La cartografia d’allaus del Pirineu...

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 1

La cartografia d’allaus del Pirineu català

Olga Costa i FoguetCentre de Suport Territorial dels Pirineus

[email protected]

� Els inicis del projecte

� Informació de la que disposem

� A on es pot trobar la informació

� Què ens ofereix

� La planificació urbanística

2

Cicle de xerrades en el marc de l’assemblea general de l’ACNA 21.11.2015

La cartografia d’allaus del Pirineu català


Els inicis del projecte

� A finals de 1986, el Servei Geològic de Catalunya conjuntament amb el Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia de la Universitat de Barcelona, iniciaren el projecte "Estudi del Risc d'Allaus al Pirineu de Catalunya", amb l'objectiu de pal·liar la manca d'informació sobre el perill d'allaus a Catalunya.

� Entre els anys 1986 i 1990, s'establiren les bases del projecte i es realitzaren els treballs previs per a poder activar sistemes de predicció en l'espai i en el temps.

� Com a servei públic, a partir de la temporada 1990-91, s'inicia l'emissió d'un Butlletí de Perill d'Allaus. Paral·lelament s’elaboren els Mapes de Zones d'Allaus,.

� Des de 1996, el projecte, en la seva totalitat, s’integra a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Primera publicació dels MZA s'inicia al 1996 així com es realitzen els primers estudis de perillositat.

� Des de la temporada 2003-2004 la predicció temporal queda integrada al Servei Meteorològic de Catalunya, mentre que la predicció espacial es manté a l'Institut Cartogràfic de Catalunya. El 2004 es realitzen les primeres jornades tècniques així com s’inicien les tasques per al pla de zonificació del terreny.

� Des del desembre de 2005 amb la creació de l'Institut Geològic de Catalunya, el risc d'allaus, per primera vegada és considerat en les seves funcions l’estudi i avaluació del risc geològic i entre ells el de les allaus. S’integra de nou la predicció espacial i temporal. Es posa en servei la Base de Dades d’Allaus de Catalunya.

� Des del febrer de 2014 l’IGC es va fusionar amb l’ICC creant l’actual ICGC. Es treballa la temàtica d’allaus des de la Seu de Montjuic a Barcelona i des del Centre de Suport Territorial dels Pirineus.

3


Informació de la que disposem

� Extensió cartografiada: 5.092 km2

� 14 Mapes de Zones d’Allaus

4

4% del territori és susceptible




5


Mapa de zones d’allaus: Val d’Aran nord

Mapes de zones d’allaus

� Basada en la CLPA (Carte de Localisation de Phénomènes d'Avalanche)

� Mapa de susceptibilitat - abast

� Escala: 1:25.000

� No reglamentària

� Base de l’inventari d’allaus

http://www.igc.cat/web/ca/igc_cataleg.html


6


GAR133

Contingut del Mapes de zones d’allaus:

� Zones d’allaus determinades a partir de l’anàlisi del terreny i d’indicis.� Cada zona d’allaus té un codi:

Vall + nº de zona� Es distingeixen: Zones individualitzables i zones de difícil individualització

� Zones d’allaus determinades a partir d’informació històrica-testimonial

� Obres de defensa contra allaus



7


Problemàtica del Mapes de zones d’allaus:

� Són estàtics

� No permeten extreure les dades

� No inclouen les dades observacionals independitzades

Creació de la Base de Dades d’Allaus de Catalunya


8

Actualment la informació s’emmagatzema a la BDAC

� Permet gestionar i analitzar les dades contínuament

� Conté informació cartogràfica, alfanumèrica i fotogràfica.

� Escala: 1:5.000.

Recull d’informació

Tractament de les dades

Aplicació interna

Base de dades

Servidor

� Informació cartogràfica

� Informació fotogràfica

� Informació alfanumèrica

Usuari




9

Zona d'allau (ZA): Informació referent a una zona exposada a la davallada d'allaus.

Observació d'allau (OA):Informació d'una allau observada recentment

Contingut de la BDAC



10

� Allaus a zones no controlades

Vallferrera, febrer 2015

Ascens al Port de Vielha

Descens Canal Moro, hivern 2004


Autor: Pere Oller

Autor: Joan Rovira



11

� Allaus amb afectació a infraestructures

Accés al Port de la Bonaigua, temporada 2010-11

Estació de Tavascan, febrer 2015

Cremallera de Núria, hivern 2001


Autor: CGA


12

� Allaus amb afectació a població

La Pleta de Vaquèira (Val d’Aran), febrer 2003

Hostal Pastuira (Ull de Ter), febrer 1996

La Pleta de Tanau (Val d’Aran), gener 2014


Autor: CGA



13

Zona d'allau (ZA): Informació referent a una zona exposada a la davallada d'allaus.

Observació d'allau (OA):Informació d'una allau observada recentment

Enquesta d'allau (EA):Informació d'una allau observada en el passat

Contingut de la BDAC



14

� Allaus històriques amb afectació a vies de comunicació


QuanQuanQuanQuan arribaarribaarribaarriba lalalala firafirafirafira dededede Salàs,Salàs,Salàs,Salàs, segonasegonasegonasegona

setmanasetmanasetmanasetmana dededede Quaresma,Quaresma,Quaresma,Quaresma, aaaa fifififi dededede que‘Ique‘Ique‘Ique‘I bestiarbestiarbestiarbestiar

dededede lalalala vallvallvallvall d'Arand'Arand'Arand'Aran pugapugapugapuga concórrerconcórrerconcórrerconcórrer aaaa lalalala fira,fira,fira,fira,

calcalcalcal obrirobrirobrirobrir lolololo port,port,port,port, que'sque'sque'sque's fafafafa anantanantanantanant alalalal davantdavantdavantdavant elselselsels

pràctichspràctichspràctichspràctichs abababab unaunaunauna collacollacollacolla dededede bous,bous,bous,bous, quequequeque deixendeixendeixendeixen elelelel

camícamícamícamí xafatxafatxafatxafat.... DeDeDeDe tanttanttanttant enenenen tant,tant,tant,tant, durantdurantdurantdurant aquestesaquestesaquestesaquestes

penosíssimespenosíssimespenosíssimespenosíssimes jornades,jornades,jornades,jornades, sónsónsónsón totstotstotstots arrossegatsarrossegatsarrossegatsarrossegats perperperper

algunaalgunaalgunaalguna allau,allau,allau,allau, servintservintservintservint----loslosloslos lalalala neuneuneuneu dededede mortallamortallamortallamortalla....

FaFaFaFa vuitvuitvuitvuit oooo nounounounou anys,anys,anys,anys, pochpochpochpoch abansabansabansabans d'arribard'arribard'arribard'arribar alalalal

capcapcapcap deldeldeldel port,port,port,port, baixàbaixàbaixàbaixà unaunaunauna allau,allau,allau,allau, quequequeque abababab sasasasa

forçaforçaforçaforça impetuosaimpetuosaimpetuosaimpetuosa arrossegàarrossegàarrossegàarrossegà alalalal fonsfonsfonsfons dededede lalalala vallvallvallvall

dededede SaboredoSaboredoSaboredoSaboredo algunsalgunsalgunsalguns animalsanimalsanimalsanimals yyyy dosdosdosdos homeshomeshomeshomes.... AAAA

1111'anar'anar'anar'anar elelelel diadiadiadia següentsegüentsegüentsegüent enenenen buscabuscabuscabusca deisdeisdeisdeis cadavrescadavrescadavrescadavres,,,,

trobarentrobarentrobarentrobaren aaaa unununun d'ellsd'ellsd'ellsd'ells tranquilamenttranquilamenttranquilamenttranquilament assegutassegutassegutassegut

sobresobresobresobre lalalala neuneuneuneu;;;; l'altrel'altrel'altrel'altre haviahaviahaviahavia mortmortmortmort....

Joaquim Morelló (1904): La Vall d'Àneu.

Traginers al Port

de Vielha (1892)



15

� Allaus històriques amb afectació a població

Zona Allaus Data Comarca Topònim Descripció

GAR101 1444 Val d'Aran Gessa"Antiguament se deye de Lacasa (Casa Lobató) que sigué la primera que se feu després de haber desaparegut tot lo poble per un castich de Deu per la neu que deballá del monte y cambiarse lo riu de puesto , y la pesta que acabá ab la gen del poble en lo any 1444".

GAR130 1600 Val d'Aran Corilha (Gessa)"Verem que carrega tan i tan de neu en aquesta vall y en particular en esta vila que baixa un pobi que feu caure la mitatde les cases ap perdida de gent que fou de gran llastima"

UNH272 1600 Val d'Aran Unha"En Uña baixa lo Pobí y sen portà tota la vila amb mortalidat de quinc e persones en una casa en la cual se habianretirat per estar mes segures."

LDR064 1604 Pallars Sobirà Tavascan Va destruir l'antic poble de Tavascan a inicis del S.XVII

NTR245 1613 Alta Ribagorça Caldes de BoíVa danyar alguns edificis. Va sepultar dos capellans . Els van trobar vius. Medicina i socors de muntanya. Num.10, desembre 2007. El llebeig de Caldes de Boí. Rodés, P.; Miranda, C. pàgs.2-3.

RIB125 1632 Alta Ribagorça Senet Es va ensorrar l'esglèsia del poble a causa de la neu. També es va emportar cases i bordes .ARR010 1803 Pallars Sobirà Àrreu Va arruinar 10 cases del veïnat de dalt (antic poble) matant a 17 personesTOR276 1855 Val d'Aran Canejan 57 víctimes mortals : 32 a Casinyau i 26 en Pradet.GAR050 1859 Val d'Aran Bossòst Destrucció per dos vegades de la capella de Sant Jo an Crisòstom.

TOR275 1859 Val d'Aran Bordius"Caigué tan gran nevada, uns tres metres, que ocasiona grans desgracies en Vila i en Canejà, en Bordius s'acumulen en una casa varis altres per creurese segurs, un llabeig sen portá dita casa quedan morts una infini tat de gent ".

BNG071 1905 Pallars Sobirà Casa de Sestrada Va baixar un povit provocant 2 morts i un ferit. Baixa de les Pletes Velles. La casa era al costat de la Borda.



16

D’on obtenim la informació

� Xarxa NIVOBS� Centre de lauegi� Formulari web� Estudis Dendrocronològics� Informació històrica� Enquestes a la població




17




( http://lauegi.conselharan.org )


18




( http://lauegi.conselharan.org )http://www.igc.cat/web/ca/allaus_questionari.html



19





Transectes a Unha

Comparació d’ortofotografies

de diferents anys (2005-2012)


20





Transectes a Unha





21





Transectes a Unha



A on es pot trobar la informació

22

GeoíndexServidor extern de l’ICGC

� Cartografia d’allaus

� Obres de defensa

� Observació del mantell

� Pendents


� Geoíndex� WMS

� Instamaps� Wikiloc

http://siurana.igc.cat/visorIGC/allaus.jsp



23

Cartografia d’allaus

� Zones d’allaus

� Observacions

� Enquestes






24

Obres de defensa

� Proteccions puntuals

� Proteccions lineals

� Zones de reforestació

� Àrees controlades







25

Observació del mantell

� Punts d’observació

� Zones nivoclimàtiques






26

Pendents

Ajut per la planificació d’itineraris en territori innivat.

Classificació de pendents de possibles zones de sortida d’allaus:

� 28-35: Pendents propicis a generar allaus

� 35-45: Pendents molt propicis a generar allaus

� > 45: Pendents normalment massa elevats per generar allaus







27

WMS (Geoserveis de dades)Els geoserveis són serveis Internet que posen mapes i dades a l'abast d'altres aplicacions cartogràfiques, a través de la xarxa. És a dir, des de qualsevol ordinador connectat a Internet i amb les aplicacions cartogràfiques apropiades és possible accedir a mapes i serveis específics. També hi ha pàgines web que mitjançant un navegador d'Internet convencional permeten utilitzar els Geoserveis sense necessitat d'instal·lar aplicacions específiques.




http://www.igc.cat/web/ca/geoserveis.php


28

Instamaps� Fes un mapa amb les teves dades

fàcilment

� Visualitza i analitza la teva informació

� Comunica el teu missatge de manera impactant

� Explora mapes d'altres usuaris i dades de diverses fonts




http://www.instamaps.cat/



29

Wikiloc� Wikiloc és un lloc per descobrir i

compartir rutes a l'aire lliure.




http://ca.wikiloc.com/wikiloc/home.do


30

S’està treballant en� Aplicació mòbil

� Visualització 3D


http://betaportal.icgc.cat/wordpress/generador-descenes-3d-de-catalunya/


Què ens ofereix

Què ens ofereix la cartografia� Cobertura cartografiada a tot el Pirineu de

Catalunya

� Zones de major freqüència o circulació preferent

� Abast màxim estimat

� Zones amb menor probabilitat d’afectació

� Zones més probables de desencadenament d’allaus

31


Què ens ofereix

Consideracions a l’hora d’utilitzar la cartografia d’allaus per a l’elaboració de rutes.

� Observacions no homogènies a tot el territori:

� Més allaus a on hi ha més presència de visitants

� Allaus cartografiades:

� Longitud de >300m.

� Amb afectació a infraestructures i poblacions

� Amb implicació de persones

32



Què ens ofereix

ATES: Classificació del terreny d’allausPermet obtenir la informació del terreny d’una forma més directe i fàcilment vinculable al BPA. D’aquesta manera et permet preparar l’itinerari adequat a les condicions personals o del grup i nivològiques.

33


Terreny Simple:

Exposició a pendents poc drets i terreny forestal. Algunesclarianes de bosc poden implicar zones d’arribada d’allauspoc freqüents. Moltes opcions per reduir o eliminarl’exposició.

Terreny Desafiant:

Exposició a zones de trajecte d’allaus ben definits, a zonesde sortida o a trampes. Hi han opcions per reduir oeliminar l’exposició trobant rutes amb cura.

Terreny Complex:

Exposició a zones de trajecte d’allaus múltiples isuperposades o a grans extensions de terreny obert i dret.Zones d’inici d’allaus múltiples i amb trampes a sota.Mínimes opcions de reduir l’exposició.

Què ens ofereix

34

Pla de Cartografia ATES a l’ICGC

S’ha iniciat la cartografia ATES que, junt amb lapredicció temporal d’allaus, ha de facilitar una millorgestió del risc en activitats de muntanya.

El 2013 es va realitzar un estudi ATES per analitzar elterreny dels indrets on s’havien donat accidents perallaus.

Actualment en fase de zona pilot que pretén poderplanificar un projecte de cartografia ATES a tot elPirineu.

Val d’Aranhttp://lauegi.conselharan.org/ates

Tavascanhttp://www.tavascan.net/itineraris-hivernals/

Cartografia ATES publicada en l’àmbit del Pirineu de Catalunya


La planificació urbanística

35

� Línia estratègica del risc d’allaus: Metodologia de treball

Cadastre - Inventari de fenòmens

(BDAC)

MPRG 1:25M

Mapa de zonificació

de la perillositat

1:5M

Perill

Dinàmica natural

Planificació territorial Planificació urbanística

Plans territorials

1:25M, 1:50M

Zonificació reglamentària

1:2M

Identificació i recull d’informació dels fenòmens

Avaluació de la perillositat

Planificació de mesures a prendre



36


� 2004: Pla estratègic per a la reducció del risc d’allaus: Zonificació del Terreny Segons la Perillositat per Allaus (ZTSPA)

� 20 nuclis amb prioritat alta i 24 de prioritat baixa



37

Cartografia de perillositat dels Mapes per a la Prevenció dels Riscs Geològics

� Avaluar i zonificar el terreny segons la perillositat en tot el territori

� Escala 1:25.000

� Es basa en el tractament de la informació de la BDAC i les característiques del terreny


El “Mapa per a la prevenció dels riscos geològics de Catalunya (1:25.000)” s’ha concebut com un mapamultiperillositat.

El mapa dóna una visió de conjunt dels perills geològics identificats al territori i, per tant, d’aquells sectorssusceptibles de desenvolupar esdeveniments potencialment destructius i que poden generar situacions de risc.


38

En el marc de l’ALLAUCAT es va realitzar una estimació del risc

� en vies de comunicació.

� en poblacions.

El major nombre de poblacions i de vies de comunicació amb risc elevat es localitzen a la zona occidental del Pirineu de Catalunya,

especialment a la Val d’Aran, on hi ha més territori susceptible de ser afectat i on la freqüència d’episodis allavosos és major. A la

resta, les infraestructures amb risc són més puntuals.

En general, les zones amb major risc són coincidents amb l’elevat desenvolupament turístic hivernal i amb l’increment de

concentració humana durant aquesta època.




39

Risc


Perillositat

Moltes gràcies. Institut Cartogràfic i Geològicde Catalunya

Passeig Pompeu Fabra, 21E-25620 Tremp

[email protected]/ICGCatfacebook.com/ICGCat

Tel. (+34) 973 65 08 30Fax (+34) 93 567 15 67

40


La cartografia d’allaus del Pirineu...

Documents

Transcript of La cartografia d’allaus del Pirineu...