La caixa d’einesde l’economia social i solidària (I)

26 de febrer de 2013

EL DILEMA ÉS…

crear un nou model socioeconòmic que generi més i millor riquesa

seguir gestionant la misèria, sigui amb encert i

o

que generi més i millor riquesa i la reparteixi equitativament

amb encert i equitat o sense

EXPERIÈNCIES ECONÒMIQUES NO CONVENCIONALS

FIARE

CADENA TÈXTIL SOLIDÀRIA

SEIKATSU CLUBLA FAGEDA

LA DELIMITACIÓ D’AQUESTA ECONOMIA HETERODOXA

Els actors Tercer sector:

Fundacions, associacions, ONG i

cooperatives sense ànim de lucre

Economia social:

Cooperatives, mútues,

associacions, algunes

fundacions, centres especials

de treball...

Economia solidària:

-Cooperatives i associacions

transformadores

-Microeconomies solidàries

(bancs de temps, horts

comunitaris...), que poden

vorejar l’anomenada economia

informal

Visió anglosaxona Visió tradicional europea Visió llatinoamericana i noves visions europees

Caracterització El beneficiari és extern

Atèn necessitats socials.

Forta presència de voluntariat

No lucrativitat

Autosuficiència econòmica a través

d’activitats mercantils

El beneficiari pot ser intern i/o

extern

Gestió democràtica

Primacia de la persona sobre

el capital

No lucre o lucre limitat

L’economia social com a sector

econòmic

Combinació de principis del

moviment cooperatiu

(beneficiari intern i/o extern,

democràcia, lucre inexistent o

limitat...) amb el

desenvolupament d’una

cultura de la solidaritat

Paradigma emergent: una altra

economia dintre un projecte

polític transformador

L’economia solidària com a

moviment social

LLEI 5/2011 D’ECONOMIA SOCIALArtículo 4. Principios orientadores.

Las entidades de la economía social actúan en base a los siguientes principios orientadores:

a) Primacía de las personas y del fin social sobre el capital, que se concreta en gestión autónoma y transparente, democrática y participativa, que lleva a priorizar la toma de decisiones más en

función de las personas y sus aportaciones de trabajo y servicios prestados a la entidad o en

función del fin social, que en relación a sus aportaciones al capital social.

b) Aplicación de los resultados obtenidos de la actividad económica principalmente en función del trabajo aportado y servicio o actividad realizada por las socias y socios o por sus miembros y,

en su caso, al fin social objeto de la entidad.

c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el

desarrollo local, la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la cohesión social, la

inserción de personas en riesgo de exclusión social, la generación de empleo estable y de calidad, la

conciliación de la vida personal, familiar y laboral y la sostenibilidad.

d) Independencia respecto a los poderes públicos.

Artículo 5. Entidades de la economía social.

1. Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las

asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pescadores, las sociedades agrarias de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los principios establecidos en el artículo anterior.

Cooperatives:-agràries

-de consum

-de serveis

d’habitatge

-d’ensenyament

-de treball

Societats laborals

Mutualitats

PRINCIPALS COMPONENTS DE LES ORGANITZACIONS D’ESS

Iniciatives de

.

-de treball

Associacions gestionàries

Economies comunitàries

Fundacions

Xarxes d’intercanvi

amb moneda social

SL participatives

i responsables

Iniciatives de

microeconomia solidària

UNA DEFINICIÓ D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA (ESS)

Conjunt de pràctiques econòmiques que:

1. Tenen com a objectiu la satisfacció de necessitats en comptes de la

maximització del benefici sobre el capital invertit

2. S’organitzen de forma democràtica

Mondragon

3. Actuen amb responsabilitat social

Som Energia (Girona)

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM D’ESS?

� Cooperatives

� Associacions d’intervenció social

� Societat laborals

� Botigues de comerç just

� Fundacions socials participatives

� Instruments de finances ètiques

�Monedes socials

� Organitzacions que gestionen béns comuns

�Treball col·laboratiu a internet

�Pressupostos participatius

�Iniciatives de microeconomia solidària: horts

comunitaris, bancs de temps, botigues gratis… � Instruments de finances ètiques

� Empreses d’inserció

� Economies comunitàries

� Treball autònom responsable

comunitaris, bancs de temps, botigues gratis…

� Consum responsable i col·laboratiu

�Compra pública responsable

�…

EL COOPERATIVISME, NUCLI DUR DE L’ESS

La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de

forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions

econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de

propietat conjunta i de gestió democràtica.

Aliança Cooperativa Internacional, 1995

INNOVACIÓ SOCIAL COOPERATIVA

1. Capacitat d’associar diferentsgrups d’interès

2. Autoregulació de les condicions de treball

3. Socis col·laboradors

4. Fons de reserva col·lectius

5. Cooperatives de segon grau

6. Títols participatius

INICIATIVES D’ESS DE DIFERENT INTENSITAT

Co

mp

rom

ís socia

lC

om

pro

mís so

cial

Democràcia

ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC

Producció cooperativa

(coop. de treball, slab,

associacions, treball

col·laboratiu per

internet…)

Finances étiques i xarxes d’intercanvi

Comercialització justai xarxes d’intercanvi

(banca ètica, bons

solidaris, xarxes

d’intercanvi amb

moneda comunitària…)Consum

responsable

(pràctiques de consum

responsable: persones,

empreses, entitats i

administracions)

justa

(botigues de comerç

just, coop. consum i

serveis…)

Distribuciósolidària

Inversió

Treball cooperatiu

Comercialització justa

Finances ètiques

Consum responsable

Transformació

Comercialització

Consum

Distribució de

l’excedent

L’ARBRE DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Trama social comunitària

Gestió participativa

dels comuns

Distribució solidària

Monedes comunitàries

Apropiació

l’excedent

Circulació

DEM

OC

RÀ

CIA

´SO

LID

AR

ITA

T

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A EUROPA

1. COOPERATIVES SOCIALS I D’INTERÈS COL·LECTIU

2. JAK

2

2. JAK 3. AMAP4. MACIF I MAIF5. BANCA POPOLARE ETICA6. THE COOPERATIVE GROUP7. CITTA’ DELL’ALTRA

ECONOMIA8. DIE TAGESZEITUNG9. GREENPEACE ENERGY10. MONDRAGON11. CHIENGAUER12. WIR13. COOPERATIVES ANDEL

1, 4

1, 41, 4

1, 4

1, 4

1, 3, 4

1, 5, 7

10

6

12

8, 9, 11

13

PETITS VAIXELLS ENMIG D’UN OCEÀ EMBRAVIT

Rumb cap a l’assimilació� Tecnocràcia� Egoisme de grup� Economicisme

Rumb cap a la marginació

� Gestió precària

� Aïllament

� Falta de visió estratègica

GÈNESI I EVOLUCIÓ D’UNA ORGANITZACIÓ D’ESS

MARGINALITZACIÓO DESAPARICIÓASSIMILACIÓ

Niv

ell

me

so

Grups formals i informals sovint vinculats a centres educatius, feines, associacions o moviments socials

Nuclis emprenedors

Entitatsd’economia solidària

Necessitats

Niv

ell

mic

ro

L’ESS ÉS EMPODERAMENT CIUTADÀ

� Davant la subordinació de la societat als interessos de l’oligarquia financera i a l’abandó progressiu per part de les administracions, hi ha persones i grups que decideixen engegar iniciatives socioeconòmiques per satisfer necessitats bàsiques. Aquestes iniciatives esbossen el que podria ser una altra economia.

� El nivell territorial en què s’impulsen aquestes iniciatives acostuma a ser el local. El seu desenvolupament i articulació podria anar construint un altre model de desenvolupament local, més comunitari i més endogen.

� Els principals recursos són els sabers i la capacitat de cooperar de les persones.

GRÀCIES!

Jordi Garcia JanéJordi Garcia Janéjordi@apostrof.coop