LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de...

27
Newsletter número 10 Novembre de 2010 [email protected] www.fiecweb.cat LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010 I LA CATALUNYA EXTERIOR FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ENTITATS CATALANES

Transcript of LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de...

Page 1: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Newsletter número 10Novembre de 2010

[email protected]

LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010 ILA CATALUNYA EXTERIOR

FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ENTITATS CATALANES

Page 2: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Els programes de les forces polítiques per a la Catalunya ExteriorEleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010

La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya per part del Presidentde la Generalitat permetrà que sigui finalment el CERA (Cens Electoral de Residents Absents) tancat a 1 de setembre de 2010 el que seràutilitzat, per la Junta Electoral, per a establir el nombre de catalans residents a l’exterior amb dret a vot en les properes eleccions al Par-lament.

Serem un total de 133.437 catalans residents a l'exterior i inscrits al CERA els que podrem votar en les eleccions al Parlament de Cata-lunya del dia 28 de novembre, d’acord amb les dades difoses per l'INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol. Aquesta xifra és proumés important que la de 108.851 electors que van poder votar en les anteriors eleccions al Parlament català de l’any 2006.

El creixement del nombre d'electors inscrits al CERA en aquests darrers quatre anys (24.586 nous electors) és la conseqüència, per unabanda, de l'increment de l’emigració de catalans cap a l’exterior des de l'inici de l'actual crisi econòmica (al voltant de 12.000 sortidesnomés entre els anys 2008 i 2009) i, de d’altra, de les recuperacions de nacionalitat espanyola que la Llei de la Memòria Històrica ha facilitat en el cas deldescendents d’exiliats de la guerra civil.

Des de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes creiem que és important que els catalans residents a l’exterior ens comprometem, de forma activa,en participar en aquestes eleccions i, en general, en tot allò que té a veure amb que Catalunya esdevingui una societat plenament democràtica, lliure de de-cidir com vol organitzar-se, amb una llengua i una cultura plenament reconegudes arreu de món i capaç de superar amb el seu treball i el seu esforç tots elsentrebancs econòmics i socials que la realitat d’una economia globalitzada ens crea. També creiem que les comunitats catalanes de l’exterior tenim un es-pecial paper en contribuir, des de la realitat tan diversa de cadascun dels nostres països d’acollida, en la projecció econòmica i cultural de Catalunya.

Ara bé, res d’això no serà possible si aquells que tinguin la reponsabilitat de governar la Generalitat de Catalunya en els propers anys i aquells que tinguinla responsabilitat, des del Parlament de Catalunya, de donar suport o de fer oposició al govern de torn, no tenen idees clares sobre el que esperen i el quedesitgen que sigui el paper dels catalans de l’exterior en el futur de Catalunya.

Amb aquesta finalitat la FIEC va adreçar als sis grups polítics amb representació parlamentària (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i C’s) i a les dues formacions a quiles enquestes donen possibilitats d’entrar al futur Parlament (RCat i SCI), una breu enquesta en què els hi demanavem les seves propostes pels catalans del’exterior.

Aquí trobareu les seves respostes (les de cinc dels grups parlamentaris actuals i les d’una de les formacions no parlamentàries). Malauradament, les altresdues no han respost al qüestionari. En primer lloc presentem una síntesi, elaborada per la FIEC, de les respostes de les formacions polítiques. Posteriorment,teniu les contestes senceres al formulari de la FIEC.

Esperem que aquestes respostes us ajudin a tenir opinió sobre el que pensen els partits polítics sobre la Catalunya Exterior. Des de la FIEC només us de-manem que sigui quina sigui la vostra opció no deixeu d’enviar el vostre vot pel proper 28 de novembre. En tota elecció sempre ens hi juguem molt però aningú se li escapa que potser aquest cop molt més que en ocasions anterior.

Bona lectura i bon vot !!!!

Màrius Vendrell i RoyoPresident de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes

President de l’Associació Catalonia de São Paulo (Brasil)

Page 3: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Durant aquestsanys, malgrat estara l’oposició, hemdedicat tanta aten-ció que hem pogutals catalans de l’ex-terior. Hem editat,aproximadamentcada tres mesos, elbutlletí electrònicCatalunya-Món.Hem visitat sempreque hem pogut lesentitats catalanes.D’aquesta maneraens hem convertiten els portaveus deles necessitats delscatalans de fora.Sempre hem ditque els catalans del’exterior han de serels millors aliats perquelcom fonamen-tal en aqueststemps: la interna-cionalització de Ca-talunya.

L’Estatut de 2006,impulsat i desenvo-lupat pel PSC desdel Govern de laGeneralitat, con-templa el fomentdels vincles socials,econòmics i cultu-rals amb les comu-nitats catalanes al’exterior. En com-pliment del mandatde l’Estatut, els so-cialistes volem con-tinuar impulsant eldesplegamentmàxim d’aquestesdisposicions perquèel Govern de la Ge-neralitat doni suporta les activitats deles entitats queagrupen els cata-lans de l’exteriorperò també als ca-talans residents al’exterior que reque-reixin assistència.

Esquerra consideraals catalans i lescatalanes que viuena l'exterior com elsmillors ambaixadorsde Catalunya. Enaquest sentit unade les accions im-portants de la legis-latura que s'acabaha estat el suport ienfortiment de laxarxa de la Cata-lunya exterior, a tra-vés dels casals icomunitats catala-nes a l'exterior. Enaquesta legislaturadonarem suport ales comunitats cata-lanes a l’exteriorperquè siguinagents de diplomà-cia pública cata-lana.

Li dedicarem la mà-xima atenció. Ésevident que totssom igualment ciu-tadans, els catalansque vivim a Cata-lunya com els queviuen a l’exterior.Els catalans queviuen a l’exterior notenen les mateixesoportunitats per co-nèixer el que succe-eix a Catalunya iper que els arribi deforma nítida el mis-satge de la nostraformació política.És per això quefarem tot el queesta a la nostra màper tal que puguinconèixer les nostrespropostes. Deixemclar que discrepemde l’enunciat de lapregunta al consi-derar Catalunyacom a nació.

ICV-EUiA mantéuna relació molt es-pecial amb els cata-lans i les catalanesestesos per tot elmón, d’una bandaper la tradició queens ve de l’exili re-publicà i la gent delPSUC. ICV-EUiAconsidera les comu-nitats catalanes al’exterior i les perso-nes que s’organit-zen al seu entorncom una part delnostre país –ciuta-dans i ciutadanesactius i que volemque es comprome-tin amb els proble-mes de Catalunya.

En els nostres es-tatuts, consta lacreació de la Ve-gueria d’Exteriorsque té els matei-xos drets que qual-sevol altraVegueria de l’Inte-rior. Creiem quejuga un paper moltimportant respecteal coneixement en-riquit per les expe-riències viscudesdels catalans enels diferents paï-sos del món per laregeneració polí-tica necessària perCatalunya i peraconseguir el reco-neixement interna-cional de l’EstatCatalà quan hihagi una majoria alParlament de Ca-talunya que pro-clami laindependència.

Quina atenció dedica-reu en la propera cam-panya electoral aaquest col.lectiu? Quinpaper creieu que ha dejugar la Catalunya Exterior en el conjuntde la nació catalana?

Page 4: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Considerem quetota reforma ha derespectar i empararel dret de vot delscatalans de fora ien cap moment unareforma de la lleielectoral pot dissol-dre el vot català enun totum revolutumespanyol, que afa-vorís a les gransopcions polítiquesespanyoles i dismi-nuís les possibilitatsdels partits quevenen des de Cata-lunya. Hem defen-sat l’eventualitatd’una representacióde la Catalunya ex-terior al Parlamentde Catalunya.

La reforma és alta-ment positiva, jaque mantenint leslínees generals delsistema electoral,proposa una sèriede millores i actua-litzacions. Totsaquells ciutadansinscrits en el CERApodran votar a leseleccions al Parla-ment Europeu, a lesCorts Generals(Congrés dels Dipu-tats i Senat), alsParlaments autonò-mics i als referèn-dums convocats.D’altra banda, s’in-trodueix quelcomreiteradament recla-mat pels ciutadansque viuen a l’es-tranger com és lapossibilitat d’exercirel vot en urna alsconsolats i ambai-xades. A més, esmanté la possibili-tat, com existeix ahores d’ara, d’exer-cir el dret de vot percorreu. Per tal demillorar les garan-ties de transparèn-cia i legalitat esregularà una sort de

En relació al censexterior, Esquerradefensa que Cata-lunya hauria depoder tenir més pesen la determinaciódel CERA i tenircompetències com-partides en la ofi-cina del censelectoral. La cir-cumscripció de l'ex-terior és unapossibilitat que Es-querra veus ambbons ulls ja queacosta els repre-sentants públics alselectors i per tantha de ser conside-rada en la inevitablecreació de la lleielectoral pròpia.

En aquest sentit,les nostres propos-tes respecte alsdrets electorals delsresidents en l’exte-rior són les se-güents:-Impulsar i facilitarles mesures quegaranteixin el dretdels ciutadans cata-lans, així com de laresta de ciutadansespanyols, queviuen en l’exterior aser electors i elegi-bles en els proces-sos electorals, enles mateixes condi-cions que els ciuta-dans residents aEspanya i Cata-lunya.-Per això, impulsa-rem les reformes le-gals necessàries iproporcionarem elsmitjans materials itècnics para posaren funcionament el“vot en l’urna” enles Ambaixades iConsolats d’Es-panya. -Recolzarem els òr-gans institucionalsde representaciódels espanyols i ca-

En relació amb lareforma de laLOREG, podem dirque difícilmentpodrà aprovar-seaquesta legislatura.En el cas català, elmodel de Llei elec-toral de Catalunyaque ha proposatICV-EUiA, en elmarc de la ponèn-cia parlamentàriacreada amb aquestobjectiu, es basa enuna circumscripcióúnica nacional detot Catalunya per al’elecció dels dipu-tats i les diputades,i una provisió terri-torial per vegueriesa partir d’un sis-tema de repartimentintern i l’aplicaciód’un mecanisme co-rrector. L’elecció enuna única circums-cripció fa que notingui sentit parlard’una circumscrip-ció específica per ala Catalunya Exte-rior.

La trobem molt ne-gativa i semblacom si estigués fetper anar en contraa la Catalunya Ex-terior. Entenemque un problemaen el cens munici-pals en certs llocsno hauria de serutilitzar com ex-cusa per eliminarels drets dels cata-lans a l’exterior apoder votar en al-tres eleccions(Parlament, Con-grés..etc). Cal re-soldre el problemaoriginal, revisant afons el cens muni-cipal i en aquestsentit posar elsmecanismes ne-cessaris per impe-dir les irregularitatsque es donen encerts municipis.Podem estar d’a-cord (amb una cir-cumscripcióespecífica) peròhaurà de ser estu-diada amb deteni-ment perquè nopugi distorsionarl’objectiu de Rea-grupament de fer

Properament, el Con-grés dels Diputatsaprovarà la reforma dela LOREG (Llei Orgà-nica de Règim Electo-ral General). Comvaloreu aquesta re-forma? Quins conside-reu que han de ser elsdrets electorals delscatalans que viuen foradel país? Quan es faciuna llei electoral pròpiaper a Catalunya, consi-dereu adient que hihagi una circumscrip-ció específica per a laCatalunya Exterior?

Page 5: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

vot pregat (voto ro-gado). Pel que fa ala proposta de crea-ció d’una circums-cripció específicaper la Catalunya ex-terior, el PSC haproposat la sevacreació en les pro-postes presentadesper l’establimentd’una llei electoralpròpia.

talans a l’estranger.No creiem que siguinecessari crear unacircumscripció es-pecífica per a la Ca-talunya Exterior.

una llei electoralbasada per sufragiuniversal i perelecció uninominalen districtes elec-torals reduïts, ate-nent a criterisd’organització terri-torial i de propor-cionalitat.

Page 6: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

El nou Estatut faunes considera-cions sobre la Cata-lunya exterior quefan necessària l’a-daptació de la llei.No ens hem plante-jat de crear capagència. Ens propo-sem, en tot cas,gestionar amb méseficiència allò delque disposem. Pernosaltres, no sónacceptables algunsdels episodis quehan succeït aquestsanys amb el suporteconòmic a les co-munitats exteriors,que s’han gestionatamb retards i moltmalament. Tambécreiem que s’ha deparlar a les Comu-nitats amb realismei no donar falsesexpectatives quemai es compleixen.

Des del PSC, no espreveu modificar laLlei de 1996, de re-lacions amb les co-munitats catalanesde l’exterior, en lapropera legislatura.Pel que fa la gestióde les relacionsamb la Catalunyaexterior des de laGeneralitat, pen-sem que la xarxad’agències desen-volupades en els úl-tims anys permetuna feina àgil i flexi-ble des dels dife-rents àmbitsd’actuació, mitjan-çant les diferentsdelegacions. Enaquest sentit, nocontemplem la cre-ació d’una Agènciaunificada de les Co-munitats Catalanesa l’exterior.

El ple desenvolupa-ment del Pla del’Acció Exterior delGovern de Cata-lunya pel període2010-2015 ha depermetre a la Ge-neralitat dotar laseva política pú-blica d’acció exte-rior dels recursosorganitzatius, hu-mansi econòmics, aixícom de planificaciói legislació necessa-ris. Per tal d’assolirels seus objectius,el Govern ha de re-conèixer el paperdels catalans i cata-lanes que viuen al’exterior. Cal comp-tar i implicar en elsobjectius estratè-gics institucionalsen matèria d’accióexterior del Governa tots aquells actorsi actius amb inci-dència internacionaldels que disposa, jaa dia d’avui, Cata-lunya. En aquestsentit el nostre ob-jectiu és crear elConsell Internacio-nal de Catalunya.

A priori no som par-tidaris de crearagències públiquesper cadascuna deles polítiques con-cretes del Govern.Per tant, creiemque la relació ambles comunitats del’exterior les ha degestionar i desen-volupar el propi Go-vern de laGeneralitat. Iaquesta relació s’hade guiar pels princi-pis de cooperaciómútua, respecteinstitucional i sem-pre ha de tenir pre-sent que el Governde la Generalitat ésel Govern de totsels catalans amb in-dependència d’onresideixin i amb in-dependència de laseva ideologia.

ICV-EUiA creiemque ha passat proutemps, han canviatmolt les coses i hiha noves necessi-tats i nous requeri-ments quejustifiquen la modifi-cació o revisió de laLlei 18/96 per aten-dre les noves reali-tats; les novespossibilitats de co-municació; les ne-cessitats educativesi formatives i de di-vulgació cultural,etc. Les necessitatsmaterials dels cen-tres i casals cata-lans querequereixin més imillors recursos, nosols econòmics,sinó sobretot de su-port tècnic, forma-tiu, mitjanstelemàtics, el queens portarà a modi-ficar les formes departicipació i segui-ment de les comu-nitats catalanes enrelació amb el Go-vern de Catalunya itambé el Parlamenti la resta d’institu-cions.

Dins de la regene-ració política queproposa Rcat,creiem que l’actualsistema de rela-cions entre la Cata-lunya Exterior i laGeneralitat ha decanviar. Estem encontra que els re-cursos destinats oles subvencions al’exterior estiguincondicionats percriteris polítics deltitular de la conse-lleria. Catalunya had'impulsar les co-munitats de cata-lans que al llarg deltemps s'han anatconstituint arreu delmón, dotant-les derecursos de tottipus, d'informació ide serveis, per talque puguin tambéexercir un rol depromoció del paísen la seva terrad'acollida. Estemd’acord amb la cre-ació d’un orga-nisme, sigui unaAgència o una altreforma, de les Co-munitats Catalanesde l’Exterior.

La Llei 18/1996, de rela-cions amb les comuni-tats catalanes del'exterior, es va aprovarl'any 1996. Teniu la in-tenció de proposar unanova llei o de modificarl'existent? Sou partida-ris de la creació d'unaAgència de les Comu-nitats Catalanes del'Exterior? Com voleugestionar les relacionsamb la Catalunya Exte-rior des de l'adminis-tració de laGeneralitat?

Page 7: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

En un determinatmoment es van es-tendre lectorals decatalà a tot el món,amb suport de laGeneralitat.Aquesta tasca hade continuar. L’en-senyament del ca-talà presencial alsadults s’ha de conti-nuar procurant através dels Casals,de l’Institut RamonLlull i fins I tot de-manant la implica-ció del Cervantes.En aquest momentsobretot ens preo-cupa, perquè noestà resolt, l’ensen-yament del catalàals nens i nenes. Ésuna demanda demolts pares quecontemplen, com afamília, poder tornara Catalunya i queels seus fills no sa-bran català. Enaquest punt s’hande trobar totes lessolucions que cal-guin i adaptades acada circumstància

En el futur imme-diat, es preveu mi-llorar i consolidarels estudis catalansa diferents universi-tats. El desplega-ment dels plansd’estudis catalans al’exterior comptades de fa prop d’unany amb una co-missió externa d’as-sessorament,plenament recol-zada pel Govern dela Generalitat. Pelque fa a l’àmbit ex-trauniversitari, esdóna suport a lescomunitats catala-nes a l’exterior per-què programincursos de llenguacatalana i activitatsde cultura catalana.A més a més,aquesta darrera le-gislatura s’ha impul-sat el cursd’aprenentatge vir-tual Parla.Cat. En vista de l’obrade govern de la da-rrera legislatura,pensem que jas’han establert unaexcel·lent estructuraorganitzativa i unes

L'instrument que téla Generalitat pertal d'impulsar l'en-senyament del ca-talà a l'exterior ésl'Institut RamónLlull. L’InstitutRamon Llull (IRL)es dedica a l’ensen-yament de la llen-gua i la culturacatalanes a les uni-versitats de fora del’àmbit lingüístic. Entotal, més de 160universitats de foradel domini lingüís-tic ofereixen docèn-cia d’estudiscatalans amb lacol·laboració del’Institut RamonLlull. En aquestsentit Esquerraaposta per reforçarl'IRL i avançar enl'ensenyament de lallengua també a ni-vells d'escolaritza-ció obligatòriamitjançant convenisamb centres educa-tius.

El Partit Popular deCatalunya vol quees garanteixi l’apre-nentatge del catalàdels residents al’exterior, així comla resta de llengüescooficials. Per a lanostra formació po-lítica la promociódel català a l’exte-rior s’ha de realitzara través de l’InstitutRamon Llull.Aquesta institució téencomanada la fi-nalitat de projectara l’exterior la llen-gua catalana i pernosaltres no hi hamillor instrumentque aquest. Des delPartit Popular deCatalunya apostemper la promoció delcatalà feta amb ob-jectivitat. Per aixòentenem que és es-sencial un InstitutRamon Llull quelluny de la polititza-ció es dediqui ex-clusivament acomplir amb el seuobjectiu. Tanmateix,volem garantir eldret dels residentsa l’estranger i els

En primer lloc, val adir que defensemque es promogui ies difongui la llen-gua catalana com allengua oficial co-munitària i el reco-neixement i l’impulsde la cultura cata-lana com a elementintegrant de la di-versitat cultural i na-cional europea. Lesdelegacions exte-riors del Govern dela Generalitat hande ser una ròtulaentorn de la qualgiri la presència delcatalà al món. Ésaixí que, allà on hiha delegació,aquesta ha de fercontactes continusamb les universitatsde més prestigi peroferir-hi lectorats dellengua, de litera-tura i de cultura ca-talanes. Moltescomunitats, via con-veni, fan classes decatalà a aquestsnuclis de poblaciócatalana, però cal-drà insistir en l’edu-cació de la poblacióde les mateixes en

L’objectiu principal de Rea-grupament Inde-pendentista és laindependència deCatalunya i la re-generació política.El nostre programaelectoral està pen-sant per quan Ca-talunya esdevinguiun Estat propi. Enaquest sentit faremal menys, el quefan els altres paï-sos (Espanya, Ale-manya...etc) quetenen els institutscorresponents(Cervantes Goe-the..etc) que fanpromoció de lesseves llengües pera tots el món.

Quins projectes teniuper a l’ensenyamentdel català a l’exterior,tant en l’àmbit universi-tari com extrauniversi-tari (adults i poblacióinfantil)?

Page 8: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

línies d’acció reeixi-des en la difusió dela llengua catalana iel seu ensenyamentexterior.

seus fills a aprendreel castellà com allengua oficial del’Estat mitjançantnoves aules de llen-gua i cultura i l’en-fortiment de l’Institut Cervantes

titats, d’acord ambl’oferta externa quefacin, en llengua,cultura i literaturacatalanes.

Page 9: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Ho veiem amb pre-ocupació. Tot i queningú en parla -pot-ser perquè fa porabordar que, ara, hiha catalans queemigren, en tenimuna constància per-manent. Està mar-xant gent moltpreparada que alnostre país no trobasuficients oportuni-tats. Estem compro-mesos, a crearunes condicionseconòmiques quepuguin fer possibleel seu retorn si hodesitgen. Altra cosaés, però, que persortir del bloqueigeconòmic en el queestà Catalunya ne-cessitarem interna-cionalitzar lesnostres empreses i,així, ens caldrà quemolts catalans sur-tin a fora, ni quesigui temporalment.Es tracta de sortirper trobar novesoportunitats per Ca-talunya. Ara, malau-radament, es surt afora perquè a Cata-lunya no n’hi ha.

Malauradament, lacrisi ha tingut unnefast impacte so-cial, abocant amolta gent a l’atur ia situacions labo-rals i personals pre-càries iinsostenibles. Pertant, és comprensi-ble que davant unasituació extremad’atur, en els mo-ments més difícilsde la crisi, molts ca-talans decidissinbuscar feina arreu.Dit això, els socia-listes catalansestem treballant peruna ràpida recupe-ració de l’economiai del camí de l’ocu-pació

Les catalanes i ca-talans que busquenfeina a l'exterior sónuna mostra del po-tencial del nostrecapital humà.Aquesta emigracióté una caracterís-tica general que ésl'alt grau de forma-ció que té i l'altvalor afegit queaporta. En aquestsentit Esquerra novalora negativa-ment aquest tipusde moviment de ca-talans i catalanesque prefigura unade les característi-ques del mercatglobal, la mobilitaten treballadors ambalt valor afegit comel que ofereixen elsnostres compatrio-tes.

No es pot valorard’altra forma quenegativament. Quecatalans hagin demarxar a l’exterioren busca d’oportuni-tats professionalssignifica que a Cata-lunya no les troben.A Catalunya el Go-vern ha passat denegar la crisi a reco-nèixer-la, tard i ma-lament. Però mésenllà d’això, l’actualGovern no ha posatels mitjans necessa-ris dels que disposaal servei dels ciuta-dans per proposarsolucions a la greucrisi econòmica queviu el nostre país. Molts catalans hanhagut de marxa forade Catalunya perl’autèntica incapaci-tat d’un Govern d’a-frontar la situació decrisi, i aquesta con-seqüència perduraràen el temps. Aquestfet, en un principinegatiu, hem de sercapaços de conver-tir-lo en una novaoportunitat. Fer dela necessitat, virtut.

Aquesta situació noés gens bona i noens en podem sen-tir satisfets, quan lasortida sigui percausa de mancade llocs de treball aCatalunya i es facia contracor. Tambéés especialment la-mentable l’emigra-ció de “cervells”, ésa dir, joves i no tanjoves professionals,científics, acadè-mics, estudiants,etc., estem propo-sant un programade modernitzacióecològica de l’eco-nomia de Catalunyaamb la creació denoves ocupacionsvinculades a unaeconomia més sos-tenible.Una altracosa, és que pro-fessionals i acadè-mics catalans siguincridats a exercir cà-rrecs de direccióalta o mitjana, o béde docència o re-cerca en institu-cions, universitats,empreses i centresde recerca d’Eu-ropa i de tot el món.

La crisi econòmicaa Catalunya ésmés forta que enaltres llocs, nonomés per l’espolifiscal a que estemsotmesos dins del’Estat Espanyol, sino que també és laconseqüència de lapèrdua d’importàn-cia dins de la socie-tat catalana actual,de certs valors. Peraixò cada dia moltsbons professionalso emprenedors esveu la necessitatd’anar a l’exteriorper trobar les opor-tunitats que a Cata-lunya se li nega.Amb l’espoli fiscal aque estem sotme-sos ofega qualse-vol sortida a curt imitjà termini a lacrisi. Cal el mésaviat aconseguircrear l’Estat Català,mentre això nosigui possible, noaconseguirem queel nombre de cata-lans que es veuenobligats a marxar al’exterior no aug-menti.

D’acord amb diversosestudis recents, perprimera vegada enmolts anys hi ha unasignificativa sortida decatalans que van a tre-ballar a l’estranger percausa de la crisi eco-nòmica. Com valoreuaquesta circumstàn-cia?

Page 10: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Tenim 14 agrupa-cions exteriors algu-nes molt actives,d’altres no tant.Estem presents allàon hi ha catalans famolts anys, com aArgentina o a Ma-drid, però tambétenim agrupacions,on hi ha catalans,més recents comAnglaterra, Ale-manya o Quebec-Canadà.

El PSC, com a tal,no té una xarxa prò-pia d’agrupacionsde militants fora deCatalunya. Tanma-teix, els socialistescatalans que viuena l’exterior i desit-gen militar en laseva ciutat de resi-dència poden parti-cipar en el marc deles delegacions ex-teriors del PSOE,que sí que comptaamb una importantxarxa d’agrupacionsexteriors.

Esquerra té des-enes de militants al'Exterior que s'or-ganitzen col·lectiva-ment en militància al'exterior. La militàn-cia a l'exterior hapogut participar entots els processosinterns de decisiócom a circumscrip-ció pròpia.

El Partit Popularmanté una importantpresència organitza-tiva a l’exterior d’Es-panya. Més de10.000 personesformen el Partit Po-pular Exterior que tépresència a Europa iAmèrica. Concreta-ment, tenim repre-sentació en 25països: 11 païsoseuropeus, 13 d’a-mericans i Israel onviuen el 90% delscatalans residentsen l’exterior.

ICV és una organit-zació política adhe-rida al Partit VerdEuropeu, essent elseu referent a Cata-lunya. Des dels prin-cipis de la plenasobirania dels po-bles i més enllà delsadherits i les adheri-des, tenim recone-guda la relació ambla nostra força polí-tica mitjançant elcol·lectiu d'amics iamigues arreu delsterritoris. Finalment,a Brussel·les tenimuna petita delegació.

Reagrupament téla Vegueria d’Exte-riors que reagrupaprop d’un centenarde catalans resi-dents per a tot elmón, que treballaper aconseguir elsobjectius d’una Ca-talunya indepen-dent i laregeneració polí-tica i realitzemactes de promociódels beneficis de laindependència perCatalunya.

La vostra formació po-lítica té activitat a l'ex-terior? Teniuagrupacions o d'altresformes d'organitzaciópels catalans de l'exte-rior?

Page 11: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

RESPOSTES AL QÜESTIONARI ELECTORAL DE LAFEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ENTITATS CATALANES

Page 12: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Convergència i Unió

Pregunta 1A la Catalunya Exterior hi viuen 410.000 catalans, d’acord amb els estudis que ha fet la FIEC. Quina atenció dedicareu en la propera campanya elec-toral a aquest col.lectiu? Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?

Durant aquests anys, malgrat estar a l’oposició, hem dedicat tanta atenció com hem pogut als catalans de l’exterior. Hem editat, aproximadament cadatres mesos, el butlletí electrònic Catalunya-Món que hem procurat que arribés al màxim nombre de catalans de l’exterior i que, segur, han rebut totsels casals i entitats catalanes de fora. Hem visitat sempre que hem pogut les entitats catalanes, tant l’Artur Mas com altres representants del partit, imolt especialment els nostres parlamentaris. D’aquesta manera ens hem convertit en els portaveus de les necessitats dels catalans de fora i, pecu-liarment, la nostra diputada al Parlament de Catalunya, la Maria Rosa Fortuny, representant nostre al Consell de les Comunitats, ha estat molt ama-tent a tot el que succeïa. Ara que ve la campanya, doncs, seguirem aquesta feina. El Catalunya-món electrònic augmentarà la seva periodicitat i unCatalunya-món paper arribarà a tots els catalans que estan inscrits al cens del CERA i tenen dret de vot. També farem actes electorals a Londres,Paris, Montpeller, Tolosa, Andorra i Buenos Aires.Sempre hem dit, i ara només repetim, que els catalans de l’exterior han de ser els millors aliats per quelcom fonamental en aquests temps: la inter-nacionalització de Catalunya. Necessitem gent que econòmicament, socialment, políticament i culturalment siguin antenes de Catalunya al món. Ca-talunya, que deixa de fer pedagogia a Espanya, ara n’ha de fer molta al món. Necessitem tenir molts amics al món. Els catalans de fora ens han d’ajudarmolt en aquest sentit.

Pregunta 2Properament, el Congrés dels Diputats aprovarà la reforma de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General). Com valoreu aquest reforma?Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país? Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya,considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?

Hem seguit amb molta atenció l’elaboració d’aquesta reforma i el nostre diputat Jordi Xuclà ha participat en el seu debat de manera important. Con-siderem que tota reforma ha de respectar i emparar el dret de vot dels catalans de fora i en cap moment una reforma de la llei electoral pot dissoldreel vot català en un totum revolutum espanyol, que afavorís a les grans opcions polítiques espanyoles i disminuís les possibilitats dels partits que venendes de Catalunya. Hem defensat l’eventualitat d’una representació de la Catalunya Exterior al Parlament de Catalunya. Haurem de veure, però, comencaixa aquesta representació en una nova llei electoral ja prou difícil.

Pregunta 3La Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, es va aprovar l'any 1996. Teniu la intenció de proposar una nova llei o demodificar l'existent? Sou partidaris de la creació d'una Agència de les Comunitats Catalanes de l'Exterior? Com voleu gestionar les relacions amb laCatalunya Exterior des de l'administració de la Generalitat?

Page 13: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

El nou Estatut fa unes consideracions sobre la Catalunya exterior que fan necessària l’adaptació de la llei. També una realitat que ha canviat molt desde 1996 aconsellen de fer aquesta revisió. No ens hem plantejat de crear cap agència. En els propers anys, que seran d’austeritat, serà molt difícilcrear nous organismes. Ens proposem, en tot cas, gestionar amb més eficiència allò del que disposem. Per nosaltres, no són acceptables alguns delsepisodis que han succeït aquests anys amb el suport econòmic a les comunitats exteriors, que s’han gestionat amb retards i molt malament. Tambécreiem que s’ha de parlar a les Comunitats amb realisme i no donar falses expectatives que mai es compleixen.

Pregunta 4Quins projectes teniu per a l’ensenyament del català a l’exterior, tant en l’àmbit universitari com extrauniversitari (adults i població infantil)?

En un determinat moment es van estendre lectorats de català a tot el món, amb el suport de la Generalitat. Aquesta tasca ha de continuar. L’ensen-yament del català presencial als adults s’ha de continuar procurant a través dels casals, de l’Institut Ramon Llull i fins i tot demanant la implicació delCervantes. En aquest moment sobretot ens preocupa, perquè no està resolt, l’ensenyament del català als nens i nenes. És una demanda de moltspares que contemplen, com a família, poder tornar a Catalunya i que els seus fills no sabran català. En aquest punt s’han de trobar totes les solucionsque calguin i adaptades a cada circumstància. On hi ha un gruix de catalans, s’ha de procurar que hi pugui haver un professor presencial alguna ve-gada a la setmana. Quan això no sigui possible s’han de posar en marxa mecanismes a la xarxa que siguin suport per a l’aprenentatge del català.Pels infants, aquest suport pot ser un element important pels pares. També pels adults que estan fora hi ha d’haver elements suficient a la xarxa quepermetin l’aprenentatge.

Pregunta 5D’acord amb diversos estudis recents, per primera vegada en molts anys hi ha una significativa sortida de catalans que van a treballar a l’estrangerper causa de la crisi econòmica. Com valoreu aquesta circumstància?

Ho veiem amb preocupació. Tot i que ningú en parla, potser perquè fa por abordar que, ara, hi ha catalans que emigren, en tenim una constància per-manent. Està marxant gent molt preparada que al nostre país no troba suficients oportunitats. Estem compromesos, però, a crear unes condicionseconòmiques que puguin fer possible el seu retorn si ho desitgen. Altra cosa és, però, que sortir del bloqueig econòmic en el que està Catalunya ne-cessitarem internacionalitzar les nostres empreses i, així, ens caldrà que molt catalans surtin a fora, ni que sigui temporalment. Es tracta de sortir pertrobar noves oportunitats per Catalunya. Ara, malauradament, se surt a fora perquè a Catalunya no n’hi ha.

Pregunta 6La vostra formació política té activitat a l'exterior? Teniu agrupacions o d'altres formes d'organització pels catalans de l'exterior?

Tenim 14 agrupacions exteriors algunes molt actives, d’altres no tant. Estem presents allà on hi ha catalans fa molts anys, com a l’Argentina o a Ma-drid, però també tenim agrupacions on hi ha comunitats catalanes més recents com Anglaterra, Alemanya o Quebec-Canadà.

Page 14: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Partit dels Socialistes de Catalunya

Pregunta 1A la Catalunya Exterior hi viuen 410.000 catalans, d’acord amb els estudis que ha fet la FIEC. Quina atenció dedicareu en la propera campanya elec-toral a aquest col.lectiu? Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?

L’Estatut de 2006, impulsat i desenvolupat pel PSC des del Govern de la Generalitat, contempla el foment dels vincles socials, econòmics i culturalsamb les comunitats catalanes a l’exterior i la necessitat de prestar l’assistència necessària, a través d’una acció específica de les administracions pú-bliques i la representació institucional exterior (article 13). En compliment del mandat de l’Estatut, els socialistes volem continuar impulsant el des-plegament màxim d’aquestes disposicions perquè el Govern de la Generalitat doni suport, de forma activa i plural, a les activitats de les entitats queagrupen els catalans de l’exterior però també als catalans residents a l’exterior que requereixin assistència. Es tracta d’un compromís que ja vàremadquirir tan bon punt es va aprovar l’Estatut i que volem reivindicar i revalidar enguany. Dit això, de la mateixa manera que parem especial atenció als catalans nouvinguts, estem convençuts que la Catalunya Exterior és una font d’enri-quiment tant pel país d’acollida com per a Catalunya mateix, en la mesura que els catalans residents a l’exterior esdevenen veritables representantsi impulsors de la nostra llengua i cultura i alhora adquireixen i intercanvien noves experiències i coneixements del món. Es tracta d’un col·lectiu moltespecífic que mereix una especial atenció, sobretot pel que fa a la seva condició de ciutadà català i, com a tal, subjecte de drets cívics i polítics. Nohi ha dubte, per tant, que la màxima prioritat ha de ser, en primera instància, el correcte desenvolupament i aplicació del nostre Estatut en la matèria.

Pregunta 2Properament, el Congrés dels Diputats aprovarà la reforma de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General). Com valoreu aquest reforma?Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país? Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya,considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?

La potencial futura reforma de la LOREG s’ha estat treballant en una subcomissió en el marc de la comissió constitucional del Congrés dels Diputatsdurant més d’un any. Tots els grups parlamentaris hem treballat buscant el màxim consens aconseguint presentar un dictamen recolzat per gairebétots els grups de la cambra (grup socialista, grup popular, CiU, PNB). La reforma que es proposarà mitjançant una proposició de llei és altament po-sitiva, ja que mantenint les línees generals del sistema electoral, proposa una sèrie de millores i actualitzacions. Pel que fa als drets electorals dels espanyols i, per tant, dels catalans que viuen fora del país es proposa alguna modificació. Tots aquells ciutadansinscrits en el CERA (Cens Electoral de Residents Absents) podran votar a les eleccions al Parlament Europeu, a les Corts Generals (Congrés delsDiputats i Senat), als Parlaments autonòmics i als referèndums convocats. La inscripció en el CERA evidentment serà incompatible en ésser en el censgeneral, per tal d’evitar que es pogués votar dues vegades.D’altra banda, s’introdueix quelcom reiteradament reclamat pels ciutadans que viuen a l’estranger com és la possibilitat d’exercir el vot en urna alsconsolats i ambaixades. A més, es manté la possibilitat, com existeix a hores d’ara, d’exercir el dret de vot per correu. Per tal de millorar les garanties

Page 15: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

de transparència i legalitat es regularà una sort de vot pregat (voto rogado). Així, la pròpia administració enviarà un formulari oficial per tal que l’inte-ressat pugui sol•licitar l’exercici del vot, adjuntant la documentació adient. Sembla que la mesura pot aconseguir un major control als potencials frausque es poguessin donar sense perjudicar la participació, ja que la ciutadania rebrà la documentació directament a casa.Pel que fa a la proposta de creació d’una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior, el PSC ha proposat la seva creació en les propostespresentades per l’establiment d’una llei electoral pròpia. Pensem que és important regular el vot dels ciutadans de la Catalunya Exterior perquè, coma ciutadans catalans, han de tenir dret a escollir també els seus representants. És un tema que el PSC voldria abordar a partir de la propera legisla-tura.

Pregunta 3La Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, es va aprovar l'any 1996. Teniu la intenció de proposar una nova llei o demodificar l'existent? Sou partidaris de la creació d'una Agència de les Comunitats Catalanes de l'Exterior? Com voleu gestionar les relacions amb laCatalunya Exterior des de l'administració de la Generalitat?

Des del PSC no es preveu modificar la Llei de 1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, en la propera legislatura. Pel que fa a lagestió de les relacions amb la Catalunya Exterior, des de la Generalitat, pensem que la xarxa d’agències desenvolupades en els últims anys permetuna feina àgil i flexible des dels diferents àmbits d’actuació, mitjançant les diferents delegacions. En aquest sentit, no contemplem la creació d’unaAgència unificada de les Comunitats Catalanes de l’Exterior en la mesura que la dinàmica establerta en els últims anys a través de les diferents àreesi delegacions ha reeixit en la coordinació i dinamització de les comunitats i entitats catalanes a l’exterior.

Pregunta 4Quins projectes teniu per a l’ensenyament del català a l’exterior, tant en l’àmbit universitari com extrauniversitari (adults i població infantil)?

En l’últim curs escolar (2009-2010), la xifra d’universitats amb docència d’estudis catalans subvencionada des de l’Institut Ramon Llull – consorci enquè participa la Generalitat de Catalunya – s’ha mantingut dins del sostre de 126 universitats d’arreu del món. En el futur immediat, es preveu millo-rar i consolidar els estudis catalans a diferents universitats d’Alemanya, Països Baixos, la República Txeca, Àustria i Irlanda i s’iniciarà la docènciatambé a la Universitat Hosei de Tòquio. El desplegament dels plans d’estudis catalans a l’exterior compta des de fa prop d’un any amb una comissióexterna d’assessorament, plenament recolzada pel Govern de la Generalitat.Les activitats acadèmiques de les universitats es complementen amb cicles de conferències, exposicions, jornades i col·loquis sobre llengua i culturacatalanes, que han tingut rebuda i participació molt positives.Pel que fa a l’àmbit extrauniversitari, el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria de Política Lingüística, dóna suport a les comunitats cata-lanes de l’exterior a través dels casals catalans, perquè programin cursos de llengua catalana i activitats de cultura catalana. A més, aquesta darreralegislatura s’ha impulsat el curs d’aprenentatge virtual Parla.Cat adreçat a l’aprenentatge de la llengua catalana en modalitat lliure o tutorada i quecompta amb prop de 21.000 usuaris d’arreu del món. Aquest programa s’adreça fonamentalment a adults, però s’han habilitat modalitats per a nensi adolescents. L’Ajuntament de Barcelona és pioner en el desenvolupament d’aquesta modalitat perquè les famílies que han de venir a la ciutat es fa-miliaritzin amb l’idioma català abans d’arribar.

Page 16: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

En vista de l’obra de govern de la darrera legislatura, pensem que ja s’ha establert una excel·lent estructura organitzativa i unes línies d’acció reeixi-des en la difusió de la llengua catalana i el seu ensenyament exterior. En aquest sentit, els socialistes pensem que s’ha de seguir recolzant i oferintfinançament a les institucions competents perquè ampliïn els seus projectes i millorin les àrees encara per desenvolupar per tal d’obrir nous horitzonsterritorials i pedagògics.

Pregunta 5D’acord amb diversos estudis recents, per primera vegada en molts anys hi ha una significativa sortida de catalans que van a treballar a l’estrangerper causa de la crisi econòmica. Com valoreu aquesta circumstància?

Malauradament, la crisi ha tingut un nefast impacte social, abocant a molta gent a l’atur i a situacions laborals i personals precàries i insostenibles.L’atur és especialment virulent en alguns sectors, sobretot en aquells més estretament lligats a les dinàmiques que van desencadenar la crisi, comés el cas de la construcció. Per tant, és comprensible que davant una situació extrema d’atur, en els moments més difícils de la crisi, molts catalansdecidissin buscar feina arreu. Dit això, els socialistes catalans estem treballant per una ràpida recuperació de l’economia i del camí de l’ocupació. Aquest camí, de fet, ja s’ha co-mençat en els últims mesos des del govern de la Generalitat, però és essencial perseverar en l’esforç perquè tothom, tots els catalans i catalanes,trobin el seu lloc. L’ocupació de qualitat és la màxima prioritat, però aquesta és indissociable a la construcció d’un nou model econòmic sòlid, moderni, sobretot, just i cohesionador. La definició d’aquest nou model, però, ha d’adaptar-se a la lògica global de l’economia, i per aquest motiu, hem de tre-ballar des de Catalunya en estreta col·laboració amb el govern espanyol i amb la Unió Europea. En aquest sentit, el PSC compta amb el compromís,la tenacitat i la complicitat dels seus representants al Parlament Europeu. Per aquest motiu, defensem alhora la reactivació, modernització i suport als sectors tradicionals, com l’agrícola, i l’impuls de nous sectors incipientsque constitueixen un veritable niu d’innovació, creixement i creació de nous llocs de treball. Es tracta, per exemple de sectors anticíclics, com el sa-nitari, àmbits emergents com el de l’eficiència energètica i la sostenibilitat o sectors dinàmics i creatius com l’emprenedoria. Aquest procés ha decomptar amb el suport i acompanyament de les institucions públiques que, a banda d’oferir assessorament i finançament, han d’apostar claramentper desenvolupar una estratègia de formació en tots els nivells, amb especial atenció a la formació ocupacional, l’educació superior i l’aprenentatgeal llarg de la vida (long life learning).

Pregunta 6La vostra formació política té activitat a l'exterior? Teniu agrupacions o d'altres formes d'organització pels catalans de l'exterior?

El PSC, com a tal, no té una xarxa pròpia d’agrupacions de militants fora de Catalunya. Tanmateix, els socialistes catalans que viuen en l’exterior idesitgen militar en la seva ciutat de residència poden participar en el marc de les delegacions exteriors del PSOE, que sí que compta amb una im-portant xarxa d’agrupacions exteriors. Pel que fa als joves, la JSC ha establert vincles estables amb les Joventuts Socialistes Europees perquè els seus militants a l’exterior trobin oportu-nitats i espais de participació

Page 17: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Esquerra Republicana de Catalunya

Pregunta 1A la Catalunya Exterior hi viuen 410.000 catalans, d’acord amb els estudis que ha fet la FIEC. Quina atenció dedicareu en la propera campanya elec-toral a aquest col.lectiu? Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?

Esquerra considera als catalans i les catalanes que viuen a l'exterior com els millor ambaixadors de Catalunya. En aquest sentit una de les accions im-portants de la legislatura que s'acaba ha estat el suport i enfortiment de la xarxa de la Catalunya Exterior, a través dels casals i comunitats catalanes al'exterior. En aquesta nova legislatura donarem suport a les comunitats catalanes a l’exterior perquè siguin agents de diplomàcia pública catalana.

Pregunta 2Properament, el Congrés dels Diputats aprovarà la reforma de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General). Com valoreu aquest reforma?Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país? Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya,considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?

En relació al cens exterior, Esquerra defensa que Catalunya hauria de poder tenir més pes en la determinació del CERA i tenir competències com-partides en l’oficina del cens electoral. La circumscripció de l'exterior és una possibilitat que Esquerra veu amb bons ulls ja que acosta els represen-tants públics als electors i per tant ha de ser considerada en la inevitable creació de la llei electoral pròpia.

Pregunta 3La Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, es va aprovar l'any 1996. Teniu la intenció de proposar una nova llei o demodificar l'existent? Sou partidaris de la creació d'una Agència de les Comunitats Catalanes de l'Exterior? Com voleu gestionar les relacions amb laCatalunya Exterior des de l'administració de la Generalitat?

Durant aquesta legislatura l'àmbit d'exteriors de la Generalitat s'ha esforçat a potenciar la diplomàcia pública catalana i enfortir els lligams amb la Ca-talunya Exterior. El ple desenvolupament del Pla de l’Acció Exterior del Govern de Catalunya pel període 2010-2015 ha de permetre a la Generalitatdotar la seva política pública d’acció exterior dels recursos organitzatius, humans i econòmics, així com de planificació i legislació necessaris, per talque el Pla es pugui implementar i gestionar de manera eficaç i desacomplexada. Aquesta eina ha de ser la garantia d’una planificació nacional es-tratègica que es consolidi independentment del color polític del Govern de torn, amb plena visió de país. Aquest desenvolupament cal que sigui liderat i coordinat des de l’òrgan competent en matèria d’acció exterior des d’una visió de conjunt del Govern,donant compliment a les disposicions adreçades a regular la coordinació executiva de l’acció exterior de la Generalitat. L’objectiu principal és el de posicionar l’executiu català com a implementador d’una política d’acció exterior ambiciosa, com actor responsable en el

Page 18: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

context internacional compromès amb el reconeixement internacional de Catalunya i amb l’objectiu d’obtenir els suports necessaris pel procés cap ala independència, treballant per participar en els fòrums internacionals, col·laborar amb organismes multilaterals i establir acords d’entesa amb ter-cers estats. Per tal d’assolir els seus objectius, el Govern ha de reconèixer el paper de la societat civil catalana que gaudeix o vol gaudir de reconeixement perpart d’organismes internacionals així com dels catalans i catalanes que viuen a l’exterior. Cal comptar i implicar en els objectius estratègics institu-cionals en matèria d’acció exterior del Govern a tots aquells actors i actius amb incidència internacional dels que disposa, ja a dia d’avui, Catalunya. En aquest sentit el nostre objectiu és crear el Consell Internacional de Catalunya com a òrgan d’interlocució permanent entre la societat civil catalana i elGovern de la Generalitat. Aquest òrgan hauria de ser garant d’una col·laboració efectiva amb entitats, institucions, consorcis i fundacions que actuen enl’àmbit internacional amb l’objectiu que participin en el desplegament de l’acció exterior de Catalunya, en tant que agents actius de la diplomàcia pública.

Pregunta 4Quins projectes teniu per a l’ensenyament del català a l’exterior, tant en l’àmbit universitari com extrauniversitari (adults i població infantil)?

L'instrument que té la Generalitat per tal d'impulsar l'ensenyament del català a l'exterior és l'Institut Ramón Llull (IRL), que es dedica a l’ensenyamentde la llengua i la cultura catalanes a les universitats de fora de l’àmbit lingüístic. En total, més de 160 universitats de fora del domini lingüístic oferei-xen docència d’estudis catalans amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. Alemanya, amb 25 universitats i més de 2.000 estudiants encapçala lallista seguida del Regne Unit, França, Itàlia i els Estats Units. En aquest sentit Esquerra aposta per reforçar l'IRL i avançar en l'ensenyament de la llen-gua també a nivells d'escolarització obligatòria mitjançant convenis amb centres educatius.

Pregunta 5D’acord amb diversos estudis recents, per primera vegada en molts anys hi ha una significativa sortida de catalans que van a treballar a l’estrangerper causa de la crisi econòmica. Com valoreu aquesta circumstància?

Les catalanes i catalans que busquen feina a l'exterior són una mostra del potencial del nostre capital humà. Aquesta emigració té una característicageneral que és l'alt grau de formació que té i l'alt valor afegit que aporta. En aquest sentit Esquerra no valora negativament aquest tipus de movimentde catalans i catalanes que prefigura una de les característiques del mercat global, la mobilitat en treballadors amb alt valor afegit com el que oferei-xen els nostres compatriotes.

Pregunta 6La vostra formació política té activitat a l'exterior? Teniu agrupacions o d'altres formes d'organització pels catalans de l'exterior?

Esquerra té desenes de militants a l'exterior que s'organitzen col·lectivament en militància a l'exterior. La militància a l'exterior ha pogut participar entots els processos interns de decisió com a circumscripció pròpia.

Page 19: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Partit Popular de Catalunya

Pregunta 1A la Catalunya Exterior hi viuen 410.000 catalans, d’acord amb els estudis que ha fet la FIEC. Quina atenció dedicareu en la propera campanya elec-toral a aquest col.lectiu? Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?

Li dedicarem la màxima atenció. És evident que tots som igualment ciutadans, els catalans que vivim a Catalunya com els que viuen a l’exterior. I,des d’aquesta perspectiva, ens dediquem a tots per igual. Però, alhora, és cert que els catalans que viuen a l’exterior no tenen les mateixes oportu-nitats que els residents a Catalunya per conèixer el que succeeix a Catalunya i perquè els hi arribi de forma nítida el missatge de la nostra formaciópolítica. És per això que farem tot el que està a la nostra mà per tal que puguin conèixer les nostres propostes per fer sortir Catalunya del forat de lacrisis econòmica. Els catalans que voluntàriament o per diverses vicissituds han hagut de marxar fora, també han de poder i poden contribuir al creixement de Cata-lunya i d’Espanya ja que en definitiva és la seva terra. Finalment, deixar clar que discrepem de l’enunciat de la pregunta al considerar Catalunya com a nació. Pel Partit Popular de Catalunya, Catalunyaés la nostra terra que forma part substancial d’una projecte més ampli que és Espanya.El nostre objectiu, amb motiu de la propera campanya electoral, es realitzar més d’una cinquantena d’actes a l’estranger per tal de poder fer arribarles propostes del Partit Popular de Catalunya al màxim nombre de catalans que resideixen en l’exterior.

Pregunta 2Properament, el Congrés dels Diputats aprovarà la reforma de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General). Com valoreu aquest reforma?Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país? Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya,considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?

El Partit Popular presentarà una proposició de llei de modificació del règim electoral general. A grans trets les nostres propostes aniran encaminadesa garantir, entre altres qüestions, que la llista que governi en els ajuntaments sigui la llista més votada en les eleccions municipals i introduir nous me-canismes perquè els ciutadans no s’allunyin cada cop més de la política.En aquest sentit, les nostres propostes respecte als drets electorals dels residents a l’exterior són les següents:- Impulsar i facilitar les mesures que garanteixin el dret dels ciutadans catalans, així com de la resta de ciutadans espanyols, que viuen en l’exteriora ser electors i elegibles en els processos electorals, en les mateixes condicions que els ciutadans residents a Espanya i Catalunya.- Per això, impulsarem les reformes legals necessàries i proporcionarem els mitjans materials i tècnics para posar en funcionament el “vot en l’urna”a les ambaixades i consolats d’Espanya i quan sigui necessari en d’altres locals habilitats a l’efecte. - Recolzarem els òrgans institucionals de representació dels espanyols i catalans a l’estranger i millorarem l’exercici del dret al vot.A Catalunya s’acaba una altra legislatura sense un acord sobre la llei electoral catalana i permeti dir-ho no ha estat culpa del PPC. Nosaltres, des de

Page 20: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

la constitució de la ponència hem treballat perquè s’aprovés la llei, però altres grups com ERC i CiU no han treballar en aquest sentit, han fet preval-dre els seus interessos als interessos dels ciutadans.Però sigui com sigui, la futura llei electoral ha de millorar la representativitat dels ciutadans, però no creiem que sigui necessari crear una circums-cripció específica per a la Catalunya Exterior. Els catalans a l’exterior poden participar en les eleccions i per tant no és un problema de representitivi-tat. Recordem diverses eleccions en les que els vots del cens de persones residents a l’exterior ha estat decisiu per completar definitivamentl’assignació d’escons arribant fins i tot a tenir a les seves mans la conformació d’una determinada majoria que ha permès la constitució d’un govern.

Pregunta 3La Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, es va aprovar l'any 1996. Teniu la intenció de proposar una nova llei o demodificar l'existent? Sou partidaris de la creació d'una Agència de les Comunitats Catalanes de l'Exterior? Com voleu gestionar les relacions amb laCatalunya Exterior des de l'administració de la Generalitat?

A priori no som partidaris de crear agències públiques per cadascuna de les polítiques concretes del Govern. La Generalitat té els mitjans i el perso-nal necessari per desenvolupar les tasques que fins ara desenvolupen amb un cost superior múltiples agències i instituts. Tanmateix, en l’actual marcde crisi econòmica, és imprescindible iniciar un procés de reducció i supressió de les actuals agències i organismes de la Generalitat.Per tant, creiem que la relació amb les comunitats catalanes de l’exterior les ha de gestionar i desenvolupar el propi Govern de la Generalitat. I aquestarelació s’ha de guiar pels principis de cooperació mútua, respecte institucional i sempre ha de tenir present que el Govern de la Generalitat és el Go-vern de tots els catalans amb independència d’on resideixin i amb independència de la seva ideologia.

Pregunta 4Quins projectes teniu per a l’ensenyament del català a l’exterior, tant en l’àmbit universitari com extrauniversitari (adults i població infantil)?

El Partit Popular de Catalunya vol que es garanteixi l’aprenentatge del català dels residents a l’exterior, així com la resta de llengües cooficials. Per ala nostra formació política la promoció del català a l’exterior s’ha de realitzar a través de l’Institut Ramon Llull. Aquesta institució té encomanda la fina-litat de projectar a l’exterior la llengua catalana i per nosaltres no hi ha millor instrument que aquest. Apostem per la promoció del català feta amb ob-jectivitat. Per això entenem que és essencial un Institut Ramon Llull que lluny de la politització es dediqui exclusivament a complir amb el seu objectiu. Tanmateix, volem garantir el dret dels residents a l’estranger i els seus fills a aprendre el castellà com a llengua oficial de l’Estat mitjançant noves aulesde llengua i cultura i l’enfortiment del Institut Cervantes.

Pregunta 5D’acord amb diversos estudis recents, per primera vegada en molts anys hi ha una significativa sortida de catalans que van a treballar a l’estrangerper causa de la crisi econòmica. Com valoreu aquesta circumstància?

No es pot valorar d’altra forma que negativament. Que catalans hagin de marxar a l’exterior en busca d’oportunitats professionals significa que a Ca-talunya no les troben.

Page 21: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

A Catalunya el Govern ha passat de negar la crisi a reconèixer-la, tard i malament. Però més enllà d’això, més enllà d’afirmar el que ja era una evi-dència, el Govern de Montilla no ha posat els mitjans necessaris dels que disposa al servei dels ciutadans per proposar solucions a la greu crisi eco-nòmica que viu el nostre país. El seu llegat són gairebé 700.000 catalans en atur i més del 40% dels joves catalans en atur, sense oportunitats defutur i uns nivells de pobresa a les famílies catalanes que s’ha anat incrementant.Molts catalans, principalment gent jove, han hagut de marxa fora de Catalunya per l’autèntica incapacitat del Govern d’afrontar la situació de crisi quel’ha tocat viure i aquesta conseqüència perdurarà en el temps. Aquest fet, en un principi negatiu, hem de ser capaços de convertir-lo en una nova opor-tunitat. En un primer pas per fer un salt qualitatiu en la necessària internacionalització de les nostres empreses i en la millora de la nostra capacitatd’exportació dels nostres productes. Fer de la necessitat virtut. No podem caure en la desmoralització que provoca la política de Montilla i de Zapatero. Hi ha sortida, cal recuperar la confiança i l’esperança. El Par-tit Popular té una política econòmica alternativa per recuperar l’economia i crear llocs de treball.

Pregunta 6La vostra formació política té activitat a l'exterior? Teniu agrupacions o d'altres formes d'organització pels catalans de l'exterior?

El Partit Popular manté una important presència organitzativa a l’exterior d’Espanya. Més de 10.000 persones formen el Partit Popular Exterior queté presència a Europa i Amèrica. Concretament, tenim representació en 25 països: 11 països europeus, 13 d’americans i Israel on viuen el 90% delscatalans residents en l’exterior. A través d’aquesta organització grups d’espanyols i catalans s’incorporen al nostre partit i es dediquen de forma de-sinteressada i compromesa per tal de fer arribar el nostre projecte al conjunt de catalans residents fora de Catalunya.

Page 22: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquera Unida i Aternativa

Pregunta 1A la Catalunya Exterior hi viuen 410.000 catalans, d’acord amb els estudis que ha fet la FIEC. Quina atenció dedicareu en la propera campanya elec-toral a aquest col·lectiu? Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?

ICV-EUiA manté una relació molt especial amb els catalans i les catalanes estesos per tot el món. D’una banda per la tradició que ens ve de l’exili re-publicà i la gent del PSUC. Ara, però, estem davant d’una nova situació en què, al costat dels fills i les filles de l’exili republicà i de l’exili econòmic dela postguerra, molts dels quals ja estan gaudint de la seva jubilació, considerem que cal prestar especial atenció als catalans i les catalanes que estantreballant arreu del món, generalment actius i també joves, amb una elevada qualificació professional, acadèmica, etc., i un molt bon seguiment de lasituació política, econòmica i social de Catalunya. ICV-EUiA considera les comunitats catalanes de l’exterior i les persones que s’organitzen al seuentorn com una part del nostre país –ciutadans i ciutadanes actius i que volem que es comprometin amb els problemes de Catalunya-, però alhoratambé com a representants de la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres capacitats d’emprenedoria i de treball als respectius països, que podeni han de ser una ajuda a la projecció econòmica, social i cultural de Catalunya al món, sense oblidar que poden i han de fer una bona pedagogia dela nostra realitat nacional diferenciada.Per això, en la mesura que podem, ens hi adreçarem demanant que, els qui puguin, votin en les properes eleccions i que els qui no puguin fer-ho,participin, debatin i segueixin la vida política catalana i ens facin arribar propostes, suggeriments, preguntes o crítiques a través dels moderns mitjansde comunicació electrònica, a les pàgines d’ICV-EUiA i de Joan Herrera.

Pregunta 2Properament, el Congrés dels Diputats aprovarà la reforma de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General). Com valoreu aquest reforma?Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país? Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya,considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?

En relació amb la reforma de la LOREG, podem dir que difícilment podrà aprovar-se aquesta legislatura. En el cas català, el model de Llei Electoralde Catalunya que ha proposat ICV-EUiA, en el marc de la ponència parlamentària creada amb aquest objectiu, es basa en una circumscripció únicanacional de tot Catalunya per a l’elecció dels diputats i les diputades, i una provisió territorial per vegueries a partir d’un sistema de repartiment interni l’aplicació d’un mecanisme corrector. L’elecció en una única circumscripció fa que no tingui sentit parlar d’una circumscripció específica per a la Ca-talunya Exterior. En un cas i l’altre val a dir que un sistema electoral es defineix per un conjunt d’elements que estan relacionats entre si. És molt di-fícil, per tant, concretar un dels elements sense parlar de la resta. La circumscripció específica, però, és un element a valorar.

Page 23: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Pregunta 3La Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, es va aprovar l'any 1996. Teniu la intenció de proposar una nova llei o demodificar l'existent? Sou partidaris de la creació d'una Agència de les Comunitats Catalanes de l'Exterior? Com voleu gestionar les relacions amb laCatalunya Exterior des de l'administració de la Generalitat?

ICV-EUiA creiem que ha passat prou temps, han canviat molt les coses i hi ha noves necessitats i nous requeriments que justifiquen la modificació orevisió de la Llei 18/96 per atendre les noves realitats; les noves possibilitats de comunicació; les necessitats educatives i formatives i de divulgaciócultural, etc. Les necessitats materials dels centres i casals catalans que requereixin més i millors recursos, no solament econòmics, sinó sobretot desuport tècnic, formatiu, mitjans telemàtics, aprofitant totes les possibilitats de comunicació interactiva actual, el que ens portarà a modificar les formesde participació i seguiment de les comunitats catalanes en relació amb el Govern de Catalunya i també el Parlament i la resta d’institucions, fent-hotot plegat més proper, més participatiu i també amb més capacitat de decisió, que és el que ens demanen les nostres comunitats a l’exterior.

Pregunta 4Quins projectes teniu per a l’ensenyament del català a l’exterior, tant en l’àmbit universitari com extrauniversitari (adults i població infantil)?

En primer lloc, val a dir que defensem que es promogui i es difongui la llengua catalana com a llengua oficial comunitària i el reconeixement i l’impulsde la cultura catalana com a element integrant de la diversitat cultural i nacional europea.En segon lloc, des d’ICV-EUiA pensem que el prestigi internacional del català també depèn del seu ús normalitzat en els fòrums on Catalunya és pre-sent, ja sigui directament o a través de l’Estat espanyol. Això és especialment rellevant pel que fa al Parlament i a les comunicacions de la Unió Eu-ropea.Les delegacions exteriors del Govern de la Generalitat han de ser una ròtula entorn de la qual giri la presència del català al món. És així que, allà onhi ha delegació, aquesta ha de fer contactes continus amb les universitats de més prestigi per oferir-hi lectorats de llengua, de literatura i de culturacatalanes. Avui ja són molts, els lectorats, però poden créixer perquè sabem l’interès que hi tenen països que s’obren al comerç amb Catalunya o alseu patrimoni cultural a través del turisme. Aquest efecte és significatiu al Sud-est asiàtic, a la Xina, a Rússia. I també als països llatinoamericans mésavançats: Mèxic, Xile, Argentina i el Brasil. La Generalitat ha d’establir convenis de “lectorat” amb les universitats a fi de fomentar-hi la presència delcatalà. Les delegacions, en la mesura que s’afermin, han de sondejar l’interès per Catalunya dels cercles culturals de les ciutats on són radicades i,quan sigui el cas, oferir la formació en coneixement de Catalunya al públic general, als empresaris, als cercles culturals, etc. Les seus de les delega-cions poden ser seu educativa; si cal, però, el Govern ha de sostenir una programació (professorat i material) i el lloguer d’instal·lacions adequadesper als cursos. Sovint, aquests poden encaixar en la programació de l’activitat cultural o educativa que ofereixen les administracions locals o les en-titats de cultura.No hi ha dubte que les comunitats catalanes a l’exterior són una veritable palanca per a la promoció de la llengua de Catalunya. Moltes, des de fatemps, ofereixen català per a adults. I algunes, per a infants. En les transferències, via conveni, que el Govern fa a aquests nuclis de població cata-lana, caldrà insistir en l’educació de la població de les mateixes entitats, però també d’acord amb l’oferta externa que facin, en llengua, cultura i lite-ratura catalanes.Finalment, és interessant de programar contactes culturals a partir de les “delegacions comercials o empresarials” promogudes per la Generalitat apaïsos tercers. Cada cop més, la globalització permet no només el negoci, sinó el consegüent coneixement de l’entorn on el negoci es realitza.

Page 24: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Pregunta 5D’acord amb diversos estudis recents, per primera vegada en molts anys hi ha una significativa sortida de catalans que van a treballar a l’estrangerper causa de la crisi econòmica. Com valoreu aquesta circumstància?

Aquesta situació no és gens bona i no ens en podem sentir satisfets, quan la sortida sigui per causa de manca de llocs de treball a Catalunya i es facia contracor dels qui es veuen obligats a emigrar, retornant a situacions personals i sentimentals que ens fan reviure la postguerra, etc. També és es-pecialment lamentable l’emigració de “cervells”, és a dir, joves i no tan joves professionals, científics, acadèmics, estudiants, etc., que una vegada fi-nalitzada la seva formació, els màsters i postgraus, no troben encaix en els centres de recerca o en les universitats del nostre país i han de marxar afora. Per aquests casos, des d’ICV-EUiA estem proposant un programa de modernització ecològica de l’economia de Catalunya amb la creació denoves ocupacions vinculades a la innovació, el canvi de model productiu cap una economia més sostenible, les energies renovables, els sectors me-diambientals (aigua, residus, estalvi i eficiència energètica), així com també en l’àmbit dels serveis personals, ampliant l’educació i la formació, l’a-tenció a les persones dependents, etc.Una altra cosa, i ben positiva, és que professionals i acadèmics catalans siguin cridats a exercir càrrecs de direcció alta o mitjana, o bé de docènciao recerca en institucions, universitats, empreses i centres de recerca d’Europa i de tot el món. Això és un bon símptoma de la capacitat de projeccióexterior de Catalunya i de la qualitat dels seus homes i les seves dones. El dia que vulguin tornar a casa, però, hem de poder acollir-los en les millorscondicions.

Pregunta 6La vostra formació política té activitat a l'exterior? Teniu agrupacions o d'altres formes d'organització pels catalans de l'exterior?

ICV és una organització política adherida al Partit Verd Europeu, essent el seu referent a Catalunya. Des dels principis de la plena sobirania dels po-bles i més enllà dels adherits i les adherides, tenim reconeguda la relació amb la nostra força política mitjançant el col·lectiu d'amics i amigues arreudels territoris (tant a l'Estat espanyol com a d'altres territoris de l'exterior) i una relació de treball polític compartit amb d'altres organitzacions dels Paï-sos Catalans i d'altres contrades, ja que ens uneixen els principis del socialisme, l'ecologisme i l'aspiració nacional. Com a esquerra verda nacional,mitjançant la Fundació Nous Horitzons tenim constituït l'Institut del Triangle de Mar Blava, que és l'espai de trobada i reflexió de les organitzacions,entitats i persones que, de forma periòdica i anualment, organitzen trobades d'anàlisi, reflexió, posada en comú i acció de l'ecosocialisme. A l’Algueri la Catalunya Nord tenim persones de referència, amics i militants d’ICV-EUiA, amb qui treballem intensament i que s’integren en les llistes d’EuropeÉcologie -Catalunya Nord- i d’Esquerra, Ecologia i Llibertat –a l’Alguer-. Finalment, a Brussel·les tenim una petita delegació.

Page 25: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Reagrupament Independentista

Pregunta 1A la Catalunya Exterior hi viuen 410.000 catalans, d’acord amb els estudis que ha fet la FIEC. Quina atenció dedicareu en la propera campanya elec-toral a aquest col.lectiu? Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?

Des del primer dia Reagrupament ha tingut en compte a la Catalunya Exterior. Per això en els nostres estatuts, consta la creació de la Vegueria d’Ex-teriors que té els mateixos drets que qualsevol altra Vegueria de l’Interior.Durant la campanya enviarem tota la informació relativa a les propostes i actes de Reagrupament a la base de contactes de catalans a l’exterior quedisposem. També farem actes i presentacions a diferents parts del món. Ja ho hem fet a Nova York, Buenos Aires, Mérida i Guadalajara (Mèxic) i pro-perament farem un a Londres. Voldríem fer més i en aquest sentit estem oberts a qualsevol invitació de les entitats de les FIEC per fer-ne. Si us plauno dubteu a cridar-nos que segur que farem tot el possible per venir.

Quin paper creieu que ha de jugar la Catalunya Exterior en el conjunt de la nació catalana?Creiem que juga un paper molt important respecte al coneixement enriquit per les experiències viscudes dels catalans en els diferents països del mon,tant pel que fa a la cultura, la ciència, els negocis i sobretot la regeneració política necessària per a Catalunya. Però també pensem que serà deter-minant alhora d’aconseguir el reconeixement internacional imprescindible per poder ser reconegut l’Estat Català quan hi hagi una majoria al Parla-ment de Catalunya que proclami la independència. Ja no es tracta només ara de mantenir la flama del catalanisme entre els catalans de l’exterior ode promoure la llengua i cultura catalanes. Nosaltres creiem que a més s’ha de fer un pas més. Cal que la Catalunya Exterior exerceixi com a lobbyen tots els països a favor del reconeixement del poble català a ser lliure i tenir els mateixos drets que la resta dels pobles del món: un Estat Catalàlliure i sobirà. Per a Reagrupament, la Catalunya Exterior juga un paper extremadament important i determinant pel futur i present de la nació cata-lana

Pregunta 2Properament, el Congrés dels Diputats aprovarà la reforma de la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General). Com valoreu aquest reforma?Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país? Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya,considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?

La trobem molt negativa i sembla com si estigués fet per anar en contra de la Catalunya Exterior. Entenem que un problema en el cens electoral encerts llocs no hauria de ser utilitzar com excusa per eliminar els drets dels catalans a l’exterior a poder votar en altres eleccions (Parlament, Congrés,etc). Cal resoldre el problema original, revisant a fons el cens i en aquest sentit posar els mecanismes necessaris per impedir les irregularitats que esdonen en certs municipis.

Page 26: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Quins considereu que han de ser els drets electorals dels catalans que viuen fora del país?Com qualsevol ciutadà resident a la nació catalana.

Quan es faci una llei electoral pròpia per a Catalunya, considereu adient que hi hagi una circumscripció específica per a la Catalunya Exterior?Hi podem estar d’acord. Però haurà de ser estudiada amb deteniment perquè no pugi distorsionar l’objectiu de Reagrupament de fer una llei electo-ral basada per sufragi universal i per elecció uninominal en districtes electorals reduïts, atenent a criteris d’organització territorial i de proporcionalitat.

Pregunta 3La Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, es va aprovar l'any 1996. Teniu la intenció de proposar una nova llei o demodificar l'existent? Sou partidaris de la creació d'una Agència de les Comunitats Catalanes de l'Exterior? Com voleu gestionar les relacions amb laCatalunya Exterior des de l'administració de la Generalitat?

Dins de la regeneració política que proposa Reagrupament Independentista, creiem que l’actual sistema de relacions entre la Catalunya Exterior i laGeneralitat ha de canviar. Estem totalment en contra que els recursos destinats o les subvencions a les Comunitats Catalanes a l’Exterior estiguincondicionats per criteris polítics del qui és titular de la conselleria que s’encarrega. Per a Reagrupament, Catalunya ha d'impulsar les comunitats de catalans que al llarg del temps s'han anat constituint arreu del món, dotant-les derecursos de tot tipus, d'informació i de serveis, per tal que puguin també exercir un rol de promoció del país en la seva terra d'acollida, fent possibleque totes aquestes comunitats interiors i exteriors es mantinguin comunicades en xarxa. Creiem que mentre Catalunya no sigui independent, les Co-munitats Catalanes de l’Exterior, organitzades en casals o entitats catalanistes, formen una xarxa d'una gran riquesa que cal impulsar i reforçar, per-què també en certa mesura són ambaixadors del país arreu del món.Estem d’acord amb la creació d’un organisme, sigui una Agència o una altra forma, de les Comunitats Catalanes de l’Exterior.

Pregunta 4Quins projectes teniu per a l’ensenyament del català a l’exterior, tant en l’àmbit universitari com extrauniversitari (adults i població infantil)?

L’objectiu de principal de Reagrupament Independentista és la independència de Catalunya i la regeneració política. No tenim cap intenció en pac-tar en cap altre formació política per formar govern. Creiem que mai hem de caure en el xantatge d’acceptar un pacte per governar la Generalitat deCatalunya per poder fer algunes de les poques polítiques que l’Estat espanyol ens deixa fer. Això és un parany que ens perpetua dins de l’actual marcespanyol que, a part de l’espoli fiscal que comporta, ens erosiona com a poble fins l’extrem que creiem que si no aconseguim la independència, enpoques generacions l’ús del català pot acabar igual com a Catalunya Nord. Això no vol dir que deixem de votar a favor de qualsevol proposta que si-guin per avançar cap a la sobirania o la plenitud nacional catalana. El nostre programa electoral “Organitzem el nostre futur lliure” està pensant per quan Catalunya esdevingui un Estat propi. En aquest sentit farem,com a mínim, el que fan els altres països (Espanya, Alemanya, etc) que tenen els instituts corresponents (Cervantes Goethe..etc) que fan promocióde les seves llengües arreu del món.

Page 27: LA CATALUNYA EXTERIOR LES ELECCIONS AL PARLAMENT …...Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 La signatura, el passat 4 d’octubre de 2010, del decret de convocatòria

Pregunta 5D’acord amb diversos estudis recents, per primera vegada en molts anys hi ha una significativa sortida de catalans que van a treballar a l’estrangerper causa de la crisi econòmica. Com valoreu aquesta circumstància? La crisi econòmica a Catalunya és més forta que en altres llocs, no només per l’espoli fiscal a que estem sotmesos dins de l’Estat espanyol, si noque també és la conseqüència de la pèrdua d’importància dins de la societat catalana actual dels valors per l’excel·lència tant a l’educació, el treballi els valors d’emprenedor que sempre ha caracteritzat al poble català. Per això cada dia molts bons professionals o simples ciutadans amb inquietudemprenedora es veuen en la necessitat d’anar a l’exterior per trobar les oportunitats que a Catalunya se li neguen. També, a part de la pèrdua dels valors abans esmentats, no podem obviar la incidència que implica la manca de sobirania per fer front a la globalit-zació i sobretot a la manca de recursos per poder invertir en infraestructures, tecnologia, ciència, universitats i educació. Amb l’espoli fiscal a que estemsotmesos s’ofega qualsevol sortida a curt i mitjá termini a la crisi actual.Cal com més aviat possible aconseguir crear l’Estat Català. Mentre això no sigui possible, no aconseguirem que el nombre de catalans que es veuenobligats a marxar a l’exterior no augmenti.

Pregunta 6La vostra formació política té activitat a l'exterior? Teniu agrupacions o d'altres formes d'organització pels catalans de l'exterior?

Reagrupament té la Vegueria d’Exteriors que reagrupa prop d’un centenar de catalans residents a tot el món, que treballa per aconseguir els objec-tius d’una Catalunya independent i la regeneració política. Fem tot tipus d’activitat en aquest sentit gràcies a les tecnologies de comunicació. Ens reu-nim cada dijous a les 21:00 (UTC+1) via skype, una web especifica multilingüe (www.reagrupamentexteriors.cat) i realitzem actes de promoció delsbeneficis de la independència de Catalunya.També tenim la Vegueria de la Catalunya Nord, encara que no ho considerem com a Catalunya Exterior.