LA CAPACITAT DE RESILIÈNCIA DELS...
1
LA CAPACITAT DE RESILIÈNCIA DELS INFANTS EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE MÀXIMA COMPLEXITAT DE SABADELL DISSENY 3 MARC TEÒRIC 2 INTRODUCCIÓ 1 RESULTATS 4 CONCLUSIONS 5 Cada vegada és més complicat que els mestres as- soleixin el seu rol en la societat, principalment per les retallades que es produeixen en el sector públic del camp de l’educació i per la incorporació de la LOMQE i la LEC , les quals atempten contra la igual- tat d’oportunitats, ja que busquen beneficiar l’alumnat i els centres d’entorns socials afavorits. (USTEC.STEs, 2013, 2014, 2015) Es va sol·licitar a quatre CMC de Sabadell (A, B, C i D) la seva participació en aquest article. Concretament, es va demanar la opinió a 4 directors i/o caps d’estudi, un per cada centre, i a un total de 24 docents, entre els quals es trobaven inclosos tant els tutors d’aula, com els suports d’Educació Especial i els altres especialistes. 2. Escriure orientacions per promoure la resiliència als CMC a modus de conclusions. Els CMC de Sabadell no estan preparats per en- fortir la resiliència dels infants per manca de temps i recursos humans. PROBLEMA OBJECTIUS HIPÒTESIS 1. Analitzar com diferents CMC de Sabadell ajuden a enfortir la capacitat de resiliència dels infants. NECESSITATS DIFICULTATS Dins de les escoles públiques, es troben els Cen - tres Educatius de Màxima Complexitat (CMC), així els classifica el Departament d’Ensenyament (2014), els quals inclouen els CAEP i altres centres de la mateixa complexitat. Aquests estan situats en entorns socials i econòmics desfavorits, que majoritàriament compten amb alumnes en risc d’exclusió social. I és per això que necessiten desenvolupar la capacitat de resiliència. RESILIÈNCIA No existeix cap definició universalment accepta- da de “resiliència”, però en general totes les que figuren a la bibliografia són molt similars ja que fan referència a dos elements bàsics: - La noció d’adversitat , entesa com a trauma o risc present en la vida d’una persona. - La noció d’adaptació positiva entesa com a su- peració del trauma. RESILIÈNCIA INFANTIL RESILIÈNCIA I ESCOLA La resiliència té una dimensió sistèmica, és a dir, que el seu desenvolupament i procés es con- strueix a partir dels diferents nivells que descriu Urie Bronfenbrenner (1979) en la Teoria Ecològi - ca del Desenvolupament Humà , els quals englo- ben a la persona que pateix una ferida. MICROSISTEMA MACROSISTEMA persona família/escola comunitat sistema social/cultura “La resiliència és la capacitat d’una per- sona o d’un grup per desenvolupar-se bé, per seguir projectant-se en el futur malgrat esdeveniments desestabilitza- dors, condicions de vida difícils i traumes a vegades greus”. (Manciaux, Vanistean- del, Lecomte, & Cyrulink, 2003, pàg. 22) Quan el nen no pot comptar amb el suport fa- miliar, l’escola pot ser l’espai en el que l’alumne violentat comença a percebre un sentiment d’autoestima, pertinença i contenció que l’ajudi a superar les seves dificultats, com així també, l’espai que l’ofereixi estabilitat i seguretat. (Cyrul- ink, 2016) Enriqueix els vincles Fixa límits clars i fermes Ensenya habilitats per a la vida Brinda afecte i suport Estableix i transmet expectatives elevades Brinda oportuni - tats de participació significativa MITIGAR L’AMBIENT ELS FACTORS RISC L’AMBIENT EN DE CONSTRUIR RESILIÈNCIA EN Per promoure la resiliència en els infants dins de l’escola, des de la concepció de Henderson, N. i Milstein, M. (2003), és primordial que els docents siguin persones que afavoreixin la resiliència i que l’escola sigui construc- tora de resiliència. Aquesta idea la desenvolupen a través de la Roda de la Resiliència, la qual es pot trobar a con- tinuació, i els sis passos que la composen. LA RODA DE LA RESILIÈNCIA MOSTRA INSTRUMENTS Es va efectuar una entrevista presencial als directius dels centres per recollir les dades generals de l’esco- la, els alumnes i les famílies, i així conèixer millor el seu context. I se’ls va administrar a tots quatre un qüestionari online amb una puntuació màxima de 100 punts per avaluar com de constructor de resil- iència és el seu centre. Es va passar un qüestionari online , diferent a l’an- terior, amb una puntuació màxima de 12 punts, destinat als docents dels diferents centres, per conèixer com de promotors de resiliència són els docents i com de resilients són els alumnes. DOCENTS DIRECTIUS ANÀLISI DE DADES RESILIÈNCIA CMC Normativa vigent - Paper de l’educació en valors - Aplicació de la sisena hora - Hores de lliure disposició - Paper de la LOMQE - Recursos Rendiment acadèmic i resiliència - Magnituds directament propor- cionals Com de constructora de resiliència és l’escola segons els directius? Com de promotor de resiliència són els docents? Com de resilients són els alumnes des del punt de vista dels docents? CMC NORMATIVA VIGENT RELACIÓ DELS CMC I LA RESILIÈNCIA Creuen que l’educació en valors és un aspecte primordial en aquests centres, i que s’ha de treballar en el dia a dia. Només disposen de sisena hora els CAEP, així que tots excepte el centre A. Inverteixen les hores de lliure disposició en el suport de les matèries troncals i en tallers creatius. Un 50% creu que la LOMQE és un obstacle per al desenvolupament de la resiliència. Consideren que falten recursos humans, materials, espacials i comunicatius. El 83,3% pensa que són magnituds directament proporcionals. RESILIÈNCIA Índex de construcció de resiliència dels CMC de Sabadell, 2016 Índex de promoció de re- siliència dels docents dels CMC de Sabadell, 2016 Índex de resiliència dels alumnes del CMC de Sa- badell segons el punt de vista dels docents, 2016 RESILIÈNCIA Programes per incentiar els alumnes a acon- seguir l’èxit Desdoblaments, programa Lecxit, PI, projectes, TIC, nova estructura del pati, cohesionar el grup Sistemes per valorar l’esforç individual Ocasions d’apre- nentatge coopera- tiu Programes de servei comunitari Reforç positiu; felicitacions verbals o escrites En els projectes de medi, i en els tallers creatius Apadrinaments, reciclatge, cura de l’hort i vigilància del pati Pràctiques signific- atives per desenvo- lupar la resiliència Tutories grupals i individuals, el programa Escolta’m i la conversa di- rigida No es pot validar la hipòtesi inicial perquè, tot i la manca de temps i recursos humans, els CMC de Sa- badell estan bastant preparats per enfortir la capacitat de resiliència dels seus infants. HIPÒTESIS 1r OBJECTIU 2n OBJECTIU - Els centres que promouen més la resil- iència són aquells que porten a terme el programa Escolta’m . - Els docents dels diferents centres són la meitat de promotors de resiliència del que haurien de ser. - Els alumnes són força resilients segons el punt de vista dels docents. Orientacions a les escoles per promoure la resiliència Portar a terme programes interessants Invertir temps en tallers creatius Orientacions als docents per promoure la resiliència Establir un vincle afectiu amb els alumnes Fixar límits clars, fermes i consensuats LIMITACIONS - No té validesa científica - Les dades obtingudes no són exactes, sinó apreciacions - No es coneix el punt de vista dels alumnes per qües- tions ètiques - Recollida de dades en un moment complicat per a les escoles "Una casa, com una persona re- silient, no té una estructura rígida. Ha sigut construïda, té la seva història, i necessita rebre cures i les reparacions i millores pertinents. Les diferents habita- cions es comuniquen amb es- cales i portes, el que significa que els diferents elements que promouen la resiliència estan entreteixits.” (Vanistendal, 2005) dades globals dades globals
Transcript of LA CAPACITAT DE RESILIÈNCIA DELS...
LA CAPACITAT DE RESILIÈNCIA DELS INFANTS EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE MÀXIMA COMPLEXITAT DE SABADELL
DISSENY 3MARC TEÒRIC 2
INTRODUCCIÓ 1
RESULTATS 4
CONCLUSIONS 5
Cada vegada és més complicat que els mestres as-soleixin el seu rol en la societat, principalment per les retallades que es produeixen en el sector públic del camp de l’educació i per la incorporació de la LOMQE i la LEC, les quals atempten contra la igual-tat d’oportunitats, ja que busquen bene�ciar l’alumnat i els centres d’entorns socials afavorits. (USTEC.STEs, 2013, 2014, 2015)
Es va sol·licitar a quatre CMC de Sabadell (A, B, C i D) la seva participació en aquest article. Concretament, es va demanar la opinió a 4 directors i/o caps d’estudi, un per cada centre, i a un total de 24 docents, entre els quals es trobaven inclosos tant els tutors d’aula, com els suports d’Educació Especial i els altres especialistes.
2. Escriure orientacions per promoure la resiliència als CMC a modus de conclusions.
Els CMC de Sabadell no estan preparats per en-fortir la resiliència dels infants per manca de temps i recursos humans.
PR
OB
LE
MA
OB
JEC
TIU
SH
IPÒ
TE
SIS
1. Analitzar com diferents CMC de Sabadell ajuden a enfortir la capacitat de resiliència dels infants.
NE
CE
SS
ITA
TS
DIF
ICU
LTA
TS
Dins de les escoles públiques, es troben els Cen-tres Educatius de Màxima Complexitat (CMC), així els classi�ca el Departament d’Ensenyament (2014), els quals inclouen els CAEP i altres centres de la mateixa complexitat. Aquests estan situats en entorns socials i econòmics desfavorits, que majoritàriament compten amb alumnes en risc d’exclusió social. I és per això que necessiten desenvolupar la capacitat de resiliència.
RE
SIL
IÈN
CIA
No existeix cap de�nició universalment accepta-da de “resiliència”, però en general totes les que �guren a la bibliogra�a són molt similars ja que fan referència a dos elements bàsics: - La noció d’adversitat, entesa com a trauma o risc present en la vida d’una persona.- La noció d’adaptació positiva entesa com a su-peració del trauma.
RE
SIL
IÈN
CIA
IN
FAN
TIL
RE
SIL
IÈN
CIA
I
ES
CO
LA
La resiliència té una dimensió sistèmica, és a dir, que el seu desenvolupament i procés es con-strueix a partir dels diferents nivells que descriu Urie Bronfenbrenner (1979) en la Teoria Ecològi-ca del Desenvolupament Humà, els quals englo-ben a la persona que pateix una ferida.
MICROSISTEMA
MACROSISTEMA
persona
família/escola
comunitat
sistema social/cultura
“La resiliència és la capacitat d’una per-sona o d’un grup per desenvolupar-se bé, per seguir projectant-se en el futur malgrat esdeveniments desestabilitza-dors, condicions de vida difícils i traumes a vegades greus”. (Manciaux, Vanistean-del, Lecomte, & Cyrulink, 2003, pàg. 22)
Quan el nen no pot comptar amb el suport fa-miliar, l’escola pot ser l’espai en el que l’alumne violentat comença a percebre un sentiment d’autoestima, pertinença i contenció que l’ajudi a superar les seves di�cultats, com així també, l’espai que l’ofereixi estabilitat i seguretat. (Cyrul-ink, 2016)
Enriqueix els vincles
Fixa límits clars i fermes
Ensenya habilitats per a la vida
Brinda afecte i suport
Estableix i transmet expectatives elevades
Brinda oportuni-tats de participació signi�cativa
MITIGAR
L’AM
BIENT
ELS FACTO
RSRISC
L’AMBIENT
END
E
CONS
TRUI
RRE
SILI
ÈNCI
AEN
Per promoure la resiliència en els infants dins de l’escola, des de la concepció de Henderson, N. i Milstein, M. (2003), és primordial que els docents siguin persones que afavoreixin la resiliència i que l’escola sigui construc-tora de resiliència. Aquesta idea la desenvolupen a través de la Roda de la Resiliència, la qual es pot trobar a con-tinuació, i els sis passos que la composen.
LA RODA DE LA RESILIÈNCIA
MO
ST
RA
INS
TR
UM
EN
TS
Es va efectuar una entrevista presencial als directius dels centres per recollir les dades generals de l’esco-la, els alumnes i les famílies, i així conèixer millor el seu context. I se’ls va administrar a tots quatre un qüestionari online amb una puntuació màxima de 100 punts per avaluar com de constructor de resil-iència és el seu centre.
Es va passar un qüestionari online, diferent a l’an-terior, amb una puntuació màxima de 12 punts, destinat als docents dels diferents centres, per conèixer com de promotors de resiliència són els docents i com de resilients són els alumnes.
DO
CE
NT
SD
IRE
CT
IUS
AN
ÀL
ISI
DE
DA
DE
S
RE
SIL
IÈN
CIA
CM
C
Normativa vigent- Paper de l’educació en valors- Aplicació de la sisena hora- Hores de lliure disposició- Paper de la LOMQE- Recursos
Rendiment acadèmic i resiliència- Magnituds directament propor-cionals
Normativa vigentCom de constructora de resiliència és l’escola segons els directius?
Com de promotor de resiliència són els docents?
Com de resilients són els alumnes des del punt de vista dels docents?
CM
C
NORMATIVA VIGENT
RELACIÓ DELS CMC I LA RESILIÈNCIA
Creuen que l’educació en valors és un aspecte primordial en aquests centres, i que s’ha de treballar en el dia a dia.
Només disposen de sisena hora els CAEP, així que tots excepte el centre A.
Inverteixen les hores de lliure disposició en el suport de les matèries troncals i en tallers creatius.
Un 50% creu que la LOMQE és un obstacle per al desenvolupament de la resiliència.
Consideren que falten recursos humans, materials, espacials i comunicatius.
El 83,3% pensa que són magnituds directament proporcionals.
RESILIÈNCIA
Índex de construcció de resiliència dels CMC de Sabadell, 2016
Índex de promoció de re-siliència dels docents dels CMC de Sabadell, 2016
Índex de resiliència dels alumnes del CMC de Sa-badell segons el punt de vista dels docents, 2016
RESILIÈNCIA
Programes per incentiar els alumnes a acon-seguir l’èxit
Desdoblaments, programa Lecxit, PI, projectes, TIC, nova estructura del pati, cohesionar el grup
Sistemes per valorar l’esforç individual
Ocasions d’apre-nentatge coopera-tiu
Programes de servei comunitari
Reforç positiu; felicitacions verbals o escrites
En els projectes de medi, i en els tallers creatius
Apadrinaments, reciclatge, cura de l’hort i vigilància del pati
Pràctiques signi�c-atives per desenvo-lupar la resiliència
Tutories grupals i individuals, el programa Escolta’m i la conversa di-rigida
No es pot validar la hipòtesi inicial perquè, tot i la manca de temps i recursos humans, els CMC de Sa-badell estan bastant preparats per enfortir la capacitat de resiliència dels seus infants.
HIP
ÒT
ES
IS1
r O
BJE
CT
IU2
n O
BJE
CT
IU
- Els centres que promouen més la resil-iència són aquells que porten a terme el programa Escolta’m.- Els docents dels diferents centres són la meitat de promotors de resiliència del que haurien de ser.- Els alumnes són força resilients segons el punt de vista dels docents.
Orientacions a les escoles per promoure la resiliènciaPortar a terme programes interessantsInvertir temps en tallers creatiusOrientacions als docents per promoure la resiliènciaEstablir un vincle afectiu amb els alumnesFixar límits clars, fermes i consensuats
LIM
ITA
CIO
NS
- No té validesa cientí�ca- Les dades obtingudes no són exactes, sinó apreciacions- No es coneix el punt de vista dels alumnes per qües-tions ètiques- Recollida de dades en un moment complicat per a les escoles
"Una casa, com una persona re-silient, no té una estructura rígida. Ha sigut construïda, té la seva història, i necessita rebre cures i les reparacions i millores pertinents. Les diferents habita-cions es comuniquen amb es-cales i portes, el que signi�ca que els diferents elements que promouen la resiliència estan entreteixits.” (Vanistendal, 2005)
da
de
s g
lob
als
dades globals
