A Tarragona el problema del proveïment d’aigua ha estat una constant històrica que fins avui no s’ha pogut resoldre. L’origen del mal es troba en la prioritat que els fundadors de la ciutat donaren al valor estratègic del lloc, immillorable per raons militars, però amb una gran manca de recursos hidràulics naturals. El romans ho resolgueren amb la construcció d’aqüeductes; després, Tarragona es convertí durant segles en una petita ciutat escassament poblada que podia resoldre la falta d’aigua amb el recurs als pous i la construcció de cisternes. En els anys vuitanta del segle XX la situació era insostenible. A la indústria se li acabaven els recursos hidràulics, i l’aigua que sortia de les aixetes era inservible per a usos domèstics. El transvasament d’aigua del Canal Esquerre de l’Ebre que arribà l’any 1989 posà fi a la darrera gran crisi hídrica que ha patit la ciutat Recasens Comes, Josep Maria. L’aigua a Tarragona.

Tarragona : Arola editors, 2011 328 p.

SUGGERIMENTS DE LA SETMANA