La casa de recollides de Tarragona

203
COL-LECCIÓ HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA Num. 3 LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA PRIMERA AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL ANV 1764 BREU ESTUDI SOBRE ESPOLIS I VACANTS DR. JOSEP ADSERÀ MARTORELL EDITA ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA TARRAGONA, 1994

description

 

Transcript of La casa de recollides de Tarragona

Page 1: La casa de recollides de Tarragona

COL-LECCIÓ HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA

TARRAGONA Num. 3

LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA

PRIMERA AMPLIACIÓ DE L'HOSPITAL ANV 1764

BREU ESTUDI SOBRE ESPOLIS I VACANTS

DR. JOSEP ADSERÀ MARTORELL

E D I T A

ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA

TARRAGONA, 1994

Page 2: La casa de recollides de Tarragona
Page 3: La casa de recollides de Tarragona

A m b la co l - l aborac ió de:

FUNDACIO HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA

Contraportada: escut de pedra de l'Arquebisbe Pere Copons i Copons (Arxiu Arxidiocesà de Tarragona). L'escut oficial porta una corona per pertànyer a la familia dels marquesos de Moià.

Edita: Associació d 'Amies de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. I.S.B.N.: 84 - 604 - 9431 - 4 D. L . :T . 268.1994 Ind. Gràf. Gabriel Gibert, S.A. - Tarragona

Page 4: La casa de recollides de Tarragona

PRÒLEG

A les darreries de gener de 1755 Isidre Deulofeu i Francese Baldrich s 'adreçaven a Madrid, mitjançant un memorial referent a la situació de les prostitutes i Testât sanitari de Tarragona i dels pobles de la seva àrea geogrà-fica, per tal de posar remei al seu estât de precarietat. La indigència de la major part d 'aquestes dones, així com el mal exemple que sovint donaven a la poblado, feia aconsellable reduir-les a un lloc tancat i atendre-les des del punt de vista de la sanitat, de l 'a l imentario i de la moral. La resposta no va trigar pas gaire. El 15 de febrer del mateix any hom autoritzava la implantació d 'una Casa de Recollides i en proposava les seves fonts de finançament.

És així com s'inicia l 'obra de nova planta de la Casa de Recollides de la ciutat de Tarragona. Val a dir que, durant segles, aquest establiment ja venia funcionant al poble de la Selva del Camp, administrai per la universitat local i subvencionada per institucions eclesiàstiques o per particulars.

La situació sanitària durant el segle XVIII. de fet, tenia fortes mancan-ces i problèmes i, sovint, havien de ser ateses per l 'administració civil o reli-giosa, les uniques institucions que tenien la capacitai i les possibilitats de fer-irò. El cost economic era força important i calia disposar de rendes o contribu-cions suficients per tal de mantenir l 'a juda econòmica que la caritat, o l 'obra social, necessitaven.

Amb tots aquests elements en joc el Dr. Josep Adserà ens va dibuixant noves i inédites imatges historiques sobre la Tarragona del segle XVIII. l 'època marcada per la t ransido entre dos móns socials clarament diferen-ciats. La base per a tots aquests estudis ha estât un veil llibre manuscrit que es conserva a l 'arxiu de la Diputado de Tarragona: es tracta d 'un volum de paper gravai a l 'aigua, relligat, amb la data de 1764 marcant l 'inici deis apunts; les anotacions, diguem-ne de règim interior, apareixen redactades en llengua catalana i, contràriament, els escrits més transcendents, en 1 lengua castellana. Llegim, en una lletra preciosa, el contingut del llibre: inventaris, ordenances, coses de govern, rendes i empleaments.

Page 5: La casa de recollides de Tarragona

La tasca d ' inves t igado del Dr. Adserà és prou encomiable. A través d aquest treball, i deis que té publicáis amb anterioritat, el metge i humanista que es, ens va descobrint o aclarint molts aspectes de la vida sanitària - a m b es implicacions socials, politiques, etc., que això comporta- , dins el marc

historie tarragoní però també, per extensió, de Catalunya. Invito el lector a endinsar-se, ja sense més preàmbuls, en el coneixe-

ment de la historia que el Dr. Adserà ha anat élaborant a través de la pacièn-cia, que implica estudiar els documents, i de la ciència, que cal tenir i dominar per tal d mterpretar-los i d 'ajustar les informacions documentais a la realitat de 1 epoca. Ciència i paciència que confiera seguirán guiant la seva mà experta i el seu coneixement ciar per tal d 'ampliar els camps d ' inves t igado que li són plaents.

Josep Mariné i Grau President de la Diputado de Tarragona

Page 6: La casa de recollides de Tarragona

ÍNDEX GENERAL

Introducció 9 Resum historie de la Casa de Recollides 11 Abreviatures, arxius i llibres consultats 15

PRIMERA PART 17 1- L'entrada de l'exèrcit de Felip V a Tarragona 19 2- No s'acccepta el projecte d'unio deis dos hospitals, 3 de febrer de 1718 . 22 3- Alexandre Carlier, molt vineulat a la historia de l'Hospital,

proposa construir un nou edifici per ais pobres de Tarragona 22 4- Conflicte amb el Cabildo pel subministrament de carn a l'Hospital 23 5- Els militars ocupen l'alberg municipal d'el «coto» i obliguen l'Hospital

que aculli els pobres transeiints que hi residien 24 6- La Reial Audiència demana informe de l'estat actual de l'Hospital 24 7- El Majordom de l'Hospital Jayme Valldevinos proposa Hogar una altra

casa per tal d'allotjar els pelegrins 25 8- Joseph de Claver pren possessió del càrrec de Regidor de designacio reial . . 25 9- Es demana que l'Hospital accepti els soldats malalts del eos de

guàrdies walons. 23 de setembre de 1748 25 10- Reial Ordre del marqués de 1'Ensenada, 13 de novembre de 1748 26 11- A Fabril de 1750 l'Hospital recupera l'edifici de la Rambla Velia,

però s'exigeix que també hi siguin assistits els malalts militars 29

SEGONA PART 31 Capítol I. Antecedents de l'acolliment de «dones de mal viure» al eastell de la Selva 33 Capítol II. La Casa de Recollides de Tarragona, el Reial Patrimoni aplica el producte d'espolis i vacants 39

1- Antics impostas, drets i contribucions 39 2- Concordat amb la Santa Seu, 11 gener 1753. es va tractar

la qiiestió d'espolis i fruits de les esglésies vacants 40 3- Reglament de carácter general per a la col-lecta i distribució

del producte d'espolis i vacants 43

Page 7: La casa de recollides de Tarragona

4- A Tarragona els subcol-lectors d'espolis i vacants de l'Arquebisbat

sol-liciten i prefereixen una «Casa de Recollides» que un Hospital

de nens expòsits. El Col-lector General accepta la suggerència

el dia 15 de febrer de 1755 4 5

5- Representació al Col-lector General pel que es refereix a socórrer a

l'«Hospital de pobres enfermos de esta ciudad» i a l'establiment

d'una Casa de Recollides, 27 de febrer de 1755 47 6- Es sol-licita al Rei la fusta necessària per a la construcció de l'edifici 5?

7- Mitjangant Reial Ordre el Rei aprova la distribució dels cabals de

les vacants de I'Arquebisbe Copons i Copons. Queda autoritzada la

construcció de la Casa de Recollides. Les obres s'inicien

el 29 de setembre de 1755 5 2

8- El patronat de la «Casa de Recullidas» residia en els propis

subcol-lectors de Tarragona. Important document sobre l 'Hospital . . . 53

9- Els superintendents sol-liciten més diners. Mentre aquest no amba

es veuen obligats a parar els treballs 55

10- La R.O. de 25 de febrer de 1756 mana que es pagui la quantitat

de 23.393 rais de les vacants de Barcelona, Girona i arxiprestat d'Àger. . 56

Cap íto l I I I . El 3 d 'agost de 1764 comen ta a func ionar la Casa de Recollides de Tarragona 5 7

1- Epoca de la prelatura de I'Arquebisbe Joan Lario Lancis (1764-1777)... 57

1.1.- El producte de l'espoli i vacant de I'Arquebisbe Cortada . 58

1.2.- Almoina de tres diners diaris a cada una de les recollides 58

1.3.- Lliurament deis utensilis que hi havia al castell de la Selva 59

1.4.- Reial Cédula de 17 febrer de 1771, per la qual el Col-lector

General d'espolis i vacants aprova el Reglament i estableix

un fons per atendre algunes necessitats 60

1.5.- L'Arquebisbe Joan Lario rep del Papa Climent X IV un important

document sobre reducció del dret d'asil 60

2- Funcionament de la Casa de Recollides 60

3- Relacio de les recollides que hi havia el mes de febrer de 1765.. ' . . 61

4- Ordenanca Reial per al govern de la Casa de Recollides de Tarragona 63

5- Comptes presentats al Tribunal d'espolis i vacants, 24 maig 1765.

Import de la quantitat destinada a la construcció. Aportació

que feu l'Hospital 6 5

6- Les rendes de les quals disposava la Casa de Recollides per al seu

manteniment procedien majoritàriament del producte de censáis 73

7- El Protector Francesch Baldrich és nomenat inquisidor fiscal

de la ciutat de Barcelona, 27 agost 1768 76

8- El cirurgià Jaume Balsells era el metge de Ies dones recollides. Els hi

admimstrava el remei de les uncions mercurials per tractar la sífilis . 76 9- La casa de Recollides i la guerra del Francés 7 7 10- Les relacions de la casa de recollides amb l'administració de l'Hospital 78

11- Donatiu de Félix Amat g9

12- La Casa de Recollides desapareix com a institució, però l'Hospital

continua donant el servei quan les dones están malaltes. Intervenció de l'autoritat governativa go

Cap í to l IV . Notes sobre una Casa de Recollides s ituada a l 'hosp ic i de Terol. 1806 „

Page 8: La casa de recollides de Tarragona

Capitol V. Algunes notes sobre espolis i vacants ciel segle XVII 87 1- Prelatura de l'Arquebisbe fra Joan de Guzman 87 2- Prelatura de l'Arquebisbe fra Antoni Pérez 88 3- Tarragona, seu vacant 88 4- Prelatura de l'Arquebisbe Francisco de Rojas y Borjas 89 5- Felip V desterra l'Arquebisbe Bertran. Desembre 1713.

Les rendes de la vacant van a parar a mans del cardenal Alberoni 90 Capitol VI. Desti del producte dels espolis ciels arquebisbes Santiyan i Armanyà 91

1- Espoli de l'Arquebisbe Santiyan 91 2- Es demanen els espolis i vacants de diversos arquebisbes per a

les obres del port 92 3- Espoli de l'Arquebisbe Armanyà 93 4- L'Hospital sol-licita «quina molt bona» de l'espoli d'Armanyà 93

TERCERA PART 97 Capitol I. Els productes tPespolis i vacants s'apliquen al fons d'amortiïzacio, créât el 1794 per cobrir les despeses de guerra 99

1 - S'arbitren préstecs i es decreten contribucions 99 2- S'estableix la Caixa d'Amortitzaciô. Decret de 26 de febrer de 1798 . . . . 100 3- S'obren dues subscripcions. Una en forma de donatiu voluntari i

una altra com a préstec patriètic 101 4- Decret d'amortitzacio de 19 de setembre de 1798 102 5- El CoMector General d'Espolis i Vacants senyor Eustaqui Moreno,

intervé en l'alienacio de finques subjectes a la desamortitzaciô 102 Capitol II. Els espolis i vacants durant la regència de Maria Cristina (1833-1840) 103

1- R.O. de 16 de juliol de 1833. Sobre mendicants 103 2- R.O. de 26 de març de 1834. Sobre establiments de beneficència 104 3- R.O. 22 de setembre 1834. Control de la col-lecturia d'espolis

i vacants pels governadors civils 104 4- R.D. de 8 març 1836. Reial Decret d'exclaustraciô.

Suprimeix els monestirs, convents i altres congregacions. Els espolis i vacants formen part del fons per al pagament de les pensions als regulars d'ambdos sexes 105

Capitol III. Supressio de la col-lecturia d'espolis i vacants. El concordat amb la Santa Seu de 1851 107

1- El manuscrit «Renda de la Casa de Recullidas» està dipositat a l'arxiu de la Diputacio Provincial 107

2- Consideracions sobre el Concordat de 1851 108 3- Supressio de la col-lecturia d'espolis i vacants. Es nomena una comissiô

per administrar els béns i productes que havien quedat 109 4- Reial ordre per a l'aplicaciô de l'article 12 del Concordat.

21 d'octubre 1851 109 5- R.O. 19 gener 1855. Reglament per a l'administracio dels efectes

de la vacant i altres disposicions 112

APÈNDIX D O C U M E N T A L 115

Page 9: La casa de recollides de Tarragona
Page 10: La casa de recollides de Tarragona

INTRODUCCIÓ

Aquest treball constitueix un petit estudi sobre la primera ampl iado de l 'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla durant el segle XVIII. Va ser amb motiu de la instal-lació de la Casa de Recollides.

El fons documentai més important és el manuscrit «Renda de la Casa de Recullidas», que està dipositat a l 'arxiu de la Diputació de Tarragona. Cal esmentar l 'obra, també manuscrita, «Hospital, antigüedad, propiedad, cons-trucción y varias noticias» de 1837, que es guarda a l 'arxiu de l 'Hospital de Santa Tecla, i que el document núm. 10 es refereix a la Casa de Recollides. Posteriorment Miquel Pereilada i Sánchez Real, en la seva obra «Los Hospi-tales de Tarragona», dediquen un apartat a aquest tema.

El Present estudi comprèn tres parts. La primera, tracta de las visicituts que va patir l 'Hospital després que

va èsser ocupat per el exèrcit de Felip V. La segona, dividida en sis capitols, tracta de la Casa de Recollides i

l 'Hospital, amb notes sobre espolis i vacants de l 'església de Tarragona. La tercera, en tres capítols, resumeix la legis lado Iliberal del segles

XVIII i XIX amb especial referencia a espolis i vacants. Precedeix un breu resum historie de la propia Casa de Recollides. Finalment s'inclou un apèndix on s 'hi transcriuen els documents citats

en el treball, entre els quai figura el text complet dels concordats de 1753 i 1851, per tal de comprendre millor els convenis que es van fer en aquella època histórica tant confiitiva en les relacions Església-Estat.

De les qiiestions eclesiàstiques dels governs lliberals que afectaven l 'església i les seves institucions encara se 'n sap poc. Esperem tractar pròxi-mament en una nova publ icado, el tema totalment inédit del conat de desa-mortització de l 'Hospital de Santa Tecla el 1798.

Una vegada més hem d'agrair les facilitais i col-laborado de l 'Hemero-teca de Caixa de Tarragona, arxiu de la Diputació de Tarragona, arxiu Munici-pal de Tarragona, Arxiu Historie de Tarragona així com el de l 'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, també ais traductors del text al català.

Page 11: La casa de recollides de Tarragona

Aquesta és una altra petita cooperació a l 'estudi de la història de Tarra-gona i del seu Hospital.

L'Autor

' h o moA/ox d e l a Qcura elfe,

de la Qudad de

yagona erxcoida bajo /aJU-JfyKo-,

donj, y cov Suioidinacujn, a i ^ W T ^ ^ r

d • ^7>dzexi d& Zoi&wn y ^/¿¿ucu

Qomà^ut, A p ^ Ç e m ^ a l d e I c o S ^

Crxur/ada y (¿o Hector Sew .des

y \£>ATCAWT&T; <SÙ<7}CLO JU. IDrueD'JitotGztar'

y S d ^ h A u /

J ^ t x / d z c c / j QavOTUÇO /(ZsJ

^aucLef, y <Juha)llwù7u G^oo/ms, y ?

\QatLa/r\^J/ /\eJjD é n clam*

J7U Primera pagina del llibre manuscrit "Renda de la Casa de Recullidas"

Page 12: La casa de recollides de Tarragona

RESUM HISTÒRIC DE LA CASA DE RECOLLIDES

La història de l'edifici de l 'Hospital de Tarragona, aquell que a mitjans del segle XVIII la Santa Seu li concedi el Priorat de Sant Pau i Santa Tecla, d 'on li prové el nom, té très époques ben delimitades.

La primera comprèn des del segle XII al XV. És l 'hospital de l 'església, el de Santa Tecla, que estava ubicat prop de la Catedral, aquell que més tard, el 1464, Pere d 'Urrea va engrandir, amb motiu d 'haver-se fusionat aquesta fundació amb l'hospital de la ciutat, situât aquest en un altre Hoc.

La segona comença quan Antonio Agustin emprèn la construcció de l 'hospital nou, a la Rambla Velia, que s ' inaugurà l 'any 1588.

Finalment la tercera en la quai es fa esment, l 'ampliació d 'aquest edifici l 'any 1764, per atendre la Casa de Recollides i també per destinar una part a dependències del propi hospital.

* * *

La Casa de Recollides de dones de «mal viura» en principi estava al Castell de la Selva. El Paborde de l 'església de Tarragona la regia i adminis-trava.

De molt antic l 'església tenia, entre altres, el dret d'espolis i vacants. Quan un Prélat moria els subcol-lectors del bisbat s 'encarregaven d' inventa-riar i d'intervenir els béns propietat del Bisbe, i de recollir els productes que pertanyien a la Mitra.

Aquests ingressos anaven a Madrid i eren administrais per la Cambra Apostòlica i la Nunciatura Vaticana.

En el Concordat amb la Santa Seu, signât 1' 11 de gener de 1753, el Papa Benet XIV renuncià a favor del Rei, el dret que tenia sobre els espolis i vacants.

Très mesos després, el 18 d'abril de 1753, mor el Prélat Pere de Copons i Copons. Els subcol-lectors, inmediatament van intervenir el seu espoli i vacant. Després, el mes de novembre de 1754, el Rei dictà el reglament gene-

Page 13: La casa de recollides de Tarragona

ral previts en el Concordat. Explica detalladament les funcions del Col-lector General, deis subcoMectors i indica que «se instruirá de las casas de nTños expósitos y de las destinadas a recoger mujeres de mal vivir, co.no también de los hospitales para curación de enfermos; y hospicios» (art 14)

Segons aquesta reial cédula els fons deis espolis i vacants es podien destinar a cases de recollides i hospital, Els que pertanyien a l A q u e b i b e Copons eren importants. ^uyucuiboe

Aleshores els subcoMectors de Tarragona Isidre Deulofeu i Francese Bal-drich esenuen al Col-lector General i li exposen una relació de necessitai Aquest respon que estudiïn les urgèneies, tenint en compte el que diu l'article

El 30 de gener de 1755 els esmentats canonges Deulofeu i Baldrich es pronuncien a favor d'una casa de Recollides. El mes següent reben del CoMec-tor General, Andi-es Zerezo, la confirmado de la construcció. Aquells informen que el projecte te com a finalitat la casa de recollides i ampliaci de l'Homi i compren els segiients punís: " ^ p u u i

- La construcció es realitzarà en un solar prop de l'Hospital situât entre I edifici ja construit i la casa deis jesuïtes Sant Agustí

- Tmdrà tres plantes de mil quatre-cents métrés quadrats cada una - La primera será per acollir malalts, sacerdots pobres i oficiáis de

1 exercit. Tambe s'hi podran acollir pelegrins i viatgers pobres - La segona es destinará a «pobres enfermos paysanos». L'espai que

aquests deixaran desocupat a l'antic edifici será ocupat per malalts militai" que aixi disposaran de més capacitai.

- La tercera será la planta destinada a les «mujeres de mal vivir» Tindrà una capacitai per seixanta persones. '

mraPCE]S S e n y 0 r Í DeUlu°feU ¡ B a l d r i c h t a m b é «Pequen a l'informe els avan-

tatges que es podnen obtenir de posar en práctica aquest projecte Les gestions van anar depressa. Per R.O. de 16 d'agost de 1755 el Rei

autontza la distribució deis cabals procedents de la vacant de I'Arquebiíbé

c 2 0 i ó d V 2 - 6 1 ; a l S d e b m Ó ' d d S q u a l s 1 5 - 0 0 0 - " e n destinais a la cieacio d un fons de dotació, a fi que els interessos es poguessin aplicar al manteniment de les recollides. P

El 20 de setembre els subcoMectors Deulofeu i Baldrich es nomenen supenntendents per tal dirigir els treballs. L'obra comença el 29 de setembre

haver de e s v a d e s f a s s a r - f°naments de l'obra es van havei de fei mes profunds, ja que no es va trobar terra ferma fins a 6 métrés de profunditat. El transport de la fusta de les muntanyes de Tortosa i després des de Lleida va pujar de preu. Faltava pólvora per arrancar la pedra de le" pedre-

p r 0 X i m e s a , a C l u t a t i ^ va haver de paralitzar l'obra No hi havia mes pressupost per continuar els treballs. Aleshores van demanar 23 393 rais de b.llo per acabar l'edifici. El Rei, per R.O. de 25 de febrer de 1756, va conceder

» S t e r P r 0 C e d Ì a d e l e S ~ d e B a r c e l o n a ' Oirona i de

Page 14: La casa de recollides de Tarragona

El Col-lector General comunica, el 14 de gener de 1764, que, també havia concedit 35.000 rais de billó procedents de l 'espoli i vacant de l 'Arque-bisbe Cortada, mort el 28 d'abril de 1762. D'aquesta quantitat 5.000 rais es van utilitzar per comprar eis estris necessaris i eis 30.000 restants es van des-tinar coni a fons per obtenir renda, amb la creació deis oportuns censáis.

Finalment el 3 d 'agost de 1764 començà a funcionar la Casa de Recolii-des amb les dones provinents del castell de la Selva.

L'Arquebisbe donava almoina diaria de tres diners per cada recollida, que era la quantitat que es donava com a «Limosna de pan a los pobres que acudían a la puerta de su Palacio».

El 29 de febrer de 1768 s 'ordenà el lliurament de la roba i l 'altre mate-rial del quai disposaven, les dones quan estaven recloses a la Selva.

Primer es van dictar unes normes internes pel govern de la Casa. Des-prés va venir el Reglament definitiu, determinai per ordinacions dictades pel Col-lector General senyor Zerezo sobre aquest tema (vegeu segona part, capí-tol III, article 4 d'aquest treball). El document comprèn 22 articles, que trae-teli amplis aspectes pel bon funcionament de la Casa.

Des d 'un principi la van governar el matrimoni Josep Monjo i la seva muller Paula, que eren el Pare i la Mare respectivament de la Casa.

La institució tenia una renda de 125 lliures catalanes, que s 'obtenien d 'uns censáis. A més tenien la meitat deis beneficis produits pel treball que realitzaven les recollides. L'altra meitat era per elles, per atendre les seves despeses de vestir.

El pressupost de l 'a l imentario era de nou diners diaris per cada interna. A aquesta quantitat hi quedava inclòs el cost que representava «un pequeño puchero para el Padre y la Madre».

Respecte al cost de l 'obra, segons eis comptes presentáis el 24 de maig de 1765, s 'elevaven a la quantitat de 15.275 lliures catalanes, de les quals 1.072 foren aportades per 1' Hospital.

Pel que respecta al manteniment, a part del pa de munició diaria que el Rei havia concedit a cada una, i eis tres rais diaris de l 'Arquebisbe, la casa tenia una renda que provenia del producte de censáis.

Com a metge cirurgià tenia el del propi Hospital, Dr. Jaume Balsells. Era el que administrava el remei de les uncions pel tractament de la sífilis.

A finals del segle XVIII la Casa de Recollides, com moites altres ins-titucions d 'or igen eclesiàstic, va patir seriöses pèrdues. A causa de les guer-res i a les liéis desamortitzadores van anar desapareixent eis productes deis censos, que eren la primera font d ' ingressos del manteniment de la Casa. L'Hospital també va patir problèmes économies. Va haver de considerar si es suprimía el subministrament de la ració de «Sopa y caldo» que es donava a les internes.

El decret de 19 de setembre de 1798 establia l 'alienació de béns de diverses ins t i tu ions , entre les quais s 'hi trobaven les cases de reclusió. Eis productes de les vendes, aixi com eis capitals deis censos d'aquestés instau-rions, s 'havien de dipositar a la Reial Caixa d'Amortització.

Page 15: La casa de recollides de Tarragona

No consta que a Tarragona s'apliqués aquest decret, encara que es va intentar. Es va haver de demostrar la propietat del solar de l'Hospital com a propi de l'església, fet aquest que en moites ocasions ha estât motiu de discus-sici. Hi ha constància que durant ais primers anys del segle XIX es va recupe-rar la normalitat social i econòmica. No obstant això la Casa de Recollides seguia funcionant amb grans dificultats.

Després, amb la Regència de la Reina Maria Cristina les coses van can-viar totalment. Desapareix la tutel-la i control eclesiàstic. Per R.O. del 26 de març de 1834, «todos los establecimientos de beneficiencia, ya sea de funda-ción o Patronato Real, ya sea de corporación o persona, estaran bajo la vigi-lancia y protección de los subdelegados de Fomento de la provincia en que se hallen», és a dir, sota el control deis Governadors Civils.

Els malalts afectats de sífilis van continuar sent tractats per l'Hospital. Ingressaven per ordre governativa.

* * *

Aquesta és una petita historia de la Casa de Recollides de Tarragona, que es va posar en funcionament a mitjans del segle XVIII gracies, sobretot, a una aportado deis fons d'espolis i vacants, i de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, que va col-laborar amb el terreny i una aportado econòmica.

Des d 'un principi va disposar d 'una gran sala per l'assistencia dels seus malalts. Més tard quan va desaparèixer la Fundado de les Recollides, l 'Hos-pital va ocupar tot l'edifici per atendre millor les seves necessitats.

* * *

Sobre aquest tema, «La Casa de les Recollides i 1'ampliado de l'Hospi-tal de Tarragona», el mateix autor va presentar una comunicado al VII Con-grès d" Historia de la Medicina Catalana, que va tenir Hoc a Tarragona l 'any 1992.

Josep Adserci Mcirtorell

Page 16: La casa de recollides de Tarragona

ABREVIATURES, ARXIUS I LLIBRES CONSULTATS

A.A.T. Arxiu Arquebisbat de Tarragona. A.H.D. Arxiu Historie Diputació Provincial. A.H.H. Arxiu Historie Hospital. A.H.M. Arxiu Historie Municipal. A.H.T. Arxiu Historie Tarragona.

Hemeroteca Caixa Tarragona. Hemeroteca Municipal.

Llibres consultáis segons l'ordre en qué apareixen al text Pie Faidella, Joan, «Anals inédits de la vila de la Selva del Camp de Tarra-

gona», Tarragona, 1984. Morera Llauradó, Emilio, «Tarragona antigua y moderna», Tarragona, 1884 «Renda de la Casa de Recullidas», Uibre manuscrit, 1764. Pons Gurí, Joseph, «Gran Enciclopedia Catalana», 1970. Pladevall, Antoni, «Gran Enciclopedia Catalana», 1970. Martínez Alcubilla. Marcelo, «Diccionario de la Administración Española»

Madrid, 1886. Llorca, Bernardino, «Nueva visión de la Historia del Cristianismo» Barce-

lona, 1956. «Novilísima Recopilación de las leyes de España mandada formar por Carlos

IV», Madrid, 1805. San? Capdevila, «La Seu de Tarragona», Barcelona, 1935. «Hospital, antigüedad, propiedad, construcción y varias noticias», llibre

manuscrit, 1834. Sánchez Real i Miquel Parellada, «Los hospitales de Tarragona», Tarragona,

Aldea Vaquero, Marín Martínez, Vives Gatell, «Diccionario de Historia Ecle-siástica de España», Madrid, 1972.

Page 17: La casa de recollides de Tarragona

Morera Llauradó, Emilio, «Tarragona Cristiana», vol. V, 1959.

Adserá Martorell, José, «El Dr. Battestini y Galup i el seu entorn. Director de

l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, 1923-1937», Tarragona, 1992.

Diversos articles sobre Félix Amat a «Diario Español».

Jordá Fernández, Antoni, «Església i poder a la Catalunya del segle XVII» ,

Abadia de Montserrat, 1993. Galán, J., «Centenario del abastecimiento de agua de esta ciudad», Tarragona,

1899.

Tost Mitjans, «Biografía del arzobispo Armañá», Vilanova i la Geltru, 1967.

Nieva, José María, «Decretos del Rey Ntro. Sr. Fernando VII y de la reina su

augusta esposa», Madrid, 1834.

«Decretos de la Reina Isabel II dados en su nombre por su augusta

madre, la Reina Gobernadora, Madrid, 1835.

Cárcel Orti, Vicente, «El liberalismo en en poder (1833-1868)», «Historia de

la Iglesia de España», Madrid, 1979.

Colección Legislativa de España, Madrid, 1852.

Regatillo, Eduardo, F.S.I. «El Concordato Español de 1953», Santander,

1961.

Page 18: La casa de recollides de Tarragona

PRIMERA PART

L'any 1713 l'exèrcit de Felip V ocupa l'Hospital. Els malalts pobres de la ciutat van marxar a un pis de lloguer. Van tornar a l'Hospital l 'any 1750. La falta d'espai demanava una ampliado de l'edifici.

Page 19: La casa de recollides de Tarragona

1- L'ENTRADA DE L'EXÈRCIT DE FELIP Y A TARRAGONA

Any 1713, temps de la Guerra de Successió. A les converses d'Utrech, entre altres ternes, s'acordà que l'exèrcit de l'arxiduc Caries marxés del Prin-cipat.

Per tractar aquesta qüestió es reuniren el comte Staremberg, d'Alema-nya, el duc de Popoli i el Marqués de Caragrimaldi. Els anglesos foren repre-sentáis pels cavaliers Huwanton i Wascombe"». Un dels assumptes que van decidir va ser que Tarragona havia de ser la primera plaça que s'havia de ren-dir. Els fets es produiren de la forma següent:

Durant els primers dies de juliol de 1713, les tropes de Felip V estaven a Cambrils. El jurât d'aquesta Vila escrivia al comandant de Tarragona i l'hi anunciava aquella presència militar. També deia que per al proper día 15 pro-jectaven aconseguir la rendido de la plaça de Barcelona o la de Tarragona. Perô, «...segons las veus y noticias que corran, la Junta dels brassos militars y Real que y ha a Barcelona havia resolt defensarse, y que per consegüent se seguirá lo ser esta Plaça la primera de entregarse...»«2». Avançaren un dia 1'en-trada a Tarragona.

El Conseil de Tarragona, reunits expressament el dia 9 de juliol, amb I'assistència de trenta-un dels seus membres, i els cônsols senyors Melchor Corbera i Joseph Garreta, després de conèixer la noticia de la próxima arri-bada de l'exèrcit borbó, es plantejaren quina havia de ser la seva actuado i com ho havien de fer, «...perô se proposa si seria bé que se disposés la forma que se ha de fer una cosa de importància, perqué se observi la quietud y con-suelo dels natural s y habitants de esta ciutat, y lo que se haurà de executar en cas y quant las tropas del señor Felip quint avisten a esta Plaza y antes de arri-marse a ella...»

(I ) Morera Llauradó, Emili. TARRAGONA CRISTIANA, tom V, Tarragona 1959, pàg. 57. (2) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1713), 11 de juliol, pàg. 22-23r.

Page 20: La casa de recollides de Tarragona

Es nomenà una comissió per a que «...discurren lo modo y forma ab que

se han de executar las sobreditas cosas proposadas... al mejor servei de Déu

Ntre. Señor, conveniencia y quietud de esta Ciudad y los naturals»

Dos dies més tard es tingué noticia que el marqués de Lede venia al

front de les tropes. Havia de ser el comandant militar de Tarragona. S'acordà

que s'anés «ahon sia» per a complimentar-lo.

També es demanaren cartes de presentació per al due de Populi. Es

nomenà a Pere de Montoliu i Ribas i a la persona que «dit señor li aparegui

anomenar per company a fi de fer lo dit cumpliment». Es va donar compte

d'aquesta resolució a l'Arquebisbe i Cabildo eclesiàstic. Tots van sortir a

rebre l'exèrcit de Felip V el mateix dia 11 de juliol a la tarda.

L'entrada a Tarragona fou tranquil-la. Es renuncia a qualsevol tipus de

defensa, tot el contrari del que va succeir l'any següent a Barcelona.

Des d'aleshores ençà s'establí, de forma més o menys permanent, una

elevada població militar, el nombre de la qual variava segons eis desplaça-

ments que efectuaven eis regiments.

Per aquest motiu es crearen una série de problèmes dérivais de la neces-

sitai d'atendre l'allotjament dels militars.

La tropa ocupà eis principáis edificis, que normalment servien d'aquar-

terament, tais com eis del Patriarca i el de Pilats. El mateix van fer amb el

convent de pares franciscans i amb la Universität. En menor nombre s'ailotja-

ren a Almodin on hi havia una escola de nens, i també al «Coto» de la plaça

de la Font, alberg de pobres transeünts. Eis oficiáis residien en cases particu-

lars i les despeses anaven a càrrec de l'Ajuntament.

El tema de l'allotjament dels oficiáis genera una série de problèmes que

va haver de resoldre paulatinament Alexandra Carlier, que era «Director de

los alojamientos para los caballeros oficiales de las Real tropa que guarnecía

esta Plaza y transitaba por ella»(3). Hi havia un «libro de Alojamientos» on

s'hi registraven les cases que oferien aquest servei. Moites d'aqüestes viven-

des estaven exonerades per diferents motius. També existien propostes tais

com que «el alojamiento solo deba sufrirlo cuando lo haya en las casas de los

caballeros Regidores», etc.

El cost del treball d'agençament i d'adaptació de les casernes, també

estava a càrrec de la ciutat, en virtut dels productes que rebien, segons conces-

sici d'Alfons IV el 20 de juny de 1437(4). Existeix un informe de 1748, de l'en-

ginyer director militar Miguel Marin, que especifica eis treballs que eren

necessaris en cada edifici habilitai com a caserna.'5'

(3) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1743), 6 d'agost, pàg. 44r.

(4) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1738), 18 d'abril, pàg. 38.

(5) A.H.T. Llibre d'Actes Ajuntament (1748), 13 d'agost, pàg. 101.

N.A. Quan es cita la caserna de Pilats s'esmenten les diferents sales de l'edifici en les quais s'hi haurien

d'efectuar obres d'agençament. Aqüestes sales eren: la quadra de «San Rodrigo», de «San Geronimo», de

«San Gii», de «San Fernando», de «Santa Isabel», de «San Felipe», de «San Carlos» i de «San Luis».

Aquest privilegi d'Alfons IV, de 20 de juny de 1437, donava llicència i facultava l'Ajuntament per a

imposar drets al pa, vi, carn, peix i altres productes alimentaris. A.H.T., Llibre d'Actes Ajuntament (1751),

pàg. 13.

Page 21: La casa de recollides de Tarragona

El «cuerpo de Guardia de Granaderos de la Gran Guardia» va ocupar eis entresols de la casa de la Marquesa de Tamarit de la plaça de la Seu fins el 16 de setembre de 1732.

El 5 de desembre de 1737, vingueren, entre altres eis batallons del Regiment de suïssos d'Aragger. Fou necessari ocupar les casernes de la Uni-versität i de Sant Antoni«5'.

Interessa esmentar la caserna d 'Almodin i la de l 'Hospital de Santa Tecla.

La sala d 'Almodin, situada a Tactual plaça del Pallol, destinada a ense-nyar als nois «los primeros ludimientos de leer, escribir y contar», també fou ocupada per l 'exèrcit. La ciutat hagué de traslladar les aules a una casa 11o-gada al pagès Ambrosio Pastor, al preu de 28 lliures, 8 sous anuals(7>.

A l 'any següent feren una permuta de l 'esmentat edifici Almodin, pro-pietat de la ciutat, amb la casa de Bonaventura Prats, situada al carrer del «forat Mico», al costat de la plaça del Rovellat. Aquest trasllat i habilitació de l'edifici costà a la ciutat prop de quatre-centes lliures. Amb aquest cost també hi quedava inclosa la vivenda del mestre®.

Referent a l 'Hospital, l 'ocupació es produí de forma immediata l 'any 1713. Es destina per a internar eis militars malalts. Es convertí en Hospital Reial. El senyors adminis t rador es van trobar amb la necessitat de treure eis malalts pobres que hi estaven internats i traslladar-los a una casa que havien ilogat, propietat de les religiöses de Nostra Senyora de l 'Ensenyança, a la part alta de la ciutat.

El 1718, S.M. va intentar unir en un sol edifici i en una sola administra-d o , eis dos hospitals, el Reial per a malalts de l 'exèrcit, i el de Santa Tecla per a pobres de la ciutat. Segons es diu més endavant, no s 'acceptà la proposta.

Anys després, per l 'aplicació d 'una Reial Ordre de 13 de novembre de 1748, l 'any 1750, S.M. maná complir aquella proposta que uns anys abans havia fracassai i que es tractava de la unió deis dos Hospitals. Així, eis malalts pobres tornaren a casa seva, però convivint amb eis militars.

Aquella situació fou molí incòmoda principalment per la manca d 'es-pai, fet que demanava amb urgència l 'ampliació de l'edifici.

En conseqüéncia, a Tarragona no hi havia cap Hospital Reial propia-ment dit. No obstant això, l 'exèrcit ocupà el de Santa Tecla i el convertí en Militar.

(6) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1737), 26 de novembre, pàg. 55. (7) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1734), 20 de febrer, pàg. 13. (8) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1735), 5 de febrer, pàg. 10.

Page 22: La casa de recollides de Tarragona

2- NO S'ACCEPTA EL PROJECTE D'UNIÓ DELS DOS HOSPITALS, 3 DE FEBRER DE 1718

Poe temps després que l 'exèreit ocupa Tarragona, el Rei Felip V pro-posà la unió deis dos Hospitals, el Reial, de malalts militars i el de Santa Tecla, de malalts pobres de la ciutat.

La qiiestió es tractà a la sessió municipal de 3 de febrer de 1718. Es nomenà una comissió formada pels Srs. Cònsols Rafael de Torrell, Jacintho Martí i Joseph Baget. Havien de tractar aquest tema amb els canonges i amb el comissari de guerra a Tarragona, Joseph Fajardo.

La comissió informa desfavorablement la proposta de Fajardo. Aleshores l 'Ajuntament acordà, «que en atención a lo que se considera

imposible poder cumplir el Hospital de Pobres de Santa Tecla en la manuten-ción de los enfermos del Real Hospital, por los reparos y circumstancias con-tenidas en los papeles arriba expresados insertados, que no se puede admitir y se considera impracticable la unión de ambos Hospitales que se solicita por parte de Su Magestad»(9).

3- ALEXANDRE CARLIER, MOLT YINCULAT A LA HISTORIA DE L'HOSPITAL, PROPOSA CONSTRUIR UN NOU EDIFICI

PER ALS POBRES DE TARRAGONA

Després de fer esment de la proposta i del fracàs de la gestió de S.M. per a la unió deis dos hospitals, fem un salt en la historia i ens traslladem a l 'any 1735.

Apareix la figura d 'Alexandre Carlier(10>. Fou designai Administrador de l 'Hospital en diverses ocasions, i, fins i tot, a vegades, per períodes més llargs deis que fixava la norma, per exemple, tres anys en Hoc d 'un.

L'any 1735, poc temps després de ser nomenat per primera vegada Vocal Administrador de l 'Hospital, el 26 de novembre, presentà un escrit a l 'Ajuntament en el qual exposava que, degut a l 'ocupació de l 'Hospital per l 'exèreit, s 'havien hagut de traslladar els malalts de la ciutat a una casa llo-gada a les monges de l 'Ensenyan?a. Era petita per acollir tots els malalts que hi havia. Carlier demanva que es presentessin a S.M. «los dañosos perjuicios que por la atención de los soldados en el Hospital, padecen los paysanos enfermos de esta Ciudad, suplicando se mandase desocupar y restituir a la ciudad para la asistencia y curación a los pobres paysanos enfermos, o, que se le de un equivalente para que se pueda fabricar un nuevo hospital»'11'.

(9) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1718), 3 de febrer, pàg. 128. (Doc. a la pàg. 127-129). Veure apèndix documental núms. 1 i 2. (10) N.A. Alexandre Carlier i Roldan, Regidor per designació Reial, va prendre possessió del càrrec el

18 de setembre de 1734. (A.H.T., Llibre d 'Actes (1734), pàg. 64r. (11 ) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1735), 26 de novembre, pàg. 86.

Page 23: La casa de recollides de Tarragona

Tot va continuar igual. L'Hospital degut a la «mala cobranza de sus cor-tas rentas se experimentaba en estos tiempos», tenia dificultáis per pagar l ' import del lloguer de la casa que ocupava. Les religiöses estaven molestes i continuament reclamaven el deute. Es va haver de recorrer, com en altres oca-sions, a l 'a jut de l 'Ajuntament. Per altra banda l 'Ajuntament devia a l 'Hospi-tal pensions retrassades corresponents a cinc censos, l ' import anual de les quals era de 194 lliures i 10 sous. L'Ajuntament acordà lliurar aquesta mateixa quantitat en concepte d'almoina, amb la finalitat que aquesta quanti -tat servís de pagament d 'una pensió a compie de les que aquesta ciutat té signades «...a fin que ello pueda subvenir su necesidad y satisfaga a las mon-jas los alquileres de dicha casa»(12).

Al mes següent, el dia 8 de juny, l 'Ajuntament considera convenient que el Regidor Carlier, que «desde el año pasado ha tenido a su cargo la Administración del Hospital, la continue por tres años más»<13>. Eis altres regi-dors que es nomenaven per a altres administracions, tais com l'Hospital de pobres orfes o de pobres òrfanes, sempre era solament per a un any.

Aquest nomenament de Carlier per a tres anys més, fou acordat el dia 10 de maig de 1738"4>.

4- CONFLICTE AMB EL CABILDO PEL SUBMINISTRAMENT DE CARN A L'HOSPITAL

A l 'any següent, el 1739, l 'Hospital presenta a l 'Ajuntament un nou escrit en el qual demanava un ajut per suavitzar el conflicte que tenia amb el Cabildo, referent al subministrament de carn de les seves carnisseries. Feia temps que l 'Hospital no pagava. El municipi, coneixedor del deute, fou cons-cient «que era obligación de la Ciudad el procurar de que la asistencia para los pobres enfermos no falte en dicho Hospital». Per aquest motiu i per tal que «el Cabildo de los canónigos pudiera reembolsar una parte del crecido crédito que tenia contra el Hospital, resolvió entregar, por via de limosna, tal como habia practicado otras veces, cierta cantidad de dinero. Esta vez fueron 389 libras moneda barcelonesa, para que sirviesen en pago de pensiones de censa-les que la ciudad debia corresponder»'15).

El deute que l 'Hospital tenia amb el Cabildo era de 900 lliures de carn. Uns anys després hi hagué a l 'Ajuntament una llarga sessió informativa

en la qual s 'exposá la quantitat de carn que havien subministrat la ciutat i el Cabildo. Intervingué el Regidor Carlier. Es proposá que ambdues institucions, s 'anessin alternan, un mes per altre, en el subministrament a l'Hospital"6». Al cap de pocs dies el Cabildo confirma l 'acord (17>.

(12) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1736), 12 de maig, pag. 19r. (13) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1736), 8 de juny, pag. 24. (14) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1738). 10 de maig, pag. 42r. (15) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1739), 8 d'agost, pag. 124r. (16) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1745), 18 de setembre, pag. 5 Ir. (17) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1745), 7 d'octubre, pag. 57.

Page 24: La casa de recollides de Tarragona

5- ELS MILITARS OCUPEN L 'ALBERG MUNICIPAL D 'EL «COTO» I OBLIGUEN L'HOSPITAL QUE ACULLI

ELS POBRES TRANSEÙNTS QUE HI RESIDIEN

La ciutat tenia, a la plaça de la Font, una casa anomenada el «Coto», destinada a acollir, durant la nit, els pobres transeiints.

L'any 1739, degut a l'aglomeració de tropa i al poc espai disponible a les casernes, l 'Ajuntament es va veure obligat a recórrer a d'altres edificis, entre els quals aquell alberg de pobres transeiints. La ciutat quedà sense ni un Hoc per ells, sobretot quan més ho necessitaven, com era durant el mesos de gener i febrer, de fred més rigorós.

Davant d'aquesta circumstància, l'Ajuntament va resoldre que els homes es podrien recollir en una habitació de l'Hospital i, per a les dones i nens, es Ilogà una casa a Mateo Masdeu, a la plaça dels Sedassos. El lloguer per als dos mesos fou de 30 rais d'ardit, inclòs el valor de la palla que utilitza-ven per dormir"8'.

6- LA REIAL AUDIÈNCIA DEMANA I N F O R ME DE L'ESTAT ACTUAL DE L 'HOSPITAL

Una Reial Provisió del Conseil de 27 de gener de 1739 ordenava que, en els llocs o viles que hi haguessin hospitals per a la curació de malalts o per a «acogimiento de hospedaje de peregrinos» s'informés de Testât actual en el quai es trobaven.

El tràmit d'aquesta ordre es féu mitjançant la Reial Audiència el 16 d'abril de 1739 al Governador de Tarragona(19). L'Ajuntament passà el docu-ment a Alexandre Carlier.

A l'any segiient, el 1740, els pelegrins, amb grans dificultats, ja s'allotja-ven a la casa de les monges habilitada com a hospital.

7- EL M A J O R D O M DE L 'HOSPITAL JAYME VALLDEVINOS PROPOSA L L O G A R UNA ALTRA CASA PER TAL

D ' A L L O T J A R ELS PELEGRINS

Es molt expressiva la carta que el Majordom de l'Hospital senyor Vall-devinos dirigeix a l'Ajuntament: «...suplica que a causa de la grande estre-chez del lugar se ven precisados a dormir en el Seguan, los peregrinos y otros pobres pasajeros, que ordinariamente se recogen en dicho Hospital. De donde, a más de las malas consecuencias que se pueden seguir a los enfermos,

( 18) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament ( 1739), 8 de gener, pàg. 4r. (19) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1739), 18 d'abril, pàg. 66. Sen (pàg. 235) yal

Page 25: La casa de recollides de Tarragona

la indecencia notoria resulta mucha, así la incomodidad a los domésticos del mismo hospital, como a todos los demás que por caridad van a visitar a los enfermos». Continua la carta dient que s'ofereix l'oportunitat de poder Hogar una petita casa, immediata a 1'Hospital, que pal-liaria, en part, aqüestes neces-sitats. Aquesta també era propietat de les monges de l'Ensenyanga. Degut a la precarietat económica del Centre es suplicava a l 'Ajuntament que llogués l 'esmentada casa i que la destinés a l 'esmentat fi.

Així es va fer. La Corporació Municipal en sessió de 25 d'octubre de 1740, a la vista de l ' informe del Majordom, «atendiendo a la justa pretensión, y no haver lugar en donde se puedan recoger los pasajeros y peregrinos, ha resuelto y acordado que se alquile la mencionada casita, y, que éste de quenta de la Ciudad para el fin referido»'2 0).

Es va fixar el lloguer peí preu de nou lliures cada any(21>. Per aquells mateixos dies, el 20 d'octubre, es torna a concedir a 1'Hos-

pital 194 lliures i 10 sous, quantitat corresponent a la pensió d'una anualitat deis censals< 2 2 ) . A l 'any segiient, l ' l dejuliol de 1741, es lliurá, altra vegada, la mateixa quantitat i peí mateix concepte ( 2 3 ) .

8- JOSEPH DE CLAVER PREN POSSESSIO DEL CÀRREC DE REGIDOR DE DESIGNACIÓ REIAL

El 14 d'octubre de 1741 prengué possessio del càrrec de Regidor Per-petu el doctor en ambdós drets senyor Joseph Claver. Ocupa la vacant pro-dui'da per l 'óbit de Rafael Torrell ( 2 4 ) .

Després de més de 30 anys de Regidor, eis marmessors testamentaris van utilitzar eis fons hereditaris per a fundar i construir la casa de Convales-cència de l'Hospital.

9- ES DEMANA QUE L'HOSPITAL ACCEPTI ELS SOLDATS MALALTS DEL COS DE GUÀRDIES VVALONS.

23 DE SETEMBRE DE 1748

El Regidor Alexandre Carlier, a la sessio municipal de 26 de setembre de 1748, exposà una carta que havia rebut de l'Intendent General de FExèrcit diri-gida a l'Administracio de THospital, en la quai es demanava que, igualment com en les altres ciutats de Catalunya, fossin admesos a THospital els soldats malalts del cos de Guàrdies Walons. Les despeses es pagarien mensulamenf2 5 ' .

(20) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1740), 25 d 'octubre, pàg. 98. (21) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1740), 7 de novembre, pàg. 102. (22) A.H.T. Llibre d 'Ac tes Ajuntament (1740), 20 d 'octubre, pàg. 92. (23) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1741), 1 de ju l io l , pàg. 71r. (24) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1741), 14 d 'octubre , pàg. 104r. (25) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1748), 26 de setembre, pàg. 71

Page 26: La casa de recollides de Tarragona

Davant la importancia del tema, l 'Ajuntament acordà consultar amb el Cabildo eclesiàstic.

El text de la carta de l 'Intendent General senyor Joseph Contamina está reproduit a l 'apèndix documental núm. 3<26).

Els adminis t rador de 1'Hospital, el Regidor Alexandre Carlier i el Canonge Isidre Deulofeu manifestaren «la estrechez, miseria y atrasos en que se halla el Hospital». Amb aquest propôsit es presenta una relació d'ingressos i despeses que donaven un déficit de 18.958 lliures. Aquests documents están reproduits a l 'apèndix documental núm. 4<27>.

Al cap de pocs dies el Marqués de l 'Ensenada publicava una Reial Ordre de data 13 de novembre del mateix any 1748, que obligava, amb carác-ter general, a qué els malalts de les tropes entressin i es curessin ais hospitals deis pobles ais quais estaven destinats o en els més immédiats.

En aquells moments el Govern era conscient del mal estât en qué es tro-baven alguns hospitals de caritat. S 'arribà a decretar que el personal deis hos-pitals reials els hi prestessin ajuda. Per altra part els propis hospitals de l 'exér-cit no eren prous ni suficients per atendre les seves necessitats. Així va passar també amb 1"Hospital General de Madrid.

Per R.O. de 24 de desembre de 1748, S.M. resolgué que «los individuos de los Hospitales de mis Reales Exercitos vengan luego los necesarios para establecerse y cuidar por ahora del referido Hospital». Després l 'ordre es va extendre a una série de consideracions per atendre les despeses de personal, manteniment i medicaments, fins i tôt plantejà la possibilitat de construir un edifíci/28'

10- REIAL ORDRE DEL MARQUÉS DE L'ENSENADA, 13 DE NOVEMBRE DE 1748

El Governador de Tarragona Melchor de Abarca, envià una carta de l 'Intendent del Principat dirigida ais administradors de l 'Hospital. Aquesta carta reproduïa la R.O. del Marqués de l 'Ensenada, de 13 de novembre de 1748, la qual, amb carácter general, disposava l 'obligatorietat d'ingressar els malalts militars ais hospitals civils deis llocs on residien.

A la sessió del 22 de novembre, el Regidor Alexandre Carlier, com a Administrador de l 'Hospital, donà a conèixer a l 'Ajuntament la carta rebuda de l 'Intendent.

L'escrit deia el segiient:

(26) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1748), 26 de setembre, pàg. 71. Sen(59)yal, pàg. 121. Veure apèndix documental núm. 3 (27) A.H.T. Ibidem, Sen(59)yal, pàg. 122. Veure apèndix documental núm. 4. (28) «Gazeta de Madrid», 1748, 31 de desembre, pàg. 423.

Page 27: La casa de recollides de Tarragona

«El Rey quiere que los enfermos de las tropas entren y se curen en los Hospitales de los pueblos de sus destinos, o más inmediatos, pagándose a pre-cio justo y mediante correspondiente justificación, de cuenta de la Real Hacienda, las jornadas que hubiesen causado cada uno, al fin de cada mes, y de orden de S.M. lo prevengo a V.S. para que disponga el cumplimiento de esta Real determinación.»

I continuava l 'exposició de l 'Intendent: «En cuya atención prevengo y encargo a V.S. se sirva de advertir a los

Administradores del Hospital de Pobres de esta Ciudad, y de las Villas de Reus, Valls y demás que V.S. tenga por oportuno, la inserta Real determina-ción para su cumplimiento, con la seguridad de que el importe de las jornadas que motivasen los militares, que entren a curarse en los referidos Hospitales, se las pagará mensualmente por esta Tesorería, el justo precio, que por punto general se ha de acordar, y que se comunicarán las convenientes reglas, para la buena asistencia de los enfermos. Lo que participo a V.E. para que en su inteligencia, disponga lo conducente al cumplimiento, que sobre va inser-tada»(29).

Els administradors de FHospital manifestaren a l 'Intendent que en donarien compte ais seus respectius cabildos, eclesiástic i secular.

En conseqíiéncia l 'Ajuntament acordá que el Regidor i Vocal Adminis-trador de 1'Hospital, Alexandre Carlier, dialogués amb el Canonge Isidre Deulofeu «para que con la mayor unión, los dos dichos Cabildos, se discurre el mejor modo de dar el debido cumplimiento a la resolución de S.M., teniendo presente quantas circunstancias sean necesarias al mayor desempeño y representaciones que para el buen éxito devan hacerse»*30».

El Canonge Deulofeu s'incliná a qué el Síndic del Cabildo Sr. Joan Ribas compareixés davant el senyor Intendent, juntament amb un cavaller Regidor comissionat per l 'Ajuntament.

S 'havia d 'exposar clarament els pocs Hits que hi havien, l 'escassesa d'utensilis, les poques rendes. El Majordom deia que es deixava de cobrar més de la meitat del valiment de propis, el deute del qual passava de 4.400 lliures. Afegia que s 'hauria d 'augmentar el servei i que s 'hauria de pagar a compte de la Reial Hisenda. Aquest servei constaria de: controlador, comis-sari d'entrades, metge, cirurgiá, capellá i ajudant de cirurgiá.

(29) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1748), 22 de novembre, pag. 90, Sen(77)yal. N. A.- A Zenon de Somdevilla i Bengoechea (1702-1781), natural d 'un poblé de la Rioja, Caries VII de

Nápols l 'hi atorgá el títol de Marqués de l 'Ensenada, per la seva col-laborado en la conquesta de Napols. Felip V l'hi confia les Secretarles d'Estat d 'Hisenda, de Guerra, de Marina i d'Indies. Després de 1746,

amb Ferran VI, continua en la política de l'Estat. Entre moltes altres activitats va promoure la modernització de la Marina. Va afavorir la cultura i I - lus-

trada. Intervingué en la c r eado del primer Col legi de cirurgiá de Cadis (1748). Defensa la superioritat de la Monarquía sobre l 'Església. Intervingué en la negociado directa del Concordat de 1753, molt favorable per a la monarquía espanyola.

Després de moltes intrigues i denuncies fou apartat de la política i acusat, l 'any 1766, de ser, juntament amb els jesu'ftes, un deis principáis instigadors del Motí de Squillacer, i fou exiliat a Medina del Campo, on va morir l 'any 1781.

(30) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament, Ibidem, pag. 90r.

Page 28: La casa de recollides de Tarragona

L'Ajuntament va comissionar novament el mateix Regidor Alexandre Carlier, per tal que, coin més aviat millor, compareixés, a Barcelona, davant l'Intendent, acompanyat de l'expressat Sfndic del Cabildo. Les despeses del viatge i altres, havien d'anar a càrrec de la renda de l'Hospital, a raó d'una dieta de tres pesos antics per dia.

L'Ajuntament després de reconèixer que es devien a l'Hospital unes fortes quantitats corresponents a pensions endarrerides, acordà anticipar la quantitat que fos necessària «con la precisa circunstancia de ser descontada y en cuenta de pensiones vencidas, quando lleguen a pagarse»'31'.

Al mes següent, el 23 de gener de 1749, el Regidor Alexandre Carlier va informar de la seva gestió<32>. Diu que l'Intendent «se excusó en admitir las representaciones de palabra y en escritos, expresando hallarse limitado de facultades, para poder, por si providenciar».

De tornada, davant la resposta de l'Intendent, Carlier sol-licità a l 'Ad-ministrador eclesiàstic quines providencies i resolucions s'havien de prendre en el cas que fossin admesos tots els malalts militars i els pobres que acudis-sin a l'Hospital per ser atesos.

Després de dues setmanes el Vocal eclesiàstic respongué que «el muy litre. Cabildo su Principal no se quiere mezclar en más representaciones ni diligencias».

Davant aquesta postura, l'Ajuntament, després de reflexionar sobre els inconvénients que hi hauria si acudissin a l'Hospital més militars malalts que Hits disponibles, va resoldre enviar un atent recurs al Marqués de 1'Ensenada perqué aquest el lliurés a S. M. el Rei per tal que dictés una resolució.

En aquest escrit l 'Ajuntament feia referencia a la visita efectuada a l'In-tendent del Principat i reproduïa els documents efectuáis a l'efecte i dema-nava que fossin ateses aqüestes représentations133).

Aquests documents, tots molt importants, eren l'escrit elaborai pels dos administradors i una relació de l'estat economie de l'Hospital'34'.

L'Intendent, després de rebre el recurs de l'Ajuntament de Tarragona, el traslladà al ministre Marqués de l'Ensenada. Sembla que es va permette d'in-dicai" a la Cort que davant deis inconvénients exposats pels tarragonins, l'exèrcit restablís el seu propi Hospital militar, independent del civil. Madrid va dir que no. Aixi ho manifestava el 4 d'abril de 1750 l'esmentat Ministre a l'Intendent Contamina. Li deia que es complimentés la R.O. de 13 de novem-bre de 1748.

(31) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament, (1748), 5 de desembre, pàg. 91. (32) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament, (1749), 23 de gener, pàg. 9. (33) N. A. Veure apèndix documental nûm. 5. (34) N. A. Veure apèndix documental nûms. 6 i 7.

Page 29: La casa de recollides de Tarragona

11- A L'ABRIL DE 1750 L'HOSPITAL RECUPERA L'EDIFICI DE LA RAMBLA VELLA, PERÒ S'EXIGEIX QUE TAMBÉ HI

SIGUIN ASSISTITS ELS MALALTS MILITARS

L'Ajuntament, en sessió de 25 d'abril de 1750, es reuneix per tractar aquest assumpte de máxima importancia i trascendencia per a 1'Hospital.

Diu l'acta: «Se ha hecho presente una carta del señor Intendente, de fecha veinte y

dos de este mes, en la que de orden de S.M. previene se de curación a los sol-dados enfermos de la tropa en el Hospital de pobres, valiéndose del militar, si lo tuviera por conveniente. En vista de lo qual acordó su Señoria que se res-ponda al señor Intendente que la ciudad está prompta a obedecer las órdenes de Su Magestad, y que se esmerara gustosa en la curación de los enfermos, así en lo temporal como en lo espiritual. I por quanto es muy justo que la citada Real Orden se ponga en execución, assí por lo que toca a la Ciudad, como por parte del Muy Iltre. Cabildo, cuyos Iltres. Administradores se hallan no menos con igual Orden de Su Magestad, como lo hace presente el Caballero Ramón Folch, Administrador por parte de la Ciudad, por haberselo noticiado los mismos Administradores de dicho Muy Iltre. Cabildo, con la prevención de que el Iltre. Ayuntamiento, nombrase los Caballeros Regidores que bien le pareciese, para juntarse con los Iltres. señores canónigos nombrados por parte del Muy Iltre. Cabildo, a fin de que tanto unos como otros, con los Adminis-tradores de ambos comunes del dicho Pió Hospital de Pobres de Santa Tecla de esta Ciudad, formen una Junta a fin de establecer un método proporcio-nado para poner en práctica la orden de Su Magestad. Resolvió assí bien Su Señoria nombrar como nombra a los Caballeros Regidores D. Alexandro Car-lier, D. Joseph de Claver, para que junto con el caballero Regidor Folch, Administrador del mismo Hospital concurra a las Juntas y en ellas aquerden y establezcan los métodos y reglas que les pareciere convenientes, para cuyo fin les da Su Señoria todo el poder que en semejantes casos se requiere»<35).

Amb aixó es tanca un capítol de la historia de l'Hospital. Els malalts pobres van deixar aquella petita vivenda que l'Hospital

havia llogat a les monges de l'Ensenyanga, recuperant així la propia residen-cia i per tant la Fundació també recobrava l'edifici. Pero aquesta vegada no estaven sois sinó convivint amb els militars. Les dificultáis eren constants, hi havia malestar per ambdues parts i sobretot incomoditat per atendre deguda-ment l'hospitalitat deis pobres malalts i deis pobres transeünts i pelegrins.

Aqüestes dificultáis motivaren que molt aviat es busqués una solució. Aquesta fou l'ampliació de l'edifici, aprofitant el producte d'espolis i vacants, tal com després es veurá(36).

(35) A.H.T. Llibre d 'Actes Ajuntament (1750), 25 d'abril, pàg. 23. Sen(16)yal. Veure apèndix documental num. 8. (36) N.A. Vegeu la segona part d'aquest text, que parla de la Casa de Recollides, capitals II i III.

Page 30: La casa de recollides de Tarragona

SEGONA PART

La Casa de Recollides i l 'Hospital de Santa Tecla. Notes sobre espolis i vacants de l 'església de Tarragona.

Page 31: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL I ANTECEDENTS DE L'ACOLLIMENT DE «DONES

DE MAL VIURE» AL CASTELL DE LA SELVA

El 1764 del castell de la Selva van portar a Tarragona les «dones de mal viure» que allí estaven acollides.

Es per això que es va construir a Tarragona un edifici que tingués aquesta facultat d'acolliment i al mateix temps que servis per ampliar l'Hospital.

Fem primer una mica d'història del castell de la Selva. És un dels edificis construits abans del segle XIII. Segons Pié Faidella

no es pot fixar la data exacta. Les lluernes de l'edifici, almenys, es poden datar al segle XII puix que ja existien durant la dominado dels àrabs, i els pobladors de la Selva van trobar muralles a la vila, encara que una bona part de les quais estaven enrunades. Això fa suposar que també existia el castell.

La Selva era una vila de gran prestigi i influència a l 'època medieval. A la Comuna de Tarragona hi ocupà un Hoc destacat. Des de molt antic dispo-sava de tres serveis d'interès public. Un d'ells «la casa dels malalts» l'altre «l'hospital per atendre els pelegrins» i el tercer una casa d'acollida de les «donas publiques».

A l 'obra de Pié Faidella«37» hi ha anotacions del segle XIII que diuen que es va construir una casa fora vila per atendre els malalts pobres, la «domus infirmorum»<38>. Enfront se'n va edificar una altra per a «auxili deis pobres pelegrins», que en deien l'Hospital' 3 9). Es va fundar el 1298. Finalment fem

(37) Pie Faldella, Joan. «ANALS INÉDITS DE LA VILA DE LA SELVA DEL C A M P DE TARRA-GONA». Rééditât per l 'Institut d 'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona 1984.

Emili Morera i Eufemia Fort, trabaren en aquesta extensa obra una bona font d ' informació per ais seus tre-balls d'història.

(38) Pie Faidella, Joan. «ANALS INÉDITS.. .». Ibidem, pàg. 249-250. (39) En tota l 'Edat Mit jana fins i tot en la nostra època moderna els hospitals tenien aquesta doble

funció, atendre els pobres malalts i allotjar els pobres pelegrins. Tot era hospitalitat. Es intéressant aquesta noticia de la Selva perqué descriu dues cases diferents quan el més freqüent és que

en a l t e s pobles i ciutats els malalts i els pobres pelegrins o transeünts habitessin el mateix edifici.

Page 32: La casa de recollides de Tarragona
Page 33: La casa de recollides de Tarragona

esment de l '«hostal para acullir las donas publiques, dit lo bordell»'40'. No creiem que fos una casa de prostitució tal com avui dia s 'entén un bordell.

Segons Mossèn Pié, el mes d 'agost de 1373, els jurats de la Selva van fer un contracte amb el matrimoni Domingo de Almaratzi i la seva dona Maria per acollir a casa seva «totes les dones publiques que de nit, en lo lloch de la Selva, vandran a jaure, a menjar, e a beure, si menjar, beure i jaure volran... que agen per lo jaure de las ditas dones, per cascuna persona per cada nit, per Hit tres diners... no aculen no gosen aculir ningún alconot ne nengun home qui ab les dites fembres vajen ni fassen companyia de nit...»(41>.

Pel que fa a la reclusió d'aquestes dones, no consta que intervingués la justicia, tal com va succeir anys després. Sembla que més aviat era un hospe-datge contrôlât per aillar-les de la resta de poblado. Els jurats de la Selva es feien càrrec del seu manteniment.<42)

Més tard les trobem al Castell de la Selva, però no sabem quan aquesta fortalesa va començar a recloure les esmentades «dones de mal viura». Sem-bla que l 'edifici és molt antic. Segons Mossèn Pié va ser construit pels àrabs abans del segle XIII, «puix que si els pobladors de la Selva del segle XII, varen trovar ja muralles a la Vila, es pot suposar que també existia lo cas-tell».«43)

Després es va procedir a la seva reconstrucció i acondicionament per poder allotjar el senyor Barò, que era el Paborde de l 'església tarragonina, i d 'una forma més permanent, el seu Procurador General. Això es va produir tot seguit que fou dictada per l 'Arquebisbe Hug de Cervello la carta de repo-b l ado de la vila (any 1165).(44)

A propòsit d 'això podem dir que el primer Paborde fou Raymondo de Bayes (1169-1193).<45>

Diu Morera, «la dignidad de Paborde fue tan notoria que pronto eclipsó la del Prior, verdadero presidente del Cabildo Eclesiástico. Llegó a tener tanto poder y prerrogativas, que de hecho y luego de derecho, se le consideró la pri-mera silla postpontificalem».(46)

Fins aleshores els senyors pabordes, com a barons que eren de la vila, en representado del senyor Arquebisbe, havien residit al castell durant algu-nes temporades l 'any.

(40) Pie Faidella, Joan. «ANALS INÉDITS...», ibidem, pàg. 267. (41 ) Pie Faidella. Joan. «ANALS INEDITS...», ibidem, pàg. 268. Veure apèndix documentât nûm. 9. (42) En una nota molt posterior, desembre de 1579, hi ha una referència que diu que fou presentada al

Conseil una proposiciô que deia que «fos Ilensada de la Vila una dona pûblica nomenada Catarina, per causa que vivia fora de la casa pûblica i que alguns lii estaven amancebats». Pie Faidella «ANALS INEDITS...», ibidem, pàg. 117.

(43) PÏe Faidella. «ANALS INÉDITS...», ibidem, pàg. 117. (44) «Al Arquebisbe, després de que fou abolida la dignitat de Paborde de Tarragona, els habitants de la

Selva el reconeixian como Senyor Barô, prestanli lo sagrament de liomenatge i fidelitat como havian fet abans ab los Pabordes». Pie Faidella. «ANALS INÉDITS...» ibidem, pàg. 271.

(45) Morera Llauradô, Emili. «TARRAGONA ANTIGA1 MODERNA». Tarragona 1894, pàg. 133. (46) Morera, E„ ibidem, pàg. 109.

Page 34: La casa de recollides de Tarragona
Page 35: La casa de recollides de Tarragona
Page 36: La casa de recollides de Tarragona

L'ultim senyor paborde va ser Guillermo Gramatge, natural del Ven-drell, que va morir el 1410.(47)

Tenim constància que al castell hi havia un espai destinât a preso, perô no sabem quan hi van traslladar i recloure les dones de «mal viura» que des del segle XIV residien en una casa particular.

Tenim alguna noticia de l 'a juda que donaven els arquebisbes per al manteniment de «les recullides». Aixi, per exemple, el Prélat Manuel Sama-niego i Jaca (1722-1728) havia consignât uns censals per a la manutenciô d'aquelles recluses que estaven al castell de la Selva, perô amb la condicio que si en dit castell ja no s'hi posessin altres dones l 'esmentada renda s 'hauria de lliurar a les monges de l 'Ensenyança de Tarragona.

Aixi va ser. Quan ja estava instal-lada la Casa de Recollides a Tarragona i no hi havia cap dona al castell de la Selva, per ordre del senyor CoHector General d 'Espolis i Vacants, es va lliurar la referida renda a les monges de l'Ensenyança.(48)

(47) «Foli donat el nombrement de Paborde a un deis canonges de la Seu de Tarragona. Representaba al Arquebisbe en la jurisdicció civil y criminal que tenia sobre els habitants de llurs Castells y termes. Nom-braba un Procurador General per arreplegar los delmes y rendas de la Senyoria per modo de arrendataris. Nombraba també lo Batlle en las vilas y llochs perteneixents a la mateixa Senyoria, y donaba sos Castells en comanda. Aixís, els habitants de la Selva se tingueran per vasalls del Paborde de Tarragona, fins a la supresió d'aqueixa dignitat per lo antipapa Benet XII, Pera de Luna, en 1411, tornant alavores a prestar vassallatge al señor Arquebisbe de Tarragona, com a Senyor i Baro d'aquella Vila, fins l 'any 1823». Pie Faidella, «ANALS INÈDITS...» ibidem, pàg. 41.

En relació al castell de la Selva hem de dir que en el segle XVI es va reduir en part per la construcció de la nova església parroquial de Sant Andreu (1582-1640). El contraete entre Pere Blay i la Vila es va signar l ' I d 'agost de 1582. Pie Faidella, «ANALS INÈDITS...», ibidem, pàg. 517.

Abans, en aquest Hoc, ja Ili havia una església velia, i «consta com a cosa certa, q u e j a existia ais darrers anys de la centuria dotzena». Pie Faidella, «ANALS INÈDITS...» ibidem, pàg. 482.

(48) A.D.P., Llibre manuscrit, «Renda de la Casa de Recullidas, 1764», pàg. 125-r, doc. data 26 setembre 1779.

Page 37: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL II

LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA. EL REIAL PATRIMONI APLICA EL PRODUCTE

D'ESPOLIS I VACANTS

Per comprendre millor el contingut d'aquest treball creiem necessària una explicació per donar a conèixer alguns dels antics impostos, drets i contri-butions dels quals gaudia aleshores l'Església.

1- ANTICS IMPOSTOS, DRETS I CONTRIBUCIONS

Al segle XVIII continuaven vigents una sèrie d'antics impostos i contri-butions atorgades per l'Església als Reis Catòlics. Solament ens referirem al dret de l'Excusât, Croada, Subsidi, Delmes, Espolis i Vacants.

El «Dret de l'Excusât», concedit pel Papa el 1569. Consistia en la per-cepció de l'import del delme de la casa que pagava més per cada parròquia. Va tenir forta oposició per part de la Generalitat de Catalunya.(49)

La «Bufila de la Croada» , inicialment era la concessió d'una sèrie d'indulgències i dispenses a aquells que contribuïssin a les despeses de les expéditions militars contra els musulmans.

En un principi era administrada pels bisbes amb interferències dels funcionaris reials.

El 1534 fou nomenat pel Rei un «Comisario General de la Cruzada». En el Concordat de 1851 es conservaven les facultats corresponents a

aquest Comissari General de la Croada (art. nûm. 11), i després entre els fons per atendre la dotació del culte i clero es comptava amb les almoines de la

(49) Pladevall, Anioni. «GRAN ENCICLOPÉDIA CATALANA», Barcelona 1980, tom num. 7, pàg.

Page 38: La casa de recollides de Tarragona

Santa Croada (art. ìiurn. 38, apartat 2n.), fins al 1966 que fou suprimit per F Estât/50'

El «Subsidi de quarta», consistia en la quarta part de les rendes o fruits eclesiàstics d'un any, concedits pels papes als reis, per contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges i infidels.

Fou creai per Butlla papal de 1523. El 1560 fou substituït pel «subsidi de galeras» o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al Rei, de 420.000 ducats per a contribuir i armar 50 galeres o esquadra del clericat d'Espanya, que havia de portar les insignies eclesiàstiques.

Aquest subsidi es recollia per quinquennis i perdura fins a principis del segle XIX'5

Els «Delmes» era l'imposi del deu per cent sobre els productes de la terra, destinât a assegurar el manteniment del clericat i dels edificis religiosos.

Des de finals del segle XVIII els delmes foren manipulais com un recurs davant les situacions dificils de les finances publiques. L'amortització dels vais reials, la guerra del Rosselló, el conflicte amb Anglaterra i contra Napoleó.

Aquest impost no encaixava amb l'esperii lliberal del segle XIX. Les Corts del trienni constitucional (1820-1823) reduìren els delmes a la meitat. L'any 1837 foren déclarais propietat de l'Estat. El 31 d'agost de 1841 anul-la-ren de fet tots els delmes que foren substituïts per la contribució de culte i clero/52'

Els «espolis» es refereix al producte dels bens personals que posseïa el Bisbe en el moment de la seva mort. Les «vacants» eren els fruits i rendes que corresponien i es recaptaven durant el periode que estava vacant la Mitra.

De tot això en tenia dret des de molt antic la Cambra Apostòlica i la Nunciatura. Consta en el Concordat célébrât amb la Santa Seu el 1753 que es concedeix aquest dret al Rei i que els fruits han de ser administrais sota la seva rei al protecció. En principi es destinaven a obres pies. Després van ser utilitzats per cobrir les necessitats de l'Estat, tais com obres publiques, els fons d'Amortització, els fons de pensions per als pares exclaustrats.

Pel Concordat de 1851 va èsser abolit aquest dret d'«espoli i vacant».

2- CONCORDAT AMB LA SANTA SEU, 11 GENER 1753. ES VA TRACTAR LA QÜESTIÓ D 'ESPOLIS I FRUITS

DE LES ESGLÉSIES VACANTS

A mitjans del segle XVIII es van signar dos concordats amb la Santa Seu. Entre altres assumptes es va tractar la qüestió d'«espolis i vacants».

El primer d'aquests convenís, subscrit entre el Papa Climent XII i el Rei

(50) Pons Guri, Joseph, Max Cahner. «G.E.C.», lom 5, pàg. 761. (51) Pladevall, Anioni. «G.E.C.», ibidem, tom 14, pàg. 15. (52) «G.E.C.», ibidem, tom 6, pàg. 109.

Page 39: La casa de recollides de Tarragona

Felip V l 'any 1737, parla sobre espolis i del nomenament deis seus col-lectors. Diu que s'observará el costum. En relació ais fruits de les esglésies vacants indica que s'assignarà la tercera part per al servei de les esglésies pobres.(53)

En el text d 'aquest Concordat no queda prou clara l 'antiga controvèrsia del prêtés Reial Patronat Universal.

Tôt havia quedat indécis. Després, en el régnât de Ferran VI, van anar augmentant les pretensions

de la corona en assumptes eclesiàstics. Aixi, a l ' immédiat Concordat d ' i l de gener de 1753, «...significa el mayor triunfo del regalismo. Benedicto XIV le hizo las más ámplias concesiones»'541. El pare Llorca afegeix, «ante el avance del regalismo, el Papa fue generalmente debil».(55)

El Papa deroga, anul-la i deixa sense cap efecte, totes les constitucions apostoliques precedents i totes les concordies que hi havia sobre espolis i sobre productes de les esglésies vacants.*56'

(53) Martínez Alcubilla, Marcelo. «DICCIONARIO DE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA», tom II, Madrid 1886, pàg. 780. En el Palau Apostòlic del Quirinal a 26 setembre 1737, Cardenal Firrao i Cardenal Aquaviva. Ratificat per Felip V el 18 d'octubre de 1737. i pel Papa Climent XII el 12 de novembre segíient.

N.A. Diu el pare Regatillo que la participado de la Santa Seu en la renda deis prélats era molt important. Per exemple, les annates o anualitats eren el pagament deis fruits i rendes integres que produ'ía el benefici durant el primer any després de la seva provisió.

Els espolis i les rendes de les vacants quedaven reservades a la Santa Seu. Diu el pare Regatillo que els espolis o despulles eren les rendes o fruits superflus, o els bens adquirirts

ainb aquests fruits que quedaven a la mort del bénéficiât. Les vacants eren els fruits que produíen mentre estaven vacants. En relació a les rendes de la vacant en aquella època, hi ha una referència sobre l 'Arquebisbe de Tarra-

gona. Es la segíient: El matrimoni de Felip V amb Isabel de Farnesio, gestionat per l 'abat Alberoni, produí un canvi politic

amb la Santa Seu. El 17 de juny de 1717 se signà el Concordat que no es porta mai a terme. Aquest document dit d '«El Escorial» no va ser mai ratificat pel Rei.

Després el Concordat de 1737 fou incompleti. Fou una preparado per al Concordat de 1753. (Regatillo, Eduardo, F.S.I., «El Concordato Español de 1953», Santander, 1961, pàg. 102).

N.A. A més, en aquest document, a l 'article XXVI consta que el Papa senta el principi de mostrar-se pro-pens «a conceder todo aquello que pudiese ser concedido» deixant salvada la immunitat i llibertat eclesiás-tica i l'autoritat i jurisdicció de la Cadira Apostòlica.

En aquesta línia, entre altres, el Papa accedí a qué els béns que els eclesiàstics haguessin adquirit des del principi o que adquirissin en endavant amb qualsevol títol, estaven subjectes a aquells mateixos carrees ais quals hi estaven els béns deis llecs.

També es confinila que «para mantener la quietud, tranquilidad pública e impedir que, con la esperanza de asilo se cometan algunos más graves delitos, dará Su Santidad en cartas circulares a los obispos, las órdenes nece-sarias para establecer que la inmunidad local no afecte en adelante a los salteadores o asesinos de caminos».

A propòsit d 'a ixò hem de fer notar que el «derecho de asilo» fou admès en el nostre país després de la mort de Recaredo. S 'ha dit que mitjançant aquest dret «la religion echa en velo sobre el que delinque». Salva d 'una mort real a molts innocents i proporciona un judici real a molts culpables.

Per altra part el Papa obtingué del Rei el permis per tal que la Nunciatura i els seus ministres «se reinte-gren, sin alguna disminución, en los honores, facultades, jurisdicciones y prerrogativas que gozaron en el pasado».

(54) Llorca, Bernardino. «NUEVA VISIÓN DE LA HISTORIA DEL CRISTIANISMO», tom I. edito-rial Labor, 1956, pàg. 145.

(55) Llorca, «NUEVA VISIÓN...», ibidem, pàg. 137. (56) Concordat de 1753. Martínez Alcubilla. «G.E.C.», ibidem, pàg. 784. Fou comunicat per Reial

Cédula de Ferran VI, de 31 de gener de 1753. Apéndix documental núm. 10.

Page 40: La casa de recollides de Tarragona

En aquest mateix document hi consta que s 'estipulà un acord que ha estât motiu fins als temps actuals, de fortes controvèrsies politiques i eclesiàs-tiques. En la linia del Reial Patronat Universal, el Rei es reservava el dret de nomenar i presentar en totes les esglésies metropolitanes, catedrals, col-legia-tes, etc., a les dignitats majors. Aquesta cessió i subrogació deis referits drets no implicava tenir cap jurisdicció de tipus eclesiàstic. Es mantenía il-lesa l 'autoritat ordinària deis bisbes.(57)

Respecte al Patronat i a altres drets concedits al Rei, es considera que seria greu la minva que es produiria a l'erari pontifici per la carencia des d'ales-hores deis productes que s'obtenien amb les expedicions de títols i anates. A tal efecte el monarca s'obligava a fer consigna a Roma, corn a compensado i per una sola vegada, i a disposició del Papa, un capital de 310.000 escuts romans, que a raó d 'un 3% produiria anualment 9.300 escuts de la mateixa moneda, amb la qual es regularía el producte de tots els drets esmentats.

Un altre acord fou l 'abolició de l 'ús de les pensions i exaccions de cèdules bancàries. El producte que s 'obtenia abans servia en la seva major part per a la millora deis salaris i gratificacions dels ministres que prestaven el seu treball a la Santa Seu.

Així, per a aliviar en part l 'erari pontifici de les despeses a les quais estava obligat per al manteniment dels esmentats ministres, el Rei s 'obligà a lliurar a Roma la quantitat de 600.000 escuts romans, que al 3% produirien anualment 18.000 escuts, amb la quai cosa quedava extingit per sempre l 'ús de la imposició de pensions i l 'exacció de cèdules bancàries.*58'

En aquest Concordat també hi figurava el tema de l 'ús, exercici i depen-dència del dret d 'espolis i fruits d'esglésies vacants.(59)

Ja hem dit que en virtut d 'aquest document el Papa «deroga, anula y deja sin efecto alguno todas las precedentes constituciones apostólicas, y todas las concordias y convenciones que se habian hecho. Aplica desde el dia de la ratificación de este Concordato, todos los espolios y frutos de las iglesias vacantes, a los usos pios que prescriben los sagrados cánones».

«El Papa promete que no concederá por ningún motivo a persona alguna eclesiástica, la facultad de testar los frutos y espolios de sus iglesias obispales, aún para usos propios».

(57) Concordat amb la Santa Seu 1753, art. 5é i 7é. (58) Concordat., ibidem, art. 8é. (59) Figura com Llei I, títol XIII, llibre II. en la «Novilísima Recopilación», Madrid 1805, pág. 321. Aquesta obra, la «Novilísima Recopilación de las leyes de España, mandada hacer por la Magestad del

señor D. Carlos IV, que felizmente reyna, dividía en XII libros, en que se reforma la Recopilación que de orden del señor D. Felipe II se publicó el año 1567, reimpresa últimamente en el de 1775; y se incorporan las pragmáticas, cédulas, decretos, órdenes y resoluciones Reales, y otras providencias no recopiladas y expedi-das hasta el de 1804, Lleva por cabeza el Real decreto de 2 de junio, inserto en la Real Cédula de 15 julio del año próximo pasado, en que S.M. vino en aprobar esta obra, y en mandar se publicase, distribuyendo exem-pleres a todos sus Consejos, Chancillerias, Audiencias y demás Tribunales superiores, Juntas y Juzgados de Apelación, y a los pueblos, cuyos jueces tengan jurisdicción y conocimiento en primera instancia, para que se arreglen en el gobierno de ellos, y administración de justicia a las leyes contenidas en este nuevo Código». Gazeta de Madrid, 1806, pag. 683.

Page 41: La casa de recollides de Tarragona

«El Papa concede al Rey y a sus sucesores, el elegir a los colectores, pero con tal que sean personas eclesiásticas con todas las facultades oportunas y necesarias, para que bajo la Real Protección sean fielmente administrados y fiel-mente empleados por ellos, los sobredichos efectos en los expresados usos».

En conseqiiéncia, «El Rey, en obsequio a la Santa Sede, se obliga a depositar en Roma, por una sola vez, a disposición del Papa, una cantidad de 233.333 escudos romanos, que impuestos al 5% produce anualmente 7.000 escudos de la propia moneda. También acuerda se señalen en Madrid, en dis-posición de Su Santidad, sobre el producto de la Cruzada, 5.000 escudos anuales para la manutención y subsistencia de los Nuncios Apostólicos, y todo esto, en consideración de la compensación del producto que pierde el erario pontificio en la referida excisión de los espolios y frutos de las iglesias vacantes, y de la obligación de no conceder en adelante facultades de testar».

Signaren el present Concordat al Palau Apostólic del Quirinal el dia 11 de gener de 1753, el senyor Cardenal Valenti, i Manuel Ventura Figuerola pel-la part espanyola.

Fou ratificat peí Rei Ferran VI el 31 de gener del mateix any, i per Sa Santedat Benet XIV el dia 20 de febrer.

3- R E G L A M E N T DE CARACTER GENERAL PER A LA COL LECTA I DISTRIBUCIÓ DEL PRODUCTE

D 'ESPOLIS I VACANTS

Els espolis es referien ais béns personáis del Prelat i les vacants eren els fruits i rendes de la Mitra.

Per Reial Cédula d ' l l de novembre de 1754, el Rei Ferran VI dicta el Reglament corresponent a espolis i vacants en el qual es deia, entre altres coses, el següent:

«Que el Colector General que habia de residir en Madrid, propondrá las personas eclesiásticas que pos su zelo, integridad y buena conducta, juzgue a propósito para subcolectores en todos y cada uno de los arzobispados y obis-pados, y de los que puedan suplirlos en caso de ausencia, enfermedad u otro legítimo impedimento. Con la Real aprobación, dicho Colector General des-pachará los títulos y nombramientos conducentes al ejercicio de su ministe-rio» (art. Io).

«Que cuando haya fundamento probable de esperar que suceda próxi-mamente la vacante de alguna Mitra por muerte del Prelado, daran los Subco-lectores las providencias que más juzguen oportunas porque, sin estrépito ni escándalo, se eviten las substracciones u ocultaciones de los bienes pertene-cientes al espolio» (art. 9é.)

«Que luego que suceda la muerte del tal Prelado, ocupará el Subcolec-tor las casas episcopales, recogerá las llaves y pondrá en segura custodia los efectos, alhajas y dinero que se encontrare o pareciere haber sido del Prelado» (art. lOé.)

Page 42: La casa de recollides de Tarragona

«Que habiéndose hecho el entierro del Prelado, y no antes, pasará el sub-colector a formalizar ante su notario el inventario, tasación y depósito de dichos bienes, librando edictos para convocar y citar a los acreedores del espolio. De todo ello remitirá una copia autorizada al Colector General» (art. 1 lè.)

Per tal que es procedeixi a la distribució del producte que s'obtingui deis espolis (art. 14), el Col-lector General procurará informar-se de les necessitats que produeixin les esglésies catedrals. Igualment s'instruira de les cases de nens expósits i de les destinades a recollir dones de mal viure, així com també deis hospitals per curar malalts i deis hospicis. Allí on no n 'hi hagi es procedirà al seu aixecament. També es buscaran les possibles doncelles que hi hagi en dis-posició de prendre estât, que per falta de dot adéquat no els hi hagi estât possi-ble d'aconseguir-ho, ni és possible que ho aconsegueixin si no se les ajuda.

També se n 'hauran d'assabentar de les desgracies deis pagesos, de les famflies o persones honrades que no puguin sobreviure amb el seu treball ni, fins i tôt, captant, etc.

Després, procedint amb tôt desinterés, regulará la distribució de l 'es-mentat producte, que es farà saber al Rei mitjançant el Secretari del Despatx d 'Hisenda per tal que, de conformitat amb les disposicions canoniques i a condició que no s 'hagin substret els impostos de l 'espoli destinais ais usos piadosos en els quais han de revertir, doni ordre que es portin a efecte.

Aquest Reglament també recull que es podrà procedir contra aquell familiar o criât del Prélat difunt que no hagi estât fidel en tôt allô relacionat amb els béns de l 'espoli o en les declaracions que se li hagin demanat per a la seva averiguado.

La segona part de la Reial Cédula d ' i l de novembre de 1754 abans esmentada, es refereix a «Colectación y distribución del producto de las vacantes de los Arzobispados y Obispados».

Ordena que el Col-lector General i els Subcol-lectors s 'han d 'encarregar de les vacants amb la mateixa jurisdicció i facultats.

També que, un cop es produeixi alguna vacant, s 'ha de donar al Sub-col-lector les providéncies que cregui més oportunes per a l 'ocupació, separa-d o i seguretat deis fruits i rendes que li pertanyin i, sense esperar, donar-ne compte al Col-lector General, informant-lo del costum observât en la forma de la seva recaptació per tal que s 'adopti la que es cregui més convenient.

Després també tracta del cas en qué els fruits de la Mitra estessin venuts o arrendats i que, en el cas que existís forma per tal que fossin administrais peí Prélat, el Col-lector General hauria de practicar la forma que cregués més adequada.

També que, quan el Prélat tingués el costum de donar almoina diaria a la porta de casa seva, la continuará oferint el Subcol-lector, i es valdrá per aixô del ministeri d 'algun eclesiàstic de fidelitat i integritat provada, que será rémunérât peí seu treball.(60)

(60) «Novi l í s ima Recopi lac ión . . .» , ib idem, Llei III, lítol XIII , llibre II, pàg. 321-329 . Apènd ix documen ta l n ú m . 11.

Page 43: La casa de recollides de Tarragona

4- A TARRAGONA ELS SUBCOL-LECTORS D'ESPOLIS I YACANTS DE L'ARQUEBISBAT SOL-LICITEN I PREFEREIXEN UNA «CASA DE RECOLLIDES» QUE UN HOSPITAL DE NENS

EXPÒSITS. EL COL LECTOR GENERAL ACCEPTA LA SUGGERÈNCIA EL DIA 15 DE FEBRER DE 1755

Ais tres mesos de 1'entrada en vigor del Concordai mor a Tarragona l'Arquebisbe Copons<6l). Es produeix l'espoli deis seus bens i deis fruits de la Mitra.

Al cap de poc temps ja consta el nomenament deis dos subcol-lectors d'espolis i vacants de l'església tarraconense. Eren els canonges Isidre Deulo-feu i Margall (1740-1783), amb dignitat d'Infermer, i Francese Baldrich i Coli (1743-1788), Ardiaca de Vila-seca<62>.

El Rvnd. Andrés de Zerezo i Nieva estava de Col-lector General a Madrid.

Els nostres subcol-lectors de seguida el van escriure per exposar-li tot un seguit de necessitats que consideraven perentòries. El 18 de gener de 1755 es va rebre la resposta en la qual es feia constar l'acusament de rebut de la carta, al mateix temps que indicava una sèrie d'instruccions remarcant que es tingués en compte l'art. 14 del Reglament(63). Indicava que el Col-lector Gene-ral instruiría, entre altres coses, «de las casas de niños expósitos, huérfanos y desamparados y de las destinadas para recoger mujeres de mal vivir»,(64)

Al cap de pocs dies, el 30 de gener de 1755, els subcol-lectors de Tarra-gona van remetre a Zerezo una extensa carta. No consideraven necessari un hospital per a nens expòsits. Ja n'hi havia un a Barcelona per atendre les necessitats de tot Catalunya. En canvi si creien útil i necessària la instal-lació d'una «casa de recoger mugeres de mal vivir». En aquest escrit s'estenen àmpliament sobre el tema. Exposen de forma clara i detallada la problemàtica que presentaven aqüestes dones.

(61 ) Pere Copons i Copons era natural de Vilafranca. Fou Bisbe de Girona i després Arquebisbe de Tar-ragona. Prengué possessió el 26 de febrer de 1729, i morí el 18 d'abril de 1753. Se li atribueix la instal-lació de la famosa campana de la Catedral coneguda per la Capona.

(62) N.A. Veure Sanç Capdevila, «LA SEU DE TARRAGONA», Barcelona 1935. (63) «Reglamento para la colectación y distribución del producto de los espolios y vacantes». «Novilí-

sima Recopilación!», ibidem, Llei II, títol XIII, llibre II, pàg. 322.) (64) N.A. El cert és que també hi havia un interés en donar més atenció ais nens exposits. Dotar-los de

cases i hospitals i legitimar els seus drets civils. Anys després es dicta la Reial Cédula de 5 de gener de 1794 («Gazeta de Madrid», 7 febrer, pàg. 156),

molt important, que reflectia l 'ambient nefast que la societat d'aleshores tenia envers aquests nens. Ordena que tots els nens exposits siguin tinguts per legítims a tots els efectes civils sense excepció.

En el preàmbul d'aquesta disposició es posa de manifest la miserable situació en la qual es trobaven. Eren tractats amb menyspreu i tinguts per bastards, espuris, incestuosos o adultérins. Eren consideráis il-legítims.

Després de di verses consideracions mana que la justicia castigui tota persona que els hi digui bords, bas-tards, espuris, incestuosos o adultérins. Que els càstigs no siguin de vergonya pública sinó els mateixos que s'imposarien, per iguals delictes, a persones privilegiades, dones, «puede suceder que los expósitos castiga-dos sean de familias ilustres».

Apéndix documental núm. 12.

Page 44: La casa de recollides de Tarragona

Foto de l 'Hospi ta l des de la cantonada del carrer de Sant Agustí , lloc on va ser ubicada la Casa de Recoll ides, s ' aprec ia la planta baixa, dest inada ais serveis de l 'Hospi ta l , la pr imera, dest inada a

hospital i tzació, i la segona planta dest inada a residència de les dones recoll ides. A més hi havia els sòtans, també utilitzats per l 'Hospita l

Al primer pis hi haurien les habitacions per a «los pobres oficiales enfermos y pobres sacerdotes». A la mateixa planta s'acomodarien els pele-grins i viatgers també pobres, degudament separats per sexes. Es tractava de donar una vertadera hospitalitat, fet que fins aleshores no s'havia pogut portar a terme per no disposar d'un local adequat.(68)

Al segon pis estarien els «pobres enfermos paysanos» també separats per sexes. Així, dones, quedaría lliure aquella part de l'edifici veli que ocupa-ven conjuntament amb els militars. Això permetria que l'exèrcit pogués dis-posar de més espai per ais seus malalts.

Al tercer pis on estarien les «mujeres de mal vivir» hi hauria espai per acollir un total de «sesenta y aun más si conviniera».

(68) En aquesta època, segle XVIII, encara tenia tot el seu vigor aquell esperit cristià medieval en favor de les hostatgeries per a pobres, malalts i viatgers.

«El gran problema de los labradores medievales era la enfermedad y las dificultades en los viajes. De ahí la proliferación de Hospitales que eran, al mismo tiempo, albergues de caminantes, peregrinos y pobres desamparados», Aldea Vaquero, Marín Martínez i Vives Gatell, «Diccionario de Historia Eclesiástica de España», Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1972, toni I, pàg. 215.

Page 45: La casa de recollides de Tarragona
Page 46: La casa de recollides de Tarragona
Page 47: La casa de recollides de Tarragona

Després, l'esmentat informe s'estenia en ponderar una sèrie de benefi-

cis que es podrien obtenir si es realitzés aquesta obra.

Aquests beneficis eren:

«1°.- Que al levantar un mismo edificio, se podría socorrer dos grandes

necesidades. Las propias del Hospital y la de la Casa de Recogidas. Con ello el

hospital dispondría de una mayor superficie que «nada costaría de comprar».

«2o.- Que la sala de las mujeres recogidas quedaría separada por los tres

lados. Pues solo por uno lindaría con el Hospital y seria con la iglesia del

mismo establecimiento.»

«3o.- Por lindar con la iglesia, se podría desde la misma sala, oír la Santa

Misa todos los días, a través de una abertura con la correspondiente reja.»

«4o.- Por estar tan próximo el Colegio de los Padres Jesuítas, podrían

estos con gran comodidad» asistirlas, predicarlas e instruirlas en el Santo

Temor de Dios, de que tanto necesita semejante gente».

«5o.- Se podría aprovechar del mismo mayordomo que tiene el Hospi-

tal, para cuidar de la manutención de dichas mujeres.»

«6o.- Se podría cocinar en el mismo lugar y con el mismo fuego que se

guisa la comida de los enfermos. Se obtendría un ahorro importante porque la

leña es carísima.»

«7o.- Por tener el Hospital unas cisternas muy grandes, las citadas muje-

res tendrían abundante agua, que se les podría ofrecer para sus labores.»

«8o.- Que por estar tan próximo el Hospital, con una simple criada se

podria asistir a muchas recogidas.»

«9o.- Que gran parte del año tendría trabajo hilando para las telas de las

sábanas, camisas y demás cosas de lienzo de que necesita dicho Hospital,

pues estando tan cerca seria fácil pasarles dichas prendas a su apartamento

para remodelarlas. Con ello ganarían para su manutención, aquello que ahora

el Hospital ha de pagar a otras mugeres para dichas labores.»

Després els subcol-lectors tarragonins manifestaven que «la limosna

que tal vez se destinaría para socorro del Hospital procedente de los productos

de la vacante, se podria aplicar a esta Fábrica, pues es de lo que más necesita

el Hospital al presente»

Plantegen el problema de la fusta que es necessita. Opinen que la més

adequada és la que es troba a Tortosa, on es pot adquirir prèvia autorització

reial, i que la clemència del Reí podria concedir com a almoina la fusta neces-

sària per a aquesta obra. Així solament quedaría a càrrec de l'Hospital i de la

nova fábrica l'import del transport.

Amb la mateixa data els subcol-lectors adverteixen de la greu pro-

blemàtica existent per a l'adquisició de la fusta. Exposen i supliquen al Rei

que la concedeixi com a almoina.'69'

(69) Apèndix documental núm. 15.

Page 48: La casa de recollides de Tarragona

6- ES SOL-LICITA AL REI LA FUSTA NECESSÀRIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI

Els subcol-lectors al demanar la fusta necessària per a l 'obra deien que «lo que hace temible esta empresa es la madera» perqué en aquests contorns en fa molta falta. Per aquest motiu supliquen al Rei que la faciliti i que tal com s 'ha proporcionat en altres ocasions per a «Obras y Fábricas Pias»(70) podría venir deis boscos de Tortosa. A més s 'afegia que si es concedís, possiblement es podría comencar i acabar molt aviat l 'obra «...sin esta limosna, sube el importe tan alto que parece excede a lo que de las vacantes se puede aplicar».

Els subcol-lectors s 'extenen en el seu escrit i fan la següent reflexió: «Es cierto que para establecer la Casa de Recogidas no se puede hallar cosa tan proporcionada como la referida obra. Si se hubiese de comprar una casa para serlo de las Recogidas, a más que no se hallaría ninguna a propósito, importaría su compra 2.000 libras, lo menos, y nunca sería de provecho. Y separando lo que se destinare para esta casa, de lo que tal vez se destine para socorro del Hospital de Pobres, no se podría hazer cosa memorable. Y de las dos partidas juntas se puede hazer algo de gran utilidad y conveniencia».

Després afegeixen que en el cas que el Rei ordeni que s'estableixi la Casa de Recollides seria necessari disposar d 'algun fons per a la manutenció de les esmentades dones i que «por ahora bastaría emplear en Bienes Rahizes, mil libras en propiedad, porque, una vez puesta en forme dicha Casa no pode-mos dudar que para la manutención se esmeraría la conocida piedad de nues-tro Ilm. Prelado de muchos Prevendados de esta Iglesia y otras personas»'7".

Uns dies després, el 8 de mar? de 1755, el Col-lector General notifica l 'acusament de rebut de Fescrit i comunica que ha estat presentat al Rei al qual «se instruirá de lo útil que será el establecimiento para el bien común de este Arzobispado»'72'.

7- MITJAN^ANT REIAL ORDRE EL REI APROVA LA DISTRIBUCIÓ DELS CABALS DE LES VACANTS DE

L'ARQUEBISBE COPONS I COPONS. QUEDA AUTORITZADA LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DE RECOLLIDES.

LES OBRES S'INICIEN EL 29 DE SETEMBRE DE 1755

El 23 d 'agost de 1755 el senyor Zerezo trasllada ais subcol-lectors d 'es-polis i vacants de Tarragona la R.O. de 16 d'agost. El Rei autoritza la distribu-ció deis cabals produíts per la vacant de l 'Arquebisbe Copons'73».

(70) N.A. En el régim de muntanyes, les llicéncies i altres intervencions depenien del departament de Marina. La bona fusta era imprescindible per assegurar la construcció de vaixells. Així, per Reial Decret d ' 1 de maig de 1802, s 'ordena que la llicéncia per a la tala d 'arbres depengui de les comandancies de Marina. «Gazeta de Madrid», núm. 37.

(71) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pag. 7r. (72) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pag. 9. Apéndix documental núm. 16. (73) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pág. 12, 13, 14. Apéndix documental núm. 17.

Page 49: La casa de recollides de Tarragona

El 20 de setembre de 1755 els subcol-lectors Deulofeu i Baldrich són nomenats superintendents per a dirigir l 'obra de fábrica «con todas las facul-tades necesarias para este encargo, en cuya virtud podran dar las órdenes que tengan por más convenientes».

Es va lliurar a favor de la Casa de Recollides la quantitat de 52.631 rals de billó, 12 maravedís, que procedien de la vacant de l 'esmentat Prelat. D'aquesta quantitat s 'havien separat 15.000 rals de billó per al «fondo de dotación, y los restantes iban para la referida fábrica»(74>.

Amb aixó quedava autoritzada la construcció de la Casa de Recollides. Les obres s'iniciaren el 29 de setembre de 1755.

Peí treball de col-lecta es va concedir ais canonges de Tarragona la quantitat de quatre-cents ducats i vuit mil rals de billó a cada un.

La fusta necessária es portaría deis boscos de Tortosa. Més endavant, pero, es va portar deis boscos de la Seu d'Urgell*75'.

Aquests senyors van insinuar que les obres es podrien portar a terme per administració, pagant els jornals i «procurando prevenir los materiales necesarios a su debido tiempo, y haciendo que se conduzca de los citados bos-ques toda la madera necesaria»'76'.

8- EL PATRONAT DE LA «CASA DE RECULLIDAS» RESIDIA EN ELS PROPIS SUBCOL-LECTORS DE TARRAGONA.

IMPORTANT DOCUMENT SOBRE L'HOSPITAL

Amb la finalitat de constituir aquesta nova F u n d a d o de la Casa de Recollides, el Col-lector General senyor Zerezo abans volia conéixer els drets que tenia el Patronat de 1'Hospital.

A tal efecte escriu ais subcol-lectors tarragonins i els hi sol-licita infor-mació sobre el particular.

«Como sea necesario arreglar para lo sucesivo el Patronato, o sea, el derecho de Protección de esta nueva Fundación, para poder proceder con conocimiento, y en la inteligencia de que el ejercicio de esta Protección ha de residir ordinariamente en los subcolectores: Me informaran Vdes. a quien cor-responde el derecho del Patronato del Hospital, con todo lo demás que con-templen conducente para la mejor instrucción en esta parte. Dios guarde a Vdes. muchos años. Madrid 20 septiembre 1755. D. Andrés de Zerezo y Nieva. A los señores Dr. Isidro Deulofeu y Dr. Francisco Baldrich».'77»

Al mes següent, el 16 d 'octubre de 1755, aquests senyors en un breu escrit li manifesten:

«Sr. Colector General. limo Señor:

(74) «Renda Casa de Recullidas», ibidem. pag. 11. (75) Apéndix documental núm. 18 i 19. (76) «Renda Casa de Recullidas», pag. 16. (77) «Renda Casa de Recullidas», pág. 18.

Page 50: La casa de recollides de Tarragona

cjke¿OY ^ fó m /. y -tL-

/ ' £ *y -

ers «5: £ ,

j z f / y j ^ z ' ^ / ¿ e

A ¿ Sa a&J 2 /e

/r*. ¿jy Vf o-isA. r-n a & ^ w e F î ^ y û w znoZe. *.

Jïe-na'e^«« cZe^xb.?evi¿^n^^i^e) ¿yen-

OCL ¿.S Ca s ¿¿^¿-c oSc. -«SX&C. GsSarZ*^ y

"^¿¿Ly-o y et*: c / e S ^ t « ^ / ^ ^ ^ ^ Z a & r t i ' , c/ro ^ ^ ^ ^ ^ j ^ c r s ^ y / ^ Î ^ M o ^

« ^ A t ¿¿yés*>2 c^ss^K«fevVîl

'¿''¿/é'&re^ecc ¿¿c aie ó^^e/Cisjf^a^SÉsiiht

j y rÎ73e^jet Ayjyizàr- ¿¿-C^yP^Ks^ ai

•rssj

a. A y .

¿v?,

Tn^y S i c . c e s c & n

¿TeV7JpJpcC^.'S-ci A S J .

Carta dels subcoWectors d'espolis i vacants de Tarragona explicant com funcionava el Patronat de l'Hospital, 16 d'octubre de 1755

Page 51: La casa de recollides de Tarragona

Muy señor mió. Por el contenido en la carta que recibimos de V.S.S. de 20 del mes pasado, hemos hecho las reflexiones y diligencias en el Hospital de esta Ciudad, por concordia que se hizo a los 2 de marzo 1613, se adminis-tra y gobierna absolutamente, y con independencia de otro, por un canónigo que elige el Cabildo de esta Ciudad, y por un Cavallero, que después que huvo Regidores, ha sido otro de ellos, elegido por el Ayuntamiento de esta Ciudad. De diferentes documentos se infiere que la Casa de dicho Hospital, se hizo prin-cipalmente a expensas del Cabildo de Canónigos y Moradores de la Ciudad de Tarragona, habiendo también contribuido con algunas limosnas sus limos. Pre-lados. Dicho Hospital y su capilla se halla agregado a la Iglesia de San Juan de Letran de Roma, de cuya agregación consta por el Diploma concedido por los canónigos de dicha Iglesia de San Juan de Letran, dado en Roma a 4 de mayo de 1587. Que es quanto podemos informar a V.S.S. A cuya obediencia repeti-mos nuestra atención con deseos de servir y complacer a V.S.S.

Dios guarde a V.S.S. muchos años. Tarragona y octubre 16 de 1755. B.L.M. de V.S.S. Dr. D. Isidro Deulofeu y Dr. D. Francisco Baldrich.»

Consideren! important aquest document. Declara que segons la concor-dia feta el 2 de març de 1613 «se administra y gobierna absolutamente y con independencia, por un canónigo electo por el Cabildo de esta Ciudad, y por un caballero elegido por el Ayuntamiento».™

Malgrat aquest acord en algunes ocasions es van produir conflictes per

(78) N.A. Respecte a la concordia feta el 2 de març de 1613, feta entre la ciutat i l 'IMtre. Capítol sobre l 'administració de l'Hospital de Santa Tecla, hem de dir que fins aleshores el Cabildo eclesiàstic nomenava el Majordoni, que era la persona encarregada de «cobrar y collectar tots los reddits y pecunias de dit Hospital y procurar comprar las cosas necesarias per el sustento de aquells y portar y regir los comptes de las entradas y axides». L'Administrador, nomenat per la ciutat sense consultar prèviament ni tractar del tema amb l'altre Administrador, assignava a un oficial necessari per al govern de dit Hospital. Era «l'Hospitaler, lo qual tenia a son càrrech lo donar de menjar, netejar y tenir ànsia deis pobres malalts, que venen y se emparan en dit Hospital, y de fer lo servei necessari en aquell. axi que en dites dos nominacions y élections de Majordom y Hospitaler no se servava y guardaba igualtat y conformitat entre dits dos administradors, capitular y ciutadà».

Després segueix el text de la concordia, «per la experiència se sie vist ésser molt danyosa y pequdicial al bon govern y administració de dit Hospital, vehent lo majordom era dépendent del dit capítol y no de la ciutat, ... y per lo contrari, lo Hospitaler vehent era dépendent de la ciutat y no del Capítol, se curava poc de fer lo que li advertía lo Administrador anomenat peí Capítol, per ve que convingués al bon govern de dit Hospital».

«Per ço desitjan les ditas parts obviar los danys e inconvénients, que de dits dos nominacions, fetas en la forma sobredita ... volen y consenten que de asi al devant, lo dit Hospital ha de ser governat y administrât per dits dos administradors... los quals junts, comunment y igualment, hayan de nomenar los ministres y oficiáis necesaris per lo govern de dit Hospital, és a saber, majordom, hospitaler, confesor y altres...»

Text reproduit per Sánchez Real, document núm. XI de «Hospitales de Tarragona», Tarragona 1959, pàg. 171, Títol. «Acta de concordia hecho entre la Ciudad y el Cabildo sobre la Administración del Hospital de Santa Tecla». El document original es troba a l 'A.H.M., armari 8, calaix 26. núm. 517.

N.A. Crida l 'atenció que en aquest acte de concordia no hi figuri l 'Arquebisbe de Tarragona Joan de Moneada.

En aquella época hi hagué notables desavinèneies entre l 'Arquebisbe i la ciutat. Aquell, gelós deis seus drets i aquesta, no menys susceptible de la conservació deis seus. Fruil del ligiti que es mantenía a l 'Audièn-cia sobre la solemne estada deis prélats a la ciutat, van quedar trencades les relacions per ambdues parts durant alguns anys.

L'Arquebisbe Joan de Moneada, per delegació, va prendre possessió de l 'Arquebisbat de Tarragona el 10 de setembre de 1612. Quatre anys després, el 14 de juny de 1616, es dicta sentèneia condemnant la ciutat.

Page 52: La casa de recollides de Tarragona

voler influir, l'Ajuntament, en les décisions del Patronat de l'Hospital. Gene-ralment els membres del Patronat actuaven amb absoluta independència de les respectives corporacions que els havien désignât.

El Col-lector General, el 25 d'octubre, en resposta a l 'informe anterior els hi diu que, sense perjudici del dret o intervenció que fins aquí hagi tingut l'Església i l'Ajuntament, el segueixin informant deis treballs que executi aquesta Fundado.™

9- ELS SUPERINTENDENTS SOL-LICITEN MÉS DINERS. M E N T R E AQUEST NO ARRIBA ES VEUEN OBLIGATS

A PARAR ELS TREBALLS

A últims de desembre de 1755 els treballs ja havien començat. El cost deis fonaments de l'edifici s'eleva a «una cantidad exorbitante». Es van trobar amb molta ten-a i van haver d'arribar a una profunditat de sis métrés fins arri-bar a terra ferma. El transport de la fusta també superà el pressupost. Els supe-rintendents manifestaren que feien falta 23.393 rais de billó per poder acabar la fábrica i demanaren dos barrils de pólvora «para arrancar piedra». El senyor Zerezo, el 13 de desembre de 1755, sofficità un testimoni que acredi-tés les despeses i, també, una nota de l'import que es devengava a l'època en qué l'edifici fou ocupat per l'exèrcit de Felip V. Aquesta quantitat que devia l'Estat, després de rebuda, es podria aplicar com una aportado de l'Hospital a favor de la nova fábrica o Casa de Recollides.

Entretant per falta de pressupost se suspenen els treballs.

10- LA R.O. DE 25 DE FEBRER DE 1756 MANA QUE ES PAGUI LA QUANTITAT DE 23.393 RALS DE LES VACANTS DE BARCELONA,

G I R O N A I A R X I P R E S T A T D'ÀGERlíí0>

El Rei. mitjançant R.O. de 25 de febrer de 1756, mana que deis 23.393 rais que falten per a la construcció de la Casa de Recollides i particularment pel tallat i transport de la fusta, es paguin, de la vacant de Barcelona, catorze mil rais i la resta de les vacants de Girona i Arxiprestat d'Àger'8". També va concedir, d'almoina, els dos barrils de pólvora «para sacar la piedra», neces-saris per l'obra. Més tard, el 5 de setembre de 1761, s'anuncia el lliurament de la vacant de Tortosa(82).

(79) Cor respondènc ia . Apènd ix documenta ] nûm. 20. (80) «Àger, municipi de la Noguera. Sobre la vila existia un monestir benedicti, una colegiata dedicada a San

Pere. EI 1060 es va sometra a la Seu Apostòlica y obtingué la exempció de la Mitra de Urgell. Aquesta exempció episcopai li valgué lluites amb els bisbes de Urgell, lins que intervingué Sant Bernal Calvo per remedia-ho La canonja fou seculantzada en 1592 per Clement Vil i , i esdevingué coMegiata i arxiprestat, que conserva la iurisdic-cio exempta fins el 1874, que fou incorporât al bisbat de Lleida», Pladevall, Antoni. «G.E.C.» 1970 tom I pàg 267

Apènd ix documen ta i nûm. 21. ' ' (81) «Rend a Casa de Recul l idas» , ib idem, escri t senyor Zerezo , 14 d ' ab r i ! de 1759 Apènd ix documenta i nûm. 22. (82) A p è n d i x documen ta i nûm. 23.

Page 53: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL III EL 3 D'AGOST DE 1764 COMENTA A FLNCIONAR

LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA

1- ÈPOCA DE LA PRELATURA DE L'ARQUEBISBE JOAN LARIO LANCIS (1764-1777)

El 28 d'abril de 1762 mor l'Arquebisbe Jaume de Cortada i Brú,<83)

quan encara faltava acabar les obres comenfades el 29 de setembre de 1756. El nou Arquebisbe Joan Lario no fa l'entrada a la Ciutat fins el 20 de

maig de 1765.

(83) N.A. L'Arquebisbe Jayme de Cortada era natural de Barcelona. El 26 de setembre de 1754 arriba a la Selva del Camp on Ili estigué fins el 28 de maig de 1755, data en qué efectúa la seva entrada solemne a Tar-ragona. Durant aquest temps degué residir al castell d 'aquesta vila. En 1757 convoca i presidí el Concili Pro-vincial. En 1760, després de resoldre els obstacles que trobà de l 'època de l 'Arquebisbe Samaniego. posa la primera pedra de la capella de Santa Tecla de la Catedral. Morera, «TARRAGONA CRISTIANA», tom V, pàg. 426.

Segell de l 'Arqueb i sbe Joan Lario Langis

Page 54: La casa de recollides de Tarragona

En arribar es troba amb la casa de recollides acabada i en pie funciona-ment, ja que el 3 d'agost de 1764, després que el Rei es dignés concedir una racio de pa de municiô per a cada una d'aquestes dones,'8 4» va començar la seva reclusio. Fins aleshores havien estât al castell de la Selva. El Rei també havia promès importants quantitats per a utillatge i per tenir renda que asse^u-rés el manteniment de la Casa. ( 8 5 )

1.1.- El producte de l'espoli i vacant de I'Arquebisbe Cortada Molt aviat els subcol-lectors de Tarragona sol-licitaren i obtingueren

part de l'espoli i vacant de I 'Arquebisbe Jaume de Cortada. Efectivament, el 14 de gener de 1764, el Col-lector General senyor

Zerezo comunicava que el Rei havia assignat 35.000 rais de billó a favor d aquesta Casa de Recollides/ 8 6 '

D'aquesta quantitat es destinaven 5.000 rais per a la compra deis estris necessar i i els 30.000 restants es destinaven per a obtenir renda amb la crea-cio deis corresponents censáis/ 8 7 ) Així mateix, per R.O. de 22 de desembre de 1764. de l'espoli i vacant de l 'esmentat Arquebisbe es concedeix la quantitat de 464 lliures, 16 sous i 10 diners.

1.2.- Almoina de tres diners cliaris a cada una de les recollides No va trigar gaire a qué els administradors tinguessin dificultáis per al

manteniment de les internes. El Protector de la Casa senyor Francese Bal-dnch, 1 11 de febrer de 1765 comunicava a I 'Arquebisbe que «era absoluta-mente imposible mantenerlas si su Iltra. no se determinaba en dar limosna diana, tres dineros por cada una, que es lo que consideraba que importaba la limosna de pan a los pobres que acudían a las puertas de su palacio»™. La

(84) Apéndix documental núm. 24. (85) N.A L'Arquebisbe Juan Lario era aragonés. Hem de remarcar que durant la seva prelatura va rebre

un Breu Pontifici del Papa Clement XIV (12 setembre 1772), peí qual es decretava, a instáncies del Rei la reducc.o de la immumtat eclesiástica i dret de sagrat asil que disfrutaven algunes esglésies . V a v e u r t = a c a b a d a r o b r a d e ^ a p e l l a de Santa Tecla de la Catedral (21 de setembre de 1775) En la seva época es va deseobrir la pintura mural de la capella de Sant Mag í del Portal del Carro. Va morir el 6 de setem-bre de 1777 a la vila del Pía, avui Pía de Santa María

de £ l d ° M T 6 n t ; f U e ? / e m Í f n ' ° d d " l r ° - y R d m 0 ' S r ' D ' J u a n L a r i 0 L a n d s . Arzobispo de esta Sta. Metropolitana Iglesia de Tarragona, Primada de las Españas», entre altres coses s 'exposen les seves vtrtuts, «Caritativo con los pobres y humildes, generalmente con todos». Es descriu l 'ac te de la «cari-dad del Pan que diariamente se daba a la puerta de su Palacio a quantos iban a buscarlo, enseñándoles la doc-n Z r P ° r T l f P 6 ! ' ™ " 6 5 d E d a r d Í C h a I Í m 0 S n a ' q U a n d 0 e s t a b a n l o d o s congregados en el Patio de dicho Palacio». A.H.T., Lhbre d 'Actes Ajuntament , sessió 10 setembre 1777 pag 58

(86) N A. En el manuscrit esmentat creiem que hi ha una confusió de dates. A la pág. 121 la carta del

U H i T ^ T 1 3 d í " a d C 1 4 d E g E n e r d C ' 7 6 5 ' A l 6 S 4 7 ' 5 7 ¡ a l t r e s ^ d i c a la data de 14 de gener de 1764. Aquesta sembla la més probable (87) N A. Pons i Gurí, Joseph, a «G.E.C.», tom 4, pag. 810, diu: «censal és el dret de cobrar una pensió o

canon anual com a contrapartida d 'un capital donat. Hom acostumava a garantir sobre béns ¡inmobles de manera semblant a la hipoteca». Felin V H ^ ^ T / ' ^ * ^ l a C ° r ° n a « t a l ano -a r agonesa la publicada per

P V e i 1 7 0 5 P e r a l regne de Castella, la qual redui'a les pensions deis censáis al 3%» (88) «Renda Casa de Recullidas», pag. 47.

Page 55: La casa de recollides de Tarragona

petició fou concedida. L'Arquebisbe ordena al seu Majordom que per ajudar a la manutenció de les recollides es lliurés mensualment aquesta quantitat.

1.3.- Lliurament deis utensilis que hi havia al castell de la Selva

El 29 de febrer de 1768 l 'Arquebisbe ordena que es fes lliurament a la Casa de Tarragona de «algunas alajas y ropa que fueran propias para el uso de algunas mujeres de mal vivir, que por orden de los Jltres. prelados, y a sus costas, se mantenían encerradas en un castillo propio de la Mitra de la Villa de la Selva, se entregaran, para el uso de semejantes recogidas, que se mantienen y detienen en la casa propia de Recogidas fabricada por R. disposición en la presente Ciudad; y en efecto, en dicho dia se entregaron a Josep Monjo, encargado del gobierno interior de dicha Casa, los utensilios que consisten en las ropas y alajas siguientes:»

Aquest material era majoritáriament objectes necessaris per al cuite. La descripció detallada és la segiient:

«-seis sábanas usadas de lino o cáñamo, -una manta blanca y usada. -una casulla encarnada con flores blancas, con su estola, manípulo,

cabricalis y bolsa de corporales, todo muy usado que no puede servir por apo-lillado.

-unos manteles para el altar de tela usada, -dos toallas de tela usadas, -unos corporales con cuatro purificadores usados, -un lavabo. -un síngulo blanco y encarnado, -una alba de tela con puntas usada. -un calis de bronce perdido absolutamente, pero se puede componer

volviéndolo a dorar y limpiar, -un missal bueno, -un faristol de madera -dos candelabros de madera, -un plato para las vinagreras

Recibí las referidas cosas. Tarragona febrero 29 de 1768. Josep Monjo.»(89)

Aaques ts utensilis procedents de la Selva s'hi havien d 'afegir els q u e j a disposava la recent instal-lada casa de Tarragona. Eren aquests:

«-27 camas y una grande. -32 gergones, uno de grande.

(89) « R e n d a Casa de Recul l idas» , ib idem, pag. 125.

Page 56: La casa de recollides de Tarragona

-1 colchón grande y dos almohadas. -60 sábanas. -1 marmita. -28 asientos de madera llamados tamburetes. -2 mesas -3 sillas de madera.»' 9 0 '

\ ± ' R « a l Medula de 17 febrer de 1771, per la qual el Col-lector General d Espolis i Vacants aprova el Reglament i estableix un fons per atendre algunes necessitats _ , L 'Arquebisbe de Ta.ragona, el 12 d'abril de 1771, va rebre la Reial Cédula de Caries III per la qual Manuel Ventura Figueroa, Degà del Conseil i Keial Cambra, aprovava el Reglament que havia proposât el Col-lector Gene-ral d Espolis i Vacants.

Segons Morera «se establecía un fondo destinado a costear la expedi-ción de bulas de los arzobispados y obispados; guardar los muebles y alaias para los sucesores de los prelados difuntos, y se reservaba parte de dichos fondos para la adquisición de libros para los mismos prelados, a fin de consti-tuir bibliotecas publicas en los palacios arzobispales y episcopales»' 9"

1.5.- L'Arquebisbe Joan Lario rep del Papa Climent XIV un important document sobre reducció del dret d'asil

, Un document en la historia de l'església d'aquella época és la publica-do , peí Vatica, d una important instrucció per la qual es reduía el dret d'asil

Fou expedit a Roma el 12 de setembre de 1772. El Papa Climent XIV excloia de la immunitat eclesiástica a aquells que incorressin certs delicies greus i disminuía el nombre de llocs que gaudien d'aquesta immunitat . , , f o r m a e l P a P a complia el compromis adquirit en el Concor-

dat de 1737, entre Climent XII i Felip V, peí qual «Su Santidad, en cartas cir-culares a los obispos, dará las órdenes necesarias para establecer que la inmu-nidad local no afecte en adelante a los salteadores o asesinos de caminos» <»)

En aquest mateix Concordat, tal com ja s 'ha dit abans, es tractà el tema d espohs i vacants.

2- FUNCIONAMENT DE LA CASA DE RECOLLIDES

L'ingrés de les dones es realitzava després que la Justicia comuniqués al Protector senyor Francesc Baldrich els carrees que hi havia contra elles.

(90) Ibidem. (91) Morera, « T A R R A G O N A CRISTIANA», tom V, pag. 433 «Novil ísima Recopilación.. .», ibidem, llei V, tftol X I I I , llibrc II pág 325 Vegeu Apéndix Documental núm. 11 d 'aquest llibre. (92) A..A.T. carpeta de i 'Arquebisbe Juan Lario Lancis.

Page 57: La casa de recollides de Tarragona

Aleshores «hecho cargo de todo, y de si puede mantenerlas o no la Casa, resuelve el admitirlas o de dexarlas de admitir»'93'. La seva actuació era total-ment independent de qualsevol altra indicado o pressió.

El govern interior de la Casa anava a càrrec d 'un «Pare o Director». Per ocupar aquest càrrec Baldrich va elegir a Josep Monjo i a la seva esposa Paula que era la «Mare».

A aquest matrimoni se li donà habitació en el propi edifici. Se' ls hi con-cedí el permís per treballar en assumptes propis durant el temps lliure. Tenien un salari de tres sous diaris i «algo para subvenirse para una olla»(94). Més endavant, tal com es veurà, es va substituir aquest salari per un percentatge per lliura de cànem filat per les dones.

La Casa tenia una renda de 125 lliures, 10 sous i 1 diner. Era el pro-ducte d 'uns censáis. L'Arquebisbe havia donat una almoina de tres diners dia-ris per cada una de les recollides. La resta s 'havia d'obtenir d 'uns arbitris i de la meitat del benefici que es produi'a pel treball d 'aqüestes dones. L'altra meitat se'ls hi donava a elles per atendre les despeses del vestir.

El pressupost per atendre el cost de 1'alimentado era de nou diners dia-ris per cada dona internada. D'aquesta quantitat total havia de sortir la des-pesa que representava «un pequeño puchero para el Padre y la Madre de aquella Casa»'95'.

El Pare de les recollides Josep Monjo estava encarregat del cobrament deis censáis i altres ingressos propis de la Casa. Havia de comprar tot el necessari i, anualment, donar compte de tot al senyor Baldrich. A més sense l'autorització del senyor Baldrich no podia «admitir ni despachar mujer alguna por estar esto del todo reservado al referido Protector»'96'.

3- RELACIÓ DE LES RECOLLIDES QUE HI HAVIA EL MES DE FEBRER DE 1765

Mensualment el senyor Protector havia de comunicar al Comissari de Guerra de la Plaga el nombre de recollides que hi havia, per tal de poder satis-fer les racions de pa de munició que el Rei havia concedit.

Es redactava un informe en el que constava el nombre de dones i els dies d'estada. Es conserva un document referit al mes de febrer de 1765 el text del qual és el següent:

«Joseph Monjo encargado de la Casa de Recogidas de Tarragona, de orden del Señor Protector de ella, Dr. D. Francisco Baldrich canónigo de la Sta. Iglesia Cathedral,

(93) «Renda Casa de Recullidas», pàg. 113. («Normas para el gobierno interior de la Casa de Recogidas»), Apèndix documental núm. 25. (94) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pàg. 113r. (95) Ibidem. (96) «Renda Casa de Recullidas», pàg. 114.

Page 58: La casa de recollides de Tarragona

Certifico: Que desde el primero del corriente hasta el dia de la fecha ambos inclusive se han suministrado a las mugeres que se hallan en dicha Casa por públicas escandalosas, las raciones de pan de munición que baxo se expresan, quales con distinción de nombres se manifiestan de la forma siguiente:

Tecla Vidal 28 Anna Maria Corredo 28 Jacinta Nolla 28 Maria Domingo 28 Maria Cabrerò 28 Paula Pérez 28 Theresa Giralt 28 Francisca Sanget 28 Tecla Rion 28 Marina Trilla 28 Maria Salvany 28 Francisca Benebhi 28 Magdalena Cariel 28 Rosalia Cots 28 Maria Esquirol 28 Rosa Pujol 28 Mariangela Borràs 28 Manuela Sans 28 Tecla Roca y Grau 23

(ingressà el dia 6). Ignacia Simo jg

(ingressà el dia 11) Magdalena Arboli \ i

(ingressà el dia 12)»

Hi ha una nota que diu que Tecla Roca i Ignàsia Simó, les dues naturals de Tarragona, van ser recollides per publiques i escandaloses. L'altra dona Magdalena Arbolí, també de Tarragona, ho va ser pel Batlle de Reus, també per «pública, escandalosa y alcahueta».

«Y para que conste y se puedan abonar las seiscientas diez y ocho raciones de pan de munición, doy este en Tarragona y febrero 28 de 1765.

Joseph Monjo, encargado de dicha Casa». En aquest document hi ha una nota al marge del Protector senyor Fran-

cese Baldnch que confirma que és cert tot el que s'expressa.

Page 59: La casa de recollides de Tarragona

4.- ORDENANZA REIAL PER AL GOVERN DE LA CASA DE RECOLLIDES DE TARRAGONA

A la página 117 de l 'esmentat manuscrit hi figura el text de l 'Ordenanca Reial per la qual es regia la Casa de Recollides. És el següent:

«Nos D. Andrés de Zerezo y Nieva, Comisario Apostólico General de la Santa Cruzada y demás Gracias, y Colector General de Espolios y Vacantes de estos Reynos, etc.»

«Habiéndose cometido S.M. el cuydado y gobierno de la Casa de Mugeres Recogidas de la Ciudad de Tarragona Principado de Cataluña, que se acaba de plantificar de Orden del Rey: Hemos venido en formar las Ordenan-zas siguientes:»

«Io.- Primeramente. Para que en lo sucesivo se proceda con claridad, deverá tenerse presente: Que la Fábrica que debe servir para Casa de Recogi-das, deve igualmente servir por Casa de Hospital de Pobres Enfermos de dicha Ciudad; Y que esta Fábrica se compone de quatro pisos útiles; Y mandamos que si viniendo el tiempo se hubiera de hacer remiendos en el quarto piso que ha de servir solamente para las Recogidas, se pague su importe de esta Administra-ción. Si sucediese lo mismo en el tercer piso que debe solamente para la cura-ción de pobres enfermos, deberá costearlo el Hospital de aquellos. Si se ofrecen remiendos en el primero y segundo piso como que en ellos ha de haver estan-cias que pertenecerán separadamente a la Casa de Recogidas y al Hospital de Pobres Enfermos, deberá cuydar cada una de dichas Administraciones de com-poner la Quadra o Estancia que tenga por propia. Y finalmente si los remedios o recomposiciones debia hacerse en los tejados o paredes exteriores, deberán pagarle las dichas Administraciones por mitad.»

«2o.- Los administradores actuales y sucesores del referido Hospital de Pobres Enfermos cuidaran privativamente de aquellos, y demás que conduzca a su curación y asistencia, sin que en esto se entrometan los Protectores o Administradores de la Casa de Recogidas.»

«3o.- Los Protectores o Gobernadores de la Casa de Recogidas serán los Subcolectores de Espolios y Vacantes de aquel Arzobispado que en la actuali-dad lo son y lo serán en lo sucesivo.»

«4o.- Quedará al cuidado de dichos Protectores el nombrar un Hombre y una Muger casados, a quienes deberán encargar el cuidado de aquella Casa; y deberán vivir y habitar dia y noche en dicha Casa, y en la separación que para ellos está destinada, debiendo estos cuidar de todo lo conducente a la manu-tención de dichas Recogidas, de hacerlas trabajar y castigarlas si no lo hacen. Para cuyo efecto deberá la muger trabajar parte del dia con las Recogidas en su quarto; y si llegase alguna tan poco enseñada que no supiese trabajar, se la deverá enseñar con cuidado; y si por picardía no quisiese aprender se la casti-gará.»

«5o.- El Hombre elegido para cuidar de dicha Casa de Recogidas será Mayordomo de aquella, debiendo estar a su cuidado cobrar la renta que tenga dicha Casa; cobrar las limosnas si algún las hace, y procurar hacienda con que

Page 60: La casa de recollides de Tarragona

emplear a las Recogidas en trabajar útiles, y de todo lo demás perteneciente a la dicha Casa.»

«6o.- Deverá igualmente dicho Padre de Recogidas llevar cuenta y razón de lo que cobrare y cargare pertenecientes a dicha Casa, debiéndola presentar a los Protectores el dia dos del mes de enero de cada año, o en cual-quier tiempo que se la pidan; para que enterados aprueban dichas cuentas, si las parecieren justificadas, y adviertan si es menester al referido Mayordomo en el modo que se acostumbra en semejantes Administraciones.»

«7o.- Si dichas Recogidas hacen algún delito grave, deberá el dicho Padre de ellas dar parte a los Protectores, para que estos manden executar lo que les parecerá conveniente, sin que pueda dicho padre proceder a castigar-las gravemente, sin el conocimiento particular de los Protectores.»

«8o.- Estará a cargo de las Justicias el mandar traer a dicha Casa las Mugeres de mal vivir que tendrán por dignas de esta reclusión; pero no se podrán admitir sin expresa licencia de los Protectores, como tampoco se podrá sacar ninguna sin semejante permiso.»

«9o.- Siempre que viniese el caso de sacar alguna de las Recogidas, si la pidiera alguno para casarse con ella, en este caso deverá sacarse la que pidan; pero quando venga el caso de deverse despatchar algunas para servir en alguna casa, este conocimiento será privativo de los Protectores, que deberán siempre observar dar este permiso a las que reconocerán más enmendadas. Y esto podrá ser motivo muy poderoso de conseguir prontamente la enmienda de todas.»

«10o.- Por quanto esta Casa debe servir principalmente para Mugeres pobres de mal vivir, no obstante podrán recogerse en la misma Casa otras Mugeres no tan pobres, que sus maridos o padres quieren recoger en dicha Casa, (precediendo en este caso el conocimiento de la Justicia seglar) en el qual los padres o maridos respectivos deberán contribuir diariamente a la manutención de dichas mugeres según su posibilidad: sobre lo que deveran convenir con los Protectores de la referida Casa.»

«11°.- También se admitirán en dicha Casa las Mugeres solteras que estuviesen embarazadas, debiéndose mantener y habitar en la separación que para ellas está destinada. Y en quanto a intereses se observará lo mismo que se ha dicho de las Recogidas en el Capítulo antecedente.»

«12o.- Las Recogidas deberán dormir todas en una misma pieza o qua-dra, y cada una en su cama: en cuya quadra deberá arder una Lámpara toda la noche. Deberán despertarse a las quatro y media de la mañana, de modo que a las cinco estén todas vestidas y listas; y luego tendrán delante de la capilla un rato de Oración, cosa de un quarto, y luego después deverán pasar al trabajo hasta las ocho, en cuya hora se les permitirá comer un mendrugo para desayuno. Comerán a las once y cenarán a las siete. Concluida la cena volve-rán al trabajo hasta las nueve, en cuya hora rezarán el Rosario en la Capilla, y después deberán acostarse.»

«13o.- Como esta clase de mugeres suelen estar muy poco instruidas en la Doctrina Cristiana, será del cargo de la Madre el instruirlas y enseñarlas perfec-tamente esta importante Doctrina, repitiendo esta enseñanza todos los dias.»

Page 61: La casa de recollides de Tarragona

«14°.-Deberán los Protectores disponer de una persona virtuosa y hábil por Director de las Recogidas, el qual tendrá a su cuidado dirigirlas y confe-sarlas y los domingos por la tarde hacerles una plática de media hora, como también las vigilias de Comunión.»

«15°.- Comulgarán una vez todos los meses, y si en el mes está alguna festividad de Christo Sr. Nuestro o de su Santísima Madre, se procurará que la Comunión sea en el dia de semejante Festividad.»

«16°.- Todas las Recogidas trabajarán juntas en la quadra o sala desti-nada para dicho fin, y de lo que ganarán con su trabajo se aplicarán las dos partes para la Casa y la tercera parte para ellas vestirse. Y esto será motivo para que se apliquen más.»

«17°.- Que ninguna de las recogidas pueda cantar ni enseñar canciones profanas, ni podrán referir en público ni en privado los sucesos escandalosos de su mala vida ni podrá hacer ni hablar cosa en escándalo de otra.»

«18°.- Ninguna dormirá junta con otra en una misma cama, por ningún pretexto, en pena de tres dias de cárcel y tres dias de ayuno a pan y agua por la primera vez, y si reinsidiese deverá castigarse con mayores penas.»

«19°.- Ninguna podrá venderse el pan ni la olla sin especial permiso del Padre de aquella Casa, baxo la pena de aplicarse todo en beneficio de la misma Casa.»

«20°.- Ninguna podrá dejar su ropa ni dinero a otra sin licencia del Padre de la Casa, por ser esto incentivo de disturbios entre ellas.»

«21°.- En caso que alguna de dichas Recogidas estubiese enferma no deberá salir de la quadra, pasándola a la quadra de las enfermas del Hospital, porque esto podria producir malas consecuencias. Los Administradores del Hospital de pobres deveran mandar asistirlas por los Médicos y Cirujanos, con medicinas y ración con que se asiste a los pobres enfermos del Hospital.»

«22°.- Finalmente si ocurriese haberse de dar alguna providencia a más de lo que aquí queda prevenido, la darán los Procuradores, ínterin que siendo cosa grave, nos darán cuenta para providenciar sobre ello, lo que tendremos por más conveniente»'97'.

5- COMPTES PRESENTATS AL TRIBUNAL D'ESPOLIS I VACANTS, 24 MAIG 1765. IMPORT DE LA

QUANTITAT DESTINADA A LA CONSTRUCCIÓ. APORTACIÓ QUE FÉU L'HOSPITAL

En aquests comptes es detallen en primer lloc els productes obtinguts per les vacants de l 'Arquebisbe de Tarragona Pere Copons i deis bisbes de Barcelona senyor Aguirre, de Girona senyor Taranco, de Lleida senyor Galindo, de Tortosa senyor Camacho i el senyor Borrull.

Deis 9.393 rals de la vacant de Girona solament se'n cobraren 6.000.

(97) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, p&g. 116-120.

Page 62: La casa de recollides de Tarragona

IpOTt^s dewfcnadt paiLJu lCL Qrtxvztce^ y • Ja.bxicctj fclaj Gz&cv

j^irmf^.drJf'ddpMcL*™ a/a (Do*. COAÙt Sd UïâZ&o cj ^Vofa. » & - - ' - 3Atf~t2jio

( ^d^t&b lOac-fcuntc SL-fàvzrha, (TCUM^OJ)^

¿e ^dic Gît.... Ï p v à j t f ï ^ ^Gt jéoumco toui/a-Bau.

iox mu&ntë' -777 --'dd 9 3 X1^ disto'j- aua/esfox.f»^**'

i. 'IfôsduMjrr*. JB-^rn co txasturr^1

aJaw- Xe^.^hu^ • - ^oac^-™. SS7J6i*& ' S

^o^Onu^e éd, oU: J,0 J?< CLJC^c <2ù&- • - Hooftu y»"' UtàUH

(Oajfa. <^taxra. cou'SASSJ jjptjrKLLefitc Qlispo Sù acjti&Uo' QP... . . ilooAr lie

» A Uèttamirej^f-S<ixyv<«mr» dt-Oma. U

tuJI - - - -• . 7<focJ." ..... GSotiSM 7o C32filj-m"

dmcuS <9f lo <S»ITV Tsjaiudo ^ dftéfto 'm / ^ / W A w y cLyrnï«^ se/77%,

Ctms/iaz^itn'

Aquesta foto i les que segueixen corresponen a l 'estat de comptes presentats al Tribunal Superior d'Espolis i Vacants, 24 de maig de 1765 («Renda Casa de Recullidas», p. 43 i ss.)

Page 63: La casa de recollides de Tarragona

• Wmnr/bahucb Omca J&ottëc&x y u t ' t f '

â ^ W Z f Z

8c/o>f IstTì/rtiOtr ef-ise 9¿los

OA a. (Paisa*. i/Stk/ -

^/d^aenLd ^alm, <%4a. maditco ' \newcL'daj a (Xn^tœ

/abiti'còji y aUunaf Urnosnaj/ 1r3l g?*." 7¡S!

r r

pobre*/ ènfiam^ Qu?. ^oTcS/uzve™

JéoravtxjJ/ â^to y vsv dio ^zot¿ector

cjual iaottt'âaj iríene {/mthbdaJ e-n ¡¿o q^s-e/>u)ttaj

/ // 6 \ / l * a /¿e &

J ^ í A d n ^ ' i Z í Jios^ml fftspo¿?-Gs &n~'e#sm<y/

a eA/ta- Lut . las CC77//'O7! OJL¿<W^ aiy7l<0¿J

QhtJ -V lo^e^no/ tent&m'fh em ex /mié fá-cow,

™ 1 J Z 5 ' '„

IdyipjvrW• &7> laus> C^^ty

Kuhy1[en •dlièl'ÛL&ft&if y S)jlmd<y

2 à $¿ '—tZcuvzjo &Of/7CS

2SL

b-r-yv / J b W / \wa • ßcUjvK. Oka. tS* ' -f MttfjfJjcjt. twzo, ¿a. Concáis/crn. cí&

dja, /ciéiucaj Dictuo (di J&snul ¿téj

Page 64: La casa de recollides de Tarragona

-Omo la- (Scum &s$.ea)gi'càurr yu> so/avrt^ddncu

S&XUÌX f arci •7&oai&Tu » f t f ^ W « « ' / » '

iambe/t^ muy ^/"wñ cifalTr/^^bcvxA en^foncLei/

<J¿Osj¿taL túíxe.0- (to^T^tiacr gt tP^^bda ¿*JL

J?ntC y & v tengan en ei'a., ^A^fa. Cortclus¿(n^>

strias

al -rm'Lrmo ¿¿osrirai Qt^ditef f/r^^mi^

aiJaw -¿ieiofli'claW ,J>oz €Mo J^Xro^j&xjrr^-J

ry &7) ÇÀ&V ÛCUOhfr&Trv /cuA 'e / ! , o / . j ¿ j r f

a -JtS/vUla^ "hOtí-ady Cûn JtcAzzfica. y^tint fne ->

•flitfro tw d cu'trxß TniS^dt/PÁ (Jfosy»'toJ

tfâbzej!/ &». p7hô /?

J . 67) et Tí^Jïuiïv ¿Úia w ^ t f S t h

en (il arfo Ï7SÇ Je^tuyimricrrv^aœcu "d^à* (o3Xtt-2j§

/¿ho tjff isz c^ÍslÜcu

ÀU..Ì3

y rmevnut&r>u£fY\ ß( a^cce/Za/, á>do ?? e'-Z'^mio

il tlariJïazte & -7na(&ud,lexr^öarxa /at/TZfexitou

Cowta- á¿/d¿0 ^a^te^rnevM.t/^-.. Art A* i S

Jd r eljji- i S/. cfyy^Bo ¿K_. evesnu^e^ry —

MM* ô$

Page 65: La casa de recollides de Tarragona

ye/íziá cj^ßm Y757Je .ßa ts,t<LKcm/>oxS3>LjUuroj

como 6/ S C . U>e». tXJw fiaw'ä°/ fo-iyfr&nw {$% X à i

^C^&TJ O AÍ0 t j : Ç ' 7 ? v a r u u t r e ^ t i c y ^

G VTLM y V—¿lulasr amie . & €/. 'ÌG j&udo

•¿Mwtea«*,» - • ZÁ7uj-7j¿

<X¡/dr"&r) y^Süff^-lSd. y MLgusihirxerr- - g ^Z-iJfJ

S ffî&v Y l S j f t ttà , : S5S* - n

^ c T & n YlGe> j d - i r S S ^ w t m e p ™ - . 7 4 %. 4\! Y i a ¡ i t . ttS r ° s e g a M a ^ . , ^

/k paMz tsKorv — Í33*-- • j

.^.¡rS C ^e^wttweerrsj..... fág* i t y

fas/A w ^ v e

S663*-30

/ o ^

0)C i¿s>tíLrit)ó CcmjjO OyÇ S** lixrr Jua&tcu^ á C^a ,^-.

J&xïda j G^igtipta fJZv&rv ¿XJS

(ya . Tvo 'debe 'nofótítí/'S fio? adé/cunsa Cómo o <*<\.

fa fro (¡m /O->(^0LU>cu hoiq se^cá-

Q awtaxfr ^ a ' t/ofa WúL'daá d^ ^ ^

ry Ruadla/ f><M*»xffii'en^ a .

Page 66: La casa de recollides de Tarragona

Â7

-RjCM/Uj d& (¡¡fob Casa,

o?i Ceux tau ff- 7c ^ Co[¿tao-*- Je* • v <re e¿/we MxsO hf./ï St^ÇMàicMum,fxft Pi Ji&y VÛZO c.yv [ceja. V>Al t ^ Q ^ ^ZvJTo cXJ

fänta a T^xjco^ (fat» as J^ .foto o 7 tÂçj- idÔÂkWèJ

Uùit & Um O^a. (PoMv BtÀi ( 2 .

y ^ . & ^ L / ConVMu Jd.Äey -hïto {sP^a-ff&tÒ CuS

3

CcuJcúkx, <í?>-rnit '<ioae>&¿ yt^fí zrv

^ . ... 2780*. ito

<eo<? < • / . . . S

7

7

<Sm,yéecJk> &r, U Cömwa, Or? Cûv/KU ' /auiM-ire &mijr(jPc¿8o

o í ^ L Camenas <Mu> 73J

trtâj7

t

<¿m f¿ jh/- SS. C471/KU lew la. Cc/nfi 'za. dansai 2oOk

-JOOUr

Ott-

Page 67: La casa de recollides de Tarragona

• " " S i

Q j K e l J d - S 7 - ' t 0 7 H t i 3 u Á ¿ L U e w & Q n y / ^ a A l b u j S J d r f o j 7

2noy & C t r » Q & r > S a l . . . . . . J '

e l ^ é r S p C o î H M l ¿ o

Cormï - zaJ & L A J m G e s s a i . ^ à o t t j

J ^ / f ) g l j û^ - G l C o n s t a , ern,9¿e <x¡k> an / <*

PZOL, ( X A S " ( Q n / a ¿ - - - - ' ^ o a u j

Ç y r > e l - ¡^ G d C f f M t O J / M e n n e , V n ^ a J o e ^ u x ,

{ * r r i I ç ^ J d ï - C S O m i t a , l a u e r e e s n y ^ e a f o e n / a C e m / t « ,

OL <3n ( S e n s a l • . - - - - - . . . . i . G Ou - J

J ¿ T ) i o C . 7 Com l a Á a t & M n e e n y ^ a J & o e ^ ^ o J

&71 G ñ r > s a / • i t f

C o w f a j Á t & c t é v / r x z i , e n / c u

C o m p x c X , ¿ í s U T i O n ^ - .- k f o t e i

i é C . L a I d - 7 i - C o T u t r x j / l e u & T u ^ e - â m f i / e a J h . < ( € ) A

- U n ^ i t ^ o ç a ^ j j 0 l t < j

( ¿ r r ^ y ^ o C c v J t O j Á a j j e w o fiW

L C o m f * ^ fit i m ( P & n s a l • . . . I S o * j

e l c o v / t z v 6 s r i ~ ~

L o o m p * '

¿ Í W d f S b

Page 68: La casa de recollides de Tarragona

L'import total obtingut fou de 70.632 rais de billó i 17 maravedís, equi-valents a 6.566 lliures catalanes, 12 sous i 2 diners.

A més 1' Administrador senyor Baldrich hi aplicà l ' import de 2.690 rais de billó que eren el producte obtingut del capital de 15.000 rais, provinents de la vacant de Copons. Corresponien ais interessos produi'ts en el periode 1757-62

Una altra quantitat que també es destinà al pagament de l 'obra de fabrica fou el valor obtingut de la venda de fusta i alguna almoina, la suma de tot s 'elevava a 19.187 rais, equivalents a 1.783 lliures, 16 sous i 2 diners.(98)

L'Administració de l 'Hospital també aportà certa quantitat: «Como que la casa de Recogidas, no solamente debia servir para recoger mugeres de mal vivir, sinó también y muy principalmente para ensanche del Hospital de pobres enfermos de Santa Tecla de la presente Ciudad, y en consecuencia de la construcción de aquella fábrica, habia de resultar de más utilidad al mismo hospital de pobres enfermos que a las mismas recogidas. Por esto resolvieron gastar los limos. S.S. Administradores de dicho Hospital, y en efecto gasta-ron, la suma de 5.603 libras catalanas, 9 sueldos, 11 dineros».

Aquesta quantitat es distribuía de la segiient manera:

lliures sous diners

Any 1756 1118 3 _ " 1757 1777 1 6 " 1758 877 13 4 " 1759 555 8 4 " 1760 747 4 5 " 1761 46 6 6 " 1762 193 - -

" 1764 166 13 4 " 1765 121 19 6

TOTALS 5.600 9 IL")

Resum:

moneda catalana De les vacants de l 'Arquebisbe Copons i bisbes de Barcelona, Girona, Lleida i Tortosa 6.566 lliures Renda del capital de 15.000 rals procedents de l 'Arquebisbe Copons 251 lliures Producte de la fusta veñuda i llimosnes 1.783 lliures Aportado de l'Hospital, especialment en compra

(98) N .A . Un a ll iura ca ta lana equiva l ía a vint sous i un sou a dotze diners . (99) «Rend a Casa de Recul l idas» , ib idem, pàg. 43r. A .H.H. , «Hospi ta l , An t igüedad , propiedad. . .» ibi-

dem, Capí to l 10.

Page 69: La casa de recollides de Tarragona

de carro i manteniment de mules Aportaeió de l 'Hospital per a la conclusici de l 'obra de Fábrica

5.603 IIiures

1.072 lliures

TOTAL 15.275 lliures

Tarragona, 24 mar£ 1765

Des d'aleshores la despesa que es fes pels treballs aniria a cárrec de 1'Hospital. Així ho manifestaren els senyors Deulofeu i Baldrich.

«Lo que los señores administradores del hospital vayan gastando en componer las quadras de la referida fábrica en que no viven las recogidas, ya no debe notarse como gastado solamente a utilidad en la Casa de Recogidas, porque será solamente a sola utilidad de dicho Hospital y en quadras pertene-cientes a este».(I00)

6- LES RENDES DE LES QUALS DISPOSAVA LA CASA DE RECOLLIDES PER AL SEU MANTENIMENT PROCEDIEN

MAJORITÁRIAMENT DEL PRODUCTE DE CENSALS

La major part deis ingressos per al manteniment de les dones de la Casa de Recollides procedien de la creació de censáis. Aquests originaven una renda que s'utilitzava per crear un fons que després s'utilitzava per fer front a les despeses.

Els primers censáis es crearen de la vacant de l 'Arquebisbe Copons. El Rei, per decret de 17 d 'agost de 1755, va resoldre «aplicar 15 mil reales de vellón castellano de los productos de la vacante del limo. Sr. Arzobispo Pedro Copons, para que se empleasen en renta que sirviese de pie y fondo para la manutención de la referida Casa de Recogidas»."01'

En el llibre manuscrit d 'aquesta Institució, esmentat anteriorment, hi consten les següents anotacions:(102>

-16 maig 1756, Joseph Sanahuja de Sarreal 600 lliures -20 maig 1756, Pau Miró de la «Villa de Reus del Camp de Tarragona» 794 lliures -25 juliol 1761, Salvador Félix Baldrich, Baró i Senyor Jurisdiccional de Raurell del Camp 794 lliures

Més tard a reí de la disposició Reial de 14 de gener de 1764, es destina-ven 35.000 rals de billó a favor de la Casa de Recollides, deis quals 30.000 eren per crear altres censáis.

(100) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pàg. 44. (101) «Renda Casa de Recullidas». ibidem, pàg. 48. (102) Ibidem.

Page 70: La casa de recollides de Tarragona

« r

/

* ^ ^ ^

dú»v , J 4 i X 7

frntOfôr 'yWSSoooJt'" àeMa»^ a Lœo -,/ CO } ö v ,

{)( Oha. ^ • tf* •» l'iy Ci»».» ÄAii

"¿7 ííTifta.' c ^ ? .Qoliunx ! Con Connu i t â - st*** *A7C¿

Valen, los 3oooo

CU , cu Jtonta, aama. O^o-

y y , . ' i W i « C-Omp/a, !¿>f

y l o y

Qu»* 4t d dt* auct fií (¡bnrd hay

btSra - • Í i w w í t - i W » <KSynye-*'-•

U-nO» ts» ¿ ' f é*» »da/ ^ ¿¿¿g»*»^

S 'ye w ^ ^ " í / / <2 / r a ,

^ ^ ? - ¿ J * ™ * ™ x S V f i - ^ '

t z t r : * v X £ i M . - - * : ^ * * *

Page 71: La casa de recollides de Tarragona

De la mateixa data figuren diverses anotacions que, entre altres, podem remarcar la següent:

«A los 22 de noviembre de 1764, en poder de Francisco Caputo y Cos-tas, escribano público Real colegiado de número de Tarragona: Francisco Carnicer y Plana, y Joseph Carnicer y Masdeu, labradores de la villa de la Selva, vendieron y originalmente crearon un censal de precio 150 libras, y pensión 4 libras 10 sueldos a favor de la Casa de Recogidas de la presente Ciudad. Y dichas 150 libras son procedentes de aquellos 35.000 reales moneda vellón castellano destinados a favor de dicha Casa por el Rey Ntro. Sr., como así lo avisa el l imo. Sr. Colector General con carta de 14 enero del mismo año 1764, es a saber, los 30.000 para emplear en renta para dicha Casa, y los otros 5.000 reales para la compra de utensilios de ella. En el dicho Auto de Censal hay Precario y también Auto de mojorar de cinco en cinco anos».

Segueix aquesta relació: -23 juny 1764, Joseph Puig de Vilallonga 600 lliures -24 juny 1764, Joseph Baiges de Reus 200 lliures -26 juny 1764, Domingo Banus de la Masó 300 " - 7 octubre 1764, Isidre Roca de Rourell 200 " - 3 novembre 1764, Lloren? Folch de Vilaseca 250 "<103)

-22 novembre 1764, Francese Carnicer de la Selva 150 " -16 mar? 1765, Paula Guai de Tarragona 250 " -22 mai-5 1765, Pau Torres de Vilallonga 150 " -14 maig 1765, Joan Jornet de RourelL. 269 " -19 maig 1765, Pere Guri de Rourell 130 " -30 maig 1768, Jacint Veciana, Pbre. de Tarragona 240 "

L'úl t ima a n o t a d o és de 1824. Aquests censalistes, que residien a Barce-lona, descriuen la Casa de Recollides de Tarragona com «casa de corrección de donas de mala vida de Tarragona». El text diu així:

«En 7 janer de 1824, Da Magdalena y D° Joseph Ribes y Gallisans, mare y fi 11, domiciliáis en Barcelona, vengueren y originalment crearen un censal a favor de la Casa de correció de donas de mala vida de Tarragona, de preu y propietat 500 lliuras, y pensió 15 lliuras, obligan per especial hipoteca unas casas sitas en Barcelona en los carrers de las candelas, den Boguer, y plasa de la llana, a més de la hipoteca general de tots sos bens, prometan millorarla hipoteca dins cinch anys, si apar be al protector de esta casa; y en cas de no verificarse el pago de la pensió, el que pugui cobrarse deis inquilins.

(103) «Lorenzo Folch de Vilaseca, vendió a Esteban Gaya una finca del término de Salón por 320 libras. Se convino que, con una parte de esta cantidad, o sea unas 240 libras, se crearía un censal a un 3% anual, que corresponde a set lliuras quatre sous».

«El comprador de la finca, señor Gaya, vendió al antiguo propietario señor Folch, esta pensión de censal, cuya venta destinó a la Casa de Recogidas».

A.H.T. Protocol Notarial Ramón Fabregas, 24 mars 1764, caixa 611, pag. 65. A.H.D. «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pag. 59.

Page 72: La casa de recollides de Tarragona

Acte en poder de Joan Prats, Notari Públich y Real de número de Barce-lona»*104».

A l 'any següent ja ho havien amortitzat. En aquest llibre de la Renda de la Casa de Recollides, a la mateixa

página on es registraven els censáis s 'anotaven minuciosament el dia i any que es cobraven les pensions corresponents.

En un principi s 'encarregava de portar aquest llibre el Pvere. Joseph March i més tard, des del juliol de 1791, s 'encarregá el Canonge penitencian senyor Bernardino Llopis.

L'any 1806 figura com Administrador Pere Joan Larroy.

7- EL PROTECTOR FRANCESCH BALDRICH ÉS NOMENAT INQUISIDOR FISCAL DE LA CIUTAT

DE BARCELONA, 27 AGOST 1768

En una anotació del propi Baldrich en el llibre manuscrit, esmentat abans, escriu i signa el següent:

«Aunque al principio que encargué el cuydado de la referida Casa de Recogidas al antedicho Joseph Monjo, y Paula su mujer, acordé darles diaria-mente, a más de otras cosas, tres sueldos, y se los pagué hasta todo el mes de octubre de 1766. Acordé después con el consentimiento de dicho Monjo no darle los referidos tres sueldos diarios sino darle como le mandé dar en el tiempo que estuve en Madrid, y aún después de mi vuelta, a razón de dos dineros por cada una libra de cáñamo que hilasen las Recogidas, y así se observó hasta el dia infraescrito en que me fui a Barcelona, a servir la plaza de Inquisidor Fiscal de aquella Ciudad, dexando encargado el cuydado de la referida Casa de Recogidas a mi hermano D. Joseph Baldrich, canónigo de esta misma Ciudad. Y para que conste lo firmo en Tarragona a 27 de agosto de 1768, Dr. D. Francisco Baldrich»"05».

8- EL CIRURGIÀ JAUME BALSELLS ERA EL METGE DE LES DONES RECOLLIDES. ELS HI ADMINISTRAVA EL REMEI DE

LES UNCIONS MERCURIALS PER TRACTAR LA SÍFILIS

El Dr. Jaume Balsells comenta el 1753 a prestar servei a l 'Hospital, tant a militars com a pobres malalts. El 1757 es va traslladar a Bayona amb la fina-litat d 'adquirir més experiència i coneixements. Hi va ser fins al 1768, data en qué tornà a l 'Hospital de Tarragona.

(104) «Renda Casa de Recullidas», ibidem, pàg. 83. (105) «Renda Casa de Recullidas», pàg. 114.

Page 73: La casa de recollides de Tarragona

El 1783 es va produir un incident. Un oficial de l 'exèrcit el va denunciar. El doctor Balsells no podia exercir de cirurgià perqué no s 'havia sotmès a l 'examen d'acreditació que aleshores s'obligava(106).

El doctor Balsells sol-licita a r admin i s t r ado de l 'Hospital un certificat que acredités el seu treball com a metge de l 'establiment. Entre altres coses manifestava:

«Assisti en més de 40 camades de uncions a la tropa, y així mateix ho assisti en la curació de les recullidas en dit Hospital, en enfermetats privadas de uncions, y altres dolencias semblants, ab lo desempeño que acredita la cer-t i f icado donada per lo Iltrmo. señor subcolector de espolis y vacants en 4 n o v e m b r e 1784»<'°7>.

El 22 de maig de 1783 va morir el cirurgià Salvador Corbella. Es féu càrrec del servei el doctor Fort i es nomenaren com a metges agrégats els doc-tors Manuel Bonafons i Jaume Balsells, «ab igual salari y obligacions, per considerar a un y altre mèrit y disposició suficient per desempeñar son encàr-rech de la manera que novament ordena la administració. Lo salari era per hu de ells, cent lliuras annuals, repartin entre els tres la gratificació que se ha acostumat donar y se continuara per rahó dels uncionistas cent lliuras; ab la inteligència que solament duran servir hu de ells lo espay de vuit mesos cada any conforme sels ordenerà de part de la Administració»008'.

Al mateix temps s 'aprovaren les «obligacions dels cirurgians». En un dels articles deia que «los dos estavan de temporada, per ningún pretext ni motiu podran faltar alternativament tant de nit com de dia al Hospital durant las uncions».

9- LA CASA DE RECOLLIDES I LA GUERRA DEL FRANCÉS

Durant la guerra de 1808 les autoritats militars es preocuparen de conèixer com es trobava la Casa de Recollides. El Mariscal de Camp, José de Montes de Salazar, Protector de la salut, el 24 de setembre de 1809 s'interessà per tal que el Superintendent de policia preguntés a l 'Ardiaca Major del Cabildo en quines condicions es trobava la «quadra en que se encerraban las mujeres públicas», si podien rebre a moites dones i fins a quantes, i si tenien rendes per a mantenir-les. (A.M.T., «Copiador de cartas. Protector de la salud», pàg. 61r.)

(106) Adserá Martorell, Josep. «INCIDENCIAS SOBRE EL NOMBRAMIENTO DEL CIRUJANO DEL HOSPITAL DE TARRAGONA DR. BALSELLS, Y OBLIGACIONES DEL SERVICIO DE CIRUGÍA, AÑO 1783» (comunicado presentada al VII Congrès d'Histôria de la Medicina Catalana, Tarragona 1992).

Quan es posa en inarxa, el 1760, el Col-legi de Cirurgia de Barcelona, entre altres coses es deia que no es podia exercir sense haver superal 1'examen previ de l 'esmentat col-legi.

(107) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital del 1769 a 1806», sessió 21 desembre 1796, pàg. 154, doc. núm. 45.

(108) A.H.H. Llibre «Resoluciones...» ibidem, pàg. 51.

Page 74: La casa de recollides de Tarragona

10- LES RELACIONS DE LA CASA DE RECOLLIDES AMB L'ADMINISTRACIÓ DE L'HOSPITAL

En un principi la convivència amb l 'administració de l 'Hospital fou bona. Més endavant es va anar détériorant pels problèmes économies de l 'època. Hi ha dues notes molt significatives. La primera, de l 'any 1794, es refereix a l 'al imentació, concretament a la carn i brou que es donava a aquelles dones.

«Haventse observât que la Administració dona deu onzas de carn dia-rias a la Casa de Recullidas, y un tupi bastant gran de caldo, y no haventse pugut inquirir que esta Administració tenga semblant obl igado, y que sols se presum que ho hauria disposât algún Administrador, sens noticia de la Admi-nistració, apar que deuria providensiarse sobre aquets particulars: Y fonch determinai unanimament, que atessa la necessitai de est Hospital, se suspenga desde luego, lo donar dita carn y caldo, y que se previnga al Majordom que no ho donia».'109'

La segona, any 1806, tracta del conflicte sobre el subministrament de medicaments de la botiga de l 'Hospital.

«Bonaventura Font, ha proposado que habiendo sabido que la Casa de Recollidas pagaba o daba alguna gratificación por las medicinas que se sumi-nistran de la Botiga de este Hospital, con este motivo ha manifestado al Administrador de la Casa de Recollidas, Pere Joan Larroy, que no creya que esta Administració del Hospital tingués tal obligació, y respongué dit señor Larroy, que se li demanés en justicia».*"0)

Anys més tard aquesta qiiestió continuava sense aclarir-se. Així veiem que a l 'any 1817 1'Administració de l 'Hospital tornà a con-

siderar l 'assumpte i prengué el següent acord: «A efecto de conciliar en lo possible la utilidad del Sto. Hospital y sus

intereses con los del establecimiento de la Casa de Recogidas en razón al suministro de alimento y medicación de aquellas.»

«Se ha resuelto que siempre que las mujeres que se encuentren enfer-mas en dicha Casa de Recogidas, que estén a la sola dieta de caldo o sopa, satisfará el Hospital el importe de este gasto, pero luego que las dichas enfer-mas estén a ración de carne, deberá costejarlo la administración de dicha Casa de Recogidas.»

«Que en cuanto a las tisanas y medicinas para las enfermas corrientes o estacionales, las suministrará el Hospital, pero las de los afectos gálicos o escabiosos, deban pagarlas la Administración de Recogidas. Todo lo que con-viene esta Administración del Hospital baxo la condición de que necesitando

(109) A.H.H. Llibre «Resoluciones...» ibidem, sessió 29 mar? 1794, pag. 118. (110) A.H.H. Llibre «Resoluciones...» ibidem, sessió 23 octubre 1806, pag. 284. N.A. L'article 21 de les «Ordenanzas Reales para el Gobierno de la Casa de Recogidas», diu: «Los

Administradores del Hospital podran mandar asistirlas por los médicos y cirujanos, con medicinas y ración con que se asiste a los pobres enfermos del Hospital».

Page 75: La casa de recollides de Tarragona

' IS

J p r r í a w U^c*»*»;,«!' ef & fi"""'" " ('j

.'trufo .-e .-..e /rt :-r¿Wf»f/fr/i*i»r sci " ^ • <

e»«..¿¿>¿2 Á» *«»«< / * ^

X r « ^ ! .. ^ /V fa/'' - |

^ ^ * e,refr»r*«<£ .

,e fay„e ;fce>a tttu'tt *

r.Zif. .V ^ ;¡

j f t t & f W ' f t J'~Le L/

f

" p * ^ < / > / jtrt/e-r*»«*.- \

• / t i , 7,„„.,-r jarato \ irvi«/**. < *'« • •

u / , ,u< J** ^ /

<>,*<r,3, M» y

• ' W / „»?'»>*>»«', 9™ %L' • a • / ' Zi l,L -)

y - . £* c\ 4 , . „ / » f e - r m - u » •

/

Carta tl'Ignasi Ribes, Protector de la Casa de Recollìdes, acusant rebut de ¡'Administrador de l'Hospital, que diu qtie subministrará caldo a les dones que estiguin malaltes, 22 de febrer de 1817

Page 76: La casa de recollides de Tarragona

de hacer hilar para la servidumbre al Hospital, deberá ser preferido por dichas mujeres recogidas a tres dineros menos por libra filanera.»(m)

Molt aviat el Canonge Ignasi Ribas, Protector aleshores de la Casa, efectúa acusament de rebut acceptant la proposta de l 'Hospital. Diu en el seu escrit:

«Que se suministraran gratuitamente las medicinas a las enfermas, menos las que sean necesarias para curar males gálicos y sarnosos, y que con-viene con la Administración del Hospital en lo referido, con tal que las muge-res recogidas, siempre que sea necesario, presten la servitud de hilar por el dicho Hospital con preferencia a los demás trabajos, e hilando tres dineros más barato de lo que comunmente se paga por cada libra».

Cinc anys més tard, el 1822, en pie conflicte político-militar del trienni constitucional (1820-1823) l 'Hospital va patir seriosos endarreriments econó-mics. Hi havia més malalts, la majoria militars i presos polítics. Se l 'hi debien moltes pensions.

En un escrit dirigit al Governador Pere Perena(l l2), en resposta a la denuncia per la mala assisténcia donada ais militars, 1 'Administrado de l 'Hospital, després de demostrar que tais acusacions no tenien cap fonament, li comunica que «esta Administración se halla en los mayores apuros por sus deudas, a causa que no se le pagan las estancias de los militares, que las del mes de mayo, junio y julio al presente ascienden a más de 50.000 reales, y después de varias representaciones al Sr. Intendente y a la Diputación Provin-cial, solo ha podido cobrar 8.000 reales, y siente decir que si dentro pocos dias no se le satisface una buena cantidad, se verá del todo imposibilitado de continuar, y en la dura precisión de oficiar a V.S., y demás de quienes corres-ponde, que cuiden de la asistencia de los enfermos militares».013*

Davant aquesta situació, al cap de pocs dies, l ' l l de setembre del mateix any, l 'Hospital torna a examinar les seves relacions amb la Casa de Recollides. A tal efecte tractá la possibilitat de suprimir la ració de «sopa y caldo» que fins ara donava a les dones.

(111) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital desde el 18 octubre 1813 hasta fin 1833», sessió 30 gener 1817, pag. 89.

N.A. Una copia d'aquesta resolució es lliurá al Majordom de l 'Hospital «para su inteligencia, y a fin de que con arreglo a ello pueda reclamar el importe de lo que se haya suministrado a los enfermos de la Casa de Recogidas. Tarragona, 20 febrero 1817.- Rafael Muntaner, secretario, a Ramón Madriguera, mayordomo».

A.H.H. Llibre «Hospital, antigüedad,...», ibidem, capítol núm. 10). (112) Adsera Martorell. Josep. «La Insurrección de los Generales Milans del Boscli, y Lacy, en 1817»

Diario Español 7 mar$ 1981. «En Tarragona en la noche del 8 al 9 de marzo de 1820, el capitan del Regimiento de Infantería Pedro

Perena arresta al Gobernador militar interino Marqués de Zambrano. Se crea una Junta Militar, y al dia siguiente, 10 de marzo, se proclama solemnemente la Constitución de 1812».

«Pedro Perena, seguidamente ocupa el Gobierno militar y político de la Provincia». (113) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hospital desde 18 octubre 1813 hasta final

1833», sessió 28 agost de 1822, pag. 334. Llibre «Liados de los acuerdos desde 18 octubre 1813 hasta final 1822», document núm. 173.

Fidel exponent del que passava en relació a l'assisténcia ais militars malalts, és la denuncia del senyor Pere Perena, Governador Militar, i la resposta donada per l 'Administració de l 'Hospital.

Apéndix documental núm. 26.

Page 77: La casa de recollides de Tarragona

«En atención que no consta a esta Administración que tenga obligación alguna de subministrar a las recogidas de este Hospital la sopa y el caldo que les subministra diariamente. Se ha acordado, a causa de los atrasos con que este Hospital se halla, que por el contador se averigüe con el señor canónigo Ignacio Ribes, Administrador de dicha Casa de Recogidas, si tienen estas algún derecho para percibir de este Hospital la sopa y caldo referidos, y en el caso de no tenerlo, se suspenda de aquí en adelante el referido suministro».«"4'

A la mateixa sessió de l ' l l de setembre de 1822, també s 'acordá recla-mar a 1' Ajuntament uns endarreriments per valor de 249 lliures, que acrediten per pensions de censos devengats."15'

L'any 1825 les relacions amb ¡"Hospital van millorar. Els metges visita-ven amb el seu ajudant per anotar les medicines que precisaven els malalts. Aquest és l 'acord:

«Los facultativos médicos y cirujanos, al entrar a visitar a las mujeres recogidas en el mismo, llamadas de la Galera, llevaran consigo el medica-mento, a fin de notar las medicinas que recetan»."16'

Aquesta és la primera i única vegada que es troba a les actes la paraula «Galera», o sigui presó de dones."17'

Una visió bastant completa de tal com estava 1'Hospital l 'any 1825 es dedueix de la resposta que dona la seva Administració a 1'escrit de l 'Arque-bisbe Jaume Creus. Segons R.O. de 27 de setembre de 1824, en el qual es demanaven noticies sobre l 'estat actual de les rendes, consignacions rebudes, arbitris i obstacles que s 'oposaven a la seva prosperitat"18'.

(114) A.H.H. Llibre «Resoluciones de la Administración...» ibidem, sessió 11 setembre 1822, pag. 335. (115) A.H.H. Llibre «Liados de los acuerdos... 1822», ibidem, doc. núm. 174. «La indigencia con que se halla este Hospital, motivada por la falta de pago de las estancias de los enfer-

mos militares, obliga a esta Administración a recoger cuanto acredita para el alivio de los pobres enfermos; y encontrándose V.S. deviendo al citado Hospital, doscientas quarenta y nueve libras por dos pensiones de un censo redimible que le corresponde, vencidos ya en Navidad del año próximo pasado: Espera esta Adminis-tración que movido V.S. de su caritativo zelo y recto proceder, se servirá providenciar lo más pronto posible, la satisfacción y paga de la referida cantidad - Dios guarde a V.S. muchos años.= Tarragona 18 septiembre 1822.= Al Muy Iltre. Ayuntamiento Constitucional de la misma Ciudad».

(116) A.H.H. «Resoluciones... 1833», ibidem, sessió 23 desembre 1825, pag. 480. (117) N.A. En pie segle XIX, en l 'ambient popular hi havia la creen?a que a l 'Hospital hi funcionava una

Galera. Aquest fet va causar entre la població un clima de recel i d 'adversió envers aquesta institució. Aquest recel va durar molts anys. A la mala impressió que produia la galera s 'hi va afegir l 'assisténcia a dones afec-tades de malalties venéries, les quals en ocasions provocaven i escandalitzaven el vei'nat.

A l 'Hospital, fundat per atendre pobres malalts, se li va anar afegint una població de dones infectades de mal veneri, i de presos i presidiaris malalts. Tot plegat va portar que l'Hospital tinaués mala fama durant el segle XIX i part del XX.

L'Hospital presta un gran servei a la societat i mai aquest servei li fou reconegut. (118) Diversos documents es refereixen a aquesta qüestió: Ir.- Escrit de Jaume Creus, Arquebisbe de Tarragona, vice-president de la Junta Nacional que «se ocupa

de la suerte lastimosa de los infelices del Reyno», 2 gener 1825. La R.O. demana dades i noticies de les fun-dacions, rendes de les seves dotacions i objecte en el qual s'inverteixen. A.H.H.. llibre «Liados de los acuer-dos de los años 1823 hasta fin de 1833», any 1825, doc. núm. 2.

2n.- Acord de la Junta de l 'Hospital, 24 gener 1825. Llibre «Resoluciones de la Administración del Hos-pital desde 18 octubre 1813 hasta fin del 1833», pag. 464.

3r.- Resposta de l 'Hospital a l 'Arquebisbe Jayme Creus, 29 gener 1825. Llibre «Liados de los acuerdos de los años 1823 hasta fin de 1833», any 1825, doc. 2.

Page 78: La casa de recollides de Tarragona

11- DONATIU DE FÉLIX AMAT

Félix Amat fou un personatge molt important i a vegades molt decisiu en defensa deis interessos de Tarragona davant la Cort. Fou molt polèmic pel-les seves pastorals i per les seves idees molt avançades"19'.

En el funeral de l 'Arquebisbe Armanyà pronuncià l 'oració fúnebre. El text va ser imprès a Madrid i el producte obtingut de la seva venda es va des-tinar en benefici de la Casa de Recollides(l20).

Félix Amat havia estât en el seu dia SubcoHector d'espolis i vacants de l 'església de Tarragona.

12- LA CASA DE RECOLLIDES DESAPAREIX COM A INSTITUCIÓ, PERÒ L'HOSPITAL CONTINUA DONANT EL

SERVEI QUAN LES DONES ESTAN MALALTES. INTERVENCIÓ DE L'AUTORITAT GOVERNATIVA

La Casa de Recollides no tenia altres ingressos que el producte d 'alguns censos i el concert amb l 'Hospital per al subministrament de medicaments i aliments.

Degut a les guerres i a les liéis desamortitzadores van anar desapa-reixent aquells censos. El decret de 19 de setembre de 1798,'1211 establia clara-ment l 'alienació deis béns bàsics de diverses institucions, entre els quais les cases de reclusió, amb 1 'obligado de dipositar el producte d 'aqüestes vendes així com els capitals deis censos que es redimissin, pertanyents a aquests esta-bliments i fundacions, a la Reial Caixa d'Amortització.

Evidemment no sembla que es realitzés l 'alienació d 'aquells béns. La Casa de Recollides estava en el propi edifici de l 'Hospital. Encara que hi hagué un intent de desamor t i zado , aquesta no es va arribar a portar a efecte, fet que va permetre que la Casa continués efectuant la seva tasca, encara que amb certes dificultáis.

Bé ho demostren les notes (111-114-116) abans esmentades, correspo-nents ais anys 1817, 1822 i 1825. Fet evident que la Casa encara funcionava.

Més endavant les institucions pròpiament pies com a tais, van anar desapareixent. L'Estat, poc a poc, es va anar ocupant d 'aquesta f u n d ó .

La facultat que tenien abans els protectors per admetre aquesta classe de dones l 'exercia el governador civil de torn, que ordenava a l 'Hospital el correspondit ingrés de la malalta.

Durant molts anys l 'Hospital tingué la mala fama de «casa de correc-ción de mujeres».

(119) Adserà Martorell, Josep. Treballs histories sobre Félix Amai, piiblieats a «Diario Español». Any 1973 (29 setembre. 16 octubre, 18 octubre, 7 novembre, 18 novembre). Any 1974 (13 gener, 20 gener, 27 gener, 3 febrer, 24 febrer).

(120) «Gazeta de Madrid» 1803, núm. 63, 9 agost, pàg. 688. (121) «Gazeta de Madrid» 9 octubre 1798.

Page 79: La casa de recollides de Tarragona

SERMON, QUE

E N E L E N T I E R R O

DEL ILUSTRISIMO SEÑOR D. Fr.

FRANCISCO ARMAN A, ARZOBISPO DE TARRAGONA,

PREDICÓ

E N L A S A N T A I G L E S I A C A T E D R A L

EL DIA 7 DE MAYO DE 1803.

EL Dr. DON FELIX AMAT, CANONIGO Magistral, Rector del Real Estudio , Administra-

dor del Seminario Tridentino, Colector de an-nualidades eclesiásticas, Subcolector

de Espolios y Vacantes &c. Dr. J. Oromoní

N o t a r i o Tarrapr ,

TARRAGONA •J- " ~ P - - - L L L ' J J J ,

E n la Imprenta de Mar ía Canals Viuda , admin is t ra -

da por Miguel Fu igrub í Impresor .

Sitie á luz 4 beneficio de la Casa tic Recogidas.

Portada de l 'opuscle que reprodueix el sermó de Félix Amat a la Catedral de Tarragona, 7 de maig de 1803, amb motiu del funera l de l 'Arquebisbe Armanyá

Page 80: La casa de recollides de Tarragona

Hi ha dos documents de l'època de la Regència de la Reina Maria Cris-tina que són molt significatius. Un dels quals és l'escrit del Governacor Civil senyor Melchor Prats, de 8 de novembre de 1837, que es dirigeix ais adminis-tradors de l'Hospital en els següents termes.

«Habiendo dispuesto que la joven Rosa Duran, soltera, natural de Mora la Nueva, pasase ayer a la Casa de corrección de mujeres de esta capital para su merecida reclusión, y que al propio tiempo pueda curarse de sus males, deseo merecer de la filantropia de esa Administración que auxilie a esta infe-liz con una ración ordinaria de enfermo hasta su restablecimiento».

La Junta de l'Hospital acordà la seva admissió(122). Un altre document és el del senyor Francisco Alejandro Teruel, un altre

governador civil que el 9 d'agost de 1838 indica que, «Habiéndose dado parte de que Francisca Marquesa se halla grave-

mente enferma de mal venéreo, con riesgo de su existencia y de la salud de la juventud, he resuelto que sea conducida hoy mismo a la Casa de Corrección de mugeres de esta Ciudad, contando con que V.S.S. tendrán a bién socorrer a esta infeliz con facultativo, medicinas y demás, a fin de que no sucumba a su espantosa enfermedad»'123'.

Veiem com va perdent aquell carácter de tancament, presó o galera. Però el nom de «casa de correcció» continuà molts anys.

Aquest tipus d'ingressos s'anaren reduint en sales aïllades i el local que ocupaven aqüestes dones aviat fou habilitât per atendre les necessitats del propi Hospital. A més a més el Reglament establia que «No tendrán entrada en este Centro los dementes ni los que sufran enfermedades venéreas o sifilíti-cas, y las crónicas»(l24).

Aquest tipus d'assistència juntament amb la que es donava ais malalts presidiaris va desprestigiar molt l'Hospital, la mala fama del qual ha perdurai fins ais nostres dies.

Una nota de premsa del 1870 comentava que «los vecinos de la calle de San Agustin se quejan con sobradísima razón de los escándalos que suelen producir ciertas mujerzuelas, que enfermas a causa de su mala vida, se han recogido, no sabemos por orden de quién, en una sala del Hospital, cuyas ven-tanas dan a la indicada calle. Hubo época que el número de ellas superaba la cifra de 30 internas».

Aquest ambient hostil del veïnat, la ubicació de l'hospital militar, l'as-sistència ais presidiaris, presos comuns i polítics, ais indigents, etc., deixaren un mal record en F ambient de la població tarragonina i es creà durant molts anys (ho repetim una vegada més) una mala reputació cap a la Institució.

(122) A.H.H., Llibre d'Actes, sessió 14 novembre 1837, doc. 12, pàg. 33. (123) A.H.H., Llibre d'Actes, any 1838, doc. 10. (124) N.A. Per a més informado, Adserà Martorell, «El Dr. Battestini i Galup i el seu entorn. Director de

l 'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (1923-1937)». Tarragona 1992, capítol XLIII, «Asistencia a mujeres de vida airada», pàg. 193.

Page 81: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL IV NOTES SOBRE UNA CASA DE RECOLLIDES

SITUADA A L'HOSPICI DE TEROL. 1806

Hem vist que a Tarragona s'instal-là una Casa de Recollides vinculada a l'Hospital. Era habitual en aquell temps establir aquest tipus d'institucions en llocs pròxims a hospicis o hospitals. Així, la seva administrado era més econòmica i l 'assistència a la poblado era més eficient. Ambdós establiments tenien el mateix carácter d'obra pia d'origen eclesiàstic.

A tali d 'exemple s' aporten unes breus notes sobre una casa de recolli-des situada a Terol. No era propiament hospital de pobres malalts sinó un cen-tre d'acollida d'orfes i expòsits.

Era l'any 1806 quan el Bisbe de Terol, Blai Joaquim Alvarez de Palma, davant «la triste y amarga situación de no poder acudir al precioso sustento y vestido de los pobres, habia ordenado que se conduzcan a este hospicio todos los huérfanos de padres destituidos de medios para subsistir, e igualmente a todas las mujeres de vida relaxada; pues para todos, y para el crecido número de huérfanos y expósitos, como para las 16 mujeres que he mandado a los salones de corrección de esta casa, espera del Señor echara su bendición, y que nada falte' l 2 5>. Y para precaver toda comunicación de las mujeres que están en los salones de corrección con la comunidad, he dispuesto que un sacerdote les diga la Misa en los días de fiesta, enseñe la doctrina y máximas cristianas, dándole a cada una el confesor que elijan»' 1 2 6 ' .

Barcelona tenia una Galera, una Casa de Recollides. El Rei havia con-cedi! una ració diària de pa de munició a cada una. Fou un bon precedent per a que, després, al 1764, s'atorgués a les recluses de Tarragona.

(125) Nota.- «Entrego a este hospicio 100 fanegas de trigo, 100 arrobas de arroz, 100 arrobas de judias, 30 arrobas de aceite, 40 arrobas de lana, 20 arrobas de cáñamo, 300 varas de lienzo, 35 vestidos, y 55 xergo-nes». «Gazeta de Madrid» 1806, 8 febrer, pàg. 130.

(126) «Gazeta de Madrid», 1806, ibidem.

Page 82: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL V

ALGUNES NOTES SOBRE ESPOLIS I VACANTS DEL SEGLE XVII

1- P R E L A T U R A DE L ' A R Q U E B I S B E F R A J O A N D E G U Z M A N

Era frare franciscà, Bisbe de Canàries. Ocupà la Seu de Tarragona l 'any 1628 fins que, a petició propia, l 'any 1633 fou traslladat a Saragossa.

Es intéressant aquest període perqué es donen uns fets que sembla que s 'avancin al seu temps. Significa un avanç del corrent progressista que, més tard es va desenvoiupar esplendorosament, tal corn s 'ha vist en la signatura del Concordat de 1753 entre el Papa Benet XIV i el Rei Ferran VI. Creiem que el «regalisme» que llavors es va imposai-"27», va tenir els seus inicis cent anys abans, en temps de la prelatura de Guzman.

Jordà Fernández estudia aquest periode. Entre d'altres coses ens diu que van ser moites les queixes dels canonges contra l 'Arquebisbe"28 ' .

Un dels fets és que el Rei demanava ajuda a la Generalitat per tal que li otorgués la gràcia de col-lectar les vacants dels beneficis eclesiàstics del Prin-cipat. Consta que al desembre de 1631 es proposa la creació d 'un impost que grava les rendes eclesiàstiques.

Per altra part a Roma el Cabildo tarragoní bloquejava les peticions reials sol-licitant al Papa «las vacants de las rectorías d'aquest arquebisbat y dignitats de esta iglesia, per lo primer any que vacaren, i amb els fruits de las vacants, es faria una bossa canonical separada, per tal de repartirla entre els canonges y millorar així la decència que es deu a son estât».

Després, el 21 d'abril de 1632, arribà a Tarragona la comunicado del Breu del Papa Urbà VIII, feta a instàncies i pressions tant de Felip IV com dels cardenals espanyols residents a Roma. Es tracta de la concessió relativa a la décima eclesiástica"29'.

(127) Jordà Fernández, Antonio. «Església i poder a la Catalunya del segle XVII» Abadia de Montserrat, 1933. Capítol II, art. 2.

(128) Jordà, ibidem, pàg. 39. (129) Jordà, ibidem, pàg. 19.

Page 83: La casa de recollides de Tarragona

Aquesta determinado va sorprendre eis canonges. Van demanar al Nunci Monti un ajornament per poder estudiar la qiiestió. El temps es va com-plir i a finals d'agost es va realitzar el segrest de les rendes del capítol per pagar l'import de la décima. Efectivament, el Canonge Rafael Hortoneda, ardiaca de Vila-seca, que era el SubcoHector de la Cambra Apostólica a l 'Ar-quebisbat, va portar a terme l'embarg."30'

Amb tot aixö va morir l'Arquebisbe Guzman. El 20 de juliol de 1633 Tarragona fou declarada Seu vacant.

En aquests moments estaven pendents de reparació eis castells o torres de defensa i tant el Capítol com la Mitra tenien obligació de fer-se'n càrrec. Eis canonges acordaren efectuar les obres de la part que eis corresponia, les quais anirien a càrrec deis fons que esperaven rebre de l'espoli de l'Arque-bisbe Guzman. El Capítol va avançar eis diners mentre no arribessin eis pro-cedents de l'esmentat espoli. El Nunci, Monsenyor Monti, eis tenia bloquejats a Madrid. Es va haver d'arbitrar una solució. Finalment el Capítol acceptà la consignació deis deutes sobre un deis arrendaments de les rendes de la Mitra, per un import total de 600 lliures113".

2- PRELATURA DE L 'ARQUEBISBE FRA ANTONI P É R E Z

Fra Antoni Pérez, religiös benedictí, fou Bisbe d'Urgell, més tard Bisbe de Lleida i el 1634 fou nomenat Arquebisbe de Tarragona.

Morera diu que fou «uno de los prelados más doctos de su siglo»"32'. Va sol-licitar ser traslladat de Diócesi. Mentre estava a Madrid per

resoldre el seu nou destí a Ávila va morir l ' l de maig de 1637. Les gestions davant la Cambra Apostólica i la Nunciatura per cobrar eis

espolis del Prélat van durar molt temps. Consta que a l'any 1638 encara no s'havien obtingut (l33>.

3- TARRAGONA, SEU VACANT

Tarragona va ser Seu vacant durant una llarga temporada (1637-1653). H i van haver molts problèmes. Podem esmentar la Guerra deis Segadors, la qiiestió del Bisbe electe Pau Duran, eis problèmes économies amb la Cambra Apostólica per cobrar eis espolis i vacants, i la tasca deis canonges Aguiló i Rebolledo, molt ben estudiades per Jordà Fernández.

En aquest període les guerres provocaren molts danys a l'església cata-lana «relajando la disciplina eclesiástica y perdiéndose no pocas rentas, tem-plos y edificios religiosos convertidos en ruinas»"34'.

(130) Jordà, ibidem, pàg. 21. (131) Jordà, ibidem, pàg. 51. ( 132) Morera Llauradó, Emili. «Tarragona Cristiana», tom IV, Tarragona 1955, pàg. 500. (133) Jordà, ibidem, pàg. 53. (134) Morera, ibidem, pàg. 507.

Page 84: La casa de recollides de Tarragona

A Madrid hi havia la seu de la Nunciatura i el «seu apèndix financier la Cambra Apostòlica»""». Aquesta institució, durant els anys de seu vacant va disposar totalment de les rendes de l'església tarragonina. El capítol va patir molt, no solament per la falta de diners sino pels incidents produits dins de la propia corporació eclesiástica.

Respecte de Miquel Aguiló, Jordà ens diu que «probablement fou un deis canonges tarragonins més destacats del segle XVII, especialment per la seva actuació durant la guerra deis Segadors. Junt amb el Canonge Girón de Rebolledo, és una de les figures principáis del capítol d'aquest període»."3*»

De tota la seva activitat solament ens referirem al tema relacionat a espolis i vacants.

Quan va morir el Canonge Hortoneda, l'any 1641, com ja hem dit, era Sub-col lector de la Cambra Apostòlica. Aguiló va demanar aquesta vacant. El càrrec en aquests moments era important. Es devien moites quantitats endarrerides «pels espolis deis prélats difunts y pels fruits de las seus episcopals vacants»"3 7).

Temps després continuaven les dificultáis économiques. Els Uiuraments que la Mitra efectuava al Capitol estaven aturats des del mes d'abril de 1640" 38>. Sense Arquebisbe. Amb seu vacant. Es produeix «una lluita continua y aferrisada entre el Capitol (que volia exercir el seu poder, àdhuc al de recap-tar ingresos de la Mitra), i la Nunciatura i la Cambra Apostòlica, que intenta-van fer valer els seus drets sobre els espolis i las vacants»"3 9). La Guerra deis Segadors. El setge de la ciutat de 1644. Les dificultáis per a mantenir amb dignitat els oficis i el culte divi eren moites i greus.

El Canonge Camps va anar a Madrid. No va tenir èxit i el Capítol l 'hi ordena que torni a Tarragona. No hi havia recursos econòmics.

L'any 1648 els problèmes continúen. El SubcoHector de la Cambra Apostòlica a Barcelona amenaça cobrar per força els fruits de la Seu vacant. El Capítol envia a Madrid l'Ardiaca Major per tal de negociar aquest fet. Eli era SubcoHector de la Cambra Apostòlica a Tarragona, fet que podria facilitar la negociado. Les gestions foren novament inútils. Mor el 1646 i tot es complica.

4- PRELATURA DE L'ARQUEBISBE FRANCISCO DE ROJAS Y BORJAS

El període de seu vacant es va acabar amb l'arribada del nou Prélat Francisco de Rojas i Borjas l 'any 1653"40>.

(135) Jorda, ibidem, pag. 146. (136) Jorda, ibidem, pag. 69. (137) Jordíl, ibidem, pag. 77. (138) Jorda, ibidem, pag. 132. (139) Jorda, ibidem. (140) N.A. UArquebisbe Rojas y Borjas prengué possessió temporal de l 'arquebisbat el 16 de juliol de

1653 1 va fer l 'entrada solemne el 25 de gener de 1654. Tots els gremis de la ciutat el van esperar a la Rambla bstava formal davant de l 'Hospital un esquadró de caballería. L'Arquebisbe des de Reus, arriba a les rodalies del port de Tarragona t des d 'a l l í es dirigí a la ciutat. Morera, «TARRAGONA CRISTIANA», ibidem pa° 510

Page 85: La casa de recollides de Tarragona

Coincideix amb l 'època histórica de la Revolució de Catalunya, que finalitza amb la rendició de Barcelona a les tropes de Felip IV en els últims mesos de 1652.

El prestigi de la figura de l 'Arquebisbe de Tarragona era moli impor-tant. Per això des de Madrid s 'a jornava el seu nomenament per tal de forçai" la seva ileialtat al poder reial.

Llavors, al temps que es consolidava la tranquilitat del país «volvieron a repararse los templos y ermitorios existentes en el interior y exterior de las poblaciones». En aquest sentit Morera explica que «el 9 de març de 1655, la señora Teresa Ferrer, pidió a la Municipalidad que se devolviera a su santua-rio la imagen de Ntra. Sra. de Loreto, como así se acordó»"4".

5- FELIP V DESTERRA L'ARQUEBISBE BERTRAN. DESEMBRE 1713. LES RENDES DE LA VACANT VAN A

PARAR A MANS DEL CARDENAL ALBERONI

L'Arquebisbe Fr. Josep Llinás va morir l 'any 1710. El va succeir Isi-doro Bertrán, ardiaca major de Girona.

Va ser un deis tres prelats de les diócesis catalanes, Vic, Solsona i Tarra-gona, que foren proposats per l 'arxiduc Caries al Papa Climent XI.

Segons diu Morera fins al mes d'abril de 1713 no va venir a Tarragona. Va haver-hi dificultáis per a la corresponent entrada pública. La guerra i la falta de mitjans económics s 'oposaven a la cerimónia.

Després, tot just ocupada Tarragona, Felip V, el 15 de desembre de 1713, va ordenar el seu desterrament.

Segons el P. Regatillo, «el ambicioso Alberoni fue nombrado cardenal. Saciada su ambición, quiso sacar su codicia, consiguiendo del rey las rentas del arzobispado vacante de Tarragona, el obispado de Málaga y la presenta-ción para el arzobispado de Sevilla, contra las disposiciones que el mismo rey había dictado».

«Contra tales intromisiones de poder real protestó Roma, negando a Alberoni el arzobispado de Sevilla, y exigiendo la renuncia del obispado de Málaga y la devolución de las rentas del arzobispado de Tarragona».

«Mas, en 1719 caía de su pedestal el favorito de la Corte de Madrid, perseguido por la misma reina que lo había encumbrado, por la Corte y por Roma»"42'.

(141) Morera, ¡bidem, pag. 511. (142) Regatillo, P. Eduardo. S.J., «El concordato Español de 1953», Santander, 1961, pag. 103.

Page 86: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL VI DESTÍ DEL PRODUCTE DELS ESPOLIS DELS

ARQUEBISBES SANTIYÁN I ARMANYÀ

1- ESPOLI DE L'ARQUEBISBE SANTIYÁN

En temps del régnât de Caries III i sobretot de Caries IV, abunden els prélats que, ja per propi impuis o influenciáis per la política de l'Estat, pro-mouen interessos temporals i col-laboren en assumptes d'obres publiques, instrucció, sanitat i economia.

Hi hagué una iniciativa molt significativa. La creació, per Reial Cédula de 17 de febrer de 1771, d 'una biblioteca amb càrrec al capítol d'espolis i vacants.

També en diverses ciutats s'utilitzaren fons per al foment d'obres publi-ques. Tal és el cas de l'espoli de l 'Arquebisbe Santiyan, del qual es demanen diners per ais treballs de reconstrucció de l 'aqüeducte romà, que havia de por-tar novament aigua a Tarragona.

Diu Galani 1 4 3 ' que els subcol-lectors d'espolis i vacants tarragonins, immediatament a la mort de l 'Arquebisbe Santiyan, en fer inventari deìs seus béns trobaren un cofre i «...dentro de el una arquita que contenia 1.493 y medio, dobles de oro (unos cuarenta mil duros de nuestra moneda actual), y una nota escrita y firmada de su puño en que expresaba tener designado, en previsión, dicha cantidad para la obra de reedificación del acueducto».

Amb aquest motiu van recorrer el Cabildo, la noblesa i altres entitats, corporations i persones a S.M., per tal que séparant de l'espoli l 'expressat dipòsit, es dignés providenciar la continuació de l'obra; i això ho acordà i maná el Rei donant singular testimoni de l'apreci en qué tenia al difunt

(143) Galán, J. «CENTENARIO DEL ABASTECIMIENTO DE AGUA A ESTA CIUDAD» Tarragona 1899, pag. 36. 8

Page 87: La casa de recollides de Tarragona

Arquebisbe i del sentiment que li causa. Floridablanca contesta, 20 juny 1783, que havia donat ordre al Col-lector General d'Espolis i Vacants, perqué lliurés de la quantitat que s'havia trobat, les sumes necessáries per a prosseguir l'obra projectada, «sin permitir que se invierta la menor parte de este depósito en otro objeto, pues, además de ser de justicia, cuando no hay acreedores de preferencia, no cabe otro de mayor necesidad y utilidad para esa ciudad»*144».

Es mereix ressaltar la informació que després publica la «Gaceta de Madrid» sobre la portada d'aigües a Tarragona'145*.

2- ES DEMANEN ELS ESPOLIS I VACANTS DE DIVERSOS ARQUEBISBES PER A LES OBRES DEL PORT

La Junta particular del port celebrada el dia 19 de maig de 1790 al saló de sessions de l'Ajuntament, resolgué suplicar al Ministre F. Antonio Valdés la partida de 16 a 18 mil ducats'146' que estaven en dipòsit a disposició de S.M., remanents d'una altra quantitat més gran pertanyent a les vacants de diversos arquebisbes d'aquesta Església.

El Regidor Gaspar Casas traslladà aquest acord a l'Ajuntament, i la Corporació, el 21 de maig, aprovà la proposta i al dia següent la traslladà «sin pérdida de tiempo en el próximo correo» a S.M.(147).

L'Ajuntament en la seva exposició explica al Sr. Valdés uns quants antecedents. Amb anterioritat, de la quantitat que estava en custodia, ja se n'havien lliurat les següents partides:

Ir.- 90.000 rais de billó a favor del nou Bisbe d'Eivissa, F. Manuel Abat i Lasierra.

2n.- 1.070.563 rais per a l'aqüeducte d'aigua a la ciutat. 3r.- 807 rais a favor de la vila de Riudoms, destináis a algunes obres

fetes per a utilitat d'aquell poblé. 4rt.- 40.500 rais a favor de la vila d'Alforja per a continuar un aqüe-

ducte i per a socorrer algunes urgéncies d'aquell poblé. 5é.- 1.500.000 rais a favor de l'H-lm. d'aquesta església F. Francese

Armanyà per a continuar l'esmentat aqtieducte de la ciutat, lliurats de les esmentades partides per ordre de S.M.

Davant de tot l'exposat l'Ajuntament «solicita la partida que se halla en depósito a beneficio de la obra del puerto, pues la considera de las mismas cir-cunstáncias que las citadas. Tarragona 22 mayo 1790».

Al cap de poc temps contestà l'esmentat senyor Valdés que «no era posible que el Rey adjudique a la obra de ese puerto el remanente de los espo-lios de esta Mitra, respecto de que los diez y seis, o diez y ocho mil ducados a

(144) Galán, J. ibidem, doc. apèndix núm. 7 d'aquesta obra. (145) «Gazetade Madrid », 15 gener 1799. Apèndix documental núm. 27 ( 146) Un ducat equivalía a 11 rais de billó i un ral de billó a 34 maravedís. (147) A.H.T., Llibre d'acords Ajuntament, sessió de 21 de maig de 1790, pàg. 63-R, doc. 91.

Page 88: La casa de recollides de Tarragona

que asciende, son responsables a varios créditos de justicia que penden aun de resolución»"48».

Després afegia que per ais treballs del dit port es considerava necessari el producte que a tal fi s'havia recaptat, i que «sin demora se cumpla la Real voluntad de la reparación de ese puerto». Al mateix temps Valdés autoritzava ais tarragonins que podien prendre el cabal necessari a cens, amb la hipoteca deis arbitris respectius concedits a aquesta ciutat(I49>.

Feia pocs dies que l'Estât, a petició del propi Ajuntament, havia autoritzat una série d' arbitris, el producte deis quais es va creure que eren suficients per a satisfer el compormís de devolució del capital, i pagament d'interessos de les quantitats que s'havien lliurat en qualitat de préstec pels treballs del port.

3- ESPOLI DE L'ARQUEBISBE ARMANYÀ

Immediatament després de la mort de l'Arquebisbe Armanyà (4 maig 1803) el Cabildo comunicà l'ôbit a Eustaqui Moreno, del Conseil de la Reial Cambra, Col-lector General d'Espolis i Vacants.

De seguida es verificà l'espoli. El Canonge Félix Amat, per encàrrec del Cabildo, es cuida de formar «la lista de propiedades, caridades, etc. existentes al acaecer la muerte del Prelado. El 27 de mayo ya tiene concluido el docu-mento. Lo remite a Estaquio Moreno. Se incluia en él la lista oficial vigente de las caridades que se distribuían de su orden en este año 1803»<150>.

4- L'HOSPITAL SOL-LICITA «QUINA MOLT BONA» DE L'ESPOLI D'ARMANYÀ

Els administradors de l'Hospital de Santa Tecla, senyors Bonaventura Porta, Canonge, Gaspar Casas, Regidor, Josep Zaragozano, Canonge, i Rafael de Galli, Regidor, coneixedors que «en lo expoli del Arquebisbe Armanyà se té noticia haver-hi una porció de quina molt bona» acordaren representar el Col-lector General d'Espolis i Vacants, «que se servís fer caritat de aquella quina per los malalts de este Sant Hospital»'15').

Armanyà, per indicado del seu metge, que també ho era de l'Hospital, havia fet venir de Cadis una important quantitat de «quina selecta» per tractar els nombrosos malalts de febres terciàries. El Prelat gestionà la seva adquisi-

(148) A.H.T., Llibre d 'acords Ajuntament, sessió de 14 de juny de 1790, doc. 105. (149) A.H.T., Llibre d 'Actes Ajuntament, sessió de 21 de maig de 1790, pàg. 63, doc. 90. (150) Tort Mitjans, «BIOGRAFÍA DE FRANCISCO ARMAÑA» Vilanova i la Geltrú 1967. pàg. 527.

Aquest autor cita el llibre «Copiador de cartas que comprende la enfermedad, muerte, funeral, expolio y vacante acaecida por fallecimiento del limo. Sr. Francisco Armañá, arzobispo de la Metropolitana Iglesia de Tarragona». (A.C.T.).

N.A.- Al peu de la pàg. 522 de l 'obra de Tort hi ha un resum de l ' informe enviat per Félix Amat a Eusta-qui Moreno.

(151) A.H.H. Llibre d 'acords 1803, sessió de 5 de juny, pàg. 235.

Page 89: La casa de recollides de Tarragona

c£ + 7tc / £ x £'x ac / < T 7ï l a u f v S j è ì h c / a ^ seau T ky

ì . t ^ J - m* jn f < ?x rr > an TLeju / nurìUx . « y , J & s o / f r x l

l j v e c / n ^ c & j o ¿¿a C / t f - ,

sa ^ y t v w m ^ h s í f ^ ' J Ü L J r r t j r i

t J o x e J e je L í C e « « * * pas z / x cw x¿»cr¿m I V

£ 7 1 f a p Ácr / ^ n C f u j n a s« %

/ - y f ^ J / / a 7 VS / D O

t m / a - z m ^ f a p ^r z e / trn ou / rta au* S*

/ storni ¿r* W&* > < ?. L J > / S ^ J & ^ / s V »

s*.**, c J U a J s t , c i ^ o f ^ u

a t / T ir* J / A i c t j sé^ uJTX e¿ C u y c í ¿z rji ~

free a S / ^ TryOXC efue IC í Ocn ¿ l /

C id quM - f - f tn per ri - ¿Z L . SLificicsnc fl x - ?

f ' / • L / • ' f

o / t avcA» é&fto / Jo , - nc s*sx r U J c ^ k w y ,

e j uyo^ x pe CLSJtCL c¿etccj¿*4 J p - f u j j y f l ^ - e fi A u* * J C s o o J s * * t e o J . / / / / J

StUra - n . - ^ ierji cusa cali*** - , k eist z x st*J*r > L stA . ^

c ad / da cf xc ii .ru > ti x pcja^ rnMS 7oaann > * anoJa^ / í J ò j o s J - ¿ T ' f r / ó . C i L < d x / < *Í3* > r . ^

Carta d'Eustaqui Moreno conçedint a l 'Hospital quina de l'espoli d 'Armanyà

Page 90: La casa de recollides de Tarragona

ció i la va oferir a la ciutat. Malgrat tot no la va poder lliurar a temps degut a la seva mort inesperada. Aleshores la quina quedà en mans deis subcol-lectors d'espolis de l'arquebisbat"5 2».

A l 'any següent, 30 juny 1804, el Col-lector General d'Espolis i Vacants, senyor Eustaqui Moreno, respongué que concedía les quatre arroves i vint l l iure | de quina que figuren a l'espoli, pero «ab la condició de que nece-sitanse son valor para cubrir lo dit espoli, que dega esta Administrado, firmar resguart de entregat dit valor, per tal cas se necesitan V.S.S. resoldre lo conve-niente l53>.

(152) A.H.H. Llibre d'acords 1804, sessió de 26 setembre, pàg. 253.doc. 156. (153) A.H.H. Llibre d'acords 1804. Ibidem.

Page 91: La casa de recollides de Tarragona

TERCERA PART

Legislació Iliberal dels segles XVII I I XIX. Referencia sobre espolis i vacants. El Concordat amb la Santa Seu de 1851.

Page 92: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL I ELS PRODUCTES D'ESPOLIS I VACANTS

S'APLIQUEN AL FONS D'AMORTITZACIÓ, CREAT EL 1794 PER COBRIR LES DESPESES DE GUERRA

1- S 'ARBITREN PRÉSTECS I ES DECRETEN CONTRIBUCIONS

Per Reial Cédula de 20 de setembre de 1780 es crearen els Vals Reials per a cobrir el dèficit enorme de l'erari public produit a conseqiiència de la guerra.

Més endavant per atendre els crescuts i extraordinaris dispendis de la conflagrado militar es disposa crear un Fons d'Amortització»154', destinât a la total extinció deis Vals Reials.

En un principi a aquest fons s'hi destinà el 10% de tots els ingressos procedents de Propis i Arbitris del país. Abans de la creació d'aquest fons solament s'utilitzaven els sobrants d'aquests rams<155'.

També s'aplicà al mateix fi un préstec de 16 milions de pesos. Un Breu Pontifici, 7 gener 1795, autoritzava que Testât eclesiàstic, mitjançant subsidi extraordinari, contribuís amb la quantitat de 7 milions de rais.

Uns dies després, també amb prèvia concessió del Papa s'ordenà que «los productos de las vacantes de todas las dignidades, Prebendas y Beneficios ecle-siásticos, se apliquen en lo sucesivo al fondo de amortización hasta la extinción de los Vales Reales». La recaptació d'aquests fons es confià al Col-lector Gene-ral d'Espolis i Vacants, senyor Pedro Joaquín Murcia, per a la qual cosa es serviría de la mateixa oficina i empleáis que treballaven en els espolis i vacants deis bisbats"56».

(154) R. Decret, 12 gcner 1794, «Gazeta de Madrid», núm. 20, 10 març 1795, pàg. 272. (155) R. Cédula, 29 maig 1792 «Gazeta de Madrid», de 22 juny 1792, pàg. 413. " (156) R. Decret, 25 febrer 1795, dirigit al Comissari General de Creuada. «Gazeta de Madrid» núm 20

10 març 1795, pàg. 273.

Page 93: La casa de recollides de Tarragona

Uns mesos després S.M. ordenava al Bisbe Governador del Conseil de la Reial Cambra que no se'l consultés per a cobrir una vacant fins després d'un any, com a minim, d'haver-se produit. Mentre els fruits i productes, «se han de recau-dar y aplicar indispensablemente como está mandado a la más pronta extinción de Vales Reales, entrando anualmente en el fondo de amortización»"57'.

En aqüestes mateixes dates i per la mateixa necessitat urgent de diner, el Rei ordenà obrir diversos préstecs al 5% d'interès. Per assegurar-ne la devolució, S.M. obligà que es considérés com a deute Nacional. El primer fou de 240 milions de rais. Per al pagament del capital i deis interessos s'hipotecà el producte deis drets de la Duana de Cadis(158).

Dos anys després el dèficit public continuava essent enorme i els ingressos no cobrien les despeses extraordinàries. Es resolgué convocar un nou préstec de 100 milions de rals<159). Més endavant es tornà a ampliar amb un altre de 60 milions de rals(160).

A part d'aquests préstecs s'establiren contribucions del 15% sobre tots els bens arrels que adquirissin els «manos muertas»'16".

La imposició d'aquest arbitri reial tingué una enorme repercussió en les fondations d'origen eclesiàstic, per estar qualificades de «manos muertas». Les herències, llegats, les pensions en diner o fruits, que rebien aquests esta-bliments, quedaven subjectes a aquest càiTec. L'import d'aquests efectes es dipositava a la Caixa d'Amortització.

També s'aplicà aquesta contribució del 15% sobre l'import total deis béns deis heretatges, encara que des del R.D. de 28 d'abril de 1789 no es podia fundar sense llicència reial, coartant així la llibertat absoluta de fer vin-culacions o millores(162).

2- S'ESTABLEIX LA CAIXA D'AMORTITZACIÓ. DECRET DE 26 DE FEBRER DE 1798

El principal objectiu era atendre puntualment el pagament deis interes-sos i progressiu reintegrament del capital deis Vals Reials.

Havien d'entrar a la Caixa tots els fons que fins aleshores estaven desti-nats a Fextinció de Vals Reials. Eren aquests:

-l'import d'un 10% sobre el producte anual de tots els Propis i Arbitris del Regne, tinguin o no sobrants.

-el producte total del dret d'induit de l'extracció de la plata, -el de la contribució temporal extraordinaria sobre fruits civils, -l'augment extraordinari de 7 milions anuals de subsidi eclesiàstic.

(157) R. Décret, 2 agost 1795, «Gazeta de Madrid», núm. 64, 11 agost 1795, pàg. 845. (158) R. Décret, 2 agost 1795, ibidem. (159) R. Décret, 12 juliol 1797, «Gazeta de Madrid», 21 juliol 1797, pàg. 650. (160) R. Décret, 22 novembre 1797. «Gazeta de Madrid», 5 desembre 1797, pàg. 1092. (161) R. Décret, 21 agost 1795, «Gazeta de Madrid», 25 agost 1795, núm. 68, pàg. 893. (162) R. Décret, 21 agost 1795, ibidem, pàg. 895.

Page 94: La casa de recollides de Tarragona

-el producte de les vacants de totes les dignitats, prebendes i beneficis eclesiástics.

-el del dret del 15% sobre les vinculacions. -el d'un altre 15% sobre el valor deis béns que siguin adquirits per

«manos muertas». -l'assignació anual de 4 milions que tenia determinada sobre la venda

de salines. -el producte de l'indult quadragesimal a índies. -la quantitat a la qual s'eleven els interessos corresponents ais Vals que

en el dia present circulen. Entre altres coses el R.D. deia que la Caixa d'Amortització estaría ubi-

cada al Banc Nacional de Sant Caries i que «por el Colector General de los frutos y ventas de las vacantes eclesiásticas, y por la Dirección General de Rentas, se expedirán órdenes a los intendentes, subcolectores y administrado-res respectivos, para que a medida que se cobren qualesquiera cantidades pro-cedentes de los fondos y arbitrios, de cuya recaudación se hallan encargados y venzan las asignaciones sobre las rentas, se entreguen al banco en Madrid, o a sus comisionados en las capitales de las provincias del Reyno».

Aquest R. Decret fou dictat a Aranjuez el 26 de febrer de 1798'163'.

3- S'OBREN DUES SUBSCRIPCIONS. UNA EN FORMA DE DONATIU VOLUNTARI I UNA ALTRA COM A PRÉSTEC PATRIÓTIC

Exhaurits els recursos i augmentada progressivament la despesa a con-seqüéncia de la guerra amb Anglaterra i, com que «es preciso atender a la defensa, al decoro y a la prosperidad de la monarquía», en lloc d'imposar noves contribucions el Rei va preferir obrir dues subscripcions<164>. Una, en forma de donatiu voluntan en diners i joies d'or i plata, i l'altra, en forma de préstec patriótic, sense interessos i reintegrable en els deu anys següents ais dos primers de pau comptats des del dia en el qual aquesta es publiqui«65'.

Al cap de pocs dies el Rei «condescendiendo a las tiernas instancias de mi augusta esposa», consentí que aquesta cedís «la mitad de las asignaciones hechas a la Tesorería Mayor para nuestros bolsillos secretos». Afegia aquest Decret que immediatament passessin a la casa de la Moneda totes les joies de plata de la seva reial casa i capella que es consideressin menys precises per al servei deis ciutadans i per la decencia del cuite diví, i que es redui'ssin les des-peses de Palau.(l66>

(163) R. Decret, 26 febrer 1798, «Gazeta de Madrid», 17 abril 1798, pag. 239. (164) R. Decret, 27 maig 1798, suplement «Gazeta de Madrid», 19 juny 1798, pag. 449. (165) N.A. Aquest mateix sistema de recaptació de fons també s'aplicá per a subvencionar les obres del

port de Tarragona, que en aquella época s 'estava construint. (166) R. Decret, 5 juny 1798, suplement «Gazeta de Madrid», 19juny 1798, pag. 452. N.A. Veure carta pastoral de l 'Arquebisbe Armanya de 21 d'agost de 1798 recomanant el donatiu volun-

tari i préstec patriótic (A.A.T.. carpeta Armanya).

Page 95: La casa de recollides de Tarragona

4- DECRET D'AMORTITZACIÓ DE 19 DE SETEMBRE DE 1798

Al mateix any 1798 es dicta l ' important decret de 19 de setembre peí qual «se enagenan todos los bienes raices pertenecientes a Hospitales, Hospi-cios, Casas de Misericordia, de Reclusión y de Expósitos, Cofradías, Memo-rias, Obras Pias y Patronatos de legos, poniéndose los productos de estas ven-tas, así como los capitales de censos que se redimiesen, pertenecientes a estos establecimientos y fundaciones, en mi Real Caxa de Amortización, baxo el interés anual del 3% ...»(l67).

5- EL COL-LECTOR GENERAL D'ESPOLIS I VACANTS SENYOR EUSTAQUI MORENO, INTERVÉ EN L'ALIENACIÓ

DE FINQUES SUBJECTES A LA DESAMORTITZACIÓ

L'any 1802 es conferí al senyor Joseph Eustaqui Moreno, del Conseil d'Estat, Col-lector General d'Espolis i Vacants, Gobernador del Conseil, la facLillat d 'alienar les rendes, finques i drets deis mestratges de les ordres mili-tars de Calatrava, Santiago, Alcántara i Montesa, que pertanyien a S.M., com perpetu Administrador de les esmentades ordres"68'.

A l 'any següent s 'exonera del Govern del Conseil l 'esmentat senyor Moreno. Solament se li deixa la Col-lectura General d'Espolis i Vacants"69».

(167) R. Deeret, 19 setembre 1798 «Gazeta de Nadrid», núm. 81,9 octubre 1798, pag. 858. Apéndix documental núm. 28. N.A. Ell la nostra próxima publicado «CONATO DESAMORTIZACIÓN DEL HOSPITAL DE SANTA

TECLA EN 1798», es tractara extensament aquest tema.(l68). (168) «Gazeta de Madrid», 27 julio! 1802, núm. 61, pág. 743. (169) «Gazeta de Madrid», 9 desembre 1803, pag. 1061. «Gazeta de Madrid» 30 juny 1807, pig. 661 (Avis de subhasta de les finques del Maestral de Santiago).

Page 96: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL II ELS ESPOLIS I VACANTS DURANT LA

REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1833-1840)

Hi ha dos fets ben característics. Els espolis i vacants es continuaven recoHectant, incrementant així els

béns i capitals que l'Estat administrava i tenia acumulats. Per altra part hi hagué una incorporado de tots els béns i activitats cari-

tatives de l'Església per part del poder public. Una secularització i un rigorós control d'aquelles associacions o fundacions que encara sobrevivien.

Les disposicions més importants que fan referencia a espolis i vacants són les següents:

1- R.O. DE 16 DE JULIOL DE 1833. SOBRE MENDICANTS

Amb la crisi ministerial d'octubre de 1832 es començaren a percebre símptomes d'un imminent canvi polite. Això permeté l'accès al poder d'al-guns lliberals moderats.

Una de les disposicions del Reial Décret de 16 de julio] 1833 fou la incor-porado deis subcol-lectors a les Juntes de Caritat de les capitals (art. 2°)(170>.

Els components d'aquestes juntes eren l'Arquebisbe o el Bisbe, Inten-dent, Magistrat de la Cancelleria o Audiència, subcol-lectos d'espolis, i tres veïns deis més acomodats. desocupáis i coneguts per la seva honradesa, con-ducta i amor a la humanitat.

S'encarregaven de recaptar fons per a socorrer els indigents, vigilar la seva conducta, control estadístic, ocupar-los en obres publiques, facilitar-los-hi allotjament i assistència mèdica.

(170) R. Decret, 16 juliol 1833. Nieva, José Ma., «Decretos del Rey Nlro. Sr. Fernando VII y de la Reina su Augusta esposa», torri XVIII, Madrid 1834, pàg. 155.

Page 97: La casa de recollides de Tarragona

El 29 de setembre de 1833 mor Ferian VII. Puja al poder la Regent María Cristina.

2- R.O. DE 26 DE MARC DE 1834. SOBRE ESTABLIMENTS DE BENEFICENCIA

Javier de Burgos, del govern de Martínez de la Rosa, mitjancant R.O. de 26 de mar? de 1834, ordena que l'Estat, a través deis subdelegats de Foment. controlessin tots els establiments de beneficencia del país.

«Todos los establecimientos de beneficencia, ya sean de fundación o Patronato Real, ya sea de otra corporación o persona, estaran bajo la vigilan-cia y protección de los subdelegados de Fomento de la provincia en que se hallen» (art. P)«m».

3- R.O. 22 DE SETEMBRE 1834. CONTROL DE LA COL-LECTORIA D'ESPOLIS I VACANTS

PEES GOVERNADORS CIVILS

El Ministre Josep María Moscoso de Altamira, també del govern de Martínez de la Rosa, dieta la R.O. de 22 de setembre de 1834 per la qual ees-sava «el Colector General de Espolies y Vacantes en el desempeño de la Superintendencia General de las Casas de Misericordia y Hospicios que están a su cargo, y cotia al de los Gobernadores Civiles la dirección de ellas, y de todos los establecimientos de beneficencia que haya en cada una de las pro-vincias» (art. Ir.).

«Que la colecturía de espolies, al final de cada año, pasara a los Gober-nadores Civiles noticia exacta de las cantidades que se hayan suministrado a tos establecimientos de beneficencia, a fin de que sirva de comprobante de las cuentas de estos en la parte de los ingresos» (art. 4rt.').

«Continuar proporcionando como hasta aquí, a los asilos, los mayores auxilios, productos de tos ramos de espolias y fondo Pió beneficia!» Can. 5eJ.

El legislador justificara aquesta disposició davant «la necesidad de uni-formar esta parte de la Administración para que, con mayor eficacia, las auto-ridades puedan vigilar de cerca los establecimientos de beneficencia y pro-vean mejor Sos recursos, necesidades y obligaciones»"117®1.

( ( 1 1 7 1 1 ) ) R . . m e a r e n , 2 ® w a t f 1 1 8 3 4 . . í f e a , J t e s é M a . . « © s w t a s « I t e ta M a i D " te I t e l i I L « t a i f a s « m s a m o n t o n e p a r s o A n s a s t e I H U t w b l b t e C M K a m f f a m * . K M X K , , M a A U 6 8 3 5 , p ì i ® , 1 1 6 ® . ,

1 D K » « U 2 5 s t t t N f a e M S * . M e n t a » M M a , « t e s s a ® ® « I t e I t a M M L A , i f e S t e m , IJ%. 3 M .

\ m

Page 98: La casa de recollides de Tarragona

4- R.D. DE 8 MARÇ 1836. REIAL DECRET D'EXCLAUSTRACIÓ SUPRIMEIX ELS MONESTIRS, CONVENTS I ALTRES

CONGREGACIONS. ELS ESPOLIS I VACANTS FORMEN PART DEL FONS PER AL PAGAMENT DE LES PENSIONS ALS

REGULARS D'AMBDÓS SEXES

Juan Álvarez de Mendizábal arriba al poder el 25 de setembre de 1835< l 7 3>.

Després del R.D. de desamortització (19 febrer 1836), amb la venda de finques i béns pertanyents a les comunitats extingides'1 7 4», decretà l 'exclaus-tració de tots els religiosos deis monestirs, convenís i altres congrégations (R.D. 8 març 1836)<>75>.

Aquest important Decret d 'exclaustrado fou signât per Alvaro Gómez Becerra, del govern de Mendizábal. El document consta de 56 articles. El propi Ministeri, uns dies més tard, publicà (R.D. 24 març) un extens «Regla-mento» per tal de portar a terme el previst en la Reial Ordre"7 6).

Es justificava aquesta disposició perqué «al no disponer de los bienes, rentas y derechos de los regulares de uno u otro sexo, es de rigurosa justicia y de suma predilección en mi Real y piadoso ánimo, el asegurar a todos una existencia honesta y decorosa, propia de los sentimientos religiosos de esta Nación Católica».

L'article 47 de l 'esmentat Decret ordenava que a cada Diòcesi es for-més una Junta composta d'Ordinari, del Governador Civil, de l'Intendent, d 'un Vocal de la Diputació Provincial i d 'una Dignitat eclesiástica, Canonge o Racioner, nomenat per la mateixa Diputació.

Aquesta Junta és la que havia de recaptar fons i pagar les pensions esta-blertes ais frares exclaustráis.

Per a formar part d'aquests fons s'hi va destinar el producte d'espolis i vacants.

«Los espolios y vacantes se destinarán al fondo para el pago de las pen-siones señaladas a los regulares de ambos sexos» (art. 36. apartat 8è.).

«El producto del 3% que percibe la colecturía general de espolios y vacantes por la expedición de títulos y despachos de las Mitras, dignidades, canónigos y demás beneficiosos eclesiásticos» (art. 36, apartat l ié.) ."

(173) «Gazeta de Madrid», 1835, núm. 237, pag. 1. (174) «Gazeta de Madrid», 1836, núm. 426, pág. !. (175) «Gazeta de Madrid», 1836, núm. 444, pag. 1. Nieva, José Ma. «Decretos de la Reina » ibidem

tom XXI, pag. 120. (176) R. Decret, 8 m a r S 1836. Nieva, J.M. «Decretos de la Reina...», ibidem, tom XXI, pág. 130.

Page 99: La casa de recollides de Tarragona

CAPÍTOL III SUPRESSIÓ DE LA COL LECTURIA D'ESPOLIS

I VACANTS. EL CONCORDAT AMB LA SANTA SEU DE 1851

1- EL MANUSCRIT «RENDA DE LA CASA DE RECULLIDAS» ESTA DIPOSITAT A L'ARXIU DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL

Poques noticies més s'han trobat sobre la Casa de Recollides de Tarra-gona. Aquesta fundado quedà molt debilitada a rei de les disposicions desa-mortitzadores del segle passat. A més degué influir el corrent d'opinió de la societat d'aquella època, en contra de tota idea de reclusió. Però l'Hospital continua atenent aqüestes dones quan necessitaven assistència mèdica.

Es pot recordar l'important decret de 19 de setembre de 1798 que orde-nava l'alienació deis bens arrels de diverses institucions, hospitals i altres Concretament també feia referencia a les cases de Reclusió.

La major part deis ingressos dels quais disposaven per a la manutenció de les «recogidas» procedien del producte de censos. Si aquests s'alienaven es produia un greu trencament en l'economia de la Casa. No consta que en aquells moments aquests béns fossin desamortitzats com a conseqiiència de l'esmentat Decret. Anys després, el 1825, la Institució seguía funcionante").

En aquest tema hom es pot preguntar perqué l'esmentat manuscrit «Renda de la Casa de Recullidas» es troba a l'arxiu de la Diputado de Tarra-gona i no a l'Hospital de Santa Tecla. Hi cap la possibilitat que, a ï'establir-se la beneficència pública, l'organisme créât a tal efecte recollís aquesta docu-mentado, ja que, per disposició legal, l'autoritat governativa havia de contro-

(177) N.A. Veure «les relacions de la Casa de Recollides amb l 'Administració de l 'Hospital» art 10 capi to l i l i , 2a. part d 'aquest trcball. 1

Page 100: La casa de recollides de Tarragona

lar totes aquelles institutions benèfiques que existien, tant publiques com pri-vades. Al Governador se li havien de rendir comptes.

Al deixar de funcionar aquesta Casa de Recollides com a tal fundació, aquest document degué quedar en aquell organisme public, aleshores ja Dipu-tació Provincial.

2- CONSIDERACIONS SOBRE EL CONCORDAT DE 1851

Malgrat que no tots els fons d'espolis i vacants eren destinais a obres de caritat, quan cessaren aquests ingressos desaparegué tota esperança de poder gaudir d'algun ajut.

El document oficial vingué establert pel Concordat de 1851, que dispo-sava en el seu article 12è. la suspensió de la col-lecturia general d 'espolis i vacants.

Aquest acord amb la Santa Seu se signà el 16 de març de 1851<l78). A l 'Estat espanyol acabava d'assumir el poder un govern modérât pre-

sidit per Bravo Murillo. Per a redactar aquest conveni, Pius IX nomenà el senyor Joan Brunelli. Nunci Apostòlic a Espanya, amb facultats de llegat «a latere», i la Reina Isabel II designà el senyor Manuel Bertrán de Lis, Ministre d'Estat, els quais convingueren els diferents pactes del conveni.

S'aprecia en aquest document que, per tal d'evitar que seguissin les ten-sions entre l 'Església i l 'Estat, ambdues parts mútuament cediren en algun assumpte. Hem d'assenyalar que a l 'Església se li reconeixia el dret d 'adqui-rir qualsevol propietat i de conservar les que tenia o que pugués obtenir temps a venir. El Papa aixecava les condemnes pendents ais compradors dels béns eclesiàstics procedents de la desamortització, si bé els que encara no estaven venuts tornarien als seus antics propietaris. Amb això la desamortització es reconeixia com un fet irreversible i consumât.

A més la Santa Seu acceptava novament el regalisme que predominà durant el segle XVIII. Es renovava el patronat regi del Concordat de 1753, que permetia la intervenció directa de la corona en el nomenament de bisbes i en la provisió de canongies i parròquies. Des d'aleshores «todos los gobiernos de la monarquía española hasta 1931, manifestaron excesivamente sus inge-rencias en asuntos eclesiásticos, al amparo de la legalidad concordada, sobre todo en materia económica y patrimonial»'179'.

(178) «Colección Legislativa de España», 3r. quatrimestre de 1851, tom UV, Madrid 1862, pág. 258. Martínez Alcubilla, Marcelo. «DICCIONARIO DE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA. COMPILA-

CION DE LA NOVILISIMA LEGISLACIÓN DE ESPAÑA PENÍNSULA Y ULTRAMAR» tom IV Madrid 1886, pag. 957.

(179) Cárcel Ortí, Vicente. «EL LIBERALISMO AL PODER (1833-1868)». Historia de l 'Església d 'Es-panya contemporania, tom V, «La Iglesia en la España contemporánea (1808-1975)», Madrid 1979, pág. 157.

Page 101: La casa de recollides de Tarragona

3- SUPRESSIÓ DE LA COL LECTURIA D 'ESPOLIS I VACANTS. ES NOMENA UNA COMISSIÓ PER ADMINISTRAR ELS BÉNS I

PRODUCTES QUE HAVIEN QUEDAT.

L'article 12 de l'esmentat concordat diu textualment el següent: «Se suprime la Colecturía General de Espolios y Vacantes y anualida-

des, quedando por ahora unida a la Comisión General de Cruzada la Comi-sión para administrar los efectos vacantes, recaudar los atrasos y sustanciar y terminar los negocios pendientes».

L'article 31 ordena que «queda derogada la actual legislación relativa a Espolios de los arzobispos y obispos, y en su consecuencia podrán disponer libremente, según les dicte su conciencia, de lo que dejaren al tiempo de su fallecimiento, sucediéndole ab intestato los herederos legítimos con la misma obligación de conciencia; exceptuándose en uno y otro caso los ornamentos y pontificales que se consideran como propiedad de la Mitra, y pasaran a sus sucesores en ella».

L'article 37, en el primer parágraf indica: «El importe de las rentas que se devengan en las vacantes de las Sillas

episcopales, deducidos los emolumentos del Ecónomo, que se disputará por el Cabildo en el acto de elegir al Vicario Capitular, y los gastos para los reparos precisos del palacio arzobispal, se aplicará por iguales partes en beneficio del Seminario Conciliar y del nuevo Prelado».

Més tard es dictaren una serie d'ordres per a l'execució de l'article 12 de l'esmentat Concordat.

4- REIAL ORDRE PER A L 'APLICACIÓ DE L 'ARTICLE 12 DEL CONCORDAT. 21 D ' O C T U B R E 1851

El R.D. de 21 d'octubre de 1851<l80> disposava el següent: «Los ornamentos y pontificales existentes en las dependencias de la

Colecturía suprimida se entregaran, desde luego, como propiedad de la Mitra al respectivo Prelado formando inventario por triplicado, uno de cuyos ejem-plares se conservará en el Cabildo Catedral, otro en el archivo de la dignidad episcopal y el tercero se remitirá al Ministrerio de Gracia y Justicia» (art. 5é.)

«También se consideraran como propiedad de la Mitra los ornamentos y pontificales de la misma procedencia que se hayan entregado a los Prelados, y cuyo valor no se hubiesen estos entregado aun, y a su consecuencia se formara y custodiara en la misma manera el correspondiente inventario» (art. 6é.).

«Los Cabildos metropolitanos y Catedrales, cuyas Mitras estén vacan-tes en la actualidad nombraran inmediatamente ecónomo quién se hará cargo de lo que a la Mitra corresponda» (art. 8é.).

(180) R. Ordre, 21 octubre 1851, «Colección Legislativa de España», Madrid 1852, pag. 357.

Page 102: La casa de recollides de Tarragona

«Los e c ó n o m o s que nombraren los Cabi ldos ejercerán las func iones de los Subcolectores d iocesanos en todo lo relat ivo a la recaudación de atrasos y a los negocios pendientes, cesando los úl t imos a medida que sean nombrados los p r imeros» (art. 9é.).

Després segueixen altres disposicions referents ais emolument s que tin-dran els ecónoms , la recaptació de l ' ass ignac ió personal del Prelat i la part dest inada a la reparació del palau episcopal quan sigui Mit ra vacant , t ambé la de retre comptes , etc.

949. GRACIA Y JUSTICIA.

[Si Octubre.] Real decreto, dictando reglas para la eiecucion del art. 12 del nuevo Concordato, por el cual se suprime la Colecturía general de Espoltos, Vacantes y Anualidades, y el T r ibuna l de la Gracia del E x -cusado.

Habiendo sido suprimida por el art. 12 del nuevo Concordato la Colecturía general de Espolios, Vacantes y Anualidades, y el Tribu-nal apostólico y Real de ia Gracia del Excusado ; y conformándome con lo que en su virtud me ha propuesto el Ministro de Gracia y Justicia, vengo en decretar-lo siguiente:

Articulo 4 C e s a r á n en sus funciones los Ministros del Tribunal de la Gracia del Excusado, conservando los honores y distinciones que hasta aquí han disfrutado.

Art. 2? Los Ministros del mismo Tribunal que poseen prebendas ó heneíicios eclesiásticos, pasarán en el término de dos meses á sus respectivas iglesias, á no existir otra causa canónica que Ies exima de la residencia personal.

Art. 3? Los negocios judiciales pendientes en dicho Tribunal apostólico y Real, se continuarán con arreglo á derecho por el M. R. Cardenal Arzobispo de Toledo, como encargado de las f a c u l -tades espirituales de Consiliario general de Cruzada, que las ejerce-rá con la extension y en la forma que se determine con arreglo al art. 40 del Concordato, concurriendo en su caso los jueces que e n -tiendan en ios asuntos de Cruzada.

Art. 4? En la misma forma terminará también ei M R. Cardenal

Page 103: La casa de recollides de Tarragona

358 TERCIE CCATRMESTBS Arzobispo de Toledo los asuntos judiciales correspondientes á l a e x tinguida Colecturía general de Espolios, Vacantes y Anualidades.

Art. 5? Los ornamentos y pontificales existentes en las depen-dencias de la Colecturía suprimida, se entregarán desde luego como propiedad de la Mitra al respectivo Prelado, formando inventario por triplicado, uno de cuyos ejemplares se conservará en el Cabildo catedral, otro en el archivo do la dignidad episcopal, y el tercero se remitirá al Ministerio de Gracia y Justicia.

Art. G? También se considerarán como propiedad de la Mitra los ornamentos y pontificales de la misma procedencia que se hayan entregado á Jos Prelados, y cuyo valor no hubiesen estos entregado aun, y á su consecuencia se formará y custodiará en la misma manera el correspondiente inventario.

Art. T. Siendo propiedad de la Mitra los ornamentos y pontifi-cales que dejen á su fallecimiento los M. RR. Arzobispos y RR. Obis-pos, el ecónomo que nombre el Cabildo catedral, en conformidad á lo dispuesto en el art. 2ü del Concordato, se hará cargo de dichos efectos, en su dia y cuidará se amplié el inventario, y de dar cono-cimiento de ello al Ministerio de Gracia y Justicia.

Art. 8? Los Cabildos metropolitanos y catedrales, cuyas Mitras están vacantes en la actualidad, nombrarán inmediatamente ecóno-mo , quien se hará cargo desdo luego de lo que á ¡a Mitra cor res -ponda , atemperándose en adelante los Cabildos á lo que dispone el art. 37 del Concordato. También nombrarán desde luego ecónomo los Cabildos de las diócesis en que haya negocios pendientes, a u n -que no esté vacante en el dia la Silla. Los mismos cabildos me n o -ticiarán, por conducto clel Ministerio de Gracia y Justicia, la perso-na que para dicho cargo nombraren.

Art. 9? Los ecónomos que nombren los Cabildos ejercerán las funciones de los Sub-colectores diocesanos en todo lo relativo á la recaudación de atrasos y á los negocios pendientes, cesando los ú l -timos á medida que sean nombrados los primeros.

Art. 10. Los ecónomos disfrutarán por razón de emolumentos el ü por '100 de las cantidades que ingresen en su poder, cuya suma se rebajará antes do dar á lo recaudado la aplicación que previene el citado art. 37 del Concordato.

Aít. 41. La parlo correspondiente al Seminario conciliar so e n -tregará mensualmente á su administrador por el ecónomo.

Art. 42. El. prorateo de las rentas entro la vacante y el nuevo Prelado se girará hasta el fwl de Su Santidad, desde cuyo dia c o r -responderá toda la renta al nuevo Prelado.

Art. 13. A contar de la publicación de la ley relativa al Concor-dato, recaudará el ecónomo de la Mitra vacante, y cuya Silla no se

Page 104: La casa de recollides de Tarragona

DK 1851. SS 9 agregue á otra , la asignación personal del Prelado y la parte d e s t i -nada a la Reparación del palacio episcopal. Su producto se distribui-rá con arreglo al Concordato y al articulo anterior de este decreto, lín las diócesis que se agregan á otras se limitará elecónomo á a d -ministrar los bienes y efectos de la Mitra.

Art. 14. La cantidad destinada á los gastos de la administración diocesana se entregará al Vicario capitular sede vacante, p ro ra t eán -se hasta el dia en que el nuevo prelado tomo posesion de la iglesia por sí ó por apoderado.

Art. 13. El ecónomo rendirá sus cuentas al nüevo Prelado, á quien entregará con las formalidades convenientes los ornamentos pontificales.y demás efectos que correspondan á la Mitra.

Art. '16. El Ministro de. Gracia y Justicia dispondrá lo c o n v e -niente para la ejecución del presente decreto.

Dado en Palacio á 21 de Octubre .de <1851 —Está rubricado d e la Real m a n o . = E l Ministro de Gracia y Justicia, Ventura González Romero.

«Colección Legislativa de España», Madrid, 1852, pàg. 357

5- R.O. 19 GENER 1855. REGLAMENT PER A L'ADMINISTRACIÓ DELS EFECTES DE LA VACANT I

ALTRES DISPOSICIONS

Més tard, per R.O. de 19 de gener de 1855"8I ) s ' aprova el reglament «a fin de administrar los efectos de las vacantes, recaudar los atrasos y terminar los negocios gubernativos y económicos de los ramos de espolios, vacantes y anualidades pendientes, al t iempo en que fueron suprimidas la Colecturía General y las Subcolecturias de los mismos, en aplicación del R.D. de 21 de octubre de 1851...»

S 'estableix una comissió que s ' anomena «Administración de las resul-tas del suprimido ramo de espolios y vacantes».

Aquesta comissió tenia per objecte: -administrar tot allò que hagués incautat la suprimida CoMecturia

General. -recaptar per mit jà deis ecònoms els seus productes i disposar el seu

ingrés a la Caixa d 'Ordenac ió General de pagaments del Ministeri de Gràcia i Justicia.

(181) R. Ordre . 19 gener 1855. Mar t ínez Alcubi l la , «Diccionario. . .» ib idem, pàg. 955.

Page 105: La casa de recollides de Tarragona

Part d'aquestes quantités, per R.D. de 13 de maig de 1873, es destinaren a la dotació d'una Escola d'Arts i Oficis. A l'any següent, decret de 23 de juliol de 1874, es derogà aquesta disposició i al mateix temps es dicta que fos-sili aplicats a la reparació de temples.

Aqueste fons són les resultes que van quedar després d'abolida la legis-lado sobre espolis i vacants. Els arquebisbes i bisbes ja podien disposar l ib-rement deis seus béns, succeïnt-los ab intestato els seus parents.

Page 106: La casa de recollides de Tarragona
Page 107: La casa de recollides de Tarragona

ÍNDEX APÈNDIX DOCUMENTAL

Document núm. 1 Año 1718. Informe de los comisionados nombrados por el Ayuntamiento sobre

el proyecto de union de los dos hospitales Real y Civil, presentado por el Comisario de Guerra Joseph Fajardo.

(A.H.T., Llibre Actes Ajuntament ( 1718), 3 febrer, pàg. 128).

Document núm. 2 Año 1718. Texto de la propuesta del Comisario de Guerra para la union de los

dos hospitales de la Ciudad. (A.H.T., Ibidem).

Document núm. 3 Año 1748. Carta del señor Joseph Contamina, Intendente General de Cataluña

dirigida al Regidor Alexandro Carlier como Administrador del Hospital de Santa Tecla, para admitir enfermos del Cuerpo de Guardias Walonas.

1(2

A1^-T- Llibre Actes Ajuntament (1748), 26 setembre, pàg. 71. Sen (59) yal,

Document núm. 4 Año 1748. Informe de los administradores del Hospital, el Regidor Alexandro

Carlier, y el canomgo Isidro Deulofeu, al escrito del Intendente Josep Contamina Se adjunta una relación de datos.

(A.H.T., Llibre Actes Ajuntament, Ibidem, Sen (59) yal, pàg. 122.)

Document núm. 5 Año 1749. Recurso del Ayuntamiento ante el Marques de la Ensenada

enero. (A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener. Doc. pàg. 7).

Document núm. 6 Año 1749. Exposición de los Administradores del Hospital dirigida al Inten-

dente del Principado, 10 diciembre 1748. Reproducida en el recurso que hicieron ante el Marques de la Ensenada, enero 1749.

(A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener, Doc. pàg. 8).

Page 108: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 7 Año 1748. «Relación y estado de la total Renta, numero de camas, ropas y

demás utensilios con que oy dia presente, se encuentra en el Hospital de pobres enfer-mos de la Ciudad de Tarragona, reducidos sirvientes, estrechez de la casa, y empeños en que se halla, con distinción de todo». 10 diciembre 1748.

(A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener. Doc. pàg.6).

Document núm. 8 Año 1750.Escrito del Intendente del Principado dirigido al Ayuntamiento de

Tarragona, para que admitan en el Hospital los soldados enfermos, 22 abril de 1750. (A.H.T. Llib. Act. Ajt (1750), 25 abril, pàg. 23-r. Sin (16) yal, pàg.36).

Document núm. 9 Capítols entre els honrats jurats Pere Vives y Pera Mullóla fets ab Domingo

d'Almonezir i la dona Maria sa muller. 17 agost 1373. «Anals inédits de la Vila de la Selva», Pie Faidella, capítol I, pàg. 268.

Document núm. 10 Concordat de 1753 entre S.M. Femando VI y el Papa Benedicto XIV. «Diccionario de la Administración española», Martínez Alcubilla, Marcelo,

tom II, Madrid 1886, pàg. 784. Document núm. 11 Del colector General de Espolios y vacantes. Reglamento para la colectación y distribución del producto. Establecimiento de un fondo para costear la expedición de bulas de los Arzo-

bispos y Obispos: reserva de alhajas para el uso de los Prelados, y de libros para Bibliotecas publicas.

«Novilisima Recopilación de las leyes de España mandadas formar por Carlos IV», Madrid 1805.

Liéis I a VII, títol XIII, llibre II, pàgs. 321-329.

Document núm. 12 Real Cédula 20 enero 1794 que informa la miserable situación en que están los

niños expositos. «Gazeta de Madrid», 7 febrer 1794, pàg. 156.

Document núm. 13 Carta de los subcolectores tarraconenses de espolios y vacantes señores Isidro

Deulofeu y Francisco Baldrich al colector general señor Zerezo. 30 enero 1755. Exponen la necesidad y utilidad de establecer en Tarragona una «Casa para

recoger mugeres de mal vivir». «Renda Casa de Recullidas», pàg. I.

Document núm. 14 El colector general señor Zerezo contesta al escrito de los subcolectores del 30

enero, y les solicita un informe, 15 febrero 1755. «Renda Casa Recullidas», pàg. 3.

Document núm. 15 Al informe solicitado por el colector general de expolios y vacantes, los subco-

lectores tarraconenses corresponden con una amplia representación. 27 febrero 1755. También piden la madera necesaria para la obra. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 4-8.

Page 109: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 16 El señor Zerezo acusa recibo del escrito de los subcolectores tarraconenses 8

marzo 1755. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 9.

Document núm. 17 R. Orden 16 agosto 1755. El rey aprueba la construction de la Casa de Recullidas. «Renda Casa de Recullidas», págs. 12-14.

Document núm. 18 Despacho del intendente Joseph Santamaría sobre el permiso de cortar leña de

los bosques de Tortosa. 14 julio 1756. «Renda Casa de Recullidas», págs. 26-27.

Document núm. 19 Despacho del intendente Santamaría sobre permiso de cortar madera de los

bosques de Seo Urgell, 23 agosto 1956. «Renda de la Casa de Recullidas», pàg. 28.

Document núm. 20 Algunos extractos de la correspondencia que se mantuvo cuando los trabajos de

construcción de la Casa de Recogidas.

Document núm. 21 Libramiento de las vacantes de Barcelona, Gerona y Ager, a favor de la Casa de

Recullidas, julio 1757. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 33.

Document núm. 22 El señor Zerezo dispone la entrega de polvora, 14 abril 1759. «Renda de la Casa de Recullidas», pàg. 35.

Document núm. 23 El señor Zerezo anuncia el libramiento de la vacante de Tortosa. Madrid 5 septiembre 1761. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 37.

Document núm. 24 El rey concede una ración diaria de pan de munición a cada una de las mugeres

recogidas. 7 julio 1764. «Renda Casa de Recullidas», pàg. 40.

Document núm. 25 Normas para el gobierno interior de la Casa de Recogidas «Renda de la Casa de Recullidas», pag. 113

Document núm. 26 El Hospital expone al gobernador militar los apuros economicos que sufre por

la falta de pago de los militares enfermos, 20 agosto 1822 A.H.H., libro de actas y libro de los acuerdos.

Document núm. 27 Información sobre la traida de aguas a Tarragona. «Gazeta de Madrid», 15 gener 1799, pàg. 46.

Page 110: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 28 Ley de Amortización de 19 septiembre 1798. «Gazeta de Madrid», núm. 81, 9 octubre 1798, pcig. 858.

Document núm. 29 Concordato con la Santa Sede 1851. «Colección Legislativa de España», 1851, Llei 17 octubre, Tom LIV, pàg. 258,

Madrid, 1852.

Page 111: La casa de recollides de Tarragona

D o c u m e n t n ú m . 1

Informe de los comisionados nombrados por el Ayuntamiento sobre el proyecto de unión de los dos hospitales Real y Civil, presentado por el Comisario de Guerra, Joseph Fajardo. Sesión 3 febrero 1718.

Muy Iltre. Señor: «Haviendose conferido diferentes veces los Deputados por el Muy Iltre.

Cabildo y Muy Iltre. Ciudad para discurrir y conferenciar la Union propuesta de V.S. de los dos Hospitales del Rey y de Santa Tecla, acordaron primeramente se les estre-gara una nota del Regimen havia en aquel y circunstancias con que devia entrar el Hospital de Santa Tecla en la dicha Union. Con cuyo motivo el Sr. D. Joseph Fajardo comisario de Guerra por Su Magt. (Dios guarde) se confirio con dichos Deputados que estaban juntos en el Aula Capitular, y despues de haver echo su propuesta dexo las notas que se han leido a V.S., y premeditada por los Deputados la proposición de dicho Señor, sus notas y demás noticias, han adquirido les ha parezido conbeniente poner a la alta comprehension de V.S. los reparos se les han ofrezido paraque V.S. en vista de ellos pueda resolver lo que fuere servido.»

«Io.- Que el gasto diario assi de los soldados como oficiales enfermos seria el mesmo, que hazen oij en el Hospital Real por habérseles de subministrar las mismas porciones, assi en quantitad como en qualidad, y lo mesmo se dize de las medicinas, camas y demás utensilios, que igualmente que ahora se deverian renovar según la necesidad correspondiente; amas que Uno y Otro esta en estado que seria menester pronto una muy crezida Suma que passaria de 600 doblones.»

«2o.- Que el Hospital de Santa Tecla no se halla con medios para mantener un día al Hospital Real, y mucho menos para proveher todo lo arriba expressado, pues no llega el Collector a dar 40 libras por cada mes.»

«3o.- Que aunque se adelantaran siete mil reales de vellón para los seis prime-ros meses a cuenta de las jornadas que causarían los oficiales y soldados enfermos; tampoco podría subsistir el Hospital de Santa Tecla assi, por no ser esto continuado de seis en seis meses, como por el gasto arriba expresado tanto diario, como de home-nage y Botica que de pronto se necessitaria; en que se vera luego el dicho Hospital de Santa Tecla con grande aprieto y necesidad ál no disponer los comunes medios para todo antes de la Union de dicho Hospital Real.»

«4o.- Que el Hospital Real es y habría de ser Hospital General y se habria de curar en el de Gallico por no haver otro en Cathaluña, assique amas del mucho gasto

Page 112: La casa de recollides de Tarragona

llevaría esta circunstancia. Se discurre que los Médicos, Cirujanos, Infermeros, Assis-tentes y demás oficiales assi para la curación como para lo demás economico de la Casa, deverian ser iguales en numero y casi en salarios de los que tiene oij el Hospital Real.»

«5°.- Que teniendo encargado cada Regimiento a sus Ayudantes el visitar sus Enfermos assistiendo a sus Curaciones y horas de comer no faltarían que as de quales-quiera faltillas que hizieren los oficiales de dicho Hospital de Santa Tecla, que recae-rían todas sobre los Administradores de el.»

«6°.- Que estos no podrían tener aquel Cuydado y economía tienen ahora los Oficiales Maijores del Hospital Real por ser este su único empleo y su primera obliga-ción. y los otros tendrán muchas a que acudir assi propias de su estado como de sus casas.»

«7o.- Y últimamente que el Hospital de Santa Tecla es un Común Eclesiástico que por Bullas Pontificias tiene concedidas las mismas prerrogativas y gracias que goza la Iglesia de San Juan de Letran y otros muchos Hospitales, y que no siendo visi-tado por el Ordinario si seria bien exponerse a la corrección de las susodichas quexas.»

(A.H.T. Llibre Actes Ajuntament (1718) 3 febrero Sen (frag. 127 - 128) yal).

Document núm. 2

Texto de la propuesta del Comisario de Guerra señor Fajardo para la unión de los dos hospitales, Real y de Santa Tecla. Se presento en la Sesión municipal de 3 febrero 1718.

Relación de lo que se ha dado a los enfermos del Hospital del Rey dictada por el señor Joseph Fajardo, Comisario de Guerra en Tarragona.

«Al soldado enfermo se le da cada dia 12 onzas de carnero castellanas, libra y media de pan del mismo peso y un quartillo de vino.»

«Al oficial de Alferez arriba 16 onzas de carnero peso castellano, media arum-bra de vino y el mismo pan.»

«Dietas dobles para el soldado, 4 huevos, 4 biscochos, y su quartillo de vino con sus caldos.»

«Dieta simple, dos huevos dos biscochos su quartillo de vino con sus caldos.» «Dieta doble por oficial es de seis huevos, seis biscochos con sus caldos y el

vino». «Dieta simple quatro huevos, quatro biscochos con sus caldos y su vino». «A cada seis enfermos de qualquier clase que se curan de Gallico, y que no

comen otra cosa que sus dietas se echa una gallina en la olla y la razion entera de car-nero que una y otra sacada de la olla se exprime hasta que no queda de provecho para nada».

«El pan ha de ser de la mesma calidad y del mesmo peso que oij en dia se da en el Hospital del Rey, que es de libra y media castellana de harina, blanco y bien acondi-cionado y el Rey dara en trigo de su Real provisión la correspondiente cantidad que se gastara a razón de las mesmas 65 raciones por quartera que da oij el panadero de la Ciudad por quien esta echo el asiento».

Page 113: La casa de recollides de Tarragona

«Que por inventario y tasación, han de tomar los Administradores de dicha Ciudad de Tarragona las camas y demás utensilios que huviese en el Hospital ( de Su Magestad), y lo mesmo se hara por lo que mira a la Botica de todas las medicinas que huviere echas simples y compuestas, con todos los demás utensilios pertenecientes al uso y practica de una Botica, que unos y otros deveran entregar en la mesma confor-midad y valor que tuviesen, al tiempo de este asiento siempre que Su Magestad bol-viere el mesmo Hospital por su quenta.»

«Que por lo que toca a las camas y demás utensilios de homenage que se encar-garen dichos señores Administradores, se nombrara por parte de Su Magestad y de dichos señores Administradores, personas de experiencia y conciencia para su valua-ción.»

«Que por lo que toca a las medicinas se deberán tazar por el mesmo Boticario que de presente tiene Su Magestad en su Hospital. Según el coste y costas que ha tenido y los demás utensilios que tuviere en dicha Botica, se regularan y tazaran como en el capitulo anterior.»

«Considerando que el dicho Hospital de Tarragona se halla exausto de medios para poder suplir los gastos tan considerables como los que tiene oij Su Magstad en su Real Hospital, es capitulo exprofeso que por parte de Su Magestad se les adelantara, por tiempo de los seis meses primeros del assiento, siete mil reales de vellón a cuenta del importe de las jornadas que causaren los oficiales y soldados enfermos que assis-tieron en dicho Hospital.»

«Que la entera satisfacción del importe de las jornadas que constasse haver en el Hospital de oficiales y soldados enfermos, según la relación jurada que daran men-sualmente dichos Administradores, visada por el Comissario de Guerra, o por la per-sona que Su Magestas destinara para este efecto, se las devera satisfacer al fin de cada mes pues en caso que faltase esta precisa satisfacción no podran los Administradores continuar la subsistencia de dicho Hospital por las razones arriba ponderadas en cuijo caso quedara fuera de la obligación de continuar dicho assiento.»

(A.H.T., Llibre ActesAjuntament (1718), 3 febrer Sen. (frag. 129)yal.)

D o c u m e n t n ú m . 3

Carta del señor Joseph Contamina, Intendente General de Cataluña, dirigida a! Regidor Alexandro Carlier como Administrador del Hospital de Santa Tecla, para admitir enfermos del Cuerpo de Guardias Walonas.

«Iltre. Señor. Como Su Magestad no ha determinado todavía sobre el restable-cimiento del Hospital Real en essa Plaza, y el Cuerpo de Guardias Walonas que sirve en ese Distrito se halla con enfermos, a los cuales es preciso darles curación; llega el caso de V.S. a imitación de los Administradores de los Hospitales de pobres de las ciu-dades de Tortosa y Lérida, exerciten su zelo en la admisión en el de esa Ciudad que esta a su cargo, de los enfermos, bajo la seguridad de que todas las jornadas que moti-varen, se pagaran a V.S. mensualmente por la Tesorería de la quenta del mismo Cuerpo, en virtud de Relación, al propio precio que se paga a los expresados Adminis-tradores de Lérida y Tortosa, que es el de tres reales y 1/4 de vellón para cada una estancia, costeándose de cuenta del Hospital toda la asistencia espiritual y temporal; y siendo esta obra tan del Servicio del Rey, no dudo, yo de las obligaciones de V.S.S. el

Page 114: La casa de recollides de Tarragona

desempeño que corresponde según lo permit iere la si tuación del Hospital , para que, por falta de esta debida providencia , no padezcan los en fe rmos mili tares. Barce lona 23 sept iembre 1748. Joseph Contamina .»

( A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1748) 26 setembre, pág. 71 Sen (59) yal, pág. 121).

Document núm. 4 Informe ele los Administradores del Hospital, el Regidor Alexandro Carliei; y el

canonigo Isidro Deulofeu, al escrito del Intendente Josep Contamina. Se adjunta una relación de datos.

«Muy Iltre señor. Sat is faciendo el contenido de la carta de V.S. de 23 del cor-riente, por la que se sirve interesarse para que los soldados de Guard ias Walonas enfermos , se admitan en el Hospital de Pobres en fe rmos de esta Ciudad, con las con-diciones que V.S. expresa, cansado de no haver S.iM. de te rminado el res tablecimiento de los Hospitales Rea les .Devemos exponer a V.S. c o m o Adminis t radores , hal larnos l imitados por nuestros Principales Cabi ldos eclesiást ico y seglar, de facul tades para semejantes casos, por lo que nos ha precisado darles quenta para que de terminasen . -Haviendo convocado a Cabi ldo el eclesiást ico y seglar, han resuel to que por nosotros sus Adminis t radores hagamos presente a V.S. la estrechez, miser ia y atrasos en que se halla el Hospital de esta Ciudad, como se manif ies ta por la relación adjunta : Para lograr el desempeño que desearían los dos Cabildos, se havia desde luego hazer un crecido desembolso para la provisión de camas y ropa necesaria , por ser reduc ido el numero que de ambos generas tiene esta Santa Casa, sin los demás utensil ios que serian indispensables proveherse para cuya providencia fal tan los fondos ; y el crédito, quando se buscasen a fiar; por los mot ivos que están expresados en la ci tada relación que va adjunta , de f o r m a que se halla en tan misero estado el Santo Hospital , que si no subminis t rasen la carne los dos Cabi ldos, habría fa l tado el consuelo y remedio de los pobres de esta Ciudad, obra tan pia y del bien publico. Los expresados mot ivos y otros muchos que se omiten por dilatados, privan a los dos Cabi ldos y a nosotros el gusto de manifes tar en esta ocasion a V.S. la propensión al Real Servicio por no poder o f rece r lo que comprende que de n ingún modo pueden cumpl i r Tar ra°ona 26 sept iembre 1748.»

Relación que adjuntan los Administradores del Hospital señores Carlier y Deulofeu.

«Noticia de la actual renta que tiene la casa Hospital de Pobres en fe rmo s de esta Ciudad, lo que de ella se cobra, y deve de cobrar, c o m o las deudas crecidas en que se halla empeñada que con distinción es en esta manera:

- La renta anual que tiene la Santa Casa son 1100 libras - Se deven de cobrar de los comunes por las pensiones de

censales que corresponden causado del val imiento de la mitad de propios 5 4 3 l i b r a s

- Quedan cobradoras solamente 5 5 7 l ibras

Page 115: La casa de recollides de Tarragona

Deudas

- Por el alquiler de la casa que es propiedad de las monjas de la Enseñanza de esta Ciudad, a razón de 38 libras al año, que sirve de Hospital, se están d e

nb i e " d 0 342 libras

- Por las medicinas que ha suministrado para los pobres enfermos que han entrado para su curación en la Santa Casa, al Boticario Thomas Morenas, se le están deviendo pasadas 16.000 libras - Por la carne de carnero que de la carnicería del Cabildo se ha suministrado para los pobres enfermos que para su curación han entrado en la Santa Casa, se están deviendo 1.200 libras - Por la carne de carnero que de las carnicerías de la Ciudad se ha suministrado para la manutención de los enfermos. Deve i .300 libras - A los médicos que visitan a los pobres enfermos un mes cada uno, y el cirujano. Los primeros a 20 libras de salario anual, y al ultimo a 10 libras, se les están debiendo libras - Al confitero por generas tomados de su tienda, s e d e v e n 23 libras - Al capellan, cocinera, y sirviente para los enfermos que son los únicos asistentes que tienen dicha Santa Casa, se deve 500 libras

19.515 libras

De manera que si con mas formalidad y tiempo se hiciese la quenta de las cita-das deudas, sin duda seria mayor suma, y a no haver subministrado la carne de carnero los dos cabildos, eclesiástico y seglar un mes cada uno, se habría de haver cerrado la Santa Casa. Dado en Tarragona 26 septiembre 1748.»

(A.H.T. Llib. Act. Ajt (1748), 26 setembre, pág. 71, Sen (59) yal, pág. 122.)

Nota del Autor.- Los administradores del Hospital eran entonces el Regidor Alexandro Carter y el canon,go Isidro Deulofeu. Este eclesiástico lo volveremos a encontrar años mas tarde cuando como Sub-colector de Espolios y Vacantes interviene en la Casa de Recosidas v Ampliación del Hospital.

Document núm. 5

Recurso del Ayuntamiento ante el Marques de la Ensenada, 22 enero 1749.

«Para poder dar el mas devido cumplimiento a la resolución de S.M. en que entren los enfermos de las tropas a curarse en los Hospitales de los Pueblos, pasaron los Administradores del de este Ciudad a la capital de Barcelona a hacer presente de palabra y en escriptos al Ministro Intendente de este Principado el estado de esta Casa,

Page 116: La casa de recollides de Tarragona

generas y sirvientes con que se encuentra el de esta Plaza, cuyas representaciones no tuvieron aquella azeptacion que se esperava del citado ministro, quien se excuso admitirlas con la expresión de hallarse limitado de facultades para providenciar; por cuya causa las pasa a manos de este Ayuntamiento, el que rendido suplica sea de la asignación de V.E. hacerlos presentes a S.M. , para que por su benigna Real Piedad sean atendidas, y los militares que acudiesen a curarse, y los pobres, puedan y otros, lograr la devida admisión y mejor asistencia en su curación; a cuyo zelo se dedica esta reherente representación, rendida veneración con que queda este Ayuntamiento a las ordenes de V.E., cuya Excma. Persona guarde Dios muchos años.

Tarragona, de sus casas Capitulares a 22 enero 1749.»

(A.H.T., Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener, cloc. pág. 7).

Document núm. 6 Exposición de los Administradores del Hospital dirigida al Intendente deI Prin-

cipado, 10 diciembre 1748. Reproducida en el recurso que hicieron ante el Marqués de la Ensenada, enero 1749.

«Iltmo. Señor. Los Administradores del Hospital de Pobres enfermos de la Ciu-dad de Tarragona, con la debida atención, exponen a V.S. que el Excmo. Sr. D. Mel-chor de Abarca, gobernador de aquella Plaza, con papel de 29 del próximo pasado mes les comunico la carta que de V.S. havia recibido de 23 del mismo mes, en la que estaba continuada otra del Excmo. Sr. Marques de la Ensenada de 13 del mes referido, en que dize que el Rey (que Dios guarde) quiere que los enfermos de las tropas entren y se curen en los Hospitales de los Pueblos de sus destinos, o, mas inmediatos, pagán-dose a justo precio de quenta de la Real Hacienda las jornadas que huviesen causado en cada uno, prezediendo justificación a fin de cada mes; y deseando dichos Adminis-tradores obedecer con la major veneración, zelo, y desempeño, las ordenes de S.Mag. tienen por prezisa obligación hazer a V.S. presente lo reduzido de la Casa, camas, utensilios, y sirvientes, con que se ha mantenido hasta oy el Hospital, y con crezidos empeños, como podra V.S. cercionarse con el estado en relazion que acompaña esta rendida exposición.

Dexan los Administradores a la prudente discrezion de V.S., que numero de camas y asistencia podra tener el militar enfermo en un Hospital reducido de un todo, mayormente quando la benigna Real piedad del Rey sera el que no se abandonen los Pobres, y que por la poca renta, camas, y lo demás que tiene dicho Hospital, todo pobre que padeciere enfermedad vitalicia, o, de larga estada se passa a los Hospitales de essa Capital.

No es de menos entidad el que V.S. tenga prezente el crezido caudal que se necesitaría para poner en estado el Hospital de forma que puedan, y sean admitidos como S. Mag. manda todo militar enfermo de esta Plaza donde siempre han estado de guarnizion dos Batallones a excepción durante la Guerra.

La poquedad de sirvientes con tan reducidos salarios sera muy natural no quie-ran continuar, ni los Médicos ij Zirujano, mayormente quando el tiempo del Asiento de Reales Hospitales, a mas de las Jornadas que se pagaban a los Assentistas, se paga-ban de quenta de la Real Hazienda seis empleados que eran, el contralor con 60 escu-dos; al medico 50; al cirujano mayor 50; al ayudante de cirugia 25; al capellan 30; y al

Page 117: La casa de recollides de Tarragona

Comisario de entradas otros 30, que juntos los referidos sueldos eran al mes 245 escu-dos de vellón; cuyos empleados estavan para zelar la mayor asistencia del militar enfermo que pareze no podra lograr, sin que aya personas dedicadas para ello con alguna subvención para su manutención y principalmente para llevar el libro de entra-das y salidas, y formar los extratos de ellas para la justificación de las j omadas venzi-das, todo lo que ponen los referidos Administradores en la elevada comprehension de V.S. con el único fin , y zelo de que el militar enfermo no padezca en la debida asisten-cia, evitar recursos, y controversias, que sin duda se ofrecerán, por lo que suplican rendidamente a V.S. se sirva providenciar o representar a S.Mag. lo que juzgue conve-niente.»

Los Administradores del Hospital Alexandro Carlier e Isidro Deulofeu.

Document núm. 7 Relazion y Estado de la total Renta, numero de camas, ropa y demás utensilios

con que oy dia presente se encuentra el Hospital de pobres enfermos de la Ciudad de Tarragona, reduzidos sirvientes, estrechez de la casa y empeños en que se halla, que con distinzion de todo es por menor en la manera siguiente:

«Principalmente la renta total que tiene el Hospital anualmente 1.100 libras Deven revajarse por dexar de cobrar de los Comunes de las pensiones de Zensales que corresponden a dicho Hospital causa del valimiento de mitad de Propios 543 libras

Única renta que queda 557 libras

Camas Las únicas camas que tiene de servicio el Hospital son 21, que se componen de

4 tablas, bancos, un gergon, almuada y manta, que están puestas en la reduzida casa, que esta en el centro de la Ciudad, con solo tres aposentos. Al primer piso, en esta manera, el uno de 36 palmos de largo y 16 de ancho, donde solo caben y están 6 camas. Otro de 32 palmos de largo y 24 de ancho, donde solo caben y están 5 camas. Y el otro de 40 palmos de largo, y 24 de ancho, donde solo caben y están 7 camas. En los quartos vajos ay las restantes 3 camas, que sirven para eclesiásticos pobres passa-geros, otra para mugeres transitantes, y la otra para pelegrinos.

Ropa blanca - Camisas para hombres, de buenas, y muy malas 24 - Camisas para mugeres, de buenas y muy maltratadas 16 - Sabanas de buenas, y de muy maltratadas 63 - Almuadas para mudar, de buenas y de muy maltratadas 41 - Servilletas, de buenas y de muy maltratadas 42 - Bendas para sangrías y cantaritas, de buenas y malas 63 - Ay 10 colchones de buenos y malos, que solo sirven en alguna prezisa necesidad 10 - Gorros y tocados que se llaman en este Paijs para poner en la cabeza los enfermos 14

Page 118: La casa de recollides de Tarragona

Utensilios de cozina y otros

- Pastera, por que el pan que se da a los enfermos se amasa en el Hospital ' - Mesas grandes y pequeñas todas de pino 5 - Caldero de cobre 1

- Parrillas -- Pala de Yerro 1

- Tenazas ' - Olla de cobre 1 - Peroles 3 - Cazuelas de cobre 1 - Cucharas de metal 21 - Cuchillo para partir carne I - Cuchillos -- Sartenes -- Cantaros de cobre -- Barreños de cobre -- Ay ollas, platos y escudillas de tierra lo preciso 10

Sirvientes - Un capellan que no es confesor que vive en el Hospital, haze de mayordomo, cobrando la renta y llevando la quenta de todo el gasto, con el reduzido salario annual de 64 libras - Una muger anciana que es Cozinera, y debe asistir a los enfermos con la obligación de poner algunas sirvientas mas, según el aumento de enfermos, y pagar los sepultureros, tenien el salario annual con dichas obligaciones 100 libras - Dos médicos que visitan un mes cada uno tienen de salario annual ambos 40 libras - Un cirujano, el que se encuentra, tiene de salario annual 10 libras

214 libras

Deudas que tiene el Hospital

- Debe de los alquileres de la casa que sirve de hospital, que es propia de las monjas de la Enseñanza de la misma Ciudad ajustada en 38 libras al año, se le esta deviendo 342 libras - Debe el Hospital de las medicinas que ha suministrado el Boticario Thomas Morenas para la curazion de los enfermos 16.000 libras - Por la carne de carnero que se ha tomado en la carnizeria del Iltre. Cabildo de señores Canonigos, esta debiendo el Hospital 1.225 libras - Por la carne de carnero que se ha tomado de la

Page 119: La casa de recollides de Tarragona

carnizeria de la Ciudad, esta debiendo el Hospital - Debe el Hospital a los médicos - Debe el Hospital al confitero de vizcochos y otros generas tomados de su tienda - Debe el Hospital al capellan, y la cozinera sirviente

19.585 libras

De manera que por el pormenor expresado en esta Relazion consta el estado que se halla la casa Hospital de Tarragona oy dia presente.

Tarragona lOdiz iembre 1748.»

(A.H.T. Llibre Actes Ajuntament (1749), 23 gener, Doc. pág. 6-8.)

1.340 libras ...150 libras

28 libras

. .500 libras

Document núm. 8 Escrito del Intendente del Principado dirigido al Ayuntamiento de Tarragona

para que se admitan en el Hospital los soldados enfermos. Barcelona 22 abril 1750.

«Aunque por R.O. de 13 noviembre 1748 esta mandado por punto general que los enfermos de la tropa se curen en los Hospitales de Pobres, he hecho presente a la Corte quanto me ha parecido conducente a efecto de que el Militar de esa Plaza se res-tableciese; pero previniéndome el señor Marques de le Ensenada, en carta del 4 del corriente, no biene el Rey en ello, y que quiere S.M. se de curación a los enfermos de tropa que ahí existen, en el Hospital de Pobres, comunico en este correo a sus Admi-nistradores esta segunda determinación, y a V.S. lo participo, por que en la parte que le toca, disponga desde luego su puntual observancia, valiéndose, si lo tuviera por con-veniente, del Hospital militar para la mayor comodidad de los enfermos con la obli-gación de desocuparlo siempre que el Rey lo necesite; y yo espero del zelo de V S procurara la mejor asistencia de ellos, como conviene al Real servicio ; asegurando de que las jornadas que motiven se pagaran puntualmente al respecto de tres reales y quartillo cada una, en virtud de relaciones visadas por ese Comisario de Guerra como se practica en los demás Hospitales de Pobres; y de que quedar V.S. en este acuerdo me dara aviso.

Dios guarde a V.S. muchos años Barcelona 22 abril 1750. Joseph Contamina Al Ayuntamiento de la Ciudad de Tarragona.»

(A.H.T. Llibre Actes Ajuntament (1750). 25 abril pág. 23r. Sen(16)yal).

Page 120: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 9

Capitols entre els honrats jurats Pere Vives y Pera Mullola fets ab Domingo d'Almonezir i la dona Maria sa muller. 17 agost 1373.

«Anals inédits de la Vila de la Selva», Pie Faidella, capitol /, pàg. 268.

2 6 8 ANAL S INÉDITS D E LA VILA D E LA S E L V A

y havent aquélls acudit al Sr . Oficial de Tarragona, aquest en-

viá al Sr . Rector de la Se lva , lo següent Decret ó manament:

«Bernardus de Sto. Dionisio in decretis licenciatus, Archid ia -

conus Sti . Fructuosi officialis tarracon. sede vacante dilecto

in Chisto Rectori eccle. de Si lva salutem in domino. Quin j u -

rad dicti loci indigeant in publica forma quoddam instrumento

comande in quo continuata quod olimjurati ipsius loci comen-

daverunt sive mutuaverunt Dominico de almaratzi et ejus uxor

marie ut tenerent hospitalem mulieribus publicis in dicto loco

quod kivenire modo aliquo non possunt. Idcirco auctoritate

qua fungimur vobis dicimus et mandamus quarum moneatis

publice in vestra eclesia semel, 2.° et 3.0 et propter quarum

monitionum quarumlibet misoe spatium trium dierum volumus

continere omnes et singulus parochianos vestros et alios. Datum

Tarrachon. 22 die Novembris anno 1372».

Malgrat aqueixas monición's, no deuría pas apareixe 1' es-

mentat instrument de dita comanda, quan al mes d' Agost de

1373 , 1' esmentat Domingo y sa muller feren ab los Jurats uns

capitols dihent que ells tindrian la casa pera hospedar les dones

levíssimes ó á les fembres ab aqüestes condicións. «Capitols

entre 'ls honrats Jurats Pere Vives y Pere Mullola, fets ab en

Domingo d' almonezir é la dona na María sa muller sien ten-

guts e ajen acolir totes les dones publiques que de nit (?) en lo

loch de la Selva vendrán a jaure a menjar e a beure t>i menjar

ni beure ni jaure volran. Itm. que lo dit Domingo e Maria

agen per lo jaure de les dites dones per cascuna persona per

cada nit per lit tres diners. Itm. que los dits Domingo e muler

no aculen ne gosen aoulir nengun alconot ne nengun home

qui ab les dites fembres vajen ni fassen companyia de nit mes

Page 121: La casa de recollides de Tarragona

r

JOAN PIÉ, P V R E . 269

si volen menjar e beure d e dia quen p u g a n fer e d o n e n dos dî-

ners per cascuna persona per raho de menjar e beure e per

foc h e taula. Itm. que los dits D o m i n g o e Maria sien t e n g u t s

d" aculir les dites dones de dia e de nit empero en a y t a l c o n -

dició q u e si les d o n e s que a casa seua deuhen venir p e r j a u r e

e no son recol ides al senyal del ladre sonant o aquel a c a b at de

sonar q u e los dits D o m i n g o ne Maria no sien t e n g u ts dacol ir

aqueles si lur v o l e r no es. Itm. q u e si cas es que n e n g u n e s do-

nes p u b l i q u e s v e n e n en lo loch de la S e l v a per caminar e no

son en la S e l v a ateses en lo temps ques deuhen recol ir s e g o n s

que d a m u n t es dit que lo dit D o m i n g o e sa muler contra les

d e m u n t dites coses fan ne faran que p a g u e n per p e n a 5 sous

deis q u a l s 5 sous sien g u a n y a d e s a la honrada cort de la S e l v a

la tercera part , e 1' altra tercera ais honrats Jurats e 1' altra al

acusador . Itm. los dits honrats Jurats prometen ais dits Domin-

g o e Maria de prestar 8 l l iures en diners los quals de cont inent

los donaran per fer provis ió a les coses necessaries a lostall .

Itm. los presten les dites S l l iures que si cas es que los dits

D o m i n g o e Maria vol ien j a q u i r lo dit ostall que u p u g u e n fer

e en a y t a l cas ans que lostall j a q u e s q u e n agen a a t o r n a r a pa-

g a r ais Jurats de la S e l v a les dites 8 l l iures franques e quic ies .

Itm. que si cas es que los dits D o m i n g o e Maria venien a

m e n y s e no podien tenir ne reg i r lo dit ostall que los dits Ju-

rats o aquel ls que per temps serán p u x e n aver les d i tes v u y t

l l iures e c o m a n a r lostall a q u í vo lran. Itm. los dits D o m i n g o é

Maria p r o m e t e n les coses d e m u n t dites bé e l e y a l m e n t fer t e -

nir e compl ir sots o b l i g a c i ó deis lurs bens en j u r e n que no

faran•nen v e n d r á n contra. I tem, los dits Jurats les dites coses

fermes ave r e no contraveni r sots o b l i g a c i ó deis bens de la

univers i tat ita q u o d nos dicti c o n j u g e s contenta et e x p a c i ñ c a t a

in supradict is capitul is c o m p l e b i m u s tenebimus et o b s e r v a b i -

m u s A c t u i n e s t h ° c X V I I die mensis august i a n n o a nat. dni. 1373».

Page 122: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 10 Concordai de 1753 entre S.M. Fernando VI y el Papa Benedicto XIV. «Diccionario de la Administración española», Martínez Alcubilla, Marcelo,

tomo II, Madrid 1886, pàg. 784.

C o n c o r d a t o do e n t r e I I . ( . I ' e r n a n d o VI y el l »apa l l e n e d i e t o XIV ( I ) .

« H a b i é n d o s e t en ido s i empre l a San t idad de n u e s t r o Bea t í s imo P a d r e Bened ic io P a p a X I V , q u e f e l i zmen te r ige la Ig les ia , u n vivo deseo de m a n t e n e r toda la m á s s incera y cordia l cor res -pondenc ia ón t re la S a n t a Sede y las nac iones , p r ínc ipes y reyes catól icos , no lia de jado de d a r c o n t i n u a m e n t e señales s egu r í s imas y bien pa r t i -culares de es ta su viva vo lun t a d hac ia la esclare-cida, devo ta y p iadosa nación española , y hac ia los M o n a r c a s de las E s p a ñ a s , Reyes catól icos, por t i t u lo y sól ida re l igión, y s i empre a fec tos á la Sede A p o s t ó l i c a y al Vicar io de J e s u c r i s t o en la t i e r r a .

P o r t an to , hab iéndose t en ido p r e sen t e q u e en el ú l t i m o (, 'imcordato, e s t ipu lado el d ia 18 de Oc-t u b r e de 17;57, e n t r e C l e m e n t e P a p a X I I , de san-t a m e m o r i a , se hab í a conven ido en que se d e p u -tasen por el P a p a y el Rey p e r s o n as q u e recono-ciesen a m i g a b l e m e n t e las r azones d<* u n a y o t r a p a r t e sobre la a n t i g u a con t rover s i a del u re t end ido Real P a t r o n a t o un iversa l q u e quedó indecisa; n o omi t ió Su S a n t i d ad desde los p r imeros pasos de su pon t i f i cado , hace r sus ins tanc ias con los dos , al p r e sen t e d i f u n t o s , cardenales Re l inga y A q u a -v iva , á fin de q u e ob tuv iesen de la corte de Es-paña la depu tac ión de personas con quienes se pudiese t r a t a r el p u n t o indeciso; y sucesivamente pa ra fac i l i ta r su e x a m e n , no dejó Su Santidad de u n i r , en un escr i to suyo q u e entregó á los ex-presados dos cardena les , todo aquello que creyó c o n d u c e n t e á las in tenc iones y derechos de la S a n t a Sede .

(1) Este Concordato es la ley l.:\ til. XV1IÍ, lib. I de la Kov. Rtcop. ( C R T D Í R O S A ntiguos dn K B pan a, pàt/.HHH), pf.ro en ella no se insertan don dnrnnentos importa ules ,/ue for-man parte de la ley 11,/íí. VI, lili. I ile la Xueva, con la cual concuerda la anterior, ¡'unlen consultarne en la pá-gina 7:50 i/ ni guíente n de Ion citados CAiligús, y son: la Cons-titución apostólica en que Su Santidad corrobora lo esta-blecido en el Concordato, y el breve del ¡'apa al ¡ley Fer-nando sobre cumplimiento de lo convenido, guardando los debidos y no siempre observados respetos á la majestad del Jfonarca de España.

P e r o h a b i é n d o s e reconocido por la práctica q u e no e ra es te el c amin o de llegar al deseado fin, y q u e por los escr i tos y respuestas se estaba t an le jos de a l l ana r las d i spu tas , que antes bien se m u l t i p l i c a b a n , s u s c i t á n d o se controversiasque se cre ían o lv idadas , en t a n t o ext remo que se hu-biera podido t e m e r u n infel iz rompimiento, perni-cioso y fa ta l á u n a y o t r a par te ; y habiendo teni-do p r u e b a s seguras de la piadosa propensión del á n i m o del Rey F e r n a n d o V I , que felizmente rei-na , á u n e q u i t a t i v o y flTSlo temperamento sobre las d i ferencias p romovidas y que se iban siempre a u m e n t a n d o , á lo que i g u a l m e n te se hallaba prcv-p e n s ó con p leno corazón el deseo de su beatitud lia c re ído S u San t idad q u e no se debía malograr u n a ocasión tan favorable para,establecer una Concord ia , q u e se exp re s a en los capítulos si-g u i e n t e s , los cua les se pondrán después en forma a u t é n t i c a y serán firmados por los procuradoresy p l en ipo tenc ia r ios de a m b a s par tes en el modo que se a c o s t u m b r a hacer en s eme jan t e s Convenciones.

H a b i e n d o e x p u e s t o la Ma je s t a d del Rey Fer-nando V I , á la S a n t i d a d de nues t ro Beatísimo P a d r e , la neces idad q u e hay en las Españas de re-f o r m a r en a l g u n o s p u n t o s la disciplina del clero secu la r y r egu la r ; p r o m e t e Su Santidad, que pro-pues to s los cap í tu lo s sobre que se debiere tomar la p rovidenc ia necesar ia , no se dejará de ejecutar as í . s egú n lo es tab lec ido en los sagrados cánones, en las c o n s t i t u c i o n es apostól icas , y en el santo Conci l io de T r e n t o , y Si es to sucediese, como lo desea s u m a m e n t e , en t i e m po de su Pontificado, p r o m e t e y se obl iga , no obs t an t e la multitud de o t ros negocios q u e le o p r i m e n , y sin embargo, t a m b i é n de su edad m u y avanzada, á interponer pa ra el feliz éx i to t o d a aque l la fatiga personal, q u e in Mhwribus, t a n t o s años ha , interpuso en t i e m p o de sus predecesores en las resoluciones de las ma te r i a s es tab lec idas en la Bula Appstolici .1 [inisterii, en la f undac ión de la Universidad de C e r r e r a , en el e s t ab lec imien to de la insigne cole-g ia ta de San I l d e f o n s o , y en otros importantes negocios pe r t enec i en t e s á los Reinos de las Es-pañas .

N o hab iendo hab ido controvers ia sobre Ja per-t enenc ia á los Reyes catól icos de las Españas del Rea l P a t r o n a t o , ó sea n ó m i n a á los arzobispados, ob ispados , m o n a s t e r i o s y beneficios consistoria-les , es á saber : escr i tos y tasados en los libros de C á m a r a , c u a n d o vacan en los R e i n o s de las Es-pañas , ha l l ándose apoyado su derecho en Bulas y pr iv i legios apos tó l icos , y en ot ros t í tulos alegados por ellos; y n o h a b i e n do habido tampoco contra-vers ia sobre las n ó m i n a s de los Reyes católicos n los a rzob ispados , ob ispados y beneficios que va-can en los re inos de (¿ranada y de las Indias, ni t a m p o c o sobre la n ó m i n a de a lgunos otros benefi-cios: se declara d e b e r q u e d a r la Real Corona en su pacífica poses ión de n o m b r a r en el caso de la vacan tes , c o m o lo ha es tado h a s t a aquí; V ee con-v iene en q u e los n o m i n a d o s á los arzobispado ,

Page 123: La casa de recollides de Tarragona

obispados, monas te r ios y beneficios cons i s to r i a -les, deban también en lo f u t u r o c o n t i n u a r la ex-pedición de sus respect ivas Bu la s en R o m a , 011 el mismo modo y fo rma prac t i cada h a s t a aquí sin in-novación a lguna, U I ilLlVJI,

Pero habiendo sido graves las con t rovers i as so-bre la nómina de los beneficios res idenciales y simples que se hal lan j n los I i e inos de las E s p a -íias, exceptuados, como se h a dicho, los q u e es-tán en los reinos de G r a n a d a y de las I n d i a s ; y habiendo pre tendido los Reyes catól icos el dere-cho de la nómina en v i r tud del p a t r o n a t o un ive r -sal, y no habiendo dejado de e x p o n e r la S a n t a Sede las razones que creia mi l i t aban p o r la l iber-tad de los misinos beneficios y su colación en los meses apostólicos y casos de las reservas , y así respectivamente por la de los o rd ina r ios en sus meses; después de u n a larga d i s p u t a se 'ha abraza-do finalmente do c o m ú n consen t imien to , el t e m -peramento s iguiente :

La santidad de n u e s t r o bea t í s imo p a d r e B e n e -dicto Papa X I V reserva á su p r iva t iva l ibre cola-ción, á sus sucesores y á la S e d e A p o s t ó l i c a perpetuamente ;,2 Eeneftcfes , Cuyos t í t u l o s s e r á n expresados i n m e d i a t a m e n t e , pa ra q u e así Su S a n -tidad como sus sucesores t e n g a n el a rb i t r io d e poder proveer y p r e m i a r á los eclesiást icos espa-ñoles (1), que por p rob idad é in tegr idad de cos-tumbres, ó por ins igne l i t e r a tu ra , ó por servicios hechos a la San ta Sede, se hic ieren benemér i tos -y la colación de es tos 52 beneficios deberá ser Siempre privativa de la S a n t a Sede en cua lqu ie r raf ™ cualquier modo q u e vaquen , aun por re-sulta Real, y t ambién a u n q u e a l g u n o de el los se hallase tocar al Rea l P a t r o n a t o de la C o r o n a y aunque es tuviesen s i tos en la diócesis d o n d e al-gún cardenal tuviese cua lqu ie ra ampl io i n d u l t o de conferir no debiendo en m a n e r a a l g u n a ser este atendido en per ju ic io de la S a n t a Sede: y las iiufas de estos. 52 beneficios d e b e r á n exped i r se siempre en Roma , pngmuR-se los a c o s t u m b r a d o s emolumentos debidos i la D a t a r í a y Cance le r í a apostólica, según los p resen tes es tados ; v t odo esto sin imposición a l g u n a de pens ión , v s in exacción de cédulas bancar ias , como t amb ién se dirá abajo. Los n o m b r e s de los 52 beneficios s o n los siguientes:

En la catedral de Av i l a , el a r ced iana to de A r é -w i j ° r e n s e > e l a rced iana to de B u b a l .

- t n ta de Barcelona, el p r io ra to , a n t e s secu-lar, ahora regular , de la colegia ta de S a n t a A n a .

Ln la c e Burgos , la maes t rescol ía v el a rced ia-nato de P a l e n z u e l a . — E n la de Ca lahor ra , el arce-dianato de N á j e r a y la T e s o r e r i a . - E n la do Car -tagena, la maest rescol ía ; y en su diócesis , el be-neficio Simple do A l b a c e t e . — E n la ca tedra l de taragoza, el a rc ipres tazgo d e Harnea y el arci-prestazgo de B e l c l i i t e . - E n la de C iudad R o d r i -

3 L ; a . m ? e ? T ? l í a - T E " , a 1 , 0 San t i ago , el ai-ce-g a t o de la Re ina ; el a r ced iana to de S a n t a T e -n » ^ i J , e , 6 0 r e / ' » - — E n la de Cuenca , el arcedia-

n o de Ala rcón y la T e s o r e r í a . - E i t la de Córdo-el arcedianato de Citstro; y en su diócesis , el

. I c i o ' a m !'"?«» tato pueden obtener bene el Sr i r , e " '»» extranjero». As( lo prueba C o n c o , ' " Observación»» s íb re el »«MudlnÁZ,- 1 c"""rf0 '»/««<>» casos 'le termi-^ a S S S ^ sentido y peticione, de nuc,-

Tomo IL

b e n e f i c o s imple de Pe la lcázar , y en .el p r é s t a m o de Cas t ro y E s p e j o . - E n la de f o r t o s a , K S t í a y la Hosp i ta la r i a .—En la de Gerona , el arce-d iana to de A m p u r d á n . - E n la de J a é n e aree d i ana to de Baeza; y en su obispado el b e n S s imple de A r j o n i l l a . - E n la de Lér ida , la p recep-t o r , a . - E n l a de Sevil la, el a rced iana to de Je rez -

en su diócesis el beneficio s imple de la P u e b l a

C n r T T : - ^ n P 1 ' , ; í ^ r J o l í l ^ a de San a C r u z de Ec i j a ( l ) . - E n la de Mal lorca , la p recep-to r . a ; v la p r epos i t u ra de San A n t ó n o y S a n l A n t o n i o V i e n e n s e , - . Y u / l i u s , en el reino de T Í ledo, el beneficio s imp le de S a n t a M a r í a de la ciu-dad de A l c a l á - la Real (2). E n el obispado de O -.huela el beneficio s imple de S a n t a ¿ a r i a de Elche . -—En la catedral de H u e s c a , la c h a n t r í a . -E n la de Oviedo, la e l i a n t r í a . — E n la de ( ) s ma la maes t rescol ía , y la abad ía de S a n B a r t o l o m é ! -L n la de P a m p l o n a , Ja hosp i ta la r ia , an te s r e g u -ar. aho ra encomien. la , y la precepto,-ía genera l de

V i- , " 1 d í 1 l ! i s e n c i a . el a rcedianato de M e -del l in y el a rced iana to de T r n j i l l o . — E n la de Sa-lamanca , el a rced iana to de M o n l e ó n . — E n la de b lg i ienza . la tesorer ía y la abadía de S a n t a Colo-m a . — J l u la ile Tar ragona , el p r i o r a t o . — E n la de l a r a z o n a , l a t e s t l r e r t o . - E l i hi <fe Toledo, la t e -sorer ía ; y en su diócesis , el beneficio s imple de V a l 1 ecas. — E t i la diócesis de T u v . el beneficio s imp le de San M a r t í n del R o s a l . - E n la ca tedra l de Y alencia , la sacr i s t ía m a v o r . — E n la de ü r g e l el a rced iana to de A n d o r r a . - E n la de Z a m o r a , e! a rced iana to de Toro .

P a r a a r reg la r bien de spués las colaciones, p re -sentac iones , n ó m i n a s é i n s t i t uc iones de los bene-ficios q u e vacaren en a d e l a n t e e n l o s dichos R e i n os de las E s p a ñ a s , se conviene:

E n p r i m e r l u g a r . Q l l e los a rzobispos , obis-pos y coladores in fe r iores deben c o n t i n u a r en lo ven idero en proveer los beneficios que p rove ían p o r lo pasado s i empre q u e vaquen eu sus meses o rd ina r ios de M a r z o , J u n i o , Se t i embre v Dic iem-bre a u n q u e se ha l le vacan te la Silla Apos tó l i ca ; y t a m b i é n que en los mis inos meses v eu el m i s m o m o d o pros igan en p r e s e n t a r los p a t r o n o s eclesiás-t icos los beneficios de su pa t rona to , exclusas las a l t e rna t ivas de dos meses en las colaciones que a n t e c e d e n t e m e n t e se daban y q u e 110 se concede-rán j a m á s en ade lan te .

S e g u n d o . Q u e las p rebendas de oficio q u e ac-t u a l m e n t e se provean por oposición y concur so abier to , se confieran y se e x p i d a n en . ío ven idero en el propio modo y con las m i s m a s c i r cuns tan -cias q u e se l ian pract icado has t a aquí , sin la m e -n o r innovac ión en cosa a lguna , ni q u e t a m p o c o se i n n o v e n a d a e n orden á los beneficios de p a t r o n a t o laical de pa r t i cu la res .

T e r c e r o . Q u e no sólo- las pa r roqu ias y bene-ficios cu rados se conf ieran eu lo f u t u r o como se han confe r ido en lo pasado , por oposición v con-cu r so cuando vaquen en los meses v c-asos de las reservas a u n q u e la presentac ión fuese de pe r te -nenc ia Rea l ; debiéndose , en todos es tos casos.

(1) En Iv'/or de este préstamo de Santa Cruz de Aeija que antes del Concordato estaba unido perpetuamente <f la y1*"" colegial de Lema, se subrrogó y reservó en el aT,o de 17o7, a la libre y perpetua colación de la Santa Sede uno de los tres beneficios simples servidores de ta iglesia de Santa Moría de la ciudad de Alcalá la líeal.

(2) Es uno de los tres beneficios que hay en esta iglesia.

Page 124: La casa de recollides de Tarragona

presentar al ordinario el que el patrono tuviese por más digno entre los tres que hubieren sido aprobados por idóneos por los examinadores sino-dales ad curani animarum.

C u a r t o . Que habiéndose ya dicho arriba que deba quedar ileso á los patronos eclesiásticos el dereclio de presentar á los beneficios de sus patro-natos en los cuatro meses ordinarios, y habiéndo-se acostumbrado hasta ahora que algunos cabil-dos, rectores, abades y cofradías erigidas con au-toridad eclesiástica, recurran á la Santa Sede para que las elecciones hechas por ellos sean confirma-das con Rula apostólica, no se entienda inno-vada cosa alguna en este caso, sino que todo quedo en el pié en que ha estad" hasta aquí.

Quin to . Salva siempre la reserva de los "r2 be-neficios, hecha á la libre colación ¿le la Santa Sedey-y salvas siempre las declaraciones poco an-tes expresadas. Su Santidad, para concluir ami-gablemente todo lo restante de t ag rnn controver-sia sobre el patronato universal, ac'nerda A la Ma-jestad del Rey cafoiiro y á tos Heves sus suceso-res perpetuamente, el'derechcr universal do nom-brar y presentar indist intamente en todas, las iglesias metropolitanas. Catedrales, colegiatas y diócesis de los Reinos de las Españas que actual-mente posee, á las dignidades mayores povf />[>i)/j-jicalem y otras en catedrales, y dignidades princi-pales! y otras en colegiatas, canonicatos, porcio-nes, prebendas, abadías, prioratos, encomiendas, parroquias, personatos, patrimoniales, oficios y beneficios eclesiásticos, seculares y regulares, cum cura, et shic otra,, de cualquier naturaleza qué sean, que al ¿»rósente existen y que en adelan-te se fundasen, si los fundadores no se reservasen, en si y oír sus sucesores el derecho de presentar en los dominios y l iemos de las Españas que ac-tualmente posee el Roy católico, con toda la ge-neralidad con que se hallan comprendidos en los meses apostólicos y casos de las reservas genera-les y especiales; y del mismo modo también 011 el caso de vacar los beneficios en los meses ordina-rios. cuando vacan las Sillas arzobispales y obis-pales, ó por cualquier otro titulo.

Y á mayor- abundamiento en el derecho que te-nia la Santa Sede por razón de las reservas, de conferir en los Reinos de las Españas los benefi-cios, ó por si ó por medio de la Dataria, Cancela-ría apostólica, Nuncios de España é indúltanos, subrroga á la Majestad del Rey católico v Reyes sus sucesores, dándoles el derecho universal de presentar á dichos beneficios en los Reinos de las Españas . que actualmente posee, con facultad de usarle en el mismo modo que usa y ejerce lo res-tante del patronato perteneciente á su Real Coro-na; no debiéndose en lo futuro concederá ningún Nuncio apostólico en España ni á ningún carde-nal ú obispo en España, indulto de conceder be-neficios en los meses apostólicos, sin el expreso permiso de S. M. ó de sus sucesores.

S e x t o . Para que en lo venidero proceda todo con el debido sistema, y en cuanto sea posible se mantenga ilesa la autoridad de los obispos, se conviene en que todos los que se presentaren y nombraren por S. M. C. y sus sucesores á los beneficios arriba dichos, aunque vacaren por re-sulta de provisiones Reales, deban de recibir in-distintamente las instituciones y colaciones canó-nicas de sus respectivos ordinarios, sin expedición

alguna de Rulas apostólicas, exceptuada la con-firmación de las elecciones que arriba quedan ex-presadas, y exceptuados los casos en que los pre-sentados y nombrados, ó por defecto de edad ó por cualquiera otro impedimento canónico, tuvie-ren necesidad de alguna dispensa ó gracia apos-tólica. ('• de cualquiera otra cosa superior á la au-toridad ordinaria de los obispos, debiéndose en todos estos casos y otros semejantes, recurrir siempre 011 lo fu turo á la Santa Sede, como se ha bocho 011 lo pasado para obtener la gracia ó dis-pensación: pagando á la Dataría y Cancelaría apostólica los emolumentos acostumbrados, sin imposición do pensiones ó exacción de cédulas bancarias, como también se dirá en adelante.

Sé t imo . (,)ue para el mismo fin de mantener ¡lesa la autoridad ordinaria de los obispos, se con-viene y se declara que por la cesión y subrrogacirtn e l i jos referidos dereftios de nomina, presentación y patronato 110 se entienda conferida al T?ev ca-

I tólico ni á sus suc('sores^uriS(liccioii|algiiua ecré-! siástie;'. sobre las iglesia* comprendidas en Jos ex-

presados derecho?, TTI tampóco^nbrirfns personas fpie presentare y nombrare para las dichas igle-sias y beneficios: debiendo así éstas como Jas otras á quienes fueren conferidos por la Santa Sedo los id beneficios reservados, quedar sujetas ú sus respectivos ordinarios, sin poder pretender, ¡exención de sujurisiíiccion y salva siempre la su-prema autoridad qiio el Pontífice romano, como pastor do la Iglesia universal tiene sobre todas las iglesias y personas eclesiásticas; y salvas siem-pre las Ileales prerrogativas que competen JTla Corona en consecuencia de la Real protección,'es-pecialmente sobre las iglesias del Real Patro-nato.

O c t a v o . Habiendo considerado S. M. C. que quedando la Dataria y C a u c c U m apostólica por razón del patronato y derechos cedidos á S\ M. y á sus sucesores sin lusutil idades de las expedicio-nes y anatas, sería grave el menoscabo del Erario pontificio; se obliga áJuicor consignar en Roma á t i tulo de compensación por una soja vez ft-áiíptf-sición de ^ n Santidad, un capital de 310.000 esrrnTos romanos, qnp á razón de un 3 por 100 p roduc to anualmente U.3O0 escudos de la misma moneda, cu w » cantidad.se ha regulado el pro-ducir, de todob los derechos arriba dichos.

Habiéndose originado en los tiempos pasadas alguna controversia sobre algunas provisiones hechas por la Santa Sedo en las catedrales de Fa-lencia y Mondoñedo. la Majestad del Rey católi-co conviene en que los provistos entren en pose-sión después de la ratificación del presente Con-cordato. Y habiéndose también suscitado nue-vamente con motivo de la pretensión del Real ra -t ronato universal, la antigua disputa de la impo-sición do pensiones y exacción de cédulas banca-rias: asi como la Santidad de n u e s t r o beatísimo Padre, para cortar de una vez las contiendas que de cuando en cuando se suscitaban, se había ma-nifestado pronto y resuelto á abolir el uso de di-chas pensiones y cédulas bancarias con el único sentimiento de <¡ue faltando el producto de ellas, se hallaría contra su deseo en la necesidad de su-jetar al Erario pontificio á nuevas cargas, respec-to de que el producto de estas cédulas bancarias se empleaba por la mavor parte en los salar10,6? gratificaciones de los 'minis t ros que sirven a ia

Page 125: La casa de recollides de Tarragona

ftuita Sede en Jos negocios pertenecientes al ~o-üerno universal de la Iglesia.

Así también la Majestad del Bey católico, no menos por su heredada devoción á la Santa Sede que por el afecto particular con que mira la sa-grada persona de su beatitud, se ha allanado á dar jor una sola vez un socorro que cuando no en el l'Klo, á lo menos en parte alivie el Erario ponti-ficio de los gastos que está obligado á hacer para 1» manutención de los expresados Ministros-V asi se obliga á hacer entrega en Roma de ¡>«.000 escudos romanos, que al 3 por 100 pro dacen anualmente 18.000 escudos de la misma moneda; con lo cual queda abolido el uso de im-poner en adelante pensión, s y exigir cédulas i,an-canas, 110 sólo en el caso de la colación de los 52 beneficios reservados á la Santa Sede en el de las confirmaciones arriba expresadas de algunas elecciones, en el de recurso á la Santa Sede para obtener alguna dispensación concerniente á la co-lación de los beneficios, sino también en cual-quiera otro caso; de tal manera, que queda para siempre extinguido en lo venidero el nso de la imposición de las pensiones y de la exacción de las cédulas baucarias, pero sin perjuicio de las va impuestas hasta el tiempo presente

Había también otro punto de disputa, no va en orden al derecho de la Cámara apostólica v Nun-ciatura de España sobre los expolios v frutos de ksiglesias obispales vacantes en los Rrinos délas l-.spanas sino sobre el uso, ejercicio v dependen-cias do dicho derecho; de modo que era necesario llegar sobre esto á alguna concordia ó composi-ción. I ara allanar también estas continuas dife-rencias, la Santidad de nuestro beatísimo Padre derogando, anu ando y dejando sin efecto a lgnn l talas las precedentes constituciones apostólicas" J l , 1 1 c ° n o o r , 1>" s x convenciones que se

no ó t ° T- a q u ¡ f?,«í* l a v e r e n d a Cámara Apostólica, obispos, cabildos y diocesanos, v cual-quiera otra cosa que sea en contrario aplicar des-pee día de a ratificación de este Concorda o to-dos los expolies y frutos de las iglesias vacantes exigidos y no exigidos, á los uso°s píos que presl

conced r l e T ' f r f " ° n e S : . P r e n d o que no concederá en ade ante por ningún motivo á per-

alguna eclesiástica, aunque sea digna de es-

ard" l o X r 1 Í S , m a T ' c i í " . 1 1 f a c u 1 ^ A « * « "

ti06 f r u t o s i- oxpolios de sus iglesias obispa-les, aun para uso» pios; pero salvas las va conce-ldas que deberán tener su efecto: concediendo á

fe^i61?^ C a t ó l Í C 0 á sucesores el ccm til rinf 1 0 5 c c o n o m " s y colectores, pero g r a s a r p e ? o n a s ^ w » ^ c 0 n t¿daS , l l o t * s oportunas y necesarias para que

i ?r dos",, / f P r ° / e C C Í 6 n , K r a n

d ichos J e £ ' n C n f e , « " " l i a d o s p o r e l los los so-» M i c h o s efectos en los exp resados u so s .

oblica'd hó' e i l , o b s e ? " i o d c la Sania Sede, se ve? iTdfsnn -- Pi°81c.ar e n R o m a I ' « «na Lola ^ i m T r T " 1,0 8 " S a n t i d a ( l ™ capital de Por'lOO S ' 0 S r ° " " ! " o s ' 1 " " ¡mpnestos al 8 propia " " " " ' f ente 7.000 escudos de la que S T e Z , • a d ™ ! V <' e 9 l u S. M .

Santidad " l M ? d r l d A Apos ic i ón de Su » P ™ >,c tn d * l a Cruzada 5.000 ton iade o W P - r a , a m a n u ^enc i ón y subsis-cons dera l N r í ' 0 S a P o s t ó l i c ^ X todo esto en

iteración do la compensación del producto

M ^ l t S 0 t l a d ' , e ? f o d e & ™ » Pontífice, v Su Majestad, en palabra do Eev católico, promete reciprocamente por sí mismos v en nombre ™e1us sucesores, la firmeza inalterable subsFsten l perpetua de todos y cada uno de los a t c loS precedentes, queriendo y declarando que ni h Santa Sede ni los Beyes católicos havan de pre-tender respectivamente más de lo que se l ia™ comprendido y expresado en dichos capítulo \ que se 1,aya de tener por irrito y de ningún vaíoí ni efecto, cuanto se hiciere en Cualquiera tiempo

d e , ' ° s m i s m ° s « r t i c u l o S

i .na la validación y observancia de cuanto se ha convenido, se firmará este Concordato en la forma acostumbrada, y tendrá todo su entero efecto y cumplimiento, luego que se entre " , ? « los capitales de recompensa que van expresado" y <k-spucs que se hiciere la rat i f icac ión . p r e S a a 0 S '

( ] / ; " V e (° ™

al> los infrascritos en virtud de R "M P "í respectivas de Su Santidad v

firmado el presente GonoJ-anlo } sellado con nuestro propio se l lo .-En el Palacio Apostó),cordel Qn inna l hoy U de.En"™

(L. S.) Manuel Vo l tu ra ^ a l e n t i - —

Page 126: La casa de recollides de Tarragona

r

D o c u m e n t n ú m . 1 1

Del colector General de Espolios y vacantes. Reglamento para la colectación y distribución del producto. Establecimiento de un fondo para costear la expedición de bulas de los Arzo-

bispos y Obispos: reserva de alhajas para el uso de los Prelados, y de libros para Bibliotecas publicas.

«Novilisima Recopilación de las leyes de España mandadas formar por Carlos IV», Madrid 1805.

Leyes I a VII, titulo XIII, libro II, págs. 321-329.

TÍTULO XIII. Del Colector general de espolios y vacantes.

L E Y i .

H a l

D. Fernando V I . en Buen-Reriro por céd. de 3 1 de Enero de 1 7 5 3 , en que se inserta el Concordato

de i r de dicho mes.

Aplicación di los espolios y frutos de las iglesias vacantes á los usos píos que pres-

criba ¡os sagrados Cánones. C A P . I . 4.

labia también otro punro de disputa, no ya en orden al derecho de la Camara Apostólica y Nunciatura de España sobre los espolios y frutos de las Iglesias obis-pales , vacantes en los reynos de las Es-pañas , sino sobre el uso , exercicio y de-pendencias de dicho derecho ; de modo que era necesario llegar sobre esto á algu-na concordia ó composicion (1). Para alla-nar también estas continuas diferencias, la Santidad de nuestro B. P. derogando, anulando y dexando sin efecto alguno to-das las precedentes constituciones Apos-tólicas , y todas las concordias y conven-ciones que se han hecho hasta aquí entre la Reverenda Cámara Apostólica, Obis-pos , Cabildos y Diócesis, y qualquiera otra cosa que sea en contrarió , aplica des-de el dia de la ratificación de este Concor-dato todos ios espolios y frutos de las Iglesias vacantes, exigidos y no exigidos, i los usos pios que prescriben los sagrados Cánones; -prometiendo que no concede -rá en adelante por ningún motivo a per-

(r ) Por el art. 1 1 del Concordato cié ^ 3 7 se pre-v i n o , que cerca de los espolios , y nombramiento de sus Colectores se observaría la costumbre i y en quan-to á los frutos de las Iglesias vacantes , asi coma los Sumos Pontífices no habían dexado de aplicar s iem-pre para el uso y servicio de ellas una buena parre, así también ordenaría Sr S. , que en lo por venir se asignase la tercera pirre para servicio di: las Ig le-sias y pobres, pero nestaicancioSe las pensiones que <f!? ellas hubieren de pagarse : y lo mismo se previ-no en el consiguiente Breve de 14 de Noviembre de dicho año dirigido Áios ArzODispos y Ooispos oe Es-paña , comunicándoles el Concordato para su cum-plimiento.

(a) Por uno de los capítulos de la constitución Apostólica confirmatoria de este Concordato sobre ia exacción , administración y distribución de los es-polios y frutos de las vacantes , se previene io si-guiente :

T O M O I .

sona alguna eclesiástica, aunque sea dig-na de especial ó especialísima mención, la facultad de testar de los frutos y espolios de sus Iglesias obispales, aun para usos pios, pero salvas las ya concedidas , que deberán tener su efecto : concediendo á la Magestad del Rey Católico y á sus suce-sores el elegir en adelante los Ecónomos y Colectores, pero con tal que sean per-sonas eclesiásticas, con todas las facultades oportunas y necesarias, para que baxo la Real protección sean fielmente adminis-trados , y fielmente empleados por ellos los sobredichos efectos en los expresados usos. Y S. M. en obsequio de la Santa Se-de se obliga á hacer depositar en Roma, por una sola, vez á disposición de S. S . , un capital de doscientos treinta y tres mil trescientos y treinta y tres escudos Roma-nos , que impuestos al tres por ciento pro-ducen anualmente siete mil escudos de la propia moneda ; y ademas de esto acuer-da S. M . , que se señalen en Madrid á dis-posición de S. S. sobre el producto de la Cruzada cinco mil escudos anuales para la manutención y subsistencia de los Nuncios Apostólicos; y todo esto en considera-ción de la compensación del producto que pierde el erario Pontificio en la referida cesación de los espolios y frutos de las Iglesias vacantes, y de la obligación de no conceder en adelante facultades de tes-tar. ( 2 y 3 )

" P o r lo que toca ¿ la exacción , administración y distribución de los espolios eclesiásticos , y frutas de las Iglesias vacantes en estos reynos y provincias de las Españas , habiéndose recompensado y i JOJ emolumentos que provenían de ellos á la Cámara' Apos-tól ica, parte por el R e y Fernando , según la forma del anterior tratado , y parte se deba recompensar sucesivamente con la paga anual de cinco mil es-cudos de moneda Romana, que se han de sacar del producto de la Cruzada, y pagar en los perpetuos fu-turos tiempos en la Real Vil la de Madrid á nuestra disposición, y del Pontífice Romano que por t :emro f u e r e , para la manutención del Nuncio Apostolico: N o s , adhiriendo igualmente al dicho t ratado, por el tenor de las presente;, y con la autoridad A p o s -tólica destinamos y aplicarnos perpetuamente estos espolios , y los frutos de todas y cada una ce izs Mesas arzobispales,episcopales, y otras Iglesias exis-tentes en los dichos revaos v provincias, vacaccss por

"Ss

Page 127: La casa de recollides de Tarragona

3 « L I B R

L E Y II. D. Fernando VT. oor ce j .de n de Noviembre de 1 7 5 4

expedida por la via de Hacienda.

Reglamento para la colectación y distribu-ción det producto de ¡os espolias

y vacantesi

Tengo por conveniente, que para la colectación y distribución del producto de espolios 7 vacantes de los RR. Arzo-bispos y Obispos de estos reynos , con ar-reglo al Concordato celebrado conlaSan-ta Sede Apostólica en 1 r de Enero de 175 3, se observe lo siguiente:

1 El Colector general que ha de resi-dir en Madrid, con las facultades que le he concedido , y prescriben los Breves Apostólicos, deberá proponerme las per-sonas eclesiásticas que por su zelo , inte-gridad y buena conducta juzgue á propó-sito para Subcolectores en todos, y cada uno de los arzobispados y obispados de estos reynos, y de los que puedan suplir-los en caso de ausencia , enfermedad ú otro legítimo impedimento , para que con mi Real aprobación despache los títulos y nombramientos conducentes al exercicio de su ministerio.

2 La Contaduría principal que he mandado establecer baxo la dirección del Colector general, ha de tomar y fenecer las cuentas que produzca este ramo , ex-pedir las órdenes relativas á este fin , for-

tiempo, asi el igidos como no e x i g i d o s , y que caye-ren y se exigieren durante la vacante de las expre-sadas Iglesias , o que carecieren de Prelado o admi-nistrador, á ios usos pios á que ordenan apiicajJos los sagrados Cánones : y queremos y mandamos , que en adelante se empleen y distribuyan en el los , dan-d o ^ Jos Reyes Catolicos de las Espafias libre y ple-na facultad de eligir alguna ó muchas personas ecle-siásticas que mejor les pareciere , y de nnmbrarlas por Colectores y exactores de estos espolies y fru-tos , y por Ecnnomos de las Mesas de dichas Iglesias vacantes ; los quales, teniendo para esto las faculta-des correspond¡entes, y por la autoridad de las pre-sentes , con la asistencia de la protección Real pue-dan y deban respectivamente, y esten obligados á emplearlos y distribuirlos fielmente en los expresa-dos usos ::: También establecemos con el mismo te-nor y autoridad, que no deban concederse nunca ja-mas en adelante á persona alguna eclesiástica , aun-que ^digna de especial y especialísima mención , en los eferidos reynos y provincias , indultos , licen-cias y facultades de testar de bienes y cosas adqui-ridas de los frutos eclesiásticos, aun pan usos pios y privilegiados , 6 de disponer de otra manera de ellos por cansa de muerte ; pero salvos los que se sabe haberse concedido hasta el sobredicho dia , y que todavia no han tenido efecto."

(3) Con motivo de haberse concedido en las bu-las expedidas al Cardenal D. Luis de Córdoba paja el

O I I .

mar é intervenir los libramientos que acor-dare el Colector general, dar las certifica-ciones é informes que la mandare , llevan-do los libros formales, claros y corrien-tes , que son propios de una oficina de su clase. -

3 Todo lo que tocare á la Secretaría y Dirección del Colector general se des-pachará por la de Cámara de Cruzada ; y también por la Escribanía de elia, y los Ministros de su Tribunal los pleytos y expedientes que ocurran de justicia ; sin que por esta providencia se entiendan unidos estos encargos á los que cada uno exerce por Cruzada : y con igual forma-lidad , asientos y concurrencias de los tres se sacarán las porciones que librare el Co-lector general, (a)

9 Quando haya fundamento probable de esperar que suceda próximamente la vacante de alguna Mitra por muerte del Prelado , darán los Subcolectores las pro -videncias que juzguen mas oportunas , pa-ra que sin estrépito ni escándalo se evi-ten las substracciones ú ocultaciones de bienes pertenecientes al espolio , tanto en las casas mortuorias ó principales de la Mi-tra , como en otras que tenga en el terri-torio de la diócesi: y el Colector gene-ral dará por sí estas órdenes , en caso de suceder en la Corte la muerte de alguno de los Prelados, cuyos bienes esten suje-tos al espolio.

Arzobispado de Toledo la facultad de poder dispo-ner y testar de todos sus bienes , y la de retener las rentas eclesiásticas y pensiones que poseia ; acordó la Cámara en a i de Enero de 1 7 5 6 , que respecto á ser estas cláusulas perjudiciales á los derechos de S. M . , contraviniendo la primera al Concordato, en que se obligó S. S . á no conceder el indulto de tes-tar á Prelado a lgnno, y perjudicando la segunda al antiguo Real derecho de resulta , se escribiese al Mi -nistro de S. M . en R o m a , pasase oficio con S. S . , 4 fin de que en lo venidero no se pusiesen tales c láu-sulas en las bulas de Arzobispados y Obispados : y en efecto , habiendo suplicado á S. S . sobre e l lo , res-pondió haber y a dado orden á la Datar ia , y Secre-taria de Breves , para que se tuviese presente esta instancia en el caso de expediciones de bulas de A r -zobispados , y de qualquier indulto para Carde-nales.

(a) Por los artículos 4 hasta 8 que se ruprimen d* esta Real cédula , se previene lo respectivo al Conta-dor de espolios oue ha de haber en cada diócesi; á la elección de un Notario y Promotor Fiscal, privativa del Colector general; al Depositario aue ha de ser d* estos efectos , y establecimiento de una arca de tres llaves pura la custodia de ellos i y ú- otras formalida-des que deberá observar ¡a Contaduría principal en las cuentas , sin intervención del Tribunal de la Contadu-ría mayor , respecto de r.o mediar interés pertenectem-tt á ln Real Hacienda.

Page 128: La casa de recollides de Tarragona

T I T U L O X I I I . 3 2 3

10 Luego que suceda la muerte tal nistros inferiores, se valdrá el Subcolec-P r e h d o , ocupará el Subcolector las casas tor del auxilio del Corregidor ó Justicia episcopales, recogerá las l laves, y pon- Real ordinaria; el qual deberá darlo slem-dra en segura custodia los efectos, alha- pre que se le p i d a , ) ' autorizará con su jas y dinero que se .encontrare, ó parecie- presencia los referidos actos de ocupacion, re haber sido del Prelado , aunque esten inventario, tasación y venta, sin que pue-fuera de 'ellas: hará que se forme de pron- da mezclarse en otra cosa la expresada Jus -to por el Notario una. breve relación de ticia ó Corregidor. (4)

todo , y dará las mismas disposiciones por 1 4 Para que se proceda debidamente lo tocante á los efectos, granos y demás á la distribución del producto líquido de frutos que esten en las casas de la Mitra los espolios en los usos piadosos que pres-fuera de la capital, ó en poder de los criben los sagrados Cánones, procurará el mayordomos de la dignidad, ú otros que Colector general informarse oporrunamen-por qualquiera motivo los tuvieren en te de las necesidades que padezcan las custodia o administración. Iglesias catedrales, colegiatas y parroquia-

1 1 E n habiéndose hecho el entierro Ies de las diócesis, en todo lo que mire del Prelado, y no ántes,-pasará elSubcolec- á la decencia del culto D iv in o y su ser-tor á formalizar ante su Notar io ,y á pre- vicio ; teniendo á la vista las rentas de señera del Fiscal, el inventario, tasación y sus fábricas, y las obligaciones que en al-depósito de dichos bienes, librando edic- gunos residan de contribuir al socorro de tos, sin retardación de estas diligencias, pa- dichas necesidades por causa del Patrona-ra convocar y citar á los acreedores del to, participación de diezmos ú otras. Igual-espolio ; y remitirá, luego que esten eva- mente se instruirá de las casas de niños ex-, cuados estos actos , á manos del Colee- pósitos, huérfanos y desamparados, y de tor general una copia autorizada del in- las destinadas para recoger mugeres de mal ventario y tasaciones, para que á su vista v iv i r , y otras gentes perjudiciales á la R e -se le comuniquen las órdenes que deba pública, como también de los hospitales observar en el beneficio y buena adminis- para curación de enfermos y hospicios; tracion de los bienes; sin_dexar por eso y adonde no los haya, y convenga su erec-de vender aquellos que no puedan con- c i o n , se proceda a ella, inquiriendo el servarse sin dispendio, ó peligro de per- estado de unas y otras fundaciones, ó si derse ó disminuirse su estimación. alguna de las de esta clase hace notoria

1 2 Execurada la venta de bienes en falta en las capitales ú otros pueblos. Tam-la forma que se hubiese ordenado al Sub- bien averiguará, quanto sea posible, las po-colector, remirirá á manos del Colector bres doncellas que haya en disposición de general una certificación, que dé su N o - tomar estado , y que por falta de compe-tario , del caudal que hubiesen producido, tente dote no lo han conseguido , ni ve -y de los que quedaren existentes, como rosimilmente lo conseguirán , si no se les también de todos los acreedores que hu- socorre ; y últimamente las necesidades de bieren salido al espolio, con expresión los labradores por esterilidad y otros Ln-del crédito de cada uno , y de los docu- fortunios ; y las en que se hallan algunas mentos en que funden su pretensión, pa- familias ó personas honradas, que no pue-ra que en su vista se le prevenga lo que dan adquirir su sustento con el trabajó , ni deba practicar en orden á su p a g o ; o m i - mendigando: y con previsión de todas tiendo entre tanto los procedimientos las referidas necesidades, atendiendo las que miren á formar juicio de concurso que sean mas urgentes y recomendables, entre ellos, que se ha de procurar evitar, sin acepción de personas, ni moverse por siempre que sea dable. afección ó inclinación á parientes, ni fa-

13 Para asegurar los bienes, impedir miliares de los que intervinieren ó tuvie-su substracción y ocultación, y otras qua: ren parte en este negocio, ántes bien pro-lesquiera .diligencias practicables por mi- cediendo con t o d o desinteres y justifica-

(4) Por Rea l resolución da 1 3 de N o v i e m b re de 1601 , con m o t i v o de haberse introducido les C o r -regidores de A l c a l i la Real a hacer espolio de los bienes de los A b a n e s , y teniendo S. ;M. presente s j r esta Abadía de su R e i í Patronato , y no uecesicar de

TOMO I.

bulas los provistos en e l la . ni estar suieta a e s p o l i a : se m a n d ó , que por razón ue el en r.ingun-cttso oe v a -cante procedan los C o r r e d o r e s ni otros J i i e c e s a embargar los bienes ¿ e los A b a d e s , ni mezc la r s e con el los, (nuf. 1 4 . tit. ó [ib. r . fí )

Page 129: La casa de recollides de Tarragona

324 L I B R O II. c i o n , y apartando de sí toda sospecha de tores, Fiscales, Notarios , y los d -mas Mi-parcialidad, reglará la distribución de di- nistros y dependientes eclesiásticos qu» h -cho producto : y quiero, q u e m e lo haga prevenido v nombrado para la colecta-presente por consulta dirigida á manos del d o n y distribución , así en Madrid como Secretario del Despacho de Hacienda, para en los arzobispados y obispados d - es-que, reconociendo estar conforme á las dis- tos d o m i n i o s , se han de encargar d» las posiciones canónicas, y que no se extravian vacantes con la misma jurisdicción y f a -los caudales del espolio de los usos piado - cuitades que les tengo declaradas y pres-sos en que deben convertirse , mande que criben los B r e v . s Apostólicos, se l leve á efecto , y quede mi Real ánimo 2 L a Contaduría principal ha de ex-r-ínstruido, y satisfecho de que se logran los cer las mismas funciones, y practicar igua-imporrantes fines á que deben dirigirse. les formalidades que las resueltas y d»cia-

15 N o se han de llevar derecnos al- radas en el punto de espolios; v lo mis-gunos a las partes por la Contaduría prm- m o la Secretaría de Cámara y Gobierno c ipa l , ni particulares, Secretaria de Cama- de la Comisaria general de Cruzada ra y G o b i e r n o , Depositarios, ni otros de- 3 L o s Contadores particulares d - las pendientes de este negociado , ni con pre- prov inc ias , y los depositarios que se nom-texto de remuneración, gratificación o aga- braren para los espolios, mando que lo s a j o , pena de privación de sus empleos sean también de las vacantes; observán-y comisiones; celando con particular cui- dose por todos la intervención acordada dado el Colector general la observancia la arca de tres l laves, y cuenta y razón de ello , y que los interesados no padez- separada de este ramo , que deberá dar el can extorsiones, dilaciones , ni gastos en Depos i tar io , y remitirse á la Contaduría la cobranza de lo que se les debiere , ó principal con los instrumentos de su jus-aplicare de dichos caudales ; pero los Mi- titicacion , para que en ella se fenezca co-nistros que por el reglamento 110 ruvie- m o he resuelto se practique con las'res-fen señalado sueldo , serán recompensados pectivas á los espolios. de su trab3¡o por medio de gratif icado- 4 Luego que suceda alguna vacant» nes , que arbitrará el Colector general, oi- dará el Subcolector las providencias qué do el dictámen "del C o n t a d o r , y se paga- juzgue mas oportunas para la o c u p a d ¿ n rán con mi Real aprobación ; y por lo separación y seguridad de los frutos v que mira á derechos y costas de pleytos, rentas que ia pertenezcan ; y sin dilación y demás expedientes que ocurran en el dará cuenta al Colector general, informán-Tribunal de Just ic ia , se acordará en esta dolé por mayor de su actual consistencia, parte por el Colector general el arreglo la costumbre' observada en el modo de su que -corresponda, sin que los interesados recaudación , y ei que le parezca mas con-en los destinos pios hayan de pagar por veniente que se guarde, para que sean mas esta razón cantidad alguna. ventajosas, á fin de que el Colector bien

1 6 Si el Subcolector experimentare instruido le prevenga el método que de-que alguno de los familiares., ministros ó berá observarse, criados del Prelado difunto no ha sido 5 Si estuvieren vendidos ó arrendados fiel en lo tocante á los bienes del espo- los frutos de la M i t r a , de suerte que la lio , ó en las declaraciones que se le ha- venta ó arriendo comprehenda el tiempo yan pedido para su averiguación, proce- de la vacante , reconocerá el Subcolector derá contra él conforme á Derecho; y ade- las escrituras , ¿ informará al Colector ge-mas dará cuenta al Colector general de lo neral si tiene por útiles ó lesivos los ra-que hubiere notado digno de castigo, pa- les contratos , pára que se le ordene lo ra que puesto en mi Real noticia, se tome conveniente.

la providencia que corresponda. 6 D o n d e hubiere sido estilo adminis-trarse por cuenta del Prelado los frutos y rentas de la Mi t ra , informará el Subcoiec-L E Y I I I .

E l m i s m o por la citada céd. de 1 1 de Nov iembr e d e '754 P«r. 2.

Page 130: La casa de recollides de Tarragona

T 1 T U L

venga por el Cuiector general lo que ha de practicar en su manejo.

7 El Corregidor o Justicia Real-ordi-naria de la capital de la diócesi donde se hagan las subastaciones y remates de las rentas de la vacante, asistira para autori-zar estos actos, quando los frutos de la Mitra no se administraren por la Mesa ca-pitular de la Iglesia catedral, y lo mismo el Contador.

8 LuegtPque haya hecho concepto del valor de la vacante el Colector general, por los documentos que le pasarán los Contadores, y los informes de los Sub-colectores, podrá oir proposiciones para arrendarla alzadamente ; y si las hallare ad-misibles , proponérmelas con su dictamen para la resolución, - 9 Corno esros valores, sean por ar-rendamiento ó administración, se han de distribuir precisa y brevemente en los fi-nes que prescriben los sagrados Cánones, <el Colector general, no solo atenderá los que he renido por bien recordar en el ar-ticulo 14 (de la ley anterior) por lo to-cante I espolios, sino que deberá exami-nar en los promovidos de nuevo á la Mi-tra , el estado de sus bienes al tiempo de su ingreso; reconociendo el inventario de dios,-para proponérmela cantidad que convenga aplicarles de los caudales de la vacante (que nunca ha de exceder de su tercera parre ) (f>), á fin de que desembara-zadas de empeños, puedan nías bien dedi-carse al cumplimiento de las funciones v carcas de su sagtadQ_ ministerio, y al so-carro de los necesitados.

iq Si el Preladopor cuya muerte va-care la Mitra, hubiese acostumbrado dar

limosna diaria á las puercas de la casa de su habitación , "la couünuará el Subcolec-tur en s ual toma, valiéndose para ello del ministerio de algún eclesiástico de fide-lidad y probidad experimentada, que seré icmunetadó por su trabajo, según dspusie-k el Colector general, con informe del misma© SubcoSeeror ,-i cuya justificación r prudencia mcargeiv esta materia, en que es escrupuloso el abuso,

11 El expresída Colector general liará ss l iuuuit en sus respectivos libros, y-tu los de tedss las ofctüás. de su ministerio las presentes ¡nsnuodcacs para so otear»

i V'jjtf ^edtara&t es ¿a jptürwm putSe Je- M l&así t&t- &t A «ar Muaxo jSe .

vancia, celándola con toda aplicación y cuidado ; y si la experiencia le dictase la necesidad o conveniencia de otros nuevos acuerdos para el mejor establecimiento de estos ramos, me lo hará presente, para que , siendo de mi Real aprobación , los mande observar, (c)

L E Y IV. D. Fernando VI. por R«1 órden de 8 de Abrii

de 1755.

Los promovidos á Prelacias puedan hacer inventario de sus bienes con licencia é inter-

vención del Colector general de espolios.

Si los promovidos á Prelacias quisie-ren hacer inventario de los bienes que ten-gan al tiempo de entrar en ellas, para los efectos á que conduzca esta diligencia, se han de dirigir al Colector general, que por tiempo fuere de espolios en virtud de Real nombramiento , para practicarla con su licencia é intervención, como en lo pasado se hacia con la del que lo era de la Reverenda Cámara Apostólica.

L E Y V. D. Carlos m . en el Pardo per resol, á cons. de 17 de

Diciembre de 1770, ycid.de la Cámara ce 17 ae i-carero de " t -

Mstabkemüenta de un fondo para costear ¡a expedición de fallas de los Arzobispos y Obispas : reserva de alhajas para el uso de

los Prelados, 7 dt ¡forospara Bibliotecas públicas.

He venido en mandar expedir la pre-sente cédula para la puntual observancia y cumplimiento del siguiente reglamento, que debe observar Ja Colecturía general* y damas á quienes toque.

R E G L A M E N T O . 1 Será de cargo del Colector general

de espolios y vacantes traer y costear de oficio todas las bulas de provisión de los Arzobispados y Obispados de estos remas.

2 N o se comprchenderan en esta'obli-gacioa las promociones de unas. Mirras £ otras, á excepción de k de Ceuta, nse-diaute sus cortas remas, e n confonm-«lid de mi resolución de 21 de Febrero de 177a.

3 Mientras se establece el fondo de an-ticipación , ss han de costar las huíais de

M eihfc, Jf & rija,;«» Je t j ¿fe Fttntm a» 71 M M m pet i, fitoif Jtc , j, 3ffi¿á¡ j¡¡ , $mtA « «fcirvcnffiei*.

Page 131: La casa de recollides de Tarragona

r

3 2 6 L I B R O II. los efectos pertenecientes á su respectiva vacante; y en lo que esta no alcance, l o ha de suplir el Colector general de otros caudales, de los que están á disposición de la Colecturía, con calidad del mas pronto reintegro.

4 L u e j p que se publiquen en mi C o n -sejo de la Cámara mis nombramientos pa-ra las Mitras vacantes, y los nombrados soliciten sus despachos, ha de dar aviso de ello el Secretario del Real Patronato , á quien toque , al Colector general; remi-tiéndole al mismo tiempo razón del coste de las bulas c o n arreglo á su último es-tado.

5 E l Colector se ha de poner de acuer-do' c o n el Tesorero general encargado de la negociación del Real g iro , para que apron-te en R o m a , i disposición de mi A g e n -te en aquella C o r r e , el importe que según su últ imo estado corresponde á las bulas que se p i d e n ; sin hacer novedad en los de-rechos que acostumbra llevar aquella C u -ria por las referidas expediciones , ni per-mitir se aumenten, conforme á l o dispues-to en el últ imo Concordato.

6 L o s Prelados provistos no han de es-tar obligados á desempeñar sus bulas por lo que costaron sus expediciones en R o m a ,

-sjno por lo que les"corresponda con pro-porción y consideración á sus rentas; por cuya regla se gobernará el Colector gene-ral , c o n presencia de la regulación que ahora se ha hecho de ellas, á que se ha de estar, mientras la variación de los tiem-pos n o obligue á formarla de n u e v o ; te-niendo también consideración al total,cos-te de las expediciones de los cincuenta.y seis Arzobispados y Obispados.

7 Según estos dos presupuestos n o se ha de atender para el desempeño de las bu-las la desigualdad con que están cargadas íus expediciones, sino la prorata que cor-responde á sus respectivas rentas.

¡> P o r el mismo presupuesto de v a l o -res , y proporcion de equidad y de justi-cia , se ha de deducir el f o n d o de anticipa-ción , que ha de servir para costear las ex -pediciones de bulas.

00 Este forjo queda reducido á un millón por la siguiente céJula Je ¡aCámara Je 1 Je Marzo de i ~ S j , que es la ley 6.

(') Por los capítulos 10 hasta 16 Je esta instruc-ción se previene, para la custodia v seguridad del fin-jo pío, el establecimiento Je un arca de tres llaves en la casa Je la Tesorería de espalios, vacantes y irj-Jias-umtas Iclestáslúas ; la formado:, de! ücro par»

9 E n las primeras vacantes que ocur-ran de cada una de las cincuenta y seis M i -tras , se ha de deducir por una sola v e z su respectiva prorata, hasta componer un mi-l lón y medio de reales, de que últimamen-te he resuelto se componga el referido f o n -do (d): bien entendido que i la Mitra que una v e z ha satisfecho su prorata, no se le ha de v o l v e r á cargar por esta r a z ó n , aun-que v u e l v a á vacar antes de estar comple-to el toral del f o n d o (*). •

17 N o se ha de poder invertir este f o n d o de millón y medio de reales en otro destino alguno , por urgentísimo que sea, baxo de ningún pretexto , aunque sea c o n calidad de reintegro ; porque se ha de con-servar única y precisamente para anticipar el coste de las mencionadas expediciones.

18 Quand o mi Agente en R o m a re-mítalas bulas al de Madr id , las ha de acom-pañar c o n una cuenta duplicada de su cos -te , c o n distinción de partidas: la una cuenta ha de quedar en la Secreraría de m i Patronato á que corresponda , y la otra se ha de remitir por el Secretario al Colec-tor general de espolios y vacantes.

19 L u e g o que la Cámara acuerde el pase de las bulas, y mande despachar las executoriales en la forma acostumbrada, deberá el Agente del Prelado , í c u y o fa-v o r se expidió la gracia, recurrir con su poder en forma a la Contaduría de espo-lios y vacantes , y hacer obligación y alla-namiento en nombre del Prelado de pagar en el término de tres años , con preferen-cia á otros qualesquiera créditos y acree-dores , la cantidad de que resultase deu-d o r , deducida la tercera parte del va lor lí-quido de la v a c a n t e : y sin que preceda este aviso del C o n t a d o r , no se le entrega-rán los despachos.

20 Teniendo el Colector general f o r -mal razón del importe de cada una de las vacanres, mandara de oficio formar la cuenta de lo que toque al Prelado por ra-zón de su tercera parte, y lo que debe car-gársele por las bulas al respecto de sus ren-tas ; aplicando para el reintegro del f o n d o el imporre de la referida tercera parte,

los ostentos Je las partidas de entrada y salida ; la de otro separado para llevar la cuenca y > zou te., -ta/ de caJa una ; con otrai prevenciones y formalidades que han de ohen'hrse, y la de que en casa de verificarse alguna falta Je caudales , proceda el Colector general por todo rigor de justicia al reintegro v castigo de ios culpados ; ianao ruensa de todo i S. jV.

Page 132: La casa de recollides de Tarragona

TITUL

satisfecha la mesada que debe pagar el Pre-lado , y por a l iv io suyo se acostumbra pagar de estos caudales.

21 Reconocerá el Colector general si el Prelado a lcanza, ó sale deudor , y en el primer caso le satinará su crédito, y en el segundo se le prevendrá de su alcance, para que le reintegre libre de todos des-cuentos y deducciones.

22 Si no lo hiciere pasado el término de los tres a ñ o s , contados desde el día de la vacante, procederá el Colector contra sus rentas, sin formalidad de juicio, ni admiür contradicción alguna, á hacer el pago-, de m o d o que quede reintegrado el f o n d o sin descuento: si bien no puede es-petarse que Prelado alguno dé lugar á estes procedimientos judiciales, quando en este n u e v o establecimiento le dispensa mi Real piedad las-mayores ventajas, no solo en la anticipación del dinero , y en el abono de la tercera parte de los frutos de la vacante, sino también" en la regulación del coste de las expediciones á proporción de sus ren-tas , con tanta equidad y justicia, que hasta en el caso de resultarle algún aumento en la expedición de sus bulas, logra ma-y o r ventaja en la tercera parte de los fru-tos de la-vacante que se Ie~ aplica.

23 Resérvame para el uso de los futu-ros Prelados todos los muebles y adornos que se encuentren en los palacios de las Mitras, así en las ciudades c o m o en la cam-paña. (Í)

24 E l Subcolector ha de formar in-ventario de todos ellos, y hacer su tasa-ción para remitirla al Colector general; quien en su vista declarará con expresión y claridad los muebles y adornos que re-serva á los futuros Prelados, procurando sean aquellos que correspondan á su d i g -nidad , moderación y buen exemplo de su ministerio Pastoral ; y los demás, c o m o alhajas de oro y plata, o de otra alguna clase, que no sean conformes con la m o -deración de los Prelados, dispondrá se vendan desde luego, aplicando su produc-to al socorro y limosna de ios pobres dio-cesanos.

25 Ha de entregar el Subcolector los expresados bienes , muebles y demás ador-nos aplicados para el uso del futuro Pre-lado , al mayordomo o persona que éste

le) Por te¡ siguiente cédula de 1 de Je 8g, ( l e y f¡} te dsciara - i

tug cttj rescrv<a Je raue oí?s se

entienda cm ¿a cuüdad dt cue ti nuevo Prelado pac-

0 XIII. 3 2 r

nombrase, con la obligación de conservar, l o s , y de responder de ellos, remitiendo al Colector general instrumento auténtico de esta entrega y obligación.

26 A la muerte ó promocion del Pre-lado se han de reconocer estos muebles con presencia del inventario , se han de reparar los deteriorados, y reintegrar los que falten á costa de su espolio, para que sirvan á los sucesores; practicando en t o -das sus vacantes ó promociones esta mis-ma formalidad.

27 Se ha de encargar í la prudencia y discreción de los Prelados, que en atención al beneficio que decstaprovidenciaresultaá sus sucesores y diocesanos, procuren arre-glar estos adornos y muebles según las cir-cunstancias de sus dignidades, y buen exem-plo de sus diocesanos; dando cuenta al Colector general, para que con sus infor-mes pueda hacer la declaración y reserva que le v a encargada, y asegurar el acierto en las vacantes que ocurran.

28 Resérvanse asimismo desde ahora en adelante perpetuamente i. favor de las Mitras todas las librerías de los Prelados, que se encontrasen al tiempo de su muer-te , para el uso de sus sucesores y familia, y para el aprovechamiento público de sus diocesanos, principalmente de aquellos que se dedican al estudio de la predicación, y demás exercicios del pasto espiritual de las almas.

29 A la muerte del Prelado formará el Subcolector un índice de los libros que dexase, con expresión de sus autores, m a-teria de la obra , y lugar de su impresión.

30 E l C o l e c t o r general, co n vista de este índice ó inventario, ha de destinar del respectivo espolio y vacante aquella par-te que permitan las necesidades de la d i ó -cesi, para que se emplee en algunos l i -bros importantes y útiles i este estableci-miento; en inteligencia de que rengo man-dado aplicar á estas librerías públicas ¡os libros, que no se hallan destinados, de los expulsos de la Compañía.

31 Por la notoria utilidad que resulta 1 las Mitras y sus diocesanos, se declara también por necesario en cada diócesi u a empleo de Bibliotecario, con la obligación de responder de los libros que se le entre-guen , y asistir en la librería ó biblioteca

da , si quisiere , lomarlas por su justo Valor. y ew las ¿ ta Colectaría ett ti tarúw de finco ur.x , dcséc el de la vacmtc.

Page 133: La casa de recollides de Tarragona

3 2 8 L I B R tres horas por Ja mañana , y dos por Ja tarde todos los días que no scar. festivos.

32 Los Prelados por medio de mi Consejo de laCa'mara me propondrán rres eclesiásticos diocesanos, de buena literatu-ra y exemplo, para que yo nombre al que sea de mi Real agrado.

33 E l Bibliotecario , ántes de entrar i servir este empleo , ha de hacer formal obligación á favor de la Mitra de respon-der de todos los libros que se le entre-guen , y de asistir en la biblioteca tres ho-ras por la mañana y dos por la tarde , co-mo queda expresado.

34 Por razón de su trabajo se le han de asignar de los frutos de la Mitra de qua-trocientos á ochocientos ducados, según el prudente arbitrio del Prelado, con presen-cia de todas las circunstancias; los quales les satisfará en Sede plena , y en Sede va-cante lo hará el Colector general de los frutos de ella , como se executa con los demás oficiales de la Mitra , no siendo el Bibliotecario menos útil y necesario que estos.

_ 35 Se me harán presentes estas asigna-ciones de los Bibliotecarios, para tenerlas «n consideración al tiempo que se corean las pensiones de las Mitras.

36 Se ha.de encargar á los Biblioteca-nos se dediquen eficazmente por su parte, para que se verifiquen los adelantamien-tos que deben esperarse de esta providen-cia , que dispensa á mis vasallos mi amor y piedad; con la seguridad de que mi Consejo de la Cámara atenderá particular-mente á los que se distingan, y me hará presentes sus méritos.

_ 37 í-os Prelados señalarán en sus pala-cios episcopales aquellas piezas que con-sideren mas i proposito para colocacion de la-biblioteca, y concurrencia de sus dio-cesanos; estableciendo las conferencias y estudios que consideren mas útiles y con-venientes, sin perjuicio de las Universida-des donde las hubiese.

38 ^ Tendrán presentes los mismos Pre-lados i los que se señalen en su aplicación Y aprovechamiento , para favorecerlos y colocarlos; dando también cuenta de sus méritos á mi Consejo de la Cámara, pa-ra que se les atienda en las provisiones Reales.

39 Estas bibliotecas lian de estar baxo la protección de mi Consejo de la Cáma-r í , con quien deben entenderse los Pre-

0 i r . lados; siendo c o m p r e n d i d o s en este re-glamento, no solo los Arzobispados y Obis-pados que vacaren en lo futuro, sino tam-bién los que han vacado desde eldia - i de Noviembre de 1768, en que se pubücó en mi Consejo de la Cámara la resolución mía a su consulta.

L E Y V I . D . Cir ios D I . por resol. á cons. de 8 de Noviembre

' 7 » 4 , y cédula de la Cámara de 1 de M a n o de 785.

•Declaración de dudas acerca de lo dispuesto en la ley precedente.

He venido en declarar, que en quanto á la cantidad 6 p a r t e q u e ^ d c ^ d e

la anterior vacante á los Prelados nueva-mente provistos, no se entiende derogada la anterior cédula de 1 , de Noviembre de 1 7 5 4 por la posterior de 1 7 de Febre-ro de 71 ; y que en su conseqüencia no se ha de dar a dichos Prelados indistintamente la tercera parte del caudal de la vacante sino que deberá examinarse en ¡os provis-to? de nuevo á la Mitra el estado de sus bienes al tiempo de su ingreso, reconocien-do el inventario de ellos; y con atención á lo reíendo, y á las demás circunstancias que concurran en cada caso , señalaré yo, con informes del Colector general de es-polies , y de las demás personas que tu-viere por conveniente, la cantidad ó paite de la vacante que se hubiere de aplicar ai nuevo Prelado. Igualmente he venido en declarar , que el millón y medio de reaies para costear las bulas , ha de quedar re-ducido á solo un millón; y que de este fondo se han de satisfacer las bulas de los Prelados nuevamente provistos, reinte-grando estos al expresado fondo en el tér-mino de tres años, contados desde el dia de la vacante , toda la cantidad que efecti-vamente , y no por otro cómputo se hu-biese desembolsado por dicho fondo , y hubieren costado sus respectivas bulas, pa-ra que de este modo subsista sin pérdida 6 desfalco el fondo del millón de reaies. X últimamente he venido en declarar, que los muebles y adornos del Prelado difun-to , que por la citada cédula de 17 de Fe-brero de 71 habian de reservarse según el prudenre. arbitrio del Colector general de espolios al Obispo sucesor, sea y se en-tienda con la calidad de que el nuevo Pre-lado pueda , si quisiere, tomarlos por 'su justo valor, con la calidad y condicion de

Page 134: La casa de recollides de Tarragona

T I T U L pagarlos á la Colecturía de espolios en el término de cinco años, contados desde el dia de la vacante ; y con estas declaracio • nes, y no de otra manera , se entiendan y practiquen mis dos citadas cédulas de 1 1 de Noviembre de 1754 y 17 de Febrero de 1 77 1. ( son ¡as leyes 2 y 5 de este tí-tulo. )

L E Y V I I . Don Carlos I I I . por resol. de 1 5 de M a y o de 17^4 a

cons. del Colector general de espoiios.

2To se exija de ¿os espolios alhajas alguna; y se den á los Gaéildas íntegramente 1as del

Pontifical de sus difuntos Prelados.

Enterado de que el Pontifical de los Prelados corresponde i la Iglesia para el culto Divino, por considerarse este dere-

(5) Por Real resolución i consulta de i S de Mar-ro de 1 7 4 3 , de que se espidieron ordenes á los C o r -r e g i d l e s en 34 de M a y o del mismo año - mando S. M. por regla general, que ias Iglesias pidiesen los Ponti-ficales al ISuncio ae su Santidad, como Colector ge-neral que era de la Reverenda Cánura Apostólica, sin que este pudiese reservar ni tomar cosa alguna pa-ra s i del Pontifical ; quedando al cargo de la Iglesia darle, una a lhaja , la que pareciere al Cabi ldo, del

O XIII. 329 cho como una dádiva nupcial del Obispo á la Iglesia su esposa de todas las ropas sagradas, y alhajas de que usaba el Prelado en las ¿unciones eclesiásticas ; y de que la exacción de la alhaja por el Colector ge-neral es contra el Derecho canónico ; y he-cho cargo también de que este empleo es-tá dotado suficientemente con el sueldo de quarenta mil reales por reglamento de 30 de Mayo de 1 7 7 9 , y con otros quarenta mil señalados últimamente por el cobro de la media anata eclesiástica de Indias; he venido en resolver, que no se exija ahora ni en ningún tiempo alhaja alguna de los espolios de los Prelados; y es mi Real vo-luntad , que por los Colectores se den ín-tegramente las del Pontifical á los Cabil-dos de las Iglesias respectivas, sin costo ni derechos algunos. (5 y 6 )

mismo Pontifical ó fuera de él, (aut. 8. t:t. 3. lib. l.R.) (6) Y por auto acordado del Consejo de j o de

Enero de 165^ se previno,que en las provisiones que se despachasen a los Corregidores para conocer de los espolios, se pusiera la cláusula de que no cobra-sen ni llevasen por razón de ello salarios, ni j o y a , alhaja ni otra cosa por asistir 1 los inventarios y se-questros. Di con preiexlo de que se hubiese acosmjn-brado dar. (euí. 1 7 . lie. 5. Mr. 3. R. )

Page 135: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 1 2

_ Real Cédula 20 enero 1794 que informa la miserable situación en que están mnos expósitas.

«Gazeta de Madrid», 7 febrero 1794, pàg. 156.

S Madrid y de Febrero de 1 7 9 4

e ha publicado la siguiente Real Cédula de S. M. y Señores del Consejo: 1

„ D . Cárlospor la grada de Dios &c. A los del mi Consejo, Presidente, y Oidores de mis Audiencias y Chancillerias, & c oABED: Que con papel de 7 de este mes remitió el Duque-de la' Alcudia al mi Consejo por medio de su Gobernador Conde He-k Cañada , a fin de que dispusiese se publicase y comunicase en i a

torma acostumbrada, una copia auténtica del Decreto que le di-rigí en 5 del mismo, cuyo tenor es como se sigue: „ M e hallo bien informado de la miserable situación en que están los niños Expósitos de casi todos mis dominios, muriendo anualmente de necesidad no pocos millares por las dilatadas distancias desde los pueblos donde se exponen, hasta las casas de Candad ó Inclusas en que son recibidos, y por el modo inhumano con que son trata-dos en los caminos, y despues por muchas de las amas; procedien-do esto del poco cuidado qtie se tiene en zelar su conducta, y del corto estipendio que generalmente se las da en el tiempo que lac-lan, siendo este mucho menor en algunos años en que acostum-bran retenerlos hasta la edad de 6 ó 7 , en la qual quedan sin auxilio, y pueden reputarse por perdidos para el Estado; llegan-do a tanto el desorden que en'dilatados territorios se compele á las mugeres que están lactando á sus.propios hijos, á que re-iban para lo mismo á los Expósitos, de que resultan continuos infanti-cidios; todo con horror de la naturaleza, agravio de la caridad

cliris-

Page 136: La casa de recollides de Tarragona

chiisoana, y grave perjuicio del Estado por el detrimento de ia poblacion. Estas noticias han conmovido en gran manera mi Real ánimo para poner el debido remedio á tantos males en favor de unas personas las mas inocentes, y las mas miserables, pues su ne-cesidad es entre todas la mas extrema en lo temporal: y como ca-recen del conocimiento y cuidado de sus padres naturales, corres-ponde á mi dignidad y autoridad Real mirarlos como á hijos, y solicitar su conservación y todos los bienes posibles. Por esto, en medio de los cuidados y dispendios de la presente guerra, he dado y daré las providencias mas oportunas y eficaces á favor de los Expósitos, cuidando de.sus vidas, y de su: decante y honesto des-tino , como hijos que son de la caridad christiana y civil; desaten-didos con todo eso hasta .tal grado en algunas Provincias , que han sido y son tratados con el mayor v i l ipendio, y tenidos por bastardos, espúreos, incestuosos ó adulterinos, siendo tan al con-trario que no pueden sin injuria ser llamados ilegítimos; porque los legítimos padres muchas Yeces suelen exponerles y los e x p o -nen , mayormente quando ven que de otro modo no pueden con-servarles sus vidas. Habiendo tan repetidas experiencias de esta verdad que acreditan las Casas de Expósitos ó Inclusas; toda bue-na razón y justa política dictan, que y a que generalmente no se íes decline por hijos legítimos según la naturaleza, porque no consta esta qualidad, se les dé la legitimidad civil por mi autori-dad soberana, como lo dispuse en el año de 1 7 9 . 1 a consulta de mi Consejo de las Indias para con los Expósitos de la casa de C a r -tagena, fundada modernamente por su zeloso y piadoso Obispo. E n conseqüencia de todo ordeno y mando por el presente mi R e a l Decreto ( el qual se ha de insertar en los cuerpos de las leyes de España e I n d i a s ) que todos los Expósitos de ámbos sexos, exis-tentes y futuros, asi los que hayan sido expuestos en las Inclusas o casas de Caridad , como los que lo hayan sido ó fueren en qual-quier otro p a r a g e , y no tengan padres conocidos, sean tenidos por legitimados por mi R e a l autoridad , y por legíumos para to-dos los efectos civiles generalmente, y sin excepción, no obstante que en alguna ó algunas Reales disposiciones se hayan exceptua-do algunos casos, ó excluido de la legitimación civil para algunos efectos. Y declarando, como declaro, que no debe servir de nota, de infamia, ó ménos valer la qualidad de Expósitos , no ha p o -d i d o , ni puede tampoco servir de óbice para efecto alguno civil á los que la hubieren tenido ó tuvierea. Todos ios Expósitos ac-

tua-

Page 137: La casa de recollides de Tarragona

tualesy futuros quedan,y haa de qsredar.^íéntras «o-constena» verdaderos p a d r e s , « a l a d a s e de hombres humos' - ¿ 1 . estado l la-no general, gozando las propios honores, y .llevando las cargas sm difoencia de los demás vasallos honrados d a l a misma clase •Ojmpkda la edad en qáe.otiro&máoi SQa.admitidos en, los Cola-" «J Ü S d® P ° b r e s ' Convictorio^ ,casas_de., tíuértanos y ctemaá de mi--sencordia, también han de ,séri ,recibidos" ¿os Expósitos sin dife-rencia alguna, y han de entrar á optar en las dotes-y consignacio-nes dexadas, y que se dexaren para casar jóvenes de. uno y otro sexo, o.para otros destinoíümdados en. W r d e W o b r e s J m é p . •ranos, siempre mie las Constituí-i,™« ^ w r - i l - - r , i r t — u o u ^ m u a utt-uae wies iLxxtezKjs<i'fun-paciones: piadosas no pidan Ittcralmente qaa.sus individuos sean

legítimos »-habidos y procreados en legítimo y verdadero ma, trimonio; y mando que las Justicias de estos.mis Reynos y los de Indias castiguen como injuria.y ,ofensa á qualqaiera ? e r s o n a q u e intitulare y llamare á Expósito alguno con l o s l m b l ^ b o S , ilegitimo,.bastardo, espúreo,, incestuoso Ó adulterino. ,y queade-ínasdehacerkretractar judicialmente., le impongan k i a p e , c u n i a n a que fuere proporcionad á las circunstancias:,.dándole^ ordinaria aplicación. Finalmente mando que en lo sucesivo no se

impongan a los Expósitos las penas .de ^ g ü e n z a : pública! n i t de azotes, ni. la.dehorca, sino aquellas q u e l n igudes : d e l L J e impondrían apersonas privilegiadas, incluyendo el ultimo supli-M Í T T * * ^ " e t i c a d o .con los .Expósitos d é l a Inclusa de Madrid ).pues pudieudo suceder que el Expósito castigado se* de familia ilustre, , e s mi Real voluntad que en Ja duda se esté Ipor Ja.parte mas benigna, quando no se varia la substancia de las cosas sino solo el modo y no .se,sigue iperjucio á^persona.aW na. Lo tendréis entendido y remiri««, copias firmadas de este mi Real Decreto a los Gobernadores de mis Consejos de Castilla v de las Indias, para que lo publiquen desde luego en ellos v ' la comuniquen a los Tribunales correspondientes, y estos á k s res-pectivas Justicias, y cambien los referidos.mis Consejos envia-ran copia a los Prelados Eclesiásticos, para que se enteren y pue-dan con su exemplo y exhortaciones.á -sus Diocesanos, inclinar su piedad al auxilio de,unos pobres tan dignos de la candad christrana., como son los Expósitos.= Rubricado de la Real mano « i P a i a c r o a 5 de Enero de 1 7 9 4 . = A l Duque de la Alcudia. I ublicado. en el.mi Consejo pleno.el referido mi Real Decreto se acordo.su cumplimiento , y coa¿u inserción libranesta mi Cédu-

la,

Page 138: La casa de recollides de Tarragona

la. Por la qual os mando á todos , y á cada uno de vos en vues-tros lugares , distritos y jurisdicciones , veáis lo contenido en e l expresado mi. R e a l Decreto inserto , y lo guardéis , cumpláis y executeis, sin centravenírle , ni permitir se contravenga á su lite-* ral contexto , ántes bien para que teDga su mas puntual y debida observancia daréis las órdenes y providencias que coavengan: Y encargo á los JV1M. R R . Arzobispos , R R . Obispos , y demás Prelados Eclesiásticos de estos mis Reynos con jurisdicción veré nullius-, observen igualmente el mismo R e a l Decreto , y le hagan guardar y cumplir en la parte que les toca , sin permitir su,con-travención en manera alguna. Q u e así es mi voluntad , y que- al traslado impreso de esta mi C é d u l a , firmado -de D . Pedro Esco-lano de Arr iera , mi Secretario , Essribano de C á m a ra mas anti-g u o y de Gobierno del mi Consejo , se le dé la misma fe y cré-dito que á su original. Dada en Aranjuez á 20 de Enero de 1 7 9 4 . = Y O E L R E Y . = Y o D . Juan Francisco deLastiri , Secre-tario del R e y nuestro Señor, lo hice escribir por su mandado & c . "

Page 139: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 13 C a n a d e los subcolectores tarraconenses de espolias y vacantes señores Isidro

Deulofeu y Francisco Baldrich al colector general señor Zerezo. 30 enero 1755 Exponen la necesidad y utilidad de establecer en Tarragona una «Casa para recoger mugeres de mal vivir». ' «Renda Casa de ReculIidas», pàg. 1.

u n d a c i e n d é Coqzc&L/

s f n c¿y^y yp/bY-e-v*^ Œ^mzs/a. -"Sin - 1

' c^/Ji-yy^ c / f j j ' j ;

sí afijes^//t^ùcpJa ^¿xn^ttr/ ¿Jo, Jí^-T.

Sf.A

C&.Q,

Page 140: La casa de recollides de Tarragona

f i l u d o YÁ- O?e¿?ojty^ade/ Or^ew¿vnjWevi¿j ¿Brom. y ad Jori ¿o ¿¿C- /¿uCasn sfa

• y-y ' 2>¿//

a î A - Â/erA^^tw-/^¿¿a.'

O/ray

stay.y*

yy/>¿rra'¿z> Se-Ue-n-

¿- / _ c5 ^ / /

Xja^y aM 2 i w ^ X j ^ i t o z i / a í ^ a O T / i»^¿Td}**0-

- ^ ^ s t ^ / Ó ^ S f e * y*^¿¿¿.¿L/ j&xgvy-

^ j y Ux^rÁy fr*..

Page 141: La casa de recollides de Tarragona

s¿>j¿zv/ ¡y^rri^ujz. n o A a ^ o í ^ e e . Truvn

xí 7 ^ ~ > 7 i m />eJ¿m*¿r7

SZTtth,*!* a^/aœ*. ,

y rszam A w J w á / ^ Z'&r/a.TiZ

Jpíírrzn (Zriztsxh

y<xi 3c ^ j f T ^ ,

Page 142: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 14

El colector general señor Zerezo contesta al escrito de los subcolectores del 30 enero, y les solicita un informe, 15 febrero 1755.

«Renda Casa Recullidas», pàg. 3.

+ 3

i j ^ neh X ^ r r i ^ n v ptwMV 7m»r.

WIÍ LAL'JIIAIJOL.X)A RRUV DTXN TIAXIV/CXJV

yiALinbçiie Sa La¡ j^midef^^íji, ij Ghrx¿^triarítíaulj 0<J

OlcXt» J-ruí j-tCKi- y OaricLpLius iyt) c¿ 7/n*r. /f^ rruJ

cicxpiUxctATv/Dïbj S? >-ciíuJe*-raMets-, in yt.ll/ ejuas to^

Xcnxplo de, ¿ ^ C o r a , (& r&zSgf/^

cidA^ g u f . n n - c j i i e , ruó ^é¡?Ux*> r+iá*-

r u x s - e l íSacóxüL^ avíos ¿fléirvos erfypo&utdtr

•BçJ^cvyfcàl OfuocÇfxr/i asids qui ou tSanOru TcxcçiriJCfj-^rü

Page 143: La casa de recollides de Tarragona

j p x i r f a J j i s y c u s ú e / ^ í A J f J b / f j z o b t M ^ a x í o . ^ T ^ e d S l ^ c ^ o ^ - i t a

Lí^c^ixztxx^ y <L*L/lxXlOvLJUjV pHjOÇGll UCmS CATt.ll

y í j W ^ W « , b e u r t e i l OcutUer p*J¿rvc4f>i ¿ >

^

oe, u ^ ^ ^ ^ « o b w e l ^ .

l A j U r n a f l )

153

Page 144: La casa de recollides de Tarragona

. , . 4

dej talon . r t i n ^ß i t i ^ [os txxxhcxJM ytjvlaa; ea -uqu-eV

! ' • A - t , le*fpjuuutnxjua/ a, pxncti,

C i " CLa1' In'Gtxiajlcu öejOLTtciuCöXtcJiri o o t / O T I . .

plas -vcusecju tblv e.Tin, u V , ^ c W i - LnfcrXJnwsv

cllif, ij de tüíícur /í í ív De.* na*; CJixoJ

bu.ita,i, a, ^^srbtuwm, an eLo^rvuruu,, pavnruclorrzd

nij -u 0atr.ru4Ori y>¡yjpAOijetrto jrm - rruxlifpajxtxcjcuu tf0

^ l u f d i i /i - exceptioprxet rerctAU cuH'ifl - ÍJ. - . Ç5)U3G a^rn.4

,7A LUlflAcid¿iÁd. - \ 7 o'a ífsbxMO ¿>eÀ76'X

'ndrcsf Jt ¡pcev-vxJ.

tsjleVA ;

'ïubcoLKXOtev 0eJ UhxrzbfKÌo (ßj^ta^ifnay.

Page 145: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 15 Al informe solicitado por el colector general de expolios y vacantes, los subco-

lectores tarraconenses corresponden con una amplia representación. 27febrero 1755. También piden la madera necesaria para la obra. «Renda Casa de Recudidas», pág. 4-8.

iiPA. <?2e. c z í ^ a i ¡ _

¿zl a/e- Grá^/o I f c r f c í á L f t & ^ & A c * '

Cc&^ícr v Ú ^ j ^ a J i ' s ^ Ú t , ^ ^ ^ ¿fy/^r Ai oí.

¿¿cy^^ ^ ^ p ,

Page 146: La casa de recollides de Tarragona

cSàsrfch corc ¿rzaZonafà P & n .

M

C/'cyf y / c r / r j / A v f j c í ^ í - ^ ' Ä . afe- C ^ i 'yzía— v., ,, p

« i - Ä c i o * » .. . _ ¿í. ... i- Z^rz-r.- rv t v v'.v

^ t i « ^ r t r » - y- * y' ¿y /

Casa a i ¿ftt e s & y I ™ * > _

c t ^ A r h ^ , y ' J f 4 ^ v

tyyrsrJ"^0- / ' n a jAí*jr¿a^tiasr¿c

n ' ' : - 1

i y<£<h. 3 Q.

«a-íi e n ¿><£r t* .

A t 1 / / ' Í Í » c/.-lvs-Si?, cam^y

en ¿r-tws/aorA'- a í J f r a U k r ^ ^ ^ c e ^ ^ é ' -

¿pa&re&x-,

teatro. es/n'/ TTL/SÍ j b r

Page 147: La casa de recollides de Tarragona

eTí X ¿¿-¿///sJnJsr^

Je/p/xsrac/trrn <y W&tf/¿¿Jo Tnzr^oére/ /¿w^ia?, t w s n ^ o » .

- Q » e ß J r s * S8 A a s r i é v m w y

^i^e/)

«afe V , 'am^^meA^A.^

¡cic/zm/?^

St

¿pam- '^ayr Jt^ cZz.

S y PicTyrturse.

am.

en. ¿enjillo ^ S i ^ z / J ^ ^

Page 148: La casa de recollides de Tarragona

co?Sor¿x. 77?'/ e

2 / M l

'^TL'gra /nc^e . M « / Í v í á » •

c^Jcee , ¿c* - a c£¿¡kt¿S072. c / e / fyc - a ^ c - rEY

y f S O - c S / ' S e m : / ' ' 7 7 ? - ¿ >

- , y , c C - Z ¿re . T ioßp ,

- r

> C* , < 5 3 6 :

a ^ V i / J n i Î T - ô v ^ y ? ? c t y - y t e - t r r ' / y n c » / &

¿ les?*

^ ^ ^^ . > s ' ' /7) / ¿ ¿&J¡x J^&z , - .

/ fa , , ¿ " a >o£vn ^ /»creeX - A jer^

'«So isS/rsz S - as&r/ lasn Ms <9—

« ¿ e C OTTI* ^ y / t i m & / S * ^ Jp** - ^

-c e ¿d ir? to isa i -

c agá is Jk

C a ^ ir^-^e/i'cSC crr^ iftifídcSaj^can m r f / 7 l r / ¿ o e :

A te* - / e j « 7 Ä i , Jí^sSe'zyésr - sKtrZ

c a .

Page 149: La casa de recollides de Tarragona

/ / f e / JZ/i-n/ yas7\a'e// ¿'cwehr/av*

¡^¿¿JZ-Se- ¿Lf JVocJr/oL^fyiectúy OLrr'e<-V'c¿/

¿Jedi^ q¿tm ev^ejSZa-Je&wperz^ ?72 ajtAi. ' ^

«sz^ÚL C2tsct _ zrioj^aAxy^^n

o k / e a Z r z c * - ¿ur/s/z-^tz.~

cyyaiírí aTÍb? i t « ¿W c^txe^a ce* -oj.

y cí a f e s ^ ^ eW Z ^ ^ A t / ¿s^xZrz^n. ¿ ¿ ¿ ^ ^ a ^ í t ó . ;

¿Pa^zv/ S 3 ¿ Í L s ¿&A*/ c/cJíV )7aS/ G a s m y ¿¡for?z-üV c s v e t / ^ o í a*QO£> ' — / • — ' * 7

esJzis

eSÁVrLeZa o/ay a¿S.1«/ a / « aTrSczœ

¿¿aJ^y « c í ¡ i « / í o r

asnr^jyz

Page 150: La casa de recollides de Tarragona

Ca.

es ¿L>- c.77?a/ ?2ea3fS¿%z.

-TTZtzS cas/vrst, c¿k erte

C'o/¿c^fa^ycr,~Âs eje ,

O&Z Zes¿¿cS 2 /ejm^^xtes, Áo-

i/*. eJ&Xfy jjattuzs TTícty jQétnenecÁ^

^ í y ^ W r l K i . /¿ïncrTTOtx, ^ jÔÇtxaZcjra ..

.jTj curat-c¿/£ix.

£» pete* ¿£y/AVL^O/ÏT?

Jte&gfaZaS, ¿¿¡sverzai ^ A y / «

crcu-n^eia *±-7^9-rr7t<r/p>z<o^//:tjrr/<i Gm»

f e VmvJhtY ci-tj-xrnrra 72*

Page 151: La casa de recollides de Tarragona

'2-7 «a/ ' ^ / - - '

i/<wcc¿ -cz^, ¿¿.C-JfjV íi^ys ^ //?/<:/¿>súí ! Á ^ dY//^

sy^ficrrsti rají A ttt¿> IS7Z

-i ? <y * • j •

¿á. yrizssyia^. ci? ¿¿'..¿ex: AA?^

Ss. tx<ri

Page 152: La casa de recollides de Tarragona

atte. cu^rS^

M e

i v/c-c/fro ~ Cernee^ ^ -, ¿y f •—^ 7

j J c r j y t - a z f t v? ¿ e ./2V2 a c ^

Sístí-tf-l ^./¿ynJixri Az cpacÇL^ c¿f¿ c+ ¿ y K t e s Z j p a u z a ^ ^ & h w i

p / ^ ' ¿ r t ó W o ^ . Se/a / . - - >-. S^rry*

IS

¿¿L • cf C-. é: Ç J[t y^yÁi cjstí*

^ f e C^GL Â ' p CÍXI l>eJr / c aZesSssíG.

üsr cost*

/ , „ f r ß Á

Á S f ,

¿Ljfr**..

£a/Jhnor¿a. ¿Las/' ¿¿Ésl^x CS

Page 153: La casa de recollides de Tarragona

¿Par*.

¿/Je»*

¿c

Page 154: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 16 El señor Zerezo acusa recibo del escrito de los subcolectores tarraconenses,

marzo 1755. «Renda Casa de Recudidas», pág. 9.

tu*}., (7/S. >

7. ( J? x&cxsyidd fct Oeolrrw ooru eb t^xoyccfe^

ijífílciri, ijiiiz L LLCOS7TJpou-uv oorvcii-jirux.rcta'cd)

£>.rtraLlQCA.mu<?7-L:to Oe ÍCLCCUTCU /Sca^uicu^ y)'

a luí i j / . i a 0iJ jabxjuzei cl¡ tf/os^vt^zJ^ ¡j Círtraj^dí)

-tvdo co^v lcx>jpO<?iblc>> Tl^Jlc^Ló^ (j/

bujzn> írLiucuD,-d¿bú J r o r u r ^ o / j

pxa<>. / L.t^cx. ii\nty CTu-rtxiíixcL. sic fl^'arTX^rt^)

0¿1 lo yul qua o.:*« ni t^txibhuU^ui'rítv ficuuiJ

el bie-'/i cn/sLLi/> d¿> aire ybuzahuynui;>-tj0&irtar

l&suitcus- QayXA, d /;?« cl>a*r?-/A>erervte, c^yusv.

Page 155: La casa de recollides de Tarragona

vruesxjirv lo b a ^ L / „ i x ,

PaXJ , X J U - ^ l ^ u x - X p u ^ v c J < £ W ¡ , óeJ J<z¿

m a S e * ^ ba jaba . e l l a t x z j ¿-rypo X tc-0e Jn P t-git

U X C Ó O ^ ^ U Ü / ^ r r u r . hoL^zn, e72,<Ú co<-f &> la O l~ .ro

O^oev hecha , / i f ) r - ,

C o r e a r , O t. Q .}uc])a l C í , g j . ' a j ^ .

tr & 77/. czJ. cor? 10 0(WV¿). J l i a ^ x t j f?,i \ f a d j ^ ' J - '

y/ Y

: f

/ * fchzzLzctpxe»OcJay/aczT*^xi,:.

Page 156: La casa de recollides de Tarragona

Document núni. 17 R. Orden 16 agosto 1755. El rey aprueba la construcción de la Casa de

Recullidas. «Renda Casa de Recullidas», págs. 12-14.

V2.

¿ / W - 7íecc¿ oxdorx, ele,' /G. y

c¿e¿- o-j-c^^-ntó h-co (/lc¿o o^e-zlvolo / ' y

xxx^c la, ovco ti^uovv afelocr Oysu,^

C¿joc¿€AT c¿e la> Vctcxi-rb'tt- olí, Ocre, cS&xszoi vir^

peed o ccc i c+swdct, ó o-x, ryrvue'X. lo cU¿/ Vil/. -r /

09~ 7> . . _ O , cd'/o Lo^ooruf)

Ct- n ol-O tQOC&a.UOTUre/ ejy OC^~CrXsrrvoc'J-y

Cctmíidocsc/cti Loc?ucc¿a*r <7u& -y y

/

tco-n-jto'-r ico Cux^fajfaoryu.cdcc¿)0<r ¿^

Co-ri,¿cce¿'i c^tctj oyrv loccr^vce, c/^e

<3Qoúr te -rUeo* , rrifydvoco'/ns^ <rt^ ócyicc¿ic¿<x, ókcox,^.

Page 157: La casa de recollides de Tarragona

cre coru / oci(yx ado ¿sccodas Us - r z G

yiO CcÓ ' - XsO O í < y - ) - lio iT ^JUjCXXcloc / itC C Or > 1 ^ o _

ri / yn ocho rrr^ l csj~ooLocv^ n , í.'. 7 - f r r cM^ 7 ^ y w /

que - Lcru jcccorveoríc ere hoo - vdc i

cú ji)l^ccc'xJyC < P- j)o x - - rvc z - cm - d&¿ ¿ / yco¿cc - o 0&

Colt^ ícocio - 7 1 } < reocw / I v y cC Cl¿C¿O C¿ &V OUS

/ .. t&rb t z cy UcfLtidc pa^ x - co

t y ^ w m ' en fyocU / r*, o /

jp O 'Sici(rrv d t^orncr , ci^ n - to eye / ew - y^Z t

i t / ~* > cyoo / i^rUco cy u - ru cy càe - z cy < ste , 6e_,

~ 0 / 7 1 > r \ rroour C*3o>. w m tuaCcc , K^ràoótcoru ^ . - ç ^

GU¿C O 7 1 0ÛLO C 0 0 oiccoce coV mïr Cco^o;

Q öTWesru , óa^cco loo

L - y O úicria^Uo ùcr ioo

Page 158: La casa de recollides de Tarragona

/ ìxJìKyrux^o crido <re^>v'c¿o c O is¿¿, , -e bevr d quS/ U•r&trrwMrUc ,<ro

b^ lev , - xJottO co cy

te fi - ri - Ico cccn¿ ic¿c td cU e igner - cySorf / 1

rrnl , crec^co^ni t - nu^U^o cyxurV

cydcce ^ot<f) lo io ÒuaTO iP (y/1 d io quAsr^

ce m - o l (rt e ß a ^cc^

d . e , <xm¿tccfto co^ Chow exràoo

noti c - tcc , - cy le^r reo^rC tc Zas && ' Y

( b ayo C - co t¿ cooc év 19es¿ot - syri - c tx!)^^ / / O

nfxt , Q lie ÁsO&W Ylb C t / <^cesiU>oo c O /üru S&

Y (/

ck - yu/ U' - rb co¿

Page 159: La casa de recollides de Tarragona

db e treo T' 'Zobvricooo cy cr& - icrrrie - n

yiG ce^oc^u - o Accocco Tyrh^ í - ^u^ - x^ - cy ,¿>¿>¿W -

- O

l / ->'

dery asxmw ¿oe leo Leo

C oT ittyrrv, o ¿cc< /%' v - tí /v - y^rux^rixy'o_

1 / m ^y Ovc to o a e¿ • < m*>0¿o Y toe - ó&^VGh^r^

V w r rru^ O to - fitu^ io basteo róo. -/

c /

cyo^e^y/ - Q O ^ ÓV^V KS

YU'Ooo^r oesvm / m (yrde^bexs / C 7 ^

( / (f

pco'X^y rrux^ iob cy ( esn,o>en.

/

C oco d&> ~ jxxá ~ xÁsC C0 j cy

Page 160: La casa de recollides de Tarragona

/ m .¿IctAS^ât*/ CfVte- ïwnçasrv Cí&rri'P¿c.c¿¿)

lau/' unàcmxA :jrv&<s i/^tAC,

/ / . ^ ^ lO<J" OUXt^coe/ cc^V-yru^ rny-oty.

covnv 9ecr&o. £, ï l c x x l ^ i J Zd.dzUoocrü

/ T i f i ? •

. i '7 ¿U. ¿t) rts di ítóre^a

y tAíCíJ^^

v & r f ä so ? . „ j ? 6' U-6^Lo¿eotor&<s d&Q¿r-óo¿tjyrcyl?coo. <Jb (/a/xsx£U>orbco,

Page 161: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 18 Despacho del intendente Joseph Santamaría sobre el permiso de cortar leña de

los bosques de Tortosa. 14 julio 1756. «Renda Casa de Recudidas», págs. 26-27.

y

/ . a y TRN EN, C ? v c o n &JLLO (JCLL

Tr^z f / y j j u j Q r / e w su- Lojcta.

. Lu ÁAou.^-^AAcu

MXadfl;uxíS>; son- ^OLssaxicus

jo Ijr Jen. cLia Gí-Sa /(.fJLn^iXouS'^CjOUL sij

du essa, Gi-ti'^LcL, cLojr o-v/

e síc cLia- al- cZL¿-nlsft o oL t/AaxlinjXs Jul^s- •

O-tv Joaifilv d-f- C/a,ma.co uz. u

JbcixayuJL CORJ ¿LXX/LGL*:.- a(xL cIa TCC&J, <JUJÜ

<L Í7SS rr-SD

"jxja ¿L t r f ) . COTrxjUTÍUua

Page 162: La casa de recollides de Tarragona

_ vi A - i l a - ^ j , C O Z t r x d A xLS frß

x j .Ícus cJM x - cLu mjS OL l / x , sor^a , £ > Je^LSof^ , o -

JH ^ (a fiy < L3 Q jr^ t x x x jL - in / cx > rru . s S' - ow ò jbod mjd

A j! Péiï.; g ierybiuL. j'ju l e>i (M - owtt^

oL Coy^sa , r^o 51 Id i» ' I 4 - 0 OL / AS "Mo

Ç ^oyi t i cjQ_n / < ° X Lx  d x i - c / jh

Z - rjQ ôcou - XJi. L CJ + XXafia e i l « cJ U O

ßauco - Ca Cola ta . Jj tLouJ Jüul fcA x a . H n , e/>v

UTJ JocLx Áj^LtS JUi AoS. de sti na z e > y b io

ju < l ru) jO octrja io ri a > J j . a s¡ > COK

íryd oiorv d j > l j ,'JOj^o cIAaj (Jda d x juS

• uns Á / x x ii e'n x i^ò? d i / ^a*' Py > \ (Jk > ^ jtsj¡¡ f djl tIqJïJÎIq jlÀ x îUjS^ sÁsU9 Áo . í > X .nL

ßautn s füJLíx , CL T I N jöXJtct x n J* - * - / ! - S A T U R N / .

UAri^oo co >T_ ¿r> ciujL>C¿n> •

Page 163: La casa de recollides de Tarragona

O , i

d¿S(Lo. /oL-X-C. ÍJ¡%loIA^O JUL Í7§C,

7.7 r Gurun

' o Trvo

Page 164: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 19

Despacho del intendente Santamaría sobre permiso de cortar madera de los bosques de Seo Urgell, 23 agosto 1956.

«Renda de la Casa de Recudidas», pàg. 28.

L4.0]

7 , e Ç ( Ç , ¡W - y&n. i ^ (à cu

- t M

h*

di, .Ux¡ lULS

vi. Trùjri, éy^ViStcu

tiYs.

delo qouL

Cajeta. c3jt.2o del Coix,.

y~t7ratv oÁju.?xz.u eí 2)-esjbcLckx> ^omlc^

JdL^

T>'jl t/r.pxt.sari- çjyv Su. a

Lr) e/6Camxrejj> j e u .

O, SCL SaX£Í<La cb día Jlí S IL-Jb tX-TrjutxK

Corn¿ sst-aruxAo e l coxtl JLzImjp c/íq.^jocup hz-

(LÁJX. Co. SCL J D

Qju cLzcb.

cjLS3QLXtoup jôam

A

iu CJX

Cj cu_ se e/K a/cL ^ ^

y stJïoyvqq, Ç/ryJja.in-7-o Çr^ sus /mMfolutXA?,

k/Z 0\y & 0 )~r-n 1/9 •'"> R C/óJ. ?>v.

^Saj, c . ¿3¿¡l cÁpcr, i~a da 1 7 f f .

Page 165: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 20 ALGUNOS EXTRACTOS DE LA CORRESPONDENCIA QUE SE MANTUVO

CUANDO LOS TRABAJOS DE CONSTRUCCION DE LA CASA DE RECOGIDAS.

Io.- Madrid 6 febrero 1756 Carta de Miguel de Medina, contador General de Espolios y Vacantes, que

lamenta la poca confianza de los subcolectores tarraconenses, al no recibir lo que se les habia prometido.Indica que no debían haber suspendido el curso de las obras y que para librar los 23.393 reales vellón que faltaban, se sacarían de fondos muy diversos. («Renda de la Casa de Recollidas», pag. 21 -22 - 23).

2o.- Madrid 6 marzo 1756 Carta del Colector General Andrés de Zerezo a Isidro Deulofeu y Francisco

Baldrich. Notifica que S.M., por orden de 25 febrero, se ha servido mandar que los 23.393 reales que faltan para la construcción de la Casa de Recogidas, y en particular para el corte y porte de la madera, se satisfagan de las vacantes de Barcelona, Gerona y Arziprestazgo de Ager. Las 14 mil de la de Barcelona y los demás de las otras.

En la misma R.O. se previene haberse expedido lo conveniente a los Directores Generales de Rentas, para que den de limosna dos barriles de polvora para sacar la piedra. («Renda de la Casa de Recullides», pag. 21 y 24 ).

3o.- Barcelona 14 julio 1756. Carta de Joseph de Contamina , Intendente General de Cataluña, a Isidro Deu-

lofeu y Francisco Baldrich, sobre el permiso Real para el corte de la madera necesaria para dicha obra.

Comunica que «ha dado orden al Ministro de Marina de Tortosa, señor Juan Joseph de Samacoir, para que permita cortar las referidas maderas que Vds. solicitan, expedirá los despachos correspondientes para el corte de las que faltasen en los para-ges que destinasen, aunque no podra concederse con la excepción del pago de estas maderas, que por ser en montes particulares, se les habra de satisfacer a los precios que se convenga con los dueños» («Renda de la Casa de Recollides», pag. 21 - 26 ).

4o.- Barcelona 23 agosto 1756.

Carta de Joseph de Contamina, Intendente General de Cataluña a Isidro Deulo-feu y Francisco Baldrich, que remite el despacho para cortar madera en los bosques de la partida de Seo de Urgell («Renda de la Casa de recollides», pag. 21-28).

5o.- Madrid 4 setiembre 1756.

Carta de Andrés de Zerezo a Isidro Deulofeu y Francisco Baldrich, que adjunta el libramiento de los catorce mil reales de vellón, mandadas satisfacer de la ultima vacante de Barcelona.

«Se previene se haga el cobro, y se destine por Vds. la cantidad. Reencargo a Vd. luego aviso de su estado» («Renda Casa de Recollides», pag. 21 r. y 30).

6o.- Madrid 16 julio 1757.

Carta de Miguel de Medina, contador General de espolios y vacantes a Fran-cisco Baldrich, y «embia un libramiento de 9.393 reales contra la vacante de Gerona, a favor de la Fabrica» («Renda Casa Recollides», pag. 32 - 33).

Page 166: La casa de recollides de Tarragona

7 o.- Madrid 14 abril 1759. Carta de Andrés de Zerezo a Francisco Baldrich. Le comunica que S.m. ha con-

cedido tres barriles de polvora para arrancar piedra para la Casa de Recogidas. En Barcelona se pusieron a disposición de la «Fabrica de la Casa de Recogidas

y Hospital», tres quintales de polvora «(«Renda Casa de Recullidas», pag. 32 -35).

8o.- Madrid 5 septiembre 1761 Carta de Andrés de Zerezo a Francisco Baldrich, que remite un libramiento a

favor de la Casa de Recogidas, de 7.000 reales contra los productos de la vacante de Tortosa. por obito del obispo señor Borrull. («Renda de la Casa de Recollidas», pag. 32 y 37 ).

9o.- Tarragona 11 abril 1764. Carta del Protector Francisco Baldrich al señor Zerezo. Le manifiesta que con-

cluido la Casa de Recogidas, que lo estuvo a últimos de marzo de 1764, y con la poca renta que tenia, y lo poco que podría producir el trabajo de las mugeres recogidas, solicita que S.M. le conceda una ración de pan de munición para cada una.

Dice Baldrich, que «con todo lo destinado para fondo y manutención de Reco-gidas, de las vacantes pasadas del señor Copons y señor Cortada, vendrá a tener esta Casa unos 100 pesos antiguos anuales. Para mantener 25 muchachas mas, de que es capaz la nueva Fabrica, aun contando lo que puedan producir con el trabajo de aquel-las, no sera posible mantener las necesarias al fin propuesto, si el Rey nuestro Señor, por un efecto de su piedad no nos concede medio pan de munición para cada una, como lo manda dar a las de la Galera de Barcelona». («Renda Casa Recollides», pag. 39 - 40).

10°.- Madrid 7 julio 1764.

Carta de Andrés de Zerezo a Francisco Baldrich. traslada la resolución del Mar-ques de Squilace ( 3 abril 1764), que dice, «Conformándose el Rey con la proposicion y parecer de V.S. se ha servido conceder una ración diaria de pan de munición, a cada una de las mugeres recogidas en la Casa, que se ha construido a este fin en la Ciudad de Tar-ragona, bajo las ordenes de V.S., y con aprobación de S.M.; prevéngalo a V.S. de su R.Orden para su inteligencia, en lo que se ha comunicado la correspondiente al inten-dente del Ejercito de Cataluña» («Renda Casa de Recullides» pag. 39 - 40).

Page 167: La casa de recollides de Tarragona

Carta de Andres de Zerezo a Isidro Deulofeu y Fco. Baldrich, Madrid, 11 de setembre de 1756.

^ J 3c

cvruncjuxucux. ^ Ul CMtm. ^ if.uLL.^ 2f c*j

L.'f'uruü-dt- ¿it* 'euofl.^ca*auiTaircti a La. umju'iy^OLclan, 2t,

/%y\a, rytilv mt txjurdvnxoj rveyunm. rj txur fi^cSZsPy^

m MWmix a La. Jtdsiiux -3 t La. CW Hl iR^c^aju- 2t,

bfJO. Gu2a3, vtxäuia ci O W . ¿1 oCdJujron SXtn^JS. dt La$

Cattau, rmi -f^^mamSa^n vatzsJcLavx. 0t Im Glu^

0ahu -2e La. ultima. O'acamte. ^ / ^ a t t a W . a

Otcumxitmßosc cvn et a. o-LarJaui. 0e.OW t i ^ ^ a j i

iaaw y u tm d u s t ka^a. el a>Loy ^ ^

^ Con

U™ ^ U-Lojcl <xj)Lica cuyrv al m ^ r QuernfvÜ ^

ftjuuM CkUicuL, Uta arAua &

ViL ttr taflo.

^Q—e^tz, «OW ¿a cQju.rxta, faum.

MUK&ttL k^äU, U f a * f n rrruxsnß M i

'Zj 1

esntc,

Page 168: La casa de recollides de Tarragona

C pML - jn ji^ íeynju j a iru icurtd trrn ji írrvb ^Lyx ^v •

' O ^fLadiMt .i

c2L kJejp titrmix íLs

Page 169: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 21 Libramiento cle las vacantes cle Barcelona, Gerona y Ager, a favor de la Casa

de Recudidas, julio 1757. «Renda Casa de Recudidas», pàg. 33.

ÏÏS7 [Tifa+j-ôt^edt. noJ

-6 33

or- '

(S~. : c*- 7 - g.¿ y.s /y-*i Ys/J¿

¿fc ft í" "de -, OTo'eirîfOTiKiOT. e s ^ A w

3 s /3arxœioi-LXx., y" exsy^x^a*

la. (Xvèr^aa. Ccx-tsar.

Qjs-to ¿ar C-^Í^ÍCX/XSXJ- 0a '•^/rsxjTiw^^j^,

/Zcs^rríto ex, . L<xr tfcc^Z^ fxxsxsxy^

f¿nr x&syo e c í i í W

Page 170: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 22

El señor Zerezo dispone la entrega de polvora, 14 abril 1759. «Renda de la Casa de Recullidas», pág. 35.

Cen« J^ cx f . ) / o r ^ / /

< ? t í ? e/n //ux. de Xdiz/^+Z^

mechce; </uep/ ^ ^¿fó•?e¿<z-r/¿'ttnje ^¿cfVc/,{/>xfíL>oru.a esi^s

ryn'.c/yioW(t( ttl r/e. ¿c ¿Aria Jt'tUW

SJu*

IbT) ¡O} fre-r* <yi<<rua.¿f>v <9<•. /o¿iwmyi^.'C n^ceU^ftx^/fa / 3

fa /(¿¿x¿ca Se eM-a. (xtUx ó<~-. .¿¡jpr^ptJr*/ r'/t,Oi¿í¿*x/-:

CUJ(X n<j/¿c<r( pcz'Mi cr'fs/7? &n ISl¿¿Q^-rZ.

< Ji ' y t a j ' ( ° Con córense ct ?í"c,t /AJ ry~zx7st

Je ¿ór, fe/.a» ¿e.

Page 171: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 23 El señor Zerezo anuncia el libramiento de la vacante de Torlosa. Madrid 5 septiembre 1761. «Renda Casa de Rebullidas», pcig. 37.

ccOm et "U&rarrue^iéa de Los ¿íeterrUO

de. Loc^SUccccc rete

i?ozao<ra yiar besóte á e ¿ J f c ^ J d S u c ( ¿ <K /

/ian otJ>Lcxx.do Jicooux, ayuda, de Ux^Oá/^

toLt>¿e<urrUewtv &n es/sx de ¿oc Ccc<rcc de ^íecagi-

se Anazco ericccx^codo, c¿¿ín dzS

yue àisionqoc ¿-u y-d-eÁuooc Ccvx^o

ruMccs aresta, ¿u^ctcutm,.

v

jJ}¿Z ¿¿fru Cy/.

Page 172: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 24

El rey concede una ración diaria de pan de munición a cada una de las muge-res recogidas. 7julio 1764.

«Renda Casa de Recullidas», pàg. 40.

i ' uM(,}?(?(,

( La /l,epxe¿r(ynx¡x£¿07T. cyu.efcfe. -, croUcx.

tando c¿ aii<7t'U¿¿> Tola. YMu^m ?)ef>ctsri 7k- -mctnxxi¿orT> TIlxx.-

¿ia-, fia^a ccuia. ¿jsna, TieZoUr œco fon, esn,

< Cci&iz Aa,jltAnt£oLC¿o Cu- rfvií Cccc . a* cxrte, fz^i.-

ouvitrcu cl Ç v 3 & r c¿>ru//ux. 2e.D de^-

Ccríe -m&Lr., La. /LaLrotwrMn is~¿OLx^er>ijce. . fa ry r or-

/•• • <X. el /Cay conZcynuyx*'™*™'.?

p.wrcejx- 'Ze.u.zr. u-eA*xjLr&xAjLc¿o cencedey*- Actettm. ?>S¿7am . i- ? >2¿&TZ¿CjLOTI ,./. v/,/, * ¿¿ -Vi*. 'í^'J.i o y rmn!

f o Íí

CcL*rcbf p¿¿&cre. /¿ou am^t xj^coUi a. ^nJ^u

-Ta^xagorK*.t uaj'o Ccutr ûx-demeis de. T27. yctT^z-c^cxauoíx^ccr^z,

pz&ne.nooS.a á. U7. àcxru SI f ÓL¿S<

í/.st'.! COrrzusn^caxJo La.

r

<2¿ CLcu^ii as. » Í ^ W » ^¿uaoz&s evz2a, Cou^a..

a [ Tj,-?,. r ^ . d f ^Ccx.'dxla JUZoa

a^Í7QL .

0 f % 7?, Co

Page 173: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 25 NORMAS PARA EL GOBIERNO INTERIOR DE LA CASA DE RECOGIDAS

«Renda de la Casa de Recullidas», pág. 113

«En 29 se setiembre del año 1756 se dio principio a la Fabrica de Casa de Recogidas de la presente Ciudad de Tarragona, que por orden Real se estableció, y en el año 1764 al marzo, estuvo ya concluhida y capaz para ponerse en execucion la reclusión de mugeres de mal vivir. Y habiendo acordado S.M. dar una ración de pan de munición para cada una de las recogidas, se empezó realmente dicha reclusión el dia 3 de agosto de 1764.»

«El modo de meter dichas mugeres en dicha casa ha sido, y es, que por parte de las Justicias se avisa al Protector de aquella D. Francisco Baldrich, se le manifiestan los cargos, y hecho cargo de todo, y de si puede mantenerlas, o no, la Casa resuelve al admitirlas o dexarlas de admitir, a su solo conocimiento y disposición, con indepen-dencia de todo.»

«El dicho Protector para gobernar la referida Casa eligió y nombró Padre y Director de aquellas mugeres a Joseph Monjo y a Paula su muger, a los quales se les da habitación de Casa, Facultad de trabajar por ellos en el tiempo que les sobra, tres sueldos diarios, y algo para poder subvenirse para una olla.»

«La dicha Casa tiene de renta 125 libras 10 sueldos, por los censales que se expre-san en el presente libro. Y el sr. Arzobispo da de limosna para cada una tres dineros, y lo demás que se gasta, que es bastante, se ha de sacar de arbitrios, y de la mitat de lo que estas mugeres trabajan, porque la otra mitat se les debe dejar de necesidad para vestirse.»

«Se les señala para cada una nueve dineros diarios amas del pan de munición y de esto ha de salir para un pequeño puchero para el Padre y Madre de aquella Casa.»

«El dicho Joseph Monjo Padre de Recogidas esta encargado de la cobranza de los Censales y de lo demás propio de aquella Casa, de que debe comprar lo necesario, y dar cuenta anualmente al Protector de aquella D. Francisco Baldrich, y sin orden de este no puede hazer cosa alguna, y particularmente en punto de admitir ni despachar muger alguna, por estar esto del todo reservado al referido Protector.»

Document núm. 26 EL HOSPITAL EXPONE AL GOBERNADOR MILITAR

LOS APUROS ECONOMICOS QUE SUFRE POR LA FALTA DE PAGO DE LOS MILITARES ENFERMOS

20 agost 1822. A.H.H., Llibre d'Actes i Llibre d'Acords.

Fiel exponente de lo que ocurría en cuanto a la asistencia a los militares enfer-mos, es la denuncia del señor Pedro Perena, Gobernador militar, y la respuesta dada por la Administración del Hospital.

Escrito de Pedro Perena. - 27 agosto 1822. «Se me han dado continuas quejas por el Comandante de artillería de esta plaza y capitan de Hospitales, del mal estado de la asistencia en que se hallan los militares enfermos en el de esta plaza: espero se servirá V.S.. tomar las disposiciones necesarias el efecto de evitar tales desordenes, y evitarse el disgusto de producir queja ante la Superioridad.»

«Pedro Perena a la Junta del Hospital»

( A.H.H., libro «Liados de los acuerdos desde 18 octubre 1813 hasta final 1822» , documento n° 173).

Page 174: La casa de recollides de Tarragona

Escrito respuesta del Hospital.- «28 agosto 1822.» Ha recibido esta Adminis-tración el oficio de V.S. de 27 de este mes en que dice se le han dado continuas quejas por el comandante de Artillería de esta Plaza y capitan de Hospitales, del mal estado de asistencia en que se hallan los militares enfermos en el de esta plaza; por lo tanto espera V.S. se servirá la administración tomar disposiciones necesarias al efecto de evitar tales desordenes, y evitar a V.S. el disgusto de producir queja ante la Superiori-dad. Le es muy sensible a la Administración este tal oficio. No por temor de que llegue el lance de producir V.S. queja ante la Superioridad, pues cree se justificaría plena-mente, y además sería muy grata la providencia de que se exhonerase a la Administra-ción del cuydado de los militares enfermos; sino por las expresiones del mal estado de asistencia, y desordenes que hacen tan poco honor a una Administración que en nada a faltado a la contrata. La otra vez que V.S.S. oficio para un caso particular resultó que ninguna culpa tenían los empleados de la Casa, sino el mismo enfermo. Ahora habla V.S. en general y despues de haber tornado la Administración informes de todos los dependientes y de los mismos enfermos, tampoco de halla en que puedan fundarse las continuas quejas que se dan a V.S. .Lo que se ha informado repetidas veces a la Admi-nistración, es que los militares enfermos no observan la dieta que prescriben los facul-tativos, que les llevan los individuos de la guardia alimentos de fuera, y salen algunos enfermos, se visten y salen quando les acomoda. Es también observado que las cura-ciones de los militares que entran sin dinero al Hospital van mejor. En otras épocas han dado los Gobernadores terminantes ordenes fixando carteles en el Hospital para evitar tales excesos, que por mas que vigilen no puede el cabo de guardia ni demás empleados de la casa. Por lo que estimaría la Administración que V.S. tomara provi-dencia.

Con este motivo hace presente a V.S. que la Administración se halla en los mayores apuros por sus deudas, a causa que no se pagan, luego según contrato, las estancias de los militares del mes de mayo, junio, julio y presente asciende a mas de 50.000 reales, y despues de varias representaciones al señor Intendente y a la Diputa-ción Provincial, solo ha podido cobrar 8.000 reales, y siente decir que si dentro de pocos dias no se le satisface una buena cantidad se vera del todo imposibilitada de continuar, y en la dura precisión de oficiar a V.S. y demás a quienes corresponda, que cuiden de la asistencia de los enfermos militares.»

«La Administración del Hospital de pobres enfermos de esta Ciudad.»

(A.H.H., «Liados de los acuerdos desde 18 octubre 1813 hasta final 1822». Doc. n" 173).

Page 175: La casa de recollides de Tarragona

Document num. 27 Info rmación sobre la traida de aguas a Tarragona. «Gazeta de Madrid», 15 gener 1799, pàg. 46.

L a ciudad de Tarragona ha puesta en noticia de S. M . el singular benefi-cio que acaba de experimentar su vecindario, hallándose ya surtido abundan-temente de agua para su consumo, cuya falta total padecida hasta ahora había puesto muchas veces á la ciudad en el mayor conflicto , reducién-dola 3 servirse por último recurso de las aguas llovedizas , y por consi-guiente malsanas , recogidas en sus algibes. E l paternal y caritativo co-razon del l ime. Sr. Arzobispo de aquella diócesi D . Joach\n de Santian, filé d. primero que concibió' el atrevido proyecto de'restablecer con este íóa-

. ",? R e d u c t o - t a n antiguo que apenas quedaba memoria de é l , y que se hallaba casi totalmente arruinado «on el transcurso demás de z9 años; pero Ja temprana y muy sentida muerte de aquel digno Prelado dexó casi en sus principios una obra de tanta importancia. E l actual limo. Sr. A r -zobispo D . Fr. Francisco Armaña animado de sentimientos no menos gene-rosos, v deseando contribuir con todas sus fuerzas a' la comodidad y pros-peridad de aquellos habitantes, continuó desde su ingreso los trabajos con J j mayor eficacia. A efecto de ella logró años pasados tener el consuelo de ver abiertas al p:e del pequeño monte sobre que está edificada la ciudad varias'fuentes abundantes que la surtiesen de aquel indispensable elemento por medio de un grandioso aqüeducto df mas de 7 leguas de largo: pero su mayor satisfacción no se ha verificado hasta ahora que cogiendo el merecido i ruto_de sus desvelos, ha logrado ver introducida el agua hasta en lo mas alto de la ciudad por medio' de una perfecta curva fabricada sobre 74 ar -cos qtie contienen mil varas de encañado de cinco pulgadas de diámetro con descenso de 175 palmos, y ascenso de 1 3 5 , por donde sube el a g u í hasta los parages mas elevados para mayor comodidad de todos los veci-nos. Para conseguir tan importante objeto no ha omitido este benéfico Pre-lado medio alguno que fuese conducente á el lo, y para acudir al mismo tiempo a las obligaciones de su cargo , y á los muchos gastos que exíeia la execucion del proyecto, reduxo los de su c f i T á los meramente preciaos para su decorosa subsistencia. Realizó las útilísimas ideas del Prelado, di-rigiendo tan importante o b r a , e l arquitecto D . Juan Antonio Rovira , que en estaocasion ha acreditado su talento y habilidad , sin la qual hubiera sido inútil el proyecto. Con tan plausible motivo se tributaron gracias al Altísimo en a manana del 3 de Diciembre , con un solemne Te Deum , que se cantó en la iglesia catedral; y las demostraciones de júbilo de los asistentes, los su-fragios aplicados al alma del difunto Arzobispo D . Joachín de Santian, y el contento universal del vecindario , fueron la prueba mas segura d e l ' p r e -cioso beneficio que recibía—Enterado el R e y nuestro Señor de todo lo refe-rido , ha mandado que por medio del Lxc . Sr. D . Mariano Luis de U r -qutjo habilitado para el Despacho de los negocios de la primera Secretaría de Estado., durante Ja indisposición del Exc . Sr. D . Francisco de Saavedra, se den las gracias en su Real nombre á la ciudad de J arragona por esta demostración de su zelo y amor del bien público, expresando queda muy satisfecho del que en esta ocasion ha manifestado su l imo. Prelado, no me-nos que de la notoria habilidad del arquitecto director de la obra : y que S. V . confia que con tan buen exemplo, y seguras de la Real gratitud en casos semejantes , las demás ciudades, villas y pueblos de sus dominios, procurarán contribuir por su parte al fomento y prosperidad de sus respec-tivos habitantes.

Page 176: La casa de recollides de Tarragona

Document núm. 28

Ley de Amortización de 19 septiembre 1798. «Gazeta de Madrid», n°81, 9 octubre 1798, pág. 858.

Núm. 8x.

G A Z E T A D E M A D R I D D E L M A R T E S 9 D E ¡ O C T U B R E D E 1 7 9 8 .

Ei Madrid 9 de Octubre. Rey se lia servido expedir el Real decreto siguiente :

„Continuando en procurar por todos los medios posibles el bien de mis amados vasallos en medio de las ufgencias presentes de la Corona, he creido necesario disponer un fondo quantioso que sirva al doble objeto de subrogar en lugar de los Vales Rea-les otra deuda con menor Ínteres ó inconvenientes, y de poder aliviar la industria y comercio con la extinción de ellos, aumen-tando los medios que para el mismo intento están ya tomados; y siendo indisputable mi autoridad soberana para dirigir á estos y otros fines del estado los establecimientos públicos, he resuelto despues de un maduro examen se enagenen todos los bienes rai-ces pertenecientes á Hospitales, Hospicios, Casas de Misericor-dia, de Reclusión y de Expósitos, Cofradías, Memorias, Obras pias, y Patronatos de legos, poniéndose los productos de estas ventas, así como los capitales de censos que se redimiesen, per-tenecientes á estos establecimientos y fundaciones , en mi Real Caxa de Amortización baxo el Ínteres anual del 3 por l o o , y con especial.hipoteca de los arbitrios ya destinados, y los que sucesivamente se destinaren al pago de las deudas de mi Corona, y con la general' de todas las rentas de ella, con lo que se aten-derá á la subsistencia de dichos establecimientos, .y á cumplir todas las cargas impuestas sobre los bienes enagenndos-, sin que por esto. se entiendan extinguidas las presentaciones y demás derechos que correspondan á los patronos respectivos-, ya sea- ea dichas presentaciones, ya en percepción de algunos emolumen-tos , ó ya en la distribución y manejo de las rentas que produz-can las enagenaciones, que deberán hacerse por los medios mas sencillos , gubdividiéndose las heredades en quanto sea posible para facilitar la concurrencia de compradoresr .y la multiplica-

ción

Page 177: La casa de recollides de Tarragona

d o n propietar ios , e j e c u t á n d o s e las v e n t a s , que-por -es ta .ve z serán libres de alcabalas y cientos, en pí ibl ica subasta con p r e v i a tasación. T a m b i é n quiero que de estas reglas s e ' e x c e p t ú e n aquel los establecimientos , memorias y demás q u e v a e x p r e s a do en q u e hubiere patronato act ivo ó p a s i vo por derecho d e s a n g r e en los quales los q u e por la fundac ión se hallaren encargados d é la administración de los bienes, tendrán plenas facultades p a r a disponer la enagenacion de el los, poniendo el p r o d u c t o , e n la C a x a d e Amort izac ión con el rédito anual de 3 por 1 0 0 " sin q u e para esto sea necesaria información de ut i l idad , por ser b ien e v i d e n t e la q u e resulta. E s también mi vo luntad que s i e n alT

g imas de las fundaciones d ichas , c u y o s bienes se enaeenen h u -biesen cesado sus ob jetos , se l l ev e razón separada del a d e u d o d e

os mismos intereses, q u e se retendrán en calidad de depósito hasta q u e Y o tenga por conveniente su aplicación á los destinos mas analogos a sus primeros f ines , y que se invite á l o s ' m u y R e v e r e n d o s Arzobispos y R e v e r e n d o s Obispos , y demás Pre la-dos Eclesiásticos; Seculares y R e g u l a r e s , á q u e baxo ¡ ¡mal l i b e r -tad q u e en los Patronatos de sangre y Obras pias laicales' , ' p r o -m u e v a n espontáneamente por un efecto de su zelo por el b i - n de Estado la enagenacion de los bienes correspondientes á C a -pellanías colat ivas , ú otras fundaciones eclesiásticas, poniendo su p r o d u c t o en la C a x a de Amort ización con el 3 por 1 0 0 de renta a n u a l , y sin perjuicio del derecho del Patronato act ivo y pas ivo y demás que fuese prevenido en las fundaciones y erecciones dé dichos beneficios. Ul t imamente qu iero que este expediente se pase al Minister io de H a c i e n d a , para que por él se tomen las disposiciones mas sencil las , menos costosas, y mas conducentes á la execuc ion de lo que v a mandado. T e n d r e i s lo entendido y lo comunicareis a quien corresponda para su mas exacto y p u n t u a l cumpl imiento . E n S . I ldefonso á 1 9 de Set iembre de 1 7 0 8 = A D . J o s e p h Antonio Caba l le ro . "

Page 178: La casa de recollides de Tarragona
Page 179: La casa de recollides de Tarragona
Page 180: La casa de recollides de Tarragona
Page 181: La casa de recollides de Tarragona
Page 182: La casa de recollides de Tarragona
Page 183: La casa de recollides de Tarragona
Page 184: La casa de recollides de Tarragona
Page 185: La casa de recollides de Tarragona

:4 s.S éès ? o 'P O 1 i 9 -O _ £ « "> • _ 151 cfl 3 P : o « o is : g - l c o - s -

- g ~ •/) O -rj 3 , 3 o -o « o

: S . - Ö » § 1 * r • 9 c» **

« E-

<5 I

5 £ -

3

O

O. 5

3. 0 e" en

' 5 0 S

C3 U5 ü O co

3. 1 1 0

¿ ô l 3

â e S 3 3

3 0 eu 5 -5 3

1 0 '£b S S 3 c es cr

'"O C3 c 3 -3 X 0

„ • 3 o á B - a í l

i s

i c 0-> =J o . C/3 c — ! o c Gej

' i ¡ Ï a s O ^ ^ 'a- ¿ 3

s ' f -Ë 3 tt> O l/J

S S « 3 3 3 ce .2 . c CT CT_C "3 -S SS - o S

5 g . » 3 'O > O '2 - ° ^ 1

c ¿ 5.ÒO «i » o a ° ¡ s s s - 8 » ë .s i

I tr

¿n-2 J2 § ¿ cri -3 -a

3 ~ !S) O •3 "3 o

Q. Cí ' ? § .

= S = 3 o > a 2 - ^ S 0 ®

. o G ! o g - g J â " r^ u cfi o o

1 - 1 2

5 8 1 2 3 — = =

i l l " t- O 3 -

,8 g g 1 e o'?.

J .Ü g s r c - '

0 S —

o -a "T

% » U

§ 0 : - i

s - f l - S l ^ . i S.S n Ü . 3.-3 -

e s o

' s - s S « B - ¿ - :

I r i ? i

> o ¡n •

S = t_ a; ? i

£ 3

K i

2. «í

o «

s > •3 „ [/) •J5 3 § 'S 3 § V tß — a ^ js 1 g g

o.

S .2"= = S S m 9 r:

l l s - s i l l

u n i i 1 3 2 o â tn 3 c t-

g

- « ô

I 1 o « ,

a/s

:3 c . o Cu o O 3 3 3 3

: .2 -S .3 -; « c_ 2 ,

2 — o 'S

: - o S

'to .3 tí £ ër.2

G 33 .. C3 C/3 >

w ^ W w LJ 1 U Û 3 5CC

u 3 : a> ea r_ _ •g- >

s.-! . - « .3 o

i s t i ' § > 5 3 — -3 0..3 '5 -3 = - efl as 51 O í ? CJ

-3 C -3 oc; , ee c c.¡: s l l i ; = i s o c B -

H ' i - Í 8 0 s

i l i f * s l ü

I H M •1 § § K g

- c 3 3 = o 3 'Hb 3 S es

l i « O o "3 .2 3

S 0 x -2 o g I - • - r - s c 2 S S ifl o S 3 C 3 ca • Q. en > - — i X5.2 § -2 o S 3 s

I s ir

I f I I f , "3

0 8 0)

'3 m 3

'S0 O 'c. -5 c 0 1

ü CJ O C • 73 'o ça ;

c ¿ c 1 0 Ü

3 ~ j ~ 3

i-j CJ

.1 ¿1 s

c CJ 1 1

c i t_ 0 TJ

o I o I -a » I N — -- I l - ^ ^ t f l l a i « ) [ « 0 1 [ ^ ^ l ï ï w i S Î Î -•o g-a 4 « . S | o « g - c i 3.2 i ¿2 a-èf » » ¿-S 8 S S c S o 2.1 J I 0 S Zë S a l g § 1 .2.2 % a S i t f - g l 4 „ - a-a-SS O S- , o " ' S § = -

„ s-2 = g a « 1 3 I s w § S " - I S i g a o §--3

— -3 Vi — = 3 = « S o 5 s 2 g  c" S S -3 o b I j a >. = 1 I 6 l f - 1 = r §

= s c : N - | i . . - . . S ä S B O s s? g s É. s 2-3 „-a

P x = s -S-A ~3 o g S O •= -S ö O — 5 p» V) i L-.", ¿ a = £ S 3 c -ä ~ - s o > J' - - — A c. ï Q u 3 i l s = 6 = = J3 - s 2 = S CJ ï < ' 5 3

'S — -r 3 ~ ° * ™ S ™t= ™ " = -T. ~~

§ i f . l t o ^ - s » S ! I P S = ~ - -s. ci A C = "3 -í I s - § 3 3 f e I §• J ='a : § ~ S - : 5 ¿ "'--r ir y o >-3 5 = aj^ . -rr"r: 3 o 5 S 'S

¿ H "ä A .1 2 I I ¿ § ¿ = S i í . l » i . - a • O í " S ï 5 = •: § 2 S a - ï y J s . 2 s

- Ç - - pv

. i f . : s 1 1 1 ' I ! 1 1 # l ' ¡ ° J " I I . s 3 1 - | f - | i | i l i f s f ä ' CJ c-. - -, r: - — — — CJ - •• « e ï - û. C i

'<= -S. 6 i-s c i l I i » I 3 ^ = S a S 8 = s a - - § i l . - I S g . S | „-g § g § fe.g S Í ,H.| 3 g g-ff-3.2 2 3-2, § > ? c • | 1 1 8 S® § 4 « 3 á = á . i - £ g ë f ^ U s-'"

c_ o I = "s -g - i s I » - I Ë 1 1 l l 1 1 | J * . 3 - i S 1 1 - g 1 1 s § m i l ' i - i g I f i l i a l - ! . ? l i - a > ¡ j | ! - n i l : ¡ | - - í l l j S « 1 f 8 |

1 8 - s l 5 i . s - s . - s i . E «a. f f i .g § a 2 a I i ° .-g £ « „ F c g s ^ ^ l f g - E ä - E S - g - ' i -SxSa f S-l S á a s i á - s S - s o - S E S . s - I I & g s s l'S.-Sc3 § g . f - S - s »

Page 186: La casa de recollides de Tarragona
Page 187: La casa de recollides de Tarragona
Page 188: La casa de recollides de Tarragona
Page 189: La casa de recollides de Tarragona

¿ o j s g g A S. " S ¡

1 « o< " - I O Í S Ë S ^ O -3 o

Sí * ir. m TÇ . C/j « "O C

Ï o a. s ® E s_ .. ' i o ^ 2 o « 3 = 2<a » g ra c .2 -o o o y y o e r a

S ó S S ; S ° - . í g - f - U I „ - ^ s g g -

J A . 3 . 5 A S 2 S «•§ i -- 5 s a > 5

••es .S tu -raÍP =

p j .

ra S s

I

a a s

• A U -

.9 c A g er c ".3 -B ;= 0 s o o u o

C5 =. P C-5 S -C-5 ! u i i e = s 5 s c 0 = c

J n S..S3 o Ë £ 3 — y § L

• 5 1 1 * - 1 i 2

i «r .2 _2 "S p i 8 j j — EL'«5 a o c u

" 8

o ~ O •

I f § - 1 . 3 , o 5 c a. a cl. o

¿ A 4 A J - . — CL ra o • ' • N O _ Q = 1 §-w 3 . 5 0 s c 0 >

• s a 9 ÀR. - J - ,I = .S e . £ Q

s-a « -S . s r ô I S r i 3

-j" 3 ^ ra -B a a-fî-g S

S ='= E O1 E 0

P

S 3 §• • 1 S a S- w — «5 eo _ « w S .2 c 3 - U a» O 3= c

1 - 1 i o ra _ • § Si « ! s § «Ti 3 W a o o

'1=5 s Í S S . * i

ó -o fcC3 S "3

S .3 a

S g - p - á . s 2 ^ 3 --O

2 S?---a TÍ: 3

— o -« 5-0

s i l

S S : 3 . S ' a " S ü

= P ç O 'Z '5 . 1 / 3 " 2

5 " 5 C . 3 _ .. O _ O 3

«

1 <R C3 -O i a E-i 0 , tD

ra TD '•Si J3 0 5

e « >-.

.4 .3 ¡X O'-n

; « s - = = = -s »

- p — -= o CJ

¡ o . ra - ra 3 ¡ ir_->- ra o J m — ra o C3 o c ; — -.'-— .0.-3

I I I

S s ra .3 Sc.«

— s >-ö 3

S 2 =§ £

P. FI = O o g

l ' I ' S t S s : < S o r i

' o M H = » E" "ra a ^

• • — S t •s » l - S ï 3 ¿ f

• • S f l í l - l 3 ç u

£ £p S 1 g a ~ B «

i 3 S '. e <

0 0 3 -, E "o en

" I i •3' » S E 3 o o e/5 "7¡ 3 Ç go

_3 •' r « Jr ra p ® S 3 tn

"a .® 0 - £ E

S - S 8

• a ï . -o r a c> TJ ra-2 ra

i J £ J

è i u •§ o

•£.3 ra « ' - ¡ S

a ö .3

. 0 -c i. 5 2_ f J. a •§-S S à S ® I S B -S o O Ë o £ g o , ( S ra -2 « b 'ra C O — r/ï .O -S -o O p =.

"- ra • " ' ' o 'w o • I c.- -"O c S

I ^ o I. « « X

Ï - S 5 S

» "ô £ •

— e g o . îo P H — -

— * ' = ' 3 c o ° o .5 = ~ i- ~ - = —' - £ - Wî V) C — : 3 O O _C ra ~ = c 2 -np 3 c 2P u o á .î IM • HÄ S ^ £ 5 1

S "O -ra 3 w ra .

•5T-2 E £

: ^ ^ -5 ^ ¿0 ' o s en 2 _ ) 2 c _o . : 3 O ' \ O . g

I Cfi I I I J

; J e 0 . 2 g •7 o" I " J ' g »

! S Ä ra i .S o S '

,J1 2 r o E ^ " 3 ra ra

tß - O i 3 l ' I : o y - >

1 ¡ I • ra o : o -o

: l ral t c 3

-ra j a «

O 5J L - ¡ Cj 'r a i

f í ü ^ r ! — — > — ,2 c

2. S¡ S ^ > r

-, - =

' = S ~ O . 2 , 1 3

O X ¿ ^

X r S o 3 » _ra o ra . 0 — o

.2-2 I ,= I S ' ï ' g o j - ~ 3 3 o w s

-ra o c ç "5 I s "

1 . 3 c 7 , 3 § 1 « "S

S . 9

g-ö E . S

E 5 M .S

S 3 ra ï a o ' S s o 55

» S ^ 1 ^ S ' 3 3 - - ~ P C c , _ «1 5 c ¿ i l i ë

3 "s .2

s o '5b £ « o _ .5 ^ ï

3 S I

• c J O Ci Ç -J) L 'CL - ^ C : F > - o ï • •s « « S - ^ ô . d jj ! Si E O B

a 2 s

< g - g ;

-Q 3 > -2 ;

o" I cT S . •1 e - a - - S " 3 •- ra o m ra S

= = 3 o 3 C E 'S ¡S S

0-t ra c : = :

? Tfj 3 .. - T . c ^ o . .12 .0 o . o O > a -2

y ? a i ûû 3 . -ra P-g

A<

! f l .

-J5 CT) 7? _ 3 — 3 3 W U -> Q o c

- S 13 S = c « o ra o c i o C . S I 3-0 o . i C" ra "o

fc S « s '• o = ra . •g I I f S 3 • J 2 Ö - 2 ® «

i l N * l . l l l l | £

< SÏ ^ X: C

; ; 15 -2 - 3 3 • - o X ^

o o 'x 3 -ra -' E r a " ;

o .r a

s ' 5 s L w '

g r S - ï 3 3 :

... ra J-ra o - 'ra o . _ S :-§.2

í l í r l s l — O . 3.5'— - ra - ^ -'•tk S--3 î?

—~ .0

• - S.S 3 < % : 5" B-= b

3 ^ 3 = 3 - E . S 3 ? i

Page 190: La casa de recollides de Tarragona

-.2 _ g s 5 è A-s s :

I l s

: X c u «a -

1 g >• a S-.-2 = I

f f S i S - g f l

3 3 C 3 1 N -5 I

fc- C S a a o

2 'g "ttJS

, j-g = « ! l i a i

J P g C c

= •3 § e — c; — *"3

: o S H S ±3-3 3 3

> 3 § " S

i i s ! 2 ^"3

"S ¿ ji •c i — -

l'-â « ••» 5 L-

"5 ~

i - s î

a -3 3

¿ 1 1 a s « g-g^a

¿2 -- W ¡3 » a

J o §

-= g —

.ll-S -2-3

ì - S i l ?

~ H'S'ì-a 3 = » Jf

S S o ä . s a ,

» S » g § a •!

S a s s g « :

2? « "a a 0- g S

- a s

! < .5P_ -! «-ë-i

•^s o as O ^ J o ss er

• l i -ûp-a

a -2 5

® - 2 - S

5.2 = ö

— o 3 o o O.S = = , _

.a S en so

3 2

i l i s

S .

'S » T3 3

- 2 O 3 M

I -2 I -- a C

S .2 g ¡g =

ip £-a = « 2/5 -3 i S i " ^ s s g

«,-g.ï 3 - 2 - S « S S 3 0-2 o o a, „-c a S

eba

o a S S J -

g a s a

= S = =

i .2 a

'1 oc I "g

Z j a sj o o

3 = >-§.9 = - .2 g

3

a o " P

o a a — o o c 2 .äfoo c ;

3 - 3 1 3 î â l l

e . l i -5 K

f S E -33 S c 2 S ~ ¡3

•SJSS] S S C S 3 S !

if, ¿ g ® 3 ] a '—

1 en M 3 ^ a

L Ì H I l ì !

3'S. S O c-w.2 8 â.3-,3

s •= s î - c

a S 2 2 a H a l §

S ü

ta • 3 3 - Js cr a> ra

do a X 3

« "3 tbw

o s o « o a q ._

I n a i l i

._ - , a as

•^a * i o•§-s

> > 3 a— - S S % J î- T ra O — » 2 » a _ .a a

¡ a a X ~ <u 3 C£ § & S 3 s

C r5

s a Êr « .a o ® ' n d u cc u M

a * 5pa =

«..S3

a'= „ SB s t-

» J . U a O ^ Sa - 3 3 a 3 3 y a

a M a i

S -s 1 -S 1 . -O • • = .« 5 ^ a -a srj.a

— 3 a o - . S j ' g U _ :

S gj.a.s ;

f l * Í § !

3 ™ 3 S 5 ,

s a =

I j g r S 1

: S Í ? 1

O S « O « S .S

J.l'ë

s i s s -¿a - s »

a s g - a ^ 's ® 2 a

° ¿ » a JS « =/; 5 o o -

a a 2 .a ®

^ «ï a S 3-S 3

•y, a s

9 I s g g ^ -s ^

ra ¿lo

4 ¿ç.s.s.s . S i t i !

a « ^ a i

= .•? I f a

o

T3

- o a c « -

S 3 3

3 « 3

a «'S.

J •••s

» 5 S'a- «

)*e l a j g S Ì |.!

1

WD.S CJ ^ eo _ G 'S /-. fl O

T m o M 1 1 1 5

Page 191: La casa de recollides de Tarragona
Page 192: La casa de recollides de Tarragona
Page 193: La casa de recollides de Tarragona

co e S ~ ' r#i ,

¿ C3 S-ÍO 3 ~1 c/3 O r o j = —

a. g o S

i s S S s

-3 o S . l

cr 3 -3 ra f s J ' ë ' s - l

S r S 2 = ? î S - 3 Í

1 1

T3 O O <3 o o 13

l e s -g-«"

•g - ^ » s

= a » » ! S 'ft— S S § «•

' 1 I 3

"3/5

.3.3 O ^ . ä s 3 - a :

. 3 ü £ ö ¿

i - 3 p- ra.3 •; o

i m i -¡CO

— H i h _2 öß • ^ 1 = I b S ! . !

: S « Du « • 2 — 3 Sy SO CS j H

ü is co S

, g.'S S c

3 S O

& O -3

i ?= o u 3 a. vi -Z)

TS -

O Î/J a •X 3 O ^r O M Ç> -a M

9 Si -3

o J2 % u

-î3 "3 "CJ rt s - 3

g - S p â ô •I 1 - â e o t î n t 1 g S | l

:§ § L S = O « M ^ Œ

S 2 &

§•2 u- --3 S -S 3 ' 3 3

- ~3 3 3 -= c - 3 3 a C if 3 — ~ = — §.'— S = =3 3

s 3 g-g „ S S 2 S-2 .s » ts g . = . » 3 - g ~ ^ »"? " 3 S § Î T j i

= 1 c ' è ° ' S O ^ O fl — -a r_j

o .

Ü P î

en • s - i s :

¡ . M : es «

o « 3 o g-.«

M l -

w a s o o o <

« 3

í i l r t

.2 S ><>•• S 5 S 3

5 I 2 . 1

¿K-3 O 3 - ° C.Ü . _ - cî 3 " i l *

Cf.'O O-- t- _ C/3 C. ~ •é s -s 05

S S 3 - 2 2 - g -

3 . 2 : •£ o b C3 CD

a a"

3 3 — « -a g . a

s o r i . J S. s 3 .= S -3

a S 3

a 3 c • , « - — 3 X > 3.3 3_3 g g S J 3 — -3 c. 3 3

f a = j s « . S ' ï J s 3

i H - S i ' S - l • S g „ .§ o S" ' I CO 'S M 3 3 ~ 2 3 S.-n.S- £ j

- g S S S 2 '3 3

1 1 a ï 0 3 3. 8 c -- -a c u a

3 3" 3 3 C •—. 0 . 3 .ri, 3 - 3 „ -3 5î -3 ^ -.s 3 3 « 3 - O s;

}- -3 .. • —s © —

3= -3 CO : 0 - 3 t^

- £ < .1

= . « - 3 â f § 3 £ 3

a'S^ o " S s e

s 1 2

1 - 1 'S5

o « t. «3 O O . n o ; I 3 1 »

f l â - i S ' 3 « > 3" 3 S O = -S 3- = S S

I. i 3 I. £ | | I a „ g co

- S

. 2 . 2 I S

8 - S ifi 3 ._ — Ci — —

^ g â t s eu 3 .S

a ^ - i s s 2 ° s 3 u) s â £ : = c -< — 3 ~ ra 3- 3-J3 . 2

l . i l ê t r i p « g E ^ i 8 , g 2 2 c . - -;c c, 3 0

• 9 — <u 2 .£ ejD

g -S . o 3

a. <5 -c o — _ w o :

S : 3 i , *3>i ¡ S :

! s g is S

; I f - i i s - f ^ A 8 - g o s i à i I " l i • s I § S r § S ¿ § ¡ i ¿ | . 4 . i . | i ? § s í ¿ a f . g « g l § 3 . g a •« 1 » « ä - ^ a l § f J P ^ - s 5 - 3 s g -

I I I J E ¡ 1 ^ " J I I ! : - § ! : ! I J &

• f 8 S S i ' S - l l f P j s o ^ j

• s - H S r i l l I - § g g ¡ - 1 1 " 3 ' J s g f g s a j ^ i i l j c i i - i - « ? g - g | | | S J S c | s 1 1 s 1 1 i l a I I S ^ l s - I a- ;

= >, = - 5 3 g s S » -s S • K f 3 - 2 ;

-S3 S 2 .•= - S 3 .2 5 ~ S g g r g g S s 1" - a c S r „ .. S «•• 3 a . S - a - o S . 2 s : s 2 1 s » . s . 3 . 3 O-S S S g a „ s S . S S - P S g « ^ O „i S 3 e - g o S - â -= s „"-S „ V. 3 ^ a S g « £ « 'S g " g "S c -2

S S . S S ' C . Í Ü • S . h P . i S 8 S . ï « l » - N B . 1 S S & , a S „ s s . « . C/7

3 - 3 - ¿ S 3 O " c ' P g g S | 3 » S . g " S S S = « S S f ö f i S i » « g g | - § • .5"g O S ' a 3 g.-S J C O S g o -O 3 3 .3 fe .S < S 3 "S g . 2 g C .2 3 § .S 3 -3 ôf-' g .3 ^ 3 ) t. (fl-a Û.S C o a ñ 3 3 - 2 Ü ' í ü 3 3 — - 3 -3 7, £ te— -'3= —

i i l ! f é I I r é l i I m i è ¿ F l l i l i l í § J É l é f l ^ i l f É . S e J l r l u I i s - : . a - . f . s . s i a 8 S - i ^ . t f ' ^ i g i g i - Ä f - g - I i P i g . i - i c

l l f l l l l : N . Í I | 5 s Í b | . Í I ¡ l i l i l í l l l l l f l i l í l l l l

! I l l J l i r l B í l l l H ¡1 s ï l l l ! I l l í ¡ | ! i | l - £ l 5 | • s i i ^ s t i i i ^ i i i i i i t 8.1 i ."I lf l-li-M-f i.ail'2-.s ¿.«•Slï-Sïal'r? S i t i S ä-i I l J - l^ s l s - I . I J i e " I i= ".-ï-S-a s i l i 13=3.1- » - J lg -^^S - I l l l^ s l i l l f rcdcjtf l <U Q. n. Q. ¡35 cj ca T3 — a i j ; C S ) O C o 3 d ^ : i n - « , O C J i CrcO C i

r S ra «

Î O—Ò

Page 194: La casa de recollides de Tarragona

ci

&

_ _ o- 5 • = _ <J1 L- C CJ

• f ^ l - S ' E - « =

I f i f s . f t

R- -</> c Q- . o o- o. o- £

a - « - . - 5 • §

S ^ o « J2 a ~ a) ^ "C ~ -o : v . cr

c £ í <a "i

- ^- -c- a c ¡j.

£ g ' 5 - 5 O P G - o* 3 3 "O $} - _

j f>.o '9 a - .S S D O . G c r i .

S l ^ l l f i l

«S. 'S e S ; 3 ( S : 3 ' S J 5 '

s - s j á g i f i 4 J s r - s r i i è i i A s " Í J - ¿ - ¿ I Í J

" i ^ í i l k I s - i J l i k ^ J Í i f r S i J g á i ^ i t l l i J í l - -

P - P ' ^ f « ' i - i I l ^ l ^ J l 8 j | ^ l ^ l ^ r l J l i S g s - í E ' O S c _=¿ £ 2 F = o - S . l c o . o , 5 e = S " o ^ , ^_tJ o = ~ o 5. •§ o c u> c; o s g . , 2 — s £ « 5 „ u cj E o - a fci,® S o cr Cj o 5T y¡ .r: -jj 0 ü CJ -r. b u. a „ ri c > t í O tn1 - ^ 3 CJ „ c J

•a jg S " g 3 c o - g.g s « S 3 - = s g » . S á s ^ í ^ - c 1 3

a l l ' 5 H I 8 s J - C l f f - ,g - 3 f . i

• 4 ¿ f t ! H s ¡ i « umhihi K t í f c i t f j * * ; * ^ £ .S -p 8 S S¡ . 2 •- 5 a ° = o s = g j = E c '0-3 •= _ ^ o £ 2 ñ S = o S S = ° S > o g c. - o o . a a¡ c — -= a m in t rio 2 c j a . n S g - - S c . £ ^ 2 a 3 > ' 5 > • § 2 S S ' C S

s é l ¿ ¿ - s é . 1 ? . 2 i a . § J J s à 4 ¿ l i - i i ^ - é - s

I l - s . s l i g . ^ ! i - S - S g l g l ^ ^ - f » a i a a

« E ^ J s á A - i s a « « - . i S o - S a l s - S - S g - i 3 S á » r S g:j¡ « 1 V § 1 O - C o S a S O = S o . í a - > o S § io o ^ i B o

feSSS.»8 « g g ' i l l l a 3 » - ^ - - Í S g - ^ S l ' e > I § r -§ c - o o = 2 - . = — » - = = Ü > o a g - 5 S 5 i •= c „ ¡ J g ? « = 5 ,

l i l i l i i ¡ i i l i l i l í

- i n n i rtiií¡¡niiiiiifite H M i í i t i i n i ñ

Page 195: La casa de recollides de Tarragona

6 û. • ~ . sr O g O :s S 3 «5:2

S c «> P ïï 3 olE S" CÄ ® - s S. ü S S g o g 0 o . 2 c j re c g *a , io L

a . <v

en Cß ;

w -} _C ü

_ J 8 s

i i s l ! < § I ^ .r-cS 2 S -.3 S J . s

•s .g o 9 T3 2 ^ o

t. 5 -rte •d. <v

n s i 1 = 3 l e S „ « ^ C 71 E o 2 2 c c: O

.= «a 5-0 s : « •*«

! g. e « J S-g S ¡ S b S l ^ o l I j I s

<n S ~ p 0 " h '•» .2 ^ ~ s a

.3 § ,§ - - a . ' H T-3 -s ' I 5 S •

-1 s - 1 S - » 1 - 3 . 1 ^ o a. r f S l S l c S - Ü ^ g E ä , Ç) Ci

~ S -2 .5 to

»TT Uv s i »

s p.s s

•s-S 3 0 «J - J¿ co CjO <ö

c • • ¿ c a O J-»- ^ O o QJ- — —

^ t- — » o

h ö'S » C ® « 3 <3 l ' i »

. • B i r ^ f c s ^ i g - a . Ä a - g Ä « ,

- , é i i î s ^ M I •an ^ o i .

-S JT J j S. g- >-S . a "2_ 'g Q O O <» — ~ J? S £ i H N-.S s J3 a f l J a Ì3 § ^ a c/i a -< £ a: a JS = o ^ — ~ 3 KJ « c ce S S «î a. . 2 «

5 » . ! -

c l ^ J "3 S

S S

il

I •3

y c

SJ-

c a. < •

e s • 80 a

3 s

< < ° î * £ '

PS5 S."'* S-S 8 3

s =

r 0 fe s.

S i

l - i

fcj-g-

M-s

1;=S 2LS

1 1

3 O -J C -3 O — .

« 2- s ' I 2 —. . re cj —• n i c a c u r e

•S i--1 «

« S i l o , Cf î? • —

¿ a s

o = c S l o f S g -^ . l . s « S 6.= ; 4)

° i M f U ^ -- 0 s 5 s S „"g « u . l s l a a s " ' s . 3 J 0 « I S I f .

- 5 S . Ï >,.9 S-« tj c te 3

, „ o si^.E , = s - a ~

i

-a o s i ^ á i m i »

a

' 2 S"

• 3 « C-

ä

<2 C-^ re ^ o 5 a c p 3 = r. S o o = ^ c i s) g S H K S >

£• o o

1 F- c

) J 1-2. I C. 3 •-: 3T

o -•S s _

•«•s

i: C ^ ~ C « » £ fc £

• -3 C/3 C O "O — 5 -sp ; SÌ a c

-s - œ 5 c » s « i s ë

s g S-S-3-ë &.Í3.2

= 5 £ J ^ a S -5 ¿ £ „ g | g S -é 2 s - i

= S -1 i « { I 3 c-3 S . f £ 2

S f " 3 ' "

l ' I - ^ ' S -

S.J1

: « o o fl

i l l i l I -

g" O .s ? Î ' î bS P

r — r ~ w 10 £ S s g = 5 .

l i e I f I ¿ s 1 Ä — a V- _ « | ! g.e. g J

1 1 ® - ? 1 - 1 ë-c I

o -r

ï r s •.is —

' S E 4 i S - r - t Ä 2 _ I

o §

S "g <0 ¿ «

C-'S w O a Ê

•a. çj i

5-5 E (Z) £ ¡ S- g > , S'-ê I S SL-î

S l s í g a n: • . . 5b'-.

-- tu O oca-"S T E f

O-'

s

f -; §. S °

Ss « I : a Q¿ cj

P 'g c''« S : 1 | 1 - g J 1 c -ê g o « - a . « ; ~ .br h ,-ôpjE

- 1 cc f S. — t .—. o O Q. J«' O

"O "" E.iî o 2 S CL

.1-1 S a

Il i-

_5 ^ -3 r. 3 •=

• . _ re 'c o :

e5 » S X O -

3 ¿ é t ^ i S; a tu • « £ -<

"g 3 ' a g » S A £ S | S

g" a ^ j a :

S o""3

•f S §-o

I g ' § 1 §

s § . - ¿ t

Kî to C5

o r .fí « & g -Ë "S

d -S --So 4 Ö a • S "C o — '

¿ r

H fî

= u 2

•f-St» .a -H îi

i. « 10 m O 'K3

«-g'-" . «-.H. -^ If-S

A - ' 3 3

t I

a g": a á e - l

CU.SP "F _ in

a"3-2 o -a g

o ' £ | = O S

S "3. g O S o -a 0 Cß o a § .3 a >1 erps

^ o « C g c

C _ >> 0 ^ rê • S i l i e

l ^ ê ¿ S i i

Page 196: La casa de recollides de Tarragona
Page 197: La casa de recollides de Tarragona

if •s I

« S E = C ra <D CO

— O o 2

•ä » S O H 3 S i o r - " a c 5 o 3 10 c5 a.-a 2 e •fï 12 js — i

J srl

I»'.

O g cL'íS QJ

w.-o N O

d £ Js

S i 2 i2 S .= cj — c; « 3 « 2

•o S*-j .Sen !

i-A ¿ ¿ j a 3 = li

= a .n-ii , fc.s ¡ S.g.s.c . eo -p > ! S r J

; a Ü = S 5 «

O' 2 £ C - OJ S ° >

™ ra 3 3- d — a. er i

S »-il. S : 3 o a.3 T

= = «- • Jj S w w ¿ a a X 3.S";

B.ÎI1» 3.o c

- a ! g- -3 i . . . 3 ü

•S -6 a> '= »1 = S. a s > "a o

-a- ci -S, Sisa1 a ä z o S

i3 - ; tí «-H

COM/ Si = ~ S '5 ' « CS 3

So « "§ a C . . 2 . Cû s i sa ¡= C O = u - S

-, c rz 1 -a o , 5 2 3-.

o a- 0 .S S Td-j ^ s - o -5 m vj « — as 5-3 » Si

'g =

S i l Ö S g.

I'll 1.1.1 .M = 1-13.1 "•S S l'I-s » 2 -S 1 - "-.ra JS --

I s | s s I I f * £

IJ-f-S g.S

g § j (X

a t 't- o « « c ft •S-'S 03 -a ~ s o « « <u £ 5 2 = <u X .53

•Is-

o -ê i' « « "Ö c a u 5 M "3 M O !D O Ò .§.— '5 'J 2 h qjt-.ee; "G « a "5Î s 2 •S 3 £ to

g i r i »"T'&'i « 0 2 r - u W •;

O rt • s i

; £ y .2 2 c !)

S.S,S s 'g n Sïâ-s

3 s

s = s s = .2

Sj-is-lgll-il O — CL - O <5 3 "I ß O « 1 i J-=3.s 8'a f • "tri « o a o • - tes ... ~

3 s Sí g|<3 I S Is ' S

§ s.|

5 S 2 ¿ S ? I"" 5 = 3 S S c o

IH Ó rt

ï% I U feg B .SSiS'-ñ ^ C a. V

f-sJa s a. s-

S 5 l i «r O es z s ~ = "o « ° fláS 5 S

l i ]

•-.a S > S ^ I - u «

JS 3 2.S S S S- 3.S3

'•is «

[•S*

í 3-: S — '"1 g Ü -> y,".« =

1 «-i « S S o a S V- D y ££C/J er«

3 o — • 41 IC C 1 gl J 1 1 if M 3 ° E

SS S s C U3 ^ -3 = o ^ O O £ ^•Sbs

.i-è-AJ,

l ä ^ s .

A ¿ S-a

a .Sä .5 S S.S °J=

a-s ! tr S M ' 3 -

5-3

C. 3 S ° S 3.

X 3 .

1 1 I f f •S t;. £ s 3 Sä 2jS » Q.3 tr«

[ V — S-J.-B S-il-S 3.a J 1

s - JS 3 a M

•S I ïSS'â

•3 S - 3 i l

§3 e.g

Page 198: La casa de recollides de Tarragona
Page 199: La casa de recollides de Tarragona
Page 200: La casa de recollides de Tarragona
Page 201: La casa de recollides de Tarragona

i r ¿ ¿ i 8 2 a> *— -2 « . ir -

I I I

'S-- a 5-E'? g ' w 5 — o „- - - 3 « _5 n o • E • > . ï j

§.§ g § § 1 . « S 3 Se ? f»f-o s ° ¿.a g g.

1 e « J â S s S «-a £ '-S <3 ä.sä S-S-S-^l s-S S

21 j

\ (

Page 202: La casa de recollides de Tarragona
Page 203: La casa de recollides de Tarragona

/