AV. TIBIDABO, 39-4308035 BARCELONATEL. 932 532 300FAX 934 176 495 28

8 DE MARÇ DE 2008

PÀG. 5

Agustí Bartra, un gran desconegutL’assagista i poeta Sam Abrams ens acostarà a l’obra literària d’aquest autor.

PÀG. 8

Formació per a aturar el canvi climàticNous cursos del Campus per la Pau.

PÀG. 13

Eleccions a les comissionsEntrevistes a dos representants dels estudiants a la Comissió dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

La comunitat musulmana a EuropaL’antropòleg Jordi Moreras serà a la trobada per explicar les noves situacions a què s’han d’afrontar les societats europees davant el fenomen migratori.

PÀG. 4

Avancem en la construcció de l’EEESUn nou màster i tres graus adaptats als requisits de Bolonya per al pròxim curs 2008-09.

Foto

: Th

omas

Vil

hel

m

2nº 28 - MARÇ 2008Ciències de la Informació i de la Comunicació

Conferència dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Present i futur de lainformació ciutadanaLa informació per a la ciutadania constitueix un repte social, tant per les necessitats informatives i el perfil dels usuaris com per l’amenaça de saturació informativa que tots patim en l’actualitat. Com poden les administracions incidir decisivament en el coneixement i l’aprofitament dels serveis disponibles per part dels usuaris potencials?, com es pot aconseguir això, sense contribuir a la saturació informativa d’aquests usuaris?, com s’ha de fer perquè els beneficis de la informació electrònica siguin universals? Qüestions com aquestes es plantejaran en la conferència «Pre-sent i futur de la informació ciutadana», a partir d’una selecció de casos pràctics.La conferència serà impartida per la Sra. Marta Continente, directora general d’Aten-ció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. La ponent té una dilatada experiència en l’Administració i en polítiques públiques i ha treballat en temes com informació ciutadana, plans estratègics territorials, cultura, joventut. La seva trajectòria inclou, entre altres institucions, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura.

La conferència tindrà lloc de 13 a 14 h a l’Auditori de la Facultat de Lletres.

L’Alternativa, Festival de Cinema Independentde Barcelonahttp://alternativa.cccb.org

El programa de Comunicació Audiovisual us anima a assistir a la pro-jecció de Koraci (‘Les passes’), organitzada pel Festival de Cinema Inde-pendent de Barcelona.L’Alternativa s’ha consolidat com el principal festival de cinema de Bar-celona i com un dels pocs festivals de cinema independent internacio-nal. L’Alternativa ofereix una plataforma per al cinema inèdit, un cinema arriscat, universal i compromès que busca un llenguatge cinematogràfic propi. Les pel·lícules procedents d’arreu del món són una representació de l’actualitat internacional del cinema independent i demostren l’alta creativitat en la producció cinematogràfica al marge dels circuits comer-cials.

Koraci (‘Les passes’)de Vladimir PerovicSèrbia i Montenegro. 54’.Vídeo. 2006En un mateix quadre, tres desconeguts i les seves tres històries emprenen un llarg i feixuc camí. El film planteja el sentit de qualsevol esforç humà i el lloc de l’home a la terra.

14-22 de novembre de 2008C/ Montalegre, 508001 BarcelonaTel: (+34) 93 306 41 00http://alternativa.cccb.orgalternativa@cccb.org

Els set pecats capitals de les presentacionsPonent: Ferran Ramon-CortésFacultat de Traducció i Interpretació. Aula 2Hora: de 9 a 11 hPer mitjà d’aquest taller, en Ferran Ramon-Cortés, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials a ESADE, ens descobrirà les claus per a fer bones presentacions en públic: partint dels set errors més comuns que es cometen en aquest tipus de presentacions, ens ex-plicarà com es pot estructurar correcta-ment el discurs i comunicar les idees de manera persuasiva i memorable. El taller es recolzarà en exemples pràctics extrets d’experiències viscudes pel conferenciant al llarg de la seva trajectòria professional en el camp de la publicitat. Integrades en aquest taller tindran lloc les sessions de consultoria de les assignatures Sistemes i processos de la publicitat i de les rela-cions públiques I, Sistemes i processos de la publicitat i de les relacions públi-ques II, Teoria i tècniques de les relaci-ons públiques I, Teoria i tècniques de les relacions públiques II.

Aparador d’optatives de Documentació Ponents: Josep CobarsíFacultat de Traducció. Aula tecnològi-ca número 1Hora: d’11 h a 12 hEn aquesta sessió informativa es pre-sentarà tot el ventall d’assignatures op-tatives relacionades amb la gestió de la informació i el coneixement. En concret, es presentaran deu assignatures, que els estudiants poden triar com a optatives si cursen el segon cicle de Documentació o com de lliure elecció si s’han matriculat en qualsevol altra titulació.Assignatures optatives: Auditoria de la informació, Biblioteques virtuals, Ètica de la informació, Fonts d’informació en economia i empresa, Gestió del coneixe-ment, Gestió documental, Intel·ligència competitiva, Interacció d’humans amb ordinadors, Organitzacions intensives en informació i Preservació de recursos d’informació digital.

Mecanismes per aanalitzar, organitzar itrobar documents a les nostres organitzacions Ponent: José Alberto Alonso, assessor de gestió documental a empreses (DoQ – Archivos de Empresa)Facultat de Traducció. Aula tecnològi-ca número 1Hora: de 12 h a 13 h (seguidament es faran les consultories)Els papers i els documents electrònics a les organitzacions es multipliquen diàri-ament, i cada cop és més difícil trobar-los quan es necessiten. Les tècniques documentals i les TIC donen els instruments necessaris per a

controlar la producció documental de les organitzacions. Però cal conèixer-les i saber triar les eines adequades.En aquest taller veurem les tasques que hi ha al darrere d’un sistema documen-tal per a localitzar els documents i es treballarà un cas pràctic.

Capital intel·lectual i quadres de comandamentPonent: Ferran Francès Gil, consultor de Gestió de recursos de la informacióFacultat de Traducció. Aula tecnològi-ca número 1Hora: de 10 a 11 h Els quadres de comandament són un instrument que ajuda al control de la gestió. La metodologia de quadre de comandament integral (balanced score-card) cada cop és més utilitzada per a construir de manera sistemàtica qua-dres d’indicadors amb relació al capital intel·lectual d’una empresa o institució. En aquesta sessió s’oferirà una iniciació il·lustrada a aquesta metodologia com a mesura del capital intel·lectual.

MoviestormCom es pot fer una pel·lícula des de casa: introducció a MoviestormFacultat de Ciències de l’Educació. Aula 26 Hora: de 10 a 11 hMoviestorm pertany a una nova genera-ció de programes informàtics que volen posar a l’abast de tothom la creació de cinema mitjançant tècniques d’animació 3D inspirades en els videojocs (el que es coneix com a machinima). Moviestorm presenta una interfície molt intuïtiva pensada per als qui no som necessàri-ament experts en informàtica, és molt potent... i és gratuït. Coincidint amb la consultoria de Realització del programa de Comunicació Audiovisual us propo-sem una sessió totalment oberta en què farem una primera aproximació a Movi-estorm, en què mostrarem les seves pos-sibilitats creatives i educatives.

Direcció d’artFacultat de Traducció. Aula 2Hora: de 15 a 17 hCom treballen els directors d’art pu-blicitari? Xesco Serrano, consultor de Creativitat publicitària II i autor dels materials d’aquesta assignatura, ens ho explicarà en tres passos, que podrem posar en pràctica mitjançant alguns exercicis. Es tracta d’un taller introduc-tori sobre les bases fonamentals de la di-recció d’art: des de la conceptualització, passant per l’aplicació dels criteris grà-fics als diferents mitjans, fins a un repàs dels estils i noves tendències.Integrades en aquest taller es faran les sessions de consultoria de les assignatu-res Creativitat publicitària I, Creativitat publicitària II i Llenguatge publicitari, de les quals és responsable la professora Sílvia Sivera.

Tallers

3nº 28 - MARÇ 2008 Psicologia i Ciències de l’Educació

Una manera de conèixer molt millor el món de la psi-cologia aplicada és demanar a especialistes amb una extensa trajectòria professional que ens acompanyin durant algunes hores a la trobada dels estudiants i pro-fessors de la UOC i ens ofereixin la seva visió tant de la seva feina actual com de la seva posició davant deter-minades particularitats de la formació del psicòleg.

En molts casos els professionals que exerceixen de psi-còlegs s’han hagut d’enfrontar a situacions per a les quals no havien estat preparats; han hagut de crear des de zero el seu propi coneixement, dur a terme de-terminades accions, mantenir determinades actituds i adquirir habilitats que en un principi havien quedat fora de la seva formació inicial.

És obvi que cap pla d’estudis pot cobrir totes i cada una de les necessitats que un alumne de Psicologia pugui tenir al llarg de la seva vida professional, però també és cert que els plans d’estudis en el marc de l’espai eu-ropeu d’ensenyament superior neixen amb la vocació d’afavorir precisament que l’estudiant assoleixi les com-petències necessàries per a construir el seu propi co-neixement més enllà d’uns continguts molts dels quals poden esdevenir obsolets en relativament poc temps.

A partir de la contextualització de la seva experiència

professional en l’àmbit de la rehabilitació psicosocial de persones amb trastorns de salut mental, el ponent re-flexionarà entorn de quines idees, pràctiques, actituds i posicions davant la professió i la mateixa realitat social li han estat útils en l’experiència professional i quines no.

Al final de la conferència els alumnes i professors as-sistents tindran una visió més completa, àmplia i críti-ca de quina formació necessita un psicòleg que vulgui treballar en el camp de la intervenció psicosocial, visió que anirà molt més enllà de la clàssica separació entre «clínica» i «social» en un àmbit de treball que neces-sàriament anteposa l’eficiència i la vocació de servei al ciutadà a cap mena de discussió acadèmica.

Sobre aquests temes i d’altres ens parlarà l’Enric Ar-qués Martí, codirector de l’associació sense finalitat de lucre JOIA, el qual uneix a la seva extensa experiència professional la de docent en diversos cursos organit-zats per la Generalitat de Catalunya entre d’altres ad-ministracions.

L’associació JOIA, que codirigeix el ponent, es dedica a la rehabilitació i inserció social i laboral de persones afectades per trastorns de salut mental mitjançant una xarxa de serveis d’utilització pública concertats amb diferents departaments de la Generalitat de Catalunya

(Salut, Treball, Acció Social i Ciutadania) i que tenen com a objectiu la rehabilitació, la formació, la capacita-ció professional i el suport a la recerca i manteniment de la feina entre un col·lectiu tan vulnerable com el de persones afectades per trastorns de salut mental.

Entre les iniciatives que l’associació ha impulsat n’hi ha algunes de tan conegudes com l’espai de ràdio que cada divendres a la tarda i en el marc del programa La ventana dirigeix Gemma Nierga a la Cadena Ser, en el qual es reflecteixen els sentiments i el dia a dia de persones amb malalties mentals que pateixen l’es-tigma social associat a la malaltia, i també dificultats d’integració laboral i social.

Una altra iniciativa que ens explicarà l’Enric Arqués és la creació i la gestió del centre especial de treball APUNTS, que ofereix serveis de reprografia, imprem-ta, missatgeria i introducció de dades a empreses i ins-titucions entre les quals hi ha la UOC.

La conferència tindrà lloc a l’aula 10 de l’aulari cen-tral a les 13 h.

Dr. Manuel Armayones RuizEstudis de Psicologia i Ciències de l’Educació

INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL A L’ÀMBIT DE LA REHABILITACIÓ DE PERSONES AMB TRASTORN MENTAL:

Competències i actitudsprofessionals del psicòlegEn un context de canvi d’un aprenentatge basat en l’adquisició de coneixements a un altre basat en l’adquisició de competències professionals tant tranversals com específiques, la relació entre el món acadèmic i el món de la psicologia aplicada és

imprescindible per a poder fer els passos necessaris perquè tots els estudiants as-soleixin competències, tant transversals com específiques, que els permetin desen-volupar-se professionalment al nivell que tant el mercat com la societat exigeixen.

La vida dels actuals estudis de Psicopedagogia potser és una de les més curtes dels ensenyaments universi-taris a Espanya, però la seva anàlisi resulta molt inte-ressant per a il·lustrar com es va crear una titulació a partir de la identificació de determinades necessitats dels centres escolars i per a valorar en quina mesura han estat satisfetes.

Els estudis de Psicopedagogia es van proposar des del convenciment que el tipus de professional que calia per a ajudar els docents a oferir una resposta adequada a la creixent diversitat de l’alumnat necessitava una formació que superés el dualisme de Pedagogia i Psi-cologia amb un coneixement integrador. Aquesta es fonamenta en un determinat enfocament teòric que entén l’assessorament psicopedagògic com un procés mitjançant el qual persones amb més coneixement expert sobre l’ajust de l’ajuda en els processos d’ense-nyament i aprenentatge col·laboren amb els professors i professores —més experts en els seus respectius àm-bits didàctics— a fi que aquests últims augmentin la

seva competència i amb això la institució en conjunt millori la resposta educativa.

Aquests estudis es van dissenyar com un segon cicle en el qual fonamentalment diplomats en Treball So-cial, Pedagogia, Psicologia o Magisteri completaven la seva formació per a desenvolupar aquesta tasca. Tan-mateix, la realitat va fer palès que la immensa majoria dels estudiants provenien de Magisteri i que molts no cursaven aquests ensenyaments perquè volguessin tre-ballar d’assessors psicopedagògics sinó perquè volien tenir una llicenciatura.

Els estudis de Psicopedagogia haurien d’haver contri-buït, a més, a construir un saber més integrat entre els docents universitaris que des de les facultats d’Educa-ció i de Psicologia han anat im aquests ensenyaments. Ha estat realment així?

La LOE modifica la formació inicial del professorat i es-tableix el màster de professor de secundària com a via

per a accedir a la funció pública en aquesta etapa i dins d’ella a l’especialitat que abans s’anomenava Professor/a de psicologia i pedagogia. Al seu torn, les universitats ofereixen màsters d’orientació i màsters de psicologia de l’educació que no es limiten als contextos educatius formals, encara que moltes vegades els inclouen. D’al-tra banda, sovint la planificació d’aquestes titulacions es fa sense gaire coordinació entre les diferents facul-tats, quan no és des de l’enfrontament obert.

El panorama, doncs, és confús i alguns el qualifiquen fins i tot de descoratjador, però també és veritat que ara sabem més que quan, l’any 90, es van posar en marxa els estudis de Psicopedagogia. No ens podem permetre malgastar tot aquest coneixement i errar en el disseny dels ensenyaments que puguin ajudar a mi-llorar el nostre sistema educatiu.

La conferència tindrà lloc a l’aula 11 de l’aulari cen-tral a les 13 h.

El passat i el futur de la psicopedagogiaElena Martín Ortega, professora de Psicologia de l’educació de la Universitat Autònoma de Madrid, ens parlarà del passat i el futur dels estudis de Psico-pedagogia en el nou escenari de les titulacions que s’estableix en l’espai euro-peu d’ensenyament superior. Ortega va ser subdirectora i directora general del

Ministeri d’Educació i Ciència, entre 1985 i 1996, i va formar part del grup responsable de la preparació i posada en marxa de la reforma educativa de la LOGSE, en què va tenir una responsabilitat especial en l’àrea del currículum i l’assessorament psicopedagògic.

4nº 28 - MARÇ 2008Humanitats

Hora: 13.00 hLloc: aula 504 de la Facultat de Filosofia i LletresEn la trobada d’enguany des dels Estudis d’Humanitats us proposem reflexionar sobre les rellevants transformacions que en l’espai públic i entorn del fenomen religiós es produeixen a Europa arran de la presència i la creixent sedentarització d’una nombrosa comunitat musulmana. Per a fer-ho hem convidat el professor Jor-di Moreras, que dictarà una conferència amb el títol «De l’islam a Europa als mu-sulmans europeus. Nous valors, noves identitats». Jordi Moreras és antropòleg, es-pecialista en l’estudi de la comunitat musulmana a Barcelona. Entre 1995 i 1999 va ser responsable de l’àrea de migracions del Cidob; més endavant ha col·laborat amb la Secretaria d’Afers Religiosos de la Generalitat, i ara és professor de la Universitat Rovira i Virgili i dirigeix la consultoria Tr[à]nsits. És autor de nombrosos estudis i publicacions especialitzades, entre els quals es destaca el seu llibre Musulmanes en Barcelona: espacios y dinámicas comunitarias (Barcelona, Fundació Cidob, 1999). En l’actualitat, les seves línies d’investigació es centren en l’estudi de les comunitats musulmanes a Catalunya i a Europa, de les expressions religioses en context d’im-migració, de l’antropologia de les societats musulmanes i de l’antropologia urbana en contextos multiculturals.

Us proposem reflexionar, juntament amb el nostre ponent, sobre com es poden conèixer i afrontar alguns dels principals reptes de les societats europees i de la catalana arran de les transformacions que el fenomen migratori i l’aparició de noves

De l’islam a Europaals musulmans europeus

JORDI MORERAS (Barcelona, 1965)Llicenciat en Antropologia Social (UAB, 1990) i màster en Estudis euro-àrabs (Universitat de Gi-rona, 1993). Entre 1995 i 2001 fou responsable de l’Àrea de Migracions de la Fundació Cidob i entre 2002 i 2003, responsable d’Estudis de la Secretaria d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Des de 2004 dirigeix la consultoria Tr[à]nsits, especialitzada en temes d’immigració i pluralisme religiós. En l’actualitat és professor associat de l’àrea de Socio-logia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Com ja sabeu, si el MEC hi dóna el vistiplau, el se-tembre de 2008 començarà el procés d’implantació de la nova titulació del grau d’Humanitats. Aquesta nova titulació es justifica, entre altres raons, pel fet que ac-tualment ja és una titulació ben consolidada i amb una demanda sostinguda. De fet, l’oferta de la llicenciatura actual i el segon cicle d’Humanitats de la UOC és, en nombre d’estudiants, la primera de Catalunya i de la resta d’Espanya.

El grau d’Humanitats de la Universitat Oberta de Ca-talunya és el resultat de l’adaptació a l’espai europeu d’ensenyament superior de la llicenciatura d’Humani-tats que la UOC ofereix des del 1996. El grau d’Hu-manitats de la Universitat Oberta de Catalunya és un títol de 240 crèdits ECTS que equival a 6.000 hores de treball de l’estudiant.

Els objectius del grau d’Humanitats són proporcionar als titulats una formació que els permeti analitzar i interpretar críticament les transformacions sociocul-turals històriques i actuals; contrastar les perspectives de la pròpia tradició cultural amb la comprensió de les

altres civilitzacions; adoptar una concepció pluralista, universal i interdisciplinària del coneixement humà; interrelacionar la cultura humanística i la científico-tècnica, i intervenir de manera lliure, conscient i cre-ativa en l’entorn social, aprofitant les possibilitats que ofereixen les eines i recursos digitals. D’aquesta mane-ra, el perfil de formació que proporciona als titulats el grau d’Humanitats de la UOC els capacita per a exer-cir professionalment en nombrosos àmbits d’activitat en el camp de les ciències humanes i socials, amb una base que els permet adaptar-se als diversos entorns de treball, a partir dels diferents itineraris associats a per-fils professionals més concrets de la titulació. D’acord amb aquests objectius, s’han definit les competències específiques i transversals tenint en compte referents europeus i nacionals, i especialment el Libro blanco del título de grado de Humanidades. S’han definit sis compe-tències transversals i tretze competències específiques del grau d’Humanitats, a part de dues o tres més espe-cífiques de cada itinerari.

A més del mitjà no presencial, el nou grau d’Huma-nitats es beneficia del fet que, en els darrers anys, la

llicenciatura ha anat adquirint una personalitat pròpia per a nous professionals. Les Humanitats de la UOC es distingeixen, també, per l’atenció especial que presten a les manifestacions més recents de l’art i la cultura i als canvis que comporten les tecnologies de la infor-mació i la comunicació en el sector cultural. Des del punt de vista professional, la titulació d’Humanitats ofereix un itinerari específic sobre gestió cultural que facilita l’accés a estudis de postgrau en aquest camp, amb diverses orientacions.

Especialment d’aquest tema, però també d’altres del vostre interès, tractarem a la trobada, que presenta una oferta en què es combinen els aspectes més propers a l’activitat acadèmica d’aprenentatge i recerca amb les informacions sobre el desenvolupament del pla d’es-tudis i les orientacions de caràcter més professional en l’àmbit de la cultura, i es culminen amb la conferència entorn d’una qüestió de primera,actualitat.

Isidor Marí, director dels Estudis d’HumanitatsGlòria Munilla, directora de programa d’Humanitats

comunitats religioses plantegen. En els dos darrers segles Europa ha conegut un procés continuat de secularització que ha donat lloc a la creació d’un espai públic laic i a la consideració general de la religió com a fenomen privat, de manera que els aspectes comunitaris i culturals de la pròpia tradició, sovint d’origen religiós, s’han incorporat a la vida col·lectiva com a trets característics de la cultura nacional. Secularització i nacionalització cultural han estat dos fenòmens que han avançat paral·lels en la construcció de l’homogeneïtat cultural que ha creat la identitat de les nacions europees en l’època contemporània. La presència d’altres tradicions, particularment la musulmana, on el factor religiós dota de sentit la major part de les expressions de la identitat col·lectiva, xoca tant amb la pròpia secularització com amb els hàbits propis de les cultures nacionals establertes. El canvi demogràfic que s’està produint a Europa impactarà tant les nostres cultures nacionals, el nostre concepte de secularització i d’espai públic i el paper de la religió en aquest espai, com la mateixa comunitat musulmana europea, que desenvoluparà la seva pròpia adaptació, una nova identitat i un nou espai per al que és religiós. Aquest és el debat que us proposem.

Joan Fuster Sobrepere Professor dels Estudis d’Humanitats de la UOC

Conferència a càrrec de Jordi Moreras

El nou grau d’Humanitats

És autor de diversos treballs, entre els quals hi ha els següents:•Musulmanes en Barcelona: espacios y dinámicas comunitarias, Fundació Cidob,

1999.• Imams d’Europa. Les expressions de l’autoritat religiosa islàmica, Institut Europeu

de la Mediterrània, 2005 (edició coordinada amb Gemma Aubarell).•Els imams de Catalunya, Barcelona: Editorial Empúries, 2007.•«Dimensionesdelpluralismoreligioso»(coordinaciódelnúm.77delaRevis-

ta CIDOB d’Afers Internacionals, maig-juny de 2007).En l’actualitat, les seves línies d’investigació es centren en l’estudi de les co-munitats musulmanes a Catalunya i a Europa, de les expressions religioses en context d’immigració, de l’antropologia de les societats musulmanes i de l’an-tropologia urbana en contextos multiculturals.

5nº 28 - MARÇ 2008 Llengües i Cultures

Indubtablement una d’aquestes pèrdues tan terribles i signifi-catives és la pèrdua d’Agustí Bartra per una sèrie de qüestions que poc tenen a veure amb la literatura de veritat, qüestions de lectures falses o interessades, d’abús de poder en el món edito-rial, acadèmic i institucional, i de falta d’empenta i de tenir un coneixement al dia per part de la crítica.Ara tenim una ocasió immillorable per a mirar de corregir aquesta injustícia inacceptable: l’any 2008 és el centenari del naixement d’Agustí Bartra i Lleonart (1908-1982). I cal cele-brar aquest centenari tornant a l’extraordinària obra que ens va llegar Bartra, però sobretot sense tòpics, sense prejudicis, sense enganys i sense mandra intel·lectual.Quan ens acostem a l’obra d’Agustí Bartra disposats a la re-cepció neta, directa i oberta, ens trobem davant d’una aven-tura intel·lectual, existencial i artística de gran abast, que situa el nostre autor còmodament al costat de figures com

Carles Riba o Salvador Espriu. Bartra va construir una obra vasta i sòlida, que es caracteritza per l’ambició, la cultura, la humanitat i la coherència i lògica interna.Bartra va expressar-se a través de la poesia, la narrativa, el teatre, la crítica i la traducció literària, i va fer aportacions originals i de gran valor en tots els gèneres que va conrear. En aquest sentit, només cal recordar que, seguint l’exemple d’Eliot i Rilke, va reivindicar i reconduir l’impuls èpic en la poesia, o va incorporar plenament les tècniques narratives de Faulkner a la narrativa. La conferència «Agustí Bartra, un gran desconegut» és una invitació a descobrir aquest gran autor per mitjà d’un resseguiment de la seva producció literària. Emer-girà la figura d’un autèntic mestre de l’alta modernitat que va voler plantejar, analitzar i explicar les grans qüestions que de-finien la condició humana en l’era moderna, i paral·lelament va voler actualitzar i universalitzar la literatura catalana.

Conferència del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental

Com es pot difondreel pensament (religiós) avui dia?Presentació de Fragmenta, les Analectes de Confuci i El zen: un projecte editorial, una traducció i una obra introductòriaA càrrec dels ponents: Ignasi Moreta, Antoni Prevosti i Raquel Bouso. Aula P24 de la Facultat de Psicologia, a les 13h.

Fragmenta es vol acostar als fenòmens religiosos d’una ma-nera rigorosa i independent. No edita llibres religiosos –en el sentit de llibres en què es parteix d’una comunitat de creences entre autor i lectors–, sinó llibres no religiosos sobre religió –en el sentit de llibres que tenen la religió com a nucli temàtic, però que s’adrecen a tothom sense partir de creences compartides. En el si d’unes societats en què les religions institucionalitza-des han perdut el monopoli de la religió, Fragmenta es propo-sa fer un servei a la cultura i a les religions amb edicions que satisfacin al mateix temps la comunitat acadèmica i el públic lector general.

En aquest sentit, l’atenció al món asiàtic constitueix una de les prioritats d’aquest projecte editorial. La traducció al català del professor Antoni Prevosti de les Analectes de Confuci ha inaugurat la col·lecció «Sagrats i Clàssics», que acollirà una selecció de les obres canòniques i fonamentals de les grans re-

ligions. Les Analectes és un dels llibres bàsics de la humanitat i ha exercit una influència àmplia i persistent en la societat i la cultura xineses. L’obra sobre el zen que ha preparat la pro-fessora Raquel Bouso iniciarà la col·lecció «Introduccions» i la subsèrie de monografies sobre religions i corrents religiosos. El zen és, sens dubte, un dels aspectes de l’espiritualitat japo-nesa que han captivat més l’Occident europeu.

Hi intervindran:•Ignasi Moreta, codirector de Fragmenta Editorial i col·

laborador al Departament d’Humanitats de la UPF.•AntoniPrevostiMonclús,professortitulardeFilosofiaala

UB i sinòleg. Acaba de publicar, després de deu anys de de-dicació, la traducció catalana de les Analectes de Confuci.

•RaquelBouso,doctoraenHumanitatsperlaUPFiprofes-sora de Filosofia al Departament d’Humanitats de la UPF. És autora del volum El zen, que es publicarà d’aquí a poc.

La difusió del pensament (religiós) planteja un important repte en la societat actual, especialment en el cas d’obres, de pensadors i de corrents que ens són llunyans en l’espai i en el temps. Aquesta conferència presentarà com s’ha afrontat aquest repte des de tres experiències diferents: la de Fragmenta, com a editorial independent sobre totes les religions; la d’Antoni Prevosti, com a traductor al català de les Analectes de Confuci, i la de Raquel Bouso, com a autora d’El zen, una obra introductòria a aquest pensament.

Concepció de la salut i la malaltia a l’antiga XinaA càrrec del sinòleg i antropòleg mè-dic, Dr. Manu J. MorenoEn aquest taller es proposa a tots els assistents una aproximació a la visió que els xinesos han construït de la salut i la malaltia: què entenem no-saltres per «malaltia»?, què hi ente-nen els xinesos?, què significa la «sa-lut» en la tradició judeocristiana?, i en la tradició xinesa? Aquestes i altres qüestions es plantejaran en aquesta sessió.

Homogeneïtat i heterogeneïtat a l’espai sociopolític de l’Àsia orientalA càrrec de Pablo Pareja, professor de la UPF, coordinador a l’IBEI i consultorEl taller té per objectiu la presentació de l’espai sociopolític de l’Àsia orien-tal, com també la reflexió entorn dels elements comuns i diferencials que té. Amb aquesta finalitat, el taller es divi-deix en dues parts complementàries.

Aprendre japonès. Einesi recursosA càrrec de Mónica Merín i Daniel Madrid, consultorsAquest taller consisteix en una sessió informativa sobre els programes per a aprendre el mètode sil·làbic i els caràc-ters japonesos, els usos dels diccionaris en línia i els tradicionals per a consultar els mots i caràcters i la manera d’escriu-re en japonès.

Representacions de la dona per mitjà de l’art xinèsA càrrec d’Alexandra Prats, professora d’ESCI i consultoraEn el marc del taller proposat es farà un recorregut per diferents peces artísti-ques xineses caracteritzades per la pre-sència femenina, i s’analitzarà la visió de la dona que ens ofereix cada cas.

Ús del diccionari i recursosinformàtics per a l’aprenentatgedel xinèsA càrrec de Shu-ching Liao, professora a la UAB i UB i consultoraEl diccionari és una eina d’ús obligat per als estudiants de nivell intermedi de llengua xinesa. En aquest taller s’ex-plicaran els diversos tipus de dicciona-ris xinesos que hi ha i s’ensenyarà a uti-litzar-los. A més, el taller farà un repàs d’algunes eines informàtiques útils que es poden trobar en línia, des de dicci-onaris fins a programes de traducció, textos interactius o recursos d’aprenen-tatge.

Tallers

Conferència del Programa de Filologia Catalana

Agustí Bartra,un gran desconegut

Des de fa més d’un quart de segle la literatura catalana té greus problemes per a identificar i reconèixer els valors sòlids de la seva tradició moderna i contemporània. Això fa que molts grans autors de la talla de Joan Maragall, Joan Sales, Vi-cent Andrés Estellés o Baltasar Porcel no siguin prou ben avaluats i estudiats ni prou ben situats en el cànon. D’aquesta manera, la literatura catalana experimenta greus pèrdues i també es presenta davant de la societat i el món amb una imatge que no correspon a la veritat profunda i a la realitat comprovable. En definitiva, queda molt afectada, pel meu gust massa, la projecció interior i exterior de la literatura del país.

Conferència a càrrec de Sam Abrams, assagista, crític, traductor i poeta. Sala d’actes de la Facultat d’Econòmiques, a les 13h.

6nº 28 - MARÇ 2008

En un context d’un cert esgotament o crisi de legiti-mació de les democràcies representatives, són moltes les expectatives que, en els últims quinze anys, han generat internet i les tecno-logies de xarxa com una via per a revitalitzar el nivell i la qualitat de la partici-pació política. Com a fruit d’aquest interès s’han posat en marxa –sigui impulsades pels mateixos poders pú-blics, pels partits polítics o per iniciatives ciutadanes– experiències diverses per mitjà de les quals s’intenta treure profit dels nous usos que permet la tecnologia per a fer realitat aquest objectiu: utilització de la xarxa per part dels partits polítics a fi de millorar la relació amb els seus representats i pos-sibles votants, participació per internet dels ciutadans en processos de discussió i deliberació previs a la presa de decisions polítiques, im-plantació del vot electrònic, etc. Ara, després d’aquests primers quinze anys, ja és possible començar a fer re-compte, amb una perspectiva informada per l’anàlisi rigorosa, dels beneficis –si n’hi ha– derivats d’aquestes experiències i valorar sense prejudicis aquelles expec-

tatives per a determinar amb precisió què aporten o poden aportar de nou a una pràctica política renova-da.

En aquest nou número d’IDP –ja en van sis– el protagonisme recau pre-cisament en els dos ex-trems del títol –internet i política–, amb contribuci-ons que comprenen temes que van des de reflexions de caire teòric sobre la (possible) influència de la xarxa en la millora d’una democràcia realment de-liberativa i participativa o els avantatges i la necessi-tat del vot electrònic, fins a la presentació de resultats d’investigacions més em-píriques sobre l’ús que els partits polítics fan d’inter-net o la participació ciuta-dana en els afers públics per mitjans electrònics.

La revista ha assolit una mitjana mensual de 2.000

visites, amb gairebé un miler de visitants únics cada mes (va rebre 11.500 visitants únics només l’any 2007), i només en els primers cinc números acumula aproximadament 50.000 baixades d’articles.

Dret i Ciència Política

Nou número Febrer 2008

L’accés a la carrera

Judicial:situació present i perspectives de futur

CONFERÈNCIA. Estudis de Dret i Ciència Política

En el marc de la trobada presencial d’inici de semestre el magistrat Sr. Xavier Bonet Frigola, cap del Gabinet

Tècnic del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dirigirà una sessió informativa sobre les diverses sortides

professionals que ofereix l’administració de justícia als graduats en Dret.

Lloc: aula magna de la Facultat de Dret

Hora: 13.00 h

IDP – INTERNET, DRET I POLÍTICAREVISTA ELECTRÒNICA DELS ESTUDIS DE DRET I CIÈNCIA POLÍTICA

NOVES PUBLICACIONS DEL PROFESSORAT DELS ESTUDIS DE DRET I CIÈNCIA POLÍTICA

Agustí Cerrillo Martínez i A. Galán Galán: Qualitat i responsabilitat en la difusió d’informa-ció pública a Internet. Barcelona: Escola d’Ad-ministració Pública de Catalunya (2007).

Agustí Cerrillo Martínez (coord.): La gover-nança i bona administració a Catalunya. Barcelo-na: Escola d’Administració Pública de Catalu-nya (2007).

Agustí Cerrillo Martínez: Código de admi-nistración electrónica. Cizur Menor: Aranzadi (2007).

Pere Fabra i Abat: Habermas: lenguaje, razón y verdad. Los fundamentos del cognitivismo en Jürgen Habermas. Madrid: Marcial Pons (2008).

David Martínez Zorrilla: Conflictos constituci-onales, ponderación e indeterminación normativa. Madrid: Marcial Pons (2007).

Miquel Peguera Poch: La exclusión de respon-sabilidad de los intermediarios en Internet. Gra-nada: Editorial Comares (2007).

V. Sánchez, J. Bonet, D. Martínez, R. Borge i altres: Els drets humans al segle XXI: continuïtat i canvis. Barcelona: Huygens (2007).

7nº 28 - MARÇ 2008 Economia i Empresa

Què fem

Els Estudis d’Economia i Empresa desenvolupen l’ac-tivitat docent i de formació acadèmica, principalment, en l’àmbit de cinc titulacions universitàries: dues di-plomatures (Ciències Empresarials i Turisme) i tres llicenciatures de segon cicle (Administració i Direcció d’Empreses, Investigació i Tècniques de Mercat, i Ci-ències del Treball). Tots cinc programes proporcionen una formació als estudiants emmarcada en la societat del coneixement i basada en l’ús i aplicació de les TIC en l’àmbit del negoci. Els Estudis, a més de l’activitat formativa homologada, desenvolupen programes de postgrau que faciliten la formació de les persones al llarg de la vida, de ma-nera que contribueixen a fer que cada persona pugui satisfer les seves necessitats d’aprenentatge i tingui el màxim accés al coneixement. El creixement de l’equip de professors dels Estudis, juntament amb l’evolució professional de la resta de l’equip, s’orienta a l’adaptació a l’EEES de l’oferta for-mativa seguint els estàndards de qualitat definits per les diferents agències de qualitat, AQU i ANECA. En aquest sentit, cal esmentar que al llarg del curs 2006-2007 sis professors dels Estudis varen aconseguir l’acreditació com a professors agregats de la UOC: Ana I. Jiménez, Francesc González, Josep Lladós, Antoni Meseguer, Inma Rodríguez, i Joan Torrent.

En què treballem actualment

A més de les tasques habituals en els àmbits acadèmic, de recerca i de gestió docent, aquest curs els Estudis d’Economia i Empresa estan centrats en el disseny de les noves titulacions de grau i postgrau, que perme-tran adequar l’oferta formativa a l’espai europeu d’en-senyament superior (EEES), i en l’avaluació interna de les titulacions de Ciències Empresarials i Investigació i Tècniques de Mercat. Aquesta avaluació és guiada

per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i permetrà als Estudis gestionar i millorar la qualitat de la formació, a més de produir canvis significatius en el disseny de les titula-cions i en el procés d’ensenyament-aprenentatge, cosa que comporta una gran oportunitat per a l’acompli-ment de l’objectiu de la Declaració de Bolonya. Pel que fa a la innovació docent, els Estudis participen en el projecte sobre la implantació de l’espai europeu d’ensenyament superior a la UOC en cadascun dels grups de treball dirigits pel Vicerectorat de Professorat i Ordenació Acadèmica, per tal de reflexionar sobre diferents aspectes del model pedagògic de la UOC. Així mateix, es duen a terme diversos projectes d’in-novació i altres accions d’innovació docent que porten a l’actualització i millora d’una gran part de les assig-natures que s’ofereixen des dels Estudis.

Qui som

Director d’estudisDr. Antoni Meseguer ArtolaDirectors de programesDra. Maria Jesús Martínez Argüelles (Ciències Empre-sarials); Dr. Joan Miquel Gomis López (Turisme); Dra. Ana Isabel Jiménez Zarco (Administració i Direcció d’Empresa); Dra. Elisabet Ruiz Dotras (Investigació i Tècniques de Mercat); Dra. Eva Rimbau Gilabert (Ci-ències del Treball)ProfessoratDr. Fernando Álvarez Gómez; Gisela Ammetller Mon-tes; Marc Badia Miró ; Josep M. Batalla Busquets ; Car-los Fernando Cabañero Pisa; Dr. David Castillo Meri-no; Dra. Helena; Chuliá Soler; Pau Cortadas Guasch; Irene Esteban Millat; Raquel Ferreras García; Dra. Pilar Ficapal Cusí; Dr. Lluís Alfons Garay Tamajón; Dr. Francesc González Reverté; Carolina Hintzmann Colominas; Dra. Laura Lamolla Kristiansen; Dr. Josep Lladós Masllorens; Elisabet Motellón Corral; Carme

Pacheco Bernal; Dolors Plana Erta; Dr. Albert Puig Gómez; Dra. Maria Pujol Jover; Dr. Ramon Ribera Fumaz; Dra. Inma Rodríguez Ardura; Enric Serradell López; Dr. Joan Torrent Sellens; Dr. Jordi Vilaseca Re-quena; Marta Viu RoigAdministradora d’estudisPatricia Noguera GuerraTècniques de gestió de programaLluïsa Costa París; Mireia Flaquer Llull; Maria Lozano RamosSecretària d’estudisNoemí García Carmona

Altres informacions

Amb relació a la recerca, cal destacar les recents de-fenses de tesi dels professors d’Economia i Empresa, mitjançant les quals han obtingut el grau de Doctor/a:- El ciclo de evolución del destino turístico. Una aproxima-

ción al desarrollo histórico del turismo en Cataluña, del professor Lluís Garay, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

- Volatility in Financial Markets: Asymmetries, Spillovers and Trading Rules, de la professora Helena Chuliá, a la Universitat de València.

- TIC, canvi organitzatiu i qualificació del treball. Una aproximació empírica a les fonts de la productivitat de l’empresa catalana, de la professora Pilar Ficapal, a la Universitat Oberta de Catalunya.

Els darrers dos cursos acadèmic, graduats dels Estudis han obtingut (ex aequo) el premi al millor currículum universitari, que anualment convoca el Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, en reconeixement de la seva trajectòria a la UOC. Els graduats Anna Maria de Haro Martín i Federico Palliser Alonso han estat reconeguts per la seva trajectòria acadèmica, que els ha portat a superar amb excel·lència la diplomatura de Ciències Empresarials i el segon cicle d’Administració i Direc-ció d’Empreses, a més d’altres titulacions.

L’economia i l’empresaen la societat del coneixement

8nº 28 - MARÇ 2008Campus per la Pau

No hi ha cap dubte que el canvi climàtic s’ha con-vertit en un dels temes més importants des del punt de vista científic i polític. A més, en els últims mesos la qüestió ha aconseguit una gran rellevància en els mitjans de comunicació i el conjunt de la societat. Considerat un repte global, el Campus per la Pau des de l’any 2007 fa decidides actuacions per formar la gent i sensibilitzar-la de la necessitat d’un canvi de comportament que eviti futurs conflictes generats per canvis o desastres en l’entorn mediambiental. En aquesta línia, en l’actualitat s’organitza un con-grés especialitzat sobre ecologia en què participaran durant diversos dies experts en la matèria amb l’ob-jectiu d’oferir solucions reals i pràctiques en aquesta qüestió.

A més, seguint els objectius de formar, investigar i sen-sibilitzar per mitjà de les tecnologies de la informació i des d’una perspectiva universitària, el Campus per la Pau ha dissenyat una oferta formativa de cursos re-lacionats amb l’ecologia i la protecció del medi ambi-ent que dóna suport a prestigioses entitats com Gaia Education, Eco-Unión, Ecoserveis, Grup Ecològic de Sierra Gorda i Eurosolar (Associació Europea per les Energies Renovables). En tots aquests programes for-matius o activitats, el Campus per la Pau facilita una metodologia pedagògica pionera que relaciona perso-nes i organitzacions de tot el món i les capacita per a millorar la seva labor humanitària i solidària.

Creant comunitats sostenibles: A final de novem-bre del 2007 va començar el curs organitzat per Selba Vida Sostenible i Gaia Education amb la col·laboració del Campus per la Pau i EcoHabitar.

Gaia Education Design for Sustainability: L’octubre

del 2007 es van iniciar un seguit de seminaris pre-sencials per a treballar els continguts del curs que es durà a terme l’octubre del 2008: Social Design, Eco-nomic Design, Ecologic Design i Worldview. El curs és en anglès i castellà i és sobre el disseny d’ecoaldees, on s’ofereix una nova visió del món, la societat, l’eco-nomia i l’ecologia. El projecte formatiu neix de l’expe-riència desenvolupada per una xarxa d’ecoaldees de tot el món amb el propòsit d’educar per a una cultura sostenible integral.

Ecologia urbana i canvi climàtic: Durant els primers mesos del 2008 (de començament de febrer a final de març) es fa la tercera edició del curs en línia Ecolo-gia urbana i canvi climàtic, organitzat per Eco-Unión amb la col·laboració de la UOC, el Campus per la Pau i la Solidaritat i la Universitat Politècnica de Catalu-nya (UPC).

Eficiència energètica i energies renovables: Amb el títol «Respostes domèstiques al canvi climàtic», de final de febrer a final de maig del 2008 Ecoserveis i el Campus per la Pau ofereixen la segona edició d’un curs que analitza i proposa respostes quotidianes en-front del canvi climàtic, amb una incidència especial en l’àmbit domèstic, des de la construcció i instal·lació de sistemes d’energies renovables fins a l’ús eficient de l’energia.

Grup Ecològic de Sierra Gorda: El Campus per la Pau ha signat un conveni amb el Grup Ecològic de Sierra Gorda amb la finalitat de desenvolupar un curs destinat a promotors i tècnics que treballen en àrees protegides, presidències municipals i ONG. Aquests professionals treballen sobre el terreny amb les comu-nitats locals per la sostenibilitat.

Formació en ecologiai canvi climàticEl Campus per la Pau impulsa nous cursos i activitatsEl Campus per la Pau, la iniciativa solidària de la Universitat Oberta de Catalunya i reconeguda com la uni-versitat de les ONG, impulsa nombroses iniciatives adreçades a potenciar més respecte pel medi ambient, considerat el problema global més important al qual s’enfronta la humanitat. Ja durant el 2007 la Universitat Oberta de Catalunya es va adherir a la iniciativa «Universitats contra el canvi climàtic», projecte conjunt de les universitats espanyoles a favor del medi ambient amb l’impuls de la Fundació Natura, al qual s’han afegit trenta-nou universitats.

El Campus per la Pau acullel lliurament de premis Eurosolar El Campus per la Pau va ser, un any més, l’amfitrió de la cerimònia de lliurament dels Premios Nacionales Solar 2007, certamen amb què la secció espanyola de l’Associació Euro-pea per les Energies Renovables (Eurosolar) reconeix projectes d’empreses, municipis, professionals i mitjans de comunicació que utilitzen o promouen aquesta mena d’energia. L’acte de lliurament es va fer el 28 de gener passat amb l’objectiu de divulgar l’energia so-lar i mobilitzar a l’opinió pública. Hi van par-ticipar Eduard Vinyamata, director del Cam-pus per la Pau i la Solidaritat de la UOC, Josep Puig, president de la secció espanyola d’Euro-solar, i Joan Antoni Melé, director territorial per a Catalunya i Balears de Triodos Bank. Els premis Solar 2007 d’àmbit estatal i europeu s’atorguen a iniciatives i projectes innovadors de municipis, empreses municipals, persones individuals, professionals de l’arquitectura i de l’enginyeria, propietaris d’instal·lacions d’energies renovables i organitzacions que ha-gin fet serveis reconeguts en la utilització de l’energia solar en particular i les energies re-novables en general.

Acte de lliurament de premis Solar 2007

9nº 28 - MARÇ 2008 Biblioteca

Darreres novetats

de la BibliotecaInforma’t de les últimes novetats de la Biblioteca Virtual! A continuació, us fem cinc cèntims de les darreres novetats incorporades el semestre anterior, i també us avancem les previstes per a aquest nou semestre que comença ara.

ÚS I CONTINGUT DE LA BASE DE DADES SCIENCE DIRECT

La Biblioteca Virtual de la UOC, juntament amb el proveïdor de bases

de dades Elsevier, us ofereix dues sessions de formació sobre l’ús i els

continguts de la base de dades Elsevier-ScienceDirect. Les sessions estan

obertes a tots els membres de la comunitat UOC (estudiants, professorat,

tutors i consultors, recercaires, etc.). Us animem a assistir-hi!

Formador: Núria Molina Martin, del Grup Elsevier

Lloc: Sala de graus de la Facultat d’Econòmiques

Horaris: Dues sessions (de 10 a 11 h i de 15 a 16 h)

La temporada passada a la BV...

Durant el semestre passat, la BV va estrenar dues noves seccions, accessibles des de la pàgina d’inici de la BV: l’accés directe a la consulta alfabètica de les bases de dades i els recursos electrònics en proves o Free Trials. Tam-bé, des de l’apartat de catàleg, es va crear un accés directe als documents audiovisuals disponibles a la BV.

La incorporació d’aquestes noves seccions s’ha fet amb una intenció doble:•Facilitar·voslacercad’informació,perquèpugueuaccedirdemanerarà-

pida i directa tant a les bases de dades com als documents audiovisuals en la secció de catàleg.

•Fer que pugueu gaudir del període de proves de recursos d’informació elec-trònica que ofereixen alguns proveïdors per mitjà dels acords amb la BV. Ara també teniu l’oportunitat d’avaluar vosaltres mateixos els Free Trials disponibles, per mitjà d’un formulari que hi ha a la fitxa descriptiva de cada recurs. Els vostres comentaris seran un altre element que farà servir la Biblioteca per a valorar el recurs.

Aquest darrer semestre també s’ha destacat per la inclusió de noves bases de dades (Taylor & Francis i Oxford Journals) a la col·lecció digital i la creació d’un manual en línia de bones pràctiques en l’ús de les bases de dades de la BV.

Així, doncs, us animem a consultar les bases de dades Taylor & Francis i Oxford Journals (OUP), que contenen el text complet de les revistes editades per aquestes dues prestigioses editorials internacionals.

També us recomanem que doneu un cop d’ull al manual en línia sobre bones pràctiques en l’ús de les bases de dades de la Biblioteca, en què tro-bareu recomanacions sobre l’accés a les bases de dades i el seu ús, i tam-bé possibles solucions als problemes més freqüents amb què us trobeu com a usuaris: concurrència d’usua-ris simultanis, sistemes de seguretat d’accés a internet, manera de traspas-sar les dades de pantalles emergents, accés des de l’apartat Recursos de l’au-

la, text complet no accessible, etc.

Accediu a aquests nous recursos:•Taylor & Francis i Oxford Journals: Biblioteca - Col·lecció digital -

General - Bases de dades (o per mitjà de la secció Bases de dades de la pàgina d’inici de BV)

•Manual sobre bones pràctiques en l’ús de les bases de dades: Inici / Serveis / Formació / Manual / Recomanacions sobre l’accés a les bases de dades i el seu ús

Aquesta temporada a la BV...

Aquest nou semestre arriba ple de novetats que segur que us interessen...

Per una banda, la BV ha posat en marxa un nou servei d’atenció de con-sultes, per a facilitar-vos el contacte amb la Biblioteca i atendre els vostres dubtes i preguntes de manera més eficaç.

El nou servei La Biblioteca respon us permetrà fer consultes sobre qualsevol servei o recurs de la Biblioteca, saber l’estat de les vostres peticions, resoldre dubtes anticipadament gràcies a un sistema actualitzat de preguntes més freqüents, i tot això sense perdre el compromís de qualitat i eficàcia que sempre ha caracteritzat l’atenció d’usuaris de la Biblioteca de la UOC .

Així, doncs, utilitzeu aquest servei per a fer-nos arribar qualsevol consulta sobre la BV (informació sobre els recursos i serveis que us oferim, sol·licitud de cerques d’informació que necessiteu per a desenvolupar les vostres ac-tivitats acadèmiques, informació sobre l’estat de les vostres sol·licituds o petició d’assessorament per a la vostra cerca d’informació), i també per a enviar-nos els vostres suggeriments i opinions sobre com es pot millorar.

Per altra banda, us informem d’una novetat molt important, que dóna res-posta a una sol·licitud feta durant molt de temps pels usuaris de la BV: s’ha engegat el servei de préstec per als estudiants del campus en espanyol. A més, hi ha altres canvis relacionats amb la normativa general de préstec, com, per exemple, l’ampliació del termini de préstec de documents a dotze dies!

Finalment, si voleu ampliar el contingut d’aquestes informacions o conèixer la resta de novetats vinculades a la BV, us fem les recoma-nacions següents:•visiteul’espaiNovetats i notícies, a la part superior esquerra de la

pàgina d’inici de la BV •siushoestimeumés,sindiqueuelscontingutsd’aquestesnotícies

des del canal de distribució de notícies RSS

10nº 28 - MARÇ 2008Informació pràctica

Institucionals

Presentació

L’ADAPTACIÓ DE LA UOC A L’ESPAI

EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

A les 11 hAuditori de la Facultat de Lletres

Taula d’experiències

2008. ELECCIONS A LES

COMISSIONS D’ESTUDIS I A LES

COMISSIONS DE CENTRES

A les 12 hAuditori de la Facultat de Lletres

Ciències de la Informació i de la Comunicació

Conferència dels Estudis de Ciències

de la Informació i de la Comunicació

PRESENT I FUTUR DE LA

INFORMACIÓ CIUTADANA

De 13 a 14 hAuditori de la Facultat de Lletres

L’ALTERNATIVA, FESTIVAL

DE CINEMA INDEPENDENT

DE BARCELONA

Projecció de la pel·lícula Koraci (Les passes), de Vladimir PerovicA les 12 i a les 16 hCinema de la UAB

TALLER REALITZACIÓ

AUDIOVISUAL AMB MOVIESTORM

De 10 a 11 hAula 26 de la Facultat de Ciències de l’Educació

TALLER PUBLICACIÓ DE

CONTINGUTS AUDIOVISUALS

A LA XARXA

D’11 a 12 hAula multimèdia B de la Facultat de Traducció

COM S’ENGEGA UN

PROJECTE AUDIOVISUAL

AMB L’APLICACIÓ CELTX

De 15 a 17 hAula multimèdia B de la Facultat de Traducció

TALLER DIRECCIÓ D’ART

De 15 a 17 hAula 2 de la Facultat de Traducció

ELS SET PECATS CAPITALS DE LES PRESENTACIONS

De 9 a 11 hAula 2 de la Facultat de Traducció

POTENCIAL I USOS DE

LA INFORMACIÓ

De 9 a 10 hAula 1 de la Facultat de Traducció

APARADOR D’OPTATIVES

DE DOCUMENTACIÓ

D’11 a 12 hAula 1 de la Facultat de Traducció

TALLER DE MECANISMES PER

A ANALITZAR, ORGANITZAR

I TROBAR DOCUMENTS A LES

NOSTRES ORGANITZACIONS

De 12 a 13 hAula 1 de la Facultat de Traducció

CAPITAL INTEL·LECTUAL I

QUADRES DE COMANDAMENT

De 10 a 11 hAula 1 de la Facultat de Traducció

TALLER CERCA I GESTIÓ

D’INFORMACIÓ ACADÈMICA

De 12 a 13 hAula 2 de la Facultat de Traducció

Activitats de la Comunitat

III REUNIÓ PERDIDOS:

CAPÍTOL I XERRADA

De 15 a 17 hAula 1 de la Facultat de TraduccióOrganització: fòrum «Bojos per les sèries de TV»

Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

LABORATORI S. O.: GNU/LINUX

De 15 a 16 h i de 16 a 17 hAula 502 de la Facultat de Lletres

TALLER DE C

De 15 a 16 h i de 16 a 17 hAula 108 de la Facultat de Lletres

TALLER DE JAVA

De 15 a 16 h i de 16 a 17 hAula P3 de la Facultat de Psicologia

TALLER DE LaTeX

De 15 a 16 h i de 16 a 17 hAula d’informàtica 31 de la Facultat de Psicologia

TALLER D’EDICIÓ DE

VÍDEO DIGITAL

De 15 a 16 h i de 16 a 17 hAula P4 de la Facultat de Psicologia

TALLER DE MANTENIMENT

I SEGURETAT DEL PC

De 15 a 16 h i de 16 a 17 hAula P2 de la Facultat de Psicologia

Activitats de la Comunitat

PARTICIPA EN LA MILLORA

DEL CAMPUS VIRTUAL

De 10 a 17 hAules 206, 207, 208 i 209 de la Facultat de Lletres

PUNT DE SUPORT AL

PROGRAMARI LLIURE

De 10.30 a 13 hAula P2 de la Facultat de Psicologia

Llengües i Cultures

COM DIFONDRE EL PENSAMENT

(RELIGIÓS) AVUI DIA?

Presentació de Fragmenta, les Analectes de Confuci i El zen: un projecte editorial, una traducció i una obra introductòriaA les 13 hAula P24 de Psicologia

AGUSTÍ BARTRA, UN

GRAN DESCONEGUT

A les 13 hSala d’actes d’Econòmiques

TALLER: ÚS DEL DICCIONARI I

RECURSOS INFORMÀTICS PER A

L’APRENENTATGE DEL XINÈS

A les 9 hAula 4 de la Facultat de Traducció

REPRESENTACIONS DE LA

DONA EN L’ART XINÈS

A les 9 hAula 25 de la Facultat de Traducció

HOMOGENEÏTAT I

HETEROGENEÏTAT EN L’ESPAI

SOCIOPOLÍTIC DE L’ÀSIA ORIENTAL

A les 9 hAula 22 de la Facultat de Traducció

LA CONCEPCIÓ DE LA SALUT I LA

MALALTIA A LA XINA ANTIGA

A les 10 hAula 25 de la Facultat de Traducció

APRENDRE JAPONÈS.

EINES I RECURSOS

A les 10 hAula 4 de la Facultat de Traducció

11nº 28 - MARÇ 2008 Informació pràctica

Dret i Ciència Política

L’ACCÉS A LA CARRERA

JUDICIAL: SITUACIÓ PRESENT

I PERSPECTIVES DE FUTUR

A les 13 hAula Magna de la Facultat de Dret

Activitats de la Comunitat

ASPECTES LEGALS DE LA

FAMÍLIA INTERNACIONAL

De 12 a 14 hSala de graus d’EconòmiquesOrganització: fòrum «Dret de la família internacional»

Humanitats

DE L’ISLAM A EUROPA ALS

MUSULMANS EUROPEUS. NOUS

VALORS, NOVES IDENTITATS

A les 13 hAula 501 de la Facultat de Lletres

EL CAFÈ D’HUMANITATS

De 10 a 11 hAula 22 de la Facultat de Ciències de l’Educació

LA GESTIÓ DE LA CULTURA

I EL PATRIMONI: ELEMENTS

DE REFLEXIÓ

De 12 a 14 hAula 26 de la Facultat de Ciències de l’Educació

PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA

TREBALL FINAL DE CARRERA

D’11 a 12 hAula 22 de la Facultat de Ciències de l’Educació

COMENTARIS D’OBRES D’ART: LAS

MENINAS, DE VELÁZQUEZ, LA

SUZE, DE PICASSO I EL QUADRAT

EN NEGRE, DE MALÈVITX

D’11 a 12 hAula 26 de la Facultat de Ciències de l’Educació

TRIAR UN TEMA DE RECERCA

D’HUMANITATS I DONAR-HI

FORMA: ELS EXEMPLES DE

L’AUTENTICITAT I EL GUST MUSICAL

De 12 a 13 hAula 22 de la Facultat de Ciències de l’Educació

Activitats de la Comunitat

IV INTERCANVI DE

LLIBRES PER LLEGIR

De 10 a 14 hVestíbul de LletresOrganitza: el fòrum «Llibres per llegir»

EMPÚRIES: CIUTAT COMERCIAL

I CENTRE SALUTÍFER

De 13 a 14.30 hAula 31 de la Facultat de Ciències de l’EducacióOrganitza: el fòrum «Món grec»

ELS JOVES I LA MAÇONERIA

D’11 a 13 hAula P3 de PsicologiaOrganitza: el fòrum «Atanor»

TAULA DEL COR DE LA UOC

De 9 a 17 hVestíbul de la Facultat de LletresOrganitza: el Cor de la UOC

AUDICIONS DEL COR DE LA UOC

D’11 a 13 hAula 218 de LletresOrganitza: el Cor de la UOC

Psicologia i Ciències de l’Educació

INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL A

L’ÀMBIT DE LA REHABILITACIÓ

DE PERSONES AMB TRASTORN

MENTAL: COMPETÈNCIES I

ACTITUDS PROFESSIONALS

DEL PSICÒLEG De 13 a 14 hAula 10 de l’aulari central

EL PASSAT I EL FUTUR DE

LA PSICOPEDAGOGIA De 13 a 15 hAula 11 de l’aulari central

ANÀLISIS FEMINISTES SOBRE

VIOLÈNCIES DE GÈNERE

De 12 a 13 hAula Magna de la Facultat de Dret

PROJECTE IRIS. UNA INVESTIGACIÓ

MULTIDIMENSIONAL PER LA

MILLORA DE L’ESCOLA INCLUSIVA.

EU. (PROJECTE COMENIUS 2.1)

De 15 a 16 hAula 19 de la Facultat d’Econòmiques

Activitats de la comunitat

ÉS POSSIBLE LA CONSTRUCCIÓ

D’UNA COMUNITAT VIRTUAL

LLATINOAMERICANA SOBRE

SOCIOCONSTRUCCIONISME I

PSICOLOGIA POSTMODERNA?

De 13 a 15 hAula 14 de l’aulari centralOrganizació: fòrum «Psicologia socioconstruccionista»

2N. TALLER DE BIODANSA: LA

CONNEXIÓ AMB LA VIDA

De 13 a 15 hAula 33 de la Facultat de Ciències de l’EducacióOrganització: fòrum de Psicologia

TALLER. ÚS I CONTINGUT DE LA

BASE DE DADES SCIENCE DIRECT

De 10 a 11 h i de 15 a 16 hSala de graus d’Econòmiques

INTRODUCCIÓ A LA

BIBLIOTECA VIRTUAL

De 10 a 11 h, d’11 a 12 h i de 16 a 17 h a l’aula P5 de la Facultat de PsicologiaDe 15 a 16 h a l’aula P6 de Psicologia

FONTS D’INFORMACIÓ

MULTIDISCIPLINÀRIES

De 12 a 13 h a l’aula P5 de PsicologiaDe 13 a 14 h a l’aula P6 de Psicologia

COM HAS DE BUSCAR LA

INFORMACIÓ QUE NECESSITES

De 10 a 11 h a l’aula P6 de PsicologiaDe 13 a 14 h i de 15 a 16 h a l’aula P5 de Psicologia

FONTS D’INFORMACIÓ JURÍDIQUES

D’11 a 12 h i de 16 a 17 hAula P6 de Psicologia

FONTS D’INFORMACIÓ SOBRE

CIÈNCIES SOCIALS

De 12 a 13 hAula P6 de Psicologia

Biblioteca

12nº 28 - MARÇ 2008

El procés electoral començarà el dijous 6 de març i les principals fites són les següents:

Presentació de candidatures:del 17 de març al 7 d'abril

Campanya electoral:del 16 d'abril al 6 de maig

Votacions:del 7 al 14 de maig

Publicació de resultats definitius:21 de maig

Amb aquestes eleccions s’acaba la feina de les actuals comissions, que durant aquest període han treballat per garantir que l’opinió dels estudiants incideixi en els processos de millora de la Universitat.

Els temes generals més destacats han estat els se-güents:•Seguimentdelprocésd’adaptaciódelaUOCal’es-

pai europeu d’ensenyament superior (EEES).•Milloresenelprocésd’avaluació,especialmentdel

funcionament de les seus d’examen i del procés de revisió.

•Supervisió de les millores de l’avaluació d’estudisprevis.

•Impulsdenousespaisdeparticipació:Grups i nou espai Comissions.

A més, cada comissió d’estudis ha tractat de temes es-pecífics, per exemple:•LaComissiódelsEstudisd’Informàticahaimpulsat

la publicació al Campus de les taules d’equivalències entre les diverses titulacions de la UOC i el manteni-ment de les notes de pràctiques d’un semestre a un altre en algunes assignatures.

•LacomissiódeLlengüesiCultureshavehiculat lapetició dels estudiants de crear noves assignatures i màsters. A data d'avui ja s’han posat en marxa les assignatures de Japonès II i el màster d’Estudis lite-raris en l’era digital.

Comunitat

Eleccions a les comissions: Nou procés electoral per a triar els representants dels estudiants

Aquest semestre hi haurà un nou procés electoral per a escollir els representants dels estudiants a les comissions d’estudis i de seus. Tots els estudiants són convidats a participar-hi presentant les seves can-didatures i votant a les eleccions.

Us animem a visitar l’espai de Campus Comunitat / Comissions, on trobareu tota la informació sobre qui són els vostres representants i com podeu presentar-vos i participar en les pròximes eleccions.

Reunió de la Comissió dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia

i Telecomunicació a l’anterior trobada.

A LES COMISSIONS TRACTEM DE QÜESTIONS QUE T’AFECTEN COM A ESTUDIANT DE LA UOC

Estudiants

Opinions Propostes Peticions Inquietuds Aportacions

Comissions

Representants

Direccions d’estudis i Consell de Govern

Taula d’experiències

Què pots fer tu per a la millora

de la Universitat?

Auditori de la Facultat de Lletres - 12.00 h

Amb la participació de Josep Lladós, vicerec-

tor de Professorat i Ordenació Acadèmica.

Qui pot participar en aquestes eleccions?

Estudiants matriculats a titulacions oficialsEstudiants matriculats a màsters oficialsEstudiants matriculats a màsters propisGraduats. Els graduats poden participar en les eleccions a les comissions de seus.

13nº 28 - MARÇ 2008 Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

La Ivette i l’Óscar han estat representants dels estu-diants d’informàtica a la Comissió dels Estudis d’In-formàtica, Multimèdia i Telecomunicació durant els dos últims anys. Ara que acaben la seva tasca a la Comissió, n’hem fet balanç.

De quins temes heu tractat a la Comissió dels Estu-dis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació al llarg d’aquests dos anys?

ÓSCAR: En aquest període hi ha hagut molta activitat a la Comissió i s’ha tractat de molts temes rellevants per als nostres estudis.IVETTE: Sí, hem parlat de temes com la integració de les titulacions d’informàtica al nou espai europeu d’ensenyament superior o el procés de proposta i ma-trícula dels TFC per als estudiants. Hem fet propostes relacionades amb les titulacions progressives i hem detectat problemes puntuals que s’han pogut produir amb determinats tutors o consultors. També hem par-lat de la revisió dels materials i d’eines de suport que puguin facilitar l’aprenentatge i fer-lo més adequat per a l’ensenyament en línia.ÓSCAR: En aquest sentit, hem fet arribar propostes per a trobar alternatives al suport en paper. També hem parlat de les sortides professionals i hem plantejat la conveniència de la creació d’un marc jurídic per a informàtics i enginyers informàtics titulats.Ivette: Ah!, una altra cosa important de què hem trac-tat ha estat la possibilitat de guardar les notes de les pràctiques de determinades assignatures durant un se-mestre. Penso que això pot alliberar de càrrega lectiva un nombre important d’estudiants i, per tant, val la

pena fer l’esforç. Potser ens oblidem d’algun tema més, però és clar que sempre que s’ha tractat d’una qüestió s’ha fet amb la intenció de millorar entre tots el que ara tenim.

Com valoreu la funció i el funcionament de la Co-missió?

IVETTE: Molt positius, perquè tots els participants ens hem enriquit i hem après els uns dels altres. Quan ens permetem veure una mateixa cosa des de diferents angles podem aprendre com és realment, la visió s’am-plia i llavors és més fàcil actuar, veure què falla i què funciona. A la nostra comissió tothom té ganes que les coses millorin i l’ambient és dinàmic i participatiu, i això ha fet que les coses avancin. A la Comissió dels Estudis d’Informàtica no hi ha parts, sinó que l’ob-jectiu de millorar els estudis és plenament compartit per tots els integrants. Afortunadament, quan s’ha considerat que alguna cosa s’havia de millorar, s’ha fet el que ha estat possible per a tirar-ho endavant entre tots. En l’única cosa que cal continuar incidint és en la visibilitat de la Comissió per a la resta de membres dels estudis. ÓSCAR: Actualment no disposem d’eines efectives per a informar i recollir les opinions de la resta de companys i hi ha molts estudiants que encara desco-neixen el paper de la comissió d’estudis. Per això du-rant aquest temps hem treballat per dotar la Comissió de mitjans efectius de comunicació amb la resta de companys d’estudis. Sembla que aquestes eines actu-alment estan en desenvolupament i que en un futur estaran disponibles.

Com valoreu la vostra tasca a la Comissió?

ÓSCAR: Personalment em sento satisfet d’haver dut a terme un paper força actiu en la Comissió. En aquest temps he estat present en totes les reunions, i també en activitats de representants d’estudiants, com la XXV reunió de l’Asociación Nacional de Estudiantes de In-geniería e Ingenierías Técnicas de Informática, feta a Girona. Hem treballat per millorar tant la Universitat com la situació dels estudiants i hem defensat el que era més convenient per als estudiants en els diversos temes que s’anaven plantejant a la Comissió.IVETTE: De fet, potser no ens toca a nosaltres valo-rar la tasca que hem dut a terme, sinó a la resta de la comunitat. Aquest és un dels casos en què un mateix pot pensar una cosa i els altres poden no haver-se ni adonat de la nostra existència. Possiblement això passa i segurament és degut al fet que som poc visibles per a la resta de la comunitat, tal com hem comentat abans. No obstant això, sí que és veritat que hem estat més visibles quan hi ha hagut algun problema. Però afortu-nadament això no passa cada dia.

Quins penseu que són els punts més positius de les titulacions d’informàtica a la UOC?

ÓSCAR: El punt més fort de les titulacions d’infor-màtica de la UOC és el fet de permetre compaginar el món laboral amb els estudis universitaris. La metodo-logia de l’ensenyament, el Campus Virtual i la tasca dels consultors són el segell distintiu de la UOC i pen-so que és un model de referència en l’àmbit universi-tari. El perfil dels estudiants, en què predominen els

L’ÓSCAR PLANES fa més de deu anys que es dedica professionalment a la informàti-ca. Ha estat professor, analista-programa-dor, cap de projectes i director informàtic. Actualment treballa de programador al SIGTE (Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció) de la Universitat de Girona. És estudiant d’Enginyeria Tècnica d’Infor-màtica de Gestió des de fa vuit semestres i només li queda l’assignatura d’Estadística per a acabar.

La IVETTE GARCIA treballa en una uni-versitat presencial, fa alguns treballs relaci-onats amb temes multimèdia i és membre actiu d’INES, la plataforma tecnològica de programari i serveis espanyola. És titulada del Graduat Multimèdia de la UOC i des del febrer del 2006 estudia l’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes. Li fal-ten 57 crèdits per a acabar i li sembla que d’aquí a un any i mig o dos serà graduada, tot i que diu que cada cop se li fa més difícil compaginar els estudis amb la casa, la feina i el seu fill.

Entrevista a la Ivette Garcia i l’Óscar Planes, representants dels estudiantsa la Comissió dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

“Hem treballat per millorartant la Universitatcom la situació dels estudiants”

14nº 28 - MARÇ 2008Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

professionals en actiu, és un altre valor afegit molt important, que sense cap mena de dubte fa pujar el nivell de l’en-senyament impartit. IVETTE: Estic d’acord amb l’Ós-car que el punt més positiu és la flexibilitat que tenim en els horaris i metodologies d’estudi, pel fet de tractar-se d’uns estudis virtuals. Una altra cosa que a mi em sembla força interessant és que nosaltres interactuem tot el dia amb la màquina i no solament en determinades hores de pràcti-ques. Cadascú té el seu propi entorn de treball a casa o a la feina, però ens ho solucionem tot nosaltres i això ens dóna una visió molt més àmplia del que pot comportar el maquinari o programari. Mai no arribem a una aula de pràctiques on tot està a punt: nosaltres hem de preparar l’entorn en el qual després desenvo-luparem la pràctica.

Què penseu que encara caldria millorar d’aquestes titulacions?

IVETTE: Uix, sempre hi ha coses per millorar... Tot evoluciona i avança. Avui dia hi ha moltes àrees i ca-mins en els quals les persones que han rebut la nostra formació es poden endinsar, i, per tant, caldrà veure cap on volem anar en cada moment. Més que millorar una qüestió específica, penso que és bo tenir el cap i els ulls ben oberts als canvis i saber-nos adaptar en cada moment, ser flexibles. Fins ara em sembla que ho fem força bé i l’actual direcció dels Estudis d’In-formàtica és molt receptiva als canvis, sempre que comportin millores reals i palpables. Penso que tenim un equip directiu innovador i amb seny, que s’adapta prou bé als canvis externs i als propis del món uni-versitari.ÓSCAR: Jo penso que encara s’ha de treballar més per a donar una formació adaptada a les exigències del món laboral. Penso que un enginyer hauria d’aca-bar els estudis amb un domini de les principals tecno-logies que funcionen en el mercat, com, per exemple, Oracle o SAP, o amb un grau d’especialització en te-mes determinats, un dels quals podria ser el de siste-mes d’informació geogràfica, que he pogut conèixer en el treball de fi de carrera. Per a mi, un altre aspecte

important que s’ha de tractar és l’elevat grau d’intrusisme pro-

fessional que patim en el sector de la informàtica.

Quins reptes penseu que hauran d’afrontar les titu-lacions d’informàtica en el futur més pròxim?

ÓSCAR: Hi ha reptes importants, com aconseguir el merescut reconeixement empresarial de la titulació, potenciar recursos didàctics que apliquin noves so-lucions tecnològiques o tirar endavant l’adaptació al nou espai europeu d’ensenyament superior. Això úl-tim comportarà una reforma del pla d’estudis, que ha de definir l’especialització i la distinció dels estudis de la UOC respecte a la resta d’universitats on també s’imparteixen. IVETTE: En aquest sentit, un repte important per a la UOC serà la convivència amb la resta d’universitats, que ja comencen a apostar per l’ensenyament a distàn-cia o semipresencial. Les universitats tradicionals ja s’han adonat de la necessitat de ser flexibles en aquest àmbit i es comencen a adaptar a les demandes que fa la població. Si ho sap aprofitar, la UOC pot tenir un gran avantatge, perquè té molta experiència sobre el que funciona i el que no funciona en un entorn virtu-al. Tant de bo la Universitat sàpiga escoltar les perso-nes que som més properes a l’entorn i continuï sense perdre el lideratge en els estudis no presencials. Això ben aprofitat pot fer que el prestigi de la UOC creixi. Podem dir que hem estat pioners en ensenyaments a distància, però és bo tenir, com deia abans, els ulls ben oberts i fixar-nos en què fem, com ho fem i què i com ho fa la resta per a no perdre el que ara tenim i guanyar el prestigi que potser ens manca.

Què us va motivar a fer la titulació d’informàtica?

ÓSCAR: Moltes empreses demanen la titulació per

a optar a tasques de direcció infor-màtica i per això, després d’exercir

quatre anys de director informàtic d’un grup editorial, vaig decidir matri-

cular-me. Tot i l’esforç que representa com-paginar feina i estudis, estic força satisfet de la

decisió. A més del coneixement adquirit, estudiar a la UOC m’ha permès estar en contacte amb molta gent que es destaquen per la seva capacitat, motivació i valors.IVETTE: La motivació fonamental va ser obtenir un títol oficial, ja que el de Graduat Multimèdia no és homologat. Una altra motivació va ser l’enyorança: volia continuar vinculada a la UOC i continuar es-tudiant perquè m’agrada aprendre. De fet, quan aca-bi l’enginyeria m’agradaria continuar vinculada a la Universitat i als estudis. Hi ha un parell de coses que tinc ganes de fer i una és el postgrau de Disseny i programació de videojocs, perquè sé que en gaudiria moltíssim.

I ara que acabeu, què recomanaríeu amb vista a les eleccions per a triar nous representants?

IVETTE: Jo recomanaria a tothom que participi acti-vament en tot el que es relaciona amb els estudis. Les persones tenim una visió parcial de les coses, que ens és donada per la pròpia experiència i coneixements, i –encara que compartim moltes idees– tenim una per-cepció diferent dels fets. Posar en comú opinions i arri-bar a conclusions sempre és bo. Per això és important la participació. Per a nosaltres ha estat un plaer treballar junts. És una llàstima que alguns estudiants que es van escollir no hagin assistit a les reunions. Considero que cal que tots ens impliquem i pensem que nosaltres o els qui vénen darrere podrem gaudir dels resultats de la nos-tra feina.ÓSCAR: Els estudiants som els primers beneficiaris de la qualitat de l’ensenyament impartit i del presti-gi, tant de la titulació obtinguda com de la Universi-tat. Per això és bo prendre consciència que qualsevol treball en aquesta línia té una repercussió directa, de manera que –pensant en les pròximes eleccions a la comissió– considero que hauria de ser una tasca de tothom participar-hi per a aconseguir millores que be-neficiïn tota la comunitat de la UOC.

15nº 28 - MARÇ 2008 Mapa

Est

ació

FGC

Aul

ad

’est

udi

FAC

ULT

AT

TR

AD

UC

CIÓ

I IN

TE

RP

RE

TAC

IÓA

ules

1 a

27

Aul

es m

ultim

èdia

A-E

FAC

ULT

AT

CIÈ

NC

IES

DE

L’E

DU

CA

CIÓ

Aul

es 1

1 a

49

Gim

nàs

Nou

Res

taur

ant

Zon

aco

mer

cial

Res

taur

ant

FAC

ULT

AT

DR

ET

Aul

es 8

a 1

4 /

A a

les

7B (p

l. -1

)

AU

LAR

I CE

NT

RA

LA

ules

1 a

6 (p

l. 1)

/ 7

a 1

5 (p

l. 2)

16 a

19

(pl.3

)

FAC

ULT

AT

DR

ET

Aul

a M

agan

a (p

l. -1

)

FAC

ULT

AT

EC

ON

ÒM

IQU

ES

Sal

a d

’act

es (p

l. -1

)

FAC

ULT

AT

EC

ON

ÒM

IQU

ES

Aul

es 1

7 a

23FA

CU

LTA

T E

CO

NÒ

MIQ

UE

SA

ules

14

a 16

A

FAC

ULT

AT

EC

ON

ÒM

IQU

ES

Aul

es 6

a 1

3 /

1 a

5 (p

l. -1

)

FAC

ULT

AT

PO

LÌT

IQU

ES

Aul

es 1

a 8

(pl.1

) / 9

A 1

4

FAC

ULT

AT

PS

ICO

LOG

IAA

ules

P1

a P

6 /

P7

a P

14 (p

l. -1

) / T

alle

rs

Aud

itori

FAC

ULT

AT

FIL

OS

OFI

A I

LLE

TR

ES

Aul

es 1

01 a

107

/ 1

08 a

115

(pl.

1)

FAC

ULT

AT

FIL

OS

OFI

A I

LLE

TR

ES

Aul

es 2

01 a

216

FAC

ULT

AT

FIL

OS

OFI

A I

LLE

TR

ES

Aul

es 4

01 a

404

FAC

ULT

AT

FILO

SO

FIA

I LL

ET

RE

SA

ules

501

a 5

08

Res

taur

ant

FAC

ULT

AT

PS

ICO

LOG

IAA

ules

P21

a P

24

FAC

ULT

AT

FILO

SO

FIA

I LLE

TR

ES

Aul

es 6

01 a

605

606

a 60

8 (p

l. 1)

Aul

es in

form

àtiq

ues

31 a

35

Lab

orat

oris

36 a

38

Acc

esso

s

Via

rec

oman

ada