LA CERDANYA · de La Cerdanya. Comprèn el massís del Moixeiró i la Serra Cavallera, que...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

LA CERDANYA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

41

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 41

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Lleida

Sèrie 1:50.000, ICC: 216, 217, 254 i 255

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Segre

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 245 Extensió aflorant (km2): 245

Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial)Altres tipologies litològiques: Al·luvial; Carbonatat

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Altres característiques: Agrupament d’aqüífers desvinculats

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:S’emplaça a la capçalera del Segre, identificada orogràficament amb la depressió de La Cerdanya. Comprèn el massís del Moixeiró i la Serra Cavallera, que constitueixen la divisòria entre la conca del Segre i la del Llobregat.

Municipis inclosos totalment:

Fontanals de Cerdanya

Alp

Ger

Bellver de Cerdanya

Bagà

Montellà i Martinet

Llívia

Bolvir

Guils de Cerdanya

Isòvol

Prullans

Puigcerdà

106

111 Àrea de la depressió de la Cerdanya112 Àrea devoniana del Moixeró-Serra Cavallera110 Àrea cambro-ordoviciana de Núria-Canigó

Prats i Sansor

Urús

Riu de Cerdanya

Pàgina 3


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Els aqüífers estan constituïts, tal i com s'ha llistat, de calcàries devonianes (entre 120 i 450 m), (1122C51), conglomerats i graves eocenes (1111I11), i materials quaternaris formats per terrasses, glacis i morrenes (1111A21 i 1122A21).

L’estructura geològica consisteix en una sèrie d’apilaments encavalcats de làmines de materials paleozoics, corresponents al sector septentrional del mantell del Cadí, i compartimentada en blocs per efecte de la tectònica de distensió neògena. Apareixen materials silúrics constituïts per argil·lites carbonoses negres, carbonats devonians i carbonífers constituïts per fàcies Culm. Les pelites del Silúric i els materials detrítics del Carbonífer actuen com a nivell de desenganxament dels encavalcaments que causen els apilaments de les roques carbonatades devonianes.

La massa d’aigua s’ha delimitat en base a límits geològics, topogràfics i administratius.

Pel sud limita amb la divisòria de aigües entre la conca del Segre (de les conques catalanes de l’Ebre) i la conca del Llobregat (de les conques internes de Catalunya). La resta de límits venen imposats per la geologia que comprèn els materials detrítics i carbonatats de la depressió de la Cerdanya (des de Martinet en amunt), incloent la part detrítica del territori de Llívia. Així doncs, cap al nord-est s’han seguit els límits administratius.

Cap el sud i cap el nord-oest es poden considerar límits sense flux.

Per infiltració d’aigua de pluja.

La mateixa extensió de la massa sobre el massís Moixeró–Serra Cavallera. Ressaltar les dolines de la Tossa d’Alp.

Cap el riu Segre (sistema de la Fou de Bor, Tuta Freda i Tuta dels Barrancs) i aporta diverses fonts del Moixeró–Serra Cavallera (Fonts del Llobregat). També és important el drenatge del túnel del Cadí.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

1122C51 Aqüífer de les calcàries devonianes del Cadí

1122A21 Aqüífer dels materials quaternaris de la Cerdanya (sector Moixeró - Serra Cavallera)

1111I11 Aqüífer dels conglomerats i graves eocenes del Cadí

1111A21 Aqüífer dels materials quaternaris de la depressió de la Cerdanya

Pàgina 4


Hi ha una diferència important de règim hidrodinàmic entre la part detrítica i la part carbonatada, ja que en el primer cas la circulació d’aigua s’arrela a la porositat de la roca i en el segon a sistemes càrstics.

L’aqüífer devonià es disposa segons una estructura en dom sobre la que es situen les divisòries hidrogràfiques i hidrogeològiques. Els nivells varien entre 1120 msnm (aprox.) a l’entorn de Puigcerdà i els 1050 a Isòvol. El riu Segre és efluent.

Els cursos d’aigua superficials són alimentats a la capçalera per les fonts que drenen els aqüífers del mesozoic.

Sense dades

Sense dades

3 - 7 (miocè); 400 - 500 (quaternari)

El gruix de la zona no saturada varia entre 0 i 10 m als materials detrítics degut a que els sòls es troben poc desenvolupats. A la part carbonatada aquest gruix pot veure’s augmentat considerablement però, això és degut a que la circulació de l’aigua es produeix fonamentalment per canals d’origen càrstic.

La massa d’aigua està connectada amb el riu Segre, on descarrega.

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 5


Paràmetre Unitat Mitjana Any o període Núm. de mostres

pH u pH 7,48 1998 5 Duresa mg/l 153 1998 5

Conductivitat µS /cm 297,85 1998 5 Ca2+ mg/l 49,22 1998 5

HCO3- mg/l 172,43 1998 5

K+ mg/l 2,014 1998 5 Mg2+ mg/l 7,31 1998 5 Na+ mg/l 9,22 1998 5 NH4

+ mg/l 0,145 1998 5 NO3

- mg/l 4,87 1998 5 SO42

- mg/l 30,85 1998 5 Fe tot ug/l 707 1998 5 Mn tot ug/l 67,5 1998 5

El mínim contingut en nitrats és indicatiu d’una certa aportació antròpica però amb baixa influència, de manera que pot considerar-se pràcticament representatiu de l’estat químic històric. Els continguts en metalls Fe i Mn probablement són d’origen natural, motivats per la litologia d’aquesta zona. Es tracta de fàcies bicarbonatades càlciques.

Pàgina 6


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 7


La massa d’aigua no es troba en una zona declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

No es localitzen aqüífers protegits en l’extensió ocupada per aquesta massa d’aigua.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 8


5. PRESSIONS

6,6

2,7

100,0

40,8

0,1

0,0

138,1

56,4

La pressió per agricultura intensiva sobre aquesta massa d’aigua s’ha considerat nul·la. El conreu de regadiu, que és el major aportant potencial de compostos de nitrogen i altres substàncies relacionades amb l’agricultura ocupa només 0,05 km2 i són conreus herbacis.

La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre aquesta massa d’aigua es considera alta atès que se n’apliquen a la majoria de municipis.

Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un altre i, per això, a la taula següent s’indiquen els valors corresponents al cas més desfavorable (dels anys 2000 o 2001). Les dosis s’expressen en tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable i la superfície en hectàrees adobades. Els valors es donen per municipi tot i que alguns no estan inclosos totalment en l’extensió d’aquesta massa.

Puigcerdà Dosi: 1,2 t/ha Superfície adobada: 19,2 ha

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

El N generat per les activitats ramaderes exerceix una pressió baixa sobre la totalitat de la massa 41. Només es detecta una pressió considerada baixa en tres municipis. Així, a Prullans es generen anualment uns 129 kg de N per superfície agrària útil, a Das uns 109 kg mentre que a Puigcerdà se’n generen 165 kg. A la taula següent s’indiquen els kg de N anuals totals generats per cada tipus de bestiar per municipi.

MUNICIPI kg N oví kg N porcí kg N boví

Prullans 77 14819Das 5 12162Puigcerdà (parcial) 144 1020 13746

MUNICIPI kg N lagomorfPrullans 1531 Das 255 Puigcerdà (parcial) 6444

Pàgina 9


Bolvir Dosi: 1,0 t/ha Superfície adobada: 21,5 ha Alp Dosi: 0,5 t/ha Superfície adobada: 12,7 ha Bellver de cerdanya Dosi: 1,8 t/ha Superfície adobada: 18,2 ha Montellà i Martinet Dosi: 4,8 t/ha Superfície adobada: 0,7 haDas Dosi: 1,0 t/ha Superfície adobada: 12,6 ha

Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,01 hm3 l’any.

La pressió relacionada amb l’activitat que comporta l’existència de zones urbanes i industrials sobre la massa d’aigua de la Cerdanya s’ha considerat baixa. El centre urbà més important és Puigcerdà que és també on hi ha la màxima activitat industrial. Altres zones urbanes de dimensions menors però localment importants són Llívia, Bellver de Cerdanya i Martinet.

L’activitat industrial no és molt destacable en aquesta zona del territori. Només es coneix sòl industrial relativament considerable a Puigcerdà, el qual pot tenir un cert impacte sobre les aigües subterrànies. També poden afectar a l’estat químic els col•lectors que comuniquen Puigcerdà i Llívia. Per tant, la pressió total per infraestructures industrials s’ha considerat baixa.

Es detecten alguns abocaments industrials no biodegradables en quantitats inferiors a 0,1 hm3 l’any, no obstant la pressió sobre l’aigua subterrània és quasi bé inexistent degut al règim hidrogeològic. Hi ha també alguns abocaments industrials biodegradables però amb quantitats inferiors a 25000 DQO l’any. Aquests podrien afectar a algun curs d’aigua superficial però difícilment a la massa d’aigua subterrània. La pressió es considera per tant nul·la.

No es troba pressió de sòls potencialment contaminats o contaminats en aquesta massa d’aigua.

No hi ha runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

La pressió dels dipòsits de residus sobre l’estat químic és baixa. Només hi ha el dipòsit de residus controlats de Bellver de Cerdanya.

La pressió per abocament d’estacions depuradores d’aigua residual sobre aquesta massa d’aigua és moderada. Hi ha un total d’uns 15 punts d’abocament d’aquest tipus amb càrregues abocades inferiors a 1000 kg de DQO/dia per punt. En aquesta part del territori els cursos d’aigua superficial es troben molt associats al règim dels aqüífers, que

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Pàgina 10


aquí els alimenten mitjançant fonts, per això i tot i que aquests poguessin veure’s afectats, les conseqüències sobre l’aigua subterrània serien poc importants.

Les extraccions d’àrids al domini públic hidràulic es considera que poden exercir una pressió tant sobre l’estat químic i com sobre l’estat quantitatiu. Extreuen material de la zona saturada (comportant una disminució del nivell piezomètric) i no saturada i això comporta un augment de la vulnerabilitat de la massa. També cal considerar que en alguns casos els clots creats es reompliren en el passat de materials que poden aportar contaminants a l’aigua subterrània.Sobre la massa 41 aquesta pressió s’ha valorat com a Moderada. Al voltant del riu Segre es coneix l’existència de 9 punts d’extracció de graves. En 6 d’aquests punts l’activitat ja es dóna per acabada però encara no s’ha procedit a la restauració, 2 es troben en actiu i 1 en fase inicial.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 11


Baixa

Sense pressió

Alta

Baixa

Baixa

Baixa

Sense pressió

Baixa

Sense pressió

Baixa

Moderada

Moderada

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 12


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 13


2,20,1 2,3 1,0 46,81,1 50,9

22,9 0,0 0,09

Baixa

El principal ús al que es destinen les aigües subterrànies d’aquesta massa d’aigua és al subministrament si bé és una quantitat molt semblant a l’emprada per la indústria. S’observa també que tot i que el nombre de fonts utilitzades per a la captació d’aigua és important, hi ha un notable número de pous, dels quals se’n desconeixen les característiques tècniques.

Sense pressió

Moderada

Es basa en el fet que els aqüífers que ocupen una major extensió a la massa d’aigua estan formats per materials amb baixes permeabilitats. Es tracta d’una zona de

Baixa

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

2,2

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLes plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua.A la massa de la Cerdanya no es produeix aquest tipus de pressió atès que pràcticament no s’hi disposen vivers ni plantacions de pollancres.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 14


capçalera amb un fort gradient hidràulic que afavoreix el rentat i disminueix la vulnerabilitat de la massa ajudada per la vegetació. Els aqüífers d’edat quaternària, terrasses i formacions al•luvials els quals tenen unes permeabilitats elevades,al ser zona de capçalera no estan molt desenvolupats i per tant no influeixen en la vulnerabilitat total de la massa.

Pàgina 15


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 16


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

1122C51 Aqüífer de les calcàries devonianes del Cadí

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

1122A21 Aqüífer dels materials quaternaris de la Cerdanya (sector Moixeró - Serra Cavallera)

Aqüífer:



-



1998-2005

-

-

-

3

2

18

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 17


1111I11 Aqüífer dels conglomerats i graves eocenes del Cadí

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:



-



1111A21 Aqüífer dels materials quaternaris de la depressió de la Cerdanya

7,43 303,42 147,65 13,8 35,73 50,15 7,52

8,96 1,85 8,5 0,39 - 81,33

Promig de dos punts de control als materials quaternaris de la Cerdanya

Aqüífer:



-



Concentracions puntuals de nitrats superiors a 50 mg/l i d'amoni de fins a 0,7 mg/l

Baix Moderat

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Moderat

(Pressió total x Vulnerabilitat)

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

Pàgina 18


Baixa

PRESSIÓ TOTALIMPACTE COMPROVAT

Sense dades

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 19


7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

No es troba en risc

Pàgina 20

LA CERDANYA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Situació geològica de la massa d’aigua 41 (Confederación Hidrográfica del Ebro, 2004, extreta de www.chebro.es )

Annex. Pàgina A 2


0.000.100.200.300.400.500.600.70

0.800.901.00

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

any

NH

4(m

g/l)

Figura 2. Contingut en amoni. Els valors màxims se situen lleugerament persobre dels 0,50 mg/l que constitueix el límit considerat per a valorar el risc peraquest component

Annex. Pàgina A 3

LA CERDANYA · de La Cerdanya. Comprèn el massís del Moixeiró i la Serra Cavallera, que...

Documents

Transcript of LA CERDANYA · de La Cerdanya. Comprèn el massís del Moixeiró i la Serra Cavallera, que...