Sandra Vilaró 3erC

LA BESSONA SECRETA:

T’explicaré el que em va passar fa un mes...

La Berta, la meva germana bessona, va morir fa 2 anys en un accident de cotxe. Ara l’única que s’enrracorda d’ella sóc jo, sembla que a tots els hagin borrat la memòria o jo m’he tornat boja.Els meus pares em negaven que jo haguès tingut una germana bessona, pensaven que m’estava tornan boja, però jo estava segura de que alló no m’ho inventava.Els meus pares van decidir traslladar-se a una casa tres carrers més a dalt d’on vivia perquè l’empresa de la meva mare era massa lluny de casa nostre i aprofitant, posen com excusa que he de canviar d’aires i fer amics, el que no volen dir es que si al canviar de casa m’en oblido de la Berta.

Ja portava tres setmanes anant al nou institut, i ja m’havia començat a agradar un noi, es diu Jordi, és tan maco i simpàtic... li pots explicar qualsevol cosa, encara que sigui una tonteria. Quan vaig notar que en Jordi i jo començavem a tenir una relació més madura, creia que era l’hora d’explicar-li el que li va passar a la Berta i perquè tothom em veia com si fossin les meves imaginacions.En Jordi es trasllada a la meva antiga casa. Al cap d’uns dies en Jordi em va comentar que havia notat alguna cosa extranya.

Jo estava farta de que tothom penses que eran les meves imaginacions o que estava boja, així que vaig buscar dades per demostrar el contrari, que no eren ni malsons, ni les meves imaginacions, sinó que els havien borrat la memòria.Trobo una pàgina web on diu i explica l’accident de la meva germana i el fet de que ningú el recordi. Decideixo imprimir-ho i mostrar-li al Jordi.Vaig correns a casa d’en Jordi. Truco, i m’obra la porta un nen d’uns 7 anys, suposo que és el germà petit d’en Jordi, en Lluis. Em guia fins a l’habitació d’en Jordi i torna a la seva habitación a jugar. Li ensenyo totes les fotocopies al Jordi i decideix ajudar-me a investigar. En aquest mateix moment entra en Lluis, va a buscar un llibre que hi ha sobre l’escritori, però es dòna un cop amb l’armari, de l’armari cau un tros de fusta i deixa al descubert un forat, dins d’aquest forat trobo un llibre de bruixeria.Decideixo mirar els embruixaments o recetes màgiques. Trobo una que em sembla interesant.

Necessitem canviar l’ambient, apaguem els llums, seiem a terra, encenem unes veles al voltant nostre, i sembla fet a propòsit, però no, un ocell negre situat al costat de la finestra comença a fer sorolls extranys. Plou a bots i barrals, es poden veure llampecs i trons.Arriba l’hora de recitar l’embruixament. Poso un tó més adient per aquella situació. I començo, en aquell moment la finestra s’obre, segueixo amb el següent vers, l’aire fa moure les cortines i apaga unes quantes veles, m’espanto, però continúo, vull acabar ja, vull saber que pasarà, si m’ajudarà en la investigación de la meva germana bessona.Acabo, aquesta vegada els sorolls de l’ocell semblan més amenaçadors i terrorífics, els trons s’escolten més potents i els llampecs iluminen tota l’habitació.De sobte apareix una silueta humana en la foscor, però quan els llampecs tornen a trencar el cel i iluminen l’habitació, la silueta es veu més definida, podría atrevir-me a dir que és la Mort...En aquell instant la Mort s’emporta a en Lluis, que desapareix amb ella. En Jordi comença a preocupar-se, intento calmar-lo, ho aconsegueixo.Però ara, d’ una de les parets de l’habitació apareix una silueta, en Jordi i jo estem espantats. Creia que era la Mort, que venia a tornar al germà d’en Jordi. Però m’equivocava, aquesta vegada sembla una noia, no vull dir tonteries, però crec que és la Berta o el seu esperit, porta un vestit trencat o molt vell, la pell tenia un tó blavòs, però per un altre cantó era tal i com la recordava.No m’ho esperava, però em va amenaçar amb que si no deixava el passat en pau, sería ella la que em recordés per vida, que havia repercutit en la meva vida. Diu que el mes següent tornarà i si no fem el que diu, aquesta vegada no s’emportarà a en Lluis, sinó a mi...Després de que la Berta desaparegui, torna la Mort i ens torna al germà d’en Jordi.

Avui ja ha passat un mes desde aquella trobada amb la Berta.