La casa ecològica

LLaa ccaassaa eeccoollòòggiiccaa

Curs:

Tutora del TR:

Centre:

Localitat: Cubelles

Data presentació: 12/12/2014

IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014

Abstract

Aquest treball de recerca tracta sobre un estudi dels

diferents tipus d’obtenció d’energies renovables i

dels recursos hídrics, per arribar a la conclusió de

quins són els més eficaços a l’hora d’aplicar-los a

una casa ecològica perquè aquesta sigui totalment

autosostenible, però, tenint en compte el confort i

valorant els avantatges i desavantatges.

Finalment, es mostrarà amb l’ajuda d’una maqueta,

quins són els principals mètodes dels que disposa

una casa autosuficient per tal d’obtenir aquests

recursos.

Este trabajo de investigación trata sobre un estudio

de los diferentes tipos de obtención de energías

renovables y de los recursos hídricos, para llegar a

la conclusión de cuáles son los más eficaces a la

hora de aplicarlos a una casa ecológica para que

esta sea totalmente autosostenible, pero teniendo

en cuenta el confort y valorando las ventajas y

desventajas.

Finalmente, se mostrará con la ayuda de una

maqueta, cuáles son los principales métodos de los

que dispone una casa autosuficiente por tal de

obtener estos recursos.

This research work is about studying different types

to obtain renewable energy and water resources. I

will analyze which are most effectives when ones

installing them in an ecological house. For this, it will

be fully-self-sustainable, but considering the well-

being and valuing advantages and disadvantages.

Finally, it will be shown with a scale model support,

which are principal methods that dispose a self-

sustaining house for obtaining these resources.


Índex

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

1. LA CASA ECOLÒGICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1.1. QUÈ ÉS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1.2. COM ÉS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1.2.1. Característiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1.2.1.1. Externes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1.2.1.2. Internes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

1.2.2. Maqueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.2.2.1. Plànol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.2.2.2. Procediment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. ENERGIES UTILITZADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.1. SOLAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.1.1. Fotovoltaica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.1.2. Tèrmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2.1.3. Híbrida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2.2. EÒLICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

2.3. BIOMASSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3. APROFITAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

3.1. AIGUA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

3.1.1. Aigua de pluja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.1.2. Reutilització d’aigües grises . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3.2. LLUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3.3. CALOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.3.1. Mètodes per a mantenir la calor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.3.1.1. Orientació de la casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.3.1.2. Parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3.3.1.3. Finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

3.3.1.4. Altres mètodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4. MÈTODES ECOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4.1. DE LES “3R” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4.2. EVITAR CONTAMINACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4.2.1. Lumínica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4.2.2. Acústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

4.2.3. Atmosfèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

4.3. PRODUCTES ECOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4.3.1. Aliments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4.3.2. Per la llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

5. CONFORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29


5.1. AVANTATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

5.2. DESAVANTATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

6. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33


1

INTRODUCCIÓ

Hipòtesi:

Una casa ecològica pot arribar a ser totalment auto sostenible.

Objectius:

Estudiar totes les fonts d’energia renovables possibles i escollir les més

eficients per la casa.

Investigar si una casa pot ser totalment auto sostenible en quant a l’aigua, la

llum i el gas.

Estudiar els avantatges i desavantatges de tenir una casa ecològica.

Dibuixar el plànol i construir la maqueta d’una casa ecològica.

Motivació personal:

He escollit aquest treball perquè sempre m’ha interessat el tema de l’ecologia i

el medi ambient perquè crec que és el més important a protegir, ja que

depenent de l’estat en què es trobin aquests factors, podem seguir mantenint-

nos a la Terra o no, gràcies a la gran importància que tenen.

A més, fa dos estius vaig anar al “Campamento Félix Rodríguez de la Fuente” a

Galícia, que l’alberg en el qual vam estar, era l’únic que tenia la ”Etiqueta

Ecològica de la Unió Europea” d’Espanya. I aquell alberg el van fer perquè

s’adaptés i formés part el més possible a la naturalesa, i allà ens van intentar

fer viure amb harmonia amb la naturalesa i intentar protegir al màxim el medi

ambient, i ens van explicar alguns mètodes que hi ha per a que la nostra casa

sigui una mica més ecològica, i els 15 dies que vaig passar allà, em van fer

canviar molt aquesta mentalitat de protegir el nostre planeta.

Aquest treball el faré d’una casa de disseny rústic ja que és l’ambient on l’he

situat, al Foix (Capçaleres del Foix, 41º25’15,4”N 1º33’56,4”E). He volgut agafar

aquest lloc perquè sigui una mica més familiar ja que és un lloc proper a la

meva localitat i disposa de les necessitats que ha de tenir una casa ecològica

(riu, vent i sol) en quantitats suficients.

Metodologia:

Per a realitzar aquest treball em basaré principalment en buscar informació i

contactar amb persones o empreses que disposen de cases ecològiques per

comparar els mètodes que fa servir cadascú i estudiar-los i valorar-los per així,

més endavant veure quin pot ser el més útil en quant al meu projecte.


2

Fig. 1. Localització casa: Camí Can Rossell de les Bassegues, Capçaleres del Foix 08737

Torrelles de Foix, Barcelona.


3

1. LA CASA ECOLÒGICA

1.1. QUÈ ÉS?

Una casa ecològica és aquella que disposa d’unes condicions òptimes per

poder viure però fent servir el mínim consum energètic possible, tenint en

compte tant l’orientació de la casa com l’aprofitament de la naturalesa que

l’envolta, a més, una casa ecològica també molt important és la seva

minimització de la producció de residus.

La casa ha de ser autosuficient i amb un manteniment molt barat i a poder ser,

que no depengui en absolut d’energies contaminants com ara el petroli, el gas,

el carbó, etc, és a dir, utilitzant energies netes.

No només s’ha de mirar per la contaminació mediambiental sinó també la

lumínica i l’acústica, i també que s’adapti el més possible al seu entorn en

quant al disseny visual, que normalment és rústic.

1.2. COM ÉS?

1.2.1. Característiques

1.2.1.1. Externes

La característica externa més important de la casa és la seva orientació per

poder aprofitar al màxim de raigs solars a l’hivern.

Aquesta orientació a la zona latitudinal terràqüia en la que ens estem referim en

aquest treball (41º N a Catalunya) ha de ser enfocada cap al sud.

Els materials de construcció de la casa han de ser el més naturals possibles,

això vol dir que han de ser els que hagin produït menys quantitat de CO2

abans d’arribar a l’obra de construcció. Per exemple: s’hauria d’utilitzar abans

la fusta (a poder ser de pi (perquè són molt abundants i resistents) o

d’eucaliptus (perquè són els més cultivats per al seu ús a causa del seu ràpid

creixement)) que la totxana, i la totxana abans que no el PVC, ja que

l’elaboració del PVC és altament contaminant. Després també hi ha la totxana

ecològica que no provoca gens contaminació a l’atmosfera en el procés de la

seva elaboració ja que només utilitza els raigs solars per assecar-se, cosa que

la totxana convencional ho fa amb calor induïda, la qual cosa contamina pel fet

de cremar combustible. Però els productes ecològics no sempre són tant

duradors com els no ecològics, per això s’ha de buscar un equilibri entre els

dos factors.


4

La casa també ha de disposar de dispositius de captació energètica com són

els panells solars, escalfadors solars o molins de vent, ja que aquests

productes els proporcionarà l’energia necessària per la convivència a la casa.

També cal que disposi de mecanismes per aprofitar i depurar l’aigua de pluja.

1.2.1.2. Internes

Les característiques internes més importants són per a l’estiu, la disposició de

les finestres i portes i per l’hivern a més d’això, l’aïllament tèrmic de la casa.

Una altre característica és l’aprofitament i disminució de l’aigua i de la llum que

fem servir diàriament, ja que això ens proporciona el major estalvi econòmic i

en el cas de la llum, contaminant (contaminació lumínica).

Després s’ha de mirar els materials interns de la casa, és a dir, vàters, lliteres,

pintures, etc. la qual cosa és la mateixa idea que els materials de construcció

externa, s’han d’utilitzar els que contaminin menys des del procediment de

l’obtenció de la matèria primera fins l’aplicació dins de casa.

Vídeo 1. Projecte en 3D d’una casa ecològica fet per PASSIVHAUS


5

1.2.2. Maqueta

1.2.2.1. Plànol

Fig. 2. Plànol de la maqueta a escala 1:2, elaborat per mi


6

1.2.2.2. Procediment

Per realitzar la maqueta, el primer que he fet és un esborrany en llapis del

plànol de la casa per tenir una idea de la distribució de les habitacions tenint en

compte els avantatges de la seva col·locació. Després he fet un altre esborrany

també en llapis amb totes les cotes de l’estructura de la casa a escala 1:2. I

finalment he passat a net aquest

esborrany amb l’ajuda d’un regle i

el llapis, per després repassar-ho

amb “ròtring”.

Un cop fet el plànol, he passat

amb llapis i regle la informació de

totes les parets i la base (a escala

real) a una fullola. Més tard l’he

tallat amb l’ajuda d’una serra

elèctrica, i al finalitzar, he repassat

les bores amb una raspa i després

amb una llima.

Ja tallades totes les peces, les he

pintat. I un cop seques, les he

enganxat amb les seves disposicions corresponents amb barra de silicona.

Finalment he col·locat els components que fan la funció d’obtenir els recursos

necessaris perquè aquesta maqueta imiti l’estructura d’una casa autosuficient.

Fig. 3. Totes les peces preparades per ser pintades

Fig. 4. Maqueta de la casa ecològica acabada


7

2. ENERGIES UTILITZADES

L’obtenció d’energia és la principal causa dels problemes mundials, ja que

l’economia hi està directament lligada. Per això, s’estan innovant mètodes

alternatius per obtenir energia i així escapar-se d’aquesta “guerra” i no provocar

tanta contaminació. I la solució d’aquests mètodes és aprofitant-se dels

recursos que ens proporciona la natura.

Així doncs, per saber la capacitat de rendiment que tenen aquestes mètodes

s’han d’estudiar per poder comparar-los amb els mètodes tradicionals

d’obtenció d’energia (centrals tèrmiques, nuclears, etc) i escollir els més

eficients:

La potència estimada que s’ha de contractar a la vivenda depenent dels

electrodomèstics que es disposin és la següent: se sumen totes les potències

dels electrodomèstics de major potència i després se suma 1 kW per la

il·luminació i altres electrodomèstics més petits, i finalment, es divideix entre 3

(perquè mai estaran tots el aparells funcionant a la vegada). I el resultat és la

potència estimada necessària que necessitarà la vivenda.

Potència elèctrica (kW)

Frigorífic 0,15

Rentadora 1,7

Rentavaixelles 1,2

Forn 1,6

Microones 0,8

Extractor 0,3

Televisor 0,05

Segons la potència d’aquests electrodomèstics de baix consum seleccionats,

podem veure que la suma d’aquests resulta 5,8 kW, si li sumem 1 kW pels

electrodomèstics menors i la llum, ens dóna 6,8 kW; aquest resultat el dividim

entre 3 i finalment ens dóna una potència total estimada de 2,27 kW. Així

doncs, aquesta és la potència en la qual ens haurem de basar.

2.1. SOLAR

2.1.1. Fotovoltaica

El creador de l’energia solar fotovoltaica va ser el físic francès Alexandre-

Edmond Becquerel al 1839, però el primer en construir una cèl·lula solar va ser

Charles Fritts al 1883. Però aquest primitiu panell fotovoltaic només tenia una

Taula 1. Potències de diferents electrodomèstics (de baix consum) d’una casa


8

eficiència de l’1%, és a dir, de la llum solar que li arriba, només en podia

transformar en energia útil un 1%.

L’energia solar fotovoltaica s’obté a partir de les panells fotovoltaics (plaques

fotovoltaiques anomenades comunament).

Aquesta energia com el seu propi nom diu (foto-voltaica), genera volts a través

dels fotons. Així doncs, consisteix en què els raigs solars incideixen en les

múltiples cel·les que formen els panells i aquests raigs absorbits es

transformen en electricitat la qual passarà per un inversor que transformarà

aquesta corrent contínua en corrent

alterna i així poder ser utilitzada.

Aquests panells estan formats per cel·les

de silici, de les quals hi ha dos tipus,

cristal·lines i amorfes: les cristal·lines

tenen un rendiment més elevat (d’un 20%,

però també depèn de la grandària dels

cristalls) que les amorfes, però òbviament

el seu cost també és major. Dins

d’aquestes cristal·lines hi ha dos tipus, les

monocristal·lines i les policristal·lines; les monocristal·lines estan formades per

seccions d’un únic cristall de silici, i les policristal·lines estan formades per

milers de petites partícules cristal·litzades.

I els panells amb cel·les de tipus amorf, estan formats de silici però sense

haver cristal·litzat. Són els menys eficaços.

Utilitzar aquesta font d’energia cada vegada és més eficient ja que els preus

d’instal·lació d’aquest sistema són cada vegada més baixos, i per tant, més

competitius amb les fonts d’energia convencionals.

Si fem uns càlculs podem veure que ens acaba sortint a compte utilitzar

aquesta font d’energia per a l’electricitat de la casa:

Energia convencional: el preu de l’energia a Espanya és de 0,1509

€/KWh després li sumem l’impost d’electricitat del 5,113% i l’IVA del 21% ,

finalment ens acaba sortint 0,1920 €/KWh. Suposant que la mitjana d’una

família espanyola a l’any és de 3.500 KWh (segons l’IDAE), ens surt que es

gasten 672€ anuals.

Energia fotovoltaica*: el rendiment de les plaques fotovoltaiques a

Espanya és de 1.400 KWh/KWp i necessitem obtenir 2,5 KWp per cobrir les

necessitats. Si el preu d’aquesta instal·lació al mercat té una mitjana d’1,5€

(cada cop el preu està baixant més) per Wp instal·lat, això ens resulta un

cost de 3.750€.

Fig. 5. Placa fotovoltaica


9

En definitiva, el període d’amortització de l’energia reutilitzable és de 5-6 anys,

és a dir, que en menys de 6 anys l’energia que utilitzéssim a casa ens sortiria

pràcticament gratuïta (hi ha unes despeses mínimes de manteniment), i la vida

útil d’aquestes instal·lacions és de no menys de 20 anys.

* Perquè surtin aquestes dades, la instal·lació de les plaques hauria de ser de

25m2 amb una inclinació del 70% (35º) cap al sud.

Amb els avenços tecnològics que estem

tenint, es pot disposar de plaques solars

que s’orienten cap al sol automàticament

tant horitzontal com verticalment, gràcies

a un sensor de llum que disposa, i així,

poder aprofitar al màxim els rajos solars

durant totes les hores de sol. Però

òbviament aquestes tenen un cost

d’instal·lació més elevat que les

convencionals.

2.1.2. Tèrmica

L’energia solar tèrmica simplement consisteix en aprofitar la calor que

proporciona el Sol per escalfar aigua, i aquesta, utilitzar-la a la llar.

Aquest procés es basa en una placa solar

tèrmica els materials de la qual són diversos

(sempre de color negre perquè absorbeixi més

calor) per així augmentar l’absorció de la calor i

reduir l’emissió. Les plaques s’han de col·locar

amb una inclinació de 35º cap al sud perquè

tinguin el major rendiment. Darrere d’aquestes

plaques hi ha soldades unes canonades per

les quals circula aigua constantment. Aquesta

canonada té

una entrada a la part inferior de la placa (on

entrarà l’aigua freda) i una sortida a la part

superior (on ja escalfada l’aigua, sortirà),

ambdues connectades a un dipòsit (amb

aïllament tèrmic) ple d’aigua, la qual sempre

està en moviment pel fet que l’aigua freda

que es troba al fons del dipòsit (a causa de

la seva menor densitat) entra dins del circuit i

es va escalfant, un cop s’escalfa i augmenta

Fig. 7. Placa solar tèrmica

Fig. 8. Esquema funcionament de la

placa solar tèrmica

Fig. 6. Placa fotovoltaica rotativa


10

la seva densitat, puja pel tub i surt per dalt per retornar a l’interior del dipòsit,

però, a la part superior.

2.1.3. Híbrida

Fins ara només es coneixien dos tipus de panells solars, els fotovoltaics i els

tèrmics, però gràcies als avenços tecnològics s’han creat les plaques solars

híbrides, que són la fusió de

les dues anteriors, per tant, el

doble d’eficàcia. Aquest

producte encara no està a la

venda a l'Estat espanyol però

s’expandirà el seu mercat

ràpidament ja que és un invent

revolucionari en el món de les

energies solars.

Aquests panells estan

constituïts per cèl·lules

fotovoltaiques i per l’interior del panell hi ha un conducte per on passa l’aigua a

escalfar. A més, disposa d’un vidre superficial que provoca un efecte hivernacle

el qual comporta tres avantatges:

Aquest efecte hivernacle fa que el panell no arribi a una temperatura tan

elevada però que aquesta es mantingui, i això provoca una millora en

l’escalfament de l’aigua.

El fet que no arribi a temperatures tan altes comporta una millora de

potència de les cèl·lules fotovoltaiques.

El mateix fet de la disminució de temperatura allarga la vida de la placa.

Aquests panells innovadors es poden instal·lar igual que els altres tipus de

panells: al sostre, a terra, en terrasses, etc., i a més, n’augmenta

considerablement l’eficàcia en la part fotovoltaica.

Aquests tipus de panells són sens dubte els més eficaços que hi ha ja que

només comporten avantatges:

Augment de la potència fotovoltaica en més d’un 15%.

Reducció d’un 50% en espai de la instal·lació.

Prolongació de la vida útil de la placa (a causa de la menor temperatura).

Menys impacte ambiental.

Reducció del pes sobre els sostres.

Reducció del preu de fabricació i instal·lació que els altres dos panells per

separat.

Fig. 9. Parts del panell solar híbrid


11

2.2. EÒLICA

L’energia eòlica és aquella que

s’obté a partir de les corrents

d’aire, el vent. El mecanisme és

ben senzill; consisteix en un molí

que gira gràcies al vent que es

produeix, i les aspes del qual fan

girar una dinamo, que és la que

produeix l’energia elèctrica. És

preferible que aquests molins es

col·loquin en llocs estratègics

perquè tinguin un major rendiment,

per exemple, si tenim la casa en un

lloc on està rodejat d’arbres, cal

col·locar-lo en un espai lliure d’ells que és on hi ha més corrent d’aire.

2.3. BIOMASSA

La biomassa és la matèria orgànica que s’acumula en un lloc a través de

processos biològics. I aquesta matèria es pot utilitzar per obtenir energia.

Aquest tipus d’energia és renovable perquè es va formant contínuament, però a

una velocitat bastant lenta.

Aquesta energia és considerada energia neta, però no ho és tant com d’altres

ja que contamina el medi ambient amb la producció de CO2 quan es crema. I

per això té els seus avantatges i inconvenients. Els avantatges: que és

renovable i, per tant, sempre es podrà utilitzar, però amb un ús considerable a

causa de la baixa velocitat de creació. També que produeix pocs gasos

d’efecte hivernacle ja que és un combustible natural no tractat amb productes

químics. I els inconvenients: que contamina altament l’atmosfera per l’expulsió

del CO2 que provoca.

En conclusió, és favorable utilitzar biomassa com a combustible tot i que

produeixi molt de CO2 perquè amb el seu cultiu, les plantes absorbeixen part

d’aquest gas i, per tant, es neutralitza el nivell.

Els usos que té la biomassa domèsticament són principalment tèrmics. S’usa

com a funció de caldera, és a dir, per escalfar aigua i utilitzar-la a la llar però

com a substitut de l’energia solar tèrmica (en casos que no faci sol o hi hagi

alguna avaria), o també per fer-la servir com a estufa i així escalfar l’habitatge.

Fig. 10. Molí de vent i plaques solars tèrmiques

del campament d’Alvarella


12

L’obtenció de la biomassa si es viu a prop del bosc és molt senzilla ja que

només s’han de recollir les branques o trossos d’arbres caiguts. O també si es

disposa d’un ametller, per exemple, a part de recollir les branques de terra,

també se’n poden aprofitar les closques de les ametlles per cremar-les.


13

3. APROFITAMENTS

3.1. AIGUA

L’aigua és essencial per la vida de tots els éssers vius i per això s’ha de

“respectar”. El problema principal que tenim amb l’aigua és que utilitzem i

malgastem una quantitat molt més elevada de la que ens proporciona la Terra.

La mitjana d’aigua que gasta un habitant espanyol al dia és de 160 litres, la

d’un nord-americà de 520 litres, mentre que la d’un africà és de només 10 litres.

Això vol dir (en el cas extrem) que cada dia desaprofitem 150 litres d’aigua.

Però per viure en bones condicions, amb 60 litres diaris ja en tindríem suficient.

Alguns exemples de tècniques fàcils d’aplicar al nostre hostatge i que són molt

efectives són:

Instal·lar airejadors a les aixetes de casa. Aquest

component és un sortidor d’aigua amb la capacitat

de mesclar l’aigua que surt amb aire perquè surti

amb més pressió i així poder estalviar fins un 50%

d’aigua.

També hi ha un altre tipus de sortidor

(personalment el que tinc instal·lat a casa) més

modern que a més de fer la mescla d’aire/aigua, al

seu centre té un petit piu que al prémer-lo fa que surti

o deixi de sortir aigua. La finalitat d’aquesta tècnica és que cada vegada

que volem aigua no haguem de moure la palanca, i com a conseqüència,

obrir-la més del compte. Així doncs, el cabdal desitjat per netejar-se les

mans o per fer una altra tasca ja esta col·locat, només cal prémer el piu.

Després hi ha l’aixeta electrònica. Aquesta és molt eficient perquè només

surt aigua quan tens les mans sota del sortidor (gràcies a uns sensors que

té incorporats) i s’apaga immediatament quan les retires, així mai es podrà

deixar l’aixeta oberta sinó és estrictament necessari. D’aquest mateix tipus

d’aixetes electròniques hi ha unes més modernes que tenen un

temporitzador el qual deixa d’expulsar aigua quan porta una estona oberta.

Hi ha un altre sistema que vaig observar als hotels d’Itàlia i que mai ho

havia vist abans el qual consisteix en que la maneta de l’aixeta ja sigui del

lavabo com de la dutxa, tenen una doble posició, és a dir, que si vols el

100% de la capacitat de l’aixeta has d’aixecar la maneta amb més força,

mentrestant, surt fins un 50% d’aigua. Aquest sistema ajuda a que mai es

gasti més aigua de la que realment es necessita.

Als vàters de casa, posar el mecanisme de descàrrega de doble botó (el

botó gran buida els 6 litres de la cisterna i el petit, la meitat) o el mecanisme

Fig. 11. Airejador

d'aixeta amb piu


14

de descàrrega interrompuda, que consisteix en tornar a prémer el botó

perquè deixi de buidar la cisterna.

Com a tècnica casolana per estalviar aigua, és posar una ampolla d’un litre

plena d’aigua dins la cisterna del vàter per així estalviar un litre per cada

vegada que es tira de la cadena (però lògicament és un litre menys que no

cau al buidar-la).

Finalment, com a gran estalvi d’aigua, és instal·lar a casa “vàters secs”.

Aquests vàters no gasten gens d’aigua (només la que s’usa per netejar el

cubell el qual protegeix

l’interior) i a més, les

deposicions es poden

aprofitar per

descompondre-les i més

tard, utilitzar-les com a

adob. El funcionament

d’aquest vàter és molt

simple: vist des de fora,

té l’estructura d’un vàter

normal, però sense

dipòsit d’aigua. El forat

del vàter condueix

directament a una

cambra on es dipositen

totes les defecacions i

l’orina (igual que a

l’antiga època), i allà es

descompon lentament

(amb un període d’un

any i mig més o menys) fins a arribar a convertir-se en adob.

Una possible desavantatge a primera vista podria ser la mala olor del bany,

ja que el dipòsit hi està quasi directament en contacte. Però no és així, fins i

tot fa menys pudor que els banys amb vàters convencionals, ja que usant

aquest sistema, al dipòsit subterrani hi ha un tub de ventilació extractora el

qual sempre està succionant l’aire de dins del dipòsit cap a l’exterior, i això

impedeix que entri gens d’aire dins del bany a través del vàter.

Aquest és un dels sistemes que més aigua estalvia a la casa, ja que un

30% de l’aigua utilitzada és la que usem per al vàter, llavors estalviem un

30% d’aigua.

Fig. 12. Estructura funcionament vàter sec


15

3.1.1. Aigua de pluja

La recollida d’aigües pluvials és una tradició que existeix des de fa més de 100

anys (els pioners van ser els alemanys) i que s’ha perdut a causa de les

comoditats que estem tenint, que com a conseqüència, ja vam patir una

sequera a nivell estatal els anys 2004-2005 en la que es van arribar a restringir

els usos excessius d’aigua, com per exemple, tenir piscines privades. I això va

passar perquè a més que van ser uns anys amb poques pluges, nosaltres no

en fèiem cas i continuàvem agafant aigua dels embassaments de manera

descontrolada.

Aquest aprofitament consisteix a recollir l’aigua de les pluges que cauen sobre

el sostre de la casa per utilitzar-la

després en ús domèstic. El procés és

simple i molt útil: s’ha de posar uns

canals a les bores rodejant el sostre de

la casa per així agafar tota l’aigua que

caigui sobre la superfície de

l’habitatge.

Per augmentar la quantitat d’aigua

recollida, es pot fer una allargament

del sostre perquè sobresurti uns

centímetres de les parets de la casa i així augmentar la superfície i, per tant, la

quantitat d’aigua.

La quantitat mitjana d’aigua que es pot arribar a recollir en una casa amb la

superfície del sostre de 180 m2 és de 120.000 litres en una localització com la

de Catalunya. Això vol dir que sabent que un espanyol gasta aproximadament

160 litres al dia, és a dir, 58.400 a l’any, ja es pot prescindir totalment de l’aigua

de pluja recol·lectada i desconnectar-

se de la xarxa d’aigua municipal.

Però també es necessita una petita

depuradora d’aigua per desinfectar-la

i fer-la apta per a l’ús domèstic, i fins i

tot, si es disposa d’un bon equip de

depuració (com és el de raigs UV) es

pot usar pel seu consum.

Hi ha diversos tipus de depuradores

per desinfectar les aigües, però la

més segura és la làmpada de raigs

UV-C (raigs ultraviolats germicides). Aquest mètode consisteix a passar l’aigua

Fig. 13. Canals de recollida d’aigua de pluja

Fig. 14. Sistema làmpada ultraviolada


16

de la cisterna de recollida d’aigua de pluja a una altre cisterna a través d’un

recinte en el qual l’aigua és bombardejada per raigs UV-C que n’elimina tot

tipus de microorganismes (bactèries, algues, virus, etc), i així la fa apta per

consumir-la i sense haver perdut les sals minerals necessàries pel nostre

organisme.

3.1.2. Reutilització d’aigües grises

Les aigües grises són considerades les aigües residuals d’ús domèstic però

que no contenen deixalles humanes, és a dir, les del vàter no són aptes, sinó

l’aigua que prové del rentavaixelles, rentadora, lavabo, etc. I doncs, aquestes

aigües podran ser reutilitzades per usos però que no tinguin la necessitat de

ser potable com ara la cisterna del vàter, el reg de plantes o algun tipus de

neteja externa.

Igual que l’aprofitament de l’aigua de pluja, la reutilització de les aigües grises

són molt importants en quant al gran nivell d’extracció d’aigua potable que fem

sobre les fonts naturals, ja que una extracció descontrolada provoca una

degradació ambiental i també pot arribar a portar a la regió a un estat de

sequera. Per això, la utilització d’aquesta tècnica és molt efectiva ja que les

aigües grises representen entre el 50% i 80% de les aigües residuals totals (en

àmbit residencial) i mediambientalment surt més a compte.

A l’hora de reutilitzar les aigües grises, se n’ha de fer una depuració prèvia i

desinfectar-la. Només hi ha un tipus d’aigua residual que no cal que es depuri,

que és la que es recull directament de les aixetes mentre no surt l’aigua calenta

que es desitja, la qual normalment es llença.

3.2. LLUM

L’aprofitament de la llum solar és fonamental per una reducció energètica i

econòmica, la qual no la sabem aprofitar i recorrem amb massa freqüència a la

llum artificial quan no ens fa falta. I per això és preferible seguir una sèrie de

tècniques que faran que la casa aprofiti la major claror natural possible.

El primer i el més important és orientar la casa correctament perquè li entri la

major llum possible, que coincideix amb la mateixa orientació que s’ha de tenir

en compte per l’aprofitament de la temperatura de l’habitatge (cap al sud), o

sigui que no ens és un problema poder concordar els dos factors. També molt

important és situar correctament les habitacions i espais que tindrà la casa, ja

que unes habitacions necessitaran més llum que d’altres i en unes hores

determinades que d’altres.


17

Després el que s’ha de fer és posar unes grans finestres perquè incideixi la

major quantitat de llum possible, i també perquè ens aportarà grans vistes de

l’exterior la qual cosa ens endinsa a

la naturalesa (en aquest cas). Als

passadissos com que difícilment es

poden posar finestres, una bona

alternativa és posar lluernes als

sostres, que això ens proporcionarà

dos avantatges, molta claror al

passadís i habitacions costaneres i a

l’estiu, es poden obrir perquè la calor

que es troba a la part superior,

s’escapi en elles.

També important és tenir en compte la pintura interior de la casa, ja que els

colors clars reflecteixen més la llum i dóna més “frescor” i claror a la casa.

3.3. CALOR

3.3.1. Mètodes per a mantenir la calor

3.3.1.1. Orientació de la casa

La principal manera d’aprofitar la calor de la casa és la seva orientació. Una

bona orientació ens pot proporcionar fins un 70% de l’aprofitament total de la

temperatura.

Aquí a Espanya la casa ha

d’estar orientada cap al sud (que

és cap a on està inclinat el Sol)

així doncs, en aquesta orientació

la façana hauria de tenir una

major superfície i en aquesta

cara, s’haurien de situar les

habitacions que volem que a

l’hivern la temperatura sigui més alta; que seria el menjador i les habitacions. I

a la banda nord, els banys i la cuina.

L’ordre de la zona més calenta a la més freda de la casa és, de sud a nord i

d’est a oest.

3.3.1.2. Parets

Fig. 15. Casa amb grans finestres

Fig. 16. Orientació òptima


18

Les parets no serveixen per aprofitar el calor sinó per mantenir-lo, i per fer

aquesta tasca amb una bona eficàcia s’ha de disposar d’unes bones parets

aïllants.

Hi ha molts materials aïllants per utilitzar a les parets però els més utilitzats en

cases ecològiques pel fet de la seva capacitat d’aïllament i la seva facilitat de

producció i sense additius químics són: la cel·lulosa, el suro, la llana d’ovella i

la palla. Però entre aquests quatre, el més efectiu i utilitzat és la cel·lulosa, que

és fibra de fusta. Aquest material és el que té més capacitat d’aïllament, és a

dir, que al hivern ens refugia del fred perquè no deixa entrar ni el fred de fora ni

deixa sortir l’escalfor de dins i, com que també és el que més capacitat

calorífica específica (que absorbeix el calor) té, a l’estiu també ens fa tenir la

casa més fresca. En conclusió, que ens afavoreix durant tot l’any i molt

positivament tant en el preu com en la seva efectivitat.

Des de fa ben poc s’ha innovat una tècnica

en l’àmbit de les cases ecològiques que

consisteix a posar com a última capa

externa de les parets una capa de gespa.

Les han anomenat: parets verdes. O també

es fa el mateix però al sostre de la casa,

sostres verds. L’aplicació d’aquesta tècnica

afavoreix molt en la casa ja que és un

substitut dels aïllaments tèrmics i acústics i,

a més, dóna una imatge més natural i

salvatge a la casa, la qual cosa si està

situada al mig del bosc n’afavorirà la imatge i també als éssers que l’habiten al

estar més camuflada entre la verdor de la vegetació.

Els avantatges que té són: aïllament

tèrmic, acústic, producció d’O2 i

disminució de CO2 i millora en

l’impacte visual. Però els

inconvenients són: a l’hivern provoca

que la casa sigui més fresca per la

humitat que conté la gespa. Pot

provocar humitats dins de casa perquè

a la llarga pot acabar filtrant-se per les

parets. I en el cas del sostre verd, ens

impedeix recollir l’aigua de la pluja per poder reutilitzar-la.

Fig. 18. Edifici amb sostre verd vist a Mònaco

Fig. 17: Paret verda que vaig veure a

Avignon


19

L’estructura interna de les parets exteriors és bastant complexa, disposa de vuit

capes (Fig. 19):

1. Tauler exterior - 35 mm

2. Polietilè - 30 mm

3. Placa OSB (insonoritzant) - 14 mm

4. Barrera de vapor

5. Aïllant tèrmic - 150 mm

6. Barrera de vapor

7. Espai per les instal·lacions - 30 mm

8. Tauler o guix interior - 30 mm

Després està l’estructura de les parets interiors la qual és molt més senzilla ja

que només consta de tres capes (Fig. 20):

1 i 3. Tauler o guix - 28 mm

2. Aïllant tèrmic - 100 mm

4. Estructura de reforç

I finalment està la teulada. Una característica

important que ha de tenir la teulada a l’hora de

la seva instal·lació és que ha de sobresortir

més enllà de les parets externes fins una certa

distància, així quan és estiu que el Sol està

més amunt, la teulada farà ombra a gran part

de la paret i es mantindrà més fresca la casa, en canvi a l’hivern, en estar el Sol

més baix, aquest allargament de la teulada no l’afectarà i es podrà aprofitar la

calor igualment. També serà molt útil aquest allargament de la teulada per la

recollida d’aigües pluvials, ja que augmentarà notablement la quantitat d’aigua

obtinguda a causa de la seva major superfície.

Les seva estructura interna té sis capes

que són (Fig. 21):

1. Teules

2. Llistons

3. Càmera d’aire

4. Cartró de quitrà

5. Aïllant tèrmic

6. Bigues per la càmera d’aire

Fig. 19. Estructura paret exterior

Fig. 21. Estructura teulada

Fig. 20. Estructura paret interior


20

7. Tauler

8. Bigues estratificades

3.3.1.3. Finestres

Les finestres o finestrals són molt importants quant a la temperatura interna de

la casa ja que és un element que ens connecta

directament amb l’exterior.

Els vidres de les finestres poden ser de

diversos tipus: simple vidre, amb càmera,

solars, acústics, etc. Però els que ens convé a

una casa ecològica són els de tractament

acústic ja que l’estructura del vidre és igual a la

que té càmera (aïllant tèrmic) però a més, se li

afegeix una làmina de polivinilbutiral acústic.

L’estructura d’aquesta finestra té cinc capes

(Fig. 22):

1. Vidre - 4 mm

2. Làmina de polivinilbutiral acústic

3. Vidre - 4 mm

4. Càmera - 12 mm

5. Vidre - 6 mm

El posicionament de les finestres no ha de ser qualsevol, sinó que s’han de

col·locar que estiguin encarades o contraposades amb les portes de la seva

respectiva habitació perquè hi hagi un bon corrent d’aire i així refresqui la casa

a temps d’estiu.

També es poden instal·lar claraboies a cada un

dels habitacles de la casa (habitacions,

menjadors, etc.) perquè així ens afavoreix a

l’estiu i a l’hivern; a l’estiu com que l’aire calent,

a causa de la seva densitat es troba a dalt,

s’obren les claraboies i s’escapa l’aire calent, i

a l’hivern es tanquen i al penetrar els raigs

solars s’escalfa la casa.

Fig. 22. Estructura vidre de finestra

Fig. 23. Claraboia


21

3.3.1.4. Altres mètodes

També hi ha altres mètodes no tant utilitzats ni coneguts però que són efectius

igual, per exemple, miralls que reflecteixen la llum solar per escalfar la casa.

Aquest mètode és innovador i als països molt

freds cada vegada s’està utilitzant més ja que

és de les poques tècniques que serveix faci

molt de fred o no.

Consisteix en uns miralls que tenen uns

sensors que localitzen el sol per així inclinar-

los amb els graus convenients perquè

reflecteixin la llum solar dirigint-la cap a la

casa.

També està el terra radiant que és la calefacció situada sota del terra en

comptes dels radiadors convencionals penjats a les parets. Es tracta d’un tub

que recorre tot el terra de la casa serpentejant

per ocupar tots els espais, i per aquest tub

passa l’aigua calenta que escalfarà la casa.

Aquest mètode és més efectiu que les

calefaccions convencionals (cada vegada

s’està utilitzant menys aquest tipus de

radiador) perquè l’escalfor que proporciona es

reparteix molt millor per tota la casa i s’aprofita

més ja que surt des del terra i fa que l’aire

calent pugi, és a dir, que passa per tots els

punts verticals. I també ens dóna una millor sensació pel fet que la calor en

pugi pels peus.

Un altre tipus de calefacció, que és el que

tenen instal·lat a l’alberg ecològic Alvarella,

a Galicia, (on vaig poder anar amb el

Campamento Félix Rodríguez de la Fuente)

és similar al terra radiant però col·locat per

l’interior de les parets, el qual també és

molt efectiu perquè proporciona calor pels

laterals, que és per on ho fa la natura

majoritàriament, i així assemblar-se més al

mètode natural.

Hi ha un altre mètode molt modern però que no serveix per mantenir la calor de

la casa sinó per escalfar l’aigua. Aquest mètode consisteix en passar l’aigua

per un tub de metall el qual s’endinsi a l’interior de la terra on la temperatura és

molt més elevada i fer que circuli en aquest circuit. Mentre l’aigua baixa, la

Fig. 24. Miralls solars

Fig. 25. Terra radiant

Fig. 26. Cara nord de l'edificació d'Alvarella


22

temperatura augmenta i es va escalfant i quan arriba a baix, torna a pujar ja

escalfada i s’emmagatzema al dipòsit d’aigua per tornar a fer el cicle. Però la

desavantatge que té és que te un cost molt elevat.

Fig. 27. Escalfador d'aigua subterrani


23

4. MÈTODES ECOLÒGICS

4.1. DE LES “3R”

El mètode de les 3R (tres erres) vol dir: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

Aquest és un mètode proposat per Greenpeace amb l’objectiu de millorar

l’impacte mediambiental que s’està provocant.

Reduir: Aquesta és la erra més important ja que totes les coses parteixen

des d’aquí. Els objectius principals de la reducció són: o Reduir o eliminar els materials d’un sol ús, per exemple els

embalatges. o Aprofitar les capacitats dels aparells elèctrics (encendre el

rentavaixelles quan està ple i no per la meitat). o I reduir les pèrdues energètiques o recursos (l’aigua, desconnectar

completament els aparells elèctrics quan no es fan servir, portar una

conducció del vehicle de forma eficient, etc.).

Reutilitzar: Aquesta consisteix en utilitzar els objectes quotidians per

donar-li una segona vida útil, per exemple, omplir les ampolles d’aigua un

altre cop, utilitzar la banda de darrere de les fulles de paper impreses, etc.

Reciclar: Aquesta última erra és la més popular ja que és la que costa

menys que hi participi la gent. I també perquè s’han posat normes de

fabricació de materials perquè siguin reciclables (el vidre, els brics, els

plàstics, etc.).

4.2. EVITAR CONTAMNACIÓ

4.2.1. Lumínica

La contaminació lumínica és l’emissió de flux lluminós de fonts artificials

nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris.

La brillantor de la contaminació és deguda a la mala qualitat i orientació de les

llums artificials, que el percentatge que no és aprofitat per il·luminar les zones

desitjades (els carrers, el terra, etc.) va a parar al cel i, com a conseqüència,

provoca alteracions en el medi natural. A simple vista, una de les

conseqüències de la contaminació lumínica és que no es poden veure les

estrelles a la nit. I indirectament, afecta a la cadena tròfica ja que els animals

nocturns es veuen afectats por no poder caçar a les seves preses perquè són

vistos abans.


24

Hi ha moltes més conseqüències tant econòmiques, ecològiques, com socials:

Econòmiques:

o Abús dels recursos naturals per produir l’energia utilitzada en

il·luminar.

o Desaprofitament de gran quantitat d’energia quan es malgasta llum

que va a parar al cel (a Alemanya al 1998 l’energia desaprofitada de

la llum amb direcció al cel en un any equivalia a l’energia produïda per

una central nuclear de mitja potència en un any).

Ecològiques:

o Una agressió l’ecosistema i a la cadena tròfica provocant desequilibris

en la vida dels animals nocturns.

o Degradació dels espais naturals a causa de l’extracció de

combustibles fòssils, biomassa, etc.

o L’emissió de CO2 i residus nuclears en fabricar l’energia utilitzada.

Socials:

o La llum exterior que de manera indesitjada entra dins les cases.

o La pèrdua de les nits amb estrelles, les quals són l’origen de la nostra

cultura i civilització (mitologia, cosmologia, ciència, etc.).

Així doncs, les solucions per evitar gran part d’aquests problemes és utilitzar

algunes tècniques d’il·luminació per poder fer això possible i que són aplicables

a una casa.

El més important és ser molt estricte en no encendre les llums quan no siguin

realment necessàries i no mantenir-les enceses quan no s’utilitzin (un exemple

molt comú és la gent que té una casa amb jardí i passen totes les nits

il·luminant-lo).

Després s’ha de mirar d’instal·lar bombetes eficients (la diferència amb les

convencionals és que la llum té una tonalitat més natural i aprofita molt més

l’energia en il·luminar, cosa que les convencionals gasten la major part de

l’energia en escalfar (el 85%)).

La forma d’il·luminació ha de ser sempre

de dalt a baix, i si això no pot ser possible,

s’han d’orientar els focus per evitar que

aquests enviïn la llum per sobre de l’edifici

a il·luminar.

Fig. 28. Orientació làmpades


25

Les làmpades han de tenir un sostre perquè la

llum no s’adreci cap al cel sinó cap a l’objectiu

a il·luminar i així no es provoca contaminació

ni despeses econòmiques en energia

desaprofitada, ja que si no es posa aquest

sostre, només s’aprofita un 15%, l’altre 85%

restant és desaprofitat.

4.2.2. Acústica

La contaminació acústica es defineix com l’excés de soroll provocat per un

emissor qualsevol que implica molèsties o danys ja sigui a les persones en el

desenvolupament de les seves activitats o als bens de qualsevol naturalesa.

Les principals causes de la contaminació acústica és l’activitat humana a causa

del transport, la construcció, la indústria, etc., però el nivell de sonoritat de les

activitats quotidianes dins de casa (la rentadora, la música, etc.), al sortir de la

vivenda també passa a formar part de la contaminació encara que sigui d’un

nivell més baix. I per això és favorable utilitzar recursos per evitar aquest fet.

Així doncs, el més important a mirar són les parets exteriors ja que és per on es

transmet la major part del soroll cap a l’exterior, i per això, s’ha d’instal·lar un

aïllant acústic a les parets externes de la casa, però en aquest cas quan es va

parlar del tema del aïllament tèrmic, aquest aïllament també serveix com a

acústic, que és la cel·lulosa.

Després també important són les finestres, que igual que les parets, també ens

serveixen les finestres utilitzades per l’aïllament tèrmic, ja que l’estructura és la

mateixa.

Finalment, hi ha tècniques o maneres de vivència per no produir tanta

contaminació. Uns exemples són: si es posa música, que el volum tingui un

nivell moderat, posar la rentadora o rentavaixelles durant el dia i no per la nit (ja

que la majoria dels animals descansen) o comprar aparells electrònics

silenciosos.

4.2.3. Atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és la més preocupant perquè és la més afectada

per l‘ésser humà a través dels motors dels cotxes, les fàbriques, etc.

Fig. 29. Làmpades ecològiques


26

Aquesta contaminació es defineix com la matèria tòxica present a l’aire que

produeix danys, riscos o molèsties greus a les persones o a qualsevol

naturalesa.

La matèria contaminant amb més quantitat i a l’hora la que més preocupa és el

diòxid de carboni (CO2) ja que és el més produït per l’humà. Aquest gas ocupa

un 85% del total dels gasos hivernacle

(CO2, H2O, CH4 (8%), òxid de nitrogen (5%)

i altres gasos (2%)). Les conseqüències

d’aquest gas és l’efecte hivernacle, que

consisteix que els raigs solars entren dins

de l’atmosfera però no els deixen sortir i

això fa augmentar la temperatura ambiental

de la Terra, cosa que és un problema molt

greu per a la fauna i la flora; o bé perquè

molts d’ells no es poden adaptar

biològicament al canvi de la temperatura, o perquè aquest canvi els hi afecta el

medi en què viuen, per exemple l’ós polar i el desglaç.

Per aquest motiu, s’ha de reaccionar i fer algunes coses al respecte aplicant-les

a la casa i a la forma de vida. Així doncs, són diverses les tècniques per

aconseguir minimitzar aquest nivell de contaminació:

No utilitzar de forma descontrolada els aparells electrònics, ja que és el que

més electricitat consumeix i, per tant, més contamina. Això a més ens

afavorirà en les despeses econòmiques.

Els electrodomèstics que siguin de baix consum energètic.

Si es disposa d’un cotxe o moto, només tenir-ne una unitat per família i

utilitzar-los el mínim possible (abans d’agafar aquests vehicles, utilitzar la

bicicleta o el transport públic) i quan s’agafa, conduir-los de manera

eficient. També ens afavorirà econòmicament.

No utilitzar materials artificials com els plàstics, ja que en la seva fabricació

produeix molta quantitat de CO2.

Els materials de la construcció de la casa que no siguin contaminants a

l’hora de la seva fabricació.

4.3. PRODUCTES ECOLÒGICS

4.3.1. Aliments

La producció d’aliments ja siguin vegetals com animals són molt favorables tant

en l’àmbit de la contaminació (en el cas que no s’utilitzin pesticides en els

Fig. 30. Contaminació industrial


27

vegetals) com en l’econòmic. Però en l’àmbit econòmic surt més a compte

només centrar-se en cultivar vegetals, ja que mantenir el bestiar no ens surt

tant rendible per la seva alimentació, les vacunes, la pèrdua de temps, etc., i

ens pot acabar sortint més car. Però la gallina si que ens surt a compte a causa

de la seva mida petita i la seva gran producció d’ous.

Així doncs, centrant-nos en els vegetals, la diferència de cultivar a casa els

vegetals o comprar-los als supermercats és bàsicament la contaminació i la

qualitat del producte. En la contaminació perquè es provoca directa i

indirectament. Directament perquè els hi posen pesticides que afecten al medi

ambient, ja que moltes de les partícules d’aquests insecticides s’esfumen amb

el vent i acaben arribant als mars o a la vegetació que l’envolta i ho acaben

intoxicant. I indirectament per el transport que s’utilitza per fer-los arribar al seu

destí.

Després, la qualitat del producte també acaba sent afectada per la mateixa raó

dels pesticides que ens contaminen a nosaltres mateixos i perquè de vegades

els hi posen químics amb la finalitat que les fruites o vegetals creixin més

ràpidament i/o amb una mida més gran, per exemple, de vegades a les síndries

o als tomàquets els hi posen aquestes substàncies. I això també ens acaba

perjudicant a la nostra salut.

En resum, s’hauria de tenir un petit hort amb els vegetals més essencials

(tomàquets, enciams, pastanagues, etc.) i així reduir la contaminació tant

atmosfèrica i aqüífera (indirectament) com corporal.

4.3.2. Per la llar

Els productes que s’utilitzen a la llar a l’hora de la neteja, la dutxa, o fins i tot

per cuinar, també són importants a l’hora de tractar-los ja que molts d’ells són

corrosius i contaminants a l’hora de llençar-los pel desaigua, per exemple, l’oli

de cuinar és un gran contaminant de l’aigua i no obstant, en llancem grans

quantitats pel desguàs. Així doncs, una opció és portar-los a un punt de

reciclatge, o una l’altre, comprar productes ecològics que no tinguin

característiques malicioses pel medi ambient.

Els productes ecològics el que tenen és que

estan fabricats amb materials i productes

més naturals i no porten tants químics, un

exemple que tothom l’hauria de seguir és el

tema del sabó de mans o corporal; la majoria

de persones utilitzen el sabó líquid quan

podria utilitzar la pastilla la qual té moltes

més avantatges: no gasta envàs de plàstic Fig. 31. Pastilla de sabó


28

per cada unitat sinó un petit tros de paper; els productes de la seva composició

són 100% naturals; a diferència del gel convencional, no porta colorants,

sulfats, additius, etc. que aquestes substàncies fan es ressequi la pell; és més

barat i dura molt més.

També hi ha lleixius i detergents ecològics sense productes químics

innecessaris i aquests, inclús netegen amb més eficàcia que d’altres

convencionals.


29

5. CONFORT

5.1. AVANTATGES

Tenir una casa ecològica molta gent pensa que no surt a compte i que no hi ha

comoditat en ella perquè els materials que la composen no són els

convencionals i per això no són eficaços. Però això no és així, té més

avantatges que desavantatges, però el que passa és que no fan publicitat

d’elles bàsicament perquè a les fàbriques i a les constructores no els interessa

i, per tant, la gent no n’està informada.

Els avantatges al tenir una casa ecològica són els següents:

A llarg termini, el pressupost. Els costos inicials de tot el disseny ecològic

de la casa es bastant més elevat que els costos d’una casa convencional

(per la utilització de les plaques fotovoltaiques, tèrmiques, energia eòlica,

etc), però al final s’acaba compensant aquesta inversió aportant grans

estalvis. A més, de part del govern, hi ha diverses subvencions pel fet de

fomentar l‘arquitectura ecològica.

El medi que t’envolta és més saludable. Segons la mitjana, la gent passa el

80% del seu temps lliure dins de casa i això en el cas de les cases

convencionals afecta de manera lleu a la salut de la persona a causa dels

materials en què està construïda la casa, per exemple, la gent que viu en

centres de ciutats on hi ha molta quantitat de soroll, viu amb més estrès

que la gent que es troba en zones silencioses, per tant, un aïllament acústic

afavoreix en la nostra salut; o els productes que fa servir aquella persona

en la seva convivència, com per exemple, la utilització de lleixiu per la

neteja de la casa afecta a la nostra respiració, o els propis aliments

consumits poden millorar la nostra salut.

Reducció dels residus. Tenir una casa ecològica en aquest cas també és

mantenir una forma de vida respectuosa amb el medi ambient i d’aquí la

reducció dels residus i el reciclatge.

L’orgull intern de la persona pel fet de saber que està sent respectuós amb

el planeta i que està aportant de la seva part per mantenir-lo “viu”.

5.2. DESAVANTATGES

Els desavantatges de disposar d’una casa ecològica són menys del que la

població es pensa.

El desavantatge principal és el pressupost inicial que cal invertir per fer la

seva construcció, ja que és bastant elevat a causa dels materials de


30

l’estructura (per la poca demanda que tenen i perquè són difícils trobar-los)

i de les instal·lacions de les plaques, aerogeneradors, etc.

El cost de la casa respecte a una tradicional és aproximadament d’un 15%

més.

Una altre desavantatge important és la forma de vida que s’ha de portar.

Vista la casa des de fora sembla que l’estil de vida que es porta és igual a

les convencionals però quan t’hi endinses veus que hi ha molts canvis i

renunciaments de luxes innecessaris respecte a la vida quotidiana de la

majoria de la gent. I això és un problema personal del qual el nou propietari

d’aquesta arquitectura ecològica s’ha d’acostumar i adaptar-se per

aconseguir ser el més respectuós possible amb el medi ambient.


31

6. CONCLUSIONS

En realitzar aquest treball he pogut arribar a la conclusió que una casa ben

preparada i utilitzant els recursos adequats SI que pot arribar a ser totalment

auto sostenible sense haver d’estar lligada a les xarxes municipals d’aigua, llum

i gas, és a dir, que aquestes factures poden ser totalment gratuïtes (a la llarga) i

mantenint un bon estil de vida.

A més, si tothom que tingués un xalet, en comptes d’utilitzar els recursos de les

xarxes municipals, els aprofités de les maneres estudiades en aquest treball, es

podria prescindir d’una gran quantitat de centrals tèrmiques i, per tant, hi hauria

una gran disminució de contaminació tant atmosfèrica, acústica com lumínica, i

no s’ocuparien tants espais que podrien ser substituïts per espais naturals.

També, si tothom disposés de cases ecològiques, s’eliminarien moltes

fàbriques que produeixen els materials de les estructures de les cases

convencionals, els quals contaminen molt en el procés de la seva obtenció, ja

que les cases ecològiques utilitzen elements que respecten el medi ambient

tant en l’àmbit de l’alliberament de gasos contaminants com en el de la

disposició d’aquests materials a la natura (per exemple, les diverses varietats

de fusta i les seves disponibilitats), i la majoria són igual d’eficients que els de

les estructures convencionals.

I perquè quasi ningú disposa d’una casa ecològica? Primer, perquè a les

empreses que tenen fàbriques les quals fabriquen alguns d’aquests productes

de construcció no els hi interessa que es produeixi aquest altre mètode de

fabricació ecològica, ja que haurien de tancar el seu negoci, per tant, les grans

empreses ja s’ocupen de que no es faci publicitat sobre aquestes

construccions. I segon, perquè la gent prefereix optar per productes i sistemes

que s’han utilitzat fins al moment i que els garanteix un bon funcionament, i

perquè són els que utilitza la gran multitud de població; i ja sigui per falta

d’informació o per influències poblacionals, no volen arriscar-se a emprendre

una nova vida amb aquests tipus de cases per por a que siguin un fracàs.

Després dels estudis realitzats he pogut arribar a la conclusió que la casa

ecològica “perfecta” segons la seva localització ha de disposar de:

Una orientació enfocada cap al sud per aprofitar al màxim els raigs solars.

25 m3 de plaques solars híbrides sobre el sostre i amb una inclinació de

35º cap al sud.

Un molí de vent com a reforç de les plaques solars i per quan no faci sol,

es puguin reemplaçar per aquest a més de també utilitzar les reserves

energètiques acumulades.

Electrodomèstics de baix consum per assegurar-se que mai es quedarà la

vivenda sense electricitat.


32

Un petit magatzem per anar acumulant els elements i la biomassa que

poden ser utilitzats més tard com a combustible per escalfar l’aigua o la

casa en el cas que la part tèrmica de les plaques solars híbrides no

rendeixi correctament.

Una caldera alimentada per biomassa com a substitut de les funcions de

la placa solar tèrmica en els moments en que no faci la seva funció.

A les aixetes de mans, col·locar airejadors amb piu, i a les aixetes de

dutxa, manetes de doble posició.

Vàters secs en comptes dels convencionals amb dipòsit, per tenir una

despesa d’aigua zero (només la utilitzada per netejar el cubell protector).

Un mecanisme de recollida, emmagatzematge i depuració d’aigües

pluvials, per convertir-les en potables.

Una teulada que sobresurti uns centímetres, per dues raons. Primera,

perquè a l’estiu faran ombra a una gran superfície de les parets de la

casa, i així estigui més fresca; i a l’hivern no li afectarà aquesta ombra ja

que el Sol incideix amb una inclinació més baixa. I segona, perquè al

augmentar la superfície de la teulada, la recollida de les aigües pluvials

serà notablement més elevada.

Unes parets interiors i exteriors de fusta o totxana ecològica amb

aïllaments de cel·lulosa perquè faci de funció d’aïllant tèrmic i acústic.

Finestres grans per augmentar l’entrada de calor i llum i així prescindir de

l’artificial. Que aquestes finestres estiguin preparades com a aïllants

tèrmics i acústics. I que estiguin ben posicionades (encarades o

contraposades a les portes de les habitacions corresponents i col·locades

a llocs on incideixin més els raigs solars) per una millor ventilació a l’estiu i

escalfor a l’hivern.

Sistema de calefacció de terra radiant, ja que aporta escalfor per tota la

superfície de la casa i la sensació és més agradable.

Sistemes d’il·luminació amb bombetes eficients. I la il·luminació exterior

que sigui de baixa intensitat i enfocada al terra per no produir

contaminació lumínica ni pèrdues energètiques.

Utilitzar i consumir productes ecològics i en els productes de la llar, fer el

mètode de les “3 erres”: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

Finalment, tot i que durant l’elaboració d’aquest treball he tingut moments en

que se m’ha fet bastant pesat, puc dir que he aconseguit respondre

satisfactòriament la hipòtesi que m’he plantejat.

També he de dir que m’ha agradat molt fer aquest treball de recerca perquè he

après moltes coses sobre com podem arribar a obtenir totes les necessitats de

l’ésser humà d’avui dia només aprofitant-nos dels recursos que ens aporta la

natura. I això m’ha permès veure que malauradament la gran majoria de

persones ignoren aquest fet a causa del gran poder que tenen els diners, ja

que si hi ha aquesta ignorància és perquè no interessa que se sàpiga, perquè


33

el centre de la major part dels diners és el petroli, i el petroli és la major font

d’energia.

Agraïments:

Voldria donar-li les gràcies l’alberg Alvarella i al “Campamento Félix Rodríguez

de la Fuente” ja que em van aportar molts coneixements els quals els he pogut

utilitzar per realitzar aquest treball. També donar-li les gràcies a la meva família

que m’ha ajudat molt a elaborar la maqueta de la casa. I finalment, a la meva

tutora del treball, Lluïsa, que m’ha seguit i ajudat a poder realitzar aquest

treball.


34

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BUENO, Mariano. El gran libro de la casa sana. Ed. Ediciones Martínez Roca, S.A,

Barcelona, 1992. [Consulta: 28 juny 2014].

AULÍ MELLADO, Enric. La Sostenibilitat és possible: propostes alternatives sobre

l'energia, l'habitatge, les compres i el lleure. Ed. Editorial Pòrtic, Barcelona, 2004.

[Consulta: 15 juliol 2014].

YAÑEZ, Diana i RODRÍGUEZ, Julio. Conciencia Eco. [en línia].

<http://www.concienciaeco.com/2010/09/21/que-es-una-casa-ecologica/> [Consulta:

25 maig 2014].

AMADOR, Eymmi. Orientación solar de la vivienda. Tu casa Ecológica. [en línia].

<http://tucasaecologica.wordpress.com/2012/09/21/orientacion-solar-de-la-

vivienda/> [Consulta: 11 juny 2014].

VIGNOLA, Frank. Solar Radiation Monitoring Laboratory. University of Oregon. [en

línia]. <http://solardat.uoregon.edu/SunChartProgram.html> [Consulta: 13 juny

2014].

GARCÉS, Miguel. Como construir una casa ecológica. Noticias de ecología y

medio ambiente. [en línia] <http://diarioecologia.com/como-construir-una-casa-

ecologica/> [Consulta: 17 juny 2014].

Minue. Energía solar fotovoltaica para autoconsumo, ¿es el momento?

En Naranja, ING Direct. [en línia]. <http://www.ennaranja.com/para-

ahorradores/energia-solar-fotovoltaica-para-autoconsumo-es-el-momento/>


GARCÍA, Santiago. Historia de la Energía Termosolar. Centrales termosolares. [en

línia]. <http://www.centralestermosolares.com/historia-de-la-energia-termosolar>


Usos de la biomasa. Agenbur. [en línia].

<http://www.agenbur.com/es/contenido/index.asp?iddoc=410> [Consulta: 8 juliol

2014].

Aprovechamiento de agua de lluvia. EcoHabitar. [en línia].

<http://www.ecohabitar.org/aprovechamiento-de-agua-de-lluvia/> [Consulta: 11 juliol

2014].

El agua de casa. H2O POINT. [en línia] <http://www.h2opoint.com/lluvia.php>

[Cosulta: 12 juliol 2014].

Cómo aprovechar la luz solar en casa. TV Net Media Group [en línia].

<http://tvnet.us/como-aprovechar-la-luz-solar-en-casa/> [Consulta: 17 juliol 2014].

LÓPEZ, Luis. Panel Solar Híbrido. [en línia]. <http://panelsolarhibrido.es/>


Ecomarc. [en línia]. <http://www.ecomarc.es/> [Consulta: 23 juliol 2014].

Maderas Sfica. [en línia]. <http://www.maderas-sfica.es/estructura-casas-

madera.html> [Consulta: 26 juliol 2014].

Vidrios y herrajes. KÖMMERLING. [en línia].

<http://www.kommerling.es/ventanas/vidrios-herrajes> [Consulta: 29 juliol 2014].


35

Evita la contaminación lumínica. Cel Fosc. [en línia].

<http://www.celfosc.org/esp/5minutos.html> [Consulta: 29 juliol 2014].

CARRILLO, Mónica. CASAS ECOLÓGICAS. [en línia]. <http://casas-

ecologicas.blogspot.com. es/> [Consulta: 8 agost 2014].

Medidas de ahorro de agua en viviendas. La tienda del ahorro de agua. [en línia].

<http://www.latiendadelahorrodeagua.com/blog/medidas-de-ahorro-de-agua-en-

viviendas-desarrolladas-por-el-epa/> [Consulta: 23 agost 2014].

ARCIA, Maria Elena. La casa pasiva, ventajas y desventajas. Casas ecológicas [en

línia]. <http://icasasecologicas.com/la-casa-pasiva-ventajas-y-desventajas/>

[Consulta: 28 agost 2014].

VILALTA, Jaume. La casa ecològica. Quèquicom. [en línea].

<http://www.tv3.cat/videos/226059944/La-casa-ecologica> [Consulta: 17 novembre

2014].

La casa ecològica

Documents

Transcript of La casa ecològica