comerciantsLa construcció de la variant d’Artesa,com ja hem dit abans, és un tema queha portat molta controvèrsia per tot elque pot significar per la nostra ciutat.La major part de la població té una opi-nió molt clara, tant si és a favor com siés en contra. Un dels sectors als qualsafectarà aquesta construcció és el delscomerciants i de forma més directaaquells que es troben situats a peu decarretera. Per saber l’opinió de prime-ra mà, hem realitzat una enquesta deforma anònima als cinquanta-cinc co-merços o negocis que hi ha establerts ala carretera de Ponts i a la carreterad’Agramunt. Per una banda, hem pre-guntat si creien que la variant afectariaal seu negoci, i en cas que així fos siseria positivament o negativament. Elsresultats que mostra el gràfic de sec-tors d’aquesta primera pregunta són queun 47,27% creuen que la construccióde la variant afectarà negativament,mentre que el 45,45% opina que nol’afectarà. D’altra banda, hem pregun-tat la seva opinió sobre la vida al pobledesprés de treure la carretera, entenentper vida no els negocis en general, sinóel moviment de persones, la gent quees veurà al carrer normalment, etc. Enaquest cas la majoria opina en un47,27% que el poble perdrà vida;d’aquesta mateixa pregunta el 21,82%dels enquestats opina que el poble higuanyarà en vida i en ambient i el30,91% creu que seguirà igual. Com apunt final hem de comentar que 24 delscomerciants enquestats ha confessatque no es va assabentar de la presenta-ció de la variant abans que aquesta esrealitzés. La resta se’n va assabentar enmolts casos de forma casual i amb equi-vocacions.

La Palanca

Les dades de la variant4 són les alternatives de traçat que s’han estudiat9,2 milions d’euros, és el pressupost de la variant80 metres de longitud tindrà el pont per salvar el Senill1 mes d’informació pública del projecte per tal de poder presentar al·legacionsD’1 i mig a 2 anys, és el que tardarà el procés que s’inicia aquests diesL’any 2005, serà el moment en què començaran les obres construcció

29

la P

ala

nca

Notícies de la Biblioteca

Telecentre a la Bibliotecaany passat donàvem a conèixerla informatització de la bibliote-

ca amb un ordinador connectat ainternet a disposició del públic. Aratenim un altra bona noticia: la ins-tal·lació d’un TELECENTRE. Com neixen els telecentres? Com aconseqüència d’un Pacte Institucionalentre el Govern de la Generalitat, totsels grups parlamentaris i Localret, pera la promoció i desenvolupament de lasocietat de la informació a les adminis-tracions públiques catalanes. Dels aspectes més rellevantsd’aquest Pacte en destaca el compro-mís de crear una xarxa de punts públicsd’accés a internet. Projecte que s’ano-mena NODAT. Dins d’aquest projectees crea a Catalunya una xarxa detelecentres amb convenis firmats entrel’ajuntament de cada població i la Ge-neralitat. Amb aquest projecte NODAT,Catalunya se situa entre els països cap-davanters de la Unió Europea pel quefa a punts públics d’accés a internet perhabitant. La Biblioteca Joan Maluquer iViladot posa a disposició del públic tresordinadors connectats a internet, unaimpressora i un escànner. Amb aquestequipament es pot accedir als avantat-ges de la societat de la informació iintroduir-se en l’ús i coneixements de

BIBLIOTECAJOAN MALUQUER

I VILADOT

C/ ESCOLES25730 ARTESA DE SEGRETEL: 973400754Biblioteca@artesasegre.ddl.net

HORARIDe dilluns a divendres: de 17 a 21 horesDissabtes: d’11 a 13 hores

L’ les noves eines (internet, correu elec-trònic, serveis en línia, tec…). Per tal que tots els usuaris puguinaccedir als ordinadors, es regularà l’ho-rari: màxim una hora al dia i dos a lasetmana. Els menors de 12 anys aniranacompanyats d’un adult. Tots els ciutadans i ciutadanes po-den gaudir i utilitzar qualsevoltelecentre existent a Catalunya, i tothomque tingui accés a internet pot accediral web: www.xarxa365.net. Aquest web

dóna a conèixer el portal de l’Admi-nistració oberta de Catalunya. Enaquests moments estan oferint cursosgratis (en línia) per iniciar-se a internet. Vine! T’ajudarem a registrar-te.

30

la P

ala

nca

Activitats solidàries

La Pàgina de l�IES Els Planells

l mes passat us informàvem enaquesta pàgina que tenim dedi-

cada al nostre centre dins La Palan-ca, que l’IES Els Planells havia en-degat un nou projecte. Es tractava d’obrir al nostre centre, iper un període de tres setmanes, queanaven des del 17 de novembre al 5 dedesembre, una botiga de venda de pro-ductes de comerç just, productes totsells proporcionats per l’ONG IntermónOxfam. A més, també ampliàvem elnostre horari “comercial” als diumen-ges al matí amb una parada ubicada almercat setmanal durant els diumenges20 i 27 de novembre i 7 de desembre. Ara que ja hem acomplert el nostreobjectiu volem agrair la col·laboraciódels ciutadans i ciutadanes d’Artesa deSegre per l’acollida que va tenir la nos-tra iniciativa entre la població. A més, volem informar-vos que, du-rant els dies que vam procedir a la ven-da d’aquests productes de comerç just,hem recollit la quantitat de 1233,57euros, o sigui, 205.248 de les antiguespessetes. Aquests diners, un cop feta la liqui-dació amb Intermón Oxfam, es desti-naran en una quantitat que oscil·la en-tre el 10 % i el 25 %, segons la tipolo-gia dels productes venuts, a un projec-te educatiu que durà a terme el nostrecentre entre els que té endegats aques-

ta ONG. D’altra banda, també aprofitant elsdies que teníem instal·lada la paradetaal mercat, vam recollir dinersper a la Marató de TV3, queenguany està destinada a lesmalalties respiratòries cròni-ques. La recollida de diners se simbo-litzava amb el donatiu de 2 euros i, acanvi i com a agraïment a l’aportació,es donava un punt de llibre que haviaestat elaborat per alumnes i professorsde l’IES Els Planells. Per a la Marató

E

GRÀCIES

es va recollir la quantitat de 537,27euros, això és 89.394 pessetes. Tan sols ens resta agrair un cop més

la col·laboració en les acti-vitats que organitzem i do-nar-vos les gràcies en nomde tots aquells que rebran

aquest ajut que, sense tots vosaltres,hauria estat del tot impossible d’acon-seguir.Gràcies.

IES Els Planells

31

la P

ala

nca

Poesia

Nadal 2003Volant damunt de l’espaitriomfant del temps i la vida,de bell nou torna el Nadalcom una dolça ferida.

I el seu missatge s’endinsafins al mateix sols del cori us parla, amb veu sentida,de Pau, de Joia i d’Amor.

Gens l’importa que els humans,encegats per mil fal·leres,no facin cas dels seus clamstot i encenent noves guerres.

A desgrat d’aquesta dèriade l’home atàvic estigma,malgrat aquesta misèriade cobdícia i de follia...

Nadal enmig de la vida,enmig d’un Món embogit,prou pregona, nit i dia,Santa Pau, amb fort delit.

Els anys passen com ventadacamí del mar del Mai Més,i els Nadals marxen i torneni els homes no tornen més...

N’hi ha que compten per dies,n’hi ha que compten per anys,n’hi ha que compten per llunes...Nosaltres ho fem per NADALS!

Sícoris

Som tots germansEls germans,amb valors humans,amb amor, es donen les mans.

Mengen lo necessari,amb un tercer plat n’hi ha prouper estar com un ou;el quart, per al tercer món.

Als germansdóna’ls les mansperquè visquin com humans.

Som uns sis mil milions,els tres mil necessiten teves lliçons,necessiten el sobrant dels teus milions.

Delfí Solé

A vosaltres, els oblidatsVíctimes de la barbàrie humana.Víctimes de la ignorància, la maldat,la hiprocresia, l’ambició i la mentida.Víctimes d’homes sense consciènciai ment criminal......de covardes actitudsamb excuses inexcusables......dels qui escullen un altre camíper no saber de la vostra existènciaencara sense existir......d’egòlatres egocèntrics que tenyeixende blanc la seva negra ànima......i víctimes a la fi de la pèrfidaactitud de per als qui la vidade l’ésser humà només té valorquan es pot convertir en diners.Per vosaltres, oblidats, qui guarda silenci?......Només els morts!!...

Jordi Españó

I pau a la Terra als homes i dones

de bona voluntat

I pau a la Terra als homes i dones

de bona voluntat

I pau a la Terra als homes i dones

de b

ona

volu

ntat

32

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

S’ha acabat el bròquil!!! Ah… i també la pastanagaPermeteu que el primer sigui, en part,en la llengua de Luis de Góngora ySaavedra. Llengua que, tant jo commolts d’altres, fem servir molt sovintamb molta normalitat; però, pel que faa mi personalment, no utilitzo en la in-timitat. Dedicat amb tot l’afecte a quisegurament no ho entendrà: “Apalabras necias lanzadas por laringesincoherentes, trompas de eustaquio enestado letárgico”. Comitè: “Grup de persones elegidesper una societat, un partit, etc., per aconstituir una junta que té una missió,unes atribucions determinades, etc.” Senyors del Comitè Local de CiU,vostès encara no han entès res de res icontinuen confonent el plorar amb elfer riure. No poden continuar donantclasses i carnets de catalanitat amb elrepetitiu eslògan seu de la passada cam-panya electoral al Parlament “SÍ aCatalunya”, que alhora és també un “SÍal nostre municipi”. De veritat es creuen que els altresciutadans i ciutadanes que no han do-nat suport al “SÍ” de CiU al nostre mu-nicipi, no volen el millor per Catalunyai el millor pel municipi d’Artesa deSegre? Si us plau, siguin menys prepo-tents i sectaris. I no s’apropiïn més delnom de Catalunya i del municipid’Artesa de Segre en debades. No crecque sigui aquesta la seva intenció, peròja no poden monopolitzar més, i al seuprofit, tota una societat que ja és proumadura per deixar-se portar per “sal-vadors de les màximes essències”, queSÍ són les seves, però que NO coinci-deixen amb les meves ni amb les de la

majoria de ciutadans i ciutadanesd’aquest país. Per altra banda, els felicito pels re-sultats que han obtingut en les passa-des eleccions a tot et territori, que elsha suposat perdre 10 diputats i un im-millorable resultat al nostre municipi,tot i que també han baixat en percen-tatge de vot, passant del 57,3% l’any1999 al 52%; però –carai!– és un moltbon resultat per a vostès. Felicitacions. Carai com es van posar els espanyolsquan es va poder veure i escoltar desde les antípodes com un trompetista, decognom MORRISON, ens va delectaramb l’himne de la 2a República, l’ano-menat “Himne de Riego”. Jo em pen-sava en un primer moment que es po-dia tractar del desaparegut i mític can-tant dels THE DOORS, en JimMorrison; o potser el llegendari músicde blues i jazz Van Morrison (tots tresamb el mateix cognom). Però veurecom se’ls desencaixaven les cares als“mandamassos” de l’esport espanyol vaser tota una lliçó del que ells en diuen“nacionalismos de pueblo ycampanario”. Ha estat un dels mo-ments memorables de l’any, a través dela petita pantalla. Avui, mentre estic escrivint aquestarticle, ja se sap que el nou presidentdel Parlament de Catalunya és el dipu-tat d’ERC Sr. Ernest Benach, diputatper Tarragona i persona que fa anys quetinc el gust de conèixer, des dels tempsen què ser d’ERC era quasi com ser eldimoni escuat; la qual cosa, per cert,crec que encara es creuen a Espanya,com sempre, i ara si cal, més. Després

de 24 anys, Catalunya tindrà un governnacionalista i d’esquerra. A alguns se’lsha acabat el “bròquil”... i la “pastana-ga”. Ara toca “botifarra amb monge-tes”, un bon vi amb postres de “músic”,una bona “mistela”, un bon cava... imés; és a dir, varietat de productes. Jatocava! Per cert, els d’ERC estem disposatsa pagar la “factura”, fins i tot l’IVA…Vostès, senyors de CiU, ja han comen-çat a pagar la seva… però amb molt deretard... i de poc que no ens hipotequena tots i per sempre. Per acabar, permeteu-me una ironia.Durant aquests 23 anys s’ha anat ins-tal·lant, dins la mentalitat política decada ciutadana i ciutadà d’aquest país,un missatge que de tant en tant deixenanar des de CIU, i també els cacicsd’avui, d’ahir… de sempre: “CAL SERSEMPRE DELS QUE MANEN!!!”.Doncs, apa, som-hi! Des d’aquí convi-do l’actual equip de govern del nostreAjuntament a posar-se al costat dels quemanen. Però els d’ERC som molt mésgenerosos i els oferim la possibilitat depoder triar entre ICV, PSC-PSOE iERC. I és que nosaltres sempre seremdiferents a vostès. Com deia el malau-rat Gato Pérez: “La vida te da sorpresas,sorpresas te da la vida… ay, ay.“

Francesc Cases i MianesPresident de la Secció Local d’ERC

Artesa de Segre

www.lapalanca.org

33

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

La BruneteHe de confessar-vos que una de lesmeves aficions més inconfessables,encara que poc higièniques, és escoltarla “BRUNETE MEDIÀTICA”, i he dereconèixer que després del 16-N m’hohe passat d’allò més bé, encara que nosense certa preocupació. No vull ni pensar que hauria passatsi ERC hagués tret la majoria absoluta.Tot i això, el més curiós de tot és el seudiscurs: si no pensem com ells, somradicals; si no pensem com ells sominsolidaris; si no pensem com ells, som

desestabilitzadors; si no pensem comells, no som demòcrates, no som cohe-rents i el millor de tot és que somexcloents (quan al nostre país, durantsegles, hem acollit a milers d’emigrantsde cultures diferents). I més coses. Resulta que la culpa detot la té el nostre sistema educatiu, jaque falsegem la història. I si els resul-tats electorals no són del seu gust, hemde canviar el sistema electoral, o s’hande repetir les eleccions, o la societat ésimmadura tal com van dir-los als bas-

cos. Tenir idees independentistes és teniridees demoníaques. I lo millor de tot ésque ara el català i el valencià són duesllengües diferents. Molt bé, sempre ésbo assistir al naixement d’una novallengua. Personalment m’agradaria as-sistir al naixement de llengües com l’ar-gentí, el peruà o el mexicà. Llàstimaque no podré assistir als esmentats nai-xements, tot i que m’agradaria força.Atentament.

Moisès Martí

Tudela existeix, encara som viusCom a tots els petits pobles, a Tudelaens trobem amb una sèrie de necessi-tats que no per ser petits són menysimportants. Avui dia tot és molt car i de difíciltramitació, sobre tot quan es parla depidolar per poder aconseguir alguncaleret. És en aquest punt quan entremen el dilema de sempre: “Si no es tiraendavant, es tira enrere.” Evidentment, nosaltres ja no volemni podem tirar més enrere. Des d’untemps cap aquí hem tornat a una fór-mula, LA JOVA, que anys enrere i de-gut al poc poder adquisitiu era gairebél’única manera de fer alguna cosa alspobles (arreglar camins, netejar regue-res, etc.); i ho feien per torns, nomésels homes de cada casa, o pagaven aalgú perquè ho fes. Després, potser perl’abús o perquè tothom va pujar el ni-vell de vida, semblava que ningú podia

fer res sense cobrar. Però nois, els temps canvien i avuidia tots vivim molt bé, encara que solsi deslligats dels veïns. D’alguna mane-ra, això genera la necessitat de fer al-guna cosa pels altres i amb els altres.Aquesta és la fórmula que tan bon re-sultat ens dóna a Tudela. Hem passat d’aquelles joves llarguesi pesades, fetes per obligació, a unesjoves alegres i semifestives, amb esmor-zar de germanor inclòs i, evidentment,obertes a tothom dels més petits als mésgrans. Tots tenim el nostre granet d’are-na per aportar-hi. D’aquesta manera tan senzilla hemestat capaços de fer obres molt impor-tants (restaurar l’ermita de Sta. Fe, pla-ça de les Escoles, pavimentació de labaixada de Cal Tugues, etc.). Aquest mes de desembre tornem aestar immersos en una gran moguda,

AvançAra

per descomptat a jova:- Remodelació de les Escoles per pas-sar-ho a local social i de convivènciaveïnal.- Remodelació de l’entrada del poble,que ha passat de ser un abocador a seruna entrada digna i espaiosa.- Esbrossar i recollir tota la llenya delsmarges del camí del torrent.- Netejar i esporgar parcs i places delpoble. Les feines eren ambicioses; però, se-nyors, la resposta ha estat fabulosa. Hohem aconseguit!!!! Sou collonuts,som els millors!! Ah, m’ho descuidava: Gràcies a totsi fins a la pròxima.

Jaume Solé i MallolMembre de la Junta Administrativa

de Tudela de Segre

35

la P

ala

nca

In Memoriam

Va fer un any de la mort del JaumeEl dia 20 de novembre va fer un anyque en Jaume va morir. Em sento ambl’obligació d’agrair a tantes personesque al llarg d’aquest any l’han recordatamb nosaltres, el dia del seu aniversariamb unes flors, una trucada. Va morir relativament jove, es per-drà físicament molts esdevenimentsd’aquesta família que vam formar totsdos: les quatre filles, els gendres, elsnets. El Julià, a vegades, quan mira elcel a la nit, busca l’estel més brillant idiu: “Mira, l’avi!”. El Cesc i el Quel elrecorden mirant les fotos on surten totstres. La petita Jana també el recordarà,perquè els seus pares, tiets i jo(l’Abulita) li parlarem sempre d’ell.

El recordo amb enyorança, que noamb tristesa. La mort, es dormir-se i nodespertar-se. Per això, a vegades emrepeteixo: “No el veure mai més”. Quan una persona ens deixa, tothomdiu que bo era. El Jaume, com tots, te-nia defectes i virtuts, però sempre esva abocar amb cos i ànima a la sevatasca i al seu país. Gràcies, Cardona, pels anys viscutsamb tu, amb les penes i alegries quetota vida comporta.

Elisabet Canes ChicoteViuda de Jaume Cardona

Diario Médico concedeix un diploma a CardonaEl passat 24 de novembre, DiarioMédico va concedir a JaumeCardona un diploma per la “Leybásica de autonomía del paciente”(més coneguda popularment per lallei del testament vital). L’esmentada llei va entrar en vi-gor el passat 16 de maig i fou intro-duïda en el Senat per JaumeCardona, de CiU, i Ramon Espasa,de l’Entesa Catalana de Progrés, des-

prés d’una llei anàloga i pionera apro-vada pel Parlament de Catalunya eldesembre de 2000. Aquesta llei ha suposat un pas deci-siu de cara a la humanització de l’as-sistència mèdica i aborda el tema de lesvoluntats anticipades, ja que el pacientpot diposar sobre quin tractament ac-cepta o rebutja en cas de perdre la com-petència física o jurídica per a decidirautònomament.

El 28 de novembre, la vídua deCardona, Elisabet Canes, i algunesde les seves filles van trasllardar-sea Madrid per rebre aquesta nova dis-tinció atorgada al difunt Cardona,juntament amb Espasa, acompanya-des de diverses autoritats polítiquesi del món de la sanitat, tant deCatalunya com de l’Estat.

La Palanca

Ricard Monfort

La teva mort és un sentimentpels qui en tenim un clar coneixement.Per tu orarem i resarem.

Havíeu servit a la societat,aquesta és la real veritatdel que recordarem tota la humanitat.

A mi em feres un correcte servei,que recordaré amb agraïment.Els de la diàlisi no t’oblidarem.

Ara al cel,fora de tot recel,amb el millor anhel.

Fugint del disbarat,allí tot és lleialtat,la verdadera llibertat.

Per tu resaremper al teu descans eterni mai t’oblidarem.

Pel Poeta i Profeta del Sol de NogueraSíndic de la Baronia de la Vansa - Lluçars

Delfí Solé Puig

Ventoses - Artesa de Segre 5/12/2003

36

la P

ala

nca

In Memoriam

Homes que han deixat petjada: el Laol vent tardorenc de la vida i lamort s’emportà el dia 11 de no-

vembre d’enguany, a l’edat de 84anys i després d’una ràpida malal-tia, el que en vida fou l’EstanislaoMonsonís i Pijuan, un artesenc depedra picada que, en el transcursde la seva caminada pels sendersd’aquesta falaguera vida, ha deixatl’empremta de la seva ferma pet-jada, embolcallada amb tota unallarga garlanda de treball, de llui-ta i d’afanys, virtuts cardinals dela gent de la nostra nissaga.

Havíem pensat deixar palesa la sevavida humil, però curulla de dinamisme,damunt les planes de La Palanca abansque el seu adéu es produís; però la dis-sort significada pel seu traspàs se’ns vaanticipar. És per això que, com a pòs-tum homenatge a la seva persona, hemvolgut, malgrat tot, deixar escrita cons-tància de la seva vida com l’espill d’unaexistència sadollada d’activitat i de bon-homia. Ben segurament que el bon amicEstanislao, conegut per la nostra ciuta-dania amb l’afectiva expressió del Lao,des de l’eternitat restarà cofoi i enten-drit per aquesta senzilla remembrança,abastament merescuda.

La saga dels CobatxosEn un llunyà dia 25 de març de 1919,el Lao veié la primera llum en la casapairal artesenca de Cal Cobatxo, quana la nostra ciutat hi havia una impor-tant fàbrica tèxtil, quatre metges, tresfarmàcies i tres fassines. Fou el caga-niu d’una família composada pels seusprogenitors i quatre germans: la Maria-maridada a Ca l’Alzina i difunta-, elMarià -occit en la sagnant guerra civilespanyola-, l’Enric -que va morir aBarcelona- i el nostre personatged’avui. En aquells reculats temps d’austeri-tat, la seva infantesa transcorregué comla de tants altres marrecs, amb assis-tència a l’escola fins als 14 anys, unallesca de pa sucat amb oli i sucre perberenar, a jugar al “marro”, a “pata-cons” o a boles i, a la finida del seuperiple escolar, a ensinistrar-se en eldigne ofici de fuster en el taller del seugermà Marià i ajudant, endemés, al seupare, el Miquel del Cobatxo en l’explo-tació de la guixera familiar, a la carre-tera de Tremp i al mateix peu del turóde Calivent.

La generació cremadaEnmig d’aquesta tònica, el Lao ja eraun fadrí de 17 anys quan arribaren elstràgics dies de juliol de 1936, amb la

maleïda guerra civil que va omplir dedol i pena totes les terres de la pell debrau. Arrel de la dita circumstància, novan tardar molt a cridar la seva lleva,per quin fet i com a soldat de l’exèrcitpopular va lluitar en defensa d’aquellamalaurada república enfront de la con-xorxa nazi-feixista fins al darrer mo-ment. Com un membre més d’aquellgegantí èxode iniciat amb la tràgica re-tirada de Catalunya, travessà la fronte-ra francesa on, com tants altres, va anar

El Lao en la seva joventut, quan amb l’autord’aquesta semblança, cada diumenge pujàvem aballar a Tudela amb el Tren de Sant Ferran, mig apeu, mig caminant

La Fonda Montaña, avui desapareguda, a la carretera de Ponts. Fou el punt d’arrencada de l’aventurahotelera del Lao i la seva esposa

El Lao i la Treseta, dos hotelers de pro

E

37

la P

ala

nca

In Memoriam

a petar al camp d’Elne. No va tardar gaire a retornar a l’Es-panya franquista, on va continuar, peruns mesos, essent carn de camp de con-centració a Toro (Zamora) i iniciant, acontinuació, un altre llarg període mi-litar; en aquesta ocasió, sota la banderabicolor, amb aquell aligot de l’Espanya“Una, Grande y Libre”. Fou un com-posant més d’aquella generació crema-da que va escolar una part considera-ble de la seva joventut entre guerra, exilii servei militar.

La vocació hotelera

Vestit de caqui, ja em teniu al nostreprotagonista banderejant pels carrers deTarragona; però, home enginyós i pràc-tic, ben aviat se les va apanyar per apoder compaginar la seva vida militaramb les tasques de cambrer a l’HotelMiramar de Castelldefels, on va sentirel crit de la seva vocació hotelera. Tantfou així, que a la finida del seu calvari,i retornat a la seva vila nativa, va pren-dre la ferma decisió de transformar-seen un restaurador de dit i de fet. Empèsper aquest propòsit, va deixar la fuste-ria al seu nebot, el Sisco del Cobatxo, iva passar a treballar com a home deconfiança de l’artesenca Fonda La Pal-ma, a les ordres de la Marieta i delManolo, ensinistrant-se a fons en la ditaprofessió. Va maridar-se, a no tardar, amb la que

fou la seva esposa i companya dels seusanhels, la Treseta Boixadera i Roca, deCal Galan de Tudela de Segre, una fa-drina rossa, maca i treballadora en gransuperlatiu. El jove matrimoni, tot se-guit, va emancipar-se. Amb la seva es-posa de cuinera i el propi Lao de timo-ner, obriren l’any 1955, la Fonda Mun-tanya a la carretera de Ponts, que benaviat va assolir una merescuda fama perla seva suculenta cuina i pel seu tracteafable. Però a nostres flamants i nous hote-lers, persones agosarades, actives iemprenedores, ben aviat se’ls va ferpetita la fonda en qüestió. Empesos perun lloable afany de superació, no tar-daren a adquirir uns extensos terrenysa la carretera d’Agramunt, on bastirenl’actual Hostal Muntanya, inauguratl’any 1975, amb el qual ompliren el buitde l’hostaleria artesenca, i quin nom ireputació ha continuat creixent dia adia, sota l’esguard familiar i una acu-rada professionalitat.

Fins al darrer momentEl difunt, juntament amb la seva tam-bé traspassada esposa, començà la sevaaventura hotelera amb una mà al da-vant i l’altra al darrere, és a dir, senseni un ral a la butxaca; i mercès a la sevaperseverança i el seu amor al treball, ala seva senzillesa i a la seva honeste-dat, aconseguiren triomfar plenament.L’airosa silueta de l’Hostal Muntanya

s’enlaira, avui, com una evident demos-tració que amb constància i treball totpot aconseguir-se. Aquestes han que-dat ben demostrades al llarg de la sevasingladura vital, car fins pocs dies abansde deixar-nos, el Lao, que havia deixatl’empresa a mans del seu fill Marià -digne fill dels seus pares- i de la sevanora Maria Àngels, estava encara al peudel canó seguint amatent la bona mar-xa del negoci, darrere el taulell del bar,fent cafès, tallats, i allò que calgués ambla mateixa empenta que un jove de vintanys. Com a cloenda direm, perquè és ve-ritat, que el Lao fou sempre una perso-na humil, senzilla, amic dels amics i detothom, quina pèrdua fou molt sentidaper la nostra comunitat, que va deixarben palesa la seva aflicció en el seumultitudinari enterrament. Si la memò-ria és l’espill en el qual veiem als ab-sents, la figura del Lao, com a exemplede bonhomia i de treball, emergirà enel fons de la memòria de moltsartesencs, entre ells nosaltres mateixos.

Sícoris

L’Hostal Muntanya, obra del Lao i la Treseta, en l’actualitat

Fins al darrer moment de la seva vida, el Lao esti-gué al peu del canó

El repòs del guerrer. El Lao assegut, a la seva se-nectut, davant del seu hostal

38

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Audicions a l’Aula Municipal de Músicarriba Nadal, el temps del mira-cle, el temps de la família, el

temps dels torrons... Arriba Nadal itot es alegria, la música s’omple dedolçor i arriba a totes les cases, enunes amb nadales amb la vora delfoc, en altres amb tota la música quesurt del cor... i en la nostra Aula deMúsica amb tot un seguit d’audici-ons. Els alumnes de la escola han agafatla batuta, s’han decidit!, han agafat elseus instruments i han començat a afi-nar, dolces notes, dolces melodies, dol-ces cançons per Nadal. Cada dia hansonat diferents instruments, tot va co-mençar el dilluns dia 15 amb les gui-tarres, tot seguit el dimarts alguns pia-nistes, violoncel·listes, conjunts decambra i el nostre conjunt instrumen-tal, el dimecres els percussionistes noes van voler quedar enrera, la resta depianistes i violinistes un van voler feren dijous tot hi donant pas a la restad’agrupacions de música de cambra iflautistes que van voler finalitzar la set-mana d’audicions el divendres. Toteselles estaven plenes d’entusiasme i es-forç, els nens havien de tocar en públicdavant dels pares. Totes elles es van fera Sala de l’Orfeó Artesenc de l’AulaMunicipal de Música i amb un grannúmero de públic assistent. Però els nens no ho van celebrar tansols amb les audicions si no que els méspetits van rebre la visita del seu esti-mat Tió. Ja feia dies que ens havia vin-gut a veure, però aquesta setmana ana-va de debò. El dimarts per a tots els nensde sensibilització i el dijous per a totsels nens de cant coral del grup de pe-tits: quin rebombori i quina il·lusió, totsel volíem picar! Va fer moltes cagades,tambors per els més petits, retoladors iceres dures per als més grans, i una can-timplora i moltes gominoles per a totsplegats. Que bé que ens ho vam pas-sar! Caga tió, tió de Nadal... Cantavenel millor que podien i el Tió els va com-pensar. La setmana s’ha acabat, els alumneshan fet les audicions, han cagat el Tió iara tan sols ens queda el nostre Con-cert de Nadal!

AA

39

la P

ala

nca

“Quan arriba el temps del miracle amb el pessebre demolsa i arboç, ens fa vindre unes ganes molt vives, ens favindre un desig de debò, cantar cançons al Noi de la Mare,cantar cançons que surtin de dintre el cor” Per tot això i molt més, des de l’Aula Municipal de Músi-ca d’Artesa de Segre us desitgem:

Bon Nadal i feliç any nou!

Claustre de l’Aula M. de Música

www.orfeoartesenc.org

Música, Mestre!

41

la P

ala

nca

Programa Activitats Nadal 2003 a Artesa

Artesa de Segre, celebra el Nadal!Durant les festes

- Fer el Pessebre al Casal de la Gent Gran i ResidènciaMunicipalOrganitza: Associació de la Gent Gran d’Artesa de Segrei Comarca- Visita del jurat del 49è Concurs de pessebres artístics icasolansOrganitza: Associació de pessebristes de la Parròquiad’Artesa de Segre

Dijous, 25 de desembre19:30h a l’Església Parroquial CONCERT DE NADAL acàrrec de l’Orfeó Artesenc, la Coral Infantil “Brots d’Il·lu-sió” i l’Aula Municipal de MúsicaOrganitza: Orfeó Artesenc, Coral Infantil “Brots d’Il·lu-sió” i l ’Aula Municipal de Música

Divendres, 26 de desembreA partir de les 11h pels carrers d’Artesa Cantada de na-dalesOrganitza: Equip de Caps de l’AEiG M.D. del Pla

17:30h al Casal de la Gent Gran«Fer Cagar la Soca com quan érem joves...»Organitza: Associació de la Gent gran d’Artesa de Segre iComarca

Dilluns 29 i dimarts 30PARC DE NADALDe les 16h a les 19h al Pavelló PoliesportiuOrganitza: Àrea de Cultura, AEiG Mare de Déu del Pla,Associació de Dones Artesenques Actives, CE Artesa deSegre, CENG, Club Arquers Montsec, CUDOS, Llard’Infants El Bressol i Biblioteca Joan Maluquer i Viladot.Biblioteca i la Llar d’infants al Parc de Nadal. Durantaquests dies, la Biblioteca Municipal «Joan Maluquer iViladot» i la Llar d’infants El Bressol estaran present al parc.

Divendres 2 de gener17 h a la Dàlia Blanca, L’HORA DEL CONTE, represen-tació de l’espectacle de titelles: “El Moliner” a càrrec laCompanyia Pengim-penjam.Organitza: Biblioteca «Joan Maluquer i Viladot»

Dissabte, 3 de generDe 18h a 20h a la Dàlia Blanca, Gran Festa Infantil ambconnexions en directe amb el programa TRIDENT de RàdioArtesa de SegreOrganitza: Associació de Comerç i Serveis d’Artesa deSegre

Diumenge, 4 de gener12h a la Llar-Residència Municipal de la Gent Gran: Visitadel Patge Reial12:30h pels carrers d’Artesa: Arribada del Patge ReialOrganitza: Llar-Residènica Municipal de la Gent Gran iBranca de Truc de l’AEiG M.D. del Pla

Dilluns, 5 de gener17:30h Cavalcada de Reis Mags d’Orient a Alentorn.Organitza: Poble d’Alentorn.18h Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, adoració al nenJesús i repartiment de regals. Arribada per la carreterad’Agramunt.Organitza: AMPA Llar d’Infants El Bressol, AMPA CEIPEls Planells i AEiG MD del Pla.21h Cavalcada de Reis Mags d’Orient a Baldomar, a laSala de l’ajuntament.Organitza: Àrea de Jovent de l’Associació de Veïns deBaldomar

Bones Festes i Feliç Any Nou!

Ajuntament d’Artesa de SegreÀrea de Cultura i Ensenyament

Àrea de Joventut, Esports, Festes i Fira

NOTA:Aquest programa inclou els actes, a partir del 25 de desem-bre, dels quals n’ha tingut coneixement l’Àrea de Cultura del’Ajuntament abans del 30 de novembre. No obstant, lesactivitats que hi faltin podran ser anunciades per l’EmissoraMunicipal de Ràdio.

42

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de novembreSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 06-11-03

Aprovació de les següents actes:sessió ordinària del dia 2 d’octubre de2003 i sessió extraordinària del dia 21d’octubre de 2003.

S’informa decrets d’alcaldia dic-tats des del dia 3 d’octubre de 2003.

S’aprova unànimement la pro-posta de reconeixement de crèdit 3/2003.

S’aprova unànimement la pro-posta de modificació del pressupostmunicipal 4/2003 mitjançant habilita-ció de crèdit.

S’aprova per unanimitat reconèi-xer a la senyora Dolors QuesadaJiménez, una antiguitat corresponent a2 triennis i a la senyora Maria JosefaParís Folch, una antiguitat corresponenta 4 triennis.

S’aprova per unanimitat concer-tar una operació de crèdit, en la moda-litat de préstec a curt termini, amb l’en-titat financera BSCH, per un import de120.000 euros que s’ha de cancel·lar enun termini màxim de 12 mesos.

S’aprova unànimement de ma-nera provisional per a l’exercici del2004 i següents, així com per al cursescolar 2004-2005 i següents, la modi-ficació de les ordenances fiscals en elsentit d’actualitzar-ne els preus que lesregulen d’acord amb l’expedient instru-ït.

S’aprova unànimement exigirllicència municipal per a la primera uti-lització i ocupació, i el canvi d’ús,d’edificis i d’instal·lacions, a totes lesllicències d’obres que s’atorguin des dela data de fermesa d’aquest acord.

S’aprova per majoria absolutaconcedir al Sr. Antoni Amell Palau lallicència municipal d’auto-taxi núm. 2

segons convocatòria aprovada perl’Ajuntament en data 7 d’agost de 2003.Vots a favor: 7 (CiU, PP i PSC)Vots en contra: 2 (ERC)Abstencions: 2 (ERC)

S’aprova per majoria absoluta laproposta d’adhesió al manifest en de-fensa del dret civil català amb el següentresultat:Vots a favor: 10 (5 CiU, 4 ERC i 1 PSC)Abstencions: 1 (PP)

S’aprova unànimement l’adhe-sió al conveni amb el consorci delMontsec per a l’execució del pla d’ade-quació de l’enllumenat públic.

S’aprova unànimement la pro-posta de conveni amb la secretaria deserveis penitenciaris, rehabilitació i jus-tícia juvenil, per a fomentar programesd’intervenció en l’àmbit de l’execucióde penes i mesures penals alternativesimposades pels jutges i tribunals.

S’aprova unànimement la certi-ficació núm. 2, per import de 29.348,85euros, corresponent a l’obra dotació degraderia a la sala escolar del pavelló po-lisportiu realitzada per l’empresaCONSPAMONE, SL.

S’acorda unànimement, la rati-ficació de les recepcions d’obres i elcompliment dels serveis, i procedir ala cancel·lació i devolució de les fian-ces definitives constituïdes.

S’aprova unànimement la pro-posta d’adhesió al manifest deCamarasa contra el iodur de plata.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 13, 20 i 27 de novembre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Antonio Solé Riart, per realitzar unatanca de delimitació de propietat, C/Polisportiu.- A Joan Serra Torra, per canviar rajo-les i col·locar sòcols a la terrassa, sen-se afecció d’elements estructurals del’habitatge situat al C/ Monges.- A Núria Mases Roca, per arrebossar ipintar façana de l’edifici C/ Balmes, 21.- A Josep Vendrell Tarré, per picar lafaçana de l’edifici situat al C/ Forn, 3d’Alentorn.- A Núria Mases Roca, per l’addiciód’un magatzem agrícola al C/ Balmes,21.- A Ramon Font Vilaseca, en represen-tació de Explotació Agropequaria laGuàrdia, SCP, per reestructurar i am-pliar l’explotació porcina a Sant Marcde Batlliu, polígon 20, parcel·la 93.- A Clemència Gabarra Boixadós, perla instal·lació de calefacció a l’edificiC/ Migdia, 4 de Baldomar.- A Endesa Distribución Electrica, SL.,per instal·lar línia subterrània de baixatensió, realitzant l’estesa de 50 metresde rasa, al camí de Baldomar de la lo-calitat d’Alentorn.- A la Comunitat de Propietaris Ctra.Agramunt, 97, per canviar les canals del’edifici.- A Comunitat de Propietaris Ctra.Agramunt, 99, per canviar les canals del’edifici.- A Vicent Farré Pujol, per instal·lar unatanca al voltant de la finca situada al C/Únic, 17 del Pont d’Alentorn.- A Montserrat Camats Puig, per arran-jar la façana i arrebossar-la C/ Nou, 1.- A José González López, per arranjarles façanes de l’edifici C/ Església, 4de Baldomar.- A Julià Mianes Sabanés, per substituirla fusteria de l’edifici C/ Calvari, 13.

S’acorda concedir les següentsllicències ambientals:

43

la P

ala

nca

- Agropecuària Prat SL per la legalit-zació d’una explotació porcina, situa-da al polígon 15, parcel·la 65, termemunicipal d’Artesa de Segre.- Josep Fité Solé per la legalitzaciód’una explotació avícola existent, situ-ada al polígon 14, parcel·la 101, termemunicipal d’Artesa de Segre.- Agropecuària la Guàrdia, SCP per ala legalització i ampliació d’una explo-tació porcina de producció, a desenvo-lupar al polígon 20, parcel·la 93,d’Artesa de Segre.

S’acorda l’aprovació de factu-res, majors de 120,20 euros, per unimport de 163.089,61 euros.

S’aprova atorgar a la senyoraEugènia Romero Carrero, amb domi-cili a la Plaça del Ball, 13, 1r, una tar-geta d’aparcament individual per a per-sones amb disminució.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El CEIP Els Planells, ha dema-nat una subvenció de 1000 euros per al’equipament de la pista Polisportiva delcentre. S’acorda atorgar-los-la amb elmateix import que aporti el Departa-ment d’Ensenyament però amb consig-nació pressupostària per l’any 2004.

Francisco Vilalta Cirera en re-presentació de la Germandat de SantSebastià ha demanat poder utilitzar laSala de Plens de l’Ajuntament el pro-per dia 20 de gener de 2004 per a lacelebració de l’Assemblea General delssocis de la Germandat. S’acorda ator-gar-li.

L’AMPA del CEIP Els Planells,ha demanat a l’Ajuntament que se lainscrigui al registre municipal d’asso-

ciacions i que li sigui destinat un espaide reunions i un per emmagatzemar elseu material. S’acorda: Inscriure l’as-sociació al Registre Municipal. Dene-gar l’assignació d’un espai atès queactualment no se’n disposa tenint encompte la proposta per al cas que en elfutur es disposi d’espai.

El departament de Treball, In-dústria, Comerç i Turisme de la Gene-ralitat ha comunicat la concessió d’unajut de 4.207,00 euros per a la realitza-ció d’un estudi de mercat el cost delqual és d’uns 6.000 euros. Atès que

aquest Ajuntament no disposa de con-signació de fons suficient per a l’apor-tació de la diferència s’acorda dema-nar a l’empresa redactora una bonifi-cació.

El Sr. Alcalde proposa que esvalori la possibilitat de posar el nomde Jaume Cardona Vila a un dels dosedificis municipals emblemàtics que esvan construir durant el seu mandat coma Alcalde d’Artesa de Segre: PavellóPolisportiu o Llar Residència Munici-pal.

Ramona Solé Torres, Directorade l’IES Els Planells, ha demanat laconcessió d’un lloc de parada per a la

venda de productes de comerç just, almercat setmanal dels diumenges dies13 i 30 de novembre i 7 de desembre.S’acorda atorgar-li gratuïtament.

Antoni Gutiérrez Cabello en re-presentació de l’Associació de Comer-ciants i Serveis ha demanat la Salad’Actes per a la celebració de la reuniógeneral de l’associació el proper dia 24.S’acorda atorgar-la.

S’ha resolt que degut a la impos-sibilitat que l’actual tècnica municipal,Sra. Espar, dediqui més temps a la tas-ca que desenvolupa a l’Ajuntament, elSr. Miquel Ortiz Terré s’incorpori a lestasques d’assessoria tècnica de l’Ajun-tament amb la dedicació complerta dedos dies setmanals. La Sra. Espar con-tinuarà amb la seva tasca els dijous finsque sigui necessari i dirigirà les obres iprojectes que té començats.

L’IEI ha notificat la concessiód’ajuts a l’Ajuntament per un importd’uns 6.400 euros.

Els Ajuntaments de Foradada iAlòs de Balaguer, han comunicat el seusuport a la proposta municipal d’ubicarel VAM de la Noguera al CAP d’Artesade Segre.

La Creu Roja de la Noguera hademanat la Sala d’Actes de l’Ajunta-ment per al proper dia 11 de desembrea les 19 hores per a fer-hi una xerradacol·loqui informativa a tots els seus so-cis i voluntaris del municipi. S’acordaatorgar-la.

Carme Barril i Brescó

Informació Municipal d�Artesa

44

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

Problema d’escacs Jeroglífic per Jordi Esteban

Quant temps falta?Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Calcinaires.- 2. Allà. Armari.- 3. Rial. C. Anís.- 4. Bar. airT. TT.- 5. Ordeno. G. Re.- 6. N. Ela. neriM.- 7. Enredo. Ata.- 8. Ra.Salpicat.- 9. Ira. Letó. I.- 10. Eco. Canó. aC.- 11. Sobremàniga.VERTICALS: A partir de les horitzontalsProblema d’escacs1- b6, axb6; 2-a6, Ab8; 3-a7, Axa7; 4-c7 i es guanya.JeroglíficDos mesos (D, os més os).

+

500

Horitzontals1. Plural, persona que fabrica calç o que en ven.- 2. Lloc oposat a aquí.Moble on s’amagava l’amant.- 3. Unitat monetària de l’Aràbia Saudi-ta. La segona consonant de l’abecedari. Una planta usada per donargust a un licor.- 4. Lloc de reunió on serveixen begudes. Al revés, elresultat d’escollir. Consonant dental repetida.- 5. Mano. Consonant velar.Nota musical.- 6. Abreviatura de nord. El nom d’una lletra que potrepresentar mitja centena. Al revés, veuen amb atenció.- 7. Provocorigidesa a un cos a causa del fred. Gènere de formigues.- 8. Deïtat egíp-cia. Esquitxat.- 9. Pecat capital que reclama calma i tranquil·litat. Ha-bitant d’una república bàltica. Vocal tancada.- 10. Ressò. Peça d’arti-lleria o conducció d’aigua. Al revés, símbol del calci.- 11. La peça desobre d’una màniga de dues peces.Verticals1. Plural, botiga de carboner.- 2. Ajuntar forces per fer fora un enemic.Nom genèric que es pot donar a un presoner de luxe colombià.- 3.Qualificatiu que rep un dijous. Al revés, el nom de la serpent del Petit

Príncep.- 4. Contracció que s’anteposa al nom d’una casa. Plural, el nom de la dotzena lletra de l’alfabet. Consonantvibrant.- 5. Símbol del iode. Contrari de tornada. El nom d’una lletra que pot representar el número cent.- 6. Unitat territo-rial, històrica, lingüística i política amb aspiracions de tenir un estat propi. Conjunt d’olles.- 7. Abreviatura d’ascensió recta.La divuitena lletra de l’alfabet. Símbol del nitrogen. Sentiment de dolor.- 8. Representació de la realitat. Al revés, assenyalialguna cosa perquè sigui advertida.- 9. A nivell de terra. Espai situat entre dues parets. Vocal tancada.- 10. El nom del’arseniat de cobalt hidratat. Al revés, símbol del gal·li.- 11. Femení, que constitueix un sistema.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

la Palancawww.lapalanca.org

973 40 11 58 (contestador automàtic)

revista@lapalanca.org

46

la P

ala

nc

a

Imatges d�Ahir

Plaça Major de Vilanova. 1921

quest mes us oferim l’ambientfestiu d’un plàcid matí de diu-

menge a la plaça Major de Vilanovade Meià, l’any 1921. La plaça mig assolellada, amb la fontal mig, era un lloc de trobada i moltadient, a més, per la mainada i la gentgran d’aquells anys. No es feien gaires fotos, per la qualcosa a més de ser una cosa nova, la gents’hi volia posar instintivament i sortir-hi bé. El resultat final de la foto va ser fan-tàstic, amb el conjunt de cases de la pla-ça, els vestits de les dones, els homesamb el guardapols-abric i alguna cana-lla amb bata de col·legi.

La magnífica casa de l’esquerra, ambtres porxos altíssims i la balconada, eral’antic Cafè del Fidel, que després se-ria botiga de queviures. Després de laguerra, als baixos s’hi va instal·larl’Ajuntament de la vila i, al primer pis,la casa del metge, el Dr. Sala. Després ve la casa blanca amb unllençol al balcó per cortina. Era CalTatx, una botiga de roba, que havia es-tat Ca l’Hostaler. Al davant s’hi potveure la font. A la casa del tendal blancde la dreta hi havia la barberia. Abans d’arribar a Cal Pissé, més omenys on hi ha la taula i les cadires,antigament hi havia l’Ajuntament, lesEscoles i les cases del mestre i de la

mestra, amb un rètol on hi deia“Instrucción Pública”. Per aquesta zonahi ha les escaletes de la Sotinya, queno són recollides a la foto. La imatge ens trasllada per una menade túnel del temps, a l’ambient delsanys vint de la població de Vilanova deMeià, que en aquella època no deviaser massa diferent de l’ambient de laplaça Major d’Artesa de Segre, perexemple, de la qual ja n’hem reproduïtalguns testimonis visuals molt sem-blants a aquest.

Bartomeu Jové i SerraFoto: Arxiu Municipal

de Vilanova de Meià

AA

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48