La Bicicleta Estàtica

7/26/2019 La Bicicleta Esttica

1/46


2/46

s naufragis de la maduresa sn al centre daquest nou recull de dinou relats de Sergi Pm

s fatalitats individuals i collectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota m

e provoquen sn tractades amb lestil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els ltims l

lautor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pmies cons

cions a partir de materials autobiogrfics, i retrata les dificultats existencials

rsonatges que, amb una determinaci tan absurda com heroica, tenen esma per pe

nse moures del lloc.


3/46

Sergi Pmies

La bicicleta esttica

ePub r1.0

GossetInofensiu 11.03.16


4/46

Ttol original:La bicicleta estticaSergi Pmies, 2010Disseny de portada: Quaderns Crema

Editor digital: GossetInofensiuePub base r1.2


5/46

BENZODIAZEPINA

quedat amb mi mateix daqu a dues hores. No em conec personalment per hem parlat molt pera vegada per desitjar-nos un feli any 2008, per telfon. No em va agradar la meva veu: unasal i amb una certa presumpci de locutor nocturn. Sento curiositat per saber si serem capantenir cara a cara les llargues converses que ara compartim de matinada. A la pantalla de lordi

dileg avana sense obstacles, barrejant qestions profundes i banals, inventades i reals, combinaords amb els projectes. No em faig illusions: al ciberespai abunden les falsedats i els que fan e sn duna manera i, a lhora de la veritat, et deceben. Esclar que jo tamb puc pensar el mateix cara que, des del comenament, he procurat ser franc, no pas per rectitud moral sin perqu nu memria per inventar-me coses que em deixarien en evidncia. Hem trigat molt abans de fer veurens. Aix ens ha perms conixer-nos duna manera que, sovint, no tenim en lunivers presean et presenten alg en el mn real no en saps gaireb mai res i preval una primera impressi bla mirada, laparena i el cctel neurolgic que estableix les afinitats i les incompatibilitats. A

ssa a linrevs. Primer parles, texpliques la vida, aclareixes malentesos, en crees daltres, coperills addictius del vincle i la mentida fins que, un dia, un dels dos proposa traspassar la fronte

uest cas, vaig ser jo, i jo mateix vaig acceptar, encantat i una mica sorprs, perqu ja mestabit de trobar-nos al ciberespai sense gaire obligatorietat per amb una freqncia tcita. De veenvio missatges curts i mels responc, per sn dilegs massa breus i el teclat del telfon no em pplaiar-me com magradaria. Ara, mentre vaig cap a la cafeteria on hem quedat, intento contenvis. Com quan he tingut compromisos importants, mhe pres un comprimit de benzodiazepinaixa lesverament i sembla que la sang se malenteixi. No ho he comprovat amb una bscula

ic convenut que sc ms lleuger i que, si men prengus dos, fins i tot volaria. No ha calgut quguntem com som. De vegades, quan quedava amb alg del xat, donava descripcions falses tncia, poder avaluar laltre i, gaireb sempre, acabava marxant sense dir res, b perqu em dal contrari, per no decebrel jo. A la terrassa, em situo en una taula des don observo tota la cafepero (sento, dintre meu, el combat acarnissat entre curiositat i benzodiazepina). De lluny, emibar: em reconec de seguida. Duc la mateixa roba i, en aparena, les mateixes expectatives. La prrada s de desconfiana. Encaixem. Trenquem el gel amb banalitats i somriures nerviosos. A c, per, perdem la batalla contra el silenci. Sense gosar mirar-nos, paladegem el fracs aignaci dun remugant, com si enyorssim la loquacitat nocturna i les converses que, illustrade

so dels dits corrent damunt del teclat, no sacabaven mai. Incmodes, no sabem com reacciona


6/46

e, com un sol home i activats per la mateixa vergonya, ens aixequem i, sense acomiadar-nos, eem en direccions oposades.


7/46

QUATRE NITS

pares em van engendrar una nit de primavera, desprs de veureLe notti di Cabiria, de Fedlini. Situem-nos: Pars, 1959. Per poder passar unes quantes hores plegats han aparcat el meu gb la meva tia. Jo no existeixo ni tan sols com a projecte: els pares sn exiliats poltics, tenen m

aranta anys, creuen que el motor de la histria s la lluita de classes, viuen en un esovisionalitat permanent, no preveuen ampliar la famlia i no disposen duna casa on atendgncies amoroses (comparteixen lapartament amb uns camarades). Per una nit, uns amics els ce

dormitori en condicions. La treva els dna prou temps per, a ms a ms, anar al cinema i toabitaci mentre comenten la pellcula que acaben de veure.Le notti di Cabiria explica les aventures duna prostituta de barri marginal que, desprs de

s carrers de Roma, coneix un actor fams amb problemes (acaba de discutir amb la nvia). Le no suporta estar sol, convida la Cabiria a la seva mansi. Parlen, beuen, sopen, riuen, fins qtinada, la nvia torna per fer les paus. Com si actus en un vodevil, la prostituta fa el que li o

ctor: amagar-se i esperar que surti el sol fins que el fams li doni diners perqu, sense fer sorolni a les cantonades i als somnis duna vida millor. Una altra nit, la Cabiria coneix un home qerncia dels seus clients habituals, la tracta amb gentilesa i educaci i que, desprs dunes qubades formals, li demana per casar-se. Hipnotitzada per lamor, ella sen refia, ven la casa, res els estalvis, deixa el barri vell i lofici ms vell encara per, durant una excursi per uns afores, descobreix que el prncep blau s, en realitat, un estafador: la maltracta, la insulta i, a, li roba els diners. Abandonada, la Cabiria plora amargament i el blanc i negre refora la fotola desesperaci. Malgrat que sembla enfonsada, aconsegueix aixecar-se i posar-se a caminar,

mb, activada per la inrcia dels supervivents. Veiem com travessa el bosc fins que, quan arribretera, es creua amb un grup de joves que tornen de festa. La saluden, canten, toquen les botzinmotocicletes i, encara que lespectador sap que ella est plorant, tamb intueix que la vita

legria dels joves la reconforten. Amb el rmel corregut, la Cabiria mira la cmera i somriu fint desprs duna fosa a negre, apareix la paraulaFine.El personatge de Cabiria estava interpretat per Giulietta Masina, esposa de Federico Fellini, q

anyar el premi a la millor actriu del festival de Canes del 1957. A Pars, dos anys ms talcula encara es projectava en alguna sala que magrada imaginar mig buida, amb taques dhumtre i una taquillera fumadora amb un passat annimament heroic relacionat amb la resistncia. H

pellcula moltes vegades i no he sabut trobar-hi res que faci presagiar, ni que sigui de manera remeu dest. Latzar ho va voler aix, com hauria pogut decidir que, abans de concebrem, els guessin anat a sopar a un restaurant tailands.

Quan vaig assabentar-me que havia estat engendrat sota la influncia deLe notti di Cabirianvertir Fellini en director de capalera (ms encara quan la meva mare em va dir que, si hagua nena, mhaurien posat Cabiria). Vaig veuren totes les pellcules i, encara que moltes snllants i rodones, s lnica que conservo (com conservo lancdota que explicava el poeta Evtuixun viatge a Groenlndia, en una daquelles nits blanques que duren prop de sis mesos, el po

ure com, damunt la vela duna nau balenera, enmig del no-res, un esquimal projectava la pellcprostituta romana, i com tots els espectadors semocionaven i reien).


8/46

Van passar els anys, fins que, a conseqncia duna carambola datzars premeditadament fortutista em va oferir escriure reportatges, a mitges amb un amic. Vam accedir-hi perqu alesho

ceptvem tot i vam proposar al director del setmanari un article sobre la crisi dels estudis de Cintser perqu la nostra impostura dissimulava la dell, ens va dir que s i ens va proporcionar dos bvi a Roma. Havem de pagar-nos lestada i, per estalviar, vam solucionar-ho dormint a cas

neguts duns amics, en una habitaci amb vistes a una via de tren per la qual desfilaven coerminables de mercaderies. Vam arribar a Cineccit en metro. Lhalo dels estudis de la Via Tus

present en els decorats, calculadament abandonats per saciar la mitomania dels cinfils o entr

grups descolars forats a visitar-los. Ens va rebre el director, que de seguida ens va explicar qlitat, noms era el suplent del director autntic. Vam parlar una mica de la histria de Mussolunt, ens va oferir uns prospectes i va mirar el rellotge abans de dir-nos que havia de marxar pa tard a una reuni important. Vam sortir del despatx i vam voltar pels estudis. Vam visitar magangars amb decorats a mig fer, plats coberts de pols. Finalment, vam entrar a la cantinaballadors del recinte i vam demanar una cervesa. Uns metres ms enll, participant en una conbre futbol, vam veure el director en plena reuni important. Ning no semblava tenir pressa. Fuctricistes, pintors, xofers, illuminadors, dones del servei de neteja, tots esperaven larribada d

ni que revitalitzs els estudis i els fes sortir de la crisi. Per noms hi vam entrar nosaltres, aprelescala natural de la impostura neorealista. Vam quedar-nos-hi uns quants minuts i vaig pensar qnera indirecta, Fellini era una mica el meu pare, que aquells estudis eren casa seva i, en conseqva tamb. Encomanat per la monumentalitat decadent que menvoltava, vaig alar el got de cerg brindar, no pas pel director suplent, per s a la salut de Cinecitt, del pare i de la mare (alepodia preveure que tant Fellini com el pare acabarien en una cadira de rodes, rebent a lhoics, camarades i familiars que ja no podien reconixer, intentant traduir amb paraules cada cop melligibles els ltims pensaments duna vida plena). I, finalment, a la salut de la Cabiria, rondanrers duna Roma en blanc i negre, lluitant perqu cap estafador no li robi ni els somnis ni els est


9/46

LILLA

rant anys, vaig pensar en el sucidi. Lnica cosa que em frenava era el futur dels fills. Parlo delonmic, perqu laltre depenia de circumstncies que no podia controlar. Vaig donar-hi moltes s que vaig decidir informar-me sobre preus i condicions dassegurances de vida. Si contractav

issa, pensava, potser podria solucionar la qesti econmica. Per comprovar-ho vaig anar ncia situada al centre comercial lIlla Diagonal. De cam, macusava de ser massa egoista, ver reflexionat prou sobre la dimensi duna decisi com aquesta, de ser frvol a lhora despbre un desenlla tan accidentat com el que imaginava amb sogues, xeringues, pistoles, salts ades de cami, verins, per que era incapa devitar. Quan la responsabilitat s lnic que juxistncia, em repetia, tan perills s assumir-la com evitar-la.Em va atendre una dona que parlava amb accent alemany i que fumava Ducados en aquell

mar a les oficines encara era legal. Vaig demanar informaci i de seguida van sorgir preguntedificaven la tarifa i les primes en funci de circumstncies que, en largot del gremi, ella anom

ariables. Un cop despatxada lexposici dels dubtes ms elementals, vam arribar a la qestcidi. Vaig introduir-la com una hiptesi: imaginem un empresari acorralat pels deutes, que, davimminncia de la runa, decideix contractar una plissa Sense mirar-la als ulls, intua que laobservava i, en el moment en qu va fer una pipada ms intensa que les altres, vaig llanagunta que mhavia portat fins a lagncia: si lempresari pagus una quota anual i, al cap dun tsucids, els familiars cobrarien?Dit aix, com ho escric ara, pot semblar un disbarat. En aquell moment, en canvi, amb el fu

cados esfilagarsant-se cap al sostre, la pregunta era procedent i fins i tot lgica. Va ser aleshores

el mateix clima de confiana la mena de confiana que noms es pot tenir amb persones qneixes, la dona va respondrem que eren lnica empresa del sector que cobria el sucidi. Meprendre, procurant, per, que no es nots. Ella va continuar: Sucidar-se no s fcil. No eaginar qu arriba a fer la gent per no morir-se. En aquell context, amb la gent badant ms enllres, passejant amunt i avall del centre comercial, la reflexi em va semblar massa profunda

mpensar-la dient-li que per aix en diuen assegurances de vida i no de mort. Ella va insinumriure ms compassiu que no emptic i, amb una mecnica assajada en moltes respostes idntiqugir: La mort ja la tenim assegurada, oi?. Vam continuar comparant preus i estudiant termbertures (per mort, invalidesa o accident). Encabat, ella va imprimir el resum de les opcions a

ast, i va dir-me que, per norma, demanaven una anlisi de sang velocitat de sedimentacinticossos vih que hauria de fer-me si decidia contractar la plissa. Vaig trobar lexigncia d

st i, amb la displicncia de qui encara creu en la retrica dels sermons, lhi vaig dir.Ens vam acomiadar amb una encaixada i em vaig endur els pressupostos i les condicions din

bre. No era un bon dia per tenir idees sucides: feia una daquelles tardes assolellades enntinada pel fred i pel vent, Barcelona sembla dibuixada per un optimista. Sidentificava cada fuda arbre i, reforats pel verns del sol, els colors no eren aproximats i maculats sin precisos i llalsevol que mhagus vist travessar la Diagonal no hauria dit mai que actuava com un autmat,

arguments contradictoris. Per refer-me, vaig aturar-me al bar Pippermint i vaig recordar la ve, feia molts anys, hi havia vist el poeta Jaime Gil de Biedma quan els poltics el citaven a to


10/46

sempre amb el posat adequat per no semblar el que ja era aleshores: un home malalt, orgulls, elligent per caure en l'histrionisme de la decadncia. Vaig demanar una barreja de pippermonjada mai no he tingut bon gust amb les begudes, vaig obrir el sobre amb la prossegurana i vaig llegir les quantitats que cobrarien els fills amb el perode previst de tnsitria fins a la majoria dedat si em mors. Lamentava no poder-los oferir cap altra herms havia de resistir sis mesos i, encara que la dona dels Ducados no mho havia dit duna m

plcita, a partir daleshores ja em podria matar. En un rac del bar, la televisi retransmetia, senpartit de bsquet. Vaig demanar un altre pippermint i em vaig fixar en el resultat sobreimpr

ntalla: lequip que perdia estava patrocinat per la mateixa empresa que havia visitat. Em vmriure que una asseguradora hagus de guanyar-se la vida amb esportistes perdedors i suencials. Aix, sumat a lefecte que comenava a produir-me la beguda un embarbussament mes pensaments, em va fer celebrar que el sucidi fos una de les coses que es poden posposar.Des daleshores, hi he pensat gaireb cada dia i si me nhe oblidat, hi he pensat el doble lenEncara conservo linforme, com si fos el certificat duna malaltia superada que, per, pot rebro

alsevol moment. Els poltics ja no citen Gil de Biedma, probablement perqu va morir de sidatallat un tramvia a la Diagonal. Lequip de bsquet perdedor va canviar de patrocinado

rocinador va canviar de nom. De tant en tant, quan passejo pel centre comercial, veig la dona qatendre. Est ms prima i, de vegades, surt a fumar a la vorera ara noms es pot fumar al carrra passar els tramvies amb una expressi desesperada, com si estigus a punt de llanar-se a la v


11/46

LA DONA DE LA MEVA VIDA

duia les sabates mal cordades i ella es va acostar per avisar-me que, si em trepitjava els codia prendre mal. No ens coneixem, per va resultar que era la dona de la meva vida. Agenollatca avergonyit, me les vaig cordar davant della, amb lactitud reverencial del donzell que espp despasa que lha dinvestir cavaller. Lincident, una mica grotesc, va ser lexcusa per engegnversa, molts somriures, una mirada mantinguda al llarg dels anys, viatges, quatre fills i la meponsabilitat que obliga a fer servir paraules tan suspectes com maduresa o comproms.

ocs va quedar clar que els homes i les dones de la nostra vida no sn mai els que imaginem,uest ttol de noblesa sentimental s, des de tots els punts de vista, discutible. La temeritat de crcepcional es paga amb el preu duna inrcia que desmenteix bona part de les expectatives. Com tir dun moment determinat no hi va haver gaire diferncia entre ser feli i no ser-ho, vam conces en les dues qestions que mantenen la civilitzaci: la intendncia i linters com. Va ser alesan, en un gest de rebellia simblica, vaig decidir no dur mai ms sabates amb cordons. Sabia qu

uivalia a trair els meus principis en matria de calat, a renunciar al convenciment que el mn cos cordons, ben nuats, de les sabates, a oblidar el ritual dajupir-se i, com explicava Charles Tan tenia noranta anys i li costava molt cordar-se-les, prometre que creurs en Du si et concedeces per, encabat, aixecar-te. Acostumar-me als mocassins de pell girada, amb costures marca

nse, de sola dura o pneumtica, clssics o informals, amb borles o sense va ser, contra pronativament fcil. I, encara que no ho admets, em semblava una aberraci haver cregut durant t

mps que eren el calat dels conformistes i que els cordons, en canvi, expressaven ms carativitat. Era una bajanada per no em va sorprendre: aleshores ja sabia que entre els cstig

mporta fer-se gran hi ha comprovar que pots menysprear durant anys el que ms endavant acabarb tota normalitat. Per tornem a les sabates. Els mocassins eren ms fcils de posar i de treure, un carcter inclinat al mnim esfor, s important. Tamb masseguraven que mai ms no

scordarien els cordons i que, per tant, cap dona de la meva vida no sacostaria per prevenir-me qls trepitjava, podria prendre mal (havia descartat les botes perqu em semblaven el calat de

avanar i retrocedir la histria i jo tenia una ambici ms destar per casa). Vist aspectiva dels anys, per, puc certificar que amb mocassins tamb pots prendre mal, i que, de to

ses irracionals que arribem a fer, estimar sempre la mateixa dona de la teva vida o no no sn tros, la ms absurda.


12/46

ANAR A DORMIR DHORA

l pis en recordo les parets i el balc, amb vistes a lescorxador. Tamb recordo que no se senticles dels animals sacrificats, noms la fressa, de dia i de nit, dels grups electrgens. Quan sonfon, acostumava a ser ladvocada amb notcies dolentes. De vegades, els divorcis tenen estru

pidmia: acabes pagant pels errors que altres han coms. El pis en va ser una conseqncgessa va dictar sentncia i em va obligar a llogar de pressa i malament. Laltra batalla va ser tdia dels fills. Desprs duna negociaci amb nima de xantatge van acabar venint dues nimana, sabent que eren linstrument duna repartici legal per arbitrria. Malgrat les circumstm trobar la manera de riure fins a plorar, no demanar gaires pizzes per telfon, fer els dntualment, veure partits de rugbi a la televisi i anar a dormir dhora.

hauria imaginat mai que les parets ens ajudarien tant. Quan el petit em va demanar si podia dib

vaig dir-li que s, perqu feia massa temps que la resposta a totes les preguntes era no. El graafegir amb entusiasme i, setmanes ms tard, havien enllestit un scol que resseguia tres parets

rta i que representava un zoo amb animals de tota mena, inclosos rates i escorpins. La minuciositalls i la tria dels colors em va fer sospitar que, de tot el que havem compartit, res no els havar tant. Pintaven mossegant-se la llengua amb els llavis, com si aquest gest de concentrac

mols la inspiraci i la destresa. Per aix, quan els vaig dir que podien continuar pel passadnjador i el dormitori, em van abraar i shi van posar amb lempenta duns artesans contractalestir els murals duna esglsia de, posem per cas, la Toscana del segle XV.

dies que no hi eren em resisteixo a fer servir lexpressi els dies que no em tocaveagradava mirar les pintures i resseguir-les amb la punta dels dits, com larqueleg que busca lapassads secret. A mesura que els fills creixien els scols canviaven. Damunt del zoo shi aixe

scos mutants, planetes precipitant-se cap a altres planetes igualment desbocats, robots alimentaergies impossibles, monstres mitolgics i pilotes de rugbi vigorosament inflades. A poc a poils evolucionaven i divergien, i la gossa cosmonauta que havia pintat el petit no tenia res a veurpsicodlia grafitera acolorida pel gran. El pis va anar transformant-se daquesta manera,

uilibri, acumulant mobles i electrodomstics a les zones no pintades. Quan alg em retreisaprofits tantes parets, li responia que em sentia com un caador de la prehistria: menvoltatures no pas per informar dels nostres costums a visitants del futur sin per explicar-me com

uests fills que, del divorci en, noms havia pogut veure dos dies de cada set.

sprs van venir els anys de la distncia i dels silencis. Mantenem el rgim de visites per enunyar perqu ho imposava el protocol de ladolescncia. Tot i aix, ens vigilvem de cua du

a que els queien els pantalons i els feien ms pudor els peus i ells fingien que no se sorprenienrenava camisa i sortia a sopar amb una amiga. Amiga era leufemisme duna realitat q


13/46

mentvem: haurem trencat lequilibri de coses no dites que cal mantenir entre pares i fills. En aoca no van dibuixar gaire. De tant en tant afegien signes i smbols en un rac de paret no sbien qu significaven o anotaven frases, consignes i aforismes que els havien impressionat neralment, passaven de moda ms de pressa que no els dibuixos (en vaig concloure que la idura ms que lescriptura).

a nit, lamiga va resultar ser ms amiga que les altres i es va quedar. No ho havem pactat per

ciar un perode de convivncia marcat per la cautela i el respecte. Quan venien a casa, els fienien que ella hi fos. Van haver daprendre a no fer-lhi pagar i a discutir-ho amb mi sense caureagrair eternament en el melodramatisme. Quan sha sobreviscut a un divorci, s difcil tornantejar viure en parella. Potser per aix, ning no va dir res fins que va quedar tan clar que les n com eren que no va caldre parlar-ne (hi ha silencis que dentrada coaccionen, per que amini alliberen). Els fets van imposar la lgica: es compartien els costums i es preservaven, inparets.

esos ms tard, quan, sense malcia, lamiga va suggerir que podrem tornar a pintar el pis i redisespais amb ms racionalitat, estvem sopant. Els fills no van aixecar la mirada de

andonguilles amb romesco de pebrot). Per la manera com, simtricament, van gratar-se el clatelendre lefecte que els havia produt la proposta. Jo pensava el mateix: en la inoportunitat de sns canvis i en la dificultat dexplicar all que era intangible i que tenia a veure amb els senti

un temps en qu, sense dir-nos-ho, havem aconseguit sobreviure a moltes angoixes. Com que lera idiota, sen va adonar. No li vaig respondre que no per tampoc que s. Resultat: la indefini

quirir dimensions de deute impagat.

el moment dacomiadar-se dels fills, lamiga va abraar-los amb ms emoci que no pas a mi.g fer el crrec: els afectes que no es trien mai no deceben tant com els que es busquen. Ens vamaig esperar, debades, que el despit se li dissolgus als ulls com una aspirina efervescent. No enure mai ms, tampoc quan els fills van comenar a venir menys, ms endavant poc i, finalmentig arribar a enyorar una resoluci judicial que els obligus, com abans, a un rgim de vi

escorxador va tancar i el va derruir un comando hiperactiu de mquines excavadores. Hi van con

os que costaven de vendre: va crrer el rumor que, de nit, se sentien els xiscles dels animals vien sacrificat.

s que la solitud em pesava el temps lliure. Omplir les hores em cansava tant com deixar-les pan a la feina em van proposar canviar de pas i assumir ms responsabilitats, vaig parlar-ne ams, per si volien el pis. Van dir-me que no: tenien altres projectes. Si hagus estat meu no lhauria no em podia permetre dos lloguers alhora i em frenava haver dabandonar els paisatges ets. No volia perdre el que durant tants anys havia anat descobrint: un laberint de formes i color

recordaven estones que, lluny daqu, corria el risc doblidar. Els fills van dir-me que ho hav


14/46

mar per conservar-ne el record i, desprs dexplicar-me com funcionava la cmera, ho vam fee sc al nou apartament, en una ciutat on ja fa dies que neva i on tothom sen va a dormir ms e jo, miro les imatges enregistrades del pis vell i madono que, vistes a la pantalla, les paretslen: els planetes no semblen tan desbocats, els monstres mitolgics han perdut carisma, els an rovellat tant com els animals inclosos rates i escorpins i les pilotes de rugbi shan desinf


15/46

EL QUE NO HEM MENJAT

r explicar aquesta histria necessitarem la sala despera de la consulta duna dietista diplomadm de poder encabir, sense estretors, una dotzena de cadires i una taula baixa. Encabat agafarme i una dona heterosexuals, duns quaranta-cinc anys, i els farem seure procurant que hi hag

tncia entre tots dos. Conv que no es coneguin i que, quan es vegin, se saludin amb la indifepia daquesta mena despais. No els salpebrarem ni els enfarinarem. Per anar b, la dona ha deranta quilos i lhome cent quinze, i tots dos han de tenir una vida matrimonial moderadament infe

ser, la dietista ha de trigar una mica a visitar-los: aix podran estudiar-se en silenci comprovan ms del compte i que la roba que duen intenta fer-los semblar menys grassos del que sn

nci de les circumstncies, trencar el gel i comenar a parlar. Aquest contacte inicial ha de ser inu. Les primeres paraules, daparena banal, han desquitxar una simpatia ms visual que no vs han de ser els primers sorpresos que, sense haver-ho imaginat, puguin interessar-se lun per lcisament all, a la consulta duna dietista que els ha de fer perdre, pel cap baix, quinze quilos. Q

ermera nhagi fet passar un dels dos (tant hi fa quin) i shagin acomiadat amb un a reveure somquell que shagi quedat sol li haurem de notar certa excitaci. Tot seguit, els posarem a ma

dasc a casa seva, perqu, un cop estovats, el record els proporcioni laroma que ens permetr a fase segent.

La maceraci no ser fcil. Tant la dona com lhome intentaran disminuir laportaci calntenir una conducta prou estricta per perdre, la primera setmana, tres quilos ben bons. Sadmira

prpia voluntat (no sabien que fossin capaos de beure tanta aigua), de respectar lhorari dels pasar els ingredients i amanir-los amb poc oli, sense sal, intimidats pels nivells de colesterol cert

les anlisis i per la hipertensi detectada. Tampoc no cometran lerror de pesar-se abans dhor, quan set dies ms tard es tornin a trobar a la consulta, semblar que tinguin ms bon color. Dtindran, perqu la maceraci haur fet efecte i les ganes de veures els haur especiat lhumor

nxeu amb una forquilla notareu que el greix sha remollit). Arribats en aquest punt, s important tista trigui ms que laltra vegada a atendrels. Han de tenir temps per parlar del tractament, mi

nse prevencions i verbalitzar les renncies a plats predilectes (el della: nec amb naps; el mentier de llamntol). Just en aquest moment ni abans ni desprs, apujarem una mica el fossir-los i donar-los textura cruixent. Els ingredients faran la resta: la complicitat mtua prop

e ell satreveixi a convidar-la a fer un caf. Amb sacarina, remarcar, perqu ella entengui q

arena, ser noms una trobada innocent, de companys de fatiga. Mentre duri la visita, la dietista e ella t la pressi ms compensada i que, igual que el pacient anterior, sha aprimat tres quilose no dir res, tamb li detectar certa pressa per acabar la visita i percebr que la manera de cams animosa (res darrossegar els peus, com feia abans). Lhome i la dona travessaran el carremoment dentrar a la cafeteria, ell li obrir la porta. La sacarina ser lelement com duna infun caf presos per justificar aquesta primera trobada fora de la consulta.

En algunes gastronomies sentendria que ja estan a punt. Nosaltres, en canvi, optarem per una cs lenta i ho posposarem una setmana. Per separat, lhome i la dona prepararan les ancdote

lexions que, ms que mai, necessitaran compartir. El temps els passar de pressa perqu htendre lagenda familiar i unes feines que ja no els semblaran ni tan importants ni tan esclave


16/46

punt de vista diettic, ser una setmana productiva: perdran ms toxines i eliminaran unaantitat de greix i daigua. De manera que, quan tornin a la consulta, els tres quilos shauran transfquatre cinc-cents i la dietista els felicitar amb un entusiasme que els portar una altra vegadeteria. Aquest cop les mirades seran ms explcites i el sucre menys sacarina. s el moment dafoc i posar-los al plat. No farem servir una vaixella solemne. Val ms recrrer a estris clssiuest cas, el llit dun meubl amb llenols impersonals per nets. El primer tast contindr la inforcessria per entendre la recepta. Tots dos tancaran els ulls i, amb ganyotes de gastrnom, provainir per separat un doll de sensacions que noms tenen sentit si sanalitzen globalment. Recu

bors desprs de tant de temps, identificar-los, apreciar-ne la combinaci i la preparaci els dnergia per comenar de zero. Amb el llum encs, sense el pnic a deixar-se veure, bandejaran elnactivitat sexual als quals, acomplexadament, shavien resignat. Ara, per contra, desprendraentor doliva. Agrairan la falta despines, que lescalfor reconforti tant com la dels brous o qmositat dels petons sigui una barreja, sense grumolls, de salsa i de gelat (plaers que, si no tingmans ocupades, els agradaria prendre amb cullera, pensant en el vi ms adequat per acompanyahaur cap extravagncia experimental. A partir daqu, tot seran sobres. De vegades, per aprssa sacaba alimentant ms la gola que no la gana. Aplicat a la dona i a lhome, aquest crite

met observar que, mentre dura la dieta, tornen a trobar-se, sempre al mateix meubl i provetir, amb una determinaci para-militar, les sensacions primeres. Res no s el mateix: els gestosvat i lenergia sha eixarret fins al punt que han de recrrer a lengany de les espcies, en aquenverses cada cop ms domstiques, i posteriorment, a la decadncia de les disfresses (collestre, infermera-pacient, serventa-senyor). Ms prims, amb lautoestima recuperada els ag

ntir-se afalagats per mirades indites, encara saniran trobant, tot i que cada cop els far musi. Fins que, sense excuses cap dels dos no en necessitar, sho faran venir b per no coinprimera vista podr semblar que la histria sha acabat. Per, si tenim pacincia i esperem, vibar a la consulta, procedents daltres pastures, alimentats amb pinsos diferents, destinats a

orxadors, noves parelles potencials que, en el moment de descobrir-se lun a laltre, xalaranportunitat de viure i de donar el millor dells mateixos.


17/46

EL MAPA DE LA CURIOSITAT

curiositat neix en un solar abandonat de la perifria. Shi acumulen portes de nevera, paracos de lexrcit alemany, sofs esbudellats i racons reservats per les xeringues que no trigaibar. Mentrestant, s el quarter general duna colla de nens que trobem al barri larrelament q

es van oblidar als seus pasos (Algria, Portugal, el Marroc, Espanya, Polnia, el Senegal). Per temps apedreguem gats i nvols i masteguem un argot que ens diferencia daltres tribus de la zoer de la banda s carn de correccional. Dun cop dull localitza les sortides demergncia i avalssibilitats de victria, derrota o empat. De tant en tant disserta sobre les diferncies entre les sla policia, de les ambulncies i dels bombers. Els seus apstols prenem apunts mentals que niquem quan hem de superar lexamen duna emboscada. Cap de nosaltres no t previst viure

mps en aquest barri (nhi ha que no tenen previst viure gaire en general). Comptem els anys pgades que hi hem vist installar-shi el circ, Gran, Mundial, Rus, Internacional, dels germans Tnt hi fa el nom i lalada de lenvelat: aplaudim quan aixequen el pal central perqu ens agrad

mencin la casa per la teulada. El circ sempre acaba sent una suma de personatges tatuats deuar-se era un signe didentitat penitenciria, marinera o militar. Els trapezistes tenen una miram gran bala perduda que suggereix putes a cada port i tot el luxe que permet la pobresa: anar dies de festa i dur sabates de ballar de claqu (les clenxes i la ratlla dels pantalons s

molades com la fulla de les navalles que amaguen a lamericana, en teoria per pelar tarongectica, com a declaraci de principis). Lhome encara no ha arribat a la Lluna i el circ conserva s espectacles terrenals. Com que no tenim diners per pagar-nos lentrada ni influncia per aconsde franc (els germans grans controlen la revenda i el trfic dinvitacions promocionals), els

guem pels voltants de les gbies on les bsties es panseixen. All descobreixo que la curiositat eb decepci. Vist de prop, lelefant s una muntanya darrugues. Lluny dels focus, el rei dels animsmmum de la crosta.

La visita sacaba quan, a lhora de sopar, la mare treu el cap per la finestra i crida el meucedent dun gentilici llat. El nom coincideix amb el duna documentaci tramitada amb un critla legalitat. No dir tota la veritat ens ha perms viure en un pis de protecci oficial (bloc de viv

cials, bsties amb cognoms estrangers i mig barri per urbanitzar). A casa, la curiositat no pnifestar sorpresa, ni por. Un acord tcit estableix que la naturalitat i la contenci amb qu cal asxili s el secret de lxit. Si alg truca a la porta amb un cop de timbre que no respecta la contra

ctada prviament i el pare illegal (que ni tan sols pot donar-me el seu cognom) samaga dinsmari, conv actuar amb indiferncia, perqu, ms endavant quan Franco hagi mort, la terra sig

la treballa i els cosmonautes sovitics hagin arribat a la Lluna, totes les portes del mn emanentment obertes. Per sort, els altres pares de lescala tampoc no sn gaire normals. Nhi ha u

an beu, estomaca la dona (quan no beu, s ella qui lestomaca a ell). El del set, en canvi, parla qu se li va morir un fill. La curiositat, en aquest cas, recomana callar. En silenci sassimilen experincies alienes. Que la casa sembli dun pas i el carrer dun altre, que lorigen marq

istats, les olors, els noms i les promeses ensenya, ens diuen, a tolerar les diferncies. No s v

cumulaci de preguntes sense resposta dispara la tendncia a la fabulaci, refora lhabilitat de nsenya que la diversitat tamb consisteix a mantenir, a capa i espasa, les diferncies. La me


18/46

ncs, simposa com linstrument de comunicaci ms habitual. Per indicaci materna, menteixo qscola em pregunten de qu treballa el pare. Per inters, menteixo quan la mare pregunta si tinc dr mimetisme, menteixo quan veig que tothom menteix.

La curiositat i la falsedat tenen vides paralleles. Cada descobriment cont una part de veritat i untida. Quan arriba Nadal i vaig a visitar els grans magatzems amb el pare, per exemple, veigel a cada planta i a tots els ascensors. Aleshores, el pare que no pot donar-me ni el seu cognom s

mriu per transmetrem confiana i mexplica una evidncia que contradiu el paisatge: el Pare Noi la mare. Que no existeixi i que alhora nhi hagi tants em refora la curiositat i, lendem,

atures que encara no ho saben i els ho explico amb la satisfacci desguerrar-los la innocncia la perdin en mans dalgun desaprensiu. El regal de Nadal, que jo mateix he triat i posat als pe

vet, s una pistola de balins que funciona amb aire comprimit. En el futur hi pensar sovint, en atola (i en laire comprimit): balins disparats contra un blanc format per siluetes de colors diferenmer que descobreixes s que el bal t vida prpia i que, un cop disparat, es perd sota el sof o pletxes dun parquet de mala qualitat que es va installar perqu ho manava el projecte de viv

pulars sense preveure que el provedor rebentaria el preu del material o negligiria la qualitat de obra i que els llistons comenarien a saltar pocs dies desprs de la cerimnia dentrega de

nseqncia: aprenem a caminar damunt les zones de parquet que encara no belluguen i sembiguem permanentment beguts o que siguem aprenents del mestre Fred Astaire. A casa ning noser per compensar el consum etlic del barri. Nhi ha una colla, de borratxos, i la curiositat em puir que lorigen de cada pou sense fons s diferent. Hi ha la set viciosa, incontrolable, i tamb nltres amb ms pedigr. La diferncia es nota, perqu ni els cambrers ni la parrquia dels locals tb la mateixa consideraci un bevedor calavera que qui macera en alcohol penes identificablesmor i de famlia i, sobretot, feines perdudes dramticament per la llei de loferta i la demandas trista s la histria, ms crdit t el bevedor: s un dels manaments de les tavernes. De vegarem, no pas per beure sin perqu a fora plou a bots i barrals i no hi ha millor espectacl

ntemplar els aiguats darrere els vidres dun caf. Com que quan comena a ploure aqu no sacabm daprendre a crrer sota la pluja sense mullar-nos gaire. El lder de la banda s capa darra relativament eixut. Tota laigua que no lamara a ell, me lenduc jo. Els altres em miren

sconfiana perqu tenen la teoria que qui ms es mulla s el ms covard. Quan em veu arribar lael que li pertoca: repeteix que on ss vist crrer amb aquest temps de gossos.Mentre meixuga els cabells aprofito per olorar-la. No matreveixo a preguntar-li qu li diu

mes quan anem al cinema i passem per davant de les botigues dels algerians. s una sala tronadafan, a bon preu, dues pellcules cada setmana. T nom de filsof illustrat perqu en aquest pas

scut per que no s el meu (mho recorden tothora, no fos cas que mhi arrels) els agrada brers, places, teatres, cines i auditoris amb noms deminncies amb mala salut i, si pot ser, pnca. Les pellcules sn la matria primera dels jocs. Cada setmana s monogrfica: gngsters, s

zis, resistents, vampirs, mosqueters, espies, pistolers. Lallau dimatges alimenta les estones en qssa res, aquelles en qu la tribu es dispersa perqu cadasc suporti obligacions familiars estabs pel costum que per la prpia voluntat. No ens cansarem mai de jugar al carrer, de seguir el qaltres, de mentir, dexagerar, de veure com lasfalt canvia de color cada vegada que les brinicipals intenten tapar un sot que, amb el quitr encara tendre, tornarem a foradar tan bon pu

hagin anat. I, de vegades, arriben notcies importants. Per exemple: que el germ gran del lder ha

la pres. Duu ulleres de sol i tothom el respecta. No trigaran a detenir-lo una altra vegada i n


19/46

urem de tancar els ulls i obrir les orelles per reconixer dues sirenes policials. Sn dies de silencnia. Encara que fem el cor fort, intum que les celles no sn lhoritz de les nostres aspiracioue, en el meu cas, potser s. Els amics no ho saben per visc en un ambient de conspiraci en s marca lescalaf dun exrcit de mrtirs. Tants anys de condemna, tant prestigi. Tants dtura, tant respecte. A casa, hi veig herois tatuats pels torturadors i, tanmateix, somriuen. Connspirant, miren larmari cada cop que sona el timbre de la porta i la curiositat em fa intuir usi que senten, les satisfaccions que els proporciona el que fan (no s ben b qu s, noms quure amb una revoluci imminent i, alhora, eternament posposada) i la camaraderia que compar

uen ser ms fortes que tots els obstacles (la causa, en aquest cas, no est a laltura dels seus milien ser lexemple duna cosa (el repartiment igualitari de la riquesa, labolici dels privilegis, llimperialisme) i, sense saber-ho, ho sn duna altra (la tenacitat, el comproms, la generositats duna altra pasta; noms aix sentn que vagin a dormir tan tard per confeccionar una rndestina anomenadaNuestra bandera(nhi ha cap altra?). No s una vida convencional per eme nadono: viatjo amb papers falsificats i formo part duna armada dexiliats conspiradors.

gada es parla ms de tornar i jo entenc que els meus dies aqu estan comptats, no pas per les vun circ ms decadent que mai sin pels fulls dun calendari que, per desgrcia, no puc control

c dret a queixar-me perqu mhan avisat amb prou antelaci. Tornarem, tornarem, tornarem, heden que vaig nixer. Tornem, doncs, sense esperar que mori el dictador ning no ho diupitem que s immortal, en un tren que surt dun pas verd i racional i que arriba a una

sendreada on els nens no duen samarreta i on, arran de via, les pissarres dels bars amb uralita anuncien una menja de nom sonor i fascinant: calamars a la romana. Ms ben dit: tornen eser no tant, perqu no es pot tornar del lloc on has nascut. De vegades, sobretot les nits que n

rmir o sempre que sentoLa Marsellesa, penso que encara hi sc i que, sota una lluna inaccessibnaus espacials sovitiques van ser desmantellades i els cosmonautes es van reconvertir en tatorbats, aixeco el pal central duna casa que comena per la teulada, i que els vens i els am

e tenia una germana que es deia Valrie i el que va acabar sent una estrella del rugbi) aplaudeinse nostlgia, noms per la curiositat de tornar-nos a sentir les veus que tenem aleshores, entrec

espases fabricades amb llistons de caixes de fruita i de verdura i, mirant amunt, proclamem: Toun per tots!.


20/46

PAPIROFLXIA

petit vaig intentar llegir un conte que comenava aix: Quan tenia sis anys, una vegada vaig veuix magnfic en un llibre sobre la selva verge que es deiaHistries viscudes. El conte eraElncep i, ms enll daquesta frase, vaig ser incapa de continuar. Als deus anys, en un segon

mb vaig quedar encallat just on el narrador parla del procs de digesti de les boes. No em refiola memria per recordo que, a principis dels setanta, hi va haver una passa de petitprincepismbre dAntoine de Saint-Exupry es considerava el ms adequat per despertar la imaginaci dels inAlcia en terra de meravelles i Peter Pan eren els mites imposats als nens anglosaxons, Elncepes va transformar en un referent pels pares moderns daqu.Amb inquietud, observava que els amics el llegien i, amb ms inquietud encara, que entusiasma

igues. Per fer-men una idea, vaig triar la drecera poc honorable de mirar noms les illustracionuixos, per, no em van enlluernar. Jo estava acostumat al tra enrgic de lAstrix i dels gelton, i aquell prncep inexpressiu, jardiner dun planeta amb volcans que calia escurar com si

meneies, no em feia el pes. LAstrix, en canvi, formava part dun poble irreductible, tenia picomanacs i caava romans i senglars a mastegots, i els Dalton representaven un model de fa

ernatiu i divertit. Tot i lxit que el conte tenia entre els amics, vaig adonar-me que limportant ntar-me de no haver-lo llegit. Va ser fcil: no menorgullia de ser incapa dapreciar la dimtafsica daquella histria. Aix com, en altres casos, s que em veia amb cor de fer banderava objecci lectora, en el de Saint-Exupry em sentia culpable i una mica avergonyit. Pensavs endavant, repararia el greuge, i estava convenut que trobaria la clau per accedir a aquell univeersemblant com fantstic.

Van passar molts anys i la fama del personatge va continuar expandint-se (vuitanta mxemplars venuts, traduccions a ms de cent cinquanta llenges). Una nit, sopant a casa duns pg veure que havien decorat lhabitaci del fill sis anys amb un paper pintat que reprodua pnivers petitprincepesc: el be, el gegraf, els baobabs, la rosa, la guineu i, per descomptat, el nimbufanda. La decoraci deu ser el resultat duna obsessi dels pares, recordo que vaig pensar.g conixer el nen, per, ho vaig entendre: erael petit prncep de les illustracions. Duia els cpentinats i un pijama amb un estampat poeticocsmic. Daleshores en, he comprovat que els espectacular del llibre s haver creat reencarnacions humanes del protagonista.No s un fenomen exclusiu. Tots hem conegut encarnacions de lAlcia (angelicals de p

stables dadolescents, perverses de joves i, en la plenitud, sobreactuades en la manifestaci delxual ms per acomplexar els amants que no pas per necessitat) i del Peter Pan (addictesctures dossos, amb un control irregular de ladrenalina i una barreja de talent per la seduvardia per la separaci). Els petits prnceps que, amb els anys, creia haver conegut era mquetar que llegir el llibre desenvolupaven una sensibilitat histrinica induda pels parespriciosos i dispersos i tenien una vida interior tan rica que els en sobrava la meitat. Lexperincper pintat i del nen del pijama, per, em va colpir prou per, als trenta-cinc anys, fer un altre inttura.

Ms enll de la boa, laviador que feia de narrador de la histria patia una avaria premonitria desert i, entre les dunes, descobria el seu petit protagonista. Prou, vaig pensar i, en una reacc


21/46

mhonora, vaig llanar el llibre contra la paret (encara hi ha la marca). Pensava, errniament i ens prejudicis, que no em calia continuar. En aquelles pgines hi havia trobat condescendncia ator i un discurs que mincomodava: la suposada innocncia dels infants enfront de la insensibilitaults. Bona part de la literatura infantil trafica amb aquesta idea i, per combatre-la, em divertia im farien lAstrix o els Dalton si, en nom de la imaginaci, un extraterrcola provs de convertia filosofia tova i pseudoespiritual. Em quedava un dubte: per criticar un discurs que no magraisfer el que comenava a intuir com una nsia malaltissa i una mica arrogant de polemitzams rigors llegir-lo sencer?

El dia que em disposava a fer-ho, la meva dona em va comunicar no se macut cap verb ms que estava embarassada. De bessones. Conseqncia: vaig caure en una espiral de responsab

rant els deu anys segents no vaig tenir ni un segon ni esma per pensar en Saint-Exupry. Elmstic es va tornar tan trepidant i les prioritats tan diferents que men vaig oblidar imaginecada hiperactiva filmada a cmera rpida fins que, un dia, les bessones em van dir que havieteatre amb lescola, a veure lobraEl petit prncep. Vaig esperar que fessin el que se suposa qcriatures (moralment superiors als grans): comentar de manera espontnia si lobra els ha agraElles, per, no van dir res, i ho vaig interpretar com una fatalitat hereditria. Per aix, vaig su

e llegissin el llibre. Shi van posar de seguida i, cinc minuts ms tard, quan ja creia que honseguit arribar ms enll de les dunes, van dir-me: La dedicatria ens ha agradat per la hista mica estranya. Ja el llegirem ms endavant.

No recordava la dedicatria i la vaig devorar all mateix, a peu dret: A Lon Werth. Demanonens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta person

el millor amic que tinc al mn. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot,els llibres per nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a Frana, on passa gana i clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no nhi ha prou, vull dedicar a

bre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han comenat essent nens.

hi ha poques que sen recordin). Doncs, corregeixo la dedicatria: a Lon Werth quan era petit. Eadar prou per fer un raonament que, en aquell moment, em va semblar lgic: potser perqu abaia fills, no havia pogut entendre tot aquest joc de persones grans que havien sigut nens i de nenien grans sense deixar de ser nens (o alguna cosa per lestil).Vaig triar la mateixa butaca on havia llegit histries memorables (El bacall, de Mark Kurlan

m escriure una novella seriosa sobre lamor, de Diane Schoemperlen) i vaig anar avanant fptol IV, quan lautor escriu: Els nens han de ser indulgents amb les persones grans. Havia est

deu anys desconnectat del conte, aclaparat per batalles domstiques i professionals, per

ornava, intacta, la discrepncia amb el to del nen que demana indulgncia pels grans quan, en rems s la creaci duna persona gran que, a travs dels seus personatges, t la presumpci dennens. Per sort, la riuada familiar em va arrossegar durant una altra dcada, fins que, per rao

na, vaig haver danar a Montpeller per participar en una taula rodona amb escriptors europegona divisi. All, alg va comentar, amb un menyspreu corrosiu, que Saint-Exupry era un egbrevalorat. Els altres collegues van celebrar el comentari amb somriures de superioritat i jo mhmar per dissimular la meva ignorncia. En vaig concloure que, malgrat tenir quaranta-sis anys (une Saint-Exupry mai no tindria), havia de tancar aquella qesti. Sortint de la sala de conferg acostar-me a una llibreria i vaig comprar dues biografies del presumpte eglatra.

Daquella lectura me nha quedat un record febril: la incapacitat per retenir tanta informaci


22/46

ntradicci entre linters pel personatge i la prevenci per lobra. Vaig entendre que Saint-Exscava una innocncia que, per edat, no li corresponia per que havia estat prou valent (o temrriscava a fer el ridcul) per, segons els estudiosos, escriure, des de la foscor personal, unatica aparentment lluminosa. El llibre havia nascut lany 1942, durant un dinar al caf Arnold de rk. Els editors de Saint-Exupry, tips de veurel consumir-se en batalles psicolgiques perdu

n proposar descriure un conte nadalenc. Era un intent de fer-li oblidar la condici dexiliat als its, fugint de la Frana collaboracionista, i dallunyar-lo del convenciment que la humanitat era eltat irrecuperable.

En aquell dinar els editors van aconseguir illusionar-lo amb un projecte que havia de compensrcies dhome ciclotmic, impacient, duna virilitat hiperactiva, la mena de persona que no dcar les seves amants i els seus amics a hores intempestives per llegir-los el pargraf dun manusfogar-se sobre misries sentimentals, o a convidar-los al seu apartament amb vistes al Centraper escoltar-se declamar sobre lenergia de la ciutat i de la nit, o per beure molt, perfeccionar trstidigitaci i fabricar helicpters de papiroflxia.Tot el que havia llegit sobre Saint-Exupry fins i tot el desesperat retorn a lexrcit i lltim

minat amb una desaparici i una frase a linforme de loficial denlla que sonava a epitafi:Pilo

t return and is presumed lost em portava a la mateixa conclusi. Tenia quaranta-nou anys i, pb les bessones, els vaig prometre que, quan en fes cinquanta, me naniria a un hotel i llegiriaElncepduna tirada (elles havien complert: lhavien llegit amb un entusiasme que, per mesquinesaincapa de celebrar). El dia va arribar. Dormir en un hotel a la ciutat on vius provoca sensa

ioses. I els cinquanta anys sn prou representatius perqu tothom sigui indulgent amravagncies que puguis cometre per celebrar-los. Sense els prejudicis de la ignorncia, i autat ms domesticada, vaig avanar lentament, sentint la sorra de les dunes (i de les paraules) sous, salvant els vells i els nous obstacles, lliscant per aquell conte pueril i extremament simblt en tant, subratllava una frase, com Lessencial s invisible als ulls, la ms coneguda i exp

la indstria de lautoajuda.Encabat em venia de gust escriure, tot i que, per experincia, desconfio daquests impulsos

mpells de transcendncia que comporten. Arribar al final de la histria no mhavia fet sentir mss malament. En aquell dia especial, sense espelmes, ni pasts, vaig preguntar-me qu se nhaurnen del pijama poeticocsmic, i em vaig posar a escriure, gaireb tota la nit, sentint les corred

lles i gemecs propis dels hotels (i, en un segon pla, lenergia de la ciutat). Si hagus tingut amtes al Central Park, potser els hauria telefonat per, en un atac dimportncia, llegir-los el que rit. Per vaig estimar-me ms esperar que es fes de dia sentint el tacte duns llenols que no er

us, assaborint algun passatge del llibre (el del bevedor que beu per oblidar que t vergonya de exemple).Sense deixar sonar cap despertador, em vaig llevar, em vaig dutxar com magrada la presgua de les dutxes dhotel!, vaig pagar el compte i vaig tornar a casa caminant. En el moment d

porta, em vaig sentir com si acabs darribar dun llarg viatge. Un viatge que mhavia confirmat aginaci pot ser tramposa i fascinant i que, per sort, els llibres no sn com els trens i els pots apar per recuperar-los (o no) ms endavant, i que, si ms no en el planeta on visc, lessencfectament visible. Qu s lessencial? La manera com les dones fan veure que no sadonen qren, els colors dels taxis, lobstinaci del jove que assaja escales en un contrabaix, la credibilit

en els grans quan expliquen mentides als petits i les ampolles que, quan es llencen al contenidor


23/46

an ni mig buides ni mig plenes.


24/46

TRES MANERES DE NO DIR TESTIMO

IMPORTANT S PARTICIPAR

anys que intento escriure una histria damor entre lamor correspost i lamor no correspost. Fi

me nhe sortit perqu els protagonistes no permeten cap avan en la relaci. Si s tan correspos, el primer trobar la manera de seduir el segon, em repetia per animar-me. Per la r

mposava quan el segon no deixava que el corresponguessin. Al comenament, imaginava lrespost com una dona atractiva i distingida i el no correspost com un home rabassut i torturat. Ensposici massa evident de les meves circumstncies. Durant anys vaig conviure amb aquest arguan hi pensava amb una intensitat sotmesa als imponderables domstics i als ponde

ofessionals, em desesperava. La idea no avanava: cap dels antagonistes no renunciava a la pncia. Tamb intervenien factors externs que ho dificultaven: havia decidit que es coneixerien , per aleshores es va posar de moda que a totes les pellcules, novelles i sries de televisons hi tinguessin un paper rellevant i, tot i que creia que si hi havia pensat abans arrossego aqa des dels Jocs Olmpics del 92 no havia de renunciar-hi, al final els dubtes em feien torqueig o als nyaps dels desenllaos excessivament dramtics.No s casual que la idea nasqus durant els Jocs Olmpics. Fins aleshores jo havia estat lexpa de lamor no correspost, per aquell estiu vivia una treva inusual de correspondncia. La doncompartia aquest parntesi tamb tenia un historial prou slid de relacions fracassades. De m

e, de tant en tant, ens preguntvem: s ms excepcional que dos amors correspostos no ho siguinsiguin dos amors no correspostos? La prova que la condici de no correspost va tornar a impo

que, lltim dia dels Jocs amb linici de lepidmia de vanitat que va transformar la ciutatlmetres de platja recuperada que van multiplicar els riscos de naufragi, ella em va deixar. Hre amb la miopia de qui, per falta de prctica, confon lexcepci amb la regla. Da

cumstncia men va quedar, durant molt de temps, una antipatia militant contra lolimpisme, no pns esportives sin perqu, sempre que sen parlava, mobligava a recordar el que mestimavidar. La histria que mhauria agradat escriure quan encara no hi havia renunciat pcisament de trencar aquesta paradoxa i daconseguir que els antagonismes sentimentals super

opis lmits. Ho admeto: simpatitzava ms amb lamor no correspost que no amb el correspooblema era que, per posar-me en la pell dels correspostos, em faltava experincia, i vaig havcumentar-me i parlar-ne amb amics i coneguts amb una vida amorosa ms activa que la mevaservar que no valoraven gaire els seus privilegis. Mesperava trobar-hi satisfaccions pletriqaments rotunds. En comptes daix vaig recollir indulgncia i una mica dostentaci. Dleshores respecto ms lamor no correspost i, potser perqu el temps transforma les decepcions na enganyosa de prudncia, intueixo que ser correspost o no respon a dues interpretacions del m

ntiment: la necessitat de dependre dalg o, pitjor encara, que alg depengui de nosaltres. Per areacciono amb virulncia contra els Jocs Olmpics. Al contrari: durant la cerimnia dobertura dijing, em va commoure latleta que, torxa en m, corria pel cel, transgredint la llei de la graveta

ingravitaci), observat per milers de milions despectadors. I, tot i sabent que aquell efecte


25/46

nseqncia duna tramoia militaritzada, i sent conscient de lartificiositat que disparava els flaixstadi, vaig desitjar que latleta arribs al peveter i encengus la flama, que, desafiant mals avernant sentit a mesos dentrenament provant una cosa aparentment tan impossible com que lrespost i el no correspost visquin una histria perdurable, obtingus la justa recompensa or.

A MSCARA MORTURIA

coneixen durant un congrs, al vestbul dun hotel, mentre esperen lautocar que els ha de dur, anta-vuit cirurgians maxillofacials ms, de visita turstica. De manera simultnia, identifiquectes de lamor a primera vista. Per experincia, per, saben que lenlluernament sexhaureixtracci sablaneix, que la coincidncia dinteressos i opinions que trena una conversa que idar els perills de la circulaci pels carrers del Caire i, al museu, el magnetisme i la fatalita

sprn la mscara morturia del fara pot ser un miratge. A la nit, quan els proposen de participars de cuina egpcia o en concursos de karaoke, busquen la manera de coincidir a la cafeter

re rialles i begudes no alcohliques, perden la noci del temps fins a lhora de tancar. Els smptshores, sn inqestionables: lamor els espetega a la mirada, tot i que el menyspreen amb la madqui ha decidit no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Per aix, malgrat que se encibles i arravatadament vius, no donen importncia a la taquicrdia compartida ni a la febre qpeny a tocar-se i a agafar-se. Els petons i les carcies que intercanvien a lascensor no sn lexptussera duns debutants sin els duna parella experta. En el moment de despullar-se lun a laborint tant el contingut del regal com el ritual de desfer lembolcall, es miren amb la volunt

uesta sigui la primera, lnica i lltima vegada: tres nits en una. Per aconseguir-ho, els cal esqb el radar de la intuci, les paraules comprometedores. Alhora, intensifiquen tot all que, a pandem, no podr ser utilitzat en contra dells. La voluntat de fugacitat sense conseqncies dent que cap dels dos no intenta corregir lactitud de laltre. Ell valora que, vencent la temptaedar-se adormida, ella saixequi i, sense fer escarafalls, es vesteixi. I encara que no vol que sen e li agradaria perllongar aquell instant fins a linfinit (pel que t de projecci de futur ms que isfacci immediata), deixa que li somrigui mentre es posa les arracades inclinant lleument em si volgus treure importncia al que acaben de viure i que surti de lhabitaci de punscala, sense donar un cop de porta ni fer-li un pet subjecte a malentesos. Cap dels dos no donsaran lun en laltre. Sabran que les ltimes hores no sassemblen a altres emboscades estrict

xuals. Sense recana, destruiran aquests pensaments per demostrar-se que saben aplacar els impupermetre que res els destaroti ni lagenda ni la carrera. Quan el viatge i el congrs noms siguord, per, somiaran cada cop ms sovint en la mscara morturia del fara pura perxillofacial. Quan es despertin, tindran agror de boca i visualitzaran, com un llampec ducroni

qu, per maduresa, van renunciar. Les imatges, a mig cam entre lallucinaci i el somni, serntundents que les hauran de mitigar amb dutxes daigua molt calenta i un silenci prou dens per pi del que haurien pogut ser els primers anys de vida en com. Ser com si ho veimpenetraci, intercanvi bidireccional de proposta i adhesi, connexi mental, entesa aerodins cossos, viatges i comiats apassionats a les terminals aeroporturies. I, en una segona fase, vb la mateixa precisi paranormal, laparici del comproms, del vertigen de la responsabili


26/46

mptaci dels canvis. I, com a conseqncia, la invasi dels ultracossos: criatures que, amtodologia dun exrcit, els obligaran a cedir pau per territoris i que posaran a prova els lmitsncia i del control, fins ara inexistent, de la generositat (era ms fcil ser geners quan noms ema sofisticada degoisme). Un cop pada la barreja de silenci i dutxes calentes, recuperaran e

bretot quan rebobinin les imatges ms desagradables daquestes seqncies vistes per no viscudpetncia, els conflictes amplificats pel desig de mantenir-los com lnic element de comunirimoni universal de les parelles que sestimen ms la rutina de la discussi que no laventura de. Esgarrifats pel desenlla, tant ell com ella miraran lordre que els envolta. Agrairan les act

ogramades vida social, viatges, oci i se sentiran legtimament alleujats. Durant uns quants se, els quedar lombra dun dubte travada al subconscient. La sospita que potser hauria valgut laiscar-se i que, malgrat les mesures de prevenci desplegades per evitar la dependncia

ntiments, malgrat lestratgia de no deixar-se entabanar per la lgica de lamor, potser haurien remptat i debatut, ms beneficis que no prdues.

ES

an la dona et diu que ja no testima et mires les ungles de les mans. En comptes de deixar-te arrocorrent emocional, empasses saliva. Pel to de veu della dedueixes que deu esperar una res

, acostumat a portar-li la contrria, calles. Perceps els matisos de la tristor i, alhora, una income t a veure amb la sospita que potser s lgic que no testimi. Tot i aix, taferres al silenci finan et pregunta Qu fas? amb un to de veu que traspua perplexitat i pnic, respons: cara que la paraula res s curta, el significat et sembla infinit i contradictori. Taixeques i et pminar pel menjador. Mouret tajuda a pair millor una evidncia que si no has vist venir s perqugit no veure-la. A hores dara, la possibilitat de discutir et sembla estril i vulgar. Provar de gu

mps i, desprs duna negociaci dolorosa, arrencar-li aix que les convencions anomenen perolexi tampoc no et conven. De la mateixa manera que, un bon dia, una dona et diu que testimaet conv, ho acceptes com una benedicci, tamb has dadmetre que tot sacabi sense qervinguin arguments racionals. Ho sabies aleshores i ho saps ara i, per coherncia, no vols entrarntercanvi de retrets ni en la beneficncia devitar cicatrius. Per no sentir-se culpable, hi hmpesca estratgies en qu labandonat, a ms darrossegar la prpia creu, ha dacceptar un pndicions pensades per apaivagar la mala conscincia de qui abandona. s un ritual indignerent i vols evitar-lo, encara que no saps si tindrs prou coratge per fer-ho. Tampoc no vols se

se: No vull fer-te mal perqu en coneixes el grau dimpostura. Saps que ning no vol fer-ne, d que les decisions que es prenen, sobretot en un mbit tan arbitrari com el sentimental, deixen lids i ferits. Ella, per, insisteix. No es conforma amb limpacte del No testimo. Nec

mentar les seqeles, argumentar i refugiar-se en lefecte narctic del monleg. No s, per, una qbons i dolents. Ets conscient que els papers haurien pogut intercanviar-se i que, en altres momenres relacions, has estat tu qui ha maldat per abandonar sense tacar-te les mans, pressionanntatges emocionals que responien ms als interessos del botx que no als de la vctima. Ara tadomanipulaci en qu vas caure i, amb efectes retroactius, ten penedeixes. Massa tard: s un penedric, que no corregeix el passat. En el moment de comenar a recollir coses, tadones que els teatre, la literatura i el cinema no et serveixen. Assegut damunt del llit, comprens que, a difernc


27/46

e passa a les pellcules, mai no en tindries prou amb una maleta feta de manera histrica davarmari. Per endur-te el que et pertany, et caldria, per comenar, un cami de mudances i una boperaris eficaos (i, si pot ser, matiners). Lescena requereix un gest i, a poc a poc, tries la roba

omplir la motxilla, reculls el necesser quan comenveu a viure junts noms hi duies una pinpall de dents, un desodorant i preservatius; ara hi acumules, a ms a ms, medicaci pertensi, contra lartmia, vitamines contra la vista cansada i la pomada que than prescrit per pr

sures anals. A la butxaca de la motxilla hi deses el talonari, el passaport i dues llibretes desnses que, a banda daix, hauries demportar-te alguna cosa ms (a lespera dempaquetar la rest

davant). Se tacuden alguns dels estris ms polmics de la relaci potser per aix vas insistirmprar-los: un telescopi, una bicicleta esttica i una barbacoa. Finalment, optes pel telescona et segueix i, com si servs dalguna cosa, et repeteix la mateixa pregunta de fa una estona (una s repetides en els ltims anys): Qu fas?. Recordes quan els quefs eren tendres, de curio

mplicitat. Ara, en canvi, tenen una crrega de rancnia. En general, els quefs moren en silenciuesta vegada, sents la temptaci, una mica perversa, de respondre: Desmuntar el telescopists, per, perqu saps que, des de fa massa temps, viviu perduts en un territori on tan intil s

m no dir res.


28/46

ATARXIA

home arriba al servei durgncies. Desprs duna espera llarga, una metgessa perjudicada per lpregunta quins smptomes t. Ell descriu el vertigen, la taquicrdia, els atacs dangoixa, la sensaor permanent a la boca i, si aix s possible, a lnima. Lausculten. Li prenen la press

aminen les pupilles amb el convenciment de trobar-hi proves de consum psicotrpic i ordectrocardiograma, una anlisi de sang, una ecografia i un tac. Per descartar, diu la metgessa onar-se que, mentre no arribin els resultats, lhome alimentar les hiptesis ms adverses. En lessteriors, alterna estones dautocontrol i de pnic. Estirat a la llitera, busca en els mals dels cients el consol per animar-se. Quan li treuen sang, no mira la xeringa. Quan lintrodueixen din radiolgic que li ha dinspeccionar el cervell, memoritza el que acaba de llegir en unormatiu de la sala despera: la tomografia axial computeritzada tac explora, de mruenta, regions abans inaccessibles. En el moment dinformar-lo, la metgessa li transmexperincia que sesvaeix quan li comunica que, dara endavant, socupar dell un cirurgi que

iba, aporta un punt de vista ms resolut i entenimentat. El to de veu, la confiana en ell mateamisme, tot suma, fins al punt que, encara que no sap qu li han trobat, lhome desitja que lopurgi vol saber quan va menjar per ltima vegada, demana que localitzin lanestesista i li explicbre, la naturalesa dels seus mals. Pel que lhome nentn, les constants vitals i les anlisis obligervenir dimmediat: hi ha una imatge a lecografia que podria confirmar alguns marcadors sanversos. En unes altres circumstncies, farien ms proves per, confrontats els pros i els costimen ms equivocar-se per acci que no per omissi. La persuasi pedaggica del cirurnven. Si estar en bones mans vol dir alguna cosa, ell shi sent. Quan el traslladen a la zo

rfans, el paisatge canvia: aqu ning no es queixa, ni es lamenta, ni delira, i la infermera que lvia daliments i medicaci t una actitud reconfortant. Durant loperaci lhome acumula percepe no recordar onze hores ms tard, quan recuperi la conscincia. Si les pogus analitzar sade no ha viscut cap perill i que les sensacions han estat ms sonores que no visuals, com si el cerva rdio incapa de mantenir-se en un mateix punt del dial: converses escapades, cues dalodies interrompudes, interferncies, aplaudiments, senyals horaris, res que sassembli als somefectes de la febre. Quan es desperta nota la queixalada dels punts de la cicatriu. Empassar sa

mal per, almenys, no s dola, i concentrar-se en el que li diu el cirurgi, encara ms. Peu i lexpressivitat de la mirada, interpreta que loperaci ha estat un xit i que, quan shagi recu

en parlaran. A travs del que sent al seu voltant, dedueix quines han de ser les prioritats: desca


29/46

rmir. Com ms dorm, per, ms cansat se sent, fins que, passat un temps inquantificable, ja no eseixar-se endur per lextenuaci sin que hi participa amb descrregues de voluntat. A partir dament tot saccelera. Li treuen els punts i la sonda, lajuden a aixecar-se, li canvien lalimentacmeten a una fisioterpia de recuperaci. Lhome respon als tractaments i, quan savorreix,ntalment la visita informativa del cirurgi. Duia un flasc de vidre amb dues masses def

bmergides en formol, com llimacs hipertrofiats per una mutaci de laboratori. Aix s el que hunt de matar-lo, recorda que li va explicar amb la satisfacci del caador que torna a casa am

nglar. Lhome va contemplar els llimacs lun verds, laltre groguenc amb una express

ugnncia i dincredulitat i, abans que pogus preguntar res, el cirurgi li va respondre: Sstlgia i lesperana. En segons quins organismes poden desenvolupar-se fins a anular les ncions vitals i provocar una mort extremament dolorosa. Dues setmanes ms tard, mentre es canvsar-se la mateixa roba que duia quan va arribar a lhospital, el pacient mira per la finestra. Unblicitari sobrevola la ciutat arrossegant el somriure dun candidat. Lhome comprova que duu lesa cartera i se sorprn que no hi falti res. Sacomiada de les infermeres, senduu linforme, agraencions rebudes i, com que lascensor no funciona, baixa per les escales i va despertant els cruixi

opis de la convalescncia. En el moment de donar ladrea al taxista que lha de portar a casa, n

despecial. Per la finestra veu desfilar edificis, monuments, vehicles mal aparcats i contenidorse li han extirpat la nostlgia, no li pesa la inrcia cap a uns records alterats pel poder transformadmemria. Com que no t esperana, no inverteix energies a projectar-se cap a un futur improiberat de la dolor fsica i anmica que tant el torturava havia arribat a combatre-la amb cullemostassa, paladeja la saliva, feliment inspida.


30/46

LES CANONS QUE LI AGRADAVEN A LENIN

ncar el pis dels pares vol dir submergir-se en un espai ali i alhora familiar. Quan tot est per ntegen dues alternatives: conservar o destruir. Si ets massa conservador haurs de llogardamobles o envair casa teva i desnaturalitzar-la. Si ets excessivament radical, en un primer mlleujar sacrificar tantes coses. Ben aviat, per, et vindr de gust tornar a veure llbum de fotoguperar la paella de les truites memorables o escoltar els discos de msica tradicional de Corrd. Aleshores lamentars haver-los llenat: creies que eren un llast del qual thavies de despran, en realitat, eren una ncora per no perdret. Si en aquest procs hi interv la famlia, tot seterda germ retroba estmuls als quals no vol renunciar. Cada nt considera que no es pot llenars i tot hi ha qui, amb una solemnitat inoportuna, proposa una donaci a un museu. Mentre dura elmarcat per la falta de realisme i certa mesquinesa, pots entretenir-te a detectar el greix de les rla cuina, els cables arrencats pels operaris de la companyia quan van endur-se el comp

bundncia de clips al terra i els canvis de tonalitat de la pintura del sostre, fssils de les inunda

pis de dalt. Si no has de discutir amb ning tot ser ms plcid. Tindrs temps per aturar-te en tg oblidats: amb precauci, desars les fotografies de la germana silenciosa i silenciadscobrirs amb lemoci i lestranyesa de la primera vegada, envoltada darbres txecoslovacs, nc i negre com luniforme de les monges de la Creu Roja que la van cuidar fins al final; o amnca entre els dits compulsivament tensos, somrient sense adonar-sen, amb lexpressi de la sndversal, mirant ms enll de la vall dels turons baixos. I, tot i que agrairs la intimitat del mo

mb trobars a faltar lintercanvi darguments i, si tens germans, les rialles compartides. Un consi tanques la casa dels pares, no respectis la normativa sobre deixalleria i reciclatge. Si has de se

vidre dels llistons dels marcs i del cartr dels pasparts de totes les fotografies emmarcadnvertides ara en setanta-vuit claus dels quals ja noms pengen siluetes rectangulars de pols fosars boig. Lobertura circular del contenidor de vidre s massa petita i no admet peces grannera que, abans, haurs de fer-les miques i, si ets matusser, ferir-te o fins i tot mutilar-te. Hav

cidir entre el contenidor i les caixes on deses all que sindulta com els toros ms valents ns corrides s el ms emocionant. Cada decisi s un examen i tescup evidncies en les qu

vies pensat. Com defensar el patrimoni en un pis de lloguer? Com sentir-se arrelat a una casas estat educat en la creena que la propietat corromp? I, de cop i volta, com un record oport dr de la prpia vida, recitars mentalment el poema de Gabriel Aresti que vas aprendre am

ics ms bascos del servei militar, quan tot just comenaves a intuir que, potser, algun dia,


31/46

riptor: Defensar la casa del pare | contra els llops, | contra la sequera, | contra la usura, | contcia, | per defensar la casa del pare. | Perdr els ramats, | els horts, | els pinars. | Perderessos, | les rendes, | els dividends, | per defensar la casa del pare. Aqu, en canvi, els lloen la grandesa de les metfores. Sn mosques borratxes de xafogor. Sn lestalvi per lestalvi, cb la prudncia. I no hi ha dividends. En comptes de ramats, horts i pinars, noms thas vist amb ensar milers de llibres tamb un dAresti, muntanyes de papers i documents. Els dubtes qugut a lhora de condemnar o indultar depenen de realitats poc potiques i vergonyosament ntimelet termmetre souvenir de Crimea? Indultat. La litografia fnebre dAntoni Tpies? Conte

anell fabricat a partir de les restes dun bombarder nord-americ B-52 abatut al Vietnam? IndultcLes canons que li agradaven a Lenin? Contenidor. Abans darribar a aquesta fase, hi haur procs de selecci ben llarg. Les caixes acumularan correspondncia, extractes bancaris i docudentitat legals i falsos i la paperassa que oficialitza lexistncia de qualsevol famlia questa. En una fase prvia, les coses tils hauran estat convenientment aprofitades i de ve

poliades per familiars, amics, vens i associacions sense nim de lucre. Plats, olles, covantals, barnussos, tupperwares, cobrellits de ganxet per tamb publicacions dels temps de la pra segona clandestinitat (un perode que sempre ha tingut una dimensi geolgica: plistoc, h

ndestinitat). La roba haur estat donada a la beneficncia, ara reconvertida, grcies a una manmntica, en solidaritat. s important no defallir. La fora de segons quins records s devastadoe et donen devocaci tho prenen dequilibri. Cal blindar-se contra aquestes emboscades, encargis de beure preferentment lslivovice del moble bar, un licor que, ms que ressaca, prnsies balcniques, desinhibir-te i alliberar-te dels escrpols que et puguin impedir comp

ograma (tres viatges al contenidor per cada caixa de coses indultades s una proporci raonable)bles se nocupar un servei municipal que enviar una brigada doperaris. Veurels treballar s

pectacle que no thauries de perdre: cinc hores de coreografia dascensor i descales, de prestatmuntades, de coses que, de la mateixa manera que havien entrat a pressi, tamb han de s

ssi, de cintes adhesives xisclant de dolor i, com a banda sonora, un repertori de canons xiuladp de la brigada res a veure amb les que li agradaven a Lenin. I, un cop el pis buit, tindnvicci que no haur calgut que et prenguin les armes per defensar, amb les mans, la casa dels pe ning no haur hagut de perdre lnima, ni la prole, perqu continu en peu. No podrs seure qu ja no hi haur cadires, ni llits, i perqu el terra estar massa brut i polsegs. I, com una vprevista, et caur al damunt la sensaci detapa conclosa, de prova aparentment superada pelitat, fracassada (et preguntars si tancar la casa dalg que ja no hi s o que se nha hagut qu no es podia valdr s claudicar). I et sentirs com els perdedors de finals esportives

lgrat la derrota, sobliga, per raons de protocol, a quedar-se damunt la gespa, esperant lencaixaautoritats i la medalla de consolaci. Consolaci per haver tancat finalment el pis, ltim trmit rga llista dltimes voluntats. Consolaci per all que s ho sentirs encara ms en el momcar definitivament la porta pur desconsol per no haver sabut honorar, amb lempenta i la con

cessries, ni la casa, ni els pares.


32/46

SUPERVIVNCIA

han recomanat tantes vegades que busqui les respostes dintre seu que, un dia, organitza una expeuipat amb un casc despeleleg, un matxet, un piolet i cordes dalpinista, comena la travessmera passa s la ms difcil. Ha de concentrar-se molt per trobar lescletxa adequada i, a prar-se dins la prpia pell. El trnsit de lexterior a linterior el fa suar i renegar per, grcies niobra de contorsionista i a lempenta artificial que li proporcionen els antidepressius, ho aconsemirat per leficcia del matxet a lhora dobrir-se pas i eliminar resistncies). Lespai que lac

res a veure amb el que havia imaginat. Li havien parlat dun territori gaireb illimitat i duia, pe, un kit de supervivncia. Ara, en canvi, mou el cap per illuminar un espai tancat, fosc, en rmari. Amb la disciplina apresa en multitud de terpies, evita treuren conclusions. Sap que

nv precipitar-se i saferra a la possibilitat de trobar, ms enll daquesta claustrofbia inicial,pais. Per tenir ms facilitat de moviment, descarrega la motxilla i les cordes. Amb la punta del mprova la consistncia dels lmits que lenvolten: toc, toc. El que veu capes sobreposades de

voltant siluetes de prestatges buits i de penjadors sense roba no el tranquillitza. Si aqurmari on havia de trobar respostes, pensa, malament rai. Com sempre que se sent angoixat li vela motxilla en treu dues barres proteniques i les devora amb lavidesa dun nufrag. El que li cap li agrada tan poc com el que veu. No sap qu esperava trobar-hi per lexpectativa qu

rtat fins aqu no incloa un moble buit. Sense esforar-se, reconeix els smptomes de la decepcitemptaci de disparar una bengala per veure si, sostre enll, hi ha alguna cosa a banda daqueste, a ms a ms, li sembla que sestreny. s noms una impressi per en t prou per entendre que recorda que ha vingut a buscar respostes, ja no sap a quines preguntes corresponen. Quan

psia o paternalisme, li parlaven del concepte dintre teu, mai no va imaginar un espai aixdona de lerror de creure que tot seria ample, extens, inabastable. Que tot plegat sigui tan ellevant potser s, especula, una resposta. Si quan encara no havia comenat aquest viatge no eposat a admetre segons qu, ara tampoc. Per aix, impulsat per lefecte protenic de la bixeca i comena a colpejar violentament el fons de larmari. A ms de rbia, limpacte del pinsmet motivacions ms ntimes. A poc a poc aconsegueix obrir forat i entreveu, a laltra banda, esempre. Animat, continua picant. La febre recaptatria dels policies posant multes li produeixdresa i el mar, collapsat per surfistes i motos aqutiques, li transmet una vitalitat tan reconfortanlor barreja de sal, sardines carbonitzades i crema de protecci solar. Quan aconsegueix que el

ui prou gran per sortir de si mateix, arrenca a crrer com si fugs dun incendi, sense amonar-se


33/46

txilla, les cordes, el matxet, el piolet i les preguntes sense resposta que deixa enrere.


34/46

UN ANY DE GOS EQUIVAL A SET ANYS DE PERSONA

an sona el telfon, el gos i la gossa estan a punt de sortir per anar al teatre. El gos despenja: s elseu amic i soci. Per la respiraci i els xiscles, interpreta que el porc est trasbalsat i lescolta mb la punta de la pota, la gossa dna copets a lesfera del rellotge per recordar-li que, si no

mediatament, faran tard. Entre grunys i sanglots, el porc li explica que acaba de discutir amb la e necessita parlar amb ell. El gos tapa lauricular i, en veu baixa, li borda a la gossa: s el porcallat amb la truja. Vol que ens veiem. Ella fa una ganyota que, en lescala domstica de peril

ua entre la contrarietat i el retret. El porc insisteix. El gos voldria explicar-li que no pot ser, qnar al teatre, per, alhora, li sap greu per lamic amb els anys, cada vegada ms soci i, e

e no ho vol admetre, preveu que acabar cedint, tot i les conseqncies que entreveu en els senaadors de la gossa. Ara et torno a trucar, diu el gos. Quan penja, ella no el deixa badarn dia que sortim plegats i ets incapa de fer-li entendre al porc que ja s prou gran per espavilar, clapeix. Ell li recorda que sn amics i socis i que s lgic que miri de no abandonar-lo

ment difcil. En comptes de compadir-sen, ella el colla: s un immadur, i si cada vegada queoblema ha despatllar la vida dels altres, ms que ajudar-lo, contribuirem a perpetuar-li la debilicter. El gos sap que no t la capacitat dialctica de la gossa. Per evitar lenfrontament, li prnar sola al teatre. Ella sindigna: que potser no recorda que va ser ell qui la va convidar al tva dir que, per reactivar la parella, havien de fer ms coses junts? Sense arguments, el gos

rebaixar la tensi acostant-se i ensumant-la. Ella el rebutja.Amb desgana, es treu histrinicament el collar antipuces i, mentre va cap al dormitori, sent

es el que hagis de fer. Just en aquell moment, el porc torna a trucar, encara ms alterat que f

ona. Conscient que la discussi no es pot reconduir, el gos li diu que es trobaran daqu a un qe parlaran amb calma. Quan entra al dormitori la gossa sest posant el collar destar per casa. evir-se a mirar-la als ulls li promet que tornar dhora i li repeteix que li sap molt de greu. Mre cap al bar on han quedat, el gos pensa que la gossa hauria dhaver sigut ms comprensiva. Saviuen un moment de placidesa, que la convivncia sha afeblit i que, des de fa temps, remen per n, encara que lenergia que hi esmercen s ms testimonial que no efica. Quan entra al bar veu eenjat a la barra, desplegant un neguit tan exagerat com les abraades que li fa. El gos les

rticipa en la conversa amb monosllabs tranquillitzadors i alguna pregunta que t ms volunlica que de consell. La gravetat de la baralla, constata, s relativa. El gos li fa entendre que e

e de vegades sortim de polleguera i ens manifestem duna manera feridora, tenim la possibilimentar-ho i, si conv, dexcusar-nos. El discurs no el conven: sadona que no est del tot concen

misries del seu soci i amic i que li preocupa ms la discussi inacabada que ha tingut assa. Passen els minuts, ms interminables que mai (si un any de gos equival a set anys de persoants minuts humans correspon aquesta estona?, es pregunta), i tamb les paraules, un riu de clixsparella, amb confessions del porc que el fan sentir una mica incmode (detalls de la vida sexual a sexual de porc, diferent de la dels gossos). En aparena, el gos lescolta, per fa estona qlitat, atn les prpies preocupacions. Li recomana que truqui la truja, que sigui valent perqu, si

afa el telfon, ja tindr mitja batalla guanyada. Si desprs troba els grunys adequats, afegeix, seguscoltar i podran parlar-ne com a animals civilitzats. El porc promet fer-ho amb una condici


35/46

ans, el gos parli amb la truja. Ell accepta perqu vol tornar a casa com ms aviat millor. Quan laspenja, se li noten els nervis a la veu. El gos es mostra cordial. Condueix la conversa amb pregimes que apugen el to de confidncia, prou cauteloses per no semblar invasives. Sense xisclar, ladiu que dacord, que parlar amb el porc. I, de passada, sexcusa amb el gos per haver-lo fiuest embolic: Ja tens prou problemes amb la gossa perqu, a ms a ms, hagis de carregar amstres. El gos dedueix que la truja sap coses que no hauria de saber. Pel silenci que sinstallia telefnica, ella es veu amb lobligaci dexplicar-li que acaba de parlar amb la gossa i quementat el cop baix del teatre. La qualificaci de cop baix li sembla exagerada i, fent el cor f

s aconsegueix passar el telfon al porc perqu continu la conversa i acomiadar-sen. Corre fins ient la llengua i sentint com li batega el cor. Troba la gossa arraulida al sof, desconsolada. Shi oc a poc, amb gemecs tendres, conscient que qualsevol error pot despertar el volc. El dileg s

m una traca, amb explosions creixents i successives. El gos sadona que ha perdut el control. Mporc i la prpia debilitat de carcter per no haver sabut engegar-lo. Tamb lamenta haver tingut lnar al teatre amb alg que, en realitat, no vol solucionar res i que sestima ms el conflicte coma destructiva dentreteniment. Sempre ha sentit a dir que lamor s laltra cara de lodi per lperimentar aquest tpic que, en altres parelles la truja i el porc, per exemple, sempre li

mblat pueril. Quan, ensenyant-li els ullals, la gossa amenaa de mossegar, el gos sap que, perqses no sagreugin, ha de marxar. Al carrer, sent el pes de la nit, la pluja circular dels aspersocessitat de tranquillitzar-se. Hauria de buscar un descampat, reflexionar i, lendem, potser retrossa i parlar-hi amb el mateix seny que, fa una estona, reclamava als seus amics. Per ns incapnt ofegat, amb ganes dudolar i de desfogar-se. Se li acut que lnic amic a qui pot trucar s ele, just en aquell moment, comena a pacificar la situaci amb la truja. Desprs dhaver-se excusaariciant la pell de la truja, que, quan percep la proximitat del porc, sestremeix amb la imminncer. Tot i ser absurda i poc coherent, latracci que sent pel porc s ms alliberadora que cussi. I, encara que sap que tornar a decebre-la quan el va conixer, la catstrofe ja sintua

ntia la necessitat de certificar-la amb lexperincia, es deixa portar I, just aleshores, sona el telporc, contrariat perqu el dring interromp un rampell dexcitaci primria, despenja. Sent els clgemecs del gos, i tapant lauricular, li diu a la truja: s el gos. Enutjada, la truja esbufega i, m

pota de dreta a esquerra com si fos un eixugaparabrises, li diu: Sisplau. Ell sent que hauria de manera de dir-li al gos que sespavili, que ja parlaran, per no pot perqu, en els gemecs de lamci, hi reconeix langoixa que altres vegades ha sentit ell. I encara que sadona que la contrix en la mirada de la truja amb una intensitat superior a la dabans, perqu cada decminueix el crdit i la confiana, diu: Em sap greu, per me nhe danar.


36/46

UNPLUGGED

fill s com un conte: parla fins i tot quan dorm. Li toco el front: sua. Ignoro com acabar, noms apassiona. Tant, que em fa pnic prendre decisions que podrien esgarrar-lo. Si li ensenyo a disr exemple, potser es ferir amb lescopeta, per, daltra banda, larma podria salvar-li la vidses que jo no havia previst: a mitja nit, aixeca el bra i sel grata, com si toqus un viol imagu un pijama apelfat, amb conills, ssos, elefants, un estampat tan irreal com el del paper pinabitaci. Si pren mal, el consolo. Si es posa malalt, el cuido. Si sequivoca, el corregeixo. Somano ms del que em pot donar i, gaireb sempre, mexigeix ms del que li puc oferir. Parla perli i jo noms em reconec quan mexpresso a travs dell. Perqu creixi he dencongir-me. Pduri mhe de pansir. Depenem lun de laltre. Si discutim, jo imposo la meva posici encara qgui ra. El final arribar quan ni el conte ni el fill no em necessitin i jo haur de fingir que ja mee facin la seva. Si tenen memria i sort, els faran profit els esborranys, les hores dassaig, els moufria i de decepci, els fulls rebregats dins i fora de la paperera. Si sn prou espavilats, s

anyar-se altres persones que continuaran la histria. Ara dormen plegats: el fill i el conte. Si quperten jo ja no hi sc, i sempre que no hi hagi ning al davant que pugui avergonyir-los o fer-los modes, digueu-los que els estimo.


37/46

MISTER TRUJILLO

a famlia a laeroport: mare, pare, tres fills, cinc maletes. Avancen lun darrere laltre, cap als tafacturaci. A tots els fa por volar. A la mare, perqu no suporta els efectes de la pressuritzace, perqu se nha fet un tip, dagafar avions. Als fills, perqu interpreten els sorolls i les vibracio

parell en funci del que han vist a les pellcules de catstrofes. A les maletes, perqu saben quel de la cinta transportadora, les possibilitats de perdres es multipliquen. Un cop al tauleormen del retard, els donen les targetes dembarcament i els indiquen on s el control de passaposura que shi acosten, actuen igual que tots els passatgers: miren al voltant i, mentre esperen qorcollin, busquen sospitosos. Sense necessitat de posar-se dacord, tots tenen un retrat robot semcap: un adult jove vagament rab amb els ulls molt oberts i una tendncia a suar massa. La

guretat sona sense criteri. Shan de treure les sabates, els cinturons, obrir i tancar les bosses de mtxilles i renunciar a dues tisores, un tallaungles i una ampolla daigua. El pare ho lamenta. Sha de repetir-los la llista dobjectes no autoritzats per les noves normes de seguretat. Que no tingu

mpte les seves observacions ja no el sorprn. Shi resigna igual que es resigna que, un cop a lambarcament, els fills insisteixin a prendre begudes amb gas (quan la pressi de la cabina dismingas els provocar una dilataci gstrica que els comprimir les vsceres i els produir un mansiderable) o a devorar grans quantitats de dolos (tot i saber que les digestions pesadvoreixen els vols tranquils).La mare, mentrestant, dna un exemple de serenitat i compra revistes de tota mena. En una

rtades apareix una famlia reial europea. Tots somriuen, asseguts a la porta dun palau destiu. Eorda que fa temps va llegir que els membres de la famlia reial no viatjaven mai en el mateix av

i el prncep per raons destat, perqu sinterpreta que, si lavi t un accident, la instituci servada. El pare recorda que quan va treballar en una

La Bicicleta Estàtica

Documents

Transcript of La Bicicleta Estàtica